UE Bossòst, l’equip més independent

Fundada pel francès Manuel Huguet, la Unió Esportiva Bossòst porta més de 80 anys jugant a la lliga regional francesa

CAROLA UGRINOVIC
Una imatge retrospectiva de la UE Bossòst / FOTO: ueb.bossost.org
Una imatge retrospectiva de la UE Bossòst / FOTO: ueb.bossost.org

Amb el tema de la independència cada dia més present i el dubte d’on jugarien els equips catalans en una probable Catalunya independent, en un poble del Pirineu lleidatà, més concretament a Bossòst, trobem el curiós cas de la Unió Esportiva Bossòst, un equip de futbol que disputa els seus partits a la veïna França, convertint-se juntament amb el Mònaco i el Swansea en un dels pocs equips als qui la FIFA permet jugar en una lliga estrangera.

La curiosa història d’aquest peculiar club comença a principis del segle XX quan les difícils comunicacions i un clima extrem amb abundants nevades aïllaven el poble de la resta de Catalunya durant llargs períodes, aquests contratemps provocaren l’enfortiment dels llaços entre els habitants de Bossòst i els seus veïns francesos afavorint les relacions personals i comercials, relacions que més endavant es plasmarien damunt d’un terreny de joc; així va ser com van sorgir els primers partits entre catalans i francesos. Anys més tard, al 1927 el francès Manuel Huguet, secretari d’una de les mines de zinc establerta al poble funda la Unió Esportiva Bossòst, un equip humil format majoritàriament per miners, que des del seu naixement jugaria la lliga regional francesa seguint la tradició implantada temps enrere.

Gairebé 90 anys després poques coses han canviat en aquest club diferent i pioner, segueixen sent un equip humil i amateur on els seus jugadors, la majoria residents del poble, no cobren cap mena de sou; un equip que subsisteix gràcies a les subvencions del Consell Comarcal de la Vall d’Aran i dels patrocinis, diners destinats en gran part de la seva totalitat a pagar els seus viatges per jugar fóra del Principat ; un equip que juga a França no per motius polítics com molts poden pensar sinó per una qüestió de practicitat, perquè tot i que les comunicacions han millorat de manera considerable, qualsevol desplaçament al país gal és molt més curt que un desplaçament a la resta del territori lleidatà.