Gonzalo Riutort compleix la seva cinquena temporada al capdavant del segon juvenil de la UE Cornellà. El cap de setmana passat es va col·locar líder a la Lliga Nacional, I des d’aquesta posició analitza als seus rivals i al seu propi equip per Futbolcatalunya
GONZALO RIUTORT Tècnic Juvenil B UE Cornellà @GonzaloRiutort
A només dues jornades del final de la primera volta a la Lliga Nacional Juvenil, el segon juvenil de la UE Cornellà observa el present i futur des de la primera posició de la categoria, fet que semblava impossible donada la trajectòria del CF Damm, però es va aconseguir el cap de setmana passat. Va ser un interessant aperitiu del partit que ens espera aquest diumenge vinent en el Municipal de Cornellà entre els verds i els cervesers. La campanya que està realitzant l’equip dirigit per Gonzalo Riutort és excel·lent.
Quinze jornades de competició es tradueixen en 11 victòries, 2 empats i 2 derrotes (curiosament, les dues a casa enfront del Barcelona B i el Jàbac Can Fofresa per idèntic resultat d’1-2). Sisè conjunt més realitzador de la categoria, marquen les diferències d’una manera contundent defensivament, doncs han encaixat 8 dianes (un únic gol fora del Municipal, a Cambrils). Senzillament, bestial.
El Cornellà s’ha guanyat a pols aquesta posició, encara que en més d’una ocasió ha vist com a Diego Morata (entrenador de l’equip de Divisió d’Honor) ha agafat algun dels seus jugadors. Ni això ha frenat a aquest grup, de la mà d’un tècnic que es va iniciar en el futbol base de l’Europa per passar al Cornellà en el 2010. En les pròximes línies Riutort analitza per Futbolcatalunya la Lliga Nacional Juvenil.
AIXÍ ÉS I AIXÍ ÉS VIU LA LIGA NACIONAL JUVENIL (PER GONZALO RIUTORT)
En les properes línies m’agradaria poder explicar als amants del futbol com es aquesta apassionant Lliga Nacional Juvenil 15/16:
Si hagués de definir la competició en una única paraula aquesta seria IGUALTAT. Aquesta igualtat es dona per diferents factors:
- Varietat en terrenys de joc, poden ser de característiques completament oposades, cosa que t’obliga a adaptar-te ràpidament: un diumenge pots jugar al camp de la CE Joan Gamper en un terreny de joc d’herba natural de grans dimensions i 4 diumenges més tard al camp del Gironès Sabat de dimensions molt reduïdes i gespa artificial.
- Diferencia física per l’edat: a priori els equips “B” tenim jugadors de més nivell tècnic, però son de primer i/o segon any de juvenil, i en els equips“A” la gran majoria son de tercer any, fet que es nota en l’aspecte físic i competitiu i fa que les forces s’igualin.
- Evolució de les plantilles: Si ens fixem en els jugadors que conformen la plantilla a l’inici de temporada i al final, podem trobar grans canvis, en les primeres jornades ( sense que arribin a jugar 5 jornades disputades amb el seu equip) hi han moviments entre equips de la mateixa categoria a més de la incorporació de jugadors que no tenen minuts en la Divisió d’Honor juvenil.
En la recta final de la competició, moment clau de la temporada on encara està tot per decidir, els equips es reforcen amb jugadors provinent d’aquesta mateixa D.H. ja que per calendari finalitza més d’un mes abans, per tant moure’s be en el mercat de fitxatges es clau i pot significar un gran canvi en la consecució de resultats
Per últim destacar un factor que fa que la lliga sigui molt competida: els entrenadors. Cada any els entrenadors estan més preparats, adquirint coneixements i experiència. En aquesta lliga hi ha un gran nivell de misters que fa que siguin capaços de treure el màxim rendiment dels seus equips, potenciant els seus punts forts i minimitzant els punt febles, dotant-los d’ordre tàctic, accions a pilota aturada molt treballades en funció de l’oponent, tenen estudiats els rivals per poder contrarestar el seu joc etc. En definitiva augmentant el potencial i rendiment dels seus jugadors /equips.
El camí recorregut fins ara ens ha portat a enfrontar-nos als rivals que composen aquesta lliga en l’ordre cronològic que seguiré a continuació per fer una breu comentari sobre tots ells:
- Reus: equip amb bon tracte de pilota i jugadors de bon nivell ofensiu, a més s`ha d’afegir la dificultat de la incertesa de la primera jornada.
