La macrocausa sobre les presumptes irregularitats electorals a la Federació Catalana de Futbol (FCF) fa massa temps que ofereix una imatge d’un procediment d’una gravetat extraordinària que ningú no acaba d’assumir del tot.

I això, vist el que diu negre sobre blanc la jutgessa instructora de Sabadell, és senzillament escandalós.

L’AUTO DEL JUTJAT PARLA D'”INDICIS” DE FALSEDAT

Perquè aquí no estem parlant d’un error formal menor ni d’una picabaralla processal sense substància. L’auto del Jutjat d’Instrucció número 2 de Sabadell, d’1 d’octubre de 2025, descriu “seriosos indicis” de delictes de falsedat en document privat, administració deslleial i falsedat en document públic. Tots ells connectats entre si i presumptament executats per persones prèviament concertades.

Segons la resolució, la part clau de la falsificació s’hauria produït a la seu de la FCF, al carrer Sicília de Barcelona, en els dies previs a les eleccions del 13 de febrer de 2023. Com? mitjançant certificats o actes en què s’haurien falsificat signatures de presidents i secretaris de clubs per després elevar-los a escriptura pública davant notari a Sabadell.

NEGATIVES POLICIALMENT I JUDICIALMENT

I la jutgessa no es queda en la nebulosa. Assenyala que aquests documents servien per facultar el representant de la candidatura de Joan Soteras Vigo amb poders amplíssims davant notari, amb la finalitat d’aconseguir més vots de clubs irregulars que el seu rival (aquells que no tenen el president correctament inscrit al Registre d’entitats esportives).

Mentre, nombrosos perjudicats han negat policialment i judicialment haver signat cap document al seu favor.

MOLT MÉS ENCARA

La interlocutòria atribueix als principals investigats, Joan Soteras Vigo i Víctor Güell Serra, l’encàrrec d’aquestes actes o certificats presumptament falsificats, i afegeix que s’haurien fet amb el consentiment i coneixement d’un altre dels investigats, José M Calle.

També sosté que, per a l’elaboració d’aquests documents, es van extreure dades oficials de la base de dades de la pròpia FCF per part dels investigats i sota la supervisió i direcció de Calle, que seria qui donava les ordres i instruccions oportunes.

I, PER SI FALTÉS ALGUNA COSA,… BONUS

El capítol d’administració deslleial encara ho és més. L’auto parla d’un presumpte ús inadequat de recursos federatius en favor de la candidatura de Soteras: ús indegut de targetes de dèbit de la FCF per a despeses personals; cobertura de despeses de disseny i elaboració de la campanya electoral; pagament d’actes notarials,

Fins i tot, compensacions econòmiques en forma de ‘bonus’ o increments salarials acordats des de la mateixa Federació d’entre 3.000 i 10.500 euros a membres de l’equip de Soteras, entre els quals la jutgessa cita José Miguel Calle, Alberto Prieto, Sergio Garrido, Jesús Manchado i Alejandro Guerrero. La resolució afegeix, a més, indicis que la campanya electoral de febrer de 2023 es va costejar o sufragar amb recursos federatius i no personals del candidat o del seu equip.

NO ACABA AQUÍ EL BENEFICI

La magistrada descriu també l’ús de correus personals i corporatius. A més d’equips informàtics de sobretaula, portàtils, tauletes, telèfons mòbils, serveis de missatgeria instantània, la intranet corporativa i arxius intercanviats al servidor i al “drive” de la Federació durant tot el procés electoral, sempre presumptament al servei de l’estratègia per beneficiar el candidat Joan Soteras.

DE JUTJAT A JUTJAT I D’EXCUSA EN EXCUSA

La pròpia interlocutòria explica que el jutjat de Sabadell ja es va inhibir a favor del Jutjat d’Instrucció número 11 de Barcelona, després que el ministeri fiscal considerés que hi havia delictes de falsedat en document privat, administració deslleial i falsedat en document públic presumptament comesos, almenys en part, a la seu de la FCF de Barcelona.

Però el jutjat barceloní va rebutjar la inhibició el 29 de juliol de 2025. I davant d’aquesta negativa, la jutgessa de Sabadell va acabar plantejant qüestió de competència negativa davant l’Audiència Provincial de Barcelona el mateix 1 d’octubre de 2025.

MENTRESTANT, EL TEMPS PASSA

És a dir: Sabadell diu que la causa, per connexitat i per lloc de comissió d’una part substancial dels fets, ha d’anar a Barcelona. Barcelona diu que no. I la pilota puja a l’Audiència Provincial. I aquí és on la situació deixa de ser només complexa i comença a semblar inacceptable.

Perquè una cosa és que una causa sigui tècnicament difícil. I una altra de molt diferent és que, davant d’uns fets que la instructora descriu amb aquest nivell de concreció, el sistema judicial projecti la imatge d’anar-se passant el cas com si fos una patata calenta.

En qualsevol altre entorn, una resolució judicial que parla de signatures presumptament falsificades per alterar la representació notarial del vot, de recursos federatius desviats a una campanya electoral i de primes o beneficis per a l’equip del candidat hauria provocat una reacció institucional de màxima urgència.

Així és com una causa gravíssima corre el risc de convertir-se, no en un exemple de depuració de responsabilitats, sinó en un monument a la lentitud. I el pitjor és que, a aquestes alçades, ja no sorprèn.

The post De Jutjat a Jutjat, però a l’FCF encara no li ha tocat appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Municipal de L’Hospitalet serà escenari del partit de Copa del Rei entre l’At. Sant Just i el Mallorca després del pacte que van aconseguir els alcaldes de les dues ciutats afectades. Així ho va confirmar el president de l’equip baixllobregatí, Pep Palacios, ja que “no tenim més collons”. Punt.

Primer van ser descartats Gavà, la CE Joan Gamper –“és un club privat”-, Esplugues, i el Municipal de Cornellà. “No ens portem malament amb ningú, però, si hi ha algú de qui no estem molt ‘enamorats’ és Cornellà i el Sr. Manzano no seria al primer a qui anomenaria”-, va afegir i finalment va arribar L’H.

L’HOSPITALET, “PER COLLONS”

La roda de premsa de presentació del xoc coper va ser el pròleg d’un monòleg minuciós de Palacios. Va repetir diverses vegades que “nosaltres som l’At. Sant Just i no el Sant Just”. A més, “van néixer d’un frau electoral”, que disposen de 50 equips, que els seus valors són “l’educació i la competició” i va entrar en el detall de la Copa.

“No tenim la millor instal·lació de totes, però aquí s’han jugat ja dues promocions d’ascens”, va destacar com va fer davant la visita de l’empleat federatiu Josep Ayuso. L’equip anirà “a entrenar un dia abans a L’Hospitalet, no anirem a tocar els collons sinó que ho farem el dia del partit (dimecres 29, 20 hores)”.

LA MALA GESTIÓ DE LA RFEF I DE LA FCF

La sorpresa va arribar quan va començar a assenyalar cap a la RFEF i la FCF. “Han estat tres setmanes per a dir, a través d’una nota de línia i mitja, que la instal·lació no és apta i ens van donar tres dies de termini per a presentar una alternativa. Vam dir que L’Hospitalet, però encara no han contestat i cal tenir una mínima educació”, se’n va queixar amb raó.

En conseqüència, “no paren de dir que defensen als modestos i ens trobem que no són gens empàtics ni professionals. Si ens posen la pastanaga, després no ens la pots llevar, no ens han donat opció.”

Palacios va elevar una mica més el seu to quan se li va recordar la seva amistat i les bones relacions que té (o tenia) amb el president Soteras i el director Calle. Fins i tot semblava molest amb la pregunta: “Vostè no sap de qui soc amic, no té ni idea”, va comentar, va negar una sola trucada telefònica amb cap dels dos protagonistes de referència -“clar que no”- i se’n va recordar del sotssecretari Garrido ja que va ser “qui ens va dir que la instal·lació no era apta”.

El president de l’At. Sant Just va donar pas a les entrevistes individuals després d’una llarga exposició inicial i un final que alegrarà a la RFEF i a la FCF. “No farem més guerra perquè no hi ha res a fer”, va concloure.

The post “No tenim més collons que jugar a L’Hospitalet” appeared first on FutbolCatalunya.com.

D’aquesta manera quedan tots els seus integrants (FCF) validats per a poder seguir exercint i per a poder participar en futures eleccions sense restriccions.

Però per observadors interessats en el cas i per a les parts afectades – tots els federats catalans als quals aquesta entitat representa i la mateixa Federació – no deixen de sorgir una sèrie de dubtes; una sèrie de coses que no es poden dir (perquè constituirien mentides o, fins i tot, possiblement calúmnies, sancionables tant a nivell reglamentari com a nivell judicial).

També una sèrie d’afirmacions i dubtes que es poden expressar. I una sèrie d’accions que puc i vull emprendre, a nivell personal – i que animo a tothom interessat a posar també en pràctica. En les següents línies em centraré en desenvolupar totes aquestes idees que m’han vingut al cap en conèixer la que hauria de ser una molt feliç notícia.

COSES QUE NO ES PODEN DIR

La veritat és que, veient les resolucions judicials o d’alguns ens específics de l’esport que hi ha hagut fins al present moment, no podem dir que la Junta de la FCF sigui il·legítima o il·legal. Tampoc es pot afirmar taxativament que les presumptes irregularitats observades i denunciades constitueixin actes de corrupció. No es pot, tampoc, emetre cap acusació sobre l’existència de trames o conductes tendents a influir de forma inadequada en els processos electius.

No es poden dir aquestes coses perquè la veritat judicial no ens ho perme. Han desestimat o arxivat denúncies o han resolt que no hi ha proves per a demostrar que aquests fets s’hagin donat. De fet, s’han investigat i emparat aquestes accions, tot i que això hagi generat rebombori.

Tampoc podem dir que la institució federativa, o els seus directius electes, sigui un ens de prístina transparència; també seria faltar a la realitat i a la veritat. En una Assemblea en època COVID (2020) un dels directius, en ser preguntat per les despeses associades a l’àrea jurídica va afirmar que aquestes partides eren tan grans perquè els clubs – i alguns federats a nivell individual – s’entossudien a presentar denúncies als jutjats i s’havien de contractar advocats.

ALLÒ QUE ES POT DIR

I aquesta última afirmació realitzada per qui formava part d’aquella Junta Directiva és el que ens porta al que sí es pot dir:

1. La FCF s’ha vist involucrada en escàndols

2. La Junta de la FCF ha estat denunciada en més d’una ocasió (per motius esportius o extraesportius)

3. Alguns antics membres de la Junta federativa estan essent investigats per diferents casos

4. Alguns membres de l’actual Junta federativa estan immersos en procediments oficials relacionats amb la seva gestió de l’ens federatiu.

I tot això genera dubtes sobre una organització que ha de representar i vetllar per l’esport i els federats. Tenint en compte que el Reglament de la FCF – i també el de la RFEF – permet sancionar a qui estigui federat i critiqui els diferents estaments (esportistes, entrenadors, àrbitres i altres treballadors i càrrecs federatius), el mínim que podem demanar és que qui ens ha d’imposar aquestes sancions també tingui aparença de bona fe en les seves actuacions, que també mostri transparència i se subjecti als mateixos estàndards que imposen als federats a qui representen i per als quals treballen.

Com ja hem vist, hi ha una sèrie de coses que no podem dir, com una altra llista d’afirmacions que sí podem expressar. Ara cal passar a veure què puc – de fet, podem – i vull fer.

EL QUE SÍ PUC DIR… I FER

El que sí puc fer és fiscalitzar, expressar els meus dubtes, intentar comprendre les raons per les quals passa això i posar de la meva part per a canviar el que calgui.

Quin és el problema? Doncs que potser no es tracta de les persones que formen part de la institució, ja que aquestes poden anar canviant, però els escàndols i les judicialitzacions de la FCF o els membres de la seva Junta segueixen apareixent en els mitjans de comunicació. Potser es tracta del Sistema, que permet o fomenta, estructures legals, humanes i societàries dins les que aquestes conductes són ben valorades, tolerades o incentivades.

I si el problema és el sistema… n’hi ha prou amb canviar les cares dins la Federació o cal alguna cosa més? Doncs caldria moure molt més, i, de fet, el canvi en les estructures federatives que podrien fer variar tot a millor, comencen en la política estatal i acaben pels federats. La responsabilitat és de tots.

I el que jo vull, i puc, fer és ser responsable i assenyalar allò que veig, des del respecte i la voluntat de millora. I el que veig és que el problema no són les persones sinó el sistema on s’integren, que està viciat, on els estaments de control depenen d’aquells que se suposa que han de controlar i on certes pràctiques – més o menys ètiques – s’han anat instaurant i convertint en acceptades.

The post FCF-TSJC: Coses que (no) es poden dir appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest TCE va validar les últimes votacions, en un inacabable procés electoral a la presidència de la Federació Catalana de Futbol (FCF). Malgrat reconeixia com a fets provats que la Junta Directiva, encapçalada per Joan Soteras, va estar setze dies il·legítimament exercint les seves funcions.

Les eleccions van quedar marcades des del primer moment per sospites de joc brut. Les primeres votacions, de 22 de maig del 2022, van ser repetides perquè el TCE va detectar fins a 170 actes de votació de clubs irregulars.

EL TSJC TÉ LA PARAULA

El Jutjat d’Instrucció 1 de Tortosa obriria també una investigació penal contra el directiu de Soteras i policia local de Roquetes, Miquel Esquerré, per suposada falsificació dels instruments notarials de quatre clubs ebrencs. No obstant això, la repetició celebrada el 13 de febrer de 2023 tampoc va dissoldre els dubtes: les actes notarials de Soteras (dels notaris Simón-Navarro) es repartien en furgonetes a peu de col·legi.

O bé es lliuraven en mà als president de la mesa electoral per part dels seus interventors, mentre que els que pretenien votar amb documents d’altres notaris, havien de fer llargues esperes per poder depositar el seu vota a l’urna. Aquest fet va motivar la intervenció dels Mossos d’Esquadra en diverses seus federatives. La polèmica estava servida de nou.

“TENIM UN PROBLEMA”

Aquesta frase de Josep Maria Espasa, delegat de Lleida de la FCF, enviada al cap de gabinet de Soteras, Alberto Prieto, l’11 d’abril de 2023, es convertirà segurament en una de les frases icòniques de la caiguda del règim ‘soterià’.

