A la Federació Catalana de Futbol hi ha coses que no fallen mai. Quan el problema és esportiu, silenci. Quan el problema és institucional, evasives. Quan el problema és de transparència, expedient incomplet. I quan algú explica el que passa, cap al jutjat.

‘Can Soteras’ torna a tenir la mà molt ràpida per moure papers judicials. L’últim nom que apareix en aquesta nova tongada és el d’Óscar Benítez, exconcejal de l’Ajuntament de Barcelona i criminalista. Contra ell s’ha presentat una conciliació impulsada per una llarga llista de noms federatius que faria gairebé una alineació sencera amb banqueta inclosa.

PAPERETES JUDICIALS DE SOTERAS A CÀRREC DEL FUTBOLCAT

Hi són José M.Calle, director, l”extraordinari’ Sergi Garrido, secretari general, Joan Estuch, cap de presidencia i el seu antecessor, Alberto Prieto. Continuem: Montoliu, assessor ‘transcomunicador’ del president, Juan F. Muñoz, delegat de Tarragona i Beatriz Hurtado, subdelegada de Tarragona.

La llista és molt llarga: Daniel Parra, delegat de Barcelona, Carlos Lopa, delegat del Vallès Oriental; Alejandro Guerrero, la ‘Bomba’ del vicesecretari; Jesús Manchado Villena, cap de compres; Jesús Manchado Lozano, cap de recursos humans; Miguel A. Esquerré, directiu; Susana Puell, directiva; Josep Maria ‘Mossèn’ Espasa, vicepresident; Gemma Deumal, competicions; Xavier Alís, alcalde de Linyola; Agustín Velasco, delegació de Girona, i Joan Soteras Vigo.

Por una Democracia saludable.

Como ya he comentado alguna que otra vez, la corrupción es poliédrica, tiene muchas caras algunas de ellas muy sibilinas como el hecho de presentar querellas para acallar a los disidentes, eso si, con dinero de otros, y con la única pretensión de…

— Òscar Benitez (@oscar_benitez_b) May 6, 2026

TOT L’APARELL FEDERATIU. O GAIREBÉ TOT

La imatge és potent: una Federació sencera, o una part molt significativa de la seva estructura directiva i professional, activant la via judicial contra una persona vinculada a l’entorn d’Isern. Cadascú que tregui les seves conclusions.

Però Benítez no és l’únic. Soteras, Calle, Garrido i la mateixa Federació també han anat contra Miguel Ángel Galán, president de l’Associació Democràcia i Transparència en l’Esport. I. com a corol·lari, contra Oriol Camacho, exsecretari general de l’FCF.

En aquest cas, per unes manifestacions fetes el passat 20 de gener a la Comissió d’Esports del Parlament de Catalunya. Sí, al Parlament!. No en una sobretaula, no en una piulada escalfada, no en una tertúlia de bar sinó davant diputats, en una compareixença institucional sobre el funcionament de la Federació. Sembla que a l’FCF tampoc li agrada gaire que les explicacions arribin a la cambra catalana.

La jugada, en el fons, és coneguda: qui parla, rep; qui incomoda, rep; qui posa llum sobre determinats episodis federatius, rep. I qui no comparteix el relat oficial, també rep.

QUI PAGA TOTA AQUESTA FESTA JUDICIAL?

Tot això ho signa María Barbancho, lletrada de la Catalana i persona amb vincles familiars molt propers amb Soteras -desconeixem si actualment encara manté aquest vincles, ni ens interessa). Tant propers com per compartir pollastres a l’ast els diumenges (s’entén la metàfora…).

Oficialment no se sap qui paga tota aquesta festa judicial. Extraoficialment, la intuïció fa temps que juga de titular. Potser algun club, si encara en queda algun amb ganes de preguntar, ho podria plantejar a la pròxima Assemblea General.

UN PUNT DE DÉJÀ-VU

La cosa té un punt de déjà-vu. Soteras havia dit en diversos mitjans que ja no posaria més accions legals. Una altra frase per emmarcar. O per arxivar directament al calaix de les promeses federatives que duren menys que “las pochas con todos sus sacramentos” que demana habitualment el quasi octogenari president.

A més, la Federació sembla oblidar un precedent molt recent i molt incòmode que vam informar aquí a futbolcatalunya.com, el cas de Juanjo Isern. El Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona ja va arxivar una querella de Soteras per injúries i calúmnies i va recordar que hi havia una investigació penal oberta a Sabadell per la possible falsedat d’actes notarials utilitzades per emetre vots en les eleccions a la presidència de la FCF.

El jutjat va venir a dir una cosa força elemental: si hi ha fets investigats judicialment, parlar-ne no és automàticament delicte. I expressions similars a les que ara tornen a molestar la cúpula federativa van quedar emparades per la llibertat d’expressió.

Però a la FCF això sembla que no li importa gens. Es prova una vegada, es prova una altra, i així fins que algú calli, es cansi o es quedi sense recursos per defensar-se.

El TCE, A LA CUA ESPERANT PAPERS

I mentre l’aparell federatiu es mou amb diligència quan es tracta de portar gent als jutjats, el Tribunal Català de l’Esport ha hagut de tornar a picar a la porta per reclamar documents.

El cas és el de l’àrbitre Antonio Lopo Castillo. El TCE ha emès un segon ofici, de data 6 de maig, en què deixa clar que la FCF no ha aportat la documentació requerida i que l’expedient administratiu continua incomplet.

Traducció: quan toca acusar, molta pressa; quan toca entregar l’expedient complet, calma federativa i que l’àrbitre sancionat es foti.

I el Tribunal Català no ho diu amb una carícia. Adverteix que, si la Federació no completa la documentació, podrien derivar-se responsabilitats qualificades com a infraccions molt greus segons la legislació esportiva catalana.

‘PASSEN’ TOTALMENT DEL TRIBUNAL CATALÀ

Això ja no és una anècdota. És un patró. La FCF exerceix funcions públiques delegades. No és el menjador de casa de ningú, encara que s’ho pensin. Decideix sobre competicions, sancions, llicències, recursos i carreres esportives. Quan tramita un expedient disciplinari, ha de fer-ho amb garanties.

I quan el TCE demana papers, els papers s’envien. Complets. Ordenats. I sense fer perdre el temps a ningú.

I BERNI ÁLVAREZ? UNA FOTO, SI US PLAU?

Però la realitat és tossuda: expedients incomplets, conciliacions, amenaces judicials i un clima permanent de conflicte.

Mentrestant, el Departament d’Esports de Berni Alvarez continua mirant-s’ho des de la barrera. Molta institucionalitat, moltes fotografies, moltes paraules sobre bon govern, però davant la FCF de Soteras la intervenció pública continua sent la mínima imprescindible. O ni això.

El futbol català fa temps que arrossega massa problemes fora del camp. Els clubs tenen prou feina per sobreviure, formar jugadors, pagar quotes, quadrar pressupostos i competir cada cap de setmana. I, mentrestant, la Federació que hauria d’estar al seu servei dedica energies a querelles, conciliacions i batalles institucionals.

Un model que prefereix el jutjat a l’explicació. La pressió a la transparència. L’expedient incomplet a la rendició de comptes. I el silenci dels clubs a una assemblea incòmoda. Sinó, com és que Calle fa la Convenció de clubs de fútbol sala online? Miau…

The post Soteras continua repartint paperetes judicials appeared first on FutbolCatalunya.com.

Cal recordar d’on venia tot plegat. La Pirinaica, la temporada passada, va ser el millor tercer de Primera Catalana, amb millor puntuació i coeficient que el Santfeliuenc, i a més el va eliminar directament en la promoció d’ascens.

Amb aquests arguments, el club manresà va defensar que el millor dret esportiu li corresponia. La FCF va decidir el contrari. I després van validar aquesta decisió els òrgans federatius i, finalment, el TCE. Fins aquí, una controvèrsia esportiva.

NOMÉS FINS AQUÍ LA DENUNCIA?

No. El Tribunal, quan ha hagut de confrontar els precedents i la doctrina aportats per la Pirinaica, no ha fet una gran construcció jurídica. Ha triat la via més còmoda: dir que són “casuístiques diferents” i passar pàgina. Massa poc per a un òrgan que se suposa que ha de donar l’última resposta amb rigor, profunditat i autoritat.

I després hi ha el temps. El maleït temps. El TCE va prorrogar el temps màxim que té per resoldre perquè se suposa que tenia molta feina, però poc després que futbolcatalunya.com publiqués l’endarreriment “selectiu” d’alguns expedients que molestaven a la FCF, van fallar als pocs dies. Casualitat? Segur. Però la imatge és pèssima igualment.

APAREIX EL NOM DEL PONENT: POL BUSQUETS MAS

Aquí és on la cosa canvia de pantalla. Perquè el debat no és si avui continua o no continua vinculat a la FCF. El debat és que, almenys fins al maig de 2025, figurava al Portal de Transparència federatiu com a membre del Comitè Jurisdiccional de Competició de la mateixa Federació, juntament amb una membre actual del TCE, Mar Ropero.

És a dir, de la part afectada pel recurs (la FCF). I això, com a mínim, obria un problema seriós d’aparença d’imparcialitat. Els dos vocals, probablemente, s’haurien d’haver abstingut.

Però n’hi ha més, Pol Busquets és a més advocat de FILS Legal, que segons el seu perfil oficial de LinkedIn, assessora la UFEC de ‘Poncio’ Gerard Esteva i almenys 20 federacions esportives. Per tant, la Pirinaica denuncia l’existència d’una causa d’incompatibilitat, és a dir, Busquets no hauria d’haver estat mai nomenat membre del Tribunal en aquestes circumstàncies.

QUI VA FER EL NOMENAMENT?

Doncs, Abel García, secretari general del Departament d’Esports. Malgrat va lliurar el segell d’entitat ètica (jajaja…) a la FCF en un acte a la UFEC ple de plafons publicitaris de FILS Legal, sembla que quan es va entrevistar amb Busquets no se’n va enrecordar. Casualitat? També.

El que poster ja no és tan casual és que alguns membres ja li hagin dimitit, descontents amb el funcionament molt discutible del Tribunal.

I ARA… QUÈ?

La Pirinaica assegura que va saber qui era el ‘ponent’ només quan va rebre la resolució. I arran d’això ha activat una doble ofensiva: revisió d’actes nuls i denúncia davant Antifrau. I aquí hi ha el detall que més incomoda: el club no es limita a protestar. Demana l’acta de la deliberació i la votació. Demana saber qui hi era, qui va intervenir i com es va formar la voluntat de l’òrgan. Dit clar: vol saber si el TCE va funcionar com hauria d’haver funcionat. I fa bé.

Perquè el problema ja no és només si la plaça era per a la Pirinaica o per al Santfeliuenc. El problema és si el màxim òrgan de justícia esportiva catalana pot permetre’s aquest nivell d’opacitat, aquest nivell de retard i aquesta ombra sobre la seva independència.

EL PERFIL PROFESSIONAL DELS MEMBRES DEL TCE

I aquí encara hi ha un altre forat negre: la transparència. O, millor dit, la falta de transparència. Perquè no es tracta només de perfils professionals poc clars. Es tracta de no saber bé la situació real dels mandats, de no tenir una traçabilitat pública prou nítida dels nomenaments i de no poder comprovar amb naturalitat quins controls s’han fet sobre incompatibilitats i abstencions.

Massa zones fosques per a un tribunal públic. La Pirinaica ha perdut el recurs. Sí. Però potser ha obert una altra batalla molt més rellevant. La de posar damunt la taula una pregunta incòmoda que fa temps que plana sobre el futbol català: qui controla el controlador?

ANTIFRAU TÉ ARA LA PARAULA

Perquè quan un tribunal tarda, resol malament, esquiva el fons i ho fa sota sospita, el problema ja no és una plaça. El problema és el tribunal que controla Abel García. Per cert, farien bé d’esborrar els membres que han dimitit. Informació de servei.

The post La Pirinaica denuncia el TCE a l’Oficina Antifrau appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Tribunal Català de l’Esport (TCE) fa temps que s’està guanyant una segona fama dins del futbol català. No perquè s’equivoqui en un expedient concret, no perquè dicti una resolució discutible.

No és per això, sinó perquè, massa sovint, quan el cas és incòmode per a la Federació Catalana de Futbol (FCF), el Tribunal entra en una zona grisa feta de suspensions, ampliacions de termini i silencis que buiden de contingut qualsevol expectativa de tutela real. El patró és massa evident per ser casual.

PRIMER EXEMPLE: EL CAS FRAU ELECTORAL

El TCE admet la incoació d’expedient disciplinari contra vint directius i professionals federatius per fets gravíssims vinculats al procés electoral de la FCF, entre ells presumptes abusos d’autoritat i actuacions destinades a alterar resultats electorals.

És a dir, reconeix que hi ha matèria suficientment seriosa per obrir expedient. Però, tot seguit, ho suspèn “a tots els efectes” per una pretesa prejudicialitat penal i després es nega, en la pràctica, a resoldre el recurs contra aquesta mateixa decisió mentre no hi hagi resolució penal ferma.

Traduït: s’admet que els fets són prou greus per actuar, però s’aconsegueix que no es mogui res. Ni expedient efectiu, ni mesures, ni resolució de fons. Res. Congelador institucional.

SEGON EXEMPLE: EL CAS PIRINAICA

La reclamació sobre la cobertura de la vacant que va acabar afavorint el Santfeliuenc -club presidit per Alberto Prieto, exhome fort de l’entorn presidencial federatiu de Joan Soteras– enlloc de la Pirinaica, arriba al TCE.

I què fa el Tribunal?. Resoldre ràpid un afer que afecta l’equitat competitiva i la credibilitat del sistema? No. El 24 de març de 2026 acorda ampliar en un mes el termini per resoldre, invocant un “volum considerable de procediments”. I, per acabar-ho d’adobar, recorda que contra aquesta decisió no hi cap recurs.

Recordem: és una reclamació que ve de la temporada passada, del criteri que va seguir la FCF per cobrir la vacant que va deixar el Som Maresme a la Lliga Elit.

Sempre hi ha una excusa formal. Sempre hi ha un article a mà. Però en el futbol, arribar tard no és neutral. Arribar tard és, moltes vegades, prendre partit pels fets consumats.

TERCER EXEMPLE: EL CAS DE L’ÀRBITRE ANTONIO CASTILLO

Després de recórrer dues sancions i demanar la suspensió cautelar, l’afectat sosté que, transcorregut un mes, la cautelar s’ha estimat per silenci positiu d’acord amb la normativa vigent, i demana el certificat corresponent.

El TCE li respon que el seu reglament específic no contempla aquell efecte del silenci i li denega el certificat. I el principi de jerarquia normativa conforme una llei preval per sobre d’un reglament?

Novament, discutibles subterfugis legals. El que no es pot discutir és el resultat pràctic: si una cautelar no es resol amb utilitat temporal, ja no és tutela cautelar, és burocràcia decorativa.

I aquí és on el problema del TCE deixa de ser jurídic i passa a ser polític, institucional i fins i tot moral. Perquè els tres casos apunten en la mateixa direcció: quan la qüestió pot incomodar la FCF, el Tribunal no exhibeix fermesa ni agilitat; exhibeix una passivitat exquisidament administrada.

