El preparador físic del Terrassa, Adri Aguirre (26 anys), viu en el primer pla d’una actualitat que marca el dia a dia d’un equip que només pensa en el play-off d’ascens. Els egarencs han d’estar a punt
@ManuelSeguraM
Graduat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (INEFC Lleida), Màster en Alt Rendiment Esportiu (COE) i nivell avançat d’entrenador amb pràctiques al filial i a les categories inferiors de la Reial Societat, al primer equip del CE Europa (2016-17) i pel Comitè Olímpic Xinés (2017-18), entre d’altres experiències, el preparador físic del Terrassa, Adri Aguirre, ens explica tot el que envolta al seu equip abans de la disputa d’un play-off d’ascens clau.
Ens diuen que està fent suar, de veritat, a la plantilla!
Suar no ho sé i no sé si serà per mi o per la calor que fa a les 10 del matí, però aquí estem treballant.
Quin és el pitjor horari les 10 del matí o les 18 hores?
Normalment seria a la tarda però aquesta setmana (la del 1/6) han tingut sort i ha plogut totes les tardes. Hem distribuït 6 jugadors en quatre grups, dos al matí i dos a la tarda.
A partir del dilluns 8 ja ho poden fer per grups.
Sí, per grups, però no tots junts, en dos grups.
90 dies d’inactivitat pesen tant com es diu?
És difícil de contestar. Ho hem notat molt a nivell físic mentre que en l’àmbit emocional juguem amb avantatge, ja que portem molt temps tancats. Ha estat com un alliberament per als jugadors i vénen amb una il·lusió tremenda; si ens fixéssim només en el físic, no té res a veure amb el que fem en aquests tres mesos. Es nota molt, ho notem tots i això que som molt positius.
“Ha estat com un alliberament per als jugadors”
Li van manar molts ‘deures’ per a casa?
Hi ha hagut un treball continu i s’han enviat sessions a realitzar pel seu compte com també hem fet moltes en grup per videotrucades. En el moment en el qual es va poder sortir a córrer, vam poder combinar-les mantenint aquest nivell màxim d’intensitat física. Tothom sap que no té res a veure córrer en línia recta que frenar, arrencar, girar-te o moviments físics del futbol.
Sembla que està de moda, una altra vegada, això del control diari de pes…
No ho veig com a moda encara que també ho fem. La gent està confosa quan ho veu com una actuació policial i tots els controls no van a això sinó tot el contrari, desitgem ajudar-los, reduir el nombre de lesions amb aquesta mena de controls. Des de fora es veu d’una altra manera.
Quantes vegades li han dit: Adri, afluixa una mica!!!
Bé, la part positiva és que els veig amb moltes ganes i il·lusió per a tornar a jugar, ho accepten tot i saben el que hi ha. Influenciats per aquest alliberament són molt receptius
Comentava el tècnic Xevi Molist que es perd molt més del que ens pensem a nivell tècnic.
Molt, sí! El simple fet de coordinar motriument el gest tècnic de conducció de pilota amb la carrera ja és molt exigent a nivell cognitiu. Porten tres mesos sense fer cap gest a aquest nivell i es nota moltíssim i estic segur que ho notaran molts esportistes.
“Veig els jugadors amb moltes ganes i il·lusió”
Més tòpics: el nivell físic pot decidir els play-off
Vull trencar amb aquesta afirmació. Ho estic escoltant com una afirmació i sincerament em vui allunyar una mica d’això; és cert que, al principi del confinament, les hipòtesis deien que disposaries de 2/3 setmanes per tornar a competir. La realitat és que tindrem 7/8 per reprendre aquest nivell d’activitat pel que no hi haurà tantes diferències; al final guanyarà qui fiqui la pilota dins.
També hem escoltat opinions tècniques que aconsellaven als futbolistes a no fer res a casa i que, quan es tornés, ja es faria el que fos.
Jo no sóc partidari de tan poc. Tots hem de mantenir un cert nivell d’activitat física per salut perquè no té res a veure tornar a arrencar una màquina que ha treballat a poc a poc amb una altra que ha estat tres mesos aturada. Això no afavoreix i ho posa més en risc i això tampoc vol dir que els nostres ho hagin fet aquests tres mesos com a ‘animals’. De les videotrucades es parla poc i nosaltres les creiem molt importants perquè no sols t’ajuntes per a fer treball físic, el sentiment d’equip continua més viu.
Més opinions: tot és psicologia. Ni tècnica, ni tàctica, ni històries.
Aquesta és una altra i jo m’aparto bastant de les afirmacions i de les rotunditats. El meu punt de vista és que tots aquests factors són claus, cal tenir-los en compte tots en la mesura del possible i estar al màxim nivell. És clar que cada dia té més rellevància l’aspecte mental dels esportistes i estic segur que en la dècada vinent s’invertirà molt més en aquest aspecte psicològic.
“Guanyar per la preparació física? Guanyarà qui fiqui la pilota dins”
Expliqui’ns secrets: l’espionatge existeix en la preparació física? Vostè sap el que fa el seu col·lega de l’Hospitalet o de l’Europa o del Sant Andreu?
En el meu cas sóc bastant escèptic en aquest sentit perquè al final valoro el treball de tots els companys. Tots estem formats i valoro molt el seu treball i estic segur que qui faci una cosa és perquè coneix millor al seu equip que jo i sap que el seu equip necessita això. Si un equip ha decidit no entrenar és perquè ha considerat que era el millor per al seu equip: a mi em toca fixar-me en el Terrassa i fixar-nos en el nostre camí. Jo no perdo energies en altres coses.
Això és regatejar
Perquè no em coneixes, jo no em ‘caso’ amb ningú.
El col·laborador de Xevi Molist ha arribat aquesta temporada al Olímpic // FOTO: Terrassa FC
Quina és la resposta a la pregunta de si hi ha espionatge o no?
Per part meva, no. Jo no gasto energia en saber el que fan altres equips, sinó oferir els millors entrenaments al meu, els millors mètodes sobre la base del que som. Si fos el preparador físic de l’Europa, com ja vaig ser, segur que no faria ara el que faig al Terrassa, tot és diferent.
Però tot coneixement serveix i, si sap com treballa el seu company, millor, no?
Si tinc aquesta informació, no la tindria per a utilitzar-la com a espionatge. M’agrada saber el que fa la gent a tots els nivells, a l’estranger…tot això és coneixement. Amb els equips del play-off tinc contacte amb el preparador físic de l’Europa i del Sant Andreu, sí. Amb l’Hospi?. No, no el conec, no hi ha res negatiu, no hi ha cap problema amb ningú.
“Jo no gasto energia en saber el que fan altres equips”
Una última també ‘nova’: si es passa el play-off és gràcies als futbolistes, però, si es perd, és per culpa de la preparació física?
Aquest és un altre tòpic i el primer que cal fer, si vols ser preparador físic, és assumir-ho. Imagina’t ara el punt de mira que es té ara amb el preparador físic, per això, repeteixo, el meu màxim respecte als meus col·legues, als tres, perquè sé el difícil que és. Al final, cal assumir-ho des del principi. Per molt que diguin, si fas una valoració personal, i saps que has fet tot el que has pogut amb el que has tingut, ningú et pot retreure res. Si has donat el màxim que diguin el que vulguin.