Andreu Subies, president de la Federació Catalana de futbol, ‘va golejar’ aquest passat divendres en l’Assemblea Extraordinària. I sí que tenia rival. Dels pitjors. Dels que no donen la cara, però va ser un passeig encara que, de vegades, pot ser insuficient si no s’acaba del tot
OPINIÓ/ @ManuelSeguraM
Tenia interès l’Assemblea Extraordinària del passat divendres en L’Hospitalet. I no per les acusacions abocades per un mitjà de comunicació (ElMón) a qui, per descomptat, no seré jo qui digui com es treballa una informació, com es contrasta i, menys (faltaria) com ens hem de ‘menjar’ confidències interessades. Allà cadascú. Estàvem davant el qual seria el primer president professional de la història al carrer Sicília i aquest aspirant demanava permís als clubs.
Repassem, amb tot respecte, el passeig i el bany de masses que es va donar Andreu Subies a casa seva. Espectacular. Sorprenent, Letal. Més? Doncs, sí. Definitiu, autèntic: “Fa sis anys aquesta casa era un solar”, va deixar anar davant una parròquia lliurada; a propòsit d’això, un exresponsable d’aquest desastre es va aixecar de la cadira i va marxar perquè ningú pogués caure en la seva penosa, vergonyosa, depriment i insultant gestió al carrer Sicília en l’època del pitjor president de la història de la FCF.
Ah…. el pitjor de la història és (encara) Jordi Casals. A cadascú, el trofeu que li correspon. Subies es va agradar. De ‘central’ va passar a jugar com a ‘davanter centre’; de passar o ‘patejar’ la va tocar i afusellar. “En el 2010 es devien 5 milions d’euros!. Boom! Havia oblidat el futbol català el desastre d’una Federació dirigida pels salvadors de la pàtria? Sí, és clar que sí i Subies va verbalitzar la ruïna. “Ara no es deu res a ningú”, va afegir. Incert. Ara s’ha de posar a tothom al seu lloc i intentar, a través dels mitjans de comunicació que van equivocar el tret, dir-li al món mundial on estem i cap a on anem. Llàstima que no afegís algun nom propi més, però el goig mai és complet.
La situació viscuda divendres passat va ser històrica. Un president que li diu a l’Assemblea que vol ser professional, els explica el seu sou (120.000 euros) i que no es talla és, com a mínim, poc habitual. “Em van dir que em guanyés el sou d’una puta vegada i així ho faré”. Aquest és el camí, com també ho és anar al Jutjat quan algú se sent injuriat o humiliat. Si Subies dóna aquest pas, golejar no serà insuficient, dit sigui des de l’absoluta modèstia de la qual sempre faig gala.
Ah!. Se’n va D. Albert Baza. Tothom dempeus! Mai trobarà el futbol català un secretari general que estigui a la seva altura. Mai! Em jugo un cafè. Set presidents!, set!, ha hagut de ‘suportar’ i, sobretot, un munt d’inútils, la major crítica dels quals era que cobrava massa com si això fos un delicte i no fastigosa enveja. Tant de bo no ens haguem de recordar de la seva impagable presència. Ara li toca a Andreu Subies i segur que ho farà de meravella.