Mentrestant, la xarxa d’accions judicials, institucionals i mediàtiques ha anat teixint un cas de gran envergadura que questiona la manera com s’ha gestionat la Federació i la responsabilitat del Govern de Catalunya.

Diversos clubs, l’encara secretari general de la FCF, Oriol Camacho, i el president de l’Associació Transparència i Democràcia en el Deporte, Miguel Galán, han interposat diverses denuncies per irregularitats greus en les eleccions de 2023, tant davant els Mossos, els Jutjats i el TCE.

FCF: DENÚNCIES INTERNES I EXTERNES

Entre les acusacions destaquen l’ús indegut de recursos federatius, manipulació de signatures d’actes notarials, interferències en la Junta Electoral i una trama organitzada per assegurar la victòria de la candidatura de Soteras. També s’ha denunciat intimidació o assetjament contra treballadors que volien denunciar aquestes pràctiques

INVESTIGACIONS POLICIALS I JUDICIALS

Els Mossos d’Esquadra ja han fet registres a la seu de la FCF per ordre d’un jutjat de Sabadell. S’investiguen presumptes delictes de falsedat en documents públics i privats, administració deslleial i manipulació electoral. Soteras, Calle i altres directius i professionals estan imputats en aquest afer.

Recentment, però, una nova denúncia de Galán per falsificació de titulacions d’entrenadors, ha tornat a sacsejar l’actualitat de l’extensa crònica de Tribunals de la FCF, en la que presumptament estaria implicat el subdelegat del Maresme i membre de la Junta Electoral en l’últim procés electoral, Manuel Cuenca Lidón.

ACTUACIONS INSTITUCIONALS

El Síndic de Greuges ha obert actuacions de control dirigides al Govern de la Generalitat per esbrinar si hi ha hagut negligència o inacció en la supervisió de la Federació. Es reclama que s’expliqui per què no s’han pres mesures disciplinàries malgrat els indicis. L’últim tràmit de la Generalitat? Doncs, crear un assentament en blanc en resposta a la proposta de resolució del Síndic. Una burla en tota regla.

Per altra banda, la Comissió de Garanties d’Accés a la Informació Pública (GAIP), ha exigit al TCE que s’esmerci més en les seves explicacions, doncs fins ara s’ha limitat a dir que han renovat tots els seus membres i que el 23 de setembre s’havien de reunir per decidir si obrien expedient o no a Soteras. Si l’han obert o no finalment, muts i a la gàbia.

CONTINUEN LES DIMISSIONS I ELS CESSAMENTS

Qui també ha exigit explicacions han estat diversos partits polítics (Comuns, ERC i la CUP), que han demanat que comparegui a la Comissió d’Esports del Parlament de Catalunya el conseller d’esports, Berni Álvarez, el seu secretari general de l’Esport, Abel García, i Soteras, Galán i Camacho. Però veient el panorama, no sembla que ningú hagi de donar explicacions convincents.

A les recents dimissions i cessaments dels directius Jordi Bonet, José Cosano i Carles Mallart, s’ha sumat la de Pep Graus, Laura Ràfols i, aquest dijous, el ‘vice’ econòmic i gran amic presidèncial, Miquel Sellarès. I la cosa no s’atura. Mentrestrant, un Soteras amb cara de circumstàncies i visiblement esgotat, es passeja més sol que un mussol en les seves visites, a les que no se’l deixa veure acompanyat per cap vicepresident ni cap executiu.

GALÁN AMENAÇA AMB QUERELLES

Davant la inacció del TCE i del Govern, Galán ha passat a l’atac i amenaça amb querelles contra els membres del Tribunal Català. I qui sap si contra els representants de l’administració esportiva (el conseller Berni Alvarez, el secretari Abel García i la directora del Consell Català de l’Esport, Carme Bastida). Fins la data actual ni han activat la inspecció esportiva per verificar la gravetat de les irregularitats denunciades ni han instant amb prou convenciment l’actuació del TCE.

LA CIUTAT ESPORTIVA ‘JOAN SOTERAS’

Segons ha pogut saber aquest mitjà, la Ciutat Esportiva que pretenia fer-se a Sant Feliu de Llobregat també està sota sospita. Després d’un canvi d’emplaçament (pretenia fer-se al municipal Les Grasses on competeix el club que presideix Alberto Prieto, un altre dels investigats al Jutjat de Sabadell i exempleat federatiu), el seu cost també es va incrementar de 25 milions d’euros a 89, que hagués pagat encantat el futbol català.

La UCO de la Guàrdia Civil té sobre la taula aquest assumpte, atès que hi ha qui el relaciona amb el cas Koldo. Només així s’entendria la connivència del Govern amb Soteras. En resum: ‘menfotisme, inacció i molt més

The post ‘Menfotisme’, inacció i molt més amb la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Federació Catalana de Futbol es troba atrapada en una teranyina judicial i institucional sense precedents. Després d’un procés electoral marcat per les irregularitats i els tripijocs, totes les mirades apunten ara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

La decisió que prenguin les magistrades del TSJC podria capgirar la situació de Joan Soteras i la seva junta directiva o, si més no, posar fi a un mandat tacat des del primer dia. Mentrestant, el Tribunal Català de l’Esport (TCE) roman en un sospitós silenci administratiu, el Síndic de Greuges ha hagut d’intervenir com a última instància, i les causes penals contra la cúpula federativa s’acumulen als jutjats. Ens preguntem: i ara què? Quins són els pròxims passos perquè el futbol català recuperi la dignitat perduda?

ELECCIONS SOTA SOSPITA: EL TSJC, CLAU

Les eleccions a la presidència de la Federació, celebrades inicialment el maig de 2022, van quedar marcades pel joc brut des del primer minut. Tant és així que van haver de ser repetides el febrer de 2023, després que el TCE detectés fins a 170 vots de clubs irregulars en la primera volta.

En la repetició, Joan Soteras es va assegurar un nou mandat, però les sospites no es van dissipar. El Tribunal Català de l’Esport (TCE), en la seva resolució posterior, va validar la victòria de Soteras malgrat reconèixer que la Junta Directiva en ple havia estat 16 dies exercint il·legítimament les seves funcions durant el procés.

Dit d’una altra manera: el TCE va admetre que Soteras es va aferrar al càrrec quan no devia, però tot i així li va donar el vistiplau com a guanyador. No és estrany que Juanjo Isern, candidat rival derrotat en aquells comicis, decidís impugnar el resultat davant del TSJC, al·legant la inelegibilitat sobrevinguda de Soteras per desobeir la normativa electoral (en no deixar el càrrec quan tocava).

EL TCE I EL GOVERN: SILENCI CLAMORÓS

Ara, després de mesos d’espera, el cas Isern és a punt de veure la llum: el TSJC té la paraula final sobre la validesa d’aquelles eleccions impugnades. Si el tribunal dona la raó a Isern, es podria posar fi a un mandat que –als ulls de molts clubs– mai no hauria hagut de començar. Seria, en efecte, la culminació del que alguns ja anomenen el pitjor escàndol electoral de la FCF.

Mentre els tribunals ordinaris mouen fitxa, en l’àmbit administratiu esportiu la inacció ha estat sonada. El TCE, que hauria de vetllar per la netedat dels comicis federatius, va optar primer per fer la vista grossa (validant els resultats malgrat les irregularitats comprovades) i després per guardar un silenci incomprensible davant les noves evidències de frau massiu.

A QUÈ JUGA L’ADMINISTRACIÓ?

La pròpia consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, admetia el mes de juny de 2024 que “el TCE està estudiant el sumari del cas i les informacions publicades” sobre el presumpte frau. Tanmateix, quan diversos clubs van intentar personar-se en aquest expedient, l’administració els va respondre que “no hi ha cap expedient obert”. En què quedem?

Sembla que el Govern i el seu tribunal esportiu han estat jugant al gat i la rata amb aquest afer: d’una banda, reconeixent de cara a la galeria que s’investiga, de l’altra, negant als afectats la possibilitat d’impulsar l’acció disciplinària. Un silenci stampa que ja s’ha convertit en connivència als ulls de molts clubs.

CERTIFICATS NOTARIALS FALSOS, SUPLANTACIÓ DE VOT DE CLUBS…

Aquesta paràlisi institucional resulta especialment greu perquè el TCE tindria perfectament potestat per actuar d’ofici. Quan surten a la llum indicis de frau electoral sistemàtic (com ara certificats notarials falsos, suplantació de vot de clubs, etc.), el mínim exigible és que les autoritats esportives engeguin un expedient disciplinari per depurar responsabilitats.

