La seva virtut és marcar gols, encara que la seva funció principal sigui el contrari: evitar que els contraris el superin. Es tracta d’Ivan Rivera Sánchez, porter del CE Canyelles, autor de dos golassos, des del punt de penal, aquest passat diumenge. Va ser contra el Marianao Poblet (Segona Catalana Grup III).

Ivan, que va començar la remuntada del seu equip ja que s’havien avançat els visitants, va anotar en el minut 36’ i va repetir en el 61’.

IVAN I JA VAN 4!

D’aquesta manera, el porter Pitxitxi, una institució en el club, es col·loca com a segon màxim realitzador del seu equip amb 4 gols després de Kevin Marek Buksa Kozien, amb 10. Aquestes 4 alegries, traduïdes en punts per als locals dirigits per Eric Cristofol, les ha aconseguit enfront dels santboians del Marianao -per partida doble-, Atlètic Ibèria i Sporting Gavà.

Quatre gols marcats per 20 de rebuts en 17 partits de competició és el seu balanç, la qual cosa el col·loca com a cinquè millor porter del seu grup. Per davant estan Rafa Leva (Gavà, ara porter del Rubí) i Marcos Hurtado (Prat B), si bé no compten, en no sumar el número mínimvde partits totals. Sí que ho fan Fran Navarro (Sporting Gavà, 0,82 per partit), Víctor Vázquez (Barceloneta, 1,13) i Ivan Caro (Racing Vallbona 1,18) al costat de Rivera.

FENOY I CHILAVERT

Hem recordat a dues estrelles mundials del futbol dels anys 70 i 80 com són Carles ‘El Loco’ Fenoy i José Luis Chilavert. Mítiques són les seves carreres i etern el record que van deixar en el futbol espanyol.

Fenoy va passar per Celta i Valladolid, entre molts equips, i fins i tot l’argentí va arribar a acabar una temporada com a màxim golejador de l’equip gallec (5 gols). Va ser a la campanya 1976-1977.

Chilavert, de qui es guarda un record extraordinari a Saragossa, va ser tot un especialista en jugades a pilota aturada, tant penaltis com lliures directes. El golàs que va anotar a l’Argentina al Monumental al ‘Mono’ Burgos en 1996 és inesborrable.

Fenoy i Chilavert, Chilavert i Fenoy, dos antecedents per a l’actual porter del CE Canyelles que que suma i segueix. Ivan Rivera un ‘killer’ de la porteria al futbol català.

The post Ivan Rivera, el porter Pitxitxi del Canyelles appeared first on FutbolCatalunya.com.

El comunicat oficial del CF Vilanova del Camí no deixa lloc per a dubtes. El calendari va marcar el passat 21 de desembre del 2025 i se’n va ajornar per circumstàncies meteorològiques; la nova data que es va decidir va ser aquest dimecres el 14 de gener però… la Federació Catalana ni se’n ‘va assabentar’.

Així ho admeten els protagonistes del partit que estaven ‘escalfant’ al camp amb l’esperança que aparegués el col·legiat de torn. Ni tan sols la presència del delegat federatiu i vilanoví Paco Borrega, va fer res. És un dels molts casos que l’estructura federativa se’n ‘oblida’ perquè estan per a altres tasques.

COMUNICAT OFICIAL DEL CLUB

EL VILANOVA CAMÍ DÓNA EXPLICACIONS

“Jo crec que ni ells saben el que ha passat”, declara a Futbocatalunya el president local Carlos Fernández. Van establir contacte telefònic “amb David, de la delegació de Barcelona i ens va comentar que s’havia produït un encreuament de dades, un problema informàtic. En resum: els àrbitres donen la culpa a Competició i Competició als àrbitres. És un ròssec”, afegeix.

La veritat és que el partit corresponent a la jornada 13a de Segona Catalana (Grup IV) tindrà un triple desplaçament per als vallesans del Sant Quirze Vallès. Multipliquin els 40 Km per 3 i tenen els 120 Km que hauran de recórrer, dos en dies laborables, per a jugar el partit. “I ara l’FCF pretén que juguem abans que acabi gener passi el que passi, amb totes les exigències del món”, finalitza Fernández.

Segons informa la mateixa pàgina web de la FCF el quart partit entre Vilanova del Camí i Sant Quirze s’haurà de jugar el 21 de gener (20.30) al Camp de Futbol ZEM Can Tito de Vilanova. A la quarta la vençuda?.

The post Vilanova Camí-Sant Quirze: sense ‘registre’ de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un informe del DEPARTAMENT DE DADES

redaccio@futbolcatalunya.com

Quan el campionat de Segona Catalana és a punt d’arribar al final de la primera volta, alguns noms comencen a destacar a les estadístiques de la categoria. Un d’ells és el d’un porter qui a la vigília de Reis celebrarà el seu 30è aniversari. Alfonso García Murciano, conegut futbolísiticament per Gonzo, defensa la porteria del CF Canonja i pot presumir de ser el meta de tota la Segona Catalana que més temps triga a rebre un gol.

El càlcul és senzill. Si dividim els minuts en què un porter hi és al camp entre els gols encaixats, obtenim una xifra de minutatge que com més alta sigui, més reflecteix el que costa batre’l. Gonzo ha recollit només set cops la pilota del fons de la seva porteria en 1.080 minuts de joc. Arrodonint a la baixa -el decimal és 2-, 154 minuts de mitjana entre gol i gol. Gairebé un partit sencer i dos terços d’un altre!

EL GRAN RIVAL DE GONZO

La xifra és destacable. I més si tenim en compte que entre els porters que compleixen els requisits en aquests moments -amb un mínim de la meitat més un dels partits jugats-, només 10 superen els 100 minuts de mitjana. Gonzo avantatja per 8 minuts un porter de nissaga, Francesc Navarro (Sporting Gavà), amb una millor mitjana de gols per partit -0,57 per 0,58-, per bé que el fill del mític Álvaro Navarro ha disputat menys minuts que Gonzo.

Gonzo signa una trajectòria reconeguda al futbol català i aragonès, passant per equips com ara l’Almudévar, Vilafranca, Tarazona, At. Monzón, Valls, El Catllar i Rapitenca, abans d’incorporar.se al Canonja al novembre de 2024. Curiosament, aquesta temporada ha debutat a la Segona Catalana. El seu equip és el líder del grup 6, amb un punt d’avantatge respecte el Cambrils Unió. Un debut espectacular, ara com ara.

CARLOS, EN EL NOM DEL GOL

Pel que fa als golejadors, sens dubte el nom de les primeres jornades és el de Carlos Guerrero. El ‘9’ de l’Sporting Gavà està signant uns números de campionat, amb 14 goles als 12 partits que ha jugat fins ara. I són 12 perquè l’equip de Can Tintorer té pendent l’encontre de la darrera jornada contra el Bon Pastor. El partir es va ajornar per l’alerta meteorològica del 20 de desembre.

Carlos viu la seva segona temporada a l’Sporting i ja ha batut els 13 gols que va signar als 27 partits de la 2024-2025. En aquest final del 2025 ha vist porta en 9 dels 12 encontres que ha jugat. També, amb un ‘hat trick’ al partit contra el Sarrià que va acabar 0-5.

Les seves xifres, combinades amb el gran moment del porter Francesc Navarro, ajuden a explicar el liderat d’un Sporting Gavà que vol fer història. Aquesta temporada al grup 3 opta a l’ascens a una Primera Catalana on mai no ha jugat.

