L’arribada de David Vilajoana al CE Europa va sorprendre el passat abril del 2018, però el seu èxit ha estat incontestable. També ho és la seva paraula directa i el seu missatge. Aquest advocat no es talla ni davant el jutge ni a la banqueta
Un repàs a la presentació de David Vilajoana pot impressionar: advocat especialista en Dret mercantil, laboral, contractual, soci fundador de la signatura multinacional Mazars i tot el que vulguin. I, per descomptat, tècnic de futbol, ara al capdavant del CE Europa.
Des de la seva cadira privilegiada reivindica la figura de l’entrenador per sobre de qualsevol títol, treu orgull per a definir-se com una persona directa –“no sóc xulo”-, elogia al seu staff i acaba amb llegendes com que no cobra –”sí que ho faig”-.
A més assessora una signatura de representació alhora que els esborraria del mapa futbolístic i, sobretot, exposa un futbol espectacular après de Laureano Ruiz i Carlos Sánchez. Vilajoana, no confondre amb Xavi (el seu germà) respon a tot.
VILAJOANA: “EM PREOCUPA POC EL QUE PENSEN ELS ALTRES”
Quarta temporada al capdavant de l’Europa, sisena posició, tercera i ascens a la 2a RFEF. Cap a on anem?
Cap a un futur esperançador, amb moltes ganes de continuar i fer créixer a l’Europa, un club històric que es mereix el millor
Fins ara: 6 fitxatges, 9 baixes, 16 futbolistes que segueixen, és a dir, confiança per al mateix bloc
Perquè confio en la consistència i en la continuïtat de gent que ja sap com juguem i això és fonamental. Hi ha jugadors que han millorat i poden progressar. Fa tres anys quan comencem ho vam fer amb un bloc, cada any s’ha millorat i aquesta és la manera d’entendre el futbol. Canviar 15 jugadors cada any no crec que sigui la manera.
“ELS MEUS EQUIPS SEMPRE HAN ESTAT A DALT”
Dies enrere va aparèixer una fotografia del seu staff. Nombrós staff!
La clau de l’èxit és comptar amb un equip i, si poden ser millor que l’entrenador, molt millor. No sols és un tema de número sinó de qualitat, fa anys que treballem junts i pensem el mateix; sóc un afortunat.
Hem vist un gran futbol (fins i tot el millor) de la categoria aquests últims dos anys, no obstant això sembla que no ha tingut el reconeixement suficient. Comparteix?
Em preocupa poc el que pensen els altres. Els reconeixements són benvinguts, però, el més gran és veure que el que pretens, es compleix. Sóc una persona de color vermell, d’aquelles que els psicòlegs diuen que va a l’objectiu i la meva satisfacció és aconseguir-lo. Els meus equips sempre han estat a dalt i ho continuaré fent perquè m’agrada guanyar. Aquí m’han deixat treballar.
“EL QUE MENYS M’AGRADA SÓN ELS REPRESENTANTS”
Altra vegada: el tècnic de l’Europa creu que el seu equip és dels quals millor futbol han practicat aquests anys?
Haig de dir-te que el meu objectiu era jugar al que jo volia: entenc el futbol d’atac, anar pel partit, alegre, intens i ràpids. Jo vaig tenir un mestre com Laureano Ruiz i el seu deixeble Antonio Sánchez… dos grans.
Si els ve de gust poden escoltar l’entrevista amb DAVID VILAJOANA de manera íntegra. Escoltar frases com “la faràndula m’agrada” “no sóc xulo, sóc directe” “sobren els representants en el futbol” “no sóc l’estrella del meu equip sinó els jugadors i per això els critico” forma part de la seva filosofia.
“NO SÓC XULO SINÓ DIRECTE”
“M’agradaria que es digués, quan me’n vagi, que jo vaig fer un futbol d’autor” o “dic el que penso encara que no agradi” també estan Al seu diccionari. Vilajoana contesta a tot, sense pèls a la llengua, no es talla, li va la marxa. Ho poden comprovar. “L’afició sempre té raó?, NO,; pot opinar?, sempre, SÍ”.