A la tercera tampoc va ser la vençuda per al CE L’Hospitalet a la seva lluita per tornar a la quarta categoria del futbol espanyol, ja que el CDC Moscardó va retornar a la realitat als riberencs
Prop de 300 seguidors van viatjar fins a Moscardó per a viure de prop el ‘miracle’ d’un ascens que es resisteix massa al CE L’Hospitalet. Aquesta xifra d’apassionats aficionats mereixen figurar en la portada d’una trista jornada que sempre ha de tenir, obligatòriament, el seu costat més optimista.
Per tercera vegada consecutiva, els riberencs no superen l’examen i han de repetir curs. No van poder amb la magnífica temporada de la UE Olot i van haver d’acudir a una promoció dificilíssima, més que un sorteig de loteria.
LA REALITAT DEL CDC MOSCARDÓ
Com jugar a endevins costa molt poc, el sorteig d’aparellament ja va oferir bastant negativitat. Això de jugar el partit de tornada lluny de casa sempre pes i per a això estan les estadístiques que ho demostren.
I això que van començar molt bé amb dos xuts prometedors de Raúl Ferrer (8′) i Òscar Gómez (11′). Massa timidesa encara que bones intencions, però van començar a despertar els madrilenys. Dos travessers i un gol van tancar la primera meitat. El CDC va provar a Aliaga amb un tret d’Arturo al travesser (13′) i Ivi (33′) va tornar a deixar en evidència a la defensa visitant. No obstant això, a la tercera va arribar el primer gol local producte d’una feliç combinació entre Arturo i Fran (43′).
EL SEGON GOL ‘MATADOR’
Dues felices accions del porter local Guilli Pérez, la primera amb segell de gol obra d’Òscar Gómez (50′) i una segona de Joel Lasso (53′) van tornar a donar esperances. Però tot va quedar aquí. Ni la presència de Lobato i Sanku van canviar el guió; encara més, va arribar el segon, obra d’Isaac en tancar una contra. Aquí va morir l’equip de Sánchez.
Pou i Marc Vicente van entrar en joc com ho va fer Aliaga per a evitar un tercer que després sumaria Messo (90′). El festival madrileny era total i ni tan sols el gol de Jesús Pozo va servir per a salvar res. El CE L’Hospitalet va tornar a morir en la riba i va tornar a comprovar que o hi ha ascens directe o el calvari sempre té un final dramàtic.
La part positiva es diu afició, una afició a la qual tant se li ha reclamat la seva presència històricament. La seva presència, especialment al play-off, conviden potser encara que anar al Municipal de L’Hospitalet sempre ha estat una assignatura a aprovar.