No oblidem que Soteras i el seu equip dirigeixen la FCF gràcies a un procés electoral sota sospita: si aquest procés queda invalidat judicialment, caldrà inhabilitar possiblement els responsables de les trampes. Però el TCE fins ara ha preferit esperar, potser confiant que tot plegat quedaria en no res. Un error de càlcul que ara passa factura a la credibilitat de l’organisme: si el TSJC rectifica la plana al TCE, quedarà en evidència la seva manca de valentia i rigor.

Tampoc el Govern de la Generalitat surt ben parat. La Secretaria General de l’Esport –de qui depèn el TCE– ha estat passiva fins a l’extrem.

LA PASSIVITAT DEL GOVERN MEREIX UNA DISTINCIÓ

Només la pressió mediàtica i dels clubs ha arrencat alguna declaració genèrica demanant “explicacions” a Soteras. Fins i tot el Parlament de Catalunya es va pronunciar unànimement contra el president de la FCF arran de la vergonyosa defensa que aquest va fer de Luis Rubiales en l’escàndol del petó no consentit a Jenni Hermoso, arribant a demanar la seva dimissió immediata. Però, passada la indignació inicial, l’Administració s’ha replegat en un silenci còmplice. Costa de creure que, tenint indicis tan greus de mala praxi, ningú a la Generalitat hagi mogut peça de veritat.

Aquesta deixadesa ha fet un mal immens: ha donat la impressió que “qui dia passa, any empeny”, esperant que la tempesta escampi sola.

EL SÍNDIC DE GREUGES ENTRA EN JOC

Davant la inacció del Govern, ha hagut d’intervenir una institució tan poc habitual en aquests afers com el Síndic de Greuges. Qui li havia de dir al Síndic que acabaria posant el focus en unes eleccions de futbol? Doncs ha passat.

El Síndic ha obert una actuació prèvia i ha enviat un requeriment formal al nou conseller d’Esports, Berni Álvarez, perquè expliqui detalladament quines actuacions ha fet (si és que n’ha fet cap) arran de les denúncies per presumptes irregularitats electorals a la FCF.

Que hagi de ser l’ombudsmann qui prengui cartes en un assumpte així és indicatiu de fins a quin punt les vies ordinàries han fallat. És, francament, vergonyós que els clubs hagin de demanar auxili al Síndic per fer net a casa seva. Però almenys aquesta intervenció ha posat contra les cordes l’Administració: el Síndic demana explicacions i no valdran les evasives.

INVESTIGACIONS PENALS: DE SABADELL A BARCELONA

El descrèdit institucional és majúscul. I si el Govern no vol rebre un sever toc d’atenció per part del Síndic, més li val començar a fer la feina: respondre les queixes, concloure l’expedient del TCE i, si escau, sancionar els responsables i restituir la legitimitat a la FCF. Altrament, quedarà la sensació que a Catalunya les federacions esportives són terra sense llei fins que els jutges hi posen ordre.

Paral·lelament al front institucional, el front judicial penal avança i acumula imputats. La investigació iniciada pel Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Sabadell –arran d’una denúncia presentada just després de la repetició electoral de 2023– ha destapat un potent escàndol de presumpta corrupció federativa.

Ja hi ha nou directius i executius de la FCF investigats per delictes continuats de falsedat documental (pública i privada) i per administració deslleial de recursos federatius, amb 213 actes notarials sota sospita ni més ni menys.

NOU DIRECTIUS I EXECUTIUS FCF SOTA SOSPITA

Les diligències practicades pels Mossos d’Esquadra han estat exhaustives: s’han escorcollat les oficines federatives –amb una aparatosa operació policial al carrer Sicília de Barcelona–, s’han analitzat els servidors informàtics i la comptabilitat, i s’han recollit centenars de testimonis i documents.

A hores d’ara, aquesta causa penal es troba en un punt crític. Fa pocs dies es va saber que la magistrada de Sabadell s’inhibia a favor del Jutjat d’Instrucció núm. 11 de Barcelona, a l’entendre que els delictes s’haurien comès principalment al c/Sicília de Barcelona.

Fins la data, els Mossos han presentat diversos atestats sobre la intervenció telefònica d’alguns dispositius dels investigats, però encara en falten uns quants més, determinar l’autoria de les firmes presumptament falsificades i l’anàlisi dels correus electrònics.

CONTRACTES SOSPITOSOS, FAVORS CREUATS, SOTERAS, RUBIALES…

Totes elles, diligències acordades abans del 16 de gener de 2025, que és la data topall que ha fixat l’Audiència Provincial de Barcelona per poder seguir investigant. El nou jutge, per tant, encara té feina per estona, però tant aviat rebi els informes que falten, aquesta tardor podria dictar el processament de Soteras i la resta d’investigats.

Cal recordar, a més a més, que la xarxa d’irregularitats s’estén més enllà de Catalunya. Les investigacions han trobat connexions amb la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) de l’era Rubiales: contractes sospitosos, favors creuats i converses de WhatsApp que apunten a conxorxes entre Soteras, el seu home de confiança José Calle i el mateix Rubiales. Part d’aquesta documentació ja s’ha remès al Jutjat de Majadahonda, que investiga el cas Brodie, de presumpta corrupció a la RFEF.

UN JUDICI PENDENT PER FALS TESTIMONI

Per acabar-ho d’adobar, Joan Soteras arrossega un altre front judicial personal: un judici per fals testimoni relacionat amb el cas Manel Duran. Qui és Manel Duran? L’antic delegat de la FCF al Penedès-Garraf que va ser destituït fulminantment, per la seva postura crítica amb les polítiques de Soteras.

La Fiscalia demana per a ell dos anys de presó i 1.800 euros de multa per aquests fets. Un president de federació acusat de mentir a la justícia: novament, un fet insòlit i que parla per si sol del personatge. No ajuda gens, tampoc, que hagi transcendit que Soteras ja compta amb antecedents penals –una condemna prèvia per un delicte ambiental, segons ha remarcat el mateix Fiscal del cas–.

La pregunta cau pel seu propi pes: com és possible que algú amb aquests antecedents hagi arribat a ser president de la FCF i vicepresident de la RFEF?

CREDIBILITAT DEL FUTBOL CATALÀ EN JOC

Tota aquesta cascada de processos, denúncies i impugnacions té un denominador comú: la crisi absoluta de credibilitat del futbol català. La Federació que hauria de fomentar l’esport i els valors, s’ha vist tacada per les sospites de corrupció fins al moll de l’os.

Els clubs –que són l’ànima de la FCF– se senten enganyats, menystinguts i orfes de representació. No oblidem que aquest gener mateix, farts d’esperar solucions, els clubs de Tercera Federació i altres categories estatals van van proclamar que l’actual Federació “no els representa”, després d’escollir representants a l’Assemblea General de la RFEF contraris a la gestió de Soteras.

La pilota és ara a la teulada de les institucions. El TSJC pot (i ha de) donar un cop de dignitat rectificant el que el TCE no va gosar fer: dir clarament que així no es pot guanyar una presidència.

CLUBS ENGANYATS I MENYSTINGUTS

El Tribunal de l’Esport i el Govern de Catalunya, per la seva banda, han d’assumir la seva part de responsabilitat: no n’hi haurà prou amb acatar el que digui la sentència, caldrà depurar responsabilitats internes. Si Soteras és declarat inelegible o si es confirmen les irregularitats, no només ell ha de plegar –que ja fa tard–, sinó que cal investigar a fons qui, dins la Federació i fora, van permetre aquesta farsa.

Finalment, s’imposa una reflexió amarga però necessària: quin mal s’ha fet a la imatge del futbol català! Durant dècades ens hem vantat de ser una federació modèlica. Ara, en canvi, som notícia per presumptes fraus, corrupció i judicis penals. Els nostres directius figuren més a la crònica de tribunals que a la d’esports. Això s’ha de tallar en sec si no volem que la base del futbol –els centenars de clubs i milers de jugadors i tècnics amateurs– perdin la fe en el sistema. El futbol català no es pot permetre més dosis de vergonya.

TRANSPARÈNCIA, HONRADESA I SERVEI, ÉS POSIBLE?

El TSJC dirà l’última paraula sobre les eleccions, sí. Però després d’això vindrà la part més important: reconstruir el projecte federatiu sobre valors ferms de transparència, honradesa i servei als clubs. S’han acabat les excuses. Sigui quina sigui la sentència, el futbol català necessita un reset institucional profund. I el necessita ahir. Només així es podrà començar a suturar la ferida profunda que el cas Soteras ha obert al futbol català. És hora de tornar a guanyar, però aquesta vegada, guanyar en decència i en confiança. Els aficionats i els clubs s’ho mereixen.