Espasa, comunicava amb amargor que el CF Puigvertenc l’advertia que li havien falsificat les signatures del seu president i el secretari, en el certificat de composició de la Junta Directiva del club que la notaria Simón-Navarro havia incorporat a l’acta notarial que Espasa havia facilitat al club. No era l’únic.

Diversos presidents de clubs, en revisar la documentació electoral, van descobrir estupefactes que els certificats notarials dels seus propis clubs contenien signatures falses que mai no havien autoritzat. En pocs dies, aquestes alarmes es van traduir en denúncies formals presentades als Mossos d’Esquadra. Es començava a destapar una trama insòlita i complexa.

2023: DEL CAS RUBIALES A LA IMPLOSIÓ INTERNA DE LA FCF

La polèmica anava de la mà de Soteras. L’any 2023 no només es va destapar el frau electoral, sinó que es va veure esquitxat pel cas Rubiales (agost de 2023), al recolzar al llavors president de la RFEF davant el reprovable petó forçat a Jenni Hermoso.

Aquest fet li va valer un rebuig unànime a Catalunya: el Parlament català li va demanar la dimissió i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va arribar a afirmar que Soteras “no és la persona més adequada” per dirigir la Federació. Lluny de fer un pas al costat, però, Soteras va respondre desafiant: “No són ningú per dir-me si he de dimitir”.

L’ESCORCOLL POLICIAL DEL 5 DE MARÇ DE 2024

En les primeres hores del 5 de març de 2024, la tranquil·litat aparent a la seu central de la FCF es va esmicolar. Agents de l’Àrea Central Anticorrupció dels Mossos d’Esquadra, seguint ordres del Jutjat d’Instrucció número 2 de Sabadell, van irrompre a les oficines federatives de Barcelona en un operatiu fulminant. L’entrada i registre va agafar tothom per sorpresa. Mentre uns efectius recollien documentació i discos durs de la seu, altres unitats es presentaven simultàniament als domicilis de diversos directius i empleats de la Federació.

Aquell matí, els investigadors van confiscar telèfons mòbils, ordinadors i arxius dels principals col·laboradors de Soteras. Entre els escorcollats hi havia el mateix Joan Soteras, el director general José M. Calle, l’assessor extern de (in)comunicació Álvaro Montoliu, el responsable de futbol sala Alejandro Guerrero ‘Bomba’, el cap de gabinet Alberto Prieto, l’assessor jurídic Sergi Garrido, el cap de compres Jesús Manchado (i el seu fill, també treballador de la FCF) i el directiu de Girona, Víctor Güell.

En total, nou persones –inclosos Soteras i gairebé tota la seva cúpula– quedaven oficialment investigades per delictes continuats de falsedat documental (en document públic i privat) i administració deslleial de fons federatius.

DECLARACIONS I PROVES: LA TRAMA AL DESCOBERT

Amb la investigació ja desencadenada, en els mesos següents el sumari judicial es va anar omplint de testimonis i proves que dibuixaven un esquema de corrupció insòlit en una federació esportiva.

Un dels girs més impactants va ser el protagonitzat pel secretari general de la FCF, Oriol Camacho. Tot i haver estat home de confiança de Soteras, Camacho es va convertir en el testimoni clau del cas. Protegit per l’Oficina Antifrau de Catalunya, va revelar davant els investigadors l’entramat que es va coure dins la Federació per assegurar la reelecció de Soteras.

La seva declaració va confirmar les sospites més fosques i va aportar detalls esgarrifosos del modus operandi de la cúpula federativa. Documentació extreta de la base de dades de la FCF amb fins partidistes, les actes notarials i la campanya electoral de Soteras hauria estat finançada amb diners federatius, ús fraudulent de les targetes de crèdit per pagar sopars a canvi de vots, meses electorals manipulades amb treballadors fidels sense coneixements jurídics ni experiència prèvia i posteriorment premiats amb extres salarials, usurpació de funcions de la junta electoral i un llarg etcètera.

LLARGA LLISTA DE DETALLS ESGARRIFOSOS

Les revelacions es van anar encadenant al llarg del 2024. A l’octubre transcendia que la jutgessa instructora, I.C., ja havia recollit declaracions de 88 presidents i secretaris de clubs d’arreu del territori, la majoria afirmant taxativament que les seves firmes havien estat falsificades en els documents notarials.

En paral·lel, un notari de Barcelona, Jesús Benavides, declarava davant la jutgessa que les actes presentades per l’equip de Soteras “no haurien de ser vàlides” perquè no es va comprovar la identitat dels signants.

Fins i tot el notari implicat de Sabadell, José Antonio Simón, en ser entrevistat per una afectada (Inés Companys del CE Elisabeth Salou) va admetre haver tramitat “més de 400 actes com aquestes”, tot i excusar-se dient que no li pertocava verificar signatures sinó només elevar a públic els documents que li portaven.

TOC D’ATENCIÓ PER OBSTRUCCIÓ A LA JUSTÍCIA

Cap a finals d’any, la instrucció va topar amb les primeres resistències: la Federació i l’empresa informàtica proveïdora (Novanet) van dilatar l’entrega de documentació requerida.

Al novembre del 2024, la jutgessa va haver d’emetre un toc d’atenció formal a la FCF per obstrucció a la justícia, obligant-la a col·laborar sota amenaça de sancions. Però, per molta tàctica dilatòria que provés l’entorn de Soteras, el fil s’havia estirat massa i la veritat ja començava a aflorar amb tota la seva cruesa.

RESISTÈNCIA I REVOLTA: CONSEQÜÈNCIES FINS AL 2025

Mentre les evidències s’apilaven als jutjats, Soteras va optar per atrinxerar-se i afirmar que era víctima d’una conxorxa. Res més lluny de la realitat.

Paral·lelament, Miguel Ángel Galán, president d’una associació per la transparència esportiva i de CENAFE, es personava en el cas com a acusació popular i definia la FCF de Soteras com “un niu de corrupció”. La pressió mediàtica i social creixia, i la imatge del futbol català quedava greument tacada.

El malestar entre els clubs afiliats va arribar al límit a començament de 2025. Desenes de clubs, farts de la situació, van articular una veritable revolta contra la directiva de la FCF.

NÀSTIC I OLOT, REPRESENTANTS

Al gener, en les eleccions per escollir els representants catalans a l’Assemblea de la RFEF, els clubs van donar un cop de timó elegint com a representant els presidents del Nàstic de Tarragona i de l’Olot –candidats independents i crítics– i deixant fora les persones pròximes a Soteras (els presidents de Cornellà i Sant Cristóbal, que ell preferia). Va ser un senyal evident que la base del futbol català li retirava la confiança.

Pocs dies després, al febrer, es va escenificar un desafiament inèdit: tots els clubs catalans amb equips competint en categories estatals es van autoconvocar a la seu de la Federació per exigir explicacions i canvis. Després de diversos intents frustrats (la directiva havia intentat bloquejar aquestes reunions), finalment van celebrar una assemblea extraordinària oficiosa.

ELS CLUBS DE 3A EXPULSAN ELS FEDERATIUS DE LA FEDERACIÓ

La tensió era màxima: els emissaris de Soteras –com Montoliu, Garrido i Prieto– hi van aparèixer inesperadament i van intentar gravar la trobada d’amagat, fet que va provocar la indignació dels presents. Els clubs units els van expulsar literalment de la sala entre retrets.

Aquella reunió històrica va culminar amb un comunicat conjunt de molts clubs afirmant que “l’actual Federació no ens representa” i reclamant neteja immediata. Per primera vegada, la continuïtat de Soteras al capdavant de la FCF penjava d’un fil no només per l’acció de la justícia, sinó per la rebel·lió de la seva pròpia gent.

L’ATESTAT DELS MOSSOS DE 400 PÀGINES QUE “MATA” SOTERAS

“QUE ES FOTIN … LES RATES”

Els mesos de març i abril del 2025 van seguir aportant novetats colpidores. Fragments d’atestats policials incorporats al sumari van sortir a la llum i van confirmar fins a quin punt la cúpula de Soteras havia governat de manera venjativa i clientelar.

Xats interns recuperats del telèfon de Calle mostraven, per exemple, com es referien desdenyosos a alguns clubs crítics com “les rates de Santboià” i ordenaven denegar-los material esportiu bàsic (pilotes) simplement perquè no havien votat Soteras. En un altre intercanvi de missatges, del juliol de 2023, Calle i Prieto acordaven assignar els pitjors horaris de partit als equips dels clubs considerats díscols: “Que es fotin, que juguin a les 4 de la tarda amb tota la calor”.

Aquestes converses, avui públiques, corroboren les denúncies que els clubs havien fet sobre les represàlies patides. També es va saber que Calle va ordir una “jugada mestra” per bloquejar subvencions de la RFEF a clubs desafectes: enviava denúncies anònimes falses a la Comissió de Compliment Normatiu per tal de congelar els pagaments als clubs que volien castigar. En altres casos, com el de la UE Sants, el càstig era endarrerir el pagament de les subvencions.

QUI VA PAGAR LES ACTES?

El Jutjat de Sabadell té obert diverses línies d’investigació, incloses la identificació d’empremtes dactilars en documents intervinguts, l’anàlisi a fons de la comptabilitat de la FCF i de l’empresa de Montoliu, i la traça dels fluxos de diners desviats.

En aquest sentit, els agents sostenen que una empresa contractista d’esdeveniments (Iniciatives Events SL) va servir de canal per desviar fons federatius: la FCF li hauria condonat el patrocini obligatori de 30.000€ a canvi que assumís el cost de les actes notarials (24.717€, segons els Mossos). I com ho haurien fet?

Segons els Mossos, el mecanisme consistia en una triangulació d’empreses que servia per blanquejar el finançament il·legal, en la que haurien participat l’empresa de Montoliu (AMT Comunicación SL) i una societat anomenada Espai i Difusió SL, l’administrador únic de la qual era Carles Oller, a la vegada treballador d’Iniciatives Events SL.

QUI VA FALSIFICAR LES SIGNATURES?

Les converses intervingudes acrediten que el 8 de febrer de 2023, diversos treballadors de la FCF es trobaven a la seu central “falsificant firmes” (ho deia el cap de RRHH, Jesús Manchado, a la seva parella), després de la crida que va fer ‘Bomba’ als 14 treballadors que formaven part del grup de missatgeria anomenat “Sr. Naranja”: “Si algú no té pla per aquesta nit… Sergi [Garrido] i jo estarem fins a les 3 o 4 de la matinada ordenant i imprimint documentació per portar demà a les 9 al notari. Tots els que no es facin aquesta nit d’irregulars, no votaran”.

L’endemà, la documentació estava al notari, però en molts casos aquesta no era original: “fes un escaneig en arxiu adjunt, per poder incorporar-ho a l’escriptura, com si fos original”, li responia la notaria a ‘Bomba’ el 9 de febrer, incorporant a les actes de Soteras documents que sabien perfectament que no eren originals. I quins eren aquests documents?

Doncs, Estatuts de clubs i certificats de composicions de juntes directives de les bases de dades de la FCF que, segons apunten els Mossos, haurien estat usades vulnerant la llei de protecció de dades en favor de Soteras.

QUI ERA EL CERVELL DE LA TRAMA?

Malgrat la mà d’obra provenia majoritàriament de treballadors rasos de la secció de futbol sala de l’FCF, els Mossos no s’estan d’assenyalar el veritable cervell de la trama: “la persona encarregada de donar les directrius i … l’última paraula en relació a la manera d’actuar respecte la documentació entregada al notari és José Miguel Calle” (per si algú en tenia algun dubte...).

Recordin que en un atac de sinceritat, Prieto confessava al seu cosí el 9 de març que “Está el director general (Calle) que es el que lleva toda la estrategia. Tenemos dos jabalíes que son los que llevan el tema técnico y luego yo me he encargado de controlar el tema político”.

“JABALÍES” “MOSSAD” “PERROS ASQUEROSOS”

Els “jabalíes” (“Bomba” i Garrido), eren els braços armats de Calle, segons els investigadors. De fet, ells tres i Prieto, van crear el grup de missatgeria “Operación Mossad”, (abril de 2023), per tal que els clubs als que haurien presumptament falsificat les signatures, enviessin un document a posteriori manifestant que havien autoritzat Soteras a tramitar-los l’acta.

Com els delegats federatius no es mostraven massa col·laboradors, Calle els va insultar de totes les maneres possibles, concloent que eren “una manada de perros asquerosos”.

Calle, també va ser qui va negociar amb Alejandro Talavera que retirés els seus recursos al TCE, primer, i al TSJC, després, per tal que Soteras no fos inhabilitat.

INTERCANVIS INDECENTS

A canvi, tres membres de la seva candidatura extingida (Gemma Deumal, Javier Sánchez i David Checa) serien contractats a la Fede. “M’estic deixant la cara i la pell per tu i per en Joan. No ens falleu”, li deia Talavera a Calle el 7 de febrer de 2023 per segellar el pacte. Els primers contactes, però, es remunten a octubre de 2022.

El mateix va fer amb la candidatura de Josep Palacios. El 8 de febrer, Calle li deia a Jorge Pérez Bermúdez, membre de la candidatura de Palacios, que “Tienes que vigilar quién coge la papeleta para votar a Joan Soteras, y que vaya directo a la urna”. Els agents apunten que Palacios era un candidat de palla, el que tothom sabia des del moment en què membres destacats de la candidatura com Iván Carrillo, José Banderas i el propi Jorge Pérez van acceptar càrrecs federatius poc després de les eleccions.

‘PALS’ A ISERN ILA UTILITAT DE PALACIOS

Per si hi havia algun dubte, l’endemà de les segones votacions Calle li deixava clar a Jordi Bonet, delegat de Girona, quina seria l’estratègia: “hay que encajar todo lo apalabrado. Pero ahora es vuestra llegada y la gente de Palacios que estaba pactada. Y luego haremos lo de Talavera, que ahora no tengan prisa que llevan dos años dando saltos”.

I Juanjo Isern? Doncs com no hi havia manera de dominar-lo, va difamar tot el que va poder sobre ell a les xarxes socials mitjançant perfils falsos que controlava Prieto. Va intentar perjudicar-lo en el seu lloc de treball a la Generalitat i inclús va intentar sabotejar la seva candidatura. “No levantes la liebre con nadie”, li deia Calle a Bonet el 4 de febrer en relació a l’estratègia de sabotejar la seva candidatura, provocant la dimissió d’algun dels seus integrants.