NOUS MEMBRES, VELLES COSTUMS

Potser tot és casual. Potser tot és impecablement legal. Potser tot té una justificació reglamentària. Però després de veure com s’encalla el cas del presumpte frau electoral, com s’allarga el cas Pirinaica i com es dilata el cas de l’Antonio Castullo, el que ja costa molt de creure és que tot sigui innocent.

I la cosa ve de lluny, els membres del TCE van ser renovats aquest 2026, però recorden com l’anterior Tribunal també va deixar dins el calaix la denúncia de l’exsecretari general en forma de diligències informatives?

La sensació que queda de tot plegat és una altra: que la FCF, quan l’assumpte crema, sempre troba al TCE un mur tou. Un organisme que no arxiva del tot, però tampoc impulsa; que no exonera obertament, però tampoc entra on fa mal; que no resol els assumptes incòmodes, sinó que els adorm. I això, en un òrgan que hauria de garantir netedat i imparcialitat, és devastador.

LA JUSTÍCIA NO POT DEMORAR-SE

Ningú no pot afirmar lleugerament que la FCF tingui fil directe amb el TCE sense una prova definitiva. Però sí que es pot afirmar una cosa, i cada cop amb menys matisos: el TCE fa massa mèrits perquè aquesta sospita creixi.

I quan un tribunal esportiu arriba a aquest punt, el problema ja no és només el que decideix. El problema és que una part creixent del futbol català ja no espera justícia d’ell, sinó només demora, no fos cas que s’incomodi massa a la FCF.

The post Un TCE que no resol assumptes incòmodes appeared first on FutbolCatalunya.com.

El serial de la Federació Catalana de Futbol (FCF) no té fi i, quan semblava que l’allau de firmes presentades el 19 de noviembre –441 clubs, superant el 15% necessari- no deixava marge de maniobra a la directiva per evitar les urnes, el carrer Sicília mou fitxa.

I ho ha fet amb una jugada que els clubs sol·licitants no han dubtat a qualificar d'”estratègia obstructiva”. 

SOTERAS SE’N RIU DE LA FCF I DELS CLUBS

En una resolució dictada amb ‘nocturnitat’ un diumenge a la nit (30N), l’executiva de la FCF, amb la signatura del vicesecretari Garrido, ha paralitzat la convocatòria. L’excusa? Exigir als 441 presidents signants que enviïn una fotocòpia del seu DNI en 48 hores per “verificar la identitat”.

La resposta dels clubs no s’ha fet esperar. Aquest mateix dilluns, Lluís Fàbregas (Gimnàstic de Tarragona), Antonio Morales (FE Grama) i Joan Agustí (UE Olot) han presentat un contundent escrit d’al·legacions que desmunta els arguments federatius. 

​El text posa davant del mirall les contradiccions de l’ens federatiu ja que els clubs recorden que tots els signants figuren amb el seu càrrec vigent al web oficial de la FCF. És a dir, la Federació ja té les seves dades, els seus DNI i, el més important, els reconeix com a representants legals. 

​Com assenyalen irònicament les al·legacions: la FCF no discuteix la seva identitat per “la realització dels tràmits federatius ordinaris, inclosa la percepció de subvencions”. Sobtadament, diu no tenir els DNI quan demanen una Assemblea. Els clubs ho tenen clar: “Reconèixer selectivament a conveniència la representació dels clubs constitueix […] una arbitrarietat injustificable”.

LA COARTADA DE LA PROTECCIÓ DE DADES

L’argumentari federatiu s’aferra a la doctrina de la Junta Electoral i a la Llei de Dades, assegurant que necessiten el DNI per evitar “suplantacions” i garantir que la firma és actual. Asseguren que moltes dades els arriben del Registre d’Entitats Esportives sense el DNI adjunt i que no poden “reutilitzar” dades antigues. 

​Però els opositors destapen el que consideren una farsa jurídica. Argumenten que la llei de procediment administratiu prohibeix demanar documents que la federació ja té en el seu poder.

A més, recorden que encara no estem en un procés electoral, sinó en una sol·licitud d’Assemblea regulada pel Decret 58/2010, que no exigeix aportar el DNI en aquesta fase. 

UNA FARSA JURÍDICA

El dard més enverinat dels clubs fa referència a informacions periodístiques prèvies que apuntaven que la FCF sí que hauria utilitzat dades de forma “partidista” en anteriors eleccions per elevar a públic actes notarials a favor del llavors candidat Joan Soteras. Un fet investigat pels Mossos d’Esquadra i el Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell: la Catalana no vol verificar documents que ja té en el seu poder”, sentencien. 

​El moviment de l’executiva sembla dissenyat per tombar la iniciativa per esgotament. Han donat un termini de només dos dies hàbils, que acaba el 2 de desembre a les 23:59h, i han advertit que si no s’envia el DNI s’aplicarà el “silenci negatiu” (l’adhesió no comptarà). Tot això, obligant a fer-ho per una bústia especifica de la intranet, per acabar de complicar la cosa. 

UN TERMINI IMPOSSIBLE I L’AMENAÇA DEL TCE

Els clubs, però, no s’arronsan. En el seu escrit demanen la revocació immediata de l’acord i l’admissió de la sol·licitud d’Assemblea. I llancen una advertència final molt clara: si continuen les “traves irregulars”, interposaran una denúncia al Tribunal Català de l’Esport (TCE) contra els membres de govern per “abús d’autoritat i usurpació de funcions”.

I no es deixen d’esmentar que per el mateix motiu ja hi ha 20 directius i professionals expedientats.

​La pilota és ara a la teulada de Soteras i la seva junta. Rectificaran o s’arriscarn a una nova inhabilitació per impedir que els clubs votin? De moment, la sensació és de déjà-vu: burocràcia contra democràcia. La polèmica torna a estar servida mentre el conseller d’esports, Berni Álvarez, comença a mirar-se tot aquest serial amb més preocupació, després d’estar desaparegut durant mesos.

PUNTS CLAU DEL CONFLICTE

Fets: 441 clubs demanen Assemblea Extraordinària (més del 15% requerit). 

​Resposta FCF: Demana fotocòpia del DNI a tots per validar les firmes, al·legant seguretat jurídica. 

​Rèplica dels Clubs: És il·legal demanar documents que la FCF ja té; és una maniobra per guanyar temps i desincentivar la participació.

Intervenció de la Generalitat: Berni Álvarez va informar el Parlament que tenia un informe jurídic que si la FCF no convocava, ho havia de fer el seu Departament de forma subsidiària.

The post La FCF exigeix DNI per “obstruir” les eleccions appeared first on FutbolCatalunya.com.

“Hem fet tot el possible, el màxim” va finalitzar el teu torn de rèplica el conseller Berni Alvarez davant la Comissió d’Esports del Parlament. Després d’un discurs inicial d’onze minuts, va invertir vint més en les seves respostes.

El responsable de l’esport a Catalunya va declarar que “hem volgut ser els més transparents possibles” en el cas de la presumpta corrupció que envolta a la Federació Catalana de futbol.

“L’OFICI D’IMPULS” DE BERNI

Amb un discurs molt preparat, el conseller, acompanyat pel secretari general Abel García, que va prendre moltes notes, va oferir una detallada cronologia dels seus actes. Des de la seva arribada el passat 12 d’agost del 2024 “hem arreglat el TCE, executat un pla de xoc en el Registre dels clubs i hem preguntat als nostres serveis jurídics cap a on podem anar”.

VEURE VIDEO SESSIÓ PARLAMENT DIMARTS 25 NOVEMBRE 2025

Això ha donat opció “a un ofici d’impuls el passat 13 de maig del 25 com a recordatori formal al TCE del cas perquè es manifestés des de la seva independència”. La resposta del TCE, segons Alvarez, va arribar “un dia després i vam informar l’interessat (Oriol Camacho)”.

La intenció, segons el dirigent reusenc, ha estat “intentar evitar col·lisions entre el que podíem o no podíem fer. És la diferència entre fer soroll o governar, garantir abans que pressionar”.

INACCIÓ? INTERVENTORS?

Com a aperitiu als representants polítics, el conseller va reconèixer que “estarem pendents” de la validació de signatures de la FCF el termini de la qual finalitza l’11/desembre. “Si hi hagués inacció, actuaríem per la via que marca el TCE; a veure què fa la Federació”.

Poc després afegiria que “no tenim capacitat” per a nomenar uns interventors (en el 2023 tampoc n’hi va haver) que poguessin vigilar la transparència del procés. “Som tres pobrets”, va destacar com a broma abans de repetir que no hi ha hagut “inacció. No haguéssim fet res amb el TCE i s’ha fet. Si hem parlat d’aquest assumpte amb la FCF? No.”

PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS POLÍTICS

Montse Ortiz (Junts), Mario García (Socialistes i Units), Marta Vilalta (Esquerra), Pau Ferran (Partit Popular), Lluís Mijoler (Comuns), Dani Cornellà (CUP) i Alberto Tarradas (VOX) van ser els diputats que van entrar en matèria.

Conceptes genèrics com a “transparència” “democràcia” “garantia” o “vot secret” van aparèixer en el Parlament. Encara que per a alguns va ser “un massatge” (Pau Ferran) al conseller, per a altres, com el company de partit de Berni, Mario García, va ser una compareixença “inaudita”. Per cert, com a curiositat, García es va equivocar dues vegades amb els 414 (són 441) clubs que han sol·licitat l‘Assemblea extraordinària.

“No es pot rentar les mans” li va assenyalar Junts a Berni Alvarez, “aquesta Assemblea s’ha de fer Sí o SÍ”, va destacar ERC. En general, els representants dels partits polítics van mostrar estar al dia de tot el que ocorre a la FCF. Una altra cosa serà el seguiment de la realitat.

CALLE I GARRIDO

Per cert: el director Calle i el sotssecretari Garrido hauran d’acudir també al Parlament per a explicar la presumpta corrupció que envolta a la FCF.

En la mateixa reunió, el conseller va reiterar el compromís del Govern amb la defensa dels drets humans i amb Gaza. Alvarez no va ocultar que no pot evitar la participació d’equips israelians a Catalunya en esdeveniments que depenen d’organismes superiors com l’Eurolliga.

The post Berni espera l’Assemblea de la FCF o actuarà appeared first on FutbolCatalunya.com.

Capítol a part mereix el TCE, el d’ara i el d’abans. El d’abans perquè va decidir resoldre (?) les denúncies presentades per la comissió d’infraccions molt greus amb la referència del futbol català. Com? Obrint una “informació reservada (?)”, que ha hagut de ser tan reservada que ha ocupat gairebé dos anys, fet digne d’aparèixer en el llibre dels rècords Guinness. No es recorda una cosa semblant.

Encara que, potser, hauria d’incloure’s també en aquest llibre el que va denunciar el famós i covard ‘Informe Poncio’, els autors del qual, per fi, ja han obtingut el reconeixement “merescut”.

EL TCE I EL FUTBOL CATALÀ

Però dedicarem unes paraules a l’actual TCE, els seus membres i el president/presidenta invisibles i desconeguts. Algun dia, Abel García, secretari general de l’Esport de la Generalitat, tindrà el gust de fer la seva presentació oficial. Aquest nou TCE ha entès que el millor és “treure’s les puces de damunt” i entrar a resoldre quan s’hagin jubilat la majoria dels expedientats i potser ells mateixos.

Suspèn el procediment administratiu per “prejudicialitat penal” (per allò de Sabadell on hi ha nou investigats de la FCF”) fins que hi hagi sentència penal ferma (és a dir, per allà en el 2050? …

CALDRÀ ESPERAR AL 2050

Potser costa entendre el que han fet, ja que es pot comprovar que dels fets denunciats per Oriol Camacho la majoria no tenen res a veure amb els tres delictes que s’estan jutjant a Sabadell (falsedats documentals de les actes notarials i administració deslleial). És a dir: encara s’entén menys aquesta decisió dels nous jutges i/o jutgesses de la Generalitat.

No sols això, sinó que dels 20 expedientats pel TCE, només 6 d’ells són investigats al jutjat de Sabadell. Què passa amb els altres 14 directius del futbol català? se’n van impunes? El TCE pretén també esperar fins per allà 2050 per a veure si són culpables o no?

LA DENÚNCIA DE CAMACHO (1)

Vegem quins són els fets denunciats per Oriol Camacho, encara secretari general de la FCF:

1. Falsificació de les certificacions que incorporaven les actes notarials de Soteras.

2. Participació de personal laboral o mercantil de la FCF durant horari laboral, a la campanya electoral de Soteras. A més, la desconnexió d’una càmera de seguretat perquè no quedés constància.

3. Substitució del personal i dels juristes dels comitès jurisdiccionals habituals en els processos electorals, per persones d’estricta confiança del director general, amb nul·la experiència en processos electorals federatius.

4. Indicacions del director per a afavorir a la candidatura de l’expresident.

LA DENÚNCIA DE CAMACHO (2)

5. Posada a disposició, per part del candidat sabadellenc, de l’assessoria jurídica i la secretaria general de la FCF per a preparar el recurs contenciós administratiu de la FCF i del seu president, contra la resolució del TCE que va ordenar repetir les eleccions de maig de 2022.

6. Ordre de Soteras de preparar les certificacions contingudes en les actes notarials i de desplaçar-se el secretari general a la Notaria de Sabadell per a explicar-li al notari com havien de confeccionar-se les actes notarials.

7. Sol·licitud al Registre d’Entitats esportives d’una còpia de la composició de les juntes directives de tots els clubs censats. Finalitat? -per cert, frustrada-, aportar-les en les escriptures proporcionades pel candidat.

LA DENÚNCIA DE CAMACHO (3)

8. Impartir el director general instruccions als presidents de meses electorals i establir pautes per a l’acte de votació del 13 de febrer de 2023. Sempre dirigides a afavorir el vot del seu excap i fer desistir del vot a favor d’altres candidats.

9. Arrogar-se el director general la decisió de la validesa dels vots.

10. Fer servir el director les relacions del denunciant (secretari general Camacho) amb comandaments dels Mossos d’Esquadra per a esbrinar si existia alguna recerca oberta sobre el procés electoral i obtenir informació.

LA DENÚNCIA DE CAMACHO (4)

11. Enviament des del correu de la candidatura de Soteras d’un correu electrònic a tots els e-mails personals no corporatius de directius i delegats. Aquí se’ls demana que contactessin amb clubs de les seves respectives zones i enviessin un correu predeterminat al correu de secretaria de la FCF, en el qual es reiterava que la junta del club havia facultat al expresident per a elevar a públic davant notari la seva representació, amb la finalitat d’incorporar els correus de resposta a l’expedient electoral.

12. Ús de les targetes dels delegats territorials per a aconseguir vots durant el procés electoral.

LA COMODITAT DEL TRIBUNAL CATALÀ

Aquests són els 12 punts de la denúncia d’Oriol Camacho, que els jutjats i el TCE hauran d’investigar si són certs o no ho són, i depurar, si és el cas, les responsabilitats oportunes.

Una vegada coneguts els 12 punts, la pregunta és simple: si la majoria d’ells no tenen res a veure amb els delictes investigats a Sabadell i la majoria dels expedientats no tenen la condició d’investigats en aquest procediment penal, per què el TCE decideix no entrar i deixar que es podreixi el problema ”fins a l’any 2050” (en sentit figurat, ja sabem que la justícia és lenta).