The post TSJC-FCF-GOVERN-TCE: I ara què? appeared first on FutbolCatalunya.com.

A canvi, diversos membres de la seva candidatura van ser col·locats a dit en càrrecs laborals i mercantils dins de la FCF. El seu silenci va tenir preu.

Tal com va publicar Futbolcatalunya el 5 de febrer de 2023 (Talavera no ho explica tot), l’excandidat va negar públicament haver pactat amb ningú i va justificar la retirada del recurs en base a unes suposades condicions inacceptables que Isern i Subies haurien exigit a Talavera per unir les dues candidatures.

FCF: ELS FETS PARLEN

Però els fets el desmenteixen. El contingut dels telèfons intervinguts als nou investigats a Sabadell (Soteras, Güell, Calle, Guerrero, Garrido, Prieto, Montoliu i els Manchado -pare i fill-) i les converses de WhatsApp aportades pels Mossos al jutjat d’instrucció 2 de Sabadell revelen ‘curiositats’.

Per exemple: Talavera portava mesos negociant amb Calle, mà dreta de Soteras, i que va retirar el recurs al TCE per ordre directa.

“Passa-la al teu advocat David Checa i que la revisi, i que faci la gestió del TCE a primera hora”.

— José Miguel Calle a Álex Talavera, 6 de febrer de 2023.

L’endemà, 7 de febrer, el recurs ja estava retirat. I Talavera, nerviós per les crítiques, demanava garanties a Calle:

“M’estic deixant la cara i la pell per tu i per en Joan. No ens falleu”.

DE LA DENÚNCIA A LA NÒMINA

A partir d’aquí, s’activa el repartiment de càrrecs. Calle ho va deixar clar el 15 de febrer de 2023 —dos dies després de les votacions— en un missatge de veu a J. Sánchez, JA Dopozo i G.Deumal:

“Vaig parlar amb vosaltres un dissabte, al despatx amb l’Àlex. Us vaig donar la meva paraula. Aquí no es deixa ningú pel camí”.

I així va ser. Gemma va acabar al departament de futbol femení, J.Sánchez a l’Escola d’Entrenadors, i D. Checa —l’advocat del recurs— com a president del Comitè d’Ètica Esportiva, amb contracte mercantil. Dopo, segons confirmen fonts internes, finalment va rebutjar la incorporació.

També van participar en la logística de les votacions: el 6 de febrer, Jordi Bonet enviava àudios a Calle informant que:

“La Gemma ens demana la raó social per fer la factura del notari”. “Els de Talavera aquí a Girona, el Miquel i la Clàudia, volen que els acompanyem al notari… Així veuran que anem junts i que han de votar en Joan”.

Tot documentat pels Mossos i ja a mans del jutjat.

TALAVERA HAVIA DE SEMBLAR UNA “VÍCTIMA”

La versió oficial que Talavera va anar escampant per tots els mitjans que li obrien la porta, era que el 28 de gener de 2023 va partir peres amb Isern per la irrupció de Subies i unes condicions inacceptables. Però la realitat és que Talavera ja intercanviava missatges amb Calle per pactar una llista conjunta amb Soteras, des del 19 d’octubre de 2022. El seu relat no aguanta ni un full de calendaris.

Com va dir Paquita Linares a aquest mitjà l’11 d’octubre de 2023, “Talavera és un traïdor, el veritable traïdor”. I ara, amb les proves a la mà, queda clar quin lloc va triar l’expresident de la UE Cornellà.

“PER SOBRE DE TOT HI HA EL PSC?”

I per si no en teníem prou, Talavera també va practicar el victimisme calculat. El 27 de setembre de 2023 va avisar JMC que aniria a la Secretaria General de l’Esport. La resposta del director no té pèrdua:

“No els donis molts indicis que estàs molt a prop, molt a prop, molt a prop a nivell de negoci i de pacte amb mi, perquè llavors li dones valor al seu relat. Ves amb compte i mesura bé el plantejament, d’acord? Has de quedar com una víctima i que et van fer la pirula”.

Talavera, obedient, contesta amb un: “estic d’acord”.

Però el més inquietant no és només el pacte electoral, sinó els favors polítics que tindrien Talavera, Soteras i Calle de part del PSC. És la confessió que Calle fa a Soteras en una conversa del 3 de febrer de 2023, en la que parlen de la pèrdua de confiança en Oriol Camacho, l’encara secretari general:

Soteras: “Crec que a l’Oriol li vam donar l’estocada final. Se li han acabat les tonteries”.
Calle: “Li va quedar clar que jo vaig negociar i acordar amb l’Àlex. Que per sobre de tot hi ha el PSC… que les meses electorals sóc jo i només jo”.

BERNI I ABEL, NI MÚ

Una frase que podria explicar per què el TCE, que depèn del Departament d’Esports —actualment en mans del PSC—, no ha resolt ni la denúncia presentada per Camacho ni la de Galán, i a més es dediquen a contestar a clubs catalans que no existeix cap expedient disciplinari obert, quan consta un requeriment d’esmena cursat al primer dels denunciants al juny de 2024. Des de l’arribada de Berni Álvarez al Departament d’Esports, l’obscurantisme és total i Soteras i els seus riuen perquè cada dia queda menys perquè les infraccions disciplinàries que haurien comès prescriguin.

On queda allò del President, Salvador Illa, de “No hi ha impunitat a Catalunya. Qui la fa, la paga”.

"ESTOY EN LA FEDERACIÓN DE FÚTBOL DE CATALUNYA @FCF_CAT FALSIFICANDO FIRMAS"

La corrupción en la Federación Catalana de Fútbol de Soteras: Un escándalo insostenible. #FCF #Corrupción

El 3 de marzo de 2025, los Mossos d’Esquadra presentaron ante el Juzgado de Instrucción n.º 2… pic.twitter.com/WJWXjpXJQ4

— Miguel Galan (@MiguelGalanCNFE) April 7, 2025

The post FCF: Talavera-Calle, Soteras-Isern i el joc de traicions appeared first on FutbolCatalunya.com.

Paraules grandiloqüents, titulars amables i un missatge d’ambició que, sobre el paper, haurien de fer pensar en un Govern que aposta fort per l’esport. Però mentre es venen aquestes promeses, la realitat és que el Departament d’Esports fa ulls clucs davant el que és, sense cap mena de dubte, l’escàndol de corrupció més greu que ha sacsejat el futbol català en dècades.

Un frau electoral descarat, una federació escorcollada per la justícia, una instrucció judicial amb múltiples imputats, entre els quals el president de la FCF, Joan Soteras, i la seva mà dreta, José Miguel Calle. A més, evidències de falsificació documental que haurien d’escandalitzar qualsevol institució amb un mínim de decència.

LA GENERALITAT MIRA CAP UNA ALTRA BANDA

Mentre el CSD ha estat bel·ligerant amb els escàndols que afectaven la cúpula del futbol espanyol, obligant a apartar Rubiales i, més recentment, pressionant per la sortida de Rocha, a Catalunya, la Generalitat s’ha limitat a mirar cap a una altra banda.

De fet, ni tan sols això: a diferència d’Anna Caula o Laura Vilagrà, que en el seu moment van manifestar preocupació per la situació de la FCF, Berni Álvarez no ha fet cap declaració pública sobre el tema. Res. Ni una sola paraula. Ni un gest simbòlic per deixar clar que el Govern vol netejar aquest femer.

CAMACHO, GALÁN… DENÚNCIES FORMALS

És un silenci que clama al cel, perquè el Departament d’Esports no només té eines per actuar, sinó que té sobre la taula denúncies formals des d’abril de 2024. Primer, la de l’encara secretari general, Oriol Camacho, que ja alertava de les greus irregularitats comeses en les eleccions de la FCF del febrer de 2023.

Ara, s’hi suma la de Miguel Galán, que ha demanat formalment la suspensió cautelar de la junta directiva de la Federació. Davant d’això, el que ha fet el Tribunal Català de l’Esport (TCE) i la Inspecció Esportiva ha estat absolutament res. No han mogut ni un sol paper. No han iniciat cap investigació. No han fet cap requeriment a la FCF perquè doni explicacions. És un escàndol dins l’escàndol.

EL REGUST AMARG DEL CONSELL CATALÀ

Mentrestant, el Consell Català de l’Esport fa bandera de la seva campanya contra les violències sexuals amb el lema ‘(Re)conèixer, parlar i actuar davant la violència sexual a l’esport’.

Un missatge impecable sobre el paper, però que a la pràctica deixa un regust amarg quan el comparem amb la seva actitud envers la corrupció que devora la Federació. Perquè, en aquest cas, no (Re)coneixen res, no en parlen, i el que és pitjor, no actuen.

