Alberto Varo viu un moment molt dolç. Guardonat com a millor porter i Zamora del grup català de Tercera, ara es prepara per viure la seva primera final d’un playoff d’ascens a Segona B. El porter de La Canonja ens explica les sensacions abans del duel davant del Gerena
HELDER MOYA
L’ascens a 180 minuts….
Si, és cert, estem davant de la final més important de la història del Club. Però cal anar pas a pas. Ni nosaltres ni el Gerena hem estat mai a 2ªB i això és una gran motivació. Crec que serà una gran final, i tant de bo el CF Pobla de Mafumet sigui el guanyador, seria una gran recompensa al treball del cos tècnic, jugadors, junta, afició…
Cada vegada que el ‘Cholo’ Martin Posse ha demanat en una de les rondes del playoff que volia un equip proper, sempre els hi ha tocat un rival llunyà….
Això demostra que no hi ha boles calentes al sorteig, no? (somriu). Un rival pròxim sempre facilita el desplaçament de l’equip i també dels afeccionats. És cert que portem uns quants quilòmetres, entre Tuilla, San Fernando i ara Gerena. Però si per pujar hem de fer la volta al món, no dubti que la farem, això és futbol!
Què en sap del Gerena?
Ens enfrontem a un rival del grup andalús, igual que el San Fernando. Un equip que ha arribat a la final, que ens ho voldrà posar difícil i que si està on està és perque s’ho ha guanyat. Respectem molt al rival però el millor és que creiem en nosaltres mateixos, en la nostra identitat i manera de jugar que és el que ens ha portat a ser sotscampions de lliga i estar ara jugant una final.
Pujar a 2ªB seria la cirereta a nivell individual a la seva campanya, oi?
El futbol és un esport d’equip, i enguany és el CF Pobla de Mafumet amb tots els seus futbolistes i cos tècnic qui estan portant a terme aquest bon paper. Tots hem aportat el nostre treball i granet de sorra en estar on estem ara. Ara bé, estic molt content i satisfet de com m’han anat les coses i d’haver pogut fer-me amb aquest Zamora. Un premi que dedico a la meva família, pare, mare i germans, són un gran suport.
El Zamora….de l’Àguila?
(Riu) Aquest sobrenom és gràcies a l’Helder, el responsable de comunicació del Club i speaker quan juguem els partits a casa. Va sorgir un dia, després d’una bona actuació en que crec que a més vaig aturar un penal i mira, així m’ha quedat.
Un ocellet m’ha comentat que el secret del bon estat de forma dels porters de La Pobla és Joan Puig, el preparador específic de porters…
El secret es diu Martin Posse, un gran entrenador, el secret es diu Manel Cazorla, el seu ajudant, també es diu Pablo Rotchen, qui ens ajuda en tot el tema defensiu. El secret és Ambrós, que físicament ens té a tope, a Isidre Fabra i Josep Fuguet, a qui els agraeixo sempre el seu tracte i ‘miracles’ recuperadors, a Miguel i Antonio, per tenir-nos sempre la roba en condicions i evidentment a Joan Puig, que mereix un capítol apart.
Perquè?
És un malalt de la preparació específica de porters, t’ajuda, sempre t’ajuda, et corretgeix i prepara uns entrenaments per la nostra posició que a més d’excel·lents, són innovadors. Antonio Ayala, Albert Ribera, Albert Alfonso i jo estem encantats amb ell. Com tot el cos tècnic i els companys, forma part de tot allò bo que estem aconseguint.