EL SILENCI PREOCUPANT DELS CLUBS

El ‘pastís’ es fa explosiu si afegim el que s’ha conegut en els atestats dels Mossos d’Esquadra en el jutjat de Sabadell, amb “càstigs” als clubs dissidents com assignar-los partits a l’hora de màxima calor. O amb retardar-los les subvencions, utilització de xarxes socials amb perfils falsos per a desqualificar als adversaris electorals, acomiadaments de treballadors vàlids que feia molts anys que estaven en els seus llocs (alguns gairebé 30 anys), pagament d’indemnitzacions per cessaments i acomiadaments improcedents.

Per no parlar de ‘dimissions’ de vicepresidents (Jordi Bonet i Miquel Sellarés), dimissions de diversos directius, etc… I potser vengen més plens de gom a gom en els pròxims mesos que escandalitzin al personal.

“CONTRA LA CORRUPCIÓ FEDERATIVA”

No tenen res a dir els clubs davant semblant disbarat?. Tenen por de sofrir represàlies, com li ha ocorregut a Antonio Morales, per la pancarta “tots els clubs contra la corrupció federativa”. A més de la inhabilitació d’un any que ha hagut de ser llançada a la paperera pels jutges, com era d’esperar.

Cal reconèixer que Soteras i els seus tenen l’‘antídot perfecte’. Parlen i parlen del bé que va econòmicament la FCF i que no han pujat quotes. Normal, amb un augment de gairebé 50.000 llicències en els últims anys, els ingressos s’han multiplicat.

Preguntin-los als pares quants diners paguen perquè els seus fills juguin al futbol i siguin el nou Lamin. O als clubs quants diners paguen en multes i sancions ja que, potser, no tenen la mateixa percepció triomfalista en el tema de números que els federatius.

“VOLEN COPIAR LA FCF”

Aquí la pregunta és doble; quines són les accions concretes que ha realitzat aquesta junta directiva per a aconseguir l’increment important de llicències i deixar de comportar-se com una mera gestoria de federats?. Han comparat també amb l’increment exponencial de llicències en les restants federacions territorials en els mateixos anys?.

Ara ja podem entendre per què la resta de federacions no treuen pit amb els seus números econòmics tan excel·lents en aquests últims anys. Com va dir ‘l’honorable’ a la TV de Terres de l’Ebre, la resta de federacions “volen copiar el que fa la FCF”, doncs esperem que sigui el bo, no el dolent.

Però parlant de números, també ha de reconèixer-se al president que ha complert la seva paraula de no pujar les quotes. Quan va entrar va decidir remunerar als seus companys de junta directiva amb 9.000 euros anuals per assistir a reunions de comissions (no importa si ho fan activament o passivament).

El fet d’asseure’s en una cadira ja són 300 euros/ dia; si al dia es fan 3 reunions, 900 euros a la butxaca. Estem segurs que aquesta compensació econòmica anual no té res a veure amb el silenci de la majoria de directius davant els fets tan greus que s’estan coneixent dia a dia.

The post Mereix el futbol català més humiliacions? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els diputats exigeixen la compareixença del conseller d’Esports, Berni Álvarez, i del secretari general, Abel García, perquè expliquin “el procés electoral a la FCF i l’actuació del Tribunal Català de l’Esport (TCE)”. Però no es conformen amb això: volen que s’asseguin també Joan Soteras, l’encara secretari general Oriol Camacho i l’activista Miguel Ángel Galán.

La Comissió votarà a l’octubre si dona llum verda a aquestes compareixences. Si prosperen, el Parlament podria convertir-se en el gran escenari on es ventili una de les vergonyes més grans del futbol català.

I les vergonyes són de pes. Com ja saben, el Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell té oberta una causa contra Soteras, Güell, Calle, ontoliu, Prieto, Guerrero, Garrido, Manchado Lozano y Manchado Villena per falsedat documental i administració deslleial. Els atestats dels Mossos parlen clar: actuació coordinada per falsificar, presumptament, les signatures de 213 clubs en certificats de juntes directives. Tot això, després convertits en documents públics a la notaria Simón-Navarro de Sabadell. Un escàndol que 88 presidents i directius ja han confirmat davant la policia.

ES PLANTARÀ EL SEPTUAGENARI AL PARLAMENT?

Com si no n’hi hagués prou, el TCE ha jugat el paper de convidat de pedra. Les denúncies van ser ignorades, els recursos enterrats, i només la pressió —primer social i ara parlamentària— sembla obligar-los a reaccionar. Fins i tot el Síndic de Greuges ha intervingut, exigint a l’administració esportiva que obri, d’una vegada, un expedient disciplinari que podria acabar amb la inhabilitació dels investigats.

Mentrestant, Soteras continua en la seva fugida endavant. No ha donat mai explicacions als clubs en Assemblea, es va negar a declarar davant la jutgessa i ara planeja la gran pregunta: tindrà la barra de plantar-se també davant el Parlament?

La pilota ja no està en mans dels directius, sinó dels diputats. Ells decidiran si tot això acaba en una rentada de cara més o si, d’una vegada per totes, s’aixeca la catifa i es mostra la brutícia que tothom sap que hi ha a sota.

The post El Parlament diu prou i acorrala Soteras appeared first on FutbolCatalunya.com.

D’aquesta manera quedan tots els seus integrants (FCF) validats per a poder seguir exercint i per a poder participar en futures eleccions sense restriccions.

Però per observadors interessats en el cas i per a les parts afectades – tots els federats catalans als quals aquesta entitat representa i la mateixa Federació – no deixen de sorgir una sèrie de dubtes; una sèrie de coses que no es poden dir (perquè constituirien mentides o, fins i tot, possiblement calúmnies, sancionables tant a nivell reglamentari com a nivell judicial).

També una sèrie d’afirmacions i dubtes que es poden expressar. I una sèrie d’accions que puc i vull emprendre, a nivell personal – i que animo a tothom interessat a posar també en pràctica. En les següents línies em centraré en desenvolupar totes aquestes idees que m’han vingut al cap en conèixer la que hauria de ser una molt feliç notícia.

COSES QUE NO ES PODEN DIR

La veritat és que, veient les resolucions judicials o d’alguns ens específics de l’esport que hi ha hagut fins al present moment, no podem dir que la Junta de la FCF sigui il·legítima o il·legal. Tampoc es pot afirmar taxativament que les presumptes irregularitats observades i denunciades constitueixin actes de corrupció. No es pot, tampoc, emetre cap acusació sobre l’existència de trames o conductes tendents a influir de forma inadequada en els processos electius.

No es poden dir aquestes coses perquè la veritat judicial no ens ho perme. Han desestimat o arxivat denúncies o han resolt que no hi ha proves per a demostrar que aquests fets s’hagin donat. De fet, s’han investigat i emparat aquestes accions, tot i que això hagi generat rebombori.

Tampoc podem dir que la institució federativa, o els seus directius electes, sigui un ens de prístina transparència; també seria faltar a la realitat i a la veritat. En una Assemblea en època COVID (2020) un dels directius, en ser preguntat per les despeses associades a l’àrea jurídica va afirmar que aquestes partides eren tan grans perquè els clubs – i alguns federats a nivell individual – s’entossudien a presentar denúncies als jutjats i s’havien de contractar advocats.

ALLÒ QUE ES POT DIR

I aquesta última afirmació realitzada per qui formava part d’aquella Junta Directiva és el que ens porta al que sí es pot dir:

1. La FCF s’ha vist involucrada en escàndols

2. La Junta de la FCF ha estat denunciada en més d’una ocasió (per motius esportius o extraesportius)

3. Alguns antics membres de la Junta federativa estan essent investigats per diferents casos

4. Alguns membres de l’actual Junta federativa estan immersos en procediments oficials relacionats amb la seva gestió de l’ens federatiu.

I tot això genera dubtes sobre una organització que ha de representar i vetllar per l’esport i els federats. Tenint en compte que el Reglament de la FCF – i també el de la RFEF – permet sancionar a qui estigui federat i critiqui els diferents estaments (esportistes, entrenadors, àrbitres i altres treballadors i càrrecs federatius), el mínim que podem demanar és que qui ens ha d’imposar aquestes sancions també tingui aparença de bona fe en les seves actuacions, que també mostri transparència i se subjecti als mateixos estàndards que imposen als federats a qui representen i per als quals treballen.

Com ja hem vist, hi ha una sèrie de coses que no podem dir, com una altra llista d’afirmacions que sí podem expressar. Ara cal passar a veure què puc – de fet, podem – i vull fer.

EL QUE SÍ PUC DIR… I FER

El que sí puc fer és fiscalitzar, expressar els meus dubtes, intentar comprendre les raons per les quals passa això i posar de la meva part per a canviar el que calgui.

Quin és el problema? Doncs que potser no es tracta de les persones que formen part de la institució, ja que aquestes poden anar canviant, però els escàndols i les judicialitzacions de la FCF o els membres de la seva Junta segueixen apareixent en els mitjans de comunicació. Potser es tracta del Sistema, que permet o fomenta, estructures legals, humanes i societàries dins les que aquestes conductes són ben valorades, tolerades o incentivades.

I si el problema és el sistema… n’hi ha prou amb canviar les cares dins la Federació o cal alguna cosa més? Doncs caldria moure molt més, i, de fet, el canvi en les estructures federatives que podrien fer variar tot a millor, comencen en la política estatal i acaben pels federats. La responsabilitat és de tots.

I el que jo vull, i puc, fer és ser responsable i assenyalar allò que veig, des del respecte i la voluntat de millora. I el que veig és que el problema no són les persones sinó el sistema on s’integren, que està viciat, on els estaments de control depenen d’aquells que se suposa que han de controlar i on certes pràctiques – més o menys ètiques – s’han anat instaurant i convertint en acceptades.

The post FCF-TSJC: Coses que (no) es poden dir appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Federació Catalana de Futbol es troba atrapada en una teranyina judicial i institucional sense precedents. Després d’un procés electoral marcat per les irregularitats i els tripijocs, totes les mirades apunten ara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

La decisió que prenguin les magistrades del TSJC podria capgirar la situació de Joan Soteras i la seva junta directiva o, si més no, posar fi a un mandat tacat des del primer dia. Mentrestant, el Tribunal Català de l’Esport (TCE) roman en un sospitós silenci administratiu, el Síndic de Greuges ha hagut d’intervenir com a última instància, i les causes penals contra la cúpula federativa s’acumulen als jutjats. Ens preguntem: i ara què? Quins són els pròxims passos perquè el futbol català recuperi la dignitat perduda?

ELECCIONS SOTA SOSPITA: EL TSJC, CLAU

Les eleccions a la presidència de la Federació, celebrades inicialment el maig de 2022, van quedar marcades pel joc brut des del primer minut. Tant és així que van haver de ser repetides el febrer de 2023, després que el TCE detectés fins a 170 vots de clubs irregulars en la primera volta.

En la repetició, Joan Soteras es va assegurar un nou mandat, però les sospites no es van dissipar. El Tribunal Català de l’Esport (TCE), en la seva resolució posterior, va validar la victòria de Soteras malgrat reconèixer que la Junta Directiva en ple havia estat 16 dies exercint il·legítimament les seves funcions durant el procés.

Dit d’una altra manera: el TCE va admetre que Soteras es va aferrar al càrrec quan no devia, però tot i així li va donar el vistiplau com a guanyador. No és estrany que Juanjo Isern, candidat rival derrotat en aquells comicis, decidís impugnar el resultat davant del TSJC, al·legant la inelegibilitat sobrevinguda de Soteras per desobeir la normativa electoral (en no deixar el càrrec quan tocava).

EL TCE I EL GOVERN: SILENCI CLAMORÓS

Ara, després de mesos d’espera, el cas Isern és a punt de veure la llum: el TSJC té la paraula final sobre la validesa d’aquelles eleccions impugnades. Si el tribunal dona la raó a Isern, es podria posar fi a un mandat que –als ulls de molts clubs– mai no hauria hagut de començar. Seria, en efecte, la culminació del que alguns ja anomenen el pitjor escàndol electoral de la FCF.

Mentre els tribunals ordinaris mouen fitxa, en l’àmbit administratiu esportiu la inacció ha estat sonada. El TCE, que hauria de vetllar per la netedat dels comicis federatius, va optar primer per fer la vista grossa (validant els resultats malgrat les irregularitats comprovades) i després per guardar un silenci incomprensible davant les noves evidències de frau massiu.

A QUÈ JUGA L’ADMINISTRACIÓ?

La pròpia consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, admetia el mes de juny de 2024 que “el TCE està estudiant el sumari del cas i les informacions publicades” sobre el presumpte frau. Tanmateix, quan diversos clubs van intentar personar-se en aquest expedient, l’administració els va respondre que “no hi ha cap expedient obert”. En què quedem?

Sembla que el Govern i el seu tribunal esportiu han estat jugant al gat i la rata amb aquest afer: d’una banda, reconeixent de cara a la galeria que s’investiga, de l’altra, negant als afectats la possibilitat d’impulsar l’acció disciplinària. Un silenci stampa que ja s’ha convertit en connivència als ulls de molts clubs.

CERTIFICATS NOTARIALS FALSOS, SUPLANTACIÓ DE VOT DE CLUBS…

Aquesta paràlisi institucional resulta especialment greu perquè el TCE tindria perfectament potestat per actuar d’ofici. Quan surten a la llum indicis de frau electoral sistemàtic (com ara certificats notarials falsos, suplantació de vot de clubs, etc.), el mínim exigible és que les autoritats esportives engeguin un expedient disciplinari per depurar responsabilitats.

No oblidem que Soteras i el seu equip dirigeixen la FCF gràcies a un procés electoral sota sospita: si aquest procés queda invalidat judicialment, caldrà inhabilitar possiblement els responsables de les trampes. Però el TCE fins ara ha preferit esperar, potser confiant que tot plegat quedaria en no res. Un error de càlcul que ara passa factura a la credibilitat de l’organisme: si el TSJC rectifica la plana al TCE, quedarà en evidència la seva manca de valentia i rigor.

Tampoc el Govern de la Generalitat surt ben parat. La Secretaria General de l’Esport –de qui depèn el TCE– ha estat passiva fins a l’extrem.

LA PASSIVITAT DEL GOVERN MEREIX UNA DISTINCIÓ

Només la pressió mediàtica i dels clubs ha arrencat alguna declaració genèrica demanant “explicacions” a Soteras. Fins i tot el Parlament de Catalunya es va pronunciar unànimement contra el president de la FCF arran de la vergonyosa defensa que aquest va fer de Luis Rubiales en l’escàndol del petó no consentit a Jenni Hermoso, arribant a demanar la seva dimissió immediata. Però, passada la indignació inicial, l’Administració s’ha replegat en un silenci còmplice. Costa de creure que, tenint indicis tan greus de mala praxi, ningú a la Generalitat hagi mogut peça de veritat.

Aquesta deixadesa ha fet un mal immens: ha donat la impressió que “qui dia passa, any empeny”, esperant que la tempesta escampi sola.

EL SÍNDIC DE GREUGES ENTRA EN JOC

Davant la inacció del Govern, ha hagut d’intervenir una institució tan poc habitual en aquests afers com el Síndic de Greuges. Qui li havia de dir al Síndic que acabaria posant el focus en unes eleccions de futbol? Doncs ha passat.

El Síndic ha obert una actuació prèvia i ha enviat un requeriment formal al nou conseller d’Esports, Berni Álvarez, perquè expliqui detalladament quines actuacions ha fet (si és que n’ha fet cap) arran de les denúncies per presumptes irregularitats electorals a la FCF.

