Dani Mallo, amb 38 anys i una dilatada trajectòria, arriba a L’Hospitalet per a ajudar als seus companys a assolir la permanència. Al porter gallec no li espanta el repte
JORDI MESTRES @jordimestres7
Si alguna cosa té el grup 3 són bons porters i amb l’arribada de Daniel Mallo Castro (1979) s’hi afegeix un més a la llista. Després de sis anys al Deportivo en els que va jugar 3 partits, aquest porter ha fet carrera dins i fora d’Espanya. Portugal, Escocia, Girona o la Índia. El gallec, sense por a res, ha provat el futbol d’arreu i es nega a penjar els guants. S’emmiralla en Buffon, el seu ídol i referent. Mallo tampoc se’n penedeix d’haver aterrat a L’Hospitalet. És un home de sensacions, més que de paraules i gestos com els del club riberenc, que el va esperar durant la negociació van ser definitius. La missió ara està clara: salvar la categoria i ajudar al club riberenc.
Què l’ha portat a L’Hospitalet? És un risc?
Quan vaig acabar el meu contracte a l’Índia em trobava molt bé física i mentalment per a seguir en un projecte esportiu. El club que més interès va mostrar en la meva contractació va ser L’Hospitalet. La situació econòmica i esportiva del club no em va fer enrere. Sabia on venia, gespa sintètica, Segona B i posició de descens.
El seu cas recorda al de Toni Doblas. Anar a l’Índia no suposa una retirada anticipada, doncs?
La setmana passada Borja Fernández, que jugava amb mi a l’Índia va marcar el gol que va donar tres punts a l’Almería. Que li preguntin a algú si no el voldria. El problema d’aquest país és que no estem acostumats a que els jugadors marxin. Si ho fas, sembles un proscrit a Espanya. Jugadors que han sortit fora, han tornat i han marcat diferències. Jo vull jugar a on la gent m’estima i no em plantejo les crítiques. Vaig escoltar gent que em deia que anava a retirar-me i als dos mesos tothom volia venir.
Està fet un roure. Ningú diria que té 38 anys.
Em trobo molt bé. Porto tota la vida treballant molt dur per a mantenir-me en les millors condicions possibles. Ara s’està veient tota aquesta feina a l’ombra. Vull que la competició sigui la que em digui que no puc seguir.
Té previst dilatar molt més la seva carrera?
Sóc realista. Tinc 38 anys i el final està a prop. No sé quan, però quan el cos, les mans i el cor m’aixequin cada matí amb ganes de jugar a futbol ho seguiré fent. Fa temps Gianluigi Buffon va fer una carta preciosa cap a la porteria: “Mentre el cos, les mans i el cor em deixin, seguiré defensant-te”. Tan de bo pugui seguir fent-ho.
“Si no atures, no ets un porter”
Per a ser porter cal ser diferent.
Hi haurà qui digui que estem bojos, però sí que som diferents. La responsabilitat és molt gran. Un mínim error pot fer que perdis un partit i la personalitat d’un porter és diferent que la dels jugadors de camp.
Ara es parla molt del joc de peus, però els canons diuen que un porter ha d’aturar.
Jo sóc dels que diuen que han d’aturar. Si no atures, no ets un porter. Ets un jugador de camp que t’han posat uns guants. M’ho prenc amb normalitat i m’he adaptat als canvis de normativa.
Que se sent quan el seu entrenador és més jove que vostè?
Ho acceptes. Fa molts anys era el més jove i ara fa anys que sóc el veterà. És una situació curiosa, però pot donar-se. Isma està super preparat i ha treballat ja en clubs professionals. L’edat només importa si ets un vi o un formatge. Per tant…
Si algú escolta ara el seu nom pot pensar: “Què fa Dani Mallo a Segona B?”
A mi m’agrada competir. Jugar. Hi ha hagut gestos de L’Hospitalet durant la negociació que m’han marcat. Esperar-me pels temes personals que tenia, el tracte… A mi aquestes coses m’arriben i a vegades en clubs més grans t’hi sents pitjor. Tinc un grup de companys fantàstic i vull ajudar-los a mantenir la categoria.
