Iván Moreno dimiteix com a entrenador del primer equip del FC Vilafranca. El tècnic tarragoní és qui més partits a dirigit el degà penedesenc i tanca una etapa històrica
Els dies d’Iván Moreno ja no són iguals. La seva rutina de compaginar la feina de mestre amb la d’entrenador s’ha acabat. Fins ara aprofitava els descansos dels dinars per veure partits els rivals i ara ja no. Des del passat dissabte, quan va decidir dimitir com a entrenador del FC Vilafranca, la seva vida es pot dir que ha canviat: “Estic molt tranquil, molt serè. Veient les mostres d’estima i reconeixement una mica vermell i tot. Intento pensar en tot el recorregut i ens ho hem passat molt bé, ha estat un viatge molt bonic i hem gaudit moltíssim”.
El viatge, de vuit temporades, acabava abans del partit contra la FE Grama: “El dissabte abans de començar el partit ja els hi vaig dir a la directiva que no continuaria. Per què? Perquè l’aposta de la directiva és una i no s’ajusta a la meva manera de treballar de tants anys al Vilafranca. En cap moment marxo pels resultats esportius, tot i que és evident que estan allà”.
“TAN DE BO ALGÚ M’IGUALI O MILLORI”
El Vilafranca és cuer de Tercera RFEF i “el meu fill plorava el dissabte després del partit quan va saber que no continuava i li deia que cada dia que m’asseia a una banqueta feia un rècord i això no és el normal. Els entrenadors van canviant i cal estar tranquils”.
Questionat sobre la decisió, Iván Moreno reconeix que “el club necessita tranquil·litat i estabilitat al voltant de l’equip i dels jugadors perquè cada futbolista tregui el millor de si mateix. El club aposta fort en un altre sentit i jo faig un pas al costat i tan de bo arribi algú que iguali o millori el que hem aconseguit aquests anys”.
I ara, què? “Ara a desconnectar, agafar aire, veure com treballen altres entrenadors del futbol català i a créixer. Que em truquen l’any vinent? Perfecte. I si no a entrenar al cadet de la meva escola. Tinc ganes d’entrenar”. Iván Moreno no tanca la porta a tornar a les banquetes, de fet ja pensa en la que podria ser la seva propera etapa.
“NOMÉS TINC PARAULES D’AGRAÏMENT AL FC VILAFRANCA”
Tot i les circumstàncies, “pensava que seria molt més dur, però per ara estic molt tranquil. Només puc tenir paraules d’agraïment cap a aquesta directiva per la confiança que han tingut en mi des del primer dia”. Des d’aleshores, un primer any fora del playoff per average, després dues promocions d’ascens seguides, semifinals Copa RFEF, final Copa Catalunya i ascens a Segona RFEF.
Sobre el seu ja ex club, “tan de bo el Vilafranca surti de la situació a la que està. Hi ha molt bona gent allà i m’estimo els jugadors com si fossin els meus germans petits”, deia Iván Moreno, que reconeix sentir-se privilegiat: “Tots els entrenadors tard o d’hora els fan fora o prenen la decisió que he pres. He estat 10 anys seguits entrenant a Tercera i he tingut molta sort. Es diu que fins que no et fan fora no ets bon entrenador, només espero ser millor entrenador i tornar de nou”.
La mateixa setmana que un altre històric com Toni Carrillo acabava la seva etapa al Cerdanyola Iván Moreno tancava una altra tan o més especial a Vilafranca. Deixa èxits, bon tracte i 315 partits dirigits en vuit temporades. El que més de sempre. Perquè Iván Moreno és i serà història del FC Vilafranca per sempre.