Que hagi de ser l’ombudsmann qui prengui cartes en un assumpte així és indicatiu de fins a quin punt les vies ordinàries han fallat. És, francament, vergonyós que els clubs hagin de demanar auxili al Síndic per fer net a casa seva. Però almenys aquesta intervenció ha posat contra les cordes l’Administració: el Síndic demana explicacions i no valdran les evasives.

INVESTIGACIONS PENALS: DE SABADELL A BARCELONA

El descrèdit institucional és majúscul. I si el Govern no vol rebre un sever toc d’atenció per part del Síndic, més li val començar a fer la feina: respondre les queixes, concloure l’expedient del TCE i, si escau, sancionar els responsables i restituir la legitimitat a la FCF. Altrament, quedarà la sensació que a Catalunya les federacions esportives són terra sense llei fins que els jutges hi posen ordre.

Paral·lelament al front institucional, el front judicial penal avança i acumula imputats. La investigació iniciada pel Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Sabadell –arran d’una denúncia presentada just després de la repetició electoral de 2023– ha destapat un potent escàndol de presumpta corrupció federativa.

Ja hi ha nou directius i executius de la FCF investigats per delictes continuats de falsedat documental (pública i privada) i per administració deslleial de recursos federatius, amb 213 actes notarials sota sospita ni més ni menys.

NOU DIRECTIUS I EXECUTIUS FCF SOTA SOSPITA

Les diligències practicades pels Mossos d’Esquadra han estat exhaustives: s’han escorcollat les oficines federatives –amb una aparatosa operació policial al carrer Sicília de Barcelona–, s’han analitzat els servidors informàtics i la comptabilitat, i s’han recollit centenars de testimonis i documents.

A hores d’ara, aquesta causa penal es troba en un punt crític. Fa pocs dies es va saber que la magistrada de Sabadell s’inhibia a favor del Jutjat d’Instrucció núm. 11 de Barcelona, a l’entendre que els delictes s’haurien comès principalment al c/Sicília de Barcelona.

Fins la data, els Mossos han presentat diversos atestats sobre la intervenció telefònica d’alguns dispositius dels investigats, però encara en falten uns quants més, determinar l’autoria de les firmes presumptament falsificades i l’anàlisi dels correus electrònics.

CONTRACTES SOSPITOSOS, FAVORS CREUATS, SOTERAS, RUBIALES…

Totes elles, diligències acordades abans del 16 de gener de 2025, que és la data topall que ha fixat l’Audiència Provincial de Barcelona per poder seguir investigant. El nou jutge, per tant, encara té feina per estona, però tant aviat rebi els informes que falten, aquesta tardor podria dictar el processament de Soteras i la resta d’investigats.

Cal recordar, a més a més, que la xarxa d’irregularitats s’estén més enllà de Catalunya. Les investigacions han trobat connexions amb la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) de l’era Rubiales: contractes sospitosos, favors creuats i converses de WhatsApp que apunten a conxorxes entre Soteras, el seu home de confiança José Calle i el mateix Rubiales. Part d’aquesta documentació ja s’ha remès al Jutjat de Majadahonda, que investiga el cas Brodie, de presumpta corrupció a la RFEF.

UN JUDICI PENDENT PER FALS TESTIMONI

Per acabar-ho d’adobar, Joan Soteras arrossega un altre front judicial personal: un judici per fals testimoni relacionat amb el cas Manel Duran. Qui és Manel Duran? L’antic delegat de la FCF al Penedès-Garraf que va ser destituït fulminantment, per la seva postura crítica amb les polítiques de Soteras.

La Fiscalia demana per a ell dos anys de presó i 1.800 euros de multa per aquests fets. Un president de federació acusat de mentir a la justícia: novament, un fet insòlit i que parla per si sol del personatge. No ajuda gens, tampoc, que hagi transcendit que Soteras ja compta amb antecedents penals –una condemna prèvia per un delicte ambiental, segons ha remarcat el mateix Fiscal del cas–.

La pregunta cau pel seu propi pes: com és possible que algú amb aquests antecedents hagi arribat a ser president de la FCF i vicepresident de la RFEF?

CREDIBILITAT DEL FUTBOL CATALÀ EN JOC

Tota aquesta cascada de processos, denúncies i impugnacions té un denominador comú: la crisi absoluta de credibilitat del futbol català. La Federació que hauria de fomentar l’esport i els valors, s’ha vist tacada per les sospites de corrupció fins al moll de l’os.

Els clubs –que són l’ànima de la FCF– se senten enganyats, menystinguts i orfes de representació. No oblidem que aquest gener mateix, farts d’esperar solucions, els clubs de Tercera Federació i altres categories estatals van van proclamar que l’actual Federació “no els representa”, després d’escollir representants a l’Assemblea General de la RFEF contraris a la gestió de Soteras.

La pilota és ara a la teulada de les institucions. El TSJC pot (i ha de) donar un cop de dignitat rectificant el que el TCE no va gosar fer: dir clarament que així no es pot guanyar una presidència.

CLUBS ENGANYATS I MENYSTINGUTS

El Tribunal de l’Esport i el Govern de Catalunya, per la seva banda, han d’assumir la seva part de responsabilitat: no n’hi haurà prou amb acatar el que digui la sentència, caldrà depurar responsabilitats internes. Si Soteras és declarat inelegible o si es confirmen les irregularitats, no només ell ha de plegar –que ja fa tard–, sinó que cal investigar a fons qui, dins la Federació i fora, van permetre aquesta farsa.

Finalment, s’imposa una reflexió amarga però necessària: quin mal s’ha fet a la imatge del futbol català! Durant dècades ens hem vantat de ser una federació modèlica. Ara, en canvi, som notícia per presumptes fraus, corrupció i judicis penals. Els nostres directius figuren més a la crònica de tribunals que a la d’esports. Això s’ha de tallar en sec si no volem que la base del futbol –els centenars de clubs i milers de jugadors i tècnics amateurs– perdin la fe en el sistema. El futbol català no es pot permetre més dosis de vergonya.

TRANSPARÈNCIA, HONRADESA I SERVEI, ÉS POSIBLE?

El TSJC dirà l’última paraula sobre les eleccions, sí. Però després d’això vindrà la part més important: reconstruir el projecte federatiu sobre valors ferms de transparència, honradesa i servei als clubs. S’han acabat les excuses. Sigui quina sigui la sentència, el futbol català necessita un reset institucional profund. I el necessita ahir. Només així es podrà començar a suturar la ferida profunda que el cas Soteras ha obert al futbol català. És hora de tornar a guanyar, però aquesta vegada, guanyar en decència i en confiança. Els aficionats i els clubs s’ho mereixen.

The post TSJC-FCF-GOVERN-TCE: I ara què? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest TCE va validar les últimes votacions, en un inacabable procés electoral a la presidència de la Federació Catalana de Futbol (FCF). Malgrat reconeixia com a fets provats que la Junta Directiva, encapçalada per Joan Soteras, va estar setze dies il·legítimament exercint les seves funcions.

Les eleccions van quedar marcades des del primer moment per sospites de joc brut. Les primeres votacions, de 22 de maig del 2022, van ser repetides perquè el TCE va detectar fins a 170 actes de votació de clubs irregulars.

EL TSJC TÉ LA PARAULA

El Jutjat d’Instrucció 1 de Tortosa obriria també una investigació penal contra el directiu de Soteras i policia local de Roquetes, Miquel Esquerré, per suposada falsificació dels instruments notarials de quatre clubs ebrencs. No obstant això, la repetició celebrada el 13 de febrer de 2023 tampoc va dissoldre els dubtes: les actes notarials de Soteras (dels notaris Simón-Navarro) es repartien en furgonetes a peu de col·legi.

O bé es lliuraven en mà als president de la mesa electoral per part dels seus interventors, mentre que els que pretenien votar amb documents d’altres notaris, havien de fer llargues esperes per poder depositar el seu vota a l’urna. Aquest fet va motivar la intervenció dels Mossos d’Esquadra en diverses seus federatives. La polèmica estava servida de nou.

“TENIM UN PROBLEMA”

Aquesta frase de Josep Maria Espasa, delegat de Lleida de la FCF, enviada al cap de gabinet de Soteras, Alberto Prieto, l’11 d’abril de 2023, es convertirà segurament en una de les frases icòniques de la caiguda del règim ‘soterià’.

Espasa, comunicava amb amargor que el CF Puigvertenc l’advertia que li havien falsificat les signatures del seu president i el secretari, en el certificat de composició de la Junta Directiva del club que la notaria Simón-Navarro havia incorporat a l’acta notarial que Espasa havia facilitat al club. No era l’únic.

Diversos presidents de clubs, en revisar la documentació electoral, van descobrir estupefactes que els certificats notarials dels seus propis clubs contenien signatures falses que mai no havien autoritzat. En pocs dies, aquestes alarmes es van traduir en denúncies formals presentades als Mossos d’Esquadra. Es començava a destapar una trama insòlita i complexa.

2023: DEL CAS RUBIALES A LA IMPLOSIÓ INTERNA DE LA FCF

La polèmica anava de la mà de Soteras. L’any 2023 no només es va destapar el frau electoral, sinó que es va veure esquitxat pel cas Rubiales (agost de 2023), al recolzar al llavors president de la RFEF davant el reprovable petó forçat a Jenni Hermoso.

Aquest fet li va valer un rebuig unànime a Catalunya: el Parlament català li va demanar la dimissió i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va arribar a afirmar que Soteras “no és la persona més adequada” per dirigir la Federació. Lluny de fer un pas al costat, però, Soteras va respondre desafiant: “No són ningú per dir-me si he de dimitir”.

L’ESCORCOLL POLICIAL DEL 5 DE MARÇ DE 2024

En les primeres hores del 5 de març de 2024, la tranquil·litat aparent a la seu central de la FCF es va esmicolar. Agents de l’Àrea Central Anticorrupció dels Mossos d’Esquadra, seguint ordres del Jutjat d’Instrucció número 2 de Sabadell, van irrompre a les oficines federatives de Barcelona en un operatiu fulminant. L’entrada i registre va agafar tothom per sorpresa. Mentre uns efectius recollien documentació i discos durs de la seu, altres unitats es presentaven simultàniament als domicilis de diversos directius i empleats de la Federació.

Aquell matí, els investigadors van confiscar telèfons mòbils, ordinadors i arxius dels principals col·laboradors de Soteras. Entre els escorcollats hi havia el mateix Joan Soteras, el director general José M. Calle, l’assessor extern de (in)comunicació Álvaro Montoliu, el responsable de futbol sala Alejandro Guerrero ‘Bomba’, el cap de gabinet Alberto Prieto, l’assessor jurídic Sergi Garrido, el cap de compres Jesús Manchado (i el seu fill, també treballador de la FCF) i el directiu de Girona, Víctor Güell.

En total, nou persones –inclosos Soteras i gairebé tota la seva cúpula– quedaven oficialment investigades per delictes continuats de falsedat documental (en document públic i privat) i administració deslleial de fons federatius.

DECLARACIONS I PROVES: LA TRAMA AL DESCOBERT

Amb la investigació ja desencadenada, en els mesos següents el sumari judicial es va anar omplint de testimonis i proves que dibuixaven un esquema de corrupció insòlit en una federació esportiva.

Un dels girs més impactants va ser el protagonitzat pel secretari general de la FCF, Oriol Camacho. Tot i haver estat home de confiança de Soteras, Camacho es va convertir en el testimoni clau del cas. Protegit per l’Oficina Antifrau de Catalunya, va revelar davant els investigadors l’entramat que es va coure dins la Federació per assegurar la reelecció de Soteras.

La seva declaració va confirmar les sospites més fosques i va aportar detalls esgarrifosos del modus operandi de la cúpula federativa. Documentació extreta de la base de dades de la FCF amb fins partidistes, les actes notarials i la campanya electoral de Soteras hauria estat finançada amb diners federatius, ús fraudulent de les targetes de crèdit per pagar sopars a canvi de vots, meses electorals manipulades amb treballadors fidels sense coneixements jurídics ni experiència prèvia i posteriorment premiats amb extres salarials, usurpació de funcions de la junta electoral i un llarg etcètera.

LLARGA LLISTA DE DETALLS ESGARRIFOSOS

Les revelacions es van anar encadenant al llarg del 2024. A l’octubre transcendia que la jutgessa instructora, I.C., ja havia recollit declaracions de 88 presidents i secretaris de clubs d’arreu del territori, la majoria afirmant taxativament que les seves firmes havien estat falsificades en els documents notarials.

En paral·lel, un notari de Barcelona, Jesús Benavides, declarava davant la jutgessa que les actes presentades per l’equip de Soteras “no haurien de ser vàlides” perquè no es va comprovar la identitat dels signants.

Fins i tot el notari implicat de Sabadell, José Antonio Simón, en ser entrevistat per una afectada (Inés Companys del CE Elisabeth Salou) va admetre haver tramitat “més de 400 actes com aquestes”, tot i excusar-se dient que no li pertocava verificar signatures sinó només elevar a públic els documents que li portaven.

TOC D’ATENCIÓ PER OBSTRUCCIÓ A LA JUSTÍCIA

Cap a finals d’any, la instrucció va topar amb les primeres resistències: la Federació i l’empresa informàtica proveïdora (Novanet) van dilatar l’entrega de documentació requerida.

Al novembre del 2024, la jutgessa va haver d’emetre un toc d’atenció formal a la FCF per obstrucció a la justícia, obligant-la a col·laborar sota amenaça de sancions. Però, per molta tàctica dilatòria que provés l’entorn de Soteras, el fil s’havia estirat massa i la veritat ja començava a aflorar amb tota la seva cruesa.

RESISTÈNCIA I REVOLTA: CONSEQÜÈNCIES FINS AL 2025

Mentre les evidències s’apilaven als jutjats, Soteras va optar per atrinxerar-se i afirmar que era víctima d’una conxorxa. Res més lluny de la realitat.

Paral·lelament, Miguel Ángel Galán, president d’una associació per la transparència esportiva i de CENAFE, es personava en el cas com a acusació popular i definia la FCF de Soteras com “un niu de corrupció”. La pressió mediàtica i social creixia, i la imatge del futbol català quedava greument tacada.

El malestar entre els clubs afiliats va arribar al límit a començament de 2025. Desenes de clubs, farts de la situació, van articular una veritable revolta contra la directiva de la FCF.

NÀSTIC I OLOT, REPRESENTANTS

Al gener, en les eleccions per escollir els representants catalans a l’Assemblea de la RFEF, els clubs van donar un cop de timó elegint com a representant els presidents del Nàstic de Tarragona i de l’Olot –candidats independents i crítics– i deixant fora les persones pròximes a Soteras (els presidents de Cornellà i Sant Cristóbal, que ell preferia). Va ser un senyal evident que la base del futbol català li retirava la confiança.

Pocs dies després, al febrer, es va escenificar un desafiament inèdit: tots els clubs catalans amb equips competint en categories estatals es van autoconvocar a la seu de la Federació per exigir explicacions i canvis. Després de diversos intents frustrats (la directiva havia intentat bloquejar aquestes reunions), finalment van celebrar una assemblea extraordinària oficiosa.