EL TSJC JUGA AQUEST DIMARTS 13 LA GRAN FINAL

Quan no li va sortir bé la “jugada”, llavors va passar a atacar-lo a les xarxes socials: “no te olvides de dar caña al candidato Juanjo Isern”, deia Calle a Prieto el 8 de febrer. Atacs que van seguir després de les votacions, quan van saber que Isern havia impugnat el resultat al TCE: “prepararemos una buena a Juanjo Isern a redes, con copia a su trabajo en la generalitat”, recalcava Calle a Prieto l’1 de març.

Aquest dimarts 13 de maig, el TSJC podria posar fi a un mandat que, a ulls de molts clubs, mai hauria d’haver començat. El que es va iniciar com un cúmul de sospites s’ha convertit, amb el pas dels mesos, en un cas judicial amb centenars de proves, declaracions devastadores i un relat intern que retrata un règim autoritari disfressat de democràcia federativa.

Més enllà de la decisió jurídica, el cas Soteras ha deixat una ferida profunda en el futbol català. Ara cal veure si el futbol català està disposat a tancar aquesta etapa fosca i recuperar allò que mai s’hauria d’haver perdut: la confiança, la transparència i la dignitat institucional.

The post El TSJC decideix si posa fi al pitjor escàndol electoral a la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

El que era un pacte de col·laboració estable des de feia més d’una dècada (2011) entre la Federació Catalana de Futbol (FCF) i la Federació Andorrana (FAF) ha saltat pels aire. La raó? una qüestió d’interessos electoralistes, segons ha pogut certificar Futbolcatalunya.

Segons els atestats dels Mossos d’Esquadra, José M. Calle, encara director de la FCF, va pressionar perquè el representant del FC Encamp –club de la FAF que competeix a Catalunya– baixés a votar a favor de Joan Soteras a les eleccions federatives del 13 de febrer de 2023. I ho va fer sense embuts, exigint que ho fes de forma pública, sense sala ni vot secret, per garantir la fidelitat.

LOUZÁN (RFEF) NO S’ASSABENTA

Aquest representant no era un qualsevol ja que es tracta de David Rodrigo, secretari general de la FAF; a més, màxim responsable tècnic del futbol andorrà i la persona encarregada dels vincles amb altres federacions. Tot i això, Rodrigo es va negar a votar en cap sentit, seguint les indicacions de la junta directiva de la FAF, un gest que li va costar car a la seva institució. Final: la FCF no va renovar el conveni de col·laboració amb la FAF vigent des de 2011, incomplint així la Disposició Addicional 1a dels Estatuts de la RFEF (Louzán). La Espanyola obliga explícitament la Federació Catalana a mantenir la col·laboració amb els clubs andorrans i la pròpia FAF.

Els missatges intervinguts pels Mossos no deixen lloc a dubtes. En un xat amb Xavier Alís, alcalde de Linyola i col·laborador de la delegació de Lleida, Calle ordena: “Encamp lo que haga falta” i demana “papeleta delante de Espasa y a urna OK?”, en referència a Josep Maria Espasa, delegat territorial de Lleida.

LA DELEGACIÓ DE LA FCF (LLEIDA) EMPASSA AMB TOT

Més endavant, en un altre xat amb Ramon Castellarnau, secretari de la delegació lleidatana, Calle mostra la seva indignació pel fet que Rodrigo “va con Isern” i acaba imposant:

“Pues déjale claro esta vez que si baja a votar de secreto nada tendrá que votar visto delante Xavi Alís, que lo tenga claro”.

També es detecta la implicació d’Israel López, director de l’Escola d’Entrenadors de la FCF -i també de la RFEF en aquell moment-. Calle li va obligar a deixar una classe del curs de Directors Esportius a Madrid -amb 140 alumnes- per ser present a la mesa electoral. L’àudio de Calle és claríssim:

“GENT AMB CONEIXEMENT I OUS”

“Modifica la estructura. En la mesa de Barcelona te necesito a ti. Me fío de muy poca gente para una mesa tan importante de gente que tanga personalidad, conocimientos y huevos”.

La seva actitud tèbia va tenir un preu. Soteras el va deixar caure de l’Escola Nacional d’Entrenadors davant l’estupefacció dels ‘barons’ territorials; una vegada més, el septuagenari no defensava un dels seus.

I la FCF, per primer cop des que els clubs andorrans competeixen a Catalunya, no renova el conveni de col·laboració amb la FAF. Es tracta d’un acord que incloïa les àrees d’arbitratge, escoles d’entrenadors i competicions. La humiliació institucional és majúscula. Recordem que la FAF és una federació reconeguda per la FIFA, manté relació directa amb la RFEF, i la seva vinculació amb la FCF és un mandat estatutari obligatori. Malgrat això, Calle fa prevaldre els seus interessos electorals per sobre de qualsevol obligació legal.

EL GOVERN ANDORRÀ NO ENTÉN RES

Aquest atac frontal al futbol andorrà arriba en un moment delicat a Andorra. Cal tenir en compte la figura d’Álvaro Montoliu, implicat en la presumpta trama de finançament electoral de la FCF, doncs ja havia provocat una gran polèmica.

La seva empresa (AMT Comunicación SL) va ser contractada pel Govern d’Andorra per dur a terme la campanya institucional d’adhesió a la UE (segons La Valira i el Diari Ara Andorra). En aquell cas, l’executiu andorrà va sortir a defensar la contractació de l’assessor personal de premsa del sabadellenc a càrrec del futbol català.

UNA REVENJA POLITICA CONTRA ANDORRA

Ara bé, després d’aquest gest de menyspreu institucional per part de la FCF, queda per veure si el Govern andorrà mantindrà el mateix posicionament. O, bé, alçarà la veu per defensar la seva federació, reconeguda per la FIFA i en estreta col·laboració amb la RFEF.

El resultat de tot plegat?. Un atac frontal a la neutralitat federativa, una revenja política contra Andorra. I, a més, una nova prova que el sistema estava pensat per premiar la submissió i castigar la dissidència.

The post FCF-FAF: si no hi ha vot, al carrer! appeared first on FutbolCatalunya.com.

Catalunya està d’enhorabona, doncs el nou Govern de la Generalitat de Catalunya tindrà, per primera vegada a la història, un Departament d’Esports, a demanda del sector, a  càrrec del nou Conseller d’Esports, Berni Alvarez

Qui millor per dirigir aquesta nova conselleria d’Esports de la Generalitat que Berni Álvarez, un exjugador del CB Tarragona que ostenta el rècord d’anotacions de l’entitat. Ni més ni menys que quatre mil sis-cents seixanta punts. És a dir, està acostumat a encertar.

Aviat, com és habitual, el flamant conseller començarà a reunir-se amb el sector i a escoltar activament les seves necessitats. Segur que li plantejaran més reptes que anotacions va aconseguir amb el seu club. Però si ara mateix té un PUNT, en majúscules, pendent de resoldre, és la insostenible situació de desgovern de la FCF, la primera i més important entitat del país.

BERNI!, ATENCIÓ AL JUTJAT D’INSTRUCCIÓ 2 DE SABADELL!

Malgrat Soteras i els seus delegats no han parat aquest estiu de repetir que no han fet res malament, el que tampoc s’ha aturat ha estat el Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell. Tampoc s’aturat l’Àrea Central d’Anticorrupció dels Mossos d’Esquadra. Els requeriments judicials i policials no s’aturen i la volumètrica causa no para d’acumular toms de diligències; les contestacions no paren de revelar més indicis que el procés electoral va ser de tot, menys net.

La lògica judicial indica que aquesta tardor viurem un espectacle dantesc. Atenció a la declaració de denunciants, testimonis i investigats (a no ser que s’acullin al seu dret a no declarar, és clar…). Per què declarar si no hi ha res de res, veritat?.

UNA TRAMA ‘MIRACULOSA’ AMB INICI I FINAL

El que no sabem és si coneixerem els atestats dels Mossos d’Esquadra, doncs pel que expliquen fonts properes a la investigació, tenen perfectament retratada l’estructura de la trama. Una trama que va fer possible la multiplicació dels pans, els peixos i els vots a les urnes el passat 13/2/23 (què lluny queda ja…).

En aquest carrusel de declaracions, sentirem totes les trampes que Soteras i els seus haurien protagonitzat durant les últimes votacions (presumptament, faltaria més…). Clar que diran que tot és mentida i que la culpa és de la Generalitat per no tenir el Registre d’entitats esportives al dia. Ja ho va dir Soteras a la reunió de clubs de categoria estatal, que “aquest Govern [el d’ERC] no us convé”, perquè resulta que la culpa de la absència d’equips en categories estatals és per la manca de suport de les institucions. Cal preguntar-li a l’encara president, si aquest nou Govern sí convé al futbol català. El que ja no està tant clar, és si Soteras li convé a aquest o a qualsevol altre Govern.

EL TRIBUNAL CATALÀ DE L’ESPORT (TCE) TAMBÈ…

L’exconsellera Vilagrà ens va deixar amb el cor en un puny, quan va fer unes declaracions públiques afirmant que el TCE estava analitzant diverses informacions periodístiques i l’escrit del protegit (oi Garrido?) secretari general a l’exili.

I ja sabem què passa amb aquests expedients, que quan s’obren s’han de tancar. Soteras i els seus quedaran inhabilitats o suspesos com Pedro Rocha?. Només el titular del nou Departament d’Esports té la resposta. I recordin, està acostumat a encertar-la…

ISERN I EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Desestimada l’estratègia processal de la prejudicialitat penal (que no es resolgui aquest procediment fins que el Jutjat de Sabadell finalitzi la seva investigació), Maria Barbancho, no obre la boca. La superadvocada que defensa FCF i investigats. a títol personal. sense apreciar cap conflicte d’interès, sap que la sentència que aquest Tribunal dictarà, penja sobre el cap de tots.

Farà Isern president o tindrem una nova votació entre Isern i Palacios? Perquè ja ho saben, si hi ha noves votacions, el director general farà Palacios president. O qui ell vulgui, és clar, no fos que el corralet familiar, i d’amics i saludats, canvies d’amos. Algú que ha dedicat tantes hores a la Federació, mai estarà prou ben pagat, inclús cobrant els bonus que periòdicament vol (presumptament, és clar). Sempre que el vicepresident Sellarès i la tresorera més compromesa de la història (Montse Altimira), miren cap a una altra banda.

NOUS TEMPS, VELL PROTAGONISTES

Clubs, treballadors, institucions, mitjans… tothom espera una nova etapa que generi il·lusió i que no s’enfangui a l’entitat ni a les persones que l’han fet funcionar durant molts anys.

Ara que està tant de moda la màquina del fang, esperem que algú ens expliqui a una Assemblea General, quants diners s’han destinat a acomiadaments de treballadors. I a processos judicials contra tota persona que no segueix la doctrina de la fe de Soteras i el seu escuder. Inclosos els diners destinats a detectius privats, auditories i altres proveïdors de dubtosa reputació per fabricar dossiers contra persones. Segur que l’encara president tindrà l’oportunitat d’explicar-li en persona al Sr. Álvarez. O millor encara, a la titular del Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell.

VETERANO, BRUMMEL, COHIBA…

La FCF fa olor a Veterano, Brummel i Cohiba Lancero. Cal obrir les finestres i ventilar amb urgència. En aquest sentit, la tardor es presenta interessant per Soteras i els seus. Pels demés, vergonya aliena.

Berni Álvarez, tant acostumat a encertar-la a les pistes de bàsquet, té sobre la taula del seu despatx un dels tirs més complicats que haurà d’afrontar com a gestor. Que no li tremoli el pols conselle i anoti’s el punt més important del seu mandat. Felicitats pel seu nomenament, que no tingui mala sort i sobretot encerts.

The post Berni Alvarez, quatre mil sis-cents seixanta punts appeared first on FutbolCatalunya.com.

Miguel Galán, president de CENAFE, acaba de denunciar Rocha, ‘capo’ de la gestora de Las Rozas ja que demana la seva inhabilitació per haver estat sis mesos ‘okupant’ un càrrec RFEF que no li corresponia i per prendre decisions que no devia.

Gestora en què Soteras ha ocupat un paper estel·lar. Com es deia la pel·lícula? doncs, potser una trama de pel·lícula semblant ja s’ha vist en algun dels cinemes del carrer Sicília.

ROCHA O SOTERAS O TOTS DOS?

Fa uns dies, a Ràdio Sabadell, Soteras deia “El president de la RFEF serà qui els presidents de les territorials vulguin que sigui si anem més o menys agafats de la mà. Qui es vulgui presentar ho tindrà molt difícil. Si Pedro Rocha s’hi presenta, que crec que ho farà, li donarem suport”. 

S’auguren mals presagis per al sabadellenc i els seus. Miguel Galán, on posa l’ull, hi posa la bala. Que ho preguntin a Villar i a Rubiales, en el seu paper de “torracollons”. Cap dels dos és al càrrec.

ISERN I GALÁN, UNS ‘TORRACOLLONS‘

Pel·lícules amb arguments semblants i protagonistes similars. Rocha i Soteras, amics per sempre i propers en edat, ancorats al poder quan no toca, en contra del que diuen les lleis.

Galán contra Rocha (RFEF), Isern contra Soteras (FCF). Isern i Galán, maratonians amb esperit de Robin Hood. En tots dos casos acusen els presidents d’incomplir les normes… Però el septuagenari té dues butlletes perquè li toqui el premi. El primer ho té si la denúncia de Galán engloba tots els membres de la Gestora RFEF que l’han secundat com el mateix Soteras.

INHABILITACIÓ SONORA

I el segon ho han regalat els advocats de la Generalitat al declarar que, a més d’incomplir les normes, ell i tota la seva candidatura FCF han comès la infracció molt greu de desobediència a les resolucions del Tribunal Català de l’Esport.

Els finals d’un i dels altres estan marcats en fosforit. El destí els regalarà una inhabilitació sonora. La incògnita serà si a perpetuïtat o per a diversos anys. En el cas de Soteras, a més, la inhabilitació serà “solidària”, a l’estil ‘Tots som un equip’. Quan es presenti la denúncia al TCE, el regal enverinat serà per a la resta de companys i companyes de viatge de la seva candidatura, que fins ara han callat i han preferit mirar cap a una altra banda. El final feliç serà el viatge enlloc.