Val a dir que Carlos té força competència al grup 3, ja que el seu ‘veí’ del Gavà Sergio Caballero el persegueix a tres gols. També Javito Comas, de l’Escola Esportiva Guineueta, en suma 11. A quatre gols ja es troba Quim Solano, jugador del Sant Ignasi. Com es pot veure, a tots els grups només nou jugadors han arribat a la xifra de 10 gols o l’han superada en aquests moments.

The post Golejadors i porters de Segona Catalana: Gonzo, un mur de categoria appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fundat en 1952 i amb un passat excel·lent per Primera i Segona Catalana, l’actual CD Morell és l’únic equip català fins a aquesta última categoria que no ha guanyat un partit. Aquesta primera part del curs 2024-2025 l’ha tancat amb 13 derrotes en els 13 partits disputats; 11 gols a favor 57 rebuts és el balanç de la primera part de l’exercici.

Només l’històric CF Reus, a la Tercera Catalana, comparteix aquesta curiosa realitat. Mentrestant, a Quarta, n’hi ha 4: Cabrera d’Anoia (g. 25), PB Sant Feliu Llobregat (g. 23), Hailukong Barcelona (g. 20) i Ponent CF (g. 8).

UN HISTÒRIC DEL FUTBOL CATALÀ (CD MORELL)

“El més important és el projecte que tenim per davant”, compte a Futbolcatalunya el president del CD Morell, Antoni Fernández. Per cert, fa més d’un any que va substituir a Francisco Palma tot i que la FCF encara no s’ha assabentat.

“El nostre entrenador (Carles Pedreño) sap el que hi ha i, mentre tingui interès, aquí té el seu equip. No estem en situació de posar diners sinó de construir un projecte, una base de futur”, afegeix.El CD Morell no enganya a ningú ja que “jugadors i tècnics saben que treballem per a aquest futur” i no hi ha una altra realitat. Fernández sap que “si paguéssim 700 o 7800 euros als futbolistes es barallarien per venir però no és el cas”.

Els del Tarragonès esperen sumar molt aviat la seva primera gran alegria de la temporada en el grup VI de Segona Catalana.

Com a curiositat cal destacar que més de la meitat de gols marcats per l’equip dirigit per Carles Pedreño són obra de Marc Ayats d’Aizpuru (6 de 11)

The post Els indesitjats comptadors a zero del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segur que Oscar Mejías i David Olid (Ripollet) han recarregat piles aquest cap de setmana de descans en Segona Catalana. I els hianirà molt bé per a mantenir aquest rècord de 23 gols anotats amb tan sols 11 jornades disputades.

En resum: 23 gols marcats, una xifra que supera a 14 dels seus rivals en aquest Grup IV de Segona Catalana. Només han estat superats, ara com ara, pel líder Puigreig (29), i seguits, molt de prop, pel cuer Sabadell Nord (22). Per això, quan es diu que Mejías i Olid valen per 14, això és una evidència.

ÓSCAR MEJÍAS O EL BARBER DE CASTELLAR

“No em puc queixar de la feina”, comenta Mejías des de la seva barberia a Castellar on es guanya la vida, ja que el futbol és només una passió. “És el meu hobbi, és la meva estona de desconnexió al costat de la meva família”.

Als seus 30 anys, aquest badaloní ha format una parella espectacular al costat de David Olid, sense haver aconseguit, per cert, cap gol de pena màxima.

“Ens entenem tots dos molt bé al camp, no som egoistes. Gaudim molt i ens associem de meravella. L’equip juga un 3-5-2 i aquí estem els dos a dalt”, declara a Futbolcatalunya. No obstant això, li recordem aquest KO a casa seva enfront l’actual líder Puigreig. “Ens van expulsar a un company en el 38’ amb 1-0 a favor, però en la segona ens van remuntar al minut 96″, diu.

Mejías, que ha passat per equips com Santa Perpètua, Les Franqueses, Mollet, Caldes i, ara Ripollet, admet que està signant un bon inici de curs. “A Segona Catalana costa molt marcar gols i molts equips es conformen amb un 1-0. El cert és que aquest Ripollet genera molt”, afegeix.

“OBJECTIU? ASCENS”

L’objectiu, segons Mejías, passa per “pujar ja que fa molts anys que no estem a Primera Catalana. La nostra graderia és molt gran i ha de venir molta gent perquè s’ompli, encara que a poc a poc ho estem aconseguint”.

La clau és que “jo estic molt a gust aquí, amb un grup de vestuari molt bo i el que importa és el bon ambient. Hi ha gent jove i veterans que adaptem a tots”

The post Óscar Mejías i David Olid valen per 14 appeared first on FutbolCatalunya.com.

“Les coses són com són”. I són, segons el secretari de la delegació (FCF) de Tarragona (el c/Sicília de Barcelona està molt lluny), que prioritza el criteri de proximitat enfront del de pertinença de província a Segona catalana. És a dir, equips com Bonavista, La Jonquera, L’Arboç o Lleida B passaran a Quarta Catalana; econòmicament o socialment no poden amb la categoria o desapareixeran.

No obstant això, hi ha qui, com el president de La Jonquera (Joan Budó) el justifica per no trobar futbolistes per a la Segona Catalana; uns altres (Arboç) arriben amb nova directiva i han vist números preocupants i prefereixen baixar a Quarta.

EL BONAVISTA ESTÀ MOLT ‘CREMAT’

I, uns altres com el Bonavista, ho diuen molt clarament. “Ara estem inscrits 6 equips de Tarragona i 7 de Terres de l’Ebre, així que falten diversos (si volen 16) que poden venir de Barcelona. Això no pot ser”, afirma a Futbolcatalunya, Ramon López.

“Som treballadors i ja ens agradaria estar a 2a Catalana. Ens apuntem el penúltim dia (29) per a Tercera Catalana (vèiem impossible jugar a segona) i ara el delegat Cosano i el secretari de Tarragona canvien d’idea. Primer em van dir que no hi havia problema per a jugar en Tercera, ja que renunciàvem a Segona i ara diuen que només hi ha una plaça al Baix Penedès; i allí no anirem perquè no pertanyem a aquesta zona. Ho tenim clar: si no ens donen la nostra plaça, ens retirarem. Si han de fer una Lliga de 17, que la facin”.

“O ENS DONEN PLAÇA O ENS RETIRAREM”

Segons el màxim responsable de l’entitat tarragonina, “sumem 57 anys aquí, tota la vida, i no jugarem lluny de la nostra zona. Nosaltres tenim planificada la temporada i alguna cosa haurem de fer. Per motius econòmics (distàncies, arbitratges, un altre tipus de jugadors) i per la confecció dels grups no podem jugar on ells volen”

Encara que molts dels clubs consultats per aquesta Redacció no han volgut manifestar la xifra dels seus pressupostos, la veritat és que els clubs s’han de moure entre 30.000 o 40.000€. Això si, a més, els jugadors no cobren. En fi, un drama poder cobrir aquestes quantitats. “La Federació pocs recursos posa”, afegeix Ramon López, president des de fa 8 anys encara que directiu i exjugador tota la vida del Bonavista.

The post El Bonavista es retirarà si la FCF no li escolta appeared first on FutbolCatalunya.com.

El CF Pobla Mafumet B pot tenir un regal a les seves aspiracions a jugar la promoció d’ascens a Primera Catalana. Aquest diumenge (18.00 h.) es disputa, en horari unificat, la darrera jornada al grup 6 de Segona Catalana però un dels partits no es disputarà. Almenys, si el Cambrils Unió no es pot presentar per manca de jugadors.

La notícia s’ha conegut aquest dijous. Segons informa revistacambrils.cat, la plantilla i l’encara entrenador del Cambrils Unió, Adri Puerto, han decidit plantar-se i no pensen comparèixer diumenge al Municipal de La Pobla de Mafumet per jugar el darrer partit de Lliga.