ELS CLUBS DE 3A EXPULSAN ELS FEDERATIUS DE LA FEDERACIÓ

La tensió era màxima: els emissaris de Soteras –com Montoliu, Garrido i Prieto– hi van aparèixer inesperadament i van intentar gravar la trobada d’amagat, fet que va provocar la indignació dels presents. Els clubs units els van expulsar literalment de la sala entre retrets.

Aquella reunió històrica va culminar amb un comunicat conjunt de molts clubs afirmant que “l’actual Federació no ens representa” i reclamant neteja immediata. Per primera vegada, la continuïtat de Soteras al capdavant de la FCF penjava d’un fil no només per l’acció de la justícia, sinó per la rebel·lió de la seva pròpia gent.

L’ATESTAT DELS MOSSOS DE 400 PÀGINES QUE “MATA” SOTERAS

“QUE ES FOTIN … LES RATES”

Els mesos de març i abril del 2025 van seguir aportant novetats colpidores. Fragments d’atestats policials incorporats al sumari van sortir a la llum i van confirmar fins a quin punt la cúpula de Soteras havia governat de manera venjativa i clientelar.

Xats interns recuperats del telèfon de Calle mostraven, per exemple, com es referien desdenyosos a alguns clubs crítics com “les rates de Santboià” i ordenaven denegar-los material esportiu bàsic (pilotes) simplement perquè no havien votat Soteras. En un altre intercanvi de missatges, del juliol de 2023, Calle i Prieto acordaven assignar els pitjors horaris de partit als equips dels clubs considerats díscols: “Que es fotin, que juguin a les 4 de la tarda amb tota la calor”.

Aquestes converses, avui públiques, corroboren les denúncies que els clubs havien fet sobre les represàlies patides. També es va saber que Calle va ordir una “jugada mestra” per bloquejar subvencions de la RFEF a clubs desafectes: enviava denúncies anònimes falses a la Comissió de Compliment Normatiu per tal de congelar els pagaments als clubs que volien castigar. En altres casos, com el de la UE Sants, el càstig era endarrerir el pagament de les subvencions.

QUI VA PAGAR LES ACTES?

El Jutjat de Sabadell té obert diverses línies d’investigació, incloses la identificació d’empremtes dactilars en documents intervinguts, l’anàlisi a fons de la comptabilitat de la FCF i de l’empresa de Montoliu, i la traça dels fluxos de diners desviats.

En aquest sentit, els agents sostenen que una empresa contractista d’esdeveniments (Iniciatives Events SL) va servir de canal per desviar fons federatius: la FCF li hauria condonat el patrocini obligatori de 30.000€ a canvi que assumís el cost de les actes notarials (24.717€, segons els Mossos). I com ho haurien fet?

Segons els Mossos, el mecanisme consistia en una triangulació d’empreses que servia per blanquejar el finançament il·legal, en la que haurien participat l’empresa de Montoliu (AMT Comunicación SL) i una societat anomenada Espai i Difusió SL, l’administrador únic de la qual era Carles Oller, a la vegada treballador d’Iniciatives Events SL.

QUI VA FALSIFICAR LES SIGNATURES?

Les converses intervingudes acrediten que el 8 de febrer de 2023, diversos treballadors de la FCF es trobaven a la seu central “falsificant firmes” (ho deia el cap de RRHH, Jesús Manchado, a la seva parella), després de la crida que va fer ‘Bomba’ als 14 treballadors que formaven part del grup de missatgeria anomenat “Sr. Naranja”: “Si algú no té pla per aquesta nit… Sergi [Garrido] i jo estarem fins a les 3 o 4 de la matinada ordenant i imprimint documentació per portar demà a les 9 al notari. Tots els que no es facin aquesta nit d’irregulars, no votaran”.

L’endemà, la documentació estava al notari, però en molts casos aquesta no era original: “fes un escaneig en arxiu adjunt, per poder incorporar-ho a l’escriptura, com si fos original”, li responia la notaria a ‘Bomba’ el 9 de febrer, incorporant a les actes de Soteras documents que sabien perfectament que no eren originals. I quins eren aquests documents?

Doncs, Estatuts de clubs i certificats de composicions de juntes directives de les bases de dades de la FCF que, segons apunten els Mossos, haurien estat usades vulnerant la llei de protecció de dades en favor de Soteras.

QUI ERA EL CERVELL DE LA TRAMA?

Malgrat la mà d’obra provenia majoritàriament de treballadors rasos de la secció de futbol sala de l’FCF, els Mossos no s’estan d’assenyalar el veritable cervell de la trama: “la persona encarregada de donar les directrius i … l’última paraula en relació a la manera d’actuar respecte la documentació entregada al notari és José Miguel Calle” (per si algú en tenia algun dubte...).

Recordin que en un atac de sinceritat, Prieto confessava al seu cosí el 9 de març que “Está el director general (Calle) que es el que lleva toda la estrategia. Tenemos dos jabalíes que son los que llevan el tema técnico y luego yo me he encargado de controlar el tema político”.

“JABALÍES” “MOSSAD” “PERROS ASQUEROSOS”

Els “jabalíes” (“Bomba” i Garrido), eren els braços armats de Calle, segons els investigadors. De fet, ells tres i Prieto, van crear el grup de missatgeria “Operación Mossad”, (abril de 2023), per tal que els clubs als que haurien presumptament falsificat les signatures, enviessin un document a posteriori manifestant que havien autoritzat Soteras a tramitar-los l’acta.

Com els delegats federatius no es mostraven massa col·laboradors, Calle els va insultar de totes les maneres possibles, concloent que eren “una manada de perros asquerosos”.

Calle, també va ser qui va negociar amb Alejandro Talavera que retirés els seus recursos al TCE, primer, i al TSJC, després, per tal que Soteras no fos inhabilitat.

INTERCANVIS INDECENTS

A canvi, tres membres de la seva candidatura extingida (Gemma Deumal, Javier Sánchez i David Checa) serien contractats a la Fede. “M’estic deixant la cara i la pell per tu i per en Joan. No ens falleu”, li deia Talavera a Calle el 7 de febrer de 2023 per segellar el pacte. Els primers contactes, però, es remunten a octubre de 2022.

El mateix va fer amb la candidatura de Josep Palacios. El 8 de febrer, Calle li deia a Jorge Pérez Bermúdez, membre de la candidatura de Palacios, que “Tienes que vigilar quién coge la papeleta para votar a Joan Soteras, y que vaya directo a la urna”. Els agents apunten que Palacios era un candidat de palla, el que tothom sabia des del moment en què membres destacats de la candidatura com Iván Carrillo, José Banderas i el propi Jorge Pérez van acceptar càrrecs federatius poc després de les eleccions.

‘PALS’ A ISERN ILA UTILITAT DE PALACIOS

Per si hi havia algun dubte, l’endemà de les segones votacions Calle li deixava clar a Jordi Bonet, delegat de Girona, quina seria l’estratègia: “hay que encajar todo lo apalabrado. Pero ahora es vuestra llegada y la gente de Palacios que estaba pactada. Y luego haremos lo de Talavera, que ahora no tengan prisa que llevan dos años dando saltos”.

I Juanjo Isern? Doncs com no hi havia manera de dominar-lo, va difamar tot el que va poder sobre ell a les xarxes socials mitjançant perfils falsos que controlava Prieto. Va intentar perjudicar-lo en el seu lloc de treball a la Generalitat i inclús va intentar sabotejar la seva candidatura. “No levantes la liebre con nadie”, li deia Calle a Bonet el 4 de febrer en relació a l’estratègia de sabotejar la seva candidatura, provocant la dimissió d’algun dels seus integrants.

EL TSJC JUGA AQUEST DIMARTS 13 LA GRAN FINAL

Quan no li va sortir bé la “jugada”, llavors va passar a atacar-lo a les xarxes socials: “no te olvides de dar caña al candidato Juanjo Isern”, deia Calle a Prieto el 8 de febrer. Atacs que van seguir després de les votacions, quan van saber que Isern havia impugnat el resultat al TCE: “prepararemos una buena a Juanjo Isern a redes, con copia a su trabajo en la generalitat”, recalcava Calle a Prieto l’1 de març.

Aquest dimarts 13 de maig, el TSJC podria posar fi a un mandat que, a ulls de molts clubs, mai hauria d’haver començat. El que es va iniciar com un cúmul de sospites s’ha convertit, amb el pas dels mesos, en un cas judicial amb centenars de proves, declaracions devastadores i un relat intern que retrata un règim autoritari disfressat de democràcia federativa.

Més enllà de la decisió jurídica, el cas Soteras ha deixat una ferida profunda en el futbol català. Ara cal veure si el futbol català està disposat a tancar aquesta etapa fosca i recuperar allò que mai s’hauria d’haver perdut: la confiança, la transparència i la dignitat institucional.

The post El TSJC decideix si posa fi al pitjor escàndol electoral a la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

I, a més, posa en dubte la credibilitat de la justícia esportiva d’aquest país; per això, ni Tribunal ni Català ni de l’Esport. Segur que el conseller d’esports Berni Álvarez i el secretari general Abel García n’han pres nota i tenen la solució a aquest despropòsit intolerable.

Si hi ha dubtes, sempre es pot preguntar a Madrid, que ja tenen damunt la taula alguna querella per presumpta prevaricació per no actuar.

TCE: ATENTS DES DE FEBRER DEL 2023

Tampoc ha d’estranyar la NO actuació dels jutges del TCE, ja que l’aplanament de la Generalitat a favor de la demanda de Juanjo Isern, com a mínim, és per fer-ho mirar i per agafar-se unes llargues vacances. No n’hi ha per menys.

Els advocats de la Generalitat ho van deixar molt clar: la resolució que va permetre que Soteras i els seus segueixin ocupant els seus càrrecs a la FCF no hi havia per on agafar-la i per això el seu inaudit aplanament. El dany causat (jutjats, actes notarials, imputacions) el segueix pagant el futbol català des del febrer del 2023. Es demanaran responsabilitats? Apostes?

El que no es podrà evitar és que a les properes setmanes es conegui la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que finalitzarà amb el mandat de Soteras i dels seus. Clar, si ‘Poncio’ Esteva no ho impedeixi amb un nou informe anònim, que arribi la nova petició d’inhabilitació de tot el seu equip i que la jutgessa d’instrucció de Sabadell segueixi fent la seva feina amb noves revelacions que escandalitzaran l’esport català.

COMPARACIONS NECESSÀRIES

Diuen que “les comparacions són odioses”, però moltes vegades són neccesàries i més quan està el futbol català pendent dels jutjats. Vegeu aquesta comparació:

Primer cas: eleccions a la Federació de Futbol de La Rioja (desembre de 2024): es van presentar recursos i el Tribunal de l’Esport de La Rioja ha decidit suspendre cautelarment les votacions per evitar que una decisió seva posterior dels recursos pogués influir en els resultats finals.

Segon cas: eleccions a la Federació Catalana de Futbol (febrer 2023): Isern i Talavera van presentar recursos al TCE en gener 2023, demanant excloure la candidatura de Soteras per no haver dimitit dels seus càrrecs directius i seguir tots com a candidats. I, després, el ‘mut’ Talavera, també va presentar recurs perquè la seva candidatura va ser exclosa de les eleccions per la renúncia de 10 dels seus companys.

QUATRE MESOS DESPRÉS DE LES VOTACIONS

El TCE no va resoldre abans de les votacions cap dels recursos d’Isern i Talavera que havien estat presentats, ni tampoc va suspendre cautelarment les votacions que ell mateix havia fixat (febrer 2023), de manera incomprensible. És més, va resoldre quatre mesos després de les votacions, sense comptar que la seva decisió podia canviar totalment els resultats: dues candidatures de quatre estaven en joc. Es veu que això no tenia cap importància a Catalunya, però si que la té a La Rioja.

No cal recordar el què va resoldre llavors el TCE (maig 2023): que ho preguntin als advocats de la Gene amb el seu aplanament a favor de Isern (gener 2024), i, per sobre de tot i de tots, a ‘Poncio’ Gerard Esteva a qui van publicitar com l’ideal secretari general per a Soteras. Aquest sí que sap. En unes setmanes, el TSJC recordarà a tothom el que no es pot fer en una federació esportiva

The post Ni Tribunal ni Català ni de l’Esport (TCE) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquesta postura seria la lògica: no hi ha denúncia, no hi ha expedient. Fins pot ser obvi, però la realitat és que, encara que hagin intentat carregar-s’ho, el secretari general de la Catalana, Oriol Camacho, va informar/va denunciar aquesta greu situació de la FCF davant l’exconsellera, Laura Vilagrà (3 d’abril) i davant el mateix TCE (6 de juny).

No oblidin aquestes dates ja que ara aquest Tribunal, al qual Soteras, encara president de la FCF, va qualificar d’estar “manipulat” i de sofrir una “alcaldada”, ara s’inhibeix totalment de la realitat

TRIBUNAL CATALÀ, DE QUÈ?

Més de vuit mesos després (8)- VUIT-, el TCE afirma no saber res de tot el que el secretari general va escriure a l’exconsellera. “Activitats presumptament delictives” “irregularitats electorals administratives” o “assetjament processal” a treballadors van endur Camacho fins i tot a sol·licitar ser ‘testimoni protegit’ a l‘Oficina Antifrau.

Tots aquests arguments s’han perdut? “Les actuacions per a afavorir la candidatura de Joan Soteras en despatxos del futbol sala de la FCF, no existeixen? La participació de professionals de la Catalana (el director Calle, Prieto i Guerrero (tots amb relació laboral federativa) en el procés també ha caigut en sac foradat?

Prova que aquest expedient administratiu existeix, la va mostrar l’assessora jurídica federativa, María Barbancho, amb motiu de la reunió TAS-FCF-TSM. L’advocada va reconèixer que s’havia rebut en la c/Sicília la corresponent denúncia de Camacho des del Tribunal.

CAMACHO PREFEREIX PARLAR POC

Mentrestant, Oriol Camacho, que segueix en qualitat de ‘testimoni protegit’ per Antifrau i de baixa laboral, prefereix no dir moltes coses. Com a màxim anotin aquestes paraules: “Actualment em trobo mirant de recuperar-em dels problemes de salut que aquesta situació m’ha generat i no vull polèmiques”, diu. Tot i això, “estic convençut que si l’administració esportiva ha instat el TCE a investigar, ho haurà fet perquè és la seva obligació. No em plantejo cap altre escenari que no sigui el bon funcionament dels poders públics”.

Segons fonts jurídiques consultades per aquesta Redacció “l’expedient administratiu, d’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú dels Administracions Públiques (LPACAP), és el conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen de fonament i antecedent per a una resolució administrativa. És tracta d’un registre que recull tota l’activitat administrativa relacionada amb un procediment específic i te com a objectiu garantir la transparència, l’accés a la informació, i el dret de defensa dels interessats”.

EN RESUM: No es pot dir, com ha fet el TCE a diversos clubs de Catalunya, que NO hi ha expedient administratiu. Hi ha arguments evidents que assenyalen tot el contrari, el que fa falta és una pronunciació. Segur que en els pròxims dies hi haurà més novetats i més treball per a un Tribunal Català de l’Esport que brilla pel seu obscurantisme.

The post A què ‘juga’ el Tribunal Català de l’Esport? appeared first on FutbolCatalunya.com.