The post Què serà primer, la inhabilitació de Rocha o la de Soteras? appeared first on FutbolCatalunya.com.

La seva joventut és insultant en un món on abunden els presidents eterns que es creuen els amos de les entitats. Pocs n’hi ha que puguin treure pit per ser president, patrocinador i, fins i tot, jugador del seu filial, però els 28 anys de Quim Carandell poden amb tot. La seva exquisida educació li ha començat a donar resultats i li ha servit per a trobar el seu lloc en el futbol català.

Ningú sap on està el sostre d’aquesta entitat referent per a la comarca d’Osona i que desitja marcar el camí triomfal enfront d’històrics com Vic o Manlleu. La seva primera aparició en Tercera Federació es va viure amb dificultats la passada temporada i de tot això ha pres nota Carandell i un grup tècnic extraordinari.

LA SANA AMBICIÓ DE CARANDELL

La gent li continua felicitant pel carrer o ja hi ha qui li dona algun pal?

Ja comencen a haver-hi ‘pals’ encara que hi ha molta il·lusió i la gent de Tona coneix les nostres aspiracions. Cal superar-nos, ser competitius i intentar ser millor club i millor equip.

President, patrocinador, jugador de Tercera Catalana. A vostè li hi han de ‘fer la pilota” des que s’aixeca!

No. La veritat és que m’he envoltat de gent serena i assenyada i, si m’han de dir veritats i el que no fem bé, es diu. Reflexionem tots, valorem i executem entre tots.

“LA GENT DE TONA CONEIX LES NOSTRES ASPIRACIONS”

Tots vam poder veure l’excel·lent reportatge de TV3 sobre la seva empresa familiar (Novatilu) i vam poder escoltar el seu pare, ‘l’artista’ de l’obra. Una persona clau per a l’actual president del Tona i per a tota la zona d’Osona.

El meu pare és un home d’impulsos tant en l’àmbit familiar com empresarial i, a nivell futbol, li haig de frenar una mica. Li faig reflexionar i, encara que en el futbol està sempre darrere i està molt motivat, faig jo molt més que ell.

7 anys com a president, 8a temporada, 28 d’edat, imaginem que li demanaran el carnet d’identitat quan entri al carrer Sicília?

Encara ho fan, sí, encara que des que hem pujat a Tercera, el Sr. Soteras i companyia ja comencen a conèixer la meva cara. Soc molt jove, però, crec, que em coneixen més pel meu nom que per la cara.

“A LA CATALANA JA COMENCEN A CONÈIXER-ME”

Primer, la part esportiva. Primer curs en Tercera i onzena plaça, a només 3 del descens. És el que li corresponia a un nouvingut?

Crec que sí. Després d’una primera volta en la qual sumem la majoria de punts i va sorprendre més d’un, en la segona va augmentar el respecte i ens va dificultar molt. Tots podem estar contents.

En resum: balanç obligat, positiu i negatiu?

Positiu.

Ser el tercer equip més golejat (51) ha facilitat les decisions?

Portem dos anys amb molts gols encaixats, però els compensàvem amb els favorables. En Tercera no és tan fàcil encara que enguany ens hem reforçat bé enrere i serà un plus perquè no tornem a ensopegar en la mateixa pedra.

“TANT DE BO NO ENSOPEGUEM A LA MATEIXA PEDRA”

El primer golejador ha estat Marc Roquet amb 7 dels 36 totals. Molt pocs, president?

Sí, però teníem a Nil, Adrià i Dídac (5)… això ens va servir per a compensar

Quina nota li posa vostè a Marc Francolí, Ricard Farrés i a la mateixa plantilla?

L’objectiu es va complir i, encara que un 10 seria molt, els qualificaria amb un 9. S’ha de ser generós amb la gent que t’envolta i, especialment, amb la gent honesta que treballa en el món del futbol.

“JO QUALIFICARIA AMB UN 9 A TOT EL GRUP”

Temporada 2023- 2024. És mantenen 8 jugadors, però han fitxat qualitat i experiència al punt que ja és li col·loca com a favorit. Admet aquesta etiqueta?

Ni de bon tros. No controlo els pressupostos de la resta d’equips, però segur que estem en la zona mitjana. Hem fet fitxatges de renom per la categoria, ja que hem buscat gent que viu molt prop de Tona. Tots els que volíem i crèiem que es podien ajustar han vingut. Exemple: Guillem ha vingut des de la FE Grama i ara té el camp a 10 minuts o David Aroca, a 20′ de Peralada. Tothom creu que paguem fortunes i tot ha estat més per comoditat i creença en el projecte. Només es valora l’econòmic però no la inversió en temps.

“HEM FET FITXATGES DE RENOM, SÍ”

Com es compleix un pressupost que, en l’àmbit social, està sota mínims (quants té?

Hi ha pujada de socis des de Primera Catalana (70), ara, en Tercera, som uns 200 i volem arribar als 300. No deixem de ser un poble de 8.000 habitants, però la implicació amb el primer equip de tots és important. Pujar a Tercera ens ha donat nom, els patrocinadors ens segueixen i ens ajuden, i a la comarca es parla de nosaltres. Els contactes de l’empresa també ens tiren una mà i és important retornar alguna cosa a la societat.

Ah, i està la RFEF, aquests 60.000€ més quilometratge més pilotes cobreixen una tercera part, si no més,… o estem equivocats?

Una tercera part, exacte. És una bona ajuda i cal reconèixer la bona feina de Rubiales.

Clar que també rebre subvencions anul·la la crítica. Per això, si li canvien el reglament de la competició, a dues jornades per al final, ningú protesta ni diu res contrari al poder.

Correcte. Amb una Lliga de 18 equips hi haurà més competició, però, com a president, és un mes més a pagar. Ho compensen, és cert, i soc conscient.

“CAL MILLORAR L’11a POSICIÓ DE LA TEMPORADA PASSADA”

Quim Carandell ja té experiència suficient per a parlar del nostre futbol català. Llaura parlem. Però, en resum, aquest Tona 2023- 2024 ha de complir un objectiu. Quins?

Millorar l’11a posició de la temporada passada i els últims partits ens diran. Quedarien vuit equips per sota i seria un notable.

A veure, que vostè sap el que diu i el que ha de dir. Si els ingressos federatius han pujat de 15,9 M€ a 20,3 M€ (4,4M€), com s’explica que el benefici s’hagi reduït d’1,5 M€ a 70.000 euros?

Suposo que la gent que controla tot això ho sabrà millor, però, o s’ha repartit entre els clubs, o perquè s’ha contractat més gent. Les despeses generals de la FCF s’han augmentat, però tampoc sabria dir-te cap a on. Finalment és l’Assemblea qui aprova tot això.

“LA FCF? LLEGEIXES I VEUS COSES QUE NO ET VOLS CREURE”

Quan Carandell llegeix que s’han utilitzat partides pressupostàries a la FCF per a espiar a rivals electorals i/o treballadors, tanca els ulls?

Ara m’has ‘matat’ i no sé què dir-te. És evident que llegeixes i veus coses que no et vols creure. Fins que no surti una sentència un fa com si no ho veiés.

Disculpi’m per ficar-li en aquestes ‘guerres’, de veritat. Què li produeix mirar el futbol des de la realitat de ser l’equip d’Osona que juga en la categoria més alta?

Em produeix orgull i satisfacció sabent que hi ha clubs amb més història. Però el treball i la perseverança amb aquest grup dona resultats.

“NOMÉS PROMETO TREBALL I DEDICACIÓ”

Un tòpic per a acabar encara que sempre ho agraeix l’aficionat. Des de de la presidència del Tona, què pot prometre?

Prometo treball i dedicació per a fer créixer al club des de la base i crear un referent futbolístic en tota la Catalunya central. No cal posar-se límits i treballar la base perquè és la base del futur i créixer. Ara es parla també del nostre filial i de la gent de baix, aquest és el camí.

The post “Tothom creu que paguem fortunes a Tona” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest pròxim dilluns 17 els directius de la FCF tindran oportunitat de preguntar-li a la cara al seu encara president, Joan Soteras, i al seu encara director, José Calle, quin exercici de màgia amb les actes van realitzar dilluns passat 13 de febrer. La denúncia del candidat Juanjo Isern ha provocat molts moviments al carrer Sicília.

ELS CLUBS PREGUNTEN ALS DELEGATS

Les preguntes indignades a la Federació s’han multiplicat per part dels delegats que, a la vegada, reben les trucades dels clubs enutjats i amenaçadors. “Tot és mentida, tot és mentida” va contestar el totpoderós director al ‘futur president’, Jordi Bonet (Girona) –no li ho permetrà el cap-, i al místic Josep Maria Espasa (Lleida).

Amb aquesta “mentida” se’n van anar els dos a les seves delegacions encara que sabien que havien d’empassar amb corresponsabilitat. Les falsificacions de signatures són un delicte major i els clubs sempre respondran en els tribunals que van ser ells els qui li ho van demanar als clubs. El president-candidat septuagenari es renta les mans.

Però la bogeria va molt més lluny perquè ara estan estrenyent als presidents perquè enviïn escrits de suport a Soteras.

Aquest pròxim dilluns hi haurà junta directiva, una nova oportunitat per a callar, mirar cap avall i parlar sobre el bon estat del futbol català.

ISERN TORNA A ATACAR

D’altra banda, el candidat Isern segueix la seva croada a base d’al·legacions, ara com ara, perquè les demandes i les querelles (diuen) s’estan redactant. “Estem davant l’escàndol més gran del futbol català en tota la seva història” diu una vegada i una altra davant el silenci, ignorància o menyspreu de molts mitjans.

Aquest divendres va passar per SER Catalunya i va repetir el seu monòleg davant l’atònita imatge dels periodistes. “L’entorn de Soteras van redactar 200 documents amb delegació de representació cap a ell. Aquestes representacions són falses, ja que van ser signades pel seu entorn”.

I per què no ho van denunciar els clubs?, li van preguntar. Fàcil resposta. “Cap club havia signat aquestes actes. És ara quan hem rebut la informació de la Junta electoral. Cap club era conscient del que havia fet i, quan els hem preguntat, ens han negat aquesta signatura”, va dir Isern.

En resum: pendents del TCE (encara que la recepció oficial de la secretària d’Esports de la Generalitat, Anna Caula diu moltes coses), el futbol català segueix amb el seu calvari.

Això sí: partit d’homenatge a Bojan Krkic amb Catalunya enfront de la potent Mali el 8 de juny. Per primera vegada en la història “s’obre procediment públic per a designar la seu del partit”. Girona es repeteix massa, Lleida busca honors i sempre apareix Sabadell perquè el ‘presi’ desitja treure pit.

I EL ‘MUT’ TALAVERA?

Ho ha afirmat en diverses ocasions el mateix Juanjo Isern perquè “en aquesta trama organitzada per a cometre aquest frau electoral massiu també es trobaria involucrat l’ex candidat Àlex Talavera, el qual va fer campanya per al candidat Soteras, al costat de membres de la seva candidatura amb col·laboradors de Girona, Vallés Oriental, Barcelona i el Baix Llobregat”.

Segons fonts pròximes a l’exvicepresident “alguns dels seus components no solament van demanar el vot obertament per a Soteras, sinó que van lliurar i van distribuir personalment les actes notarials presumptament i clarament falsificades als clubs que així ja l’han confirmat”.

Atenció perquè també està denunciat que “van ser ells els que les hi van lliurar sense reconèixer-se les seves signatures, en concret, clubs de Girona que tenien contacte amb la representant del ‘mut’ Talavera (està millor) a la zona. A més, cal considerar “trucades del mateix Talavera a clubs per a demanar el vot i el suport a Soteras”

Amb aquestes accions es confirmava, insisteix el grup d’Isern, “el pacte que tenien establert amb Calle després de les eleccions que va perdre al maig del 22, i motiu pel qual una majoria qualificada de la seva candidatura de maig li van abandonar en conèixer el pacte secret que mantenia amb el director”.

PRIETO, CARRILLO I LA TRAMA

Juanjo mai s’ha tallat a l’hora de parlar de la relació de Talavera amb Alberto Prieto, president del Santfelieunc, Cap de Presidència de Soteras i “a les ordres del director Calle” al costat de l’excandidat Iván Carrillo.

Tots aquests noms són, sempre segons el candidat Isern, “claus per a entendre tota aquesta trama de corrupció i manipulació, utilitzant tot el poder per a tenir sota el seu comandament als advocats de la mateixa FCF que reclamaran directament a Soteras. I, a més, ho hauran de fer “davant els treballadors del futbol sala i de les delegacions, presumiblement i necessàriament sota les ordres directes de l’organitzador, el director Calle”

The post Els delegats de la FCF es posen molt nerviosos appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nou capítol del desagradable i impressionant cas ‘Enríquez Negreira’ revelat per la Cadena SER (Catalunya) i davant el qual el CTA (Comitè Tècnic d’Àrbitres) no acaba de comptar tota la veritat. Igual que la FCF. Roda de premsa corporativa facilitada pel secretari general de l’Espanyola, Andreu Camps, i el president dels col·legiats, Luis Medina Cantalejo, que deixa la polèmica molt visqui encara que amb poques respostes.

ESTRADA SABIA ON ES FICAVA

Entre les moltíssimes curiositats que es donen en el cas ‘Enríquez Negreira-FC Barcelona’ s’afegeix la querella interposada pel català Xavi Estrada Fernández contra l’exvicepresident arbitral i el seu fill. Un presumpte delicte de corrupció esportiva o de frau esportiu han estat les dues raons per a aquest anunci en solitari perquè cap dels seus companys (en actiu o retirats) li han donat suport.

La querella argumenta que “els querellats han actuat amb un manifest ànim de lucre i amb la pretensió evident d’influir en les decisions arbitrals, a fi de garantir que aquestes no perjudiquessin l’FC Barcelona”. Aquest pas no ha agradat massa a Madrid i ha quedat molt clar en la roda de premsa d’aquest dijous.

Ningú pot respondre per què el lleidatà s’ha quedat només en aquesta lluita per esclarir la veritat mentre tot el col·lectiu continua sense fer un pas definitiu en els jutjats així com les federacions.