Cambrils Unió… i desunió amb el vestidor

El motiu d’aquesta plantada ha estat la decisió de la junta directiva del club del Baix Camp de prescindir dels serveis de l’entrenador de cara a la temporada vinent i, alhora, treballar ja amb qui serà el nou tècnic, Jesús Benito. Segons aquestes informacions, Puerto es va assabentar de les intencions del club dissabte passat, després del partit contra La Sénia, i dilluns li van confirmar la decisió, adduint que no hi havia “bona comunicació entre ells i que va anar per lliure a principi de temporada”.

L’entrenador, que es va sentir “traït i apunyalat per l’esquena”, va decidir que deixava l’equip des d’aquell moment. I la plantilla es va posar de seguida al seu costat. En una reunió al vestidor dimarts passat, els jugadors van decidir que no entrenarien durant la setmana ni es presentarien al pròxim partit. De fet, segons indica revistacambrils.cat, alguns ja han buidat les seves taquilles al vestidor del Municipal de Cambrils.

Jugar o no jugar

A hores d’ara, doncs, els components del primer equip del Cambrils Unió no hi seran a la Pobla de Mafumet. L’escenari que es planteja és que el club decideixi enviar -si ho permet el reglament- a un combinat format per jugadors del seu Amateur B de Tercera Catalana i del juvenil. També que no es presenti definitivament al partit, que el perdrien per 3-0 amb una possible sanció addicional per part del Comitè de Competició.

Tot això suposa que el CF Pobla Mafumet B podria sumar els tres punts sense jugar, la qual cosa el permetria tenir opcions de jugar la promoció d’ascens a Primera Catalana. Cal dir que el filial del filial del Nàstic no té cap opció d’assolir la primera plaça, malgrat poder empatar a 63 punts amb La Sénia i Camarles. En un triple empat, els seniencs serien qui assolirien la primera posició entre els tres equips.

Els números del grup 6

La decisió de plantar-se del Cambrils Unió convida al Pobla Mafumet B (60 punts)  a no plantejar-se ni les càbales per saber si entrarien al tercer lloc empatant, que passaven per una derrota de l’Ulldecona (61 punts) per una diferència igual o superior als tres gols. Si el B del Pobla Mafumet guanya, li serviria que els ulldeconins no guanyessin al camp de l’Ampolla per tenir opció de promoció.Pel que fa a la plaça d’ascens directe, La Sénia depèn d’ella per assolir-la. Li val puntuar fent el mateix resultat que el Camarles. Perdent, també li valdria la derrota dels camarlencs… per bé que l’Ulldecona no hauria de guanyar el seu partit. En qualsevol cas, el que és segur és que un equip ebrenc serà de Primera Catalana la temporada 2024-2025. Que hi hagi duel ebrenc a la promoció dependrà del Pobla Mafumet B… i potser del Cambrils Unió.

The post Moguda al Cambrils Unió i ‘favor’ inesperat al Pobla Mafumet B appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segons Cassà Digital “El jugador del primer equip de la UD Cassà, Adrià González Notario, ha estat víctima aquesta tarda d’una brutal agressió per part del jugador del Cristinenc Àlex Fernández, quan feia pocs minuts que havia acabat el partit de futbol corresponent a la lliga de tercera catalana.

Ara li tocarà al Comitè de Competició de la FCF, s’obrirà període d’al·legacions etc…hi haurà sancions exemplars?

The post Una nova imatge per a vergonya del futbolcat appeared first on FutbolCatalunya.com.

És normal que un partit entre un equip de l’Anoia (Vilanova del Camí) i un de L’Hospitalet (FAF), sigui dirigit per un àrbitre de la ciutat riberenca?. Per al director dels col·legiats, ‘Rambo’ Moreno Delgado SÍ perquè això va passar aquest passat diumenge.

I el xoc, amb 0-1 al marcador, es va suspendre en originar-se un incident entre algun aficionat de la graderia i un dels assistents. Un parell d’empentes lleus van obligar a parar el partit i deixar els 20 minuts restants per a decisió del Comitè.

VILANOVA DEL CAMÍ, SORPRESA

“Va ser molt surrealista, ja que un àrbitre de L’Hospìtalet ens va venir a xiular contra un equip de L’Hospitalet encara que ens hem assabentat aquest dilluns perquè primer només deien que era del Baix Llobregat”, declara el president local Carlos Fernández a Futbolcatalunya.

Segons el màxim dirigent, que es va comunicar amb un empleat de la FCF aquest dilluns per a saber els passos a seguir –el directiu Banderas de la Catalana era present ja que es el president de la Fundació Academia F. L’Hospitalet-, encara sort que “tenim proves de vídeo del que va passar”.

PRENDRAN MESURES

El primer és “condemnar qualsevol acte violent i prendrem les nostres mesures perquè no es repeteixi”. Encara més, “no deixarem entrar mai més als qui van insultar des de la graderia”.

El màxim dirigent del Vilanova del Camí, que va ser present a la redacció de l’acta d‘aquet partit de Segona Catalana 3 al costat dels tres col·legiats, va observar “clares discrepàncies entre l’àrbitre i el linier que parlava d’agressió. A més, parlava de què es tractava d’un aficionat local, però l’àrbitre principal, no el tenia clar”.

A partir d’ara “presentarem escrit d’al·legacions” encara que “no justificarem mai cap agressió de la graderia”.

ÀRBITRES DE L’HOSPITALET

El partit es va suspendre amb dues expulsions locals i un gol anul·lat per als de casa i ara caldrà esperar decisions de Competició. “Nosaltres gravem els partits per a evitar dubtes. Ens van anul·lar un gol de bogeria i en la primera expulsió el nostre jugador va tocar la pilota”, afegeix.

Els 200 espectadors presents a Can Titó “no ha vist una cosa així mai. Jo els vaig preguntar d’on eren els àrbitres i es van quedar parats…. al final van dir que eren del Baix Lobregat. La sorpresa ha arribat avui en dir-nos que són de L’Hospitalet, és estrany“

The post Vilanova del Camí no surt de la seva sorpresa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pocs entrenadors reuneixen tants elogis com José Pinti. La seva llarga trajectòria –Premià de Dalt, Sant Juan At. Montcada, CE Jupiter ,UDA Gramanet, Sant Gabriel, Hospitalet i Espluguenc– li avala igual que la seva personalitat. Però ser antepenúltim es ‘paga’ i no feia falta que li destituïssin sinó que va reunir el seu cos tècnic, va dimitir i va donar pas a Miki Rodríguez.

“Va ser una decisió del cos tècnic, ja que portem dos anys molt bons per a intentar ascendir. Vam perdre davant el Sarrià fa dos anys i el passat vam ser quarts, a dos punts del play-off, ara…” diu a Futbolcatalunya.. Ara ser antepenúltim es paga amb l’adeu.

ACTITUD JUGADORS I APOSTES

L’entrenador barceloní recorda que aquest curs “es van renovar 15 jugadors i es van signar a 7/8; no obstant això, ha sortit tot a l’inrevés pels resultats”. Per aquesta raó “no hi havia més solució que o canviar jugadors o anar-nos-en nosaltres”.

Atenció a Pinti perquè no sols és “un tema mental sinó també actitud, ja que entrenaven bé, però competir és una altra cosa”. L’exposició de l’entrenador és tant dura com realista: “Amb Craviotto, el nostre entrenador de porters, comentem que, si jo perdo, me’n vaig ‘encabronat’ a casa mentre que jo he vist com algun estava embolicat amb les apostes al mateix vestuari”.