Aquesta inacció és especialment greu si tenim en compte que Espanya ha empitjorat la seva posició en els índexs globals de percepció de la corrupció. L’esport no és aliè a aquesta realitat, i mentre les institucions miren cap a una altra banda, la podridura avança.

Soteras i Calle, a hores d’ara, continuen al capdavant de la FCF com si res hagués passat, com si les sospites de frau electoral no existissin. Com si no hi hagués una investigació judicial en marxa.

I LA RESPOSTA DAVANT LA CORRUPCIÓ?

És molt fàcil parlar de modernització de l’esport català mentre es reparteixen subvencions i es fan discursos triomfalistes. Però el veritable termòmetre de la seriositat d’un Govern és la seva resposta davant la corrupció. I, a Catalunya, la realitat és que el Departament d’Esports, sota la direcció de Berni Álvarez, està fracassant estrepitosament en aquesta qüestió. Aquest és l’únic comentari que ha dit el secretari general des del passat 5 d’octubre del 2024 a Futbolcatalunya: “Imputat no vol dir condemnat, ara cal esperar el que digui un jutge, de veritat”. Doncs, tic, tac, tic, tac.

No és només una qüestió de decència: és una qüestió de responsabilitat institucional. El TCE ha d’obrir d’ofici un procediment per depurar responsabilitats a la FCF. La Inspecció Esportiva ha d’entrar en acció i fiscalitzar de debò què està passant dins la Federació. I, per sobre de tot, el Conseller d’Esports ha de deixar de callar i ha d’actuar. Perquè cada dia que passa sense fer res, la connivència amb la corrupció es fa més evident.

The post L’omertà de la Generalitat davant el frau de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Escriu Abel García, a manera de presentació, al seu compte de twitter: ‘Pare de la Carla, boig per l’esport i la muntanya. 1r secretari del Berguedà i regidor de Berga. Ara, secretari general de l’Esport’.

Només 20 dies després de sol·licitar una entrevista al segon responsable de l’esport català i nou secretari general, es va produir aquest intercanvi d’impressions. Ni la seva DIRCOM, Judith Masià, ni ell mateix van posar cap inconvenient sinó tot el contrari.

Mitja hora al Consell Català de l’Esport a Esplugues va ser suficient per a escoltar el seu missatge. Va contestar, per descomptat, el que va voler i com va voler, només faltaria; de la mateixa manera que Futbolcatalunya va preguntar i va repreguntar el que va considerar oportú.

EL SECRETARI GARCÍA DONA LA CARA

En aquest ENLLAÇ podeu escoltar aquesta mitja hora íntegra d’una conversa (desitgem) entretinguda i que (tant de bo) serveixi per a buidar alguna incògnita. Abel García llança el seu missatge i, a partir d’aquí, vosaltres (lectors) analitzareu i traureu conclusions.

Graduat en Història, assessor d’Esports, regidor, tinent d’alcalde, cap d’Esports a l’Ajuntament Mollet, responsable d’esports al Consell Comarcal, president del Consell Esportiu Berguedá. Membre de la UCEC, corredor de curses de muntanya d’ultradistància, veguer de la Federació d’Entitats Excursionistes (Regió 7) i ara… secretari general de l’Esport de la Generalitat i… només 47 anys!

“Em llevo a les 03.45 hores, faig tres hores d’entrenament i torno a les 8h. a casa. Vinc del món de la muntanya i de l’excursionisme, vaig refundar el Centre Excursionista Lillet i em vaig implicar a la Federació d’Entitats Excursionistes amb el seu president Jordi Merino, al capdavant”, comenta com a presentació.

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT

La seva família, si podem saber-ho, què li ha dit, ja que ara deixar de tenir caps de setmana i festius lliures i tindrà sempre la culpa de tot el que no funcioni de l’esport català després del conseller, clar?

La família sap que això és temporal encara que és un equilibri difícil de compaginar. Haig d’agrair molt la nostra dedicació a la nostra filla; a vegades, és el pitjor que porto de la conciliació familiar, especialment, el cap de setmana.

Els 195 cm. del conseller imposen o Abel García (1,70 cm.) és el crític més gran de Berni Alvarez?

Imposen els 195 cm., però, quan he tingut la sort de conèixer-li, imposa la gran persona que és i la seva credibilitat. Ve d’haver ‘picat pedra’, es nota, i està al capdavant d’un gran equip. És un gran coneixedor de què necessita l’esport català.

“EL CONSELLER VE DE ‘PICAR PEDRA'”

Per primera vegada a la història… Conselleria de l’Esport i Secretaria General de l’Esport. Treball hi ha per a tots, no?

Clar. Abans, l’actual Conselleria depenia d’una altra, és a dir, el secretari general anava amb més carpetes on es tracten els temes. Ara, el nostre conseller pot parlar, de tu a tu, amb les conselleries de tota la vida. Hem estat pioners a l’Estat espanyol.

Com resumiria, si us plau, els objectius a curt, mig i llarg termini?

El conseller va fer divendres passat 27 una compareixença immaculada. Va tractar el tema de simplificació administrativa (registre d’entitats, subvencions…), ‘Pla de xoc’ d’infraestructures i el gran ‘calaix’ de l’Esport360′, assumpte salut, impacte econòmic, turisme esportiu etc. Intentarem fer un treball transversal i mostrar l’esport com un subjecte important amb altres conselleries.

PLA DE XOC I SIMPLIFICACIÓ

Nosaltres insistirem en aquesta situació que viu la FCF…

Vostès poden insistir i jo insistiré també en el meu plantejament de no pronunciar-me més sobre un tema que no és a les nostres mans avui en dia. Poc podem dir més.

Perdoni, ho pot dir, una altra cosa és que ho vulgui dir o no. Ho respectem tot….

“CAL FACILITAR LA BUROCRÀCIA”

Bé. Ens podria concretar sobre aquest ‘Pla de xoc’ a les instal·lacions esportives (camps de futbol) que ha registrat un augment considerable de lesions de genoll.

Perquè són les superfícies menys dolentes. Són perilloses, sí, però és més perillós un Pavelló que està a punt de caure. Parlem de ‘cirurgia de guerra’. El sistema esportiu català, quant a estructures, es basava al PIEC (Pla Infraestructures Esportives Catalunya)… i la Generalitat no injectava diners des del 2010. Sempre va ser un PIEC expansiu però no conservador. Si s’han mantingut ha estat gràcies a Ajuntament i algunes Diputacions. Nosaltres, ara, fem una diagnosi d’infraestructures.

“LA GENE NO VA INJECTAR DINERS EN INFRAESTRUCTURES DES DEL 2010”

Ja sabem que vostè representa al nostre esport català, però FC gira entorn del món del futbol. Si ens permet, parlem de futbol: el Berga en quina categoria està?

Segona Catalana. Clar que ho segueixo, ja que jo vaig jugar a la Pobla de Lillet (equip centenari) -no al Berga-, on era porter i capità. El Puigcerdà em va fer una oferta i me’n vaig anar molts anys i després vaig jugar al futbol sala al Bagà. Vaig acabar al Puigcerdà amb 41 anys.

Tres equips a Primera Divisió i cap a Segona. Quina seria la seva opinió sobre aquesta trista realitat?

Trista, o no? No cal mesurar la qualitat esportiva del país perquè estiguin a una elit o no sinó pels seus projectes. A més, no tot ha de ser futbol perquè tenim un país en el qual el futbol surt sota les pedres, però abans no hi havia un cartell de Festa Major que no presentés una cursa ciclista i un combat de boxa. No tothom pot practicar l’esport que desitja.

“VAIG SER PORTER I CAPITÀ A LA POBLA DE LILLET”

Divendres passat 20 van acudir molts presidents de Federacions davant la presència del conseller Alvarez. Per part de la Federació Catalana de Futbol va acudir un empleat imputat. Què li diu això?

“La convocatòria la va fer la UFEC -apunta la DIRCOM de la Conselleria-. Nosaltres vam atendre a tots els que estaven, no li demanem la matrícula a ningú”

En resum: si li insistim sobre la situació judicialitzada del president i de la junta de la FCF, vostè es posa de costat o va de front?