De moment, no vol ser profeta a la seva terra?
Jo crec que la meva època al Deportivo va ser complicada per la gent jove, amb 12 internacionals. Vaig fer tot el que vaig poder, la gent m’ho agraeix i jo sempre he dit que seré ‘deportivista’ fins que em mori. És l’equip del meu cor, però la vida té aquestes coses. No em penedeixo de res del que he fet i puc anar amb el cap ben alt, cosa important a la meva professió.
Podria penedir-se, potser, dels anys al Deportivo, on va passar-hi molt temps però sí que no va tenir continuïtat.
És veritat. Era impossible jugar dos partits seguits. Vaig prendre aquella decisió d’aguantar i esperar el meu moment, que mai va arribar. Però no me’n penedeixo. El club tenia unes altres prioritats. Porters de gran nivell com Molina, Songo’o o Nuno i era molt complicat. M’hagués agradat que la gent em veiés competir, però no va poder ser.
Després de Galicia, Catalunya és la seva segona casa?
Així és. Després de Portugal i Escocia vaig venir a Girona. És el club després del Deportivo que més bé m’ha tractat i millor he estat. La meva filla petita va néixer allà. Vam viure temporades molt intenses, amb quasi descensos i ascensos, i estarà a la meva memòria per sempre. Mai oblidaré aquesta etapa.
Com porta el català?
Ara més oxidat. Des que me’n vaig anar no el practico gaire. Abans el meu professor era el meu fill gran, Gonzalo. Clar com ell també va marxar s’ha oblidat, també.
És una persona familiar?
Sí. La meva família és molt important. La meva vida en aquest aspecte ha tingut molts canvis, però crec que els fills són la meva vida.
Quina edat tenen?
El gran té 9 anys. Li agradaria que estigués més a prop, perquè estan a Galicia. Entén que és la meva feina i sempre em pregunta com ha quedat L’Hospi. És un apassionat del futbol.
“M’han passat tantes que ja no m’espanto”
Arriba i li marquen tres. Quin debut!
Penso que serà una temporada per a patir. Tenim dificultats i les hem de millorar. A ningú li agrada debutar perdent i encaixant tres gols a casa. Però m’han passat tantes que ja no m’espanto. Vam guanyar al camp del Llevant, tenim el cap amunt i anem a guanyar al Prat.
Si alguna cosa té el grup 3 són bons porters. Els coneix?
Em ve Morales al cap. El conec de fa molts anys i és un gran porter. Amb filials com el Barça, l’Espanyol, l’Hércules o l’Alcoyano, amb Marc Martínez. Hi ha molt bons equips al grup 3. D’aquí la igualtat.
Quin seria el seu perfil de porter ideal?
Gianluigi Buffon per a mi és el porter en el que sempre m’he fixat. S’ha adaptat a la norma dels peus a la perfecció i s’ha convertit en un referent. Des que va debutar fa 20 anys ha estat el millor. Sobri, sense espectacularitats, però capaç de resoldre tots els problemes.
Què té pensat per quan s’acabi el futbol?
M’agradaria seguir vinculat al món de l’esport. Tinc el títol d’entrenador de porters, però no ho sé.
Entrenador no?
L’altre dia m’ho preguntava l’Isma. Ara em pica una mica més, però crec que tenen moltes dificultats i situacions complicades.
Els jugadors són molt ‘cabrons’?
Jo no diré això perquè sóc jugador en actiu. Però és molt complicat. Tinc molt bons amics que han passat de la gespa a la banqueta. Diuen que és difícil. Des de la banqueta es veuen coses que a la gespa no es veuen i des de la gespa es vol que es vegin coses que es creu que des de la banqueta no es veuen. Quan ets jugador no entens l’entrenador i quan ets entrenador el jugador no et vol entendre.