L’entrenador que ha dut La Jonquera a un històric ascens a Tercera Divisió, Axel Vizuete, atén a FutbolCatalunya.com per analitzar la temporada passada i com encara la il·lusionant propera campanya
VÍCTOR LLUCIÀ @lluci_22
En primer lloc, enhorabona per la temporada i per un ascens que ha estat històric. I ara, Axel, ja estàs confeccionant la plantilla de la temporada vinent?
El que hem aconseguit aquesta temporada és quelcom del tot inesperat, històric, que ningú no hagués pensat a principi de la temporada i ho hem gaudit molt. El dia de l’Escala i Sant Boi vam viure emocions que difícilment es viuen a la vida. I ara ja centrats en la propera temporada. La veritat és que no hem parat. Sabem que l’any vinent serà una categoria duríssima, amb equips històrics i amb pressupostos que ens tripliquen. Som conscients que no podíem perdre temps i ja estem perfilant la plantilla de la temporada vinent. En un percentatge molt alt, està pràcticament esta tancada.
Pel poc temps del que disposes, es complicat confeccionar una plantilla?
Sincerament, no ha estat complicat perquè el fet d’estar a una categoria com Tercera Divisió és atractiu pels jugadors i més per un club per La Jonquera, que està en una línia ascendent. Som un club que està fent les coses bé i que dóna estabilitat als jugadors. És una tranquil·litat saber que el que es promet es paga el primer dia de cada mes. També he de reconèixer que la afiliació amb el Perelada i el Girona ens ha obert un ventall important de jugadors. Aquest conjunt de coses ens ha facilitat la confecció de la plantilla.
Anem a pams. Tu venies del Banyoles i et van proposar dirigir una Jonquera que s’havia salvat en la penúltima jornada. A més, la plantilla era gairebé tota nova. Va costar al principi?
Jo venia del Banyoles però he estat dos anys al Juvenil del Perelada. I a l’hora de negociar amb els jugadors ens vam trobar que hi havia molta competència amb del Perelada, l’Escala o el Figures. Va costar moltíssim firmar jugadors, i vam haver de tirar de segones opcions. No va ser gens fàcil perquè únicament van continuar Edile, Pol i Bassols. Tot això té un procés d’adaptació i és complicat.
En aquest punt, com aconsegueixes crear un bloc compacte per afrontar la Primera Catalana?
Hi ha diversos factors que influeixen. S’ha fet un grup humà maquíssim, un vestuari que ha estat, més que un equip, una pinya. S’han defensat, s’han ajudat i això et fa més fort per afrontar les adversitats. El nostre únic objectiu era preparar-nos bé durant la setmana per afrontar cada jornada com una final, com si fos l’últim partit. Afrontant els partits així ens hem sentit molt forts, independentment de contra qui i on juguéssim i això ens ha portat a l’ascens. M’omple d’orgull veure com han competit els jugadors durant la temporada.
Aquesta temporada, la Primera Catalana ha estat igualadíssima, amb molts equips a la part alta, però heu estat vosaltres qui heu sabut aguantar la pressió.
Com ho definiries?
Sí, ha estat una Primera Catalana duríssima. Cada setmana hi havia partits de nivell de dificultat molt alt, i és que jornada rere jornada els equips de la zona baixa treien punts als líders. Ha estat una categoria molt maca. I això dona encara més mèrit al que hem acabat aconseguint.
Només 29 gols en contra en lliga, el millor registre del grup. Creus que ha estat una de les claus de l’ascens?
Sí. La solidesa defensiva és bàsica, però s’ha de tenir equilibri. Si només defenses ho tens molt difícil per guanyar, i si nomes ataques també ho tens difícil. Tenir aquesta solidesa defensiva i ser l’equip menys golejat és un treball de tots, començant pels davanters. Al final això és una garantia que ens ha ajudat a anar sumant de tres en tres.
I arribeu a la última jornada en segona posició. Havíeu de guanyar davant l’Escala i esperar una punxada de l’Horta a casa. Teníeu algú de l’equip al Feliu i Codina o us assabentàveu del resultat per la ràdio? Com vau viure la última jornada?