Li demanem a Pinti que ens desenvolupi una mica més aquest assumpte de les apostes. “Doncs que alguns jugadors, ni tan sols es dutxaven sinó que anaven directes a apostar i això és no pensar en el futbol. Els dona tot igual encara que no a tots sinó a una majoria”.

MENYS AMISTAT

Aquestes raons expliquen el perquè de la seva sortida. “Sí, me’n vaig ‘cremat’. Com deia Toshach, el dimarts els faria fora a tots, el dijous a 7, i el dissabte posaria als mateixos ‘cabrons'”.

Agraït a l’Espluguenc perquè “el club s’ha portat molt bé amb nosaltres”, Pinti també reconeix que altres competicions com “la Kings League o aquesta Lliga Elit, que s’han muntat, fa que aquestes categories nostres no interessin res les nostres”

La part positiva i “amb això prefereixo quedar-me” són “els amics” i amb la idea de “tornar perquè el futbol és la meva passió i tornaré a les banquetes de cap. Només sé entrenar, són 23 anys i mai he estat en descens. També em serveix per a aprendre”

En resum: “Igual cal mirar més pel club i per un mateix que pels jugadors perquè no es pot ser molt amic dels jugadors”.

The post “No es pot ser molt amic dels jugadors” appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’enfrontament de la Jornada 1 de Segona Catalana Grup 5 entre Agramunt i Alpicat va acabar amb una sorprenent pèrdua del partit per a tots dos equips. La causa d’aquest revés ha estat l’alineació indeguda dels dos conjunts, segons ha determinat el Comitè de Competició.

L’equip local d’Agramunt, que inicialment havia aconseguit la victòria amb un marcador de 2-0 a favor, es veurà ara obligat a renunciar als punts.

La decisió del Comitè s’ha basat en l’aparició en l’alineació del jugador Oriol Valls Selma, que tenia una sanció pendent des de la temporada anterior. Encara que existeix una normativa que permet als federats intervenir en diverses competicions amb una única sanció, aquest cas requeria que el jugador disposés de dues llicències específiques.

AGRAMUNT-ALPICAT, ALINEACIONS INDEGUDES

En aquesta ocasió, Valls només disposava de la llicència de jugador, deixant palesa la seva impossibilitat de participar com a entrenador.

D’altra banda, l’Alpicat també ha patit les conseqüències d’una alineació improcedent. En aquest cas, la causa rau en la inclusió de cinc jugadors inscrits en l’equip de Tercera Catalana i nivell “B” del C. At. Alpicat.

La limitació de tres futbolistes amb llicència “A” inscrits en un altre equip del club ha estat vulnerada, segons l’article 78.a) del Reglament General, portant a la pèrdua del partit per a l’Alpicat.

The post Agramunt i Alpicat juguen i perden els dos appeared first on FutbolCatalunya.com.

Hi ha detalls que mai es poden oblidar i que no semblen entrar en el diccionari de tothom. Aquests detalls es diuen sensibilitat, valors, respecte o normalitat. És la història que ens ocupa amb la defunció del pare de Sebas Marteles, entrenador del Cabrils, i la nul·la acceptació per part de l’Atlètic Sant Pol, rival de Lliga dissabte passat.

L’adeu del pare de Marteles -i avi del jugador del primer equip Marc- es va produir dissabte al migdia. El partit Cabrils-At. Sant Pol, corresponent al grup 2 de Segona Catalana, es jugava a la tarda, però els visitants no van accedir al seu ajornament.

Futbolcatalunya ha intentat parlar amb les dues parts, però només ha aixecat el telèfon el tècnic afectat. El partit es va jugar, va acabar 1-1 (gol visitant en el 86) i amb tot un recital de targetes (11- 6 i 5 més 2 vermelles locals).

CABRILS VA DONAR L’ESQUENA

Com a mostra per a la història sempre quedarà la imatge que va publicar l’alcaldessa de la ciutat de Cabrils, Maite Viñals. En el text que va publicar en les xarxes socials va quedar molt clar el seu pensament.

“Quan no es respecta el dolor. Quan no es respecten les persones. Quan no hi han valors. Quan la competició és capaç de trepitjar-ho tot. Així no! Sense valors no hi ha esport.. #Vergonya”. Textual.

L’onze local va donar l’esquena, literalment, al seu rival. “El meu equip no va voler mirar al Sant Pol a la cara perquè tothom estava d’acord a ajornar el partit menys ells”, va assenyalar el tècnic del Cabrils.

Sebas creu que “era molt fàcil no haver jugat. Jo no tinc la cara de jugar si passa per aquesta situació una altra persona; jo vaig passar tres anys A l’At. Sant Pol (vaig sortir en el 2021 en segona posició de la classificació, i sense mirar-me a la cara) i ningú pot dir res contra mi”.

JORDI SAULEDA NO CONTESTA

El més trist és escoltar el que explica Marteles: “jo vaig trucar quatre o cinc vegades a Jordi Sauleda i ni em va agafar el telèfon. Al final vaig haver de parlar amb el capità de l’equip, Josep María Sauleda, fill del president, però no van voler suspendre’l”.

En resum, Sebas Marteles no pot amagar el seu enuig pel que ha passat. “Estic molt decebut. Fins i tot es va sentir alguna frase com ‘cada dia es mor molta gent’ o ‘Sant Pol està molt lluny de Cabrils per a tornar una altra vegada’. Em sembla tragicòmic”.

Val a dir que l’Atlètic Sant Pol va llançar un comunicat de “condol” diumenge a les 11.45 hores. Hauríem desitjat comptar amb les paraules del president Jordi Sauleda, però no ha contestat a les nostres trucades.

The post Cabrils-At. Sant Pol o la falta de sensibilitat appeared first on FutbolCatalunya.com.

Sowllemanou ‘Sile’ Cámara Sankhare és un barceloní de 36 anys que aquest passat dissabte va penjar les botes a la UE Porqueres. El Municipal de Miniànigues es va lliurar amb un dels seus màxims referents durant aquests últims anys pels seus gols, pel seu futbol, però, especialment, pels seus valors.

Ha estat dir que es retirava i Sile només fa que rebre missatges de solidaritat, d’agraïment i tota mena de lloances. No tothom pot dir el mateix. Ara li tocarà continuar treballant a l’empresa i efectuant tasques de coordinador i entrenador al Porqueres.

SILE, AGRAÏT AL FUTBOL CATALÀ

És la paraula que més repeteix al llarg de l’entrevista: agraït. Sile, germà gran del futbolista del Girona, Dawda Cambra, no oblida cap dels equips pels quals ha passat. Des que va néixer a Barcelona fins al seu actual Porqueres, aquest exemplar futbolista mereix molt més que un aplaudiment.

Ja s’ha fet a la idea que no jugarà més oficialment al futbol?

Sí. M’he decidit a deixar el futbol perquè seré pare, per segona vegada, sóc coordinador i entrenador i són moltes hores lluny de casa, És complicat seguir encara que la meva dona va ser la primera que em va dir que no plegués, però estar de 17 a 22 hores és complicat.

I, a més, el seu treball…

A més, però no m’afecta perquè és al matí (de 6 a 14 h.), treball a una fàbrica de cotxes on fem ‘caragols’ per a vehicles. Vaig entrar en el 2007

“LA MEVA DONA EM VA DIR QUE NO PLEGUÉS”

És a dir que vostè a les 24 hores del dia li’n treu 40!

Exacte. Només descansava un dia a la setmana.

Es recorda de tots els equips pels quals ha passat?