La setmana passada el diari Segre va publicar vàries notícies preocupants sobre el procés electoral de la FCF. Fem memòria: 30 maig 2023, el Tribunal Català de l’Esport (TCE), presidit per l’advocat Joan María Xiol Quingles, va dictar una resolució confirmant la victòria de Soteras.

El que havia de ser una resolució exemplar (70 pàgines), ha conduït a l’esport català i al futbol català a un “pou sense fons”.  Més baix no podíem caure. Amb tot mereixement.

El mateix dia de les votacions (13 febrer 2023) la candidatura de Juanjo Isern es va veure obligada a posar “el crit al cel”. Raons: el que estava passant amb les actes notarials “delegades” a favor de Soteras.

TCE-FCF: TIC, TAC, TIC!

A més, Isern va queixar-se als Mossos d’Esquadra, perquè a alguns col·legis electorals els seus interventors no podien comprovar qui votava en nom d’un club. Va arribar la policia per posar ordre.

Però el millor encara havia d’arribar. El TCE de Xiol Quingles va considerar que el procés havia estat “incòlume” (sa i estalvi, sense mal)… és a dir, per als ulls dels magistrats del TCE el procés va ser “immaculat”. Tot això sense rubor, malgrat que Soteras i els seus havien estat 16 dies fent un exercici il·legítim dels seus càrrecs i que la junta electoral no era el que s’esperava, tot reconegut pel mateix TCE.

Davant d’aquestes barbaritats, el TCE va decidir validar la candidatura de Soteras basant-se en allò que es pot entendre com “el suport popular”. Deu ser així, ja que segons ha confirmat el notari de Sabadell, va haver de signar més de 400 actes amb delegació a favor de Soteras, sense que els directius d’aquells clubs compareguessin davant del notari, que era el mínim que es podia demanar.

“EL SUPORT POPULAR”?

No podrem saber si per dur a terme aquest “disbarat” va tenir influència al TCE l’informe “Poncio” divulgat per la UFEC de Gerard Esteva a totes les federacions. I només, uns dies abans de resoldre el TCE (encara que era anònim, ràpidament se’n va saber l’autor … i al carrer Sicília les filtracions sempre hi són). Era un informe de contingut realment lleig, ja que es parlava també d’activitats privades d’alguns dels seus membres.

El que sí que se sap és que uns mesos després, la teoria del Sr. Xiol i els seus col·legues del TCE ha saltat pels aires. En el mes de gener 2024, els advocats de la Generalitat han posat aquesta resolució “al peu dels cavalls”, demanant al TSJ la seva revocació. I el 5 de març, entrada i registre dels Mossos amb la Jutgessa al carrer Sicília.

10 IMPUTATS A LA FCF

Per arrodonir la jugada, Oriol Camacho, secretari general de la FCF, va destapar el pot de les essències. L’encara secretari general ha explicat a Mossos, Jutges, Generalitat i mitjans de comunicació, amb llum i taquígrafs, com va funcionar el procés electoral.

Finalment, la magistrada del jutjat d’instrucció de Sabadell tancant el cercle “imputant” 10 persones que han participat presumptament a la comissió de tres delictes relacionats amb les eleccions FCF (falsedat documental pública i privada i administració deslleial),

Sobren comentaris. President del TCE, de veritat que el procés electoral de la FCF ha estat incòlume/íntegre? Res a dir sobre això?

The post Integre procés electoral a la FCF: de veritat, TCE!? appeared first on FutbolCatalunya.com.

No deixa de ser un rumor encara que fonts consultades per aquesta Redacció ni han confirmat ni han desmentit. La inquietant espera per part del TSJC sobre el desenllaç final de les penoses i pudents eleccions del passat 2023 situen al president del CE L’Hospitalet, Santi Ballesté, com a successor de Joan Soteras al capdavant de la Catalana.

El principal instigador d’aquesta teoria es diu Gerard Esteva, ‘Poncio’, encara president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

‘PONCIO’ VOL MOURE PEÇA

El fosc futur que se li presenta a Soteras i a la seva junta pot precipitar tota una sèrie d’esdeveniments que acabarien amb el septuagenari dirigent de la Catalana.

‘Poncio‘ sap que tant pot caure en desgràcia per la seva inelegibilitat com pel cas de les presumptes actes i formes falsificades. Creu que la decisió del TSJC serà immediata i hi haurà nou capítol electoral i encara més. Hi ha qui aposta que la gran decisió es produirà abans de l’Assemblea general ordinària del pròxim 26 de Juny a Sant Cugat. Caldrà esperar.

El que no admet espera són els múltiples moviments al carrer Sicília on s’acumulen els problemes. El totpoderós Calle, que va reunir 28 de 377 assembleistes a la 13a Convenció de clubs de futbol sala (7,4%), fa un pas al costat abans que li donin la puntada final.

BALLESTÉ, DES DEL 2016

Mentrestant, ‘Poncio’ Esteva encarrega informes sobre el TCE i treballa sobre un successor a mesura perquè assumeixi la Federació més important de Catalunya. No sembla que Santi Ballesté (70 anys, setembre) estigui per a res encara que mai se sap.

Ballesté va arribar a la presidència del Hospi el passat 13 de juny del 2016 amb una herència diabòlica d’un milió d’euros pendents de pagament a la Seguretat Social i Hisenda. A poc a poc ha pogut anar superant la situació encara que a nivell esportiu no ha pogut sortir encara de la tercera divisió. Aquest 2024 té una nova oportunitat.

The post ‘Poncio’ Esteva vol acostar Santi Ballesté a la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Sembla que s’han acabat les bromes. Aquest cop han estat els lletrats de la Generalitat de Catalunya els qui han tret els colors a més d’un i d’una.

L’escrit presentat als magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no deixa lloc a la interpretació. L’actuació de Soteras i de la junta, a partir del 10/1/23, és una “desobediència a la resolució del TCE, emparant-se en una actuació del tot irregular de la junta electoral”.

Encara més, “la desobediència és una infracció molt greu” i “aquesta infracció molt greu és susceptible de ser sancionada amb inhabilitació temporal o a perpetuïtat”.

UNA SOLA DENÚNCIA I…

Amb una sola denúncia que arribi al Tribunal Català de l’Esport, s’obrirà expedient disciplinari contra els directius que van guanyar el 13 de febrer. Per què? per haver comès presumptament “la infracció molt greu de desobediència a les resolucions del TCE”.

I, si així ho considerés el TCE, d’acord amb el que diuen els lletrats de la Generalitat, el tren de Soteras i dels 30 directius i directives que li van acompanyar des del 10 de gener fins al 29 de gener, podria tenir final “feliç” de trajecte a la parada anomenada “Inhabilitació a perpetuïtat”.

Seria per a tots ells i elles…. o, si el/la maquinista és bondadós/bondadosa, potser acabi a la següent parada anomenada “Inhabilitació temporal d’un a quatre anys”.

ATENCIÓ, SOTERAS I DIRECTIUS!

I què passa si a algun directiu/directiva és sancionat/sancionada amb inhabilitació?

Només cal llegir el que diuen les normes de la mateixa FCF i sabrem la resposta ja que “la inhabilitació ho serà per a tota mena d’activitats en l’organització esportiva del futbol”.

I quant de temps trigaria a resoldre’s la inhabilitació… Dos o tres mesos? Avís a navegants… la inhabilitació és PER TOTA MENA D’ACTIVITATS EN EL FUTBOL. El viatge enlloc acaba de començar.

The post S’acosta la inhabilitació de Soteras i la seva junta? appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’últim moviment que té a la FCF en dubte ha vingut des de la mateixa Generalitat de Catalunya. Concretament, aquest dimecres, Futbolcatalunya ha publicat la notificació dels serveis jurídics del Govern en la qual fa propis els arguments de l’excandidat Juanjo Isern.

En concret: la Generalitat ‘se allana’ (està d’acord) enfront de la candidatura de Joan Soteras. Encara més, sol·licita al TSJC que aquesta opció sigui declarada nul·la. Si Soteras i la FCF admeten aquesta resolució (sembla que no serà així), tot quedaria solucionat; no obstant això, des del carrer Sicília ja han avançat que serà “un procés llarg”.

SOTERAS I EL TCE

Recordem que Isern, actual opositor al caos de la Catalana s’ha quedat sol a la seva lluita. Va impugnar les primeres eleccions del 22/5/2022, va repetir en les del 13/2/23, després de la resolució del TCE al maig, i ara està pendent del TSJC.

La sorprenent resolució del Tribunal Català de l’Esport el passat 30/5/2023 en afavorir a Soteras va obligar Isern a redirigir-se als jutjats. El TCE va realitzar tot un exercici de fantasia ja que va admetre que Soteras i la seva junta van estar ‘il·legítimament’ al seu càrrec durant 16 dies. A més, van realitzar actes de campanya i van ser neutrals, no obstant això, el Tribunal va mirar cap a un altre costat i va reafirmar a l’encara president.

RESOLUCIÓ ROTUNDA

Ara, gairebé un any després, l’Assessoria jurídica de la Generalitat de Catalunya, no es talla i li demana al TSJE que es ‘posi les piles’. “Infracció molt greu” “desobediència al propi TCE” o “Inhabilitació temporal o a perpetuïtat” són conceptes que apareixen en aquest últim escrit amb 5 dies de marge per a presentar al·legacions.

Soteras, immers en un silenci covard i més preocupat per intentar influir en l’elecció de Pedro Rocha a la presidència de la RFEF, prefereix continuar viatjant. Mut (encert del trans-comunicador) i victimitzant públicament ‘el seu esforç’, el septuagenari president sap que el Govern el té al punt de mira.

REUNIONS PERILLOSES

Mentrestant, la seva junta directiva mostra la seva ignorància i s’assabenta pels mitjans de comunicació de totes les novetats. És el cas d‘aquesta última notificació de la Generalitat que li ha servit per a tornar a treure pit a la junta d’aquest dimarts.

Només unes quantes hores abans es produïa una reunió lluny del carrer Sicília entre alguns dels seus companys de junta. La idea que es treballa és ‘convidar’  Soteras a fer un pas a un costat i deixar treballar perquè entre el seu successor. Mentre això es produeix (si es produeix) es buscaria un substitut manejable pel totpoderós.

Però tot al seu temps. Ara toca ‘empassar’ i ‘plorar’ pel ‘maltractament’ del Govern i anunciar als amics que prolongaran tot el que puguin qualsevol procés judicial. El TSJC té la penúltima paraula i ara sembla que van de debò.

Per cert: la responsable del servei jurídic de la FCF, María Barbancho, acumula càrrecs des de la seva arribada al carrer de Sicília. D’especialista a ‘Delictes de sang’ va passar a ‘Delictes de trànsit’ i ara ja llueix com a autoritat a ‘Cooperació penal europea’. I tot, gràcies al futbol català.

The post La justícia colla fort Joan Soteras i la seva ignorant junta appeared first on FutbolCatalunya.com.

La decisió favorable al septuagenari president Joan Soteras es va conèixer el divendres 16 encara que algun ximple (molt ‘Tonto.’) treia pit i afirmava que ell ja ho sabia. Tot ha estat un conte sobre la inelegibilitat, recursos, contra-recursos, al·legacions i totes les falsedats que puguin imaginar.

Al TCE els van portar a declarar a Fiscalia, els van redoblar les crítiques i van afirmar que “el Tribunal està coartant el dret a vot dels clubs catalans”. Es més, van dir que la seva actuació era una cacicada” . Per no recordar el famós ‘Informe Poncio’, reconegut per la UFEC de l’amic Esteva, on se’ls posa a parir.

TCE: S’INHIBEIXEN, ‘S’ACOLLONEN’

Poc o res que sorprengui si es recorden de les declaracions fetes pel secretari general, Oriol Camacho (17/12/2000, pandèmic). “El document del Govern és terrible i vergonyós”, va declarar orgullós. Si es posen enfront del Govern, què no es podrà fer amb un Tribunal administratiu amb membres que pensen ja més en la jubilació que en la realitat!

No passa res, mai passa res. Bé, passa que el Tribunal Català diu que ‘plou’ i, encara que Soteras i la seva junta es van passar 16 dies pel seu nul respecte democràtic, no passa res perquè els clubs van votar. No diuen res de les actes notarials, de les falsificacions de signatures, res. I no diuen res perquè s’inhibeixen, ‘s’acollonen’.

No li donin moltes voltes a aquest laberint judicial que paguen els clubs, en un cas, i la butxaca de Juanjo Isern, per un altre. El sou de Soteras no li arriba per a assumir tot aquest carnestoltes i, com vulgui que els clubs s’ho empassen, endavant amb la gran farsa.

ARA AL TSJC I ALS MOSSOS

No obstant això, no creguin que aquesta abominable pel·lícula té final, ni de bon tros. Ara Isern anirà al TSJC i es presentarà davant els Mossos (ja l’hauria d’haver fet el primer dia) per a denunciar falsificacions de signatures.

La festa es va desbordar el divendres a la FCF amb el seu encara director Calle enviant waschaps personals a diversos destinataris, inclosa aquesta Redacció. Està content, no és per a menys. Encara més, mereix que li tripliquin el sou per aguantar a la colla de directius submisos i sense personalitat que li envolten.

DOS TEXTOS PER A ANALITZAR

D’altra banda, durant aquest cap de setmana s’han publicat DOS textos sobre Mitjans de comunicació i Poder (Entrevistes a Xavier Bosch i a Angel María Villar) que valen la pena parar esment. En la primera es pot llegir que “el poder sap perfectament com ha d’influir, a través de subvencions i publicitat institucional”. Al loro!

En la segona, que tindrà ampliació aquest dilluns, l’expresident de la RFEF recorda que “a mi em van destituir per publicar el meu programa electoral quan era president de la Gestora en els mitjans de la Federació”. A Villar li van fer fora mentre a Soteras li mantenen, aquesta és la llei.

EL RAVE DEL TCE

Si els ve de gust, repassin la resolució del TCE i les consideracions que també haurien d’estimar. Si els ve de gust perquè, insistim, que tot això és una MENTIDA i ja estava TOT decidit des del passat 16 de març quan Anna Caula, secretària general de l’Esport, va obrir les seves portes a la ‘victoriosa’ delegació federativa.

DIU EL TCE A LA SEVA RESOLUCIÓ:

1.“… l’exercici il·legítim durant 16 dies, a partir del 12 de gener d’enguany fins el dia 28 immediat següent, dels càrrecs de president i junta directiva de l’FCF per part del Sr. Soteras i dels membres de la candidatura encapçalada per ell, pretesament emparat en una actuació absolutament errònia de la Junta electoral cap de quins arguments per intentar justificar-la resulta mínimament admissible”

2. “Subsisteix el fet inqüestionable de l’exercici sense legitimació durant 16 dies, entre el 13 i el 28 de gener de 2023 ambdós inclosos, dels càrrecs de president i junta directiva per part de la candidatura Soteras. Aquest fet innegable es va produir, a més, durant el període electoral que va dur a l’acte de votació del dia 13 de febrer i va comportar indubtablement una posició d’influència de dita candidatura contrària al principi d’igualtat entre els candidats”.

I ENCARA DIU MÉS

3. Quant a la resta d’actes i declaracions, aquest Tribunal considera que tots i cada un, amb excepció de les declaracions del Sr. Soteras a TV3 el dia 13 de gener i a TV Sabadell el dia 24 següent, constitueixen el fruit de l’exercici il·legítim dels càrrecs de president i junta directiva per part de la candidatura Soteras”.