Teníem l’esperança que el Mataró, que es jugava la vida i a nivell ofensiu tenia armes per fer mal l’Horta, esgarrapés algun punt. Havíem de creure. El germà de l’Anderson estava al Feliu i Codina i aquell partit el brasiler es va quedar sense convocar per estar en contacte amb el seu germà. Va ser realment emocionant i vam viure emocions molt grans. Quan va acabar el nostre partit ens vam quedar tots amb el telèfon i quan vam saber que érem segons va ser una explosió d’alegria.
Però després de la festa us arribava el Santboià, que havia aconseguit punts i només havia perdut partits. Creies que teníeu opcions d’assolir l’ascens?
Jo els vaig dir als meus jugadors que havíem de creure, que havíem lluitat tot l’any per jugar aquella eliminatòria i que aniríem sense cap tipus de por. Havíem de ser nosaltres mateixos, un equip valent, solidari i amb un gran esperit de sacrifici. Escoltant una mica l’entorn del Santboià notava molts nervis per no fallar i això al final ens va fer més forts. El partit d’anada va ser un partit maquíssim. Vam viure un ambient que no s’havia viscut mai a La Jonquera. Els dos vam tenir opcions però vam acabar 0-0.
La tornada va acabar 1-1, però el Santboià va tenir moltes ocasions. Vas patir molt?
Ens van apretar moltíssim i ho vam passar molt malament. Després, amb el pas dels dies vaig reconèixer que el factor sort, tot i que no hi crec gaire en la sort, va estar de la nostra part.
Al final es va aconseguir un ascens històric. Ho has acabat d’assimilar?
Poc a poc ho anem assimilant entre tots. Una població de 3.000 habitants com La Jonquera, un club molt humil que sempre ha estat en categories regionals que es veu ara en la mateixa categoria amb històrics com el Figueres. El poble i el club encara ho estem assimilant. Però ens ho hem guanyat i ara toca preparar-se bé i confeccionar una plantilla el màxim competitiva possible i a gaudir de la categoria, però gaudint-la guanyant.
L’objectiu principal, per tant, és mantenir la categoria?
Sí, evidentment. El pressupost de l’Olot amb tres jugadors cobreix el nostre. Equips com Figueres, Terrassa, Sant Andreu, Europa tenen un pressupost molt elevat. Si no estem l’últim, estem entre els tres últims pressupostos de Tercera. Però queda demostrat que això tampoc és garantia de res. Volem arribar ben preparats per poder competit al màxim amb qualsevol rival.
I ara a Tercera Divisió hi ha cinc equips gironins, quatre d’ells empordanesos (Figueres, Palamós, Perelada i La Jonquera). Què s’està fent bé al futbol gironí?
Està clar que els resultats que estan assolint els equips demostren que s’estan fent bé les coses. El nivell dels jugadors és alt, així com el dels entrenadors,. Les juntes directives estan fent una gran feina. El futbol gironí està a l’alça.
Ja a banda de la temporada que heu realitzat i posat en el paper d’entrenador, quines diferències creus que hi ha entre entrenar juvenils i amateurs?
La principal diferència és que quan entrenes un equip amateur et passen un pressupost. Hi ha molta gent que inverteix diners i és un sentiment de moltes persones. Al final això es tradueix en molta més responsabilitat. En juvenils els nanos no cobren. En amateur el resultat és el que mana, no es pot fallar i saps que hi ha un gran sacrifici al darrere.
Ja per acabar, penses que un entrenador que ha estat jugador pot acabar sent millor entrenador que un que no ho hagi estat?
Jo considero que sí, però això no vol dir que algú que no hagi jugat a futbol es formi i acabi sent un gran entrenador. Parteix en avantatge un entrenador que ha sigut futbolista perquè ha viscut situacions al camp i al vestuari que el que no ha estat futbolista no ha viscut. Però com et dic, això no treu que un entrenador que es formi i vagi adquirint experiència al final assoleixi un gran nivell.