No em puc posar de cap costat, ja que qui s’ha de posar és un jutge i determinar. A partir del fet que aquest jutge em digui ‘vostè ja no es pot fer fotos al seu costat’ o ‘vostè no el pot rebre’, llavors el rebrem com toca. Ara mateix…

“QUI S’HA DE POSAR SOBRE LA FCF ÉS UN JUTGE I DETERMINAR”

Bé, però vostè sap la posició de la Generalitat, l’aplanament dels seus serveis jurídics…

Nosaltres no tornarem a pronunciar-nos més sobre aquest tema. No ens amaguem, ja que és un tema que és aquí però nosaltres…

Nova matisació de la DIRCOM, Judith Masià: “Hi ha un procés que està en mans de la justícia i nosaltres respectem els processos judicials. No som aquí per a ser opinadores sinó per a gestionar l’esport del país”

Però, vostè, no creu que la gent del futbol pot pensar que aquest nou secretari s’amaga des del principi?

No m’amago, no, l’atenc a vostè i sé, per què he vist el tracte que donen a aquest tema. i no tinc cap objecció a veure’m amb vostè. Ni tinc cap objecció perquè cap Federació em convidi a estar amb ells perquè, si no, seria prejutjar, passar per sobre del sistema judicial.

Vaja, que vostè no té cap problema a asseure’s al costat d’un president imputat (investigat)?

Imputat no vol dir condemnat, ara cal esperar el que digui un jutge, de veritat.

Tercera intervenció de Judith Masià: “No tenim problemes a atendre les peticions de la FCF o de basket…”

“JO NO M’AMAGO, NO, I L’ATENC A VOSTÈ”

Vostè creu que les campanyes publicitàries s’han convertit en una justificació, més que un missatge, per a acabar amb la violència a l’esport?

Fa menys de 4 setmanes que som aquí i, si es fan obres a la cuina de casa, no podem deixar de menjar i el món de l’esport és igual. Estem creant estructura, però el món no s’atura i ens reclamen en tots els llocs. Estem treballant la presentació del protocol de les violències, farem formació pel territori, repartirem les 12.000 guies que hi ha i serà un treball intensiu. Estem en un país mediterrani que, a vegades, funcionem amb la pastanaga i el bastó.

La UFEC desapareixerà? Per a què volem un organisme si ja tenim Conselleria i Secretaria?

No ho sè. Crec que fan un treball de suport a les entitats petites i no veig que sigui una contradicció la seva existència.

“LA UFEC? NO VEIG QUE SIGUI UNA CONTRADICCIÓ LA SEVA EXISTÈNCIA”

Vagi amb compte que el president Gerard Esteva, més conegut com Poncio, va encarregar un Informe, que van pagar les federacions, per a posar al punt de mira el TCE…

(Entrada del conseller Berni Alvarez durant l’entrevista i salutació cordial). La nostra referència a ‘Poncio’ Esteva va acabar amb una somriure.

Dos últims aspectes. L’INEFC com a universitat de l’esport i Escola Catalana de l’Esport. Estem d’acord que només l’educació i la formació en valors ens serveix perquè els nostres esportistes (i no esportistes) puguin ser fonamentalment, persones el dia de demà?

Nosaltres parlem d’Esport360. La Fundació Bofill va fer un treball excel·lent en educació, una diagnosi en els punts que s’educa. L’esport, com una gran caixa d’eines que és, també té el seu espai per a educar.

Seleccions catalanes, SÍ o SÍ?

El conseller ha estat molt clar: el que esportistes i federacions vulguin. Hi ha un compromís de Govern i el conseller ha dit que es complirà.

The post El secretari general de l’Esport, Abel García, té molt clar el seu missatge appeared first on FutbolCatalunya.com.

Anna Caula s’ha acomiadat aquest festiu 15 d’agost a través de les xarxes socials amb alguns missatges entranyables encara que molt opinables. Poden llegir un dels twitts que mostren l’adeu de la política gironina a la butaca de l’esport català.

No obstant això, l’exercici de Caula, molt superior a la mitjana habitual dels seus últims deu antecessors des de l’honorable Josep Lluís Vilaseca, durant tres anys inclou alguns extrems inacabats que val la pena no obviar.

CAULA S’HA QUEDAT A MITGES

Aquest dijous m’han ‘regalat’ una opinió que, perfectament, pot resumir el treball d’aquesta psicòloga-esportista que ha aparegut per tots els racons de Catalunya aquests últims tres anys. Cert que ha recorregut tot el país de dalt a baix, cert que ha parlat amb moltíssims esportistes i federatius de tots els sectors. I això li val un notable alt a la seva demostrada i immaculada gestió.

Tot el contrari es pot dir quan ens fixem en la Federació Catalana de Futbol (FCF), la que més llicències posa en joc i que s’ha convertit en centre de desvergonyiment pels jutjats.

LA SECRETÀRIA I LA FCF

Aprovat alt, d’una banda, i deficient per tot el que va poder ser i es va quedar en paraules, per un altre. Les dues/tres ocasions que hem tingut oportunitat d’entrevistar a Anna Caula sempre han resultat profitoses, sempre ha transmès aire fresc, però… sempre els maleïts ‘peròs’.

A la seva gestió també cal incloure aquests anys horribles per al futbol català producte de falsificacions d’actes i signatures (ja no són presumptes encara que falti la decisió judicial) i amb processos electorals tercermundistes.

Clar que, potser, el que els clubs es mereixen tampoc sigui el contrari. Les relacions secretària-FCF sempre han brillat per la seva absència, és cert, i Caula ha demostrat la seva nul·la simpatia cap a Soteras i companyia, però mirar a un altre costat mai ofereix rèdit.

Ja ens comencem a preocupar quan un llunyà desembre del 2021 (només sis mesos al càrrec) eludia a la perfecció les preguntes. 

SÍ, PERÒ NO

Dos anys després, a l’ARA, es va obrir amb més facilitat. Posem l’enllaç on veia “indicis” preocupants a la Federació Catalana i amenaçava (amb dolçor) que “hi ha criteris que s’han de complir. Si no, hi ha la possibilitat de no rebre finançament”.

Paraules que enllaçaven amb la petició més clara i directa de l’exvicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà. La sol·licitud de sortida urgent de la mà dreta de Pere Aragonés va provocar l’aparició de les pitjors essències de Soteras i la seva junta.

Fins comencem a deixar enrere (no oblidar) com va ignorar la secretària la petició d’observadors/informadors per a les Assemblees de la FCF perquè ja s’anunciaven moviments a la foscor. Ningú va moure un dit.

I del TCE?… millor parlar de música. Hauria d’haver actuat Caula o el Govern en la decisió covarda del Tribunal Català quan no va expulsar a Soteras del càrrec? Doncs clar que NO. Els polítics, a la política.

FETS I NO PARAULES

Però també caldria afegir que és responsabilitat dels rectors del nostre Esport no eludir tolls. Només cal fixar-se en el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva.

Caula parla d’ajuda en forma milionària a l’esport durant el seu exercici, i és veritat. No obstant això, un retard en el seu abonament va provocar la immediata reacció de Esteva i la seva amenaça desafiadora. La Gene es va posar mans a l’obra mentre que, quan ‘Poncio’ Esteva va manar elaborar un ‘estudi’ jurídic contra el TCE, ningú va obrir la boca.

I, a més, la decisió dels serveis jurídics de la Generalitat en argumentar fa molt poc que Soteras no era elegible, ja que van incomplir la llei en allargar el seu temps de dimissió. I aquí tampoc ni la Secretària ni els responsables del Govern es ‘van mullar’.

Com va dir la UFEC: “Fets i no paraules”. Ara, Anna Caula tanca una etapa a l’esport català i aterra un altre representant del món del bàsquet. Berni Alvarez, encara que en qualitat de Conseller. Aquesta serà una altra història.

A Caula cal agrair-li la seva efectivitat i la seva amabilitat, però també cal recordar-li els seus inacabats professionals i el futbol català la tindrà sempre molt present. Volia més protagonisme per a la dona a l’esport i ha aconseguit molt poc, ja que és una aventura molt difícil i, quan cal mossegar (cas Paquita Linares-FCF), es fa el silenci. En resum: Caula, GRÀCIES, Bon vent i Barca nova.

The post Un adeu inacabat per a Anna Caula appeared first on FutbolCatalunya.com.

Quins records! La FCF té un gran talent per atraure inversions, aconseguir ajuts i aconseguir préstecs. Per exemple, això recorda quan durant la pandèmia la Junta va demanar un préstec ICO, “per si de cas”, i després de fer-ho, va demanar aval als assembleistes.

Encara no sabem “per si de cas”, què volia dir, ja que es van reduir totes les despeses possibles i els comptes sortien a beneficis. Algú sap que se’n va fer d’aquells diners, tenint en compte la situació catastròfica d’alguns clubs? Suposem que aquests diners van acabar beneficiant el futbol català.