Vaig començar al Serinyà, als 5 anys, després em van venir a buscar Baño i Camacho per a signar pel Porqueres (des dels 7 als 16 anys). Vaig jugar dos anys de juvenil i un en el primer equip del Banyoles encara que vaig acabar amb 7. En acabat va arribar L’Escala, Figueres, Els Barrios (Cadis), Llagostera (Alsina) i Porqueres. Aquí em volia retirar perquè tenia un deute amb molta gent com Angel Roig, Dalí, David Colomé, el director Marc Lladó i el president Marc Cuadras que em van convèncer.

Com ha estat la seva història a Porqueres?

El primer any no pugem, quedem tercers de Tercera Catalana, però sí que ho vam fer el següent fins al dia d’avui.

“TENIA UN DEUTE PENDENT AMB LA UE PORQUERES”

Vostè sempre ha comentat que ha aconseguit 10 ascensos i que mai ha viscut un descens amb un equip seu…

Exactament, no sé si són 9 o 10, però on he estat sempre hem pujat. A Figueres pugem dos anys seguits, a L’Escala també, a Porqueres, Banyoles i Llagostera…

No hem vist moltes vegades que un jugador anunciï el seu adéu i tothom parli bé. És el seu cas. Per què?

No he fet gens especial, sóc així, agraït, m’agrada crear ‘buen rollo’, ser agradable i tenir uns principis, jugui o no. On he estat sempre ha repartit alegria amb tothom encara que després cal jugar bé perquè tot no és jajaja. Amb la mainada sempre hi ha hagut connexió i puc anar a molts llocs com a Vilatenim on em canten encara ‘Sile, Pelé! I camps on no he jugat en els seus equips també s’alegren de veure’m.

“A FIGUERES ENCARA EM CANTEN ‘SILE, PELÉ”

Qué rival diria o destacaria per la seva personalitat amable?

Molts i mantinc contacte amb molts. No vull que s’ofengui ningú a qui no nomeni però a Figueres, amb el Sergi Murga EPD, van ser molt amics. Ricard Farré, Ureña, Moñino, Pedro.. molts. O a Banyoles amb Marc Platja, Masferrer, Villalonga, Cortada… a Porqueres, és que són molts.

També ha destacat aquests dies que ja començava a jugar amb ‘alumnes’ seus. Ja li dirien ‘l’avi’ Sile!

Sí, ja jugava amb xavals que havia entrenat quan ells tenien 7 i que em tenen molta estima. L’avi Sile ho deia jo també i els advertia que encara rotlle i marca, eh, em feia gràcia

“JO MATEIX JA EM DEIA L’AVI SILE”

Però, estem d’acord, que Sile Cámara no és ningú al costat de Dawda Cambra!

Dawda és el germà petit del qual tots ens hem preocupat a casa. Té 17 anys menys quem jo, li he entrenat, li he portat amb cotxe per tots els costats igual que la meva dona. El meu germà se’n va anar al Girona amb 10 anys i ens el combinàvem amb la meva dona o altres pares de Girona. Ara toca gaudir amb Daw

Només, una pregunta més encara que, més ben dit, seria un consell per als xavals del nostre futbol català

MISSATGE PER ALS XAVALS

El que els diria és que, si juguen al futbol, ho facin perquè els agrada, que ho gaudeixin i que sigui una passió. Jo no jugava perquè era un extraescolar encara que també podria ser, que visquin el dia a dia. Jo sempre gaudia als parcs o en els camps i no estiguin tant de temps amb el mòbil. L’esport et porta grans amistats. Sóc el que sóc gràcies al futbol, el tinc claríssim, no sé si he fet carrera o no, però la gent m’ha donat una cosa inoblidable. Dissabte passat em van ploure molts missatges i no hi ha diners per a pagar-ho. Jo només he guanyat per a poder fer quatre coses, però he gaudit molt amb la gent.

The post “Sóc qui sóc gràcies al futbol català” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Cal estar molt preparat i tenir olfacte de gol per a portar anotats 7 gols en els 5 partits de competició de Segona Catalana. Aquest és David Busto Miño ‘Pipa’, el jugador maresmenc del Malgrat CD, segon màxim realitzador dels 6 grups d’aquesta temporada 2022-2023 després de Carles Keder Sahraqui (Ampolla, 8). No obstant això, comparteix honors (7 gols) amb Ander Werckmeister (Parc,), Oriol Boada (At Vilafranca), Joel Paredes (Gavà) i Gilbert Reig (Artega Segre)

La trajectòria de Busto és impressionant fins a sobrepassar és mitja dotzena de gols en les cinc jornades. Va començar amb 2 en la primera (Cassà) i va ficar el primer del curs a la seva casa enfront del Cal Aguido.

DAVID BUSTO ‘PIPA’, GOLS I GOLS

El Municipal Germans Sabat va poder veure en el tercer acte com els seus dos gols servien per a remuntar un 2-1 a favor dels locals; 13 minuts van ser suficients (76′ i 89′). En la quarta jornada va descansar el conjunt dirigit per Pedro Moreno.

Va tornar a la Lliga el cap de setmana d’aquest 15 d’octubre i va tornar a anotar enfront del Tossa de Mar; encara que aquest gol de l’honor va servir per a res, però sí el següent partit contra el Calonge perquè aquesta diana (37′) va valer tres punts d’or. Tres victòries, un empat i una derrota és el balanç, ara com ara.

En resum: Quarta posició, amb 10 punts en la classificació del subgrup 1B igual que Tordera, Tossa, Calonge i Cal Aguido i a 3 punts del líder Quart.

The post David Busto ‘Pipa’ marca sempre jornada a jornada appeared first on FutbolCatalunya.com.

Així es va afartar de qualificar-lo el president de la FCF, Joan Soteras, des de l’Assemblea de Blanes i en la seva campanya electoral i així ho va repetir el ‘vice’ de competicions, Jordi Bonet: ‘la revolució del segle XXI’. L’objectiu de la Superlliga Catalana per a la pròxima temporada 2022-2023 modificarà, de nou, el panorama futbolístic català; així ho va aprovar la junta i així ho va ratificar l’Assemblea, és a dir, els clubs.

D’aquesta manera, ara “les lligues al futbol amateur i de futbol formatiu seran de grups més reduïts el que permetrà començar la pretemporada i gaudir de les famílies, amb play-offs i play-outs.” Ho va afirmar Bonet el mes de maig passat. Autor d'”un estudi quirúrgic per a evitar el futbol-negoci” (inèdit encara) el futur president de la Catalana (és el seu desig, clar), ara comença la seva gran obra.

SEGONA I TERCERA, A JUGAR

119 equips en 10 subgrups d’11 i dos, els del sisè, amb 10 (3 de les comarques barcelonines i un a Tarragona, Lleida i Girona, respectivament) es posen aquest cap de setmana i a doble volta. La primera acaba el 12 de març, tot i que al grup 6 (20 equips) ho farà el 5 de febrer; només els tres primers passaran a la segona fase mentre que la resta lluitarà per no baixar.

Atenció perquè aquest curs és l’avantsala d’una claríssima involució en el sistema de categories. La creació de la Superlliga (és l’herència que vol deixar el president) retorna al futbol català a temps del llunyà 2010-2011. Els sona això de Preferent Territorial? A Soteras, no: “Això permetrà tenir equips més preparats a l’hora d’assolir la Tercera RFEF” (?).

Entre els moltíssims il·lustres d’aquesta Segona Catalana es podria citar a La Jonquera o Porqueres, Blanes o Malgrat (1); Júpiter o Racing Vallabona o Navàs i Premià o Masnou (2). Més noms propis: Mariano Poblet o Sant Ildefons, Sitges o Gavà, Vic o At Júnior i Montcada o Ripollet, en els grups 3 i 4.

