És una de les grans referències del futbol català encara que als seus 35 anys Maik Molist ha decidit tancar tota una vida dedicada a jugar. Ara toca ‘desendollar’ i ja veurem què passa amb el futur
La imatge del capità de la UE Tona, Maik Molist, serà inesborrable encara que la pròxima temporada no defensarà aquests colors. Als seus 35 anys (juny espera), el migcampista osonenc posa el punt i a part (mai final) a una trajectòria amb més de 20 anys de futbol a la seva esquena.
El seu magisteri en el centre del camp és un gran detall que deixa perquè els nostres amants del futbol català sempre la recordin. Ara com ara, ni pensa a ser entrenador ni president ni res encara que segur que no s’anirà del tot.
MAIK MOLIST PREPARA EL SEU FUTUR
Com prova això de no jugar ja diumenge que ve?
Bé, ara com ara, encara que no m’ha donat molt de temps a pensar. Bé, de fet, ja ho havia decidit fa temps i, ara que s’ha acabat la temporada per a nosaltres i s’ha acabat bé, me’n vaig.
Després de tota una vida dedicada al futbol, es pot fer un ‘reset’ i per una altra cosa…
Ara se’m farà estrany no fer-ho encara que cada etapa té el seu. Tots ens fem ‘grans’ i tot suma i ara toca estar més amb la família.
“ARA TOCA ESTAR MÉS AMB LA FAMÍLIA”
A molts xavals els agradaria trobar-se físicament com està vostè.
Realment estic bé, i encara que podria continuar jugant, em retiro en un bon moment. Aquesta temporada he jugat tot el que he pogut i, si he arribat fins aquí és perquè m’he cuidat també.
Ens dóna la sensació que ni el tècnic (Ricard Farrés) ni el president (Quim Carandell) han estret prou perquè segueixi?
No és això. Vaig ser jo qui els vaig dir que era una decisió personal, per qüestió de treball i de família i millor que me n’hagi anat abans que em puguin dir en els camps que no em puc moure.
“SI HE ARRIBAT FINS AQUÍ ÉS PERQUÈ M’HE CUIDAT”
A què es dedica a part del futbol, Maik Molist?
Com la majoria de jugadors amateurs hem de treballar i sóc responsable d’un magatzem. Jo m’aixeco cada dia les 04.30 i després entrenava a la tarda. Era cansat la veritat, era un sacrifici.
A més aquesta categoria de Tercera ja no és el que era.
Jo quan vaig començar en el juvenil del Ricoh Premià semblava que els veterans podien viure del futbol, però era molt diferent d’ara.
Molist va sortir del Premià?
Sí, del juvenil del Ricoh Premiá, encara que jo sóc de Vic; vaig acabar en el primer equip del Premià on vaig estar tres temporades pel 2007.
“M’AIXECO CADA DIA A LES 4.30 A TREBALLAR”
No obstant això, la categoria més alta en la qual ha jugat va ser Segona B amb el Santboià?
Sí, va ser la temporada 2010-2011 després d’aquest pas pel Premiá, vaig signar pel Santboià i vam ascendir a la Segona B.
En el seu historial figura que ha jugat a Santboià, Vic, Palamós, Figueres, Llagostera, Girona B i finalment (2020-2023) Tona.
Sí, jo puc dir que he estat en els tres equips més potents d’Osona (Manlleu, Vic i Tona) i he estat molt bé en tots els clubs.
“HE JUGAT A VIC, MANLLEU I TONA”
Per què tothom parla bé d’algú quan es retira que és el seu cas?
Potser per a quedar bé, no? No ho sé de veritat, tot i què o trobaràs cap enemic per part meva, per la meva manera de ser, crec. La veritat és que, quan estàs en actiu poc es diu o passes més desapercebut mentre que, quan et retires, tothom parlar bé.
Sembla que no estiguem davant un acomiadament, se li nota molt tranquil o tot va per dins?.
La decisió estava ja assumida encara que ho trobaré a faltar en la pretemporada; ara sembla que sigui el final de qualsevol temporada.
“NO TROBARÀS CAP ENEMIC PER PART MEVA”
Serà entrenador? President?
No està en els meus plans encara que, al final, el futbol t’agrada i ningú sap el que pot passar.
Maik és un malnom que no apareix molt en el nostre futbol català, no?
Bé, jo sóc Miquel encara que Maik m’ho van començar a dir quan era petit i així m’ha quedat. Segur que per Maik em reconeixerà molta gent i si diguessin Miquel Molist no sabrien de qui es tracta.
“EL MILLOR RECORD? LES GRANS AMISTATS”
Quin record s’endú?
No destacaria un moment únic sinó una trajectòria perquè m’enduc grans amistats o records de companys, aficionats, entrenadors o directius.
Finalment, quines paraules li dedicaria a la nostra afició del futbol català ara que se’n va?
El futbol català és una cosa molt maca que s’ha de recolçar perquè darrere hi ha molta feina i dedicació. Tant de bo se seguís perquè la gent que està darrere sofreix i treballa molt.