NI ESTRADA NI XAVI MORENO PARLEN

Curiós i sorprenent ha estat escoltar a Medina Cantalejo dir que “la seva querella serà una qüestió del col·lectiu i d’ell. Li tractarem amb el màxim respecte”. Només faltaria perquè sembla que Estrada, psicòleg amb especialització neuro, hagi faltat a algú i això està molt lluny de la realitat.

Aquesta distància dels seus actuals companys s’ha repetit amb la FCF i amb el seu màxim responsable arbitral, Xavi Moreno Delgado, qui no va voler manifestar-se en cap sentit a aquesta Redacció. Sempre ha quedat clar que les relacions del col·legiat internacional amb els responsables de Catalunya no han estat excel·lents i ara, per descomptat, no anava a ser una excepció. El silenci és l’ordre des del carrer Sicília.

EQUIVOCACIÓ I RECTIFICACIÓ

Al llarg de la matinal, alguns mitjans han publicat que Estrada havia estat apartat de la seva posició al VAR per la seva actitud. Ha estat el cas del diari AS la informació del qual ha estat retuitejada per aquesta Redacció quan després es va saber que tenia dos partits d’AVAR a l’ésser un àrbitre català i apareixien tres equips als quals no pot arbitrar. Rectificat queda.

“En aquesta situació hem d’engranar tots els partits perquè no hi hagi problemes. No ho hem apartat. Hi ha hagut moments enguany que per la protecció dels àrbitres, han descansat. Se li tractarà amb absolut respecte, esperem que sigui recíproc”, va declarar Medina.

The post Estrada és queda sol enfront d’Enríquez Negreira appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un any després val la pena rescatar un sopar professional federatiu de Joan Soteras, el seu director Calle, l’exdelegat de Tarragona, Josep Vives i el secretari general, Camacho, En condicions normals s’hauria quedat a l’arxiu, però aquest 1 de març del 2022 (enterrament de la sardina) obliga a llevar-li la màscara al septuagenari sabadellenc i mostrar el seu particular estil de comandament. No és la seva empresa particular, encara que per a ell ho sembli.

Soteras-Calle-Vives-Camacho sopen en un restaurant basc de Gran Via (habitual per a la FCF) un llunyà 1 de març del 2022 amb la finalitat de guanyar-se per a la causa electoral al delegat. La parella del carrer Sicília estan recelosos amb els últims moviments de Vives i la seva dona, empleada de la delegació i res millor que un sopar per a ‘acollonir-lo’. No obstant això, els va sortir malament.

LA FILOSOFIA DE ‘LA PARELLA’

Aquí tenen textos i àudios perquè sàpiguen com funcionen la parella més nociva del futbol català. Així marquen el terreny per a unes eleccions sindicals, així tracten i parlen dels àrbitres de Tarragona, així parlen de l’exdelegada del Baix Llobregat, Paquita Linares, i així exposen el seu estil de temps pretèrits amb l’etiqueta ‘fill de puta’ present de manera constant.

L’escuder Jose M. Calle queda retratat com una lleial pilota de Soteras encara que Vives li dona canya i finalment queden tots amics encara que no es decideix res. Dues hores i mitja de sopar per a vanagloriar-se del seu poder perquè la seva filosofia passa “pels collons”. Passin, llegeixin i escoltin perquè l’expresident de la Catalana recordava als presents que “aqui sortirem tots de puta mare si guanyem les eleccions”.

RAONS PER A DEIXAR-SE ESCOLTAR

La desconfiança es fa patent en que els assistents els hi són requisats els seus mòbils, que es deixen en un apartat del restaurant, tot i que ens informen de que hi havia més d’una gravadora a l’entorn de la conversa, i pel que donen a entendre els àudios no són un fet inhabitual en el tàndem Soteras-Calle, molt preocupats per aquest extrem i sovint poc curosos amb la custòdia i difusió de les gravacions.

El sopar es dona en un lloc força freqüentat tant pel president com pel director general, amb expressions cap al cambrer com “perfumado tampoco, maricones tampoco” (referint-se als gintònics), despeses que, des de l’ètica, no responen a cap concepte professional o de gestió federativa i que no solen aparèixer a les assemblees en l’apartat de despeses.

Com a mitjà periodístic no considerem que tinguin rellevància les incomptables expressions sexistes cap a directives, homòfobes, racistes en quant a l’estament arbitral i de menyspreu als treballadors de la FCF proferides per Soteras i Calle, que només donen mesura de la seva qualitat humana, però si els temes tractats que anirem desgranant en els propers dies junt amb els àudios del sopar..

ELECCIONS ‘MODÈLIQUES’

El motiu principal de Soteras i Calle per convocar Josep Vives en aquell moment és, més enllà de demanar-li repetidament que els acompanyi enfront els futurs candidats Juanjo Isern i Álex Talavera, el resultat de les eleccions a comitè de empresa a la FCF Tarragona.

Situem-nos i contextualitzem el moment i els protagonistes: el Comitè d’empresa de la FCF ha caducat i es convoquen eleccions a l’esmentat Comitè. L’estructura laboral de la FCF, com totes les empreses de certa dimensió, han d’escollir representants al Comitè d’empresa, órgan responsable de vetllar pels drets dels treballadors. Tarragona i Terres de l’Ebre tenen un total d’11, han de votar el seu representant.

Com marca la llei la FCF envia una circular als seus treballadors donant-los la possibilitat de presentar-se a les mateixes per esdevenir representant al comitè.

Raquel Elola, dona de Josep Vives, en aquell moment Secretaria de la Delegació de Tarragona amb més de quinze anys d’experiència, presenta la seva candidatura de la mà del sindicat CCOO.

CALLE: “PARLA AMB ELLA I QUE SURTI DEL MIG”

Elola comunica als treballadors de Tarragona i Terres de l’Ebre la seva decisió i recull els avals necessaris, i perquè no dir-ho, la seva confiança, per esdevenir Delegada del comitè d’empresa.

La situació canvia del tot quan al límit de la presentació de candidatures Joaquim Sanllehí, treballador desde 2017 i en aquell moment administratiu de futbol sala i actualment secretari FCF Tarragona en substitució d’Elola, ara acomiadada sense indemnització i en procés judicial, presenta la seva candidatura sense suport de cap sindicat.

Sanllehí guanya les eleccions per 7 vots a favor i 4 en contra. La periodista Encarna García anuncia a Mundo Deportivo el resultat abans de l’escrutini i denuncia coaccions als treballadors de les delegacions.

Soteras i Calle interpel·len a Josep Vives i els donen la seva versió del perquè, com reconeixen als àudios, han influït de manera decisiva en les eleccions a comitè d’empresa. Relaten com els ha arribat des de l’entorn de Talavera i dit per “Talavera en persona” que s’havia de “blindar” a Elola com a secretaria de la delegació (els delegats sindicals tenen prioritat de permanència a les empreses, que no blindatge contractual). Per això decideixen com a “empresa” no permetre que formi part del comitè d’empresa.

ENFRONTAMENT VIVES-CALLE

Calle diu que “a la seva dona (referit a Elola) le llega la información de que nos la queremos cargar”; Soteras rebla amb que “si nos la hubiesemos querido cargar, ya nos la habríamos cargado” i que “Talavera està totalment connectat amb Subies”.

Aquest és el moment de més alt voltatge de la conversa donat Vives, normalment de tarannà tranquil i conciliador, nega la major i s’enfronta a Calle com podeu escoltar a l’àudio.

Vives l’acusa directament de coacció als treballadors i eleva el to cap a Calle, recordant-li la seva trajectòria, que no és directiu i que hi ha preocupació entre els directius per la seva gestió.

1a PART (Aquest dimarts, la segona)

The post Així ‘governaven’ la FCF Soteras i el seu escuder (1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Setembre de 2018: Soteras, president de la FCF, amb el suport aclaparador del futbol català (920 avals de 1200 clubs).

22-5-2022: Soteras, “president” … amb 390 vots, davant dels més de 600 que van treure els seus “amics” de l’oposició. Són tan “dolents” que després li van posar un recurs (“el discurs dels dolents perdedors”… , segons Soteras). I això que va guanyar per una diferencia de 26 vots ! Potser pensés: “Què es pensen aquests amics meus de la infància? Si hagués estat per un o dos vots, s’entendria el recurs, però per 26… És clar que es tracta d’una “cacicada”.

SOTERAS: 2018-2023

12-1-2023: Gener de 2023: El Tribunal Català de l’Esport, TCE, anul·la les votacions, per ser nuls 175 vots (Talavera va presentar proves d’altres 100 vots que diu que també són nuls, però el TCE va dir “ara ja no toca”). La tupinada denunciada per l’oposició va ser reconeguda pels jutges de la Generalitat. Home, això no està bé…!

27-1-2023: El TCE ordena a Soteras i als seus companys de viatge que “desallotgin l’edifici del carrer Sicília”. Al Tribunal se li entén tot, potser ve a dir que ja està bé que Soteras i companyia “estiguin fent la feina que correspondria a la Junta Gestora” i que “han de ser solidaris amb els seus companys de la gestora, que també tenen dret a treballar i segur que amb moltes ganes”… Joaquim del Pino ja està preparat per agafar el comandament.

MÉS DATES IMPORTANTS

Però en aquesta curta història de 4 anys, no podem oblidar una data important per al futbol català:

Octubre 2019: Soteras nomena José Miguel Calle, com adjunt al president, després com a administrador general, i per acabar com a director general (càrrec, que sens dubte, se li ha quedat petit). Les males llengües es queixen que entre tots dos cobren gairebé 350.000 euros anuals (poc, pel que realment es mereixen, la seva feina és impagable). I això que no sumen el que el “gran cap” Rubiales els pugui “obsequiar” amb els seus treballs i càrrecs directius a la RFEF.

Tot i així, continuaran sent pocs diners, ja que els coneixements i experiència que sumen entre els dos mereixen millors recompenses. La veritat és que tots dos han tingut molt mala sort. Durant el seu mandat, la pandèmia i el “saque de honor” del directiu Manel Duran en un partit de futbol femení, pel qual van voler fer-lo fora de la junta.

A més, com diu Soteras a la televisió, ha hagut de  “posar al carrer” a 10 dels seus directius, sense oblidar els acomiadaments de treballadors de la FCF amb immaculats fulls de servei de més de 20 anys a la casa, però que s’havien convertit tots ells a “les forces del mal”. I, a més, han hagut de fer front a la sanció de Competència de gairebé un milió d’euros per una denúncia sobre els reconeixements mèdics. Quina barra!

EL COEFICIENT INTEL·LECTUAL DE SOTERAS

Sort que gràcies al coeficient intel·lectual, superior a la resta, del que fa gala Soteras a les entrevistes que concedeix als mitjans afins, la seva gestió és impol·luta, les eleccions del 2022 han estat les més netes de la història i tot el futbol català està unit. Si hi ha problemes, és culpa dels alts càrrecs polítics, del Tribunal, de l’operació Soule o de Manolete. I tampoc té inconvenient a parlar als platós de TV i dir que, estant en campanya electoral, vol que els treballadors de la FCF estiguin al seu costat. Cal agrair-li la seva sinceritat, ja que se li entén tot.

Però no hi ha cap problema. Soteras ha repetit fins a la sacietat que és un “fanàtic de l’ordre, de la legalitat i de la bona governança”. Així que, tots tranquils, quan s’hagin d’afrontar els més de 3 milions d’euros de pagaments en sancions i les indemnitzacions a treballadors acomiadats que ordenaran els jutjats (de moment ja s’ha pagat més d’1 milió entre les dues coses), “engegarem la pòlissa de directius”. Segur que algun directiu o directiva ja ha agafat la calculadora i ha fet una divisió molt senzilla (quant tocarà “pagar a escote”, 3 milions o més entre uns 30… i allò que pugui venir).

ATENCIÓ A LES ASSEGURANCES

Fonts del món de les assegurances han afirmat a futbolcatalunya.com, que si existeix aquesta pòlissa per a directius, “veurem si l’asseguradora es fa càrrec de totes les responsabilitats, el que és segur és que, de tot el que vingui a partir del 22 de maig del 2022, no en voldran saber res perquè el TCE ja ha dit que des d’aquella data no eren legalment directius”.

I què en pensen de tot això els companys de viatge de Soteras i Calle? Algun ja s’ha preguntat si és just que els pugui tocar “pagar a escote” el mateix a tots, quan ells cobren com a molt 9.000 euros a l’any per assistir a reunions de les comissions, davant dels 200.000 anuals del seu president, que és qui pren les decisions amb el seu excels director general Calle.

“HIJO DE PUTA, SINVERGÜENZA, DESGRACIADO, MARICA”

El que és segur és que no es troben gens còmodes amb ser membres de la directiva que passarà a la història del futbol català per aconseguir el “rècord” a l’esport català de demandes, denúncies i querelles en contra als jutjats.

Ah!! No oblidin una altra fastigosa frase per a la història del director general que, quan escriu, es deixa les tildes perquè no sap on posar-les. “hijo de puta, sinvergüenza, desgraciado, marica…” . Això li va dir a l’exdirectiu Manel Duran en una junta el passat 16 de novembre del 2021 amb el somriure còmplice del septuagenari. No ho oblidin

The post Soteras-Calle: el mal ja està fet però encara queda molt appeared first on FutbolCatalunya.com.

La vergonya que impregna les eleccions a la Federació Catalana de futbol van cap a una repetició humiliant i indigna, però així ho han provocat els actuals rectors. Les al·legacions presentades pel candidat Àlex Talavera despullen la versió més fraudulenta i sospitosa de la història del nostre futbol català.

No queda molt lluny un 2005 letal per a les urnes d’una entitat condemnada sempre a l’escàndol per culpa d’uns dirigents que no coneixen el deshonor. L’actual realitat supera èpoques i episodis pretèrits.

MOLTES IRREGULARITATS

Fins a 10 de les 15 Delegacions de la FCF s’han vist afectades per diferents i grolleres irregularitats. Val la pena donar compte de tots els clubs afectats, partícips, sospitosos o tramposos així com destacar la connivència d’una Federació immoral.

Juntes directives esgotades, secretaris que signen Actes, però que no són els secretaris, clubs que no han competit en la temporada 2021-2022 o van deixar de fer-ho en l’anterior són detalls d’una llarga llista d’anormalitats.