En el 5 apareixen Alcarràs o Borges, entre altres, així com Artesa de Segre o Solsona i, finalment, en el 6 estan, entre molts històrics, Roda Barà, Tortosa o Vilaseca. Molts equips amb il·lusions renovades i amb un nou curs per davant per a complir-les.

D’altra banda, el Grup 1 de Tercera Catalana (Terres de l’Ebre) arrencarà el primer cap de setmana d’octubre, ja que són 16 equips. La resta, a jugar aquest cap de setmana.

The post Segona i Tercera Catalana, en acció appeared first on FutbolCatalunya.com.

“En una conversa que tinc gravada em reconeix el president del Vilaseca que els seus jugadors es van vendre per 3.000 euros”. Boom! Paraules textuals del president de l’Amposta, Carlos Gilabert, a Mundo Deportivo. No obstant això, aquesta possible prova no ha valgut per a res als Comitès de Competició i Apel·lació de la Federació Catalana de futbol.

El màxim responsable del club ebrenc, que admet “rebre trucades molt desagradables al punt que haig de silenciar el telèfon”, té fins i tot la resposta per part del Tribunal Català de l’Esport. No obstant això, “diuen que no tenen potestat per a analitzar veus i que no es poden presentar converses gravades com a proves”.

L’AMPOSTA I LA JUSTÍCIA ORDINÀRIA

El resum de l’esdevingut l’explica Gilabert a MD. “Van oferir comprar-me el partit en camp del Remolins Bitem i em vaig negar. Vam perdre i el Bitem agafava opcions de permanència. En l’última jornada de Lliga, el Remolins jugava a Vilaseca mentre nosaltres vam caure a Riudoms amb tres penals assenyalats”.

La pel·lícula segueix doncs “en el descans, el Bitem perdia 1-0 contra el Vilaseca, però en la segona part van remuntar 1-3 amb una sèrie d’irregularitats molt clares”. No obstant això, no ha servit de res en els tribunals esportius i serà ara la justícia ordinària qui decidirà.

L’Amposta va presentar la denúncia corresponent la setmana passada en la comissaria dels Mossos i espera esdeveniments. Per cert, els del Montsià van sofrir el reglament de la competició i van perdre de categoria i jugaran en Tercera Catalana.

The post L’Amposta denuncia presumpta compra de partits appeared first on FutbolCatalunya.com.

La junta directiva de la UE Porqueres ha decidit comunicar la seva intenció de convocar eleccions el pròxim 30 de juliol després d’11 temporades al capdavant de l’entitat. Un comunicat, a través de les xarxes socials. convida a “qualsevol soci/a que desitgi presentar una candidatura”, que ho faci, segons marquen els estatuts.

La nota, signada per la totalitat de la junta que presideix Marc Cuadros, creu que és el moment oportú per a “fer un pas al costat” i el fan “orgullosos per la taverna realitzada”.

UE PORQUERES: GRAN PROJECTE

“Iniciem un període de reflexió per a tots encara que tenim, inicialment, la intenció de tornar a presentar-nos”, comenta a Futbolcatalunya el president. Seria un tercer inici de mandat “per al qual creiem estar preparats encara que obrim la possibilitat a altres socis perquè s’animin.

El projecte que acompanya a la UE Porqueres és ambiciós i desitgen fer-ho realitat després d’haver complert amb escreix des de la seva arribada fa onze temporades.

PROU AL RACISME

El Porqueres, que va ser actualitat el passat 8 de maig quan va retirar del camp al seu equip enfront del Tossa per un presumpte ‘Insult racista’, encara és pendent de resolució. Si desitgen, poden recordar la reacció del conjunt gironí després de les primeres sentències per part del Comitè de competició de la FCF.

The post La directiva de la UE Porqueres dimiteix per a tornar appeared first on FutbolCatalunya.com.

Parlant d’aquesta temporada, en l’aspecte esportiu, el club ha finalitzat l’any en segon lloc, a 11 punts del líder (Sabadell B) i a sis del tercer (Joanenc). Potser el més destacable de l’equip es la seva fiabilitat defensiva, només ha encaixat 29 gols , convertint-se en el tercer club menys golejat de la categoria.

El míster Eladi Gallego García ha sabut construir un equip molt equilibrat tant en l’aspecte defensiu com en l’ofensiu, finalitzant amb un 50% de victòries i una diferència de 21 gols en positiu.

El màxim golejador de l’equip ha estat Sergi Villalta Huertas amb 9 gols en 24 partits i no podem oblidar els 5 gols en 12 partits tant de Francisco Baena Caballero com de Christian Jorge Anitua.

RENOVACIONS A LA PIRINAICA

Per la temporada vinent, han assegurat la continuïtat del míster que gaudirà de la que serà la seva tercera temporada com primer entrenador del club. Amb ell també s’han compromès els porters Del Rio I Armengol, els defenses Rubén, Cabezas, Ávila, Matthew, els migcampistes Duque, Castaño, Zájara, Carmona i els davanters Baptiste, Guerrero i Vilalta.

VEURE MERCAT 2022-2023 1ª CATALANA GRUP II

En resum: serveixi aquest article d’homenatge als històrics Carlos Pérez ‘Carlitos‘ (39 anys) i Christian Anitua (37 anys), jugadors que es retiren a Primera Catalana.

CARES NOVES 2022-2023

Juntament amb aquestes renovacions, la directiva ha treballat per reforçar l’equip amb fitxatges que ajudaràn a apuntalar la plantilla per la propera temporada. S’han fixat en jugadors joves com el defensa Marcos Garrido (Vic Riuprimer), el davanter Marc Díaz (CF Solsona), efls migcampistes Pau Quintana (Calaf) i Marcel Bellido(CF Solsona).

I atenció, el jugador que probablement sigui el més il·lusionant per l’afició ja que Jesús Peñarrubia va jugar a les categories inferiors de l’Espanyol. Ara arriba del CF Martorelli es tracta d’un jugador que farà vibrar el municipal de la Mion amb el seu talent.

El futur quan es puja de categoria és sempre incert, però la Pirinaica treballarà de valent perquè la seva afició estigui orgullosa ja que el club ha anat creixent convertint-se en un equip respectat per la gent de la ciutat manresana.

The post El FC Pirinaica, un equip de barri, arriba a Primera Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

El president de la UE Porqueres, Marc Cuadros, continua dolgut amb el tracte que la FCF els ha mostrat des del primer dia que un futbolista seu va escoltar greus insults racistes pel que es va retirar l’equip del camp. Segueix sense entendre com és possible no sols ser sancionat amb la pèrdua del partit i tres punts menys sinó, a més, sense haver estat ni escoltats per part del Comitè de Competició.

El partit va ser suspès en el minut 52 el passat 8 de maig pel col·legiat F.C.G després d’afirmar un jugador local “haver rebut un insult d’un rival sense que l’equip arbitral l’hagi escoltat”. El xoc va continuar fins al 62, però en aquest moment els locals van decidir retirar-se a vestuaris per solidaritat amb el company.

Això s’ha traduït en sanció del Comitè de competició amb la pèrdua del partit, li han tret tres punts –impedeix ascens-, i li han imposat 269,98 euros de sanció. Segons Competició “es desestimen les al·legacions, ja que no han aportat cap element de prova que els doni suport”.