SUBVENCIÓ/SUBVENCIONS SENSE RESPOSTA

I esperem que aquesta subvenció també serveixi per donar rèdits positius. Uns gestors que any rere any, sense ajuts, han aconseguit presentar superàvits, no dubtem que tindran moltes idees per aprofitar aquest ajut i fer créixer el seu esport. Hi ha moltes maneres de fer-ho. Com ara millorar infraestructures, estructurar els grups de competició per proximitat, facilitar l’accés de clubs i federats a certs serveis de la FCF, o fer quelcom més que campanyes, i passar a l’acció: disminuint costos pels federats i clubs, millorant la relació amb les institucions i actuant per vocació – no per benefici propi.

D’altra banda, imaginem que les relacions institucionals entre FCF i Generalitat han millorat. Si no, com s’explica que passin de demanar el cessament del President federatiu a premiar la seva gestió? Misteris de la vida…

A les federades: enhorabona i gràcies! Esperem que el vostre esforç es vegi recompensat. A la Federació: enhorabona per obtenir una nova subvenció… i a seguir treballant pel bé del futbol català (amb dedicació, transparència i responsabilitat)!

The post El futbol subvencionat rep una nova subvenció appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest passat diumenge va ser l’última demostració del divorci absolut que viuen Federació Catalana de futbol i Govern amb motiu del partit Catalunya-Paraguai. N’hi ha prou amb repassar els noms presents a la llotja de Palamós i ja tenen totes les respostes.

El president Pere Aragonès, la vicepresidenta Laura Vilagrà i la secretària general de l’Esport, Anna Caula, van brillar per la seva absència. Encara més, ni tan sols ‘Poncio’ Gerard Esteva va acudir.

FCF-GOVERN, MOLT SEPARATS

Les referències que l’encara president de la Catalana ‘regala’ als seus disciplinats directius provoquen el somriure del covard, ja que ningú s’atreveix a portar-li la contrària. Qualificat Aragonés com “el nen petit” o “el menut”, Soteras, sempre que pot, recorda allò que “el Govern no és ningú per a dir-me si haig de dimitir”.

L’agost passat es va mostrar ferm a la seva posició i aquí van finalitzar les bones maneres. Ja no fan falta. “A mi no em pressiona ningú, ni la Generalitat, ni la reina del cel” Es recorden? “El Govern que es dediqui a fer política i jo, al futbol”, repetia a qui li volia escoltar. (ATENCIÓ 1’34”)

“’EL MENUT’ A CALLAR”

Poc després, i amb motiu dels Premis Foment del Treball, el mateix Soteras comptava als seus com “El Menut (Pere Aragonès) va empassar i va callar” mentre Alejandro Echevarría recollia la seva distinció. El septuagenari al·ludia al comentari del veterà empresari sobre el seu discurs en castellà.

‘El Menut’ és només un qualificatiu afectuós, ja que menys gràcia provoca escoltar alguna de les seves frases masclistes prèvies a la reunió del Jurat de les Estrelles. “Per a solucionar el seu problema sexista d’aquestes ‘imbécilas’ del Govern… només es pot solucionar d’una manera que és sacrificant-nos nosaltres i acudir a la reunió“, va recriminar als seus directius a una junta executiva. (ATENCIÓ 40”)

Segons algun dels testimonis presents, va anar més enllà. “En el vostre lloc (els va recordar) hem posat algunes dones perquè visualment vegin que hi ha dones”.

Ara s’entén molt millor aquest divorci entre els dirigents de la FCF i l’actual Govern. No?.

The post FCF i Govern, la realitat d’una divergència total appeared first on FutbolCatalunya.com.

Cinc anys de presidència donen per a molt i especialment quan es tracta d‘un president bocamoll, maleducat i superb, però així és Joan Soteras. Pensàvem presentar una breu exposició, però els fets superen la realitat d’un personatge (i la seva junta) sinistre (“Me’ls carregaré a tots”).

Massa paraules gastades per a denunciar una gestió desesperant. I el pitjor de tot és que el més greu està per arribar i pot ser més aviat que el que aquest cacic es pensa.

SOTERAS, UN ACRÒNIM CONCLOENT

Repassar actuacions i declaracions d’un personatge que s’atreveix a dir que “la transparència i la claredat són el seu lema” o que “no soc d’enganyar la gent” produeix arcades. Recordar frases com “som la candidatura de la mà estesa o de l’honradesa“, enrogiment olímpic.

Tant de bo ens puguin disculpar per l’extensió d’aquest resum plagat d’excessos per a repassar amb un acrònim de 7 lletres (S-O-T-E-R-A-S) al president més gris que ha passat per la FCF. Xulo, prepotent, ‘fantasma’…. són etiquetes a gust del consumidor. Però tot s’acaba, tot i que no se sap el moment.

S DE SADISME

Es defineix com una persona que “pot arribar a ser un fill de puta” (àudios de l’Izarra). “JO SOC L’INCITADOR, JO SOC EL FILL DE PUTA”

No ha tingut cap escrúpol en acomiadar treballadors i fer-los patir l’inimaginable, vetar-los com enllaç sindical, destituir directius i interposar denúncies, a tort i a dret, amb els diners dels clubs.

A ningú pot estranyar que ordeni “llançar escales avall” a un exdirectiu o insulti greument al seu secretari general davant els Mossos.

O D’OBSCURANTISME

El sabadellenc ha amagat als clubs les dades que li han interessat, com l’altíssima despesa en advocats i processos judicials oberts. A nivell de comptabilitat han hagut de ‘precuinar’ més de 2 milions per judicis, multes, acomiadaments de treballadors, advocats, sancions…

A més, les pujades arbitràries de sou al director general i als seus “picky blinders” (com defineix al seu grup de fidels), les renovacions sospitoses de contractes amb empreses amigues en ple període electoral o l’ús de les targetes i telèfons federatius durant el període electoral. L’exvicepresident Josep Vives no es va tallar enfront del director Calle i a Soteras. Les amenaces són constants. Escoltin

Una curiositat: per què eliminar les càmares de seguretat d’accés a la Federació?.

T DE TRAMA

Per les constants investigacions policials i judicials sobre el sistema de facturació del seu director o la contractació d’un campus ‘solidari’ (la solidaritat queda en família, sempre) a favor del seu gendre, o els accessos irregulars a correus electrònics i presumptes sobre falsos testimonis als judicis (cas Manel Duran).

Sobre l’últim procés electoral han demostrat que l’encara president no és gaire amic de complir les normes. La presumpta falsificació d’actes notarials i suplantació de signatures a les Terres de l’Ebre  (cas Esquerré) són vomitives. Per què no es va presentar la Catalana com a acusació particular contra l’exdelegat?

E D’EMPRESA DE COL•LOCACIÓ

Anotin: la jove de Soteras al departament d’actes, la seva exsecretària del CE Sabadell a la ‘Fede’, el gendre amb la Fundació, el fill a la Mutualitat i altres familiars de directius i professionals contractats i amb pujades de sou quasi cada any.

D’altra banda, el seu director regala un lloc de treball i diverses seleccions al seu fill i col·loca al parent al Baix Llobregat. Enrere van quedar impagaments a la Seguretat Social, sancions a la FCF, i encara s’espera la sentència  per cobraments indeguts de la seva dona. Encara ressona: “YO ME VOY A DEJAR LOS HUEVOS POR TÍ Y TE AYUDARÉ A MATARLOS GRATIS”

R DE RETROCÉS

Amb Soteras, la FCF ha perdut prestigi i fa olor a ranci pels seus comentaris masclistes i racistes, així com per la seva manca de projecte i d’idees pel futbol català. Només té l’insult a la boca contra tothom – inclòs el Govern- que no li riu les gràcies.

Per cert: s’ha oblidat ja la multa de la Autoritat Catalana de la Competència per les revisions mediques i la invalidació del sistema de reconeixements mèdics obligatoris? Gairebé un milió d’euros, eh?

Evident i nul.la capacitat de campanyes FCF, vivint encara del passat

Ah!, ho diu el gran Jordi Basté (RAC1): SELECCIÓ CATALANA. “Continua sent una federació en forma de cactus, una perxa en una habitació, els “palmeros” del Peret, el balancí de casa l’àvia, el traster amb olor de resclosit”. JA ESTÀ TOT DIT.

A D’ANIQUILACIÓ DE L’ADVERSARI POLÍTIC

L’’experimentat’ directiu ha fet servir l’estructura de la FCF (i els diners dels clubs) per posar demandes i querelles, a tort i a dret, a tot aquell que no li riu les gràcies, usant una compliance officer (Barbancho) que només investiga els enemics i no els ‘amics’.

Han intentat destruir l’expresident Subies demanant, fins a tres vegades, entrar al cas Soule i el jutge ha dit, també tres vegades, que la FCF no és part perjudicada sinò més aviat part beneficiada a títol lucratiu.