Més de 200 clubs/entitats estan sota la lupa del TCE. Atenció perquè el caos i el poc respecte a aquest procés democràtic arrossega a 15 delegacions amb TOP-1 per a la del Maresme amb 26 casos, aproximadament

En resum: Soteras ‘va guanyar’ per 26 vots i la incògnita es manté en més de 200. Dubten sobre la decisió del TCE?. Per cert: el president de la mesa Electoral del Maresme va ser l’actual president del Comitè de competició de la Catalana, Carles Farrés i Ribé. Tot queda a casa

VICEPRESIDENTS I ACTES NOTARIALS

Un altre aspecte que val la pena destacar: només 5 vicepresidents van acreditar la ‘impossibilitat manifesta’ de presència per part del seu president per a votar. Només 5 van acreditar, però van votar 150! Escàndol no resumeix prou el viscut aquest passat 22 de maig.

Finalment, en aquest primer capítol: 43 clubs van votar amb Acta Notarial, però no consta en l’expedient electoral ni en el del TCE. Són tan llestos els irregulars que 134 clubs es permeten votar amb aquest certificat notarial quan no era necessari perquè estaven actualitzats, però així podien utilitzar ‘vices’ falsos el dia de la votació.

Aquestes són les eleccions més “netes dels últims 10 anys”, segons Soteras. Val més no imaginar els diferents processos electorals i les irregularitats que ha viscut el septuagenari directiu de la FCF. Tic, Tac, Tic, Tac, el TCE posarà a tots en el seu lloc.

MÉS DE 26 CLUBS SOTA LA LUPA (MARESME)

–Junta directiva exhaurida: Aguila A.E., Alella 2013, Alella CF, Aqua Hotel FC, Cabrera, EF Selesians Mataró, Futsal Arenys Mar, Joventut Teià, Juvesport, La Llantía, Masnou, Pal d’en Boet, Premia Mar FS, Vilassar Dalt

–Secretari signat d’Acta no ho és amb càrrec vigent: Palafolls, CFS Mataró, Cirera, At Sta Susana, Premià Dalt, Sant Cebrià, CFS Cover Premià Mar, Llavaneres, Escola Llavaneres, Sant Vicentí

– No han competit durant la temporada 2021-2022: Teià futbol Zinc, Esmeralda Futsal (*)

(*) Segons les al·legacions de Talavera: : “Es va retirar tant a la temporada 21-22 com a la 20- 21, tot i així el van incloure en el cens i li van admetre el vot

No obstant això, el president del club, Pedro Martínez, es va dirigir a aquesta Redacció per a indicar que el seu club SÍ que havia competit la temporada passada. Queda dit

–RESUM MARESME: ELECTORS CENSATS 59
                                    VOTS EMESOS: 52
                                    SOTERAS = 34
                                    TALAVERA = 8

DEMÀ REVELAREM NOMS DELS CLUBS ASSENYALATS A BCN, GIRONA, TARRAGONA, PENEDÈS-GARRAF, TERRES DE L’EBRE, BAGES-BERGUEDÀ, BAIX LLOBREGAT, LLEIDA I VALLÈS O.

The post Massa irregularitats provocaran repetició electoral appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb més de dos anys de procés, aquest dimarts torna a ser notícia la Federació Catalana de futbol i, més particularment, el seu director José Calle i la seva esposa Mónica Zapata com imputats de l’expedient 1137/20. El Jutjat 15 de la Ciutat de la Justícia ha d’intentar aclarir moltes incògnites entorn de factures amb destinació a la senyora del totpoderós director que ha motivat també l’aparició de l’Oficina Antifrau.

Calle, l’expresident Andreu Subies i l’exsecretari general (no ha desaparegut) Albert Baza tenen cita aquest dimarts 6 i, tretze dies més tard (19), si escau, arribaran testimonis directes. Són els casos de la mateixa Zapata, l’extresorer Josep Llaó, amb més causes judicials pendents –mereixerà capítol especial-, i fora de l’actual junta, igual que l’empleat Jesús Esteban.

LA JUTGESSA NO HO VEU CLAR: VIVA ZAPATA!

Així les coses, la jutgessa Gemma Mestres, ja totalment restablerta en el seu lloc de treball i amb fama de seriosa, estricta i molt professional, haurà d’aclarir sobre aquests presumptes cobraments irregulars de la família Calle.

Com es pot comprovar mentre que unes factures porten l’IVA corresponent, altres, no i sembla clar que la formació, encara, no tributa el famós Impost. Aquesta és la gran incògnita a resoldre per part de tots els actors, ja que la FCF pagava per ordre del director del futbol sala mentre la resta del procés d’admissió ni es detenia a mirar les raons de la seva signatura.

I atenció perquè l’Informe de la UAF de la Policia Nacional (gener 2022) parla d’una apropiació indeguda de 42.325 euros cobrats a través de 16 ingressos de dubtosa procedència. La categoria de “Cap econòmica del comitè d’àrbitres de futbol sala” de Zapata és un altre motiu d’indignació. Sembla clar que Zapata no sols no va exercir com a tal sinó que mai va trepitjar els despatxos del c/Sicília. És més, la recerca sosté que Calle va cobrar indegudament 64.000 euros per aquest concepte inexistent.

En aquest capítol d’irregularitats, a més, apareix la perillosa decisió de la FCF en ser requerida per a major aportació de dades. Primer va aportar factures amb quantitats sense IVA en la seva condició de professor de l’Escola per a després aparèixer les quantitats ingressades en els comptes personals modificats. En resum: si no hi ha IVA, és formació; si hi ha IVA, no és formació i cal tributar.

DENÚNCIA ANÒNIMA

I, finalment, atenció a la Denúncia anònima que també està en poder de la jutgessa i que va ser admesa a tràmit el juliol passat. Aquí apareixen assenyalats com a fals autònom (Raul Sus), la contractació de la nora i del fill de Soteras i el pagament per l’organització d’un campus al gendre del president.

D’altra banda, també es pot observar l‘ordre d’espionatge al president del Gavà, Ivan Carrillo “conforme visita locals d’alternació); i a més, pel seguiment per xarxes de la seva activitat.

Les dades es multipliquen en la denúncia i augmenta la complexitat del treball per a la jutgessa Mestres encara que aquest dimarts es poden buidar molts dubtes al Jutjat. A algun li estreny la seva nova disfressa

The post I al setembre, Viva Zapata! appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’infal·lible Soteras s’ha quedat amb el cul a l’aire perquè el president de la RFEF., Luis Rubiales, li ha aixecat la camisa i el septuagenari responsable de la FCF s’ha limitat a agenollar-se. Fins al divendres 29 de juliol prevalien els mèrits esportius, però ara tot passarà per l’habitual subhasta i qui pagui més es quedarà la vacant de l’Extremadura.

Quatre terminis marquen el camí d’aquesta Segona Federació mentre la resta de clubs esperen calendaris i fins i tot decisions per a confeccionar plantilles. Després de la junta directiva de la RFEF d’aquesta tarda-nit només es coneix la nota oficial de l’Espanyola, ja que Soteras no vol donar la cara i enrogir al seu cap Rubiales. El lloc de vicepresidència, pel que sembla, val el seu pes en or.

Si hi ha comprador abans del dimarts 9 d’agost haurà d’abonar 2 milions €. En cas contrari es marcarà un segon termini amb el preu d’1 milió o un tercer per 500.000 € i fins i tot un quart per 257.000 €. Si no interessa a ningú, GRATIS.

LA PARAULA DE SOTERAS

Pendents de si recapacita i dóna la cara (difícil, difícil), el silenci del president impugnat és un altre detall més de la preocupació que es viu al carrer Sicília. No sols estan els processos judicials en l’horitzó sinó també la poca paraula d’un president que ha deixat en més d’una ocasió als clubs catalans en clara inferioritat.

Mentrestant, aquests clubs, i més particularment Cerdanyola, Sants i Martinenc, emeten primer un comunicat conjunt i després conten la seva pel·lícula. La seva generositat és tan absoluta que fins i tot se centren més en l’RFEF que en la FCF i Soteras, però… així s’escriu la història.

Destaquem aquestes declaracions dels dos presidents (Sants i Cerdanyola) i el director general (Martinenc) realitzades al nostre company Martí Odriozola a RAC1.

DECLARACIONS A RAC1 (DIMECRES 3.8.22)

Joan Forcadell, president de la @uesants: “El divendres passat (1 d’agost) rebo una trucada del mateix president, el Joan Soteras, comunicant-me, una mica extraoficialment per donar-nos una mica la tranquil·litat, que això estava decidit en un 98-99%”.

Joan Forcadell, de la @uesants: “Ens han tingut molt temps en espera i amb unes falses expectatives. El que voldríem és que la Catalana lluités per aquest tema. He tingut la sensació que potser no han estat a l’altura a l’hora de defensar els drets dels equips catalans”

Felipe López, president del @CERDANYOLAFC: “De cop i volta, al cap de setmana va canviar tot, i vam passar de ser equip de #2RFEF a ser equip de #3RFEF. Al final, t’adones que, per molt bé treballis, Don Dinero és una miqueta el que marca la pauta”

Alfred Porcar ‘Fido’, director general del @martinenc: “Saber el canvi ens fa malpensar que hi ha coses que sobrepassen els nostres dominis; que es contradiuen paraules que s’havien donat als clubs i es canvien per uns criteris que desconeixem i que ens fan sospitar”

Alfred Porcar ‘Fido’, del @martinenc: “Confiem en els fets. Portem més de dos mesos treballant en aquest sentit, lluitant perquè això es tiri endavant, que no hi hagi coses estranyes en el procediment normal, que és que passi la vacant primer esportiva per davant de tot”

The post A l’infalible Soteras li aixequen la camisa appeared first on FutbolCatalunya.com.

No passaran bon mes d’agost alguns vicepresidents o alguns secretaris dels clubs que van votar en les últimes eleccions a la presidència de la FCF aquest maig passat (Blanes). L’última decisió del Tribunal Català de l’Esport (TCE), amb data del passat 29-juliol, paralitza el procediment d’impugnació i sol·licita més informació a la Secretaria General de l’Esport.

Admesa a tràmit la impugnació per part de l’excandidat Alex Talavera on es denunciaven una vintena d'”irregularitats i il·legalitats”, ara arriba aquest nou capítol. El TCE desitja llum i taquígrafs, ja que algunes denúncies han passat pels Mossos i ja estan en mans de la justícia; concretament, Girona, Terres de l’Ebre, Lleida, Barcelona, Tarragona, Manresa i Vallès Oriental van ser seus marcades amb el dit de la infracció.

LA LUPA DEL TCE

Segons es llegeix en la pàgina web de la Federació Catalana (no han avisat ni publicitat aquesta nova decisió sinó que la van penjar aquest dissabte), el Tribunal desitja poder repassar els estatuts dels clubs. Estudiar amb cura auqest estatuts amb els quals han votat els vicepresidents i comprovar si poden o no votar i en quins casos poden fer-ho. Val la pena recordar que en alguns estatuts de les entitats consta que podran votar si ho delega el president i si consta, d’alguna forma, aquesta delegació.

És més, la lupa del TCE mirarà els detalls que es detallen en alguns estatuts per casos de malaltia o absència o inhabilitació. En resum: a examen tot el que marca i dicta la Llei de l’Esport sobre la ‘impossibilitat manifesta de presència’.

I ULL ALS SECRETARIS

D’altra banda, la màxima autoritat esportiva de Catalunya també vol saber si constaven en aquest moment en el Registre d’entitats els secretaris que signaven les actes notarials. És clar que s’estreny el cercle per a protagonistes que han quedat en dubte així com el paper nefast exercit per la mateixa FCF.

Segons fonts pròximes a la versió demandant “si el Tribunal validés la tesi de la Junta, no estaria requerint ara els estatuts, no els necessitaria!”. Ara entenen que “se sol·licita una anàlisi minuciosa de cadascun d’alguns vices que van votar i dels secretaris que van donar validesa a les autoritzacions.

És una qüestió de prova: si es demostra que podien votar els vicepresidents i anaven amb la signatura del secretari corresponent, valdrà el resultat de maig. Si no, caldrà anar, una altra vegada, a les urnes per a major vergonya de Joan Soteras i la seva junta.

The post Vices i secretaris de clubs sota la lupa del TCE appeared first on FutbolCatalunya.com.

Jordi Bonet, vicepresident i delegat de Girona de la FCF, continua fent mèrits per a ser el successor del seu cap Soteras si no va abans al Carrer perquè en aquesta ocasió se li ha anat la mà amb les seleccions. Va ser guanyar els campionats d’Espanya sub 12 i sub 14 i començar a tallar els caps d’un dels seus entrenadors nou dies després.

Va ser guanyar la Fase Or del Campionat d’Espanya amb un balanç de 10 gols a favor per cap en contra, fer-se la foto triomfal –Bonet, sempre present- i treure la destral. Per motius miserables que no va tenir el valor ni de citar, el seleccionador Jordi Jiménez ja és història encara que sempre quedarà el treball del tècnic targarí i el gol de Moha Touray davant Andalusia. El Municipal Manolo Barreiro de Pontevedra va ser testimoni d’excepció de l’èxit català.

CAMPIONS AMB JORDI JIMÉNEZ

Jordi Jiménez va ser la màxima autoritat d’aquest equip triomfador així com ajudant de Rafa Beltran amb la sub 12; la golejada davant el País Basc (0-5) també mereix l’aplaudiment de tots. Menys per a un, clar: Jordi Bonet. El mateix destitueix un professional del futbol de la banqueta, que embeni gespa com representa a jugadores.

“Em va dir que li sabia molt malament, però jo encara no sé la raó per a fer-nos fora, ja que va dir que no eren raons esportives sinó ‘burocràtiques’, va comentar Jiménez a Futbolcatalunya. El que ‘Bonetti’ no va tenir valor per a dir és que els feia fora per haver estat escolllits fa tres anys per Emili Gil, el directiu responsable d’aquesta parcel·la esportiva.

Catalunya, que podia jugar el Campionat “per primera vegada en tres anys” per raons de pandèmia no l’ha pogut fer millor. “Hem estat semifinalistes i dos campions, la meva feina l’he fet bé. Començo a pensar que la seva sorpresa va ser que guanyéssim encara que la seva decisió ja estigués presa”, va afegir.

Jordi Jiménez recordava “la felicitació que ens va fer” mentre que amb una altra mà tenia preparada la destral.