EL PRESIDENT DEL PORQUERES DONA LA CARA

Marc Cuadros no surt de la seva sorpresa: “Nosaltres ens dirigim al nostre comitè de competició i després anirem a Apel·lació. El jugador, perquè hauria de ser el jugador qui presentés aquesta denúncia davant els Mossos personalment, prefereix que sigui el club qui presenti els recursos esportius; a més, davant Mossos estaríem igual perquè no hi ha prova visual”, comenta.

És més “el nostre jugador està encara a temps per a presentar aquesta denúncia encara que nosaltres el que estem buscant és que algú posi ‘seny’, ja que no s’entén com s’ha sancionat sense haver parlat amb les parts implicades”. La UE Porqueres no s’ha quedat quieta perquè “hem exposat el cas a Esports de la Generalitat, ja tenen el primer document explicant els fets i estan interessats a intervenir en aquesta situació”.

TOT ES POT PARLAR

L’equip gironí ha parlat amb “Esports Girona (Generalitat) i ens ha sol·licitat un escrit per a poder intervenir amb la FCF, el vam fer el divendres al matí i estan en aquest intent”. En cap moment desitgen “sanció per al Tossa sinó que, si la Federació s’acull a la presumpció d’innocència, puguem fer-ho nosaltres per la presumpció de veracitat”.

Cuadros, educador de professió, s’estén en la seva explicació: “Ells poden dir que és mentida, però nosaltres diem que és veritat, per què ens fiquem en aquesta situació? És el minut 50, no 85′, i demanem que no diguin que és mentida si no tenim proves; què costa reunir les parts implicades?, tot es pot parlar i aquest pas no els interessa fer-lo i com és futbol amateur no tenim micròfons cada cinc metres”

El màxim representant d’una entitat que ha escenificat en diverses ocasions la seva protesta, ja va comentar a la FCF que, si es produïa aquesta situació, “faríem soroll perquè al final són coses que no poden passar. L’ex directiu Bonet ens va dir que no hi ha proves i que ja sabem com funciona tot això…. jo només demano que s’escolti a les dues parts. En el futbol parlem molt de campanyes i totes aquestes coses i es passa molt aviat a advocats. Anirem fins al fons i, si cal anar per Mossos perquè el jugador el decideix, anirem”

The post El Porqueres segueix sense entendre la negativitat de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nil Rafel (28 anys), autor d’un repòquer de gols aquesta passada setmana per al Quart, no entén molt bé a qui va decidir adoptar un sistema de competició de bojos en aquesta Segona Catalana. Aquest futbolista, amb deu anys en aquesta categoria, després d’haver passat per Girona, Caldes i Quart, afirma que “el format de la #2cat és una barbaritat”.

El golejador del Gironès, amb el seu pare al capdavant d’una entitat que ja ha viscut 50 anys, deixa a un costat la seva capacitat golejadora per sortir de l”infern’ actual de Segona Catalana (Grup 1B). “Tenim cinc baixes molt importants i això es nota. Tenim un bon equip, que aguantem ja del curs passat, però aquestes absències les estem pagant”, comenta.

‘LA MARTINGALA’ DE SEGONA CATALANA

Nil no es talla a l’hora de parlar del format d’una #2CAT que compta amb 5 gols per al seu historial perquè es va imposar al Sant Felíu de Guíxols (4-6) en partit ajornat. “Encara no m’ho crec”, afegeix, “és més, quan anava pel quart ja no me’l creia. Després em van substituir en el 76′, però ja havia marcat 5, alguna cosa que no crec que podré repetir mai”.

Després d’estar tres mesos lesionat creu que “el format de 2Cat és una ‘martingala’, no és una Lliga normal. No ho entenc”. No és una cosa que només pensi el jugador, ja que “conec a molts futbolistes de la categoria en aquests deu anys i molts ho veuen com una ‘martingala’, de veritat”.

NIL, MOLT AGRAÏT

Nil és dels pocs jugadors agraïts d’aquest món del futbol. Des del primer minut va facilitar el nostre treball i es va molestar per connectar amb futbolcatalunya, a través del grandiós Joan Bayona i del seu company Patet. Moltes gràcies.

The post “El format de Segona Catalana és una barbaritat” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Segona Catalana marxa ferma aquesta temporada 2021-2022 i, quan s’emporten disputades 10 jornades, presenta sis conjunts invictes, un fet destacable. Can Gibert, Tossa, Joanenc, Gurb, Alpicat i Balaguer segueixen encara amb el seu caseller de derrotes a zero.

Esment especial per als líders del grup 1A (Can Gibert, 28 punts) i del grup 7B (Balaguer, 25) perquè només han deixat escapar dos punts en el seu únic empat. Especial paper per a aquesta posició han assumit futbolistes com Pol Comte (Empuriabrava, 8 gols) i l’habitual Edu Raya (14, 9 partits).

SEGONA CATALANA; NÚMEROS MOLT RESPECTABLES

Pendents del que pugui succeir aquest pròxim cap de setmana, i, tenint en compte sempre la llei de Murphy, aquests sis invictes han arribat fins aquí amb números molt respectables. Ja hem citat als gironins de la UE (1a) i del Tossa (1B) i cal afegir al Joanenc (4 victòries i 3 empats) encara que estiguin a 6 punts del líder Sabadell B i amb només 3 gols rebuts.

Després apareix el Gurb (G6) amb 4 triomfs i 4 igualades, a 3 punts del líder Caldes, l’Alpicat  amb 7 victòries per 2 empats i amb 32 gols marcats; només 1 menys que el màxim realitzador (Balaguer). Curiós el cas de l’equip ilerdenc perquè el 50 per cent d’aquests gols són de Joan Vendrell (8) i Xavi Gomá (7).

Cas a part mereix l’històric Balaguer (7B) perquè només han lliurat un empat al Cervera al costat de 8 victòries (25 punts) per part de l’equip dirigit per David Biosca. Tremenda eficàcia d’Edu Raya, a qui fèiem referència el passat dia 12, i tremenda competència amb Gilbert Reig (Artesa Segre, 11).

The post Segona Catalana: encara segueixen sis invictes appeared first on FutbolCatalunya.com.

Setmana SÏ i setmana TAMBÉ, la violència sempre és protagonista al futbol català i als camps de Catalunya amb excepcions que han de ser expulsades immediatament. Aquest passat diumenge, tres partits (entre Primera i Segona Catalana) han merescut penosos titulars per presència d’indesitjables que han alterat el desenvolupament dels partits.

Les Forques (La Jonquera-Martinenc)), Can Sant Joan (San Juan At. Montcada-Gramenet), i Nou Sardenya (Europa-Racing Vallbona) van viure en primera persona l’actuació penosa i censurable d’excepcions abominables. No mereixerien cap deteniment, però, si serveix per a començar a erradicar aquest maleït mal, benvinguts siguin els comentaris.

EXCEPCIONS, PERÒ MALEÏDES EXCEPCIONS

Repassin amb nosaltres les reaccions d’aquestes excepcions que, desgraciadament, jornada rere jornada es repeteixen als camps. No és només qüestió de mà dura de la Federació Catalana sinó fonamentalment d’educació social, no obstant això, mentrestant, sempre paguen justos.

A La Jonquera es va ajornar el partit en el 70′ (0-1, Martinenc), ja que el col·legiat Oriol García Muñoz no va poder més. Llegir l’acta faria que qualsevol mortal deixés el xiulet. Vermella al tècnic local per doble groga per a sortir del camp “xisclant i encarregant-se a l’assistent i ha hagut de ser separat pel delegat, i dues persones més”.

A partir d’aquí van arribar els insults del públic, que no reproduirem per respecte als col·legiats, però que es poden imaginar. Fins a tres ocasions, l’àrbitre i els seus assistents van escoltar tota mena d”elogis’ i fins i tot al final “les finestres de la zona posterior del nostre vestuari han estat colpejades dues vegades per algú al qual no hem pogut ni veure ni identificar”.