4. “Els desencerts de la Junta electoral, ja posats de manifest per aquest Tribunal, van fer possible durant 16 dies l’exercici il·legítim dels càrrecs de president i junta directiva per part de la candidatura Soteras, per la qual cosa es pot dir que objectivament la van afavorir”.

UN PAPER DAVANT LA VOLUNTAD DELS CLUBS

EN RESUM: el Tribunal reconeix les il·legalitats comeses per la candidatura de Soteras i la junta electoral, però considera que la “voluntat dels clubs” té més valor que les lleis per a un tribunal de la Generalitat.

Per tant, sembla que el TCE és el primer tribunal que decideix que les lleis administratives no s’apliquen a unes eleccions d’una federació, llevat que interessi aplicar-les.

Té gràcia que el mateix tribunal que ordena en gener 23 repetir unes eleccions perquè els vicepresidents de clubs no duien un paper dient que els seus presidents no podien votar (impossibilitat manifesta) i que això era per “la llei aplicable”, ara se salti les normes electorals i entengui que ha de prevaldre la “voluntat dels clubs” per sobre de les mateixes lleis.

vvvvvv

The post El TCE diu que ‘plou’ a la FCF, però els importa un rave appeared first on FutbolCatalunya.com.

Xavi Estrada sap que està immers en un cercle viciós, viciat, fosc i acostumat al fet que ningú s’atreveixi a enfrontar-se cara a cara; així i tot, no li va impedir denunciar ‘el cas Negreira’ mentre l’RFEF i el CTNA observava. Des que l’àrbitre ilerdenc va interposar una demanda de reclamació per drets laborals (març 2023) ha començat a pagar les seves conseqüències.

Aquest dijous s’ha sabut que, dos mesos després de l’Acte de conciliació, li van enviar a seguir el partit Getafe-Elx des d’una furgoneta aparcada a Las Rozas. Ni sala VOR ni històries, a una furgoneta”, com a resposta” alhora que “com a represàlia”, segons detalla aquest dijous en nota pública.

LA CROADA D’ESTRADA

En resum: “aquesta actuació pretén un evident desgast personal i una deterioració de la imatge professional de Don Xavier Estrada Fernández“.

D’altra banda, la política dictatorial de la RFEF i el CTA no ha dubtat a “utilitzar la polèmica Vinicius per a presentar a Estrada i als 6 àrbitres reclamants dels seus drets laborals com a caps de sèrie” davant l’opinió pública.

SOTERAS I ELS PAGAMENTS A NEGREIRA

Afegeixin a aquest litigi vergonyós i penós del col·legiat català a la situació que també té com a protagonistes a la Federació Catalana, al seu president Soteras i als 5 pagaments reconeguts a José María Enríquez Negreira per indefinits treballs. Estrada va sol·licitar la presència de Moreno Delgado davant el jutge perquè aclareixi aquests pagaments, una recerca que encara està en mans de la Guàrdia civil.

No obstant això, les respostes les va facilitar de manera voluntària el director del Comitè tècnic català, Xavier Moreno Delgado, a Futbolcatalunya el passat 20 de maig.

Moreno va ser rotund perquè “no van ser 12 factures sinó 5 per valor de 3.000 euros per diferents assessoraments”. No feia falta més explicació, la qual cosa certifica la possibilitat que aquests pagaments s’haguessin efectuat, presumptament i directament des del mateix Comitè. Això sí, amb el vistiplau de Moreno i, per descomptat, el director Calle i el president Joan Soteras.

L’histerisme del septuagenari va originar la corresponent esbroncada l’endemà de les declaracions a FC per a un director de comitè que s’acomiadarà de Madrid “per voluntat pròpia”. El que pot ocórrer, també, és que sigui el seu adéu a la Federació Catalana perquè li tenen moltes ganes.

The post Segueix la croada d’Estrada i Soteras tremola amb Negreira appeared first on FutbolCatalunya.com.

Abans de les votacions del 13 de febrer, els candidats Talavera e Isern  van demanar a la Sra. Anna Caula que la SGE supervisés el procés electoral. Quina va ser la resposta? Ja ens la podem imaginar. I ara hem d’escoltar el famós refrany castellà “de aquellos polvos, estos lodos”. … I el Tribunal Català de l’Esport? Fent hores extres… potser alguns dels seus membres ja han demanat una excedència voluntària davant del que s’acosta.

Al gener no els va tremolar el pols per ordenar repetir les votacions, declarant 175 vots nuls. I ara, es troben amb un camp de mines. Les acusacions de Juanjo Isern són molt greus, s’anuncien querelles per falsificació de documents i actes notarials, amb la més que probable declaració de directius i treballadors de la FCF en les dependències policials o als jutjats.

CAULA!!, 170 CLUBS AMB EL MATEIX DOCUMENT!

Que Soteras, com a candidat, fos el representant legal d’uns 170 clubs davant d’un notari … de Sabadell, …, que els 170 clubs redactin el mateix document, amb els mateixos paràgrafs, punts i comes, fent referència a un acord de les seves juntes directives i “facultant” Soteras per anar al notari per fer tràmits interns dels seus clubs, és una cosa que no s’ha vist mai i que mereix un premi extraordinari per la persona que hagi tingut la feliç idea.  I també un reconeixement especial per Soteras, ja que a més de fer campanya electoral, tenia temps per fer tasques administratives a Sabadell a favor de clubs de tot el territori català.

També hi ha documents “simpàtics” a l’expedient electoral. Alguns clubs apoderen Soteras, per fer tràmits, afirmant que les seves juntes no estan inscrites al Registre, quan ja ho estaven el 2022. Pot ser que no s’acordessin… Altres presenten dos poders notarials signats el mateix dia, un a la notaria de Sabadell i l’altre en una notaria de Girona. Potser és un lapsus de qui va fer les fotocòpies.

Els directius i directives de la FCF segur que demanaran explicacions a Soteras i al director general Calle a la junta de dilluns 17, ja que cap d’ells i d’elles volen tenir responsabilitat pel que hagin fet altres. I encara més si el seu patrimoni o reputació podria estar en perill.

‘COM UN OU A UNA CASTANYA’

Però, compte….que les signatures als documents notarials de l’expedient de la FCF s’assemblen “com un ou a una castanya” … Ho diuen pèrits grafològics i als seus informes ja avancen la possible falsedat d’algunes signatures. I l’esperpent no s’acaba aquí, ja que a l’escrit de Juanjo Isern es citen com a testimonis, presidents de clubs que teòricament han estat representats per Soteras, que diuen que ells no han signat mai aquestes actes. I no volem parlar dels àudios que surten a l’escrit… Què pensarà el TCE quan els escolti? Cal posar-se cascos.

Estem segurs que el TCE i els jutjats gaudiran amb el món del futbol els propers mesos. Mentrestant, la Sra. Anna Caula, com a secretària general de l’esport de la Generalitat estarà pendent de tot, perquè la imatge dels nostres valors esportius no es pot llençar per la claveguera, per més que alguns els s’ho proposin una vegada i una altra.

The post S’acumulen els problemes per a la Sra. Anna Caula appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest pròxim dilluns 17 els directius de la FCF tindran oportunitat de preguntar-li a la cara al seu encara president, Joan Soteras, i al seu encara director, José Calle, quin exercici de màgia amb les actes van realitzar dilluns passat 13 de febrer. La denúncia del candidat Juanjo Isern ha provocat molts moviments al carrer Sicília.

ELS CLUBS PREGUNTEN ALS DELEGATS

Les preguntes indignades a la Federació s’han multiplicat per part dels delegats que, a la vegada, reben les trucades dels clubs enutjats i amenaçadors. “Tot és mentida, tot és mentida” va contestar el totpoderós director al ‘futur president’, Jordi Bonet (Girona) –no li ho permetrà el cap-, i al místic Josep Maria Espasa (Lleida).

Amb aquesta “mentida” se’n van anar els dos a les seves delegacions encara que sabien que havien d’empassar amb corresponsabilitat. Les falsificacions de signatures són un delicte major i els clubs sempre respondran en els tribunals que van ser ells els qui li ho van demanar als clubs. El president-candidat septuagenari es renta les mans.

Però la bogeria va molt més lluny perquè ara estan estrenyent als presidents perquè enviïn escrits de suport a Soteras.

Aquest pròxim dilluns hi haurà junta directiva, una nova oportunitat per a callar, mirar cap avall i parlar sobre el bon estat del futbol català.

ISERN TORNA A ATACAR

D’altra banda, el candidat Isern segueix la seva croada a base d’al·legacions, ara com ara, perquè les demandes i les querelles (diuen) s’estan redactant. “Estem davant l’escàndol més gran del futbol català en tota la seva història” diu una vegada i una altra davant el silenci, ignorància o menyspreu de molts mitjans.

Aquest divendres va passar per SER Catalunya i va repetir el seu monòleg davant l’atònita imatge dels periodistes. “L’entorn de Soteras van redactar 200 documents amb delegació de representació cap a ell. Aquestes representacions són falses, ja que van ser signades pel seu entorn”.

I per què no ho van denunciar els clubs?, li van preguntar. Fàcil resposta. “Cap club havia signat aquestes actes. És ara quan hem rebut la informació de la Junta electoral. Cap club era conscient del que havia fet i, quan els hem preguntat, ens han negat aquesta signatura”, va dir Isern.

En resum: pendents del TCE (encara que la recepció oficial de la secretària d’Esports de la Generalitat, Anna Caula diu moltes coses), el futbol català segueix amb el seu calvari.

Això sí: partit d’homenatge a Bojan Krkic amb Catalunya enfront de la potent Mali el 8 de juny. Per primera vegada en la història “s’obre procediment públic per a designar la seu del partit”. Girona es repeteix massa, Lleida busca honors i sempre apareix Sabadell perquè el ‘presi’ desitja treure pit.

I EL ‘MUT’ TALAVERA?

Ho ha afirmat en diverses ocasions el mateix Juanjo Isern perquè “en aquesta trama organitzada per a cometre aquest frau electoral massiu també es trobaria involucrat l’ex candidat Àlex Talavera, el qual va fer campanya per al candidat Soteras, al costat de membres de la seva candidatura amb col·laboradors de Girona, Vallés Oriental, Barcelona i el Baix Llobregat”.

Segons fonts pròximes a l’exvicepresident “alguns dels seus components no solament van demanar el vot obertament per a Soteras, sinó que van lliurar i van distribuir personalment les actes notarials presumptament i clarament falsificades als clubs que així ja l’han confirmat”.

Atenció perquè també està denunciat que “van ser ells els que les hi van lliurar sense reconèixer-se les seves signatures, en concret, clubs de Girona que tenien contacte amb la representant del ‘mut’ Talavera (està millor) a la zona. A més, cal considerar “trucades del mateix Talavera a clubs per a demanar el vot i el suport a Soteras”

Amb aquestes accions es confirmava, insisteix el grup d’Isern, “el pacte que tenien establert amb Calle després de les eleccions que va perdre al maig del 22, i motiu pel qual una majoria qualificada de la seva candidatura de maig li van abandonar en conèixer el pacte secret que mantenia amb el director”.

PRIETO, CARRILLO I LA TRAMA

Juanjo mai s’ha tallat a l’hora de parlar de la relació de Talavera amb Alberto Prieto, president del Santfelieunc, Cap de Presidència de Soteras i “a les ordres del director Calle” al costat de l’excandidat Iván Carrillo.

Tots aquests noms són, sempre segons el candidat Isern, “claus per a entendre tota aquesta trama de corrupció i manipulació, utilitzant tot el poder per a tenir sota el seu comandament als advocats de la mateixa FCF que reclamaran directament a Soteras. I, a més, ho hauran de fer “davant els treballadors del futbol sala i de les delegacions, presumiblement i necessàriament sota les ordres directes de l’organitzador, el director Calle”

The post Els delegats de la FCF es posen molt nerviosos appeared first on FutbolCatalunya.com.

Vuit mesos després torna a sentenciar-se una altra vergonya absoluta per al futbol català, és a dir, una altra repetició electoral. Així ho ha decidit aquest dijous 12 de gener el Tribunal Català de l’Esport perquè han trobat més de 170 irregularitats sobre 1220 clubs censats.

18 anys després de la primera gran vergonya del futbol català amb doble aparició electoral entre els aspirants Jaume Roura i Jordi Roche, la brutícia ha tornat a aparèixer per a desgràcia de clubs, directius i esportistes.

REPETIRAN CANDIDATS

Joan Soteras, ara de ‘vacances’ a Riad perquè és vicepresident de Luis Rubiales, el mut Alex Talavera, l’itinerant Juanjo Isern i el cuer Pep Palacios tornaran a tenir el dret de presentar-se davant els clubs. El TCE ha decidit que més de 170 vots han estat irregulars, però no castiga l’infractor, ja que un repàs exhaustiu de les falsedats hauria d’inhabilitar als tramposos.

Per aquesta raó, els quatre candidats a la presidència de la FCF podran tornar a presentar-se en el termini d’1 mes encara que han quedat molt clares els seus ‘arts’ per a guanyar per sobre de tot.

Vuit mesos després d’un llunyà i abominable 22 de maig del 2022 (Blanes), el futbol català ha tornat a demostrar que està en mans perilloses. Així ho ha pogut comprovar i demostrar el Tribunal perquè ha trobat més de 170 clubs en situació irregular.

Concretament, 103 cauen per ‘impossibilitat manifesta’ i 70 per presentar vicepresidents que tampoc podien manifestar-se d’aquesta manera.

Ara torna el millor: en el termini d’un mes Soteras continuarà aprofitant-se del seu càrrec i de tota la infraestructura federativa per a seguir. Descartat Pep Palacios (així ho va declarar en Futbolcatalunya el passat 13 de setembre 2022), només quedarà per revelar si hi ha pacte Talavera-Isern

The post L’FCF repetirà un altre procés electoral vergonyós appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nova bufetada del Tribunal Català de l’Esport a l’encara president de la FCF, Joan Soteras ja que, mentre el septuagenari directiu es donava una tournée pel Vallès al costat d‘un grup de directius (6), el TCE li negava en TRES ocasions amb sonores ‘carícies’.

1- Negar la legitimació de la Junta Electoral de la FCF per a promoure la suspensió del procediment de recurs en tràmit

2. Rebutjar la suspensió del procediment de recurs en tràmit pretesa per la JE de la Federació.

3. Rebutjar la recusació dels membres i el Secretari del Tribunal Català de l’Esport instada per la JE de la FCF”.

VEURE ‘RESOLUCIÓ davant la suspensió del procediment de recurs en tràmit pretesa per la
representació de Soteras Vigo

VEURE Denegació (1 i 2) la petició de la JE continguda en el seu escrit registrat el 17 d’octubre del 2022, d’ampliació del termini per fer al·legació

PENDENTS DEL TCE

Clar que aquesta avantsala de la decisió per part del Tribunal manté pendent al futbol català davant una possible repetició electoral, malgrat aixó, la situació no posa més vermell a Soteras. Caldrà esperar la sentència aquest octubre i el futur dels directius de la Catalana, ja que Soteras podria ser inhabilitat pel mateix Comitè després de les seves manifestacions.

D’altra banda, aquest dilluns, al costat de mitja dotzena dels seus ‘fidels’ es passejava per les instal·lacions de l‘Olímpic la Garriga, Granollers, Mollet i Bellavista Milà amb un discurs victimista i vell, però vehement.