REORGANITZACIÓ CAPRITXOSA

Jiménez ha estat destituït al costat d’Edu Castillo (sub 17 i sub 12 femení) mentre que Rafa Beltran queda com a seleccionador sub 14 i 12. D’altra banda, Mikel Azparren –li ha agafat gust als despatxos- entrenarà la sub 16 i l’amateur i efectuarà tasques de coordinació al costat de Xavi Jiménez, exsegon en el Sant Andreu. A més arriba una preparadora física –desconeixem la seva identitat-, i Laura Rafols passa a ser coordinadora del futbol femení.

Per cert: la web de la FCF no s’ha molestat a comunicar les decisions sobres les seleccions del Sr Bonet.

The post Bonet talla el cap dels seleccionadors campions appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest dilluns s’ha produït la dimissió del president del Nàstic, Josep María Andreu, com a vocal de la Federació Espanyola, res que pugui sorprendre després d’anunciar-ho dissabte passat. Amb l’interrogant etern de si hagués fet el mateix en el cas d’ascens, la reacció del màxim dirigent grana no és sinó una més de qualsevol soci o aficionat. Sobretot després de veure com culminava de manera atroç una temporada planificada amb els peus per l’Espanyola.

El primer responsable del caos d’aquesta Primera RFEF es diu Luis Rubiales i, en segon lloc, el seu adjunt Joan Soteras; el sabadellenc no ha perdut ocasió per a repetir aquests últims mesos que “tenim molta influència a Madrid”. Aquí està la prova del seu poder i de la seva absoluta inutilitat federativa.

DIMISSIÓ, CARTES I ‘PALS‘

Però aquest dilluns ha tingut molt més doncs només 18 dies després de “manifestar el seu compromís i suport amb la competició de Primera Divisió RFEF”. Ho van signar els 5 equips catalans més l’Andorra com a suport ferm a Luis Rubiales per petició del mateix Soteras que per a això està. Ara ja se sap.

Tot això ha fet que aquest dilluns es multipliquin les cartes als clubs de Primera, Segona i Tercera RFEF des de Las Rozas per a “obrir diàleg” de futur. Increïble! Rubiales i el ‘mut’ Soteras (no se’l coneix una paraula en cap dels seus viatges a Madrid) volen tractar assumptes relatius a les bases de la competició. A més, desitgen revisar l’assumpte COVID i conversar sobre els drets de televisió.

Gran oportunitat perquè Rubiales (Soteras no s’assabenta) confirmi aquesta relació que mantenen amb la indecent posició de Footters aquesta temporada; a més, confirma aquest compromís de 3 anys per al play off. Tres anys! amb seu a subhasta i contra les aficions!.

Això sí, Rubiales aprofita per a mostrar el seu costat de bon negociador, ja que aquestes condicions no són “inamovibles”, però avisa que “si hi ha bona voluntat”. Toc innecessari i prepotent per als clubs contestataris des del primer dia.

The post La dimissió d’Andreu inquieta a Soteras appeared first on FutbolCatalunya.com.

Costa molt moure la maquinària federativa i molt més l’electoral a la Federació Catalana de futbol encara immersa en lleis arcaiques i injustificables, per això quan arriba una nova denúncia mereix una anàlisi especial. Per cert: la usurpació d’identitat es castiga amb pena de presó de sis mesos a tres anys.

Ja ho va avançar l’excandidat a la presidència Àlex Talavera perquè aquestes eleccions van ser impugnades el passat 25 de maig (tres dies després). En aquest text presentat davant el Tribunal Català de l’Esport s’informava amb detall de diferents situacions esperpèntiques, demencials i vomitives propiciades per personatges servils i miserables.

DENÙNCIA A VANDELLÓS I GREUS IRREGULARITATS

Fins a 7 delegacions es narraven diferents capítols esperpèntics amb molts vicepresidents protagonistes (sense justificar l’absència dels presidents, perquè puguin votar segons la llei) o la presència barruera i capritxosa d’actors desconeguts

El cas que ens ocupa de la denúncia presentada per Daniel Candela aquest passat dijous 9 davant la Policía Local de Vandellos-Hospitalet Infant va ser molt clar. “Estaven votant terceres persones que no tenien res a veure amb els clubs que representaven”. Pot resultar a temps pretèrits i dictatorials, però només va ocórrer el passat 22 de maig.

Aquest exemple del club de futbol sala FISICO-ESPORTIVA VANDELLÓS I L’HOSPITALET DE L’INFANT mereixeria la dimissió (o expulsió) de les persones implicades; com es pot comprovar en la web de la FCF, la pàgina del club ni existeix perquè el club tampoc existia des de fa 5 anys. En el cens electoral consta que les darreres eleccions van ser el 2003.

La impresentable tragicomèdia va prosseguir en presentar-se “un noi de 30 anys” amb una autorització del vicepresident d’aquest club (Genís Domenech); per cert, responsabilitat negada pel responsable d’Esports de l’Ajuntament, Sr Madurell. Embolica que fa fort!!!. Evidentment, el secretari de la taula va permetre votar al xaval, ja que enduia una Acta notarial amb si. Tot això ha propiciat una nova denúncia

ELECCIONS 2022: EL TCE TÉ L’ÚLTIMA PARAULA

Aquesta és només una de les diferents situacions que la candidatura de Talavera va portar al TCE i el primer pas del qual ha estat requerir major informació a la Mesa electoral de la FCF. Quan se sabrà una mica més del Tribunal Català?

Aquest interrogant no té resposta encara que no sembla que vagi a alterar la nova i vergonyosa Assemblea ordinària que tenen prevista el dilluns 27 (així faciliten la presència de clubs) a Blanes, per tercera ocasió. Així es descentralitza el moviment federatiu.

The post Nova denúncia per irregularitats en les eleccions appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Pla de Competició definit al seu dia per la Federació Catalana de Futbol deixa una ‘patata calenta’ a la Primera Catalana . Els números no quadren en les previsions per a la temporada 2022-2023, amb la presència d’un equip més dels previstos. Sens cap mena de dubte, una greu errada dels responsables de competicions que ja no té solució.

Com es pot veure a la imatge adjunta, el Pla federatiu establia que a la campanya que oficialment començarà l’1 de juliol, la Primera Catalana constaria de ”48 equips dividits en tres grups de 16 equips”.

Tanmateix, fitxava en “16 equips” els qui pujarien des de Segona Catalana. Dos per cada grup dels vuit en competició.

I aquí comença el desgavell perquè els comptes no surten. I anem a repassar per parts la nòmina de clubs a la Primera Catalana 2022-2023.

28 SEGUEIXEN A PRIMERA CATALANA

La Primera Catalana 2021-2022 va arrencar amb 43 equips en competició dividits en dos grups de 14 clubs i un, el tercer, de 15. Les normes deien que els tres campions pujarien de categoria, mentre que els classificats a partir de la posició 12 de cada grup (3 equips al primer i al segon i 4 al tercer), a més del pitjor onzè per coeficient de punts, baixarien a Segona Catalana.

Si sumem entre ascendits i descendits, el total és de 14 clubs que no seguirien a Primera Catalana. Per tant, 29 sí que ho farien. No obstant això, un d’aquests 29, el Júpiter, també perd la categoria pels descensos no compensats, amb la qual cosa queden en 28.

En concret, els 10 equips que mantenen la categoria al grup 1 són -per ordre de classificació- Lloret, L’Escala, Mollet, Mataró, Parets, Bescanó, Palamós, Unificació Llefià, Banyoles i Martinenc. Al grup 2 en seguiran 9: Manlleu, At. Sant Just, Santfeliuenc, Sant Cugat, Santboià, Vic, Can Vidalet, Horta i Rubí. I al grup 3, de moment 8 tenen assegurada la permanència Mollerussa, Valls, Viladecans, Vilanova, At. Lleida, Igualada, El Catllar i Martorell. 1 més -entre Alcarràs, Tàrrega i Solsona– l’assegurarà aquest cap de setmana. En aquest últim grup en baixen cinc equips perquè l’onzè serà qui tingui pitjor coeficient dels tres grups.

5 BAIXEN DES DE TERCERA RFEF

El número de descensos establerts a la Tercera RFEF també era alt. S’havia decidit que els quatre últims perdessin la categoria. Van ser Figueres, Granollers, Ascó i Guineueta. Però es va afegir un cinquè, el Sants, com a ‘no compensat’ després de que hi hagués tres descensos catalans a la Segona RFEF (Badalona, Europa i l’últim, el del Cerdanyola al play-out). Per tant, cinc equips passarien a militar a la Primera Catalana.

16 ASCENSOS DES DE SEGONA CATALANA

Finalment, la Federació Catalana de Futbol va decidir premiar amb l’ascens a dos equips a cada grup dels 8 establerts a la Segona Catalana, independentment del sistema de competició realitzat. Als cinc de la província de Barcelona, amb lliga regular. Als tres corresponents a Girona, Lleida i Tarragona, amb dues fases.

En qualsevol cas, el total d’ascensos és de 16, dels quals actualment ja n’hi ha 9 decidits. San Mauro, Prat B, Sarrià, Sabadell B, Europa B, Turó de la Peira, Caldes, Balaguer i Reddis ja tenen bitllet per a la Primera Catalana 2022-2023.

28 + 5 + 16 = 49

La suma no admet cap mena de dubte. En comptes de 48, seran 49 els participants a la Primera Catalana 2022-2023. És a dir, quedarà ‘coix’ un dels tres grups, que haurà d’aplegar 17 equips en comptes dels 16 previstos. Un nyap del que sembla ser que ningú es va adonar al seu dia i que ara ja no té solució… si no és que un equip es retira de la competició.  

The post Primera Catalana amb ‘overbooking’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els candidats a la presidència de la FCF han guanyat tots doncs no escoltaran a cap admetre ni errors ni fracassos perquè no existeixen en el seu vocabulari. Es retroalimenten el seu ego entre si encara que saben que només Joan Soteras/Calle continuaran acomiadant a treballadors i insultant als seus directius com va passar amb Manel Durán. Se’n recorden?: “Fill de puta, pocavergonya, desgraciat, marica” (Nov. 2021), vocabulari exemplar del director.

No obstant això, es tracta de refrescar números i posar reflexions sobre la taula, ja que el joc electoral dona per a diversos llibres. Comencem amb els avals? Segons la RAE “obligació que algú adquireix de fer allò a què una altra persona s’ha compromès”.

CANDIDATS A LA DESESPERADA

ELECCIONS: PREGUNTES SENZILLES

Com és possible que es presentin 2437 avals i votin 1041 clubs? I això que parlem d’un rècord de participació històric! Talavera va deixar en el camí un 47,2% de suports, Soteras va perdre la confiança d’un 54% dels seus avaladors, Isern va marcar un increïble 65,3% i Palacios va perdre un vergonyós 89,2%. Per a què serveix demanar-li a un club aquest suport? Aquesta ‘traïció’ s’explica? Donen aquesta signatura als sol·licitants perquè no els donin més la pallissa?

Segur que Calle/Soteras donaran voltes a un possible pacte dels dos grans opositors davant una moció de censura; el millor que ha fet el sabadellenc és que no s’hagin aliat els seus dos màxims contraris, tot i que no se sap raó/raons.

No obstant això, ja saben que han de legislar per tots, però ‘la mà estesa’ és molt superba i, encara que es pugui generar un buit de poder, el preocupa el just. S’imaginen juliol o agost amb una altra Assemblea i una altra votació extraordinària? Es pot governar amb 600 clubs en contra?.

MÉS PETITS O GRANS DETALLS ELECTORALS

Segons les dades de la FCF (les facilitades, clar) –s’han oblidat diferenciar amb el futbol sala i quants han estat actes notarials-, el delegat Bonet (un altre ‘presidenciable’), ha tornat a guanyar. El seu rècord de quilometratges fan d’aquest intermediari i representant de gespa el contribuent més gran de Soteras, tot el contrari que Abella. El servicial i omnipresent directiu del Barcelonès ha estat ‘escombrat’ com Martín al Baix Llobregat amb els reforços de Quiñonero i Prieto.

El ‘pal’ del Penedès-Garraf a Soteras (40-6-5) és de nota. Curiós és que les tres delegacions del Vallès, territori habitual del septuagenari mandatari, afebleixen al seu il·lustre veí. Al V. Occidental va presentar 19 clubs mentre l’oposició va treure 16; a Terrassa, els 21 del poder van ser superats pels 22 rivals i, a l’Oriental, els 14 de ‘Guanya el futbol’ van caure davant els 38 de ‘Els clubs, Primer’ i ‘Un canvi amb experiència’.

A Lleida continua ‘manant’ Jordi Terés com Moha arrasa al Maresme (34-8-9) i en Terres de l’Ebre ha caigut el ‘poder’ de Del Pino enfront dels 31 suports dels seus adversaris.

Una última curiositat fascinant encara que segur que sortiran més. Palacios ha tingut 23 vots mentre que la seva llista la formaven 24!, és a dir, té menys vots que el total de companys de viatge. No fa falta ser president o vice d’un club per a formar part d’una candidatura, cert, però és significatiu.
Bé farien alguns companys de viatge a anar-se a dormir una mica.

The post La gran mentida de les eleccions es diu aval appeared first on FutbolCatalunya.com.

El futbol català torna aquest dimecres a ser protagonista en els jutjats amb motiu de l’acte de conciliació, previ a la interposició de querella criminal, entre els directius Joan Soteras, Josep Llaó i l’empleat Calle enfront de l’exdirectiva Paquita Linares. La causa passa per unes presumptes injúries que la màxima responsable federativa del Baix Llobregat va sofrir en la seva última etapa al capdavant d’aquesta Territorial.

Aquest dimecres tocarà torn de declaració per a poder aconseguir una conciliació que sembla bastant impossible. És més, “si no compareix la part requerida es tindrà per intentada amb caràcter general legals”. En resum: nova cita en el jutjat de Soteras, Llaó i Calle en ple procés electoral.

HABITUATS ALS JUTJATS

La nova causa judicial oberta contra l’expresident, el ‘desaparegut’ exvicepresident i l’actiu i parcial director de la Federació és una més de la llarga llista (més de 30) que hauran de lluitar davant la justícia. Habituats als jutjats, amb màxima activitat per a l’especialista en Delictes de Trànsit, Soteras podrà mostrar, una vegada més, que és “un fanàtic de l’ordre, de la bona governança i de la legalitat”.

