L’FCF activa conciliacions contra Òscar Benítez, Miguel Galán i Oriol Camacho mentre el TCE li ha de reclamar, per segona vegada, documents d’un expedient disciplinari
redaccio@futbolcatalunya.com
A la Federació Catalana de Futbol hi ha coses que no fallen mai. Quan el problema és esportiu, silenci. Quan el problema és institucional, evasives. Quan el problema és de transparència, expedient incomplet. I quan algú explica el que passa, cap al jutjat.
‘Can Soteras’ torna a tenir la mà molt ràpida per moure papers judicials. L’últim nom que apareix en aquesta nova tongada és el d’Óscar Benítez, exconcejal de l’Ajuntament de Barcelona i criminalista. Contra ell s’ha presentat una conciliació impulsada per una llarga llista de noms federatius que faria gairebé una alineació sencera amb banqueta inclosa.
PAPERETES JUDICIALS DE SOTERAS A CÀRREC DEL FUTBOLCAT
Hi són José M.Calle, director, l”extraordinari’ Sergi Garrido, secretari general, Joan Estuch, cap de presidencia i el seu antecessor, Alberto Prieto. Continuem: Montoliu, assessor ‘transcomunicador’ del president, Juan F. Muñoz, delegat de Tarragona i Beatriz Hurtado, subdelegada de Tarragona.
La llista és molt llarga: Daniel Parra, delegat de Barcelona, Carlos Lopa, delegat del Vallès Oriental; Alejandro Guerrero, la ‘Bomba’ del vicesecretari; Jesús Manchado Villena, cap de compres; Jesús Manchado Lozano, cap de recursos humans; Miguel A. Esquerré, directiu; Susana Puell, directiva; Josep Maria ‘Mossèn’ Espasa, vicepresident; Gemma Deumal, competicions; Xavier Alís, alcalde de Linyola; Agustín Velasco, delegació de Girona, i Joan Soteras Vigo.
Por una Democracia saludable.
— Òscar Benitez (@oscar_benitez_b) May 6, 2026
Como ya he comentado alguna que otra vez, la corrupción es poliédrica, tiene muchas caras algunas de ellas muy sibilinas como el hecho de presentar querellas para acallar a los disidentes, eso si, con dinero de otros, y con la única pretensión de…
TOT L’APARELL FEDERATIU. O GAIREBÉ TOT
La imatge és potent: una Federació sencera, o una part molt significativa de la seva estructura directiva i professional, activant la via judicial contra una persona vinculada a l’entorn d’Isern. Cadascú que tregui les seves conclusions.
Però Benítez no és l’únic. Soteras, Calle, Garrido i la mateixa Federació també han anat contra Miguel Ángel Galán, president de l’Associació Democràcia i Transparència en l’Esport. I. com a corol·lari, contra Oriol Camacho, exsecretari general de l’FCF.
En aquest cas, per unes manifestacions fetes el passat 20 de gener a la Comissió d’Esports del Parlament de Catalunya. Sí, al Parlament!. No en una sobretaula, no en una piulada escalfada, no en una tertúlia de bar sinó davant diputats, en una compareixença institucional sobre el funcionament de la Federació. Sembla que a l’FCF tampoc li agrada gaire que les explicacions arribin a la cambra catalana.
La jugada, en el fons, és coneguda: qui parla, rep; qui incomoda, rep; qui posa llum sobre determinats episodis federatius, rep. I qui no comparteix el relat oficial, també rep.
QUI PAGA TOTA AQUESTA FESTA JUDICIAL?
Tot això ho signa María Barbancho, lletrada de la Catalana i persona amb vincles familiars molt propers amb Soteras -desconeixem si actualment encara manté aquest vincles, ni ens interessa). Tant propers com per compartir pollastres a l’ast els diumenges (s’entén la metàfora…).
Oficialment no se sap qui paga tota aquesta festa judicial. Extraoficialment, la intuïció fa temps que juga de titular. Potser algun club, si encara en queda algun amb ganes de preguntar, ho podria plantejar a la pròxima Assemblea General.
UN PUNT DE DÉJÀ-VU
La cosa té un punt de déjà-vu. Soteras havia dit en diversos mitjans que ja no posaria més accions legals. Una altra frase per emmarcar. O per arxivar directament al calaix de les promeses federatives que duren menys que “las pochas con todos sus sacramentos” que demana habitualment el quasi octogenari president.
A més, la Federació sembla oblidar un precedent molt recent i molt incòmode que vam informar aquí a futbolcatalunya.com, el cas de Juanjo Isern. El Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona ja va arxivar una querella de Soteras per injúries i calúmnies i va recordar que hi havia una investigació penal oberta a Sabadell per la possible falsedat d’actes notarials utilitzades per emetre vots en les eleccions a la presidència de la FCF.
El jutjat va venir a dir una cosa força elemental: si hi ha fets investigats judicialment, parlar-ne no és automàticament delicte. I expressions similars a les que ara tornen a molestar la cúpula federativa van quedar emparades per la llibertat d’expressió.
Però a la FCF això sembla que no li importa gens. Es prova una vegada, es prova una altra, i així fins que algú calli, es cansi o es quedi sense recursos per defensar-se.
El TCE, A LA CUA ESPERANT PAPERS
I mentre l’aparell federatiu es mou amb diligència quan es tracta de portar gent als jutjats, el Tribunal Català de l’Esport ha hagut de tornar a picar a la porta per reclamar documents.
El cas és el de l’àrbitre Antonio Lopo Castillo. El TCE ha emès un segon ofici, de data 6 de maig, en què deixa clar que la FCF no ha aportat la documentació requerida i que l’expedient administratiu continua incomplet.
Traducció: quan toca acusar, molta pressa; quan toca entregar l’expedient complet, calma federativa i que l’àrbitre sancionat es foti.
I el Tribunal Català no ho diu amb una carícia. Adverteix que, si la Federació no completa la documentació, podrien derivar-se responsabilitats qualificades com a infraccions molt greus segons la legislació esportiva catalana.
‘PASSEN’ TOTALMENT DEL TRIBUNAL CATALÀ
Això ja no és una anècdota. És un patró. La FCF exerceix funcions públiques delegades. No és el menjador de casa de ningú, encara que s’ho pensin. Decideix sobre competicions, sancions, llicències, recursos i carreres esportives. Quan tramita un expedient disciplinari, ha de fer-ho amb garanties.
I quan el TCE demana papers, els papers s’envien. Complets. Ordenats. I sense fer perdre el temps a ningú.
I BERNI ÁLVAREZ? UNA FOTO, SI US PLAU?
Però la realitat és tossuda: expedients incomplets, conciliacions, amenaces judicials i un clima permanent de conflicte.
Mentrestant, el Departament d’Esports de Berni Alvarez continua mirant-s’ho des de la barrera. Molta institucionalitat, moltes fotografies, moltes paraules sobre bon govern, però davant la FCF de Soteras la intervenció pública continua sent la mínima imprescindible. O ni això.
El futbol català fa temps que arrossega massa problemes fora del camp. Els clubs tenen prou feina per sobreviure, formar jugadors, pagar quotes, quadrar pressupostos i competir cada cap de setmana. I, mentrestant, la Federació que hauria d’estar al seu servei dedica energies a querelles, conciliacions i batalles institucionals.
Un model que prefereix el jutjat a l’explicació. La pressió a la transparència. L’expedient incomplet a la rendició de comptes. I el silenci dels clubs a una assemblea incòmoda. Sinó, com és que Calle fa la Convenció de clubs de fútbol sala online? Miau…