Mentrestant, les xarxes socials de la FCF s’encarreguen de l’autopromoció del seu president a qui s’espera al Nàstic de Tarragona amb els braços oberts i, evidentment, amb pancartes doncs aquest passat cap de setmana al Nou Estadi reflectien clarament l’afecte que li envolta en els camps. En resum: “Soteras, Tarragona no et vol” i “Soteras no ens representas” va ser el doble missatge.

ETERNITZAR ELS PROCESSOS

Un dels clubs visitats ha estat el Mollet i així resumia el seu president, Jordi Candela la visita del totpoderós i els seus 6 companys de viatge. “Tot ha estat molt cordial, a més diu que no creu que hi hagi eleccions i que, si el TCE impugna les eleccions, ells també impugnaran i pot durar ‘la tira'”.

Segons Candela “diu que ho ha fet tot bé, així que ja veurem el que diu la justícia, tot i que jo crec que si la justícia li diu que ho ha fet malament, no es podrà tornar a presentar, no?“. Molt bona pregunta que deixem a l’aire.

The post Soteras desafia i passa del TCE appeared first on FutbolCatalunya.com.

Les al·legacions presentades pel candidat Àlex Talavera al TCE respecte a les passades eleccions a la FCF tornen a demostrar la patètica realitat del futbol català i els seus dirigents. Un total de 83 irregularitats, aproximadament, agrupen més de 200 clubs que estan sota el paraigua de la sospita. Greu circumstància per al nostre esport i per al nostre país que només el Tribunal Català pot revelar.

Si aquest passat dijous donàvem compte de les 26 irregularitats a la Delegació de Mataró (TOP-1), avui ampliem amb la resta (Barcelona 13, Tarragona 6, Girona 6, Lleida 6, Penedès-Garraf 2, Terres de l’Ebre 6, Bages-Berguedà 3, Baix Llobregat 2 i Vallès O, 3.

Més de 80 clubs encara que cal sumar els 150 vicepresidents que van votar sense poder fer-ho, els 43 que van utilitzar Acta notarial, però No consta en l’expedient i els 134 que van utilitzar una Acta innecessària.

SITUACIONS I CLUBS IRREGULARS PER DELEGACIÓ

BARCELONA

-CLUB ESPORTIU BARCELONETA FUTSAL: El secretari no tenia capacitació per a certificar res en nom del Club.

-AGRUPACIÓ ESPORTIVA BON PASTOR, ATCO. PIFERRER: Firma un secretari, però el real és altre

-CD ALEGRÍA, CLUB ESPORTIU MARISTES ADEMAR, MARISTES SANTS, MENÉNDEZ PELAYO, SE MERCAT NOU MAGÒRIA, MONOPOL, SANT GENÍS PENITENTS – Junta Directiva exhaurida. A més, el Secretari que signa l’Acta Notarial no consta inscrit en el Registre d’Entitats Esportives

–FUNDACIÓ ESPORTIVA MONTGAT: No consta la Junta Directiva al Registre d’Entitats Esportives

-STOICHKOV BARCELONA, CF- Aquesta entitat està inoperativa i, en conseqüència, no podia aparèixer al cens electoral ni avalar i/o votar

–VALLDOREIX. Dos anysanys que no hi ha cap mena d’informació de referit club al portal federatiu, en conseqüència, cal entendre que referida entitat està inoperativa

GIRONA

–CRISTINENC, Club desaparegus encara que actualment sí que apareix

–VALL-LLOBREGA FS – No consta que referit Club existeixi, en conseqüència el seu vot no era admissible. Tot i així, van admetre el vot,

–CALDES DE MALAVELLA FS – El President de l’entitat no era el Sr. David Gómez Granadors; el president era el Sr. Oriol Pelayo. Tot i així, van admetre el vot

–ESCOLA FUTBOL RIPOLLÈS: El Sr. Angel Capdevila Casas que va votar com a
President, en realitat, era el secretari de l’entitat.

–BELL-LLOC. : El President del Club era el Sr. Francesc Gutiérrez Corchero (segons consta en el Registre d’Entitats Esportives). Tot i així, la mesa electoral va admetre el vot del Secretari de l’entitat, el Sr. Jordi Cebrià Angelats (qui es va fer passar pel President).

–VALL D’EN BAS. La mesa electoral va admetre el vot del Secretari de l’entitat, el Sr. Marc Estrada Faig (qui es va fer passar pel President).

–SERINYÀ: El President del Club era el Sr. Martí Pascual Martínez. Tot i així, la mesa electoral va admetre el vot del Tresorer de l’entitat, el Sr. Eduardo Sidera.

–ROSES CITY. : El President del Club era el Sr. Sergio Solero. Tot i així, la mesa electoral va admetre el vot del Tresorer de l’entitat, el Sr. Francesc Serra

-UNIÓ GIRONA. Va votar el secretari Carles Santodomingo, el president és Ramon Vilà i aporten un acta notarial falsa amb els càrrecs intercanviats

–PLATJA DE ROSES ESPLAI LLEURE – La mesa electoral va admetre el vot del Tresorer de l’entitat,

–ARBÚCIES- Va votar amb acta notarial quan no calia aquesta (perquè la junta estava actualitzada) el fill del delegat de Girona Jordi Bonet (Otger Bonet Hinojosa) que no era el President de l’entitat. El president de l’Arbúcies és Josep Mª Cayro Junyent.

Actualment, Otger ocupa el lloc de Vicepresident i Secretari del club encara que l’article 65 del Reglament general digui el contrari

–TORROELLA UE: Exerceixen el Dret a vot amb un Acta Notarial on el Secretari i el President és la mateixa persona

–VILA-SACRA U.E.: El Club, com a mínim, fa dos anys (temporada 20-21 i 21- 22) que no competeix

–GUIXOLS A.D.: Com a mínim, fa dos anys que no hi ha cap mena d’informació de referit club al portal federatiu

-PENYA BONS AIRES – Qui va votar, Oriol Vallmajó Martí, és el secretari. Aporten un Acta notarial falsa amb els càrrecs canviats.

TARRAGONA

-EL CATLLAR AT. CFS: Va votar el Sr. Silva Alem que és l’entrenador

-VILASECA F.S.: Va votar el Sr. Aitor Vega Hurtado que era el subdelegat (ni el president ni el vicepresident) i actualment treballador de la FCF

-TARRACO F.C.: Va votar el Sr. Alejandro Encuentra, que és un coordinador

-FISICO ESP VANDELLOS HOSPITALET: Aquest club fa molts anys que no competeix i, tot i així, van permetre que el Sr. Rocha Guerra votés en nom d’aquesta entitat.

–SERRALENC E.C.: El Club fa dos anys (20-21 i 21-22) que no competeix

–MARINA CAMBRILS ASSOC. ESP.: Com a mínim, fa dos anys que no hi ha cap mena d’informació de referit club al portal federatiu

PENEDÈS-GARRAF

-HORTONENC FC: L’Acta Notarial la va signar, com a secretari EL Sr Jaume E. i segons el SGE el secretari vigent era el Sr. Josep Maria Olivella

–PENEDÈS-ESPIRALL CLUB FUTBOL: El Club, com a mínim, fa dos anys (temporada 20-21 i 21-22) que no competeix. En conseqüència, no tenia dret a formar part del cens electoral. Tot i així, el referit club sí apareixia al cens electoral i, a més, va anar a votar

TERRES DE L’EBRE

–CE PERELLÓ: El Sr. Joan Josep Mauri Vila va votar en nom i representació de referida entitat tot i haver dimitit amb anterioritat al Acte de Votació

-FEMENÍ TORTOSA-EBRE CF: El Club, com a mínim, fa dos anys (temporada 20-21 i 21-22) que no competeix. En conseqüència, no tenia dret a formar part del cens electoral. Tot i així, el referit club sí apareixia al cens electoral i, a més, va anar a votar

NOTA:  Dos familiars del responsable de futbol-sala de Tarragona i Terres de l’Ebre, Miguel Ángel Escarré, van votar il·lícitament (amb documents notarials falsos) en nom dels següents clubs: EQUIP DE FUTBOL JOVENTUT ESPORTIVA RIBA-ROJA D’EBRE, CF RIBA ROJA, CF TIVISSA, Club MORA LA NOVA.

Els veritables Presidents dels referits Clubs van intentar exercir el seu dret a vot i els membres de la mesa de votació els hi van negar, al·legant que les entitats a les que ells representaven ja havien votat. Aquest fets van ser degudament denunciats als Mossos d’Esquadra de Tortosa

BAGES-BERGUEDA

–CASTELLGALÍ CF: La temporada 21-22 no ha competit i la temporada 20-21 es va retirar, tot i així, el van incloure al cens i, a més a més li van admetre el vot.

– CALLÚS, FC: El President de referida entitat es el Sr. Valentí Vilalta i no la persona que apareix en l’Acta Notarial (i que va votar). En conseqüència, cal anul·lar aquest vot.

– CF SANT SALVADOR DE CERCS: El Club tenia la Junta Directiva exhaurida. No obstant, la Sra. Sebastiana Martín Boza va votar, com a Presidenta de l’entitat, sense aportar cap acreditació notarial.

BAIX LLOBREGAT

SANT ANDREU DE LA BARCA AT AE: una família inexistent que vota

EUSEBI GUELL C.E.: El Club, com a mínim, fa dos anys que no competeix (temporada 20-21 i 21-22). En conseqüència, no tenia dret a votar ni a aparèixer al cens. Tot i així, aquesta entitat sí apareixia al cens i, a més, va votar

LLEIDA

– ESPORTIU CIUTAT LA SEU CLUB, EFAC ALMACELLES C.E, MASSALCOREIG F.S.:,VILANOVA SEGRIA CARAGOLINES: Els clubs, com a mínim, fa dos anys que no competeixen

– COLL DE NARGÓ: Qui va votar no era el President ni Vicepresident de la entitat.

– LINYOLA CLUB ESPORTIU: Qui va votar no era el President ni Vicepresident de la entitat.

VALLÈS OCCIDENTAL

– CAN MAS RIPOLLET A.E, AMICS POU-NOU ESCORIAL.: Com a mínim, fa dos anys que no hi ha cap mena d’informació de referit club al portal federatiu, en conseqüència, cal entendre que aquesta entitat està inoperativa.

–ESCOLA F. CAN MIR-RUBI C.: La temporada 21-22 el Club no ha competit i en la temporada 20-21 es va retirar.

NOTA: S’han identificat diferents clubs inactius que tot i que, en principi, no van votar sí apareixien al cens electoral i, en conseqüència, existeix la possibilitat de que aquests haguessin avalat a alguna de les candidatures. DIABLOS NEGROS DE BARCELONA CD, SANT ANDREU ATLETIC, CLUB TENNIS BARCINO, MBD LIONS C.E, BOTARELL FUTBOL CLUB, CF VILALBA, IES MANUEL BLANCAFOR GARRIGA ASSOC, MONTMELO A.E. , CASTELLCIUTAT CF, CERVERA FUTBOL SALA II C.E, SANT RAMON PUJALT CFS I SPORTING DE PINYANA CF

The post Massa irregularitats provocaran repetició electoral ( i 2) appeared first on FutbolCatalunya.com.

La vergonya que impregna les eleccions a la Federació Catalana de futbol van cap a una repetició humiliant i indigna, però així ho han provocat els actuals rectors. Les al·legacions presentades pel candidat Àlex Talavera despullen la versió més fraudulenta i sospitosa de la història del nostre futbol català.

No queda molt lluny un 2005 letal per a les urnes d’una entitat condemnada sempre a l’escàndol per culpa d’uns dirigents que no coneixen el deshonor. L’actual realitat supera èpoques i episodis pretèrits.

MOLTES IRREGULARITATS

Fins a 10 de les 15 Delegacions de la FCF s’han vist afectades per diferents i grolleres irregularitats. Val la pena donar compte de tots els clubs afectats, partícips, sospitosos o tramposos així com destacar la connivència d’una Federació immoral.

Juntes directives esgotades, secretaris que signen Actes, però que no són els secretaris, clubs que no han competit en la temporada 2021-2022 o van deixar de fer-ho en l’anterior són detalls d’una llarga llista d’anormalitats.

Més de 200 clubs/entitats estan sota la lupa del TCE. Atenció perquè el caos i el poc respecte a aquest procés democràtic arrossega a 15 delegacions amb TOP-1 per a la del Maresme amb 26 casos, aproximadament

En resum: Soteras ‘va guanyar’ per 26 vots i la incògnita es manté en més de 200. Dubten sobre la decisió del TCE?. Per cert: el president de la mesa Electoral del Maresme va ser l’actual president del Comitè de competició de la Catalana, Carles Farrés i Ribé. Tot queda a casa

VICEPRESIDENTS I ACTES NOTARIALS

Un altre aspecte que val la pena destacar: només 5 vicepresidents van acreditar la ‘impossibilitat manifesta’ de presència per part del seu president per a votar. Només 5 van acreditar, però van votar 150! Escàndol no resumeix prou el viscut aquest passat 22 de maig.

Finalment, en aquest primer capítol: 43 clubs van votar amb Acta Notarial, però no consta en l’expedient electoral ni en el del TCE. Són tan llestos els irregulars que 134 clubs es permeten votar amb aquest certificat notarial quan no era necessari perquè estaven actualitzats, però així podien utilitzar ‘vices’ falsos el dia de la votació.

Aquestes són les eleccions més “netes dels últims 10 anys”, segons Soteras. Val més no imaginar els diferents processos electorals i les irregularitats que ha viscut el septuagenari directiu de la FCF. Tic, Tac, Tic, Tac, el TCE posarà a tots en el seu lloc.

MÉS DE 26 CLUBS SOTA LA LUPA (MARESME)

–Junta directiva exhaurida: Aguila A.E., Alella 2013, Alella CF, Aqua Hotel FC, Cabrera, EF Selesians Mataró, Futsal Arenys Mar, Joventut Teià, Juvesport, La Llantía, Masnou, Pal d’en Boet, Premia Mar FS, Vilassar Dalt

–Secretari signat d’Acta no ho és amb càrrec vigent: Palafolls, CFS Mataró, Cirera, At Sta Susana, Premià Dalt, Sant Cebrià, CFS Cover Premià Mar, Llavaneres, Escola Llavaneres, Sant Vicentí

– No han competit durant la temporada 2021-2022: Teià futbol Zinc, Esmeralda Futsal (*)

(*) Segons les al·legacions de Talavera: : “Es va retirar tant a la temporada 21-22 com a la 20- 21, tot i així el van incloure en el cens i li van admetre el vot

No obstant això, el president del club, Pedro Martínez, es va dirigir a aquesta Redacció per a indicar que el seu club SÍ que havia competit la temporada passada. Queda dit

–RESUM MARESME: ELECTORS CENSATS 59
                                    VOTS EMESOS: 52
                                    SOTERAS = 34
                                    TALAVERA = 8

DEMÀ REVELAREM NOMS DELS CLUBS ASSENYALATS A BCN, GIRONA, TARRAGONA, PENEDÈS-GARRAF, TERRES DE L’EBRE, BAGES-BERGUEDÀ, BAIX LLOBREGAT, LLEIDA I VALLÈS O.

The post Massa irregularitats provocaran repetició electoral appeared first on FutbolCatalunya.com.