Linares va afirmar en el seu escrit al Jutge degà de Primera Instància de Barcelona haver sofert “un clar atac al dret a l’honor, la dignitat, el prestigi i el seu bon nom”. En particular, qui pitjor apareix és el ‘simpàtic’ exvicepresident Llaó, molt ‘valent’ amb la seva companya directiva.

Frases com “Tú no hace falta que hables, mejor no digas nada que no tienes ni puta idea” o “eres una mentirosa y una traidora, estás en mi lista negra” apareixen en una denúncia que compta moltes coses més. “Sé que todo esto lo has hecho tú, porque tengo controlado tu móvil y se quién te llama, te recuerdo que estás en mi lista negra” va fer gala l’exdirectiu de Puigvert, rècord de quilometratge al carrer Sicília.

SOTERAS PERMET I RECOLÇA

Tot això ho va viure Joan Soteras i ho va admetre, ja que, segons Paquita Linares, “el presidente no solamente ha consentido las continuas faltas de respeto que ha sufrido mi representada, sino que a su vez ha formado parte de las mismas, al siempre burlase de la Sra. Linares en todas las reuniones, no respetar su turno de palabra, mostrar absoluta indiferencia cada vez que solicitaba alzar la voz, vejándola y menospreciándola en actos públicos y sobre todo en las juntas directivas, sintiéndose la Sra. Linares no sólo no defendida, sino directamente acosada por parte del Sr. Soteras.

Sobre les desagradables frases del director Calle –“vienes muy marcona” o “enviar-me petons amb la mà en públic, de manera intimidatòria i totalment assetjadora”, val més no afegir cap comentari.

LINARES, REQUERIDA PER DIVERSOS CANDIDATS

Mentrestant, l’actualitat electoral s’enterboleix amb declaracions penoses d’alguns candidats als qui només els fa falta besar-se per a creure que ja han guanyat.

En el cas de Paquita Linares, que aquest dimarts va brillar en l’acte del seu candidat Alex Talavera amb més de 100 representants presents a Pallejà, va afirmar estar disposada a continuar treballant per al futbol català com sempre ha fet durant més de 20 anys.

Però, atenció, ja que Linares, encara que seguirà sempre al costat de l’expresident del Cornellà, està sent reclamada per altres opcions per a reforçar candidatures.

The post Nova desfilada federativa pels jutjats appeared first on FutbolCatalunya.com.

El calvito, Sicília i el regne de la por. Es ben sabut per tots els nostres lectors que sempre hem defensat que el millor que té la Federació son els seus treballadors. Doncs, des de l’aparició del director José Calle, en detriment de l’encara secretari general Oriol Camacho, l’ambient de treball està esdevenint irrespirable. Sobre tot, per aquells que no son de la corda d’un personatge, que actualment compta amb més armes blanques en el seu despatx que títols universitaris que avalin la seva posició de poder.

EL CALVITO I EL CAMÍ AL PODER

Molt llunyà queda aquell 15 de novembre de 2019, on l’actual president i la seva junta li van nombrar com a adjunt a la presidència i a la secretaria general, “per al desenvolupament de projectes d’estudi, anàlisi i optimització d’àrees, departaments i delegacions de l’FCF”. No deixa de ser curiós que a algú sense estudis avançats, se’l nomeni per un càrrec per realitzar estudis, anàlisi i optimització d’àrees.

Però està clar que per al president fanàtic de l’ordre, la bona governança, la legalitat i el que NO menteix mai això no devia ser un problema. Ben pensat, potser no ha acabat resultant tan curiós passats dos anys i mig de tal efemèride.

Si seguim recapitulant, pocs mesos després, el 14 de febrer, la Federació s’afanyava en desmentir una informació de Mundo Deportivo que posava de manifest una pèrdua d’atribucions del secretari Oriol Camacho en favor del seu adjunt.

La junta del calçot va fer evident la informació exposada pel citat mitjà de comunicació dels dies anteriors, i el president va nomenar Calle com administrador general els primers dies de març de 2019; dies marcats per l’inici de la pandèmia per COVID que va enviar a tots els treballadors federatius a l’ERTE durant dos mesos.

MÉS ARMES BLANQUES QUE TÍTOLS UNIVERSITARIS

L’AGO celebrada a Blanes el 20 d’Agost de 2020 va modificar el Capítol 3r de l’article 51è dels estatuts per tornar a crear la figura del director general, eliminada pocs anys abans també en Assemblea.

Els passos s’anaven complint, sense que ningú aixequés la veu, ni dins, ni fora, fins que el 15 de Febrer de 2021, en una junta celebrada a Sabadell, se li condecora com a director general de la Federació Catalana de Futbol amb un sou de 125.000€ que ell mateix reconeixeria en l’Assemblea General de Blanes celebrada el 30 de juny de 2021.

El més flagrant del cas, es que aquesta Junta es produeix el mateix dia que el Comitè d’Empresa de la FCF comunica a tots els seus companys la reducció lineal del 15% del seu sou, mentre el nou càrrec els veia incrementats ostensiblement, tot i que també se li va aplicar la reducció corresponent del 15%.

LLISTA NEGRA D’UNS 15 MEMBRES

Tot i no ostentar oficialment el nou càrrec, el mes de gener de 2021, és quan el calvito posa la directa per tal d’aconseguir els seus objectius. Objectius basats en una llista negra d’uns 15 membres, de la que paulatinament s’han anat descomptant membres.

En pocs dies, s’acomiada el cap de compres (titulat en economia) i l’assessor jurídic, per substituir-los per un administratiu de competició de Futbol Sala (curiosament el seu fill també ha acabat com a cap de RRHH) i per la de sobres coneguda lletrada experta en delictes de sang, ara en delictes de trànsit, a qui se li acumula la feina en diversos jutjats, per tal de defensar els interessos federatius.

Important també el capítol referent a la Comissió de Bon Govern i Compliance. Un òrgan que el mateix Joan Soteras va posar en marxa el 2018 després de més de 2 anys d’adaptació i implantació a l’FCF. Doncs el 2021, s’escapcen els membres fundacionals d’aquesta comissió, tant per part de la directiva que substitueix 3 membres, com per part de Soteras que obliga a la dimissió de 2 més, per tal de controlar un òrgan federatiu clau, que a posteriori, ha resultat del tot inoperant per totes aquelles reclamacions que no han estat de l’interès dels nous membres de la mateixa, entre ells, com no, el director.

MÉS DE 20 CAUSES JUDICIALS

Menció a part mereix el Departament tècnic federatiu, també conegut com Àrea TIC. Diversos són els casos judicials que envolten aquest Departament, i que a dia d’avui compta amb 3 membres menys (entre ells el cap de l’Àrea i el Director d’Informàtica) i un altre expedientat; tot i això segueix comptant amb diversos assessors externs de la corda del president i la seva mà dreta.

Entre aquests casos, destaquen: la intromissió al correu federatiu de l’anterior assessor jurídic que actualment està sobreseït (que no arxivat) i el cas de l’espionatge a diversos ordinadors de treballadors. Dies enrere ja van veure Joan Soteras per la ciutat de la Justícia per tal de declarar en fase d’instrucció.

Totes 3 potes, van ser mencionades en l’informe del director a conveniència en l’assemblea de Blanes, en la reunió de clubs més multitudinària de la història. Poc o res es va dir dels riscos assumits per l’ens federatiu respecte a aquests casos i que els jutjats decidiran a futur.

SENSE ATURADOR EN 2022

Després de la intensa neteja al 2021, de la que Soteras feia gala en l’entrevista a l’Esportiu de fa pocs dies, on per cert també es mostrava guanyador sense tan sols haver dimitit del càrrec, el 2022 tampoc s’està quedant curt.

En una federació immersa en la carrera electoral des de ja fa molt de temps, la llista negra del president Soteras i el CEO (sense estudis) Calle, ha seguit avançant. I ho ha fet amb diverses coaccions que han comportat baixes laborals com expedients disciplinaris de dubtosa credibilitat, conciliacions a les que la Federació no s’ha presentat o canvis de seu de treball d’alguns treballadors.

Després, davant el jutjat, han acabat en recollida de cable per part de la Federació, assessors jurídics de reconegut prestigi enviats a teletreballar a casa, informes de inspecció de treball i salut laboral.

EPISODIS ESPERPÈNTICS

Per finalitzar aquesta història de terror, recordar un parell de successos recents en relació a tota aquesta història.

Segurament el més greu, ha estat la coacció a la llibertat sindical exercida per el director general, posant candidats a la carta de l’entorn del Futbol Sala; a la vegada s’indica que aquests son els candidats de l’empresa, per si algú tenia dubtes, i mobilitzant empleats del CTA i de l’Escola d’Entrenadors.

Un comitè d’empresa, fins ara encapçalat per un dels treballadors amb més experiència, a qui li ha superat la situació i no ha sabut defensar els interessos dels seus representats. Diem fins ara, per que recentment (9 abril) s’ha escollit de forma democràtica pels treballadors, una nova representació legal d’aquests, on sobta, que menys d’un terç dels electors avalés la llista única presentada.

No podem deixar de recordar també, un episodi succeït a Granollers fa pocs dies, amb el director del CTA Moreno Delgado. Recordar que els membres administratius del CTA, també son empleats federatius a qui s’hauria d’exigir neutralitat. No sembla veure-ho així el màxim dirigent d’aquest Comitè, qui ganivet entre les dents, no va tenir problema en advertir als seus empleats, de que calia posicionar-se en favor de l’actual president.

FANÀTIC DE L’ORDRE I DE LA GOVERNANÇA I DE LA LEGALITAT

En definitiva un autèntic desgavell i una realitat silenciada pel temor a ser el pròxim de la llista. Això, el futur president que surti de les urnes el 22 de maig, haurà de gestionar, però que en molts casos ja ha fet un dany irreparable entre els sempre exemplars treballadors federatius i del que segurament molts clubs en poden donar fe.

Tot plegat, res reprovable per un president, que fa xerrades i es passeja per Catalunya assegurant-se fanàtic de l’ordre i de la bona governança … i de la legalitat.

_{NOTA: L’etiqueta ‘calvito’ procedeix de l’entrevista realitzada pel company Fran Gago, 14 de juny del 2016 en Futsalsur.es}

The post El calvito, Sicília i el regne de la por appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tots NO som un equip: fa pocs dies la FCF es va afanyar a enviar les circulars amb les subvencions de la temporada 2021/22. Per descomptat no hi té res a veure el fet que s’engegi d’aquí poc el procés electoral per renovar president i junta directiva, amb el fet que la comunicació es faci a finals de març i no al Juny com la temporada passada.

Hem volgut comparar aquestes subvencions temporada 2021/22 amb les de la temporada anterior 2020/21 per tal de contrastar si efectivament la FCF i els seus fanàtics del bon govern estan “salvant la vida dels clubs”, tal i com pregonen desde el c/Sicilia.

Anem a pams:

FCF: AJUDA PILOTES OFICIALS

El primer que crida l’atenció és que de totes les subvencions en qüestió, aquesta és la única que no corrrespon a la temporada actual 2021/22 sino que amb força temps i “previsió”, s’anuncien les pilotes que s’entregaran…la temporada 2022/23…

Suposem que no hi tindrà res a veure la fabulosa gestió del sr. director i autoproclamat Cap de Compres (recordem la meravellosa classe magistral sobre obres a les delegacions amb que ens va obsequiar a la Assemblea de Blanes i que tan va agradar als clubs, ejem) i que s’ha traduït aquesta temporada 21/22, recordem-ho, en que els clubs han rebut ZERO pilotes de Futbol 7 (en comptes de les 3 per equip de la 20/21) i que les de Futbol 11 i Futsal van arribar amb un retard considerable.

Per cert, per la 22/23 els clubs tornaran a gaudir de 3 pilotes de Futbol 7 per equip, això, sobretot, els hi ha de quedar clar als clubs ABANS DE LES ELECCIONS. Electoralisme?…

SUPORT ALS CLUBS DE BASE

Si es comparen les circulars d’aquesta subvenció de la 20/21 respecte a la de la 21/22 sembla que és pràcticament igual. L´únic matís, insignificant, és que aquesta temporada més del 90% dels perceptors de la 20/21, NO VEURAN UN EURO. El motiu: s’exclouen de la subvenció aquells clubs que reben algun import de #TOTS SOM UN EQUIP i/o #ORGULLOSA, creació d’Andreu Subies en el 2017.

És a dir, qui tingui un amateur a 1ª, 2ª, 3ª o 4ª CATALANA o bé algun equip femení senior o de base, a diferència de la temporada anterior, NO PERCEBRÀ NI UN EURO, deixant la aportació als clubs en uns ridículs 55.000€ a repartir entre tots…

ORGULLOSA

Tampoc, una de ‘les joies de la corona’ del sr Soteras, la “promoció” de l’esport femení, es lliura de les retallades. En aquest cas, la bonificació als arbitratges es redueix del 15% de la temporada 20/21 a ZERO. Senzillament desapareix. Sobre el pes de la dona als orgues de decissió federatius, Paquita Linares, etc…millor ja parlem un altre dia. Orgulloses sí, però potser a pesar de…

TOTS SOM UN EQUIP

L’altre nineta dels ulls del president que mès ha fet pel futbol amateur (paraules seves) tampoc se’n lliura del rasclet. Aquí s’hi han esmerçat més:

La bonificació als arbitratges baixa del 15% al 10%.

Les ajudes al kilometratge baixen de 0,27€/km a 0,19€/km.

La bonificació del 100% de la quota d’inscripció dels equips es redueix, segons categoria, al 80, 70, 60 o 50%…

Ah, per cert, a totes les subvencions s’afegeix com un mantra “un 20% de bonificació a la quota de la Mutualitat (ja descomptada al moment de pagar-la per formalitzar la llicència)”

Al final (numeros de la FCF), surten 4.850.000€ (excloses les pilotes). Dels quals el 62% (2.988.000€) corresponen a la bonificació de la Mutualitat, diners que en la seva immensa majoria van a les butxaques dels federats/federades. Només el 38% (1.861.000€) són ajudes directes als clubs.

Doncs els que dèiem, potser alguns fan equip (pel que volen), però el que queda clar és que per la FCF NO TOTS SOM UN EQUIP.

The post Tots NO som un equip appeared first on FutbolCatalunya.com.