Penúltim a la classificació i a 15 punts de la salvació. Amb aquest panorama, el Torredembarra haurà de lluitar fins al final si vol aconseguir el miracle de quedar-se a Primera Catalana
CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
Isaac Fernández, un home agraït amb tots els bons moments que li ha donat el futbol i a qui ara li toca viure la cara més amarga d’aquest esport que tant estima. Nàstic, Ascó, Reddis, Reus, Valls… han estat tan sols alguns dels clubs que han vist passar a un Isaac, que l’estiu passat fixa per una ‘Torre’ asfixiada pels problemes. Un nou repte, complicat però il·lusionant a la vegada, per a un entrenador experimentat qui ens explica com està vivint aquesta nova etapa de la seva vida.
Durant la teva dilatada carrera hauràs viscut diferents experiències, però alguna tan complicada com la que estàs vivint a la Torre?
He viscut experiències de tot tipus, bones i dolentes; aquesta és una experiència més que m’està ensenyant l’altra cara del futbol.
Marxes del Valls deixant una situació difícil i acceptes l’oferta d’un Torredembarra amb molts problemes esportius i extraesportius. Et van les emocions fortes?
No. Vaig deixar el Valls perquè necessitava desconnectar del futbol, no obstant passaven les setmanes, trobava a faltar la competició i en aquell precís moment vaig rebre l’oferta de la Torre; òbviament que esportivament no era l’oferta més atractiva però em va motivar la gent tan compromesa que forma el club i ara mateix et puc dir que gaudeixo de la categoria tot i les dificultats i no em penedeixo d’haver vingut.
Vas començar pràcticament des de zero, només amb 5 o 6 jugadors de la temporada passada. Avui dia es pot dir que has format l’equip que tu volies?
El dia d’avui puc dir que tinc un bloc i que em sento orgullós d’aquests jugadors. Hem de pensar que són jugadors molt joves que anaven a jugar a 2ª i 3ª Catalana i estan donant la cara pel club, han experimentat una gran millora des de principi de temporada i van a més.
Esteu en una situació complicada a la classificació ocupant zona de descens i sent l’equip més golejat. Creus que, precisament aquesta falta de gol ha estat un factor clau per ocupar aquests llocs?
És una de les causes. Creem ocasions en gairebé tots els partits però ens falta definir.
Llavors, quina creus què és la causa principal d’aquesta dinàmica negativa que patiu?
La inexperiència. Molts encontres han estat molt ajustats i per errors puntuals i aquesta inexperiència ens hem quedat a les portes de guanyar o almenys de poder puntuar.
Donats els problemes econòmics del club, sou un dels pocs que no us reforçareu al mercat d’hivern. Com planteges la segona volta sense aquestes arribades?
Sabíem des del principi de temporada que amb els jugadors que començàvem hauríem d’acabar o sigui que intentarem competir en cada partit, donant la cara tots els caps de setmana, millorant el fet a la primera volta i deixant o intentant deixar el nom del Torredembarra el més amunt possible.
Fa dues setmanes contra el Jesús i Maria, aconseguiu de manera in extremis, la primera victòria de la temporada. Com la viviu al vestidor?
Com si haguéssim guanyat la Champions. Després de veure el treball diari dels jugadors, de veure que ho donen tot i que perds per errors puntuals, viure una victòria com aquella és meravellós. Sincerament que no es pot explicar amb paraules.
Aquesta victòria s’ha quedat en un simple un miratge després de les dues derrotes consecutives que porteu?
No. Hem de tenir en compte que les derrotes van ser contra el Balaguer, un líder sòlid a qui s’ho vam posar difícil i contra un rival complicat com el Viladecans amb els que vam perdre per petites errades i on, inclús vam poder empatar jugant amb 10.
Des del principi, l’objectiu és la permanència. Veus a l’equip motivat per aconseguir-la?
Sí, perquè tot i les dificultats i de la distància que ens separa de la salvació, els jugadors no es rendeixen i segueixen lluitant.
I tu et veus amb ganes i forces per tirar endavant la situació?
Sens dubte, no sóc dels que abandona i intentaré que l’equip doni la cara fins al final encara que sé que hi han moltes possibilitats de descendir. He de reconèixer que els dilluns després d’una derrota són durs però els dimarts quan arribo a l’entreno i veig als jugadors donant-ho tot em carrego les piles de nou.
S’ha creat una certa tensió o preocupació al club pel que s’està vivint?
No, a l’estiu el club volia evitar que la Torre desapareixes de la categoria i s’ha aconseguit; a més s’està competint i mentre la imatge de la Torre no es faci malbé no hi ha cap mena de tensió.
Et sents recolzat per la directiva i pel vestidor?
Totalment. Jo sabia perfectament la situació del club quan vaig acceptar fer-me càrrec de la banqueta i la directiva s’ha portat de 10 amb mi, respectant en tot moment el meu treball. Pel que fa la relació amb els jugadors puc dir que és genial.
Continuaries una temporada més si el club t’ho proposa?
A final de temporada decidiré el meu futur. L’unic que puc assegurar és que no seré un problema pel club passi el que passi.
Ets un home positiu i un entrenador a qui li agrada gaudir del futbol; sé que és complicat, però quina seria la part positiva que trauries de tota aquesta experiència al Torredembarra?
Per una banda em quedo amb la gent del club i amb el gran grup de jugadors que tinc i per altra banda m’ha servit per coneixem a mi mateix en una situació com aquesta i saber a qui tinc al meu costat.