- Prat: derbi i motivació extra, prioritzen l’ordre defensiu, a més Oliver Lima es mou be en el mercat de fitxatges, durant la temporada incorporen sempre bons jugadors aconseguint sempre equips competitius.
- Barça: màxim favorit al títol, l’equip a batre, jugar contra ells sempre es motivant per a tots els equips, a partir de gener podran jugar els fitxatges fets a l’estiu i seran encara més temibles.
- Badalona: Equip que ha crescut molt des de l’inici, de la ma d’Oscar Lopez, cada setmana son més competitius, actualment en dinàmica positiva, al seu camp vàrem patir de valent.
- Jàbac: un dels favorits a l’ascens, dominen molt les accions a pilota aturada, Rafa Bermejo ha aconseguit un equip amb identitat pròpia i molt fort.
- Espanyol: una altre dels favorits al títol, bon tracte de la pilota i competint amb pràcticament la totalitat dels jugadors de primer any. Ben treballats per Rober Cuesta i amb jugadors de qualitat, molt complicat treure resultat positiu davant d’ells.
- Mercantil: dirigits per Pablo Becerril, tècnic amb molta experiència que aconsegueix formar grups molt cohesionats, competeixen be, tot i que l’equip l’any passat estava a D.H. el seu objectiu es salvar la categoria i si pot ser no patir.
- Gironès Sabat: com comentava anteriorment, les característiques del seu camp es un punt al seu favor tot i que encara no han trobat la tecla per treure resultats positius.
- Mollet: Els de Dani Gandia han incorporat molts jugadors des de l’inici de temporada i estan aconseguint bons resultats, fent-se mes forts a darrera, a dalt sempre han tingut jugadors desequilibrant.
- Manresa: Ultra competitius i verticals, t’exigeixen el 110%, partits de molt desgast físic i mental, Albert Nualart aconsegueix contagiar aquest ritme frenètic, tot i la darrera dinàmica negativa encara son a temps de competir per places d’ascens.
- Sabadell: pel nivell mostrat, per a mi màxim favorit a l’ascens, dirigits excel·lentment per Ignasi Senabre, bon tracte de pilota i amb les idees clares, amb jugadors molt desequilibrants que els doten d’un potencial ofensiu espectacular.
- Unificació Bellvitge: Raul Paje sempre aconsegueix confeccionar plantilles competitives, amb un ordre tàctic destacable sempre son difícils de batre i a casa son fortíssims.
- Mataró: Realitzen un joc superior al que diu la classificació, jugadors de gran nivell al mig del camp, combinen molt be i els hi agrada tenir la possessió, amb confiança aniran cap amunt.
- J.Mª Gené: l’aposta més ofensiva de la categoria, amb un estil molt definit busquen sempre porteria rival amb molta gent, complicat treure’ls la possessió, no pots donar un partit per tancat contra ells.
- Cambrils: Nouvingut a la categoria, que de la ma de Raul Salguero estan creixent a gran ritme, el matagegants, encadenaven 7 partits sense perdre guanyant a Espanyol i Barça.
Per tancar la primera volta ens falten 2 partits:
- Damm: Amb quasi tot el bloc de jugadors que van competir junts l’any passat a preferent, han demostrat ser un rival fortíssim situant-se moltes jornades com a líder, i estaran en la lluita del campionat fins al final.
- Europa: Club que per historia se li demana que lluiti en la part alta, amb canvi d’entrenador intentaran agafar una bona dinàmica de resultats.
Per tot el que hem comentat anteriorment, estar com a líder de la categoria a la jornada 15 té un mèrit extraordinari, ja que per aconseguir-ho l’equip ha de superar infinitat d’adversitats i ser regular, l’exigència es tan gran que arribem al liderat després d`estar imbatuts en les ultimes 10 jornades ( 9 victòries i 1 empat) i tot i això, si l’Espanyol guanya el seu partit endarrerit, els 4 primers classificats estaríem separats per només 3 punts. Ha sigut clau l’aspecte defensiu, amb tants partits igualats els petits detalls marquen la diferencia, ser forts defensivament et dona unes grans opcions per endur-te la victòria, encaixar només 8 gols en 15 partits son números destacables.
En aquesta lliga de 34 jornades el camí es llarg, es una carrera de fons on hi han moments complicats i t’has de refer ràpid, ja que el mateix calendari pot propiciar una petita dinàmica negativa de resultats, com gestionar aquest moments delicats es clau per a l’èxit final, encara queda molt per endavant ja que no hem arribat a l’equador de la competició, per tant encara tenim molts partits per continuar gaudint d’una categoria com aquesta.