FUTBOLISTA COLPEJA AL SEU DELEGAT

D’altra banda, a Montcada es vivia una altra situació tragicòmica i rocambolesca perquè un futbolista de la UDA Gramanet va colpejar al seu delegat. L’acta és letal: després de veure la vermella “li ha donat un cop de puny en la cara al seu delegat, el qual, després de rebre el cop de puny, ha caigut desplomat al sòl”.

Era el minut 86 i aquesta acció va provocar, a més, la invasió del terreny de joc “per aficionats de l’equip visitant que han interferit en la batussa causada pel nº16”

L’entitat colomenca ha facilitat el seu punt de vista sobre l’esdevingut davant el Sant Joan At. Montcada i ha decidit expulsar immediatament al jugador català.

COPS DE PUNY AL NOU SARDENYA

El segon partit gris de la jornada a Segona Catalana (subgrup 5) es va sofrir al Nou Sardenya entre el filial gracienc i el Racing Vallbona. Segur que el president José Palomo entrarà a fons en una situació que no ha de deformar la gran feina que està duent a terme al costat de la seva directiva.

La veritat és que l’annex arbitral és demolidor i té a l’entrenador del primer equip i a un jugador visitants com a protagonistes. Només aquest paràgraf escrit per Marc Guardia posa els pèls de punta: “amb el braç esquerre va subjectar el cap d’un aficionat i amb el puny dret tancat colpeja repetidament impactant sobre el cap d’aquest aficionat havent de ser separat per la resta de jugadors”

El CE Europa també ha demanat perdó a través de les xarxes socials encara que això és insuficient. A veure el que decideix Competició; el que és clar és que aquestes excepcions han de ser expulsades del futbol català.

The post Les excepcions han de ser expulsades del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

El CF Balaguer és el líder del subgrup 7B de Segona Catalana, després d’haver guanyat els set partits que ha disputat. I una de les claus és l’excel·lent moment golejador d’un futbolista casat amb el gol. Edu Raya viu un moment dolç.

Repassant tots els grups i subgrups de Segona Catalana, només hi ha un jugador que ha vist porta a tots els partits jugats pel seu equip. El Balaguer n’ha jugat 7 dels 8 d’aquesta Lliga -al seu grup un equip descansa cada jornada- i a tots 7, Raya ha fet el gest de celebració.

LA RATXA D’EDU RAYA

Més de la meitat dels gols del Balaguer són seus. Els de la capital de La Noguera sumen 21 i Edu ja n’ha fet onze. És, òbviament, el màxim realitzador del seu grup i també de tota la categoria. Només l’iguala Narcís Caballero, del Tossa (subgrup 1B), però aquest ha jugat un partit més que ell.

Raya va iniciar la seva ratxa el 19 de setembre, al camp de l’Angulària d’Anglesola. Va fer un doblet al 0-5 que van signar els de David Biosca al seu debut al campionat. A la segona jornada, el Balaguer va descansar, però a partir de la tercera el davanter va seguir amb el seu ritme: un gol per partit contra Palau d’Anglesola (1-2), La Seu d’Urgell (4-2), Guissona (0-2) i Artesa de Segre (2-0).

Als dos darrers partits, el jugador del Balaguer ha ampliat el seu registre. Nou doblet el 31 d’octubre a Organyà (0-5) i, finalment, ‘hat trick’ diumenge passat al Municipal balaguerí, contra l’Atlètic Castellserà (4-0). Onze gols en set encontres fins ara.

23, EL SEU RÈCORD

Edu Raya intentarà que la ratxa segueixi aquest diumenge, en el partit al Municipal de Balaguer contra el Bellpuig. Sense amonestacions acumulables que puguin frenar la seva participació -encara no ha vist cap targeta aquesta temporada-, el futbolista es va apropant al seu rècord particular. La temporada 2016-2017 va anotar 23 gols -6 de penalti- als 28 partits jugats amb el Mollerussa, a Segona Catalana.

La seva trajectòria esportiva ha estat sempre a clubs de les terres de Ponent. Tres temporades a l’EFAC Almacelles (fins 2015), quatre al Mollerussa (fins 2019), una a l’Alcarràs (2019-2020) i des de l’estiu del 2020 a un Balaguer que aspira a tornar a Primera Catalana. Edu Raya ha viscut al llarg de la seva carrera dos ascensos a Primera Catalana (2013 i 2018) i un descens a Segona Catalana (2015).

Sens dubte, Edu està vivint un moment dolç, per alegria dels seus companys i de seguidors i seguidores d’un històric com és el Balaguer. És el golejador del moment al futbol català.

The post Edu Raya, el golejador que mai no falla appeared first on FutbolCatalunya.com.

Singuerlín i Turó Peira començaran a jugar competició oficial aquest pròxim mes d’octubre pel qual, lògicament, ja han començat amb la seva pretemporada, llarga pretemporada donat el calendari que ha marcat aquest curs l’FCF.

Aquesta és l’opinió de dos dels seus protagonistes, un futbolista (Dani Santos, Singuerlín) i un entrenador (Manu Gracia, Turó Peira)

Els dos conjunts surten amb totes les il·lusions per a aquesta temporada 2021-2022 encara que el grup V de Segona Catalana es presenta com un dels més equilibrats de cara a aquest exercici. Uns i altres ja saben que només puja un equip a Primera Catalana al costat del millor dels segons classificats mentre baixen els quatre últims.

SINGUERLÍN: DANI SANTOS, IL·LUSIONAT

El badaloní Daniel Rodríguez Santos (5-8-1990), que va passar per Barça, Sant Gabriel, Llefià, Mollet i, ara, Singuerlin, ja està preparat. “El nostre grup és el de tota la vida de Barcelona, un grup complicat amb camps difícils; tant de bo la COVID ens deixi jugar enguany”.

L’objectiu passa per “mantenir la categoria i afermar-nos a la segona catalana enfront de rivals favorits com “Sant Joan Montcada, Europa B, Premià i Molletense“. Quan se li pregunta per futbolistes, en particular, Dani destaca a tots: “hi ha molt bons jugadors, la veritat, gent que ha jugat en tercera divisió i categories més altes”.

El colomenc agraeix “a la Junta el seu interès, no tenim queixa cap i dels nostres aficionats… què puc dir, doncs que estem encantats que vengen a tots els camps. Tenim una afició de 10”.

Fa pocs dies destaquem la presència de l’avi de la família i soci número 1 de l’equip colomenc i Dani s’enorgulleix en nomenar-lo perquè “és un home que porta tota la vida lluitant pel club i la veritat que suposa un plus de motivació”.

TURÓ DE LA PEIRA: MANU, MÉS DIRECTE

“A priori serà una lliga molt dura, pel nivell de les plantilles i d’equips històrics que formen el grup” assenyala l’entrenador del Turó de la Peira, Manu Gracia, doncs, possiblement, “aquest grup 2cat5 és un dels més exigents en aquests últims deu anys”.

El màxim responsable del conjunt barceloní demana atenció per a futbolistes com ” Villegas, Bauli, Josué Fernández , Jonathan Paredes, o David Valverde “Peli” i Hector Tejera”.

A aquesta llista afegeix a uns altres com Silver (Canyelles), Eric Zárate, Dani Moreno o Albert Jimenez i Romero (Masnou). I, per descomptat, un ‘clàssic’ Baby (Gramenet).

The post Singuerlín i Turó Peira, per totes appeared first on FutbolCatalunya.com.