Han intentat ‘matar’ l’ assessor jurídic José Domingo Valls, però totes les demandes en contra seva les han arxivat (300.000€ abonats). Ara investiguen a Josep Llaó (ex ‘vice’) per denúncia falsa (el seu amic Calle li va dir que autoritzés una investigació de compliance contra Valls sabent que no era certa i ara li toca plorar).

I així un llarg etcétera, com Paquita Linares (l’única dona directiva a qui li estan fent la vida impossible), Manel Duran (a qui el mètode Soteras volia llançar per les escales i a qui Calle va insultar: (“fill de puta”, “marica” a una junta), Josep Vives (amenaçat al restaurant Izarra pel ‘Duo Sacapuntas’ i amb les amenaces complertes).

Curiós: A Vives no li ha arribat cap demanda ni querella. Encara més, ni es van admetre a tràmit, la qual cosa Soteras no ha dit. La realitat és que la jutgessa (cas Duran) sí que ha escoltat uns àudios molt interessants (Izarra) i li van dir que era totalment legal gravar-los.

A més: Per què aquesta afició d’intentar desprestigiar públicament al seu oponent Juanjo Isern, dient que està investigat en el cas Soule? Davant el jutge es va desdir ja que abans havia rectificat (diu).

S DE SERVILISME A LA RFEF

Soteras només fa valdre el pes de la RFEF per tenir càrrecs (qui més en té no para d’afirmar a les entrevistes), però no per beneficiar al futbol català, només per beneficiar el rubialisme i el que queda d’ell. Encara és hora que expliqui per què Catalunya no té ja dos grups de Tercera Federació o per què mai s’ha preocupat de la quantitat de places per equips catalans que s’han perdut a Tercera RFEF femenina (ja sabem que a Soteras no l’interessa massa el femení, llevat que sigui família i sigui per col•locar en algun càrrec).

La seva pèssima gestió de la Primera RFEF hauria de servir perquè li enviessin ben lluny directament. “La 1RFEF la vaig crear jo per encàrrec”, va afirmar. Doncs, així va.

I MAI MÉS ES VA SABER…

Ja que estem posats, 20 preguntes més perquè contestin, si tenen valor ,des del carrer Sicília.

1- Per què la promesa incomplerta de NO descensos en el 2020 va acabar amb algun dels seus presidents demandants com a directius?

2- Per què la venda irrisòria del Portal del Federat a la RFEF?

3- Acomiadament misteriós i fulgurant de l’exdirector de la Mutua. Raons?

4- Per què la declaración gratuïta “Sabadell és el tercer club de Catalunya”, obviant Girona, Lleida i Nàstic?

5- Per qué l’anunci de la Ciutat Esportiva a Sant Feliu de Llobregat quan era només una reunió amb un partit polític?. L’Ajuntament va negar cap acord i va fer servir un empleat (Prieto), president del Santfeliuenc, com a mediador. “Jo posaré la primera pedra” va avançar el maig del 2022.

QUÉ PASSA AMB ELS CLUBS TAURONS?

6 – S’ha passat d’’acotar’ als clubs taurons, propers a Barcelona, a ‘fer-nos molt amics’, sense dir noms, un altre clar cas de covardia

7 – Tres vicepresidents i el cap, amb senyores, i l’assessor personal a l‘Aràbia Saudita a càrrec de…?

8 – Per qué el totpoderós director Calle condueix cotxe (Mercedes) a càrrec dels clubs catalans a més de ‘bonus’ desconeguts fins ara?

9 – Per quina raó aquesta creació de més categories que dificulten ascensos fins 3ª RFEF?

10 – On ha quedat el seu SUPERPROJECTE pels drets audiovisuals de la Lliga Elit i la proposta MILIONÀRIA’ per a gravar els seus partits (març 2022)?

ASSEMBLEA DE L’EDAT MITJANA

11 -Assemblees sense vot secret ni telemàtic, presencial i a mà alçada i falses denúncies amb exposició pública d’alguns demandants. Ni que sigui l’Edat Mitjana (La Inquisició).

12 – Per què no li explica als clubs la història dels contractes externs a afins sense cap atribució ni tasca (contractes d’empreses vinculades a directius i afins com Grovalia, Serigest Mataró o Turing Roky de Berga).

13 – Per què el lloguer d’hotels de directius (Hotel de Berga, directiu Pep Graus?

14 –Per què la compra de trofeus a empresa de directiu (Grovolleida)?

CONTRACTES EXTERNS VERGONYOSOS

15 – Per quina raó aquest silenci totalsobre lacontractació de serveis d’Enríquez Negreira (2019-2021).

16 – Per què mai expliquen les despeses detallades de tots els directius en dietes i quilometratges?

17 – 15.000 euros va reclamar l’antic assessor de protecció de dades en una demanda civil. Vostès saben com va acabar? El consultor Dimitri Sierra va desaparèixer per resolució unilateral de contracte?

18. Per qué insultar presidents de clubs a televisió? (Mercantil)

– 19. Per què promoure un ‘Pla anticorrupció’ per aparentar bones practiques quan les sancions per violència es queden en res?

-20. Per què alimentar tants dubtes al voltant del robatori de Cap d’Any?

En fi, amics lectors, si han arribat fins al final, un aplaudiment perquè donar un repàs a la gestió d’aquest personatge és un via crucis.

The post Soteras o les set lletres de la vergonya appeared first on FutbolCatalunya.com.

Sembla que s’han acabat les bromes. Aquest cop han estat els lletrats de la Generalitat de Catalunya els qui han tret els colors a més d’un i d’una.

L’escrit presentat als magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no deixa lloc a la interpretació. L’actuació de Soteras i de la junta, a partir del 10/1/23, és una “desobediència a la resolució del TCE, emparant-se en una actuació del tot irregular de la junta electoral”.

Encara més, “la desobediència és una infracció molt greu” i “aquesta infracció molt greu és susceptible de ser sancionada amb inhabilitació temporal o a perpetuïtat”.

UNA SOLA DENÚNCIA I…

Amb una sola denúncia que arribi al Tribunal Català de l’Esport, s’obrirà expedient disciplinari contra els directius que van guanyar el 13 de febrer. Per què? per haver comès presumptament “la infracció molt greu de desobediència a les resolucions del TCE”.

I, si així ho considerés el TCE, d’acord amb el que diuen els lletrats de la Generalitat, el tren de Soteras i dels 30 directius i directives que li van acompanyar des del 10 de gener fins al 29 de gener, podria tenir final “feliç” de trajecte a la parada anomenada “Inhabilitació a perpetuïtat”.

Seria per a tots ells i elles…. o, si el/la maquinista és bondadós/bondadosa, potser acabi a la següent parada anomenada “Inhabilitació temporal d’un a quatre anys”.

ATENCIÓ, SOTERAS I DIRECTIUS!

I què passa si a algun directiu/directiva és sancionat/sancionada amb inhabilitació?

Només cal llegir el que diuen les normes de la mateixa FCF i sabrem la resposta ja que “la inhabilitació ho serà per a tota mena d’activitats en l’organització esportiva del futbol”.

I quant de temps trigaria a resoldre’s la inhabilitació… Dos o tres mesos? Avís a navegants… la inhabilitació és PER TOTA MENA D’ACTIVITATS EN EL FUTBOL. El viatge enlloc acaba de començar.

The post S’acosta la inhabilitació de Soteras i la seva junta? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Després de la ‘fantasmada’ del Tribunal Català de l’Esport a les eleccions del 13/febrer, dient que Soteras i la seva tropa havien exercit il·legítimament el càrrec durant 16 dies abans de les votacions; després de dir que no hi va haver condicions d’igualtat i que la junta electoral va afavorir la seva candidatura, però que no passa res, les rialles al c/Sicília cap al Govern encara s’escoltaven aquest agost fins al ‘show’ Rubiales a Sidney.

Aquella resolució del TCE serà estudiada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en les properes setmanes i i s’hi acosta un nou ridícul a l’esport català. El TSJC haurà de corregir el majúscul disbarat inventat pels jutges del TCE assenyalats directament a l’Informe Poncio’, abans de la seva astracanada.

UN ‘PICO’ I UN ‘PAQUET GENITAL’

Què va passar el divendres 25 d’agost a les 10:30 h., a Las Rozas, abans de l’al·lucinant Assemblea RFEF del “NO DIMITO”?

Rubiales va convocar els seus directius i va cessar tots vuit vicepresidents, menys Rocha, elegint-lo president-substitut per quan arribi el moment (que va arribar l’endemà). Diuen que per a sorpresa de tots els presents que estaven segurs de la dimissió de l’expresident de l’Espanyola.

Potser es pensava que com a vicepresident ‘molt amic’ de Rubi seria ell el nominat per edat per presidir la RFEF i potser per això anessin de celebració a Madrid els 4 vicepresidents. La expedició de la Catalana estava formada per 12 persones a càrrec del futbol català.

“VAIG APLAUDIR I NO VAIG APLAUDIR”

Quan va tornar a Barcelona, el ja exvicepresident de la RFEF, Soteras, treu pit i diu a la premsa que ha presentat la seva dimissió per l’actuació de Rubiales per quedar molt bé amb tots. I alguns s’ho van creure. No només no va dimitir sinó que va ser destituït com a vicepresident i es va quedar amb les ganes de ser també presi de la RFEF.

Encara sonen els aplaudiments de Soteras a Rubiales quan va dir cinc vegades “NO DIMITO” i les seves declaracions posteriors dient que les explicacions de Rubí “eren creïbles i que són coses que passen”.

INFANTINO AL·LUCINA

L’endemà, 26 d’agost, Gianni Infantino i la FIFA posa ordre amb la suspensió de Rubi per espai de 3 mesos… i la FCF fa un comunicat fent la pilota.

Ràpidament, els que unes hores abans van fins a l’extenuació a Las Rozas, es van posar a escriure comunicats oficials rebutjant les actuacions de Rubiales. Encara més, fins a les seves explicacions a l’Assemblea, demanant la dimissió immediata de qui els ha cobert de diners i de glòria en els darrers anys.

EL GOVERN DIU PROU

Va haver de ser el Govern de Catalunya qui digués prou i truqués a l’ordre a l’honorable exvicepresident. A Soteras li va molestar molt que es fes públic que la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà i la secretària general de l’Esport, Anna Caula, l’obligessin a reunir-se de manera urgent dilluns passat, abans d’anar amb Rocha. Però no ho va filtrar el seu trans-comunicador personal?

D’altra banda, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va manifestar hores més tard que el president de la FCF “Joan Soteras no ha estat a l’altura del càrrec que representa i no és la persona més adequada per estar al capdavant del càrrec”.

Tots sabem quina va ser la resposta prepotent, altanera, xulesca del sabadellenc que fa sempre allò que li dona la gana i allò que li diuen els seus escuders.

MOLT “GRAN”, NO; VELL, SÍ

“El Govern no és ningú per fer-me dimitir. A la Sra. Plaja no la conec de res, no sé ni qui és…. no opinaré ni diré res del que ella digui o demani per a la FCF. Només vull recordar-li que la FCF és un ens privat. Jo soc molt gran (vol dir vell) perquè em toquin el crostó. Ja li asseguro jo que no em van tocar el crostó a la reunió, i si me l’haguessin tocat, m’hauria aixecat i marxat, li asseguro que tant me fa. Tant me fa la Generalitat com la reina del cel“

EL ‘SHOW’ SEGUEIX AL PARLAMENT

Dies després van ser tots els polítics del Parlament de Catalunya (excepte PP, VOX i Cs) els que diuen “prou” i demanen canvis a la FCF; començant per la dimissió de Soteras, que qualifiquen com a persona no idònia per dirigir el carrer Sicília.

Li va preocupar això al “Trio La La La” de la FCF? En absolut, potser continuen les rialles cap al Govern… Algú podria pensar que “si la majoria de ciutadans de Catalunya, representats per aquests polítics al Parlament, demanen que marxem, nosaltres ens quedem per pebrots”. No tenim imatges i no sabem si en aquesta ocasió va haver-hi “agafada de paquet” a l’estil Rubi

A SANT JAUME TAMBÉ ES DIU PROU

La consellera d’Igualtat, Tània Verge, present a l’acte i seguint la línia del Govern, ha demanat una renovació a la Catalana. dient que Soteras, “no ha estat a l’altura. Hauria d’haver-hi una renovació important a la FCF, no només en l’àmbit de la junta sinó també pel que fa als plantejaments, dels protocols i les polítiques.”

Pot ser que avui encara rigui el ‘Trio La La, La’ en veure que tant els qui manen a Catalunya com el moviment feminista han dit que desocupin el carrer Sicília com més aviat millor. “S’ha acabat”. Volen una nova federació que representi el futbol català, els clubs i esportistes i els valors de l’esport. Però ja ens avancem: en les seves ments privilegiades no hi ha el verb “dimitir”.

La RFEF i la FCF han seguit camins paral·lels, amb els dos “emperadors” al capdavant. Encara que a la FCF tenim ‘Emperador’ i ‘Cèsar’, sense oblidar-nos de ‘Judes’, que encara treballa a gust. Prebendes als que riuen les gràcies i cessaments als quals no ho fan i potser no volen traspassar “línies vermelles”.

RUBIALES-SOTERAS, CAMINS PARAL·LELS

Des que Soteras va decidir nomenar Calle com a director general (càrrec que requereix els millors coneixements i experiència en una entitat que mou tants millors d’euros i més de 170 treballadors), la història s’ha encarregat de confirmar els pitjors pronòstics.

La realitat parla de treballadors acomiadats, ambient laboral crispat amb por en els empleats, baixes laborals per salut mental, denúncies, demandes, querelles a desenes, indemnitzacions importants i contractació de familiars. En resum: futbol català dividit, dues eleccions lamentables amb acusacions de frau i corrupció i el que queda, actes notarials a favor de Soteras perquè com a candidat representés més de 150 clubs, clubs que diuen que ells no van signar aquestes actes, etc…

I LA COMPLIANCE?

I ara, el tema de les dones que ha explotat per ‘un pico i un paquet’ i després de sentir que “són explicacions creïbles i coses que passen”. Sense oblidar-nos, que el presumpte frau electoral ja està als jutjats penals. En els propers mesos, més d’un que sigui ‘imputat’ començarà a preguntar quina pena de presó li pot caure per presumpta suplantació d’identitat i per falsificació de documents.

I la Compliance? Doncs, fent el paperot. Quants expedients o investigacions ha obert la Sra Compliance amb les greus acusacions que han sortit a la premsa sobre corrupció, frau electoral, i denúncies i querelles? Cap. Un record Guiness. I la Comissió d’Etica? Hi ha algú?. Després ens posarem les mans al cap. Els clubs se n’assabentaran algun dia de com s’està governant aquesta federació, i potser validaran la seva gestió o demanaran responsabilitats.

D’ACUSADORS A EMPLEATS

Per cert, no crida a ningú l’atenció que gairebé tots els que han posat ‘a parir’ Soteras i Calle en els darrers anys amb greus acusacions ara són dins, al carrer Sicília, uns i unes amb sou, i altres amb càrrecs importants?

Al febrer 2023 es va acusar públicament 10 persones de la candidatura de Talavera de ‘transfuguisme‘ per la seva renúncia, quan es van assabentar de l’existència d’un pacte secret entre aquest candidat i Calle.

El temps ha donat la raó els 10 que van renunciar: els principals homes i dones de la candidatura de Talavera ja estan treballant al carrer Sicília amb sou, i, braç a braç, a les ordres de Calle. Només falta Talavera per arribar i arribarà aviat.

PAQUITA/RAQUEL/SANDRA

I per acabar, no ens podem oblidar d’altres dones que han patit la implacable gestió federativa del ‘duo sacapuntas’. Cas Paquita Linares (als jutjats, per presumpte assetjament de tres federatius), Raquel Elola (secretària de la delegació de Tarragona, a la qual se li volia impedir exercir el dret sindical i després va ser acomiadada disciplinàriament) i de la treballadora Sandra (de la delegació de Vilafranca, de l’enemic’ Manel Duran, també acomiadada disciplinàriament estant embarassada).

Estem segurs que les quatre directives que hi ha a la Junta de la FCF i la seva Compliance

 hauran demanat explicacions a Soteras per tots aquests fets greus que assoten el carrer Sicília des de fa mesos (no n’hi ha millor evidència que els àudios de l’Izarra).

El futbol català ha de reflexionar: la consellera d’Igualtat del Govern ha demanat una renovació profunda de tota la FCF; també ho han fet la consellera de Presidència, la secretaria general de l’Esport i el Parlament. Cada minut que es trigui, anirà en perjudici dels clubs i federats catalans.

The post Soteras, Calle i Camacho, al punt de mira del Govern appeared first on FutbolCatalunya.com.

El 18 de setembre es compliran 5 anys de la possessió de càrrec de Joan Soteras a la Federació Catalana, temps suficient per haver sobrepassat qualsevol límit de prepotència, inutilitat i penúria per al futbol català.

Temps suficient perquè el Govern s’hagