De sorpresa en sorpresa. Si a la jornada de dilluns el Júpiter assolia les semifinals del Torneig d’Històrics, aquest dimarts el Granollers l’acompanyava… i sense jugar el tercer partit
JORDI MESTRES @jordimestres7
L’escena era ben curiosa. En acabar el tercer partit, el director del Torneig d’Històrics, Joan Moya, donava la placa de consolació als dos equips que van protagonitzar aquest encontre, Badalona i Europa. A la grada, els representants del Granollers, després d’haver patit, celebraven que dissabte tornaran al Guinardó. Els espera el Júpiter, l’altre protagonista de l’Històrics de les sorpreses, on els caps de sèrie perden el cap a les primeres de canvi.
I és que els vallesans només van perdre la tanda de penaltis del primer minipartit. Van sorprendre el Badalona i van marxar a la dutxa esperant que la seva víctima fos els seu aliat. I així va ser. Sota l’atenta mirada d’espectadors com el jugador del FC Barcelona Rafinha o el president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies, els dos equips escapulats -tots dos lluint l’uniforme reserva als seus minipartits (coses del màrqueting?)- s’acomiadaven pensant en la seva preparació de cara a l’inici de la Lliga. És la màgia de l’Històrics.
GRANOLLERS, 0 – EUROPA, 0
Al contrari que al primer partit de la primera jornada, Granollers i Europa van sortir més oberts, sense tantes reserves i amb ganes de decidir sense esperar als penaltis. Un xut des de la frontal de Padilla que va sortir alt va ser el primer avís d’un Europa que es va quedar sense David López a l’equador del minipartit, després de patir un cop contra la tanca de la línia de fons. Els vallesans, per la seva banda, s’havien acostat a Fer en un córner molt tancat que Burgos no va aconseguir rematar al segon pal i, sobretot, en una acció atacant de les que no es poden perdonar. Novo va assistir Didi amb Fer desplaçat i, a porta buida, es va trobar amb Alegre, qui va treure sota pals.
Una perillosa cessió de cap de Sergio González tallant una centrada va fer treballar a Joan a la recta final del partit. Però per molts bons propòsits que hi hagués, el 0-0 no va desaparèixer de l’electrònic que, per causa solar, no es pot veure amb nitidesa durant els primers partits de la sessió. I a la tanda de penaltis, l’heroi va ser Fer. El porter de La Seu d’Urgell va endevinar les intencions de Novo i Marc Burgos i, amb l’encert total dels seus companys Padilla, Cano i Fran Bea, va donar el passaport al darrer partit de la jornada als d’Albert Poch.
BADALONA, 0 – GRANOLLERS, 1
El segon partit de la jornada va començar mogut. El Badalona de Manolo González s’estrenava al torneig amb una de freda, quan David Duran, des de gairebé la línia de banda de tribuna, es va inventar un xut directe a l’escaire que Marc Vito, tot i tocar la pilota, no va poder desviar. Era gairebé la primera oportunitat del partit i el Granollers qüestionava la classificació dels badalonins.
I si l’inici va ser fatídic pels escapulats, la tarda de David Jiménez va ser d’aquelles que no oblidarà en molt de temps. Va disposar de dues clares oportunitats però en una, a boca de canó, va trobar l’extraordinària resposta d’Ortega i en l’altra, en un xut creuat, va acabar amb la pilota fent sonar la base del pal. Com per creure en les ‘meigas’ de la terra de Manolo González!
Certament, el Badalona va fer mèrits per empatar enfront un Granollers més reservat a mida que passaven els minuts. Pablo Morgado, qui va entrar en un triple canvi badaloní, també va presentar candidatura en una mitja voleia que va rebutjar Ortega, un malson pels escapulats. La pitjor notícia pel Granollers va ser la lesió del golejador David Duran als darrers minuts, però els vallesans van mantenir la victòria mínima i es convertien en aquells ‘patidors a casa’ de mític ‘Un, dos tres…’, ja que quedaven com a líders de grup, amb quatre punts i animant al Badalona al darrer partit per assolir el passaport.
BADALONA, 1 – EUROPA, 1
El darrer acte de la jornada va tenir emoció fins al final, però va ser nedar per morir a la riba. L’Europa havia de guanyar sí o sí per tal de seguir viu al torneig. Davant, un Badalona que no tenia cap mena d’opció i que va començar relaxat i sense pressió. Potser per això va agafar desprevinguda a la defensa gracienca als tres minuts, quan Pablo Morgado va connectar amb Joan Grasa per sorprendre Gianni Cassaro i posar encara les coses més difícils als de Poch.
El partit va ser, sense dubte, el menys semblant a un amistós. Picabaralles, entrades i recital de targetes per part de l’àrbitre que va tenir més feina, Muñoz Baquero. Per moments semblava que entre alguns dels protagonistes hi havia comptes pendents de temps enrera, destacant un cara a cara entre Pablo Morgado i Álex Fernández davant la tribuna. Sortosament, la sang no va arribar al riu però el ritme del partit ho va notar.
Malgrat que l’Europa era qui havia de reaccionar, va estar més a prop el 2-0 que no pas l’1-1 en bona part del partit. Xavi Civil va perdonar al minut 16 i cinc després Dot va haver de treure sota pals una rematada d’Akrong, un central amb arribada al qual s’haurà de seguir. Però a la recta final els de Poch es van posar les piles. Nils va fer lluir Morales i Guzmán, caçant el rebuig i amb tota la porteria per ell, va enviar la bimba al cel del Guinardó. I el premi pels de Gràcia va arribar al minut 40, amb força fortuna. Un rebuig va anar a parar al cos d’Alberto i el defensa va establir l’empat.
Els darrers instants, amb l’expedició del Granollers expectant a la grada, van ser un setge europeïsta. Fins i tot alguns seguidors demanaven –en italià!- a Gianni Cassaro que pugés a rematar una falta. Lluita estéril. L’Europa es va acomiadar del torneig per alegria del Granollers, semifinalista a l’any del seu debut al torneig. ‘Patidors a casa’… però rivals del Júpiter dissabte.
LA JORNADA DE DIMECRES
El torneig segueix aquest dimecres, començant a omplir les caselles dels protagonistes de la segona semifinal. Sants i Rubí obriran el foc a les 18.00 hores. Els de Tito Lossio reben a l’equip d’un Julià Garcia lligat també a la història recent del Sants, ja que va ser el seu entrenador fins poc abans del descens a Segona Catalana.
El tercer del grup 3 és la renovada UE Sant Andreu, vigent campiona de l’Històrics. Bona cita per a l’afició quadribarrada per a veure en acció el conjunt que dirigeix un home que coneix bé els vestidors del Guinardó, Manolo Márquez, ja que a l seva época de central va lluir la samarreta dels ‘diables vermells’, quan aquesta instal·lació era una autèntica ‘platja’ de sorra. Temps moderns, aquests de la gespa artificial, però la cita amb l’Històrics és el clàssic de l’estiu que no pot faltar al que ara es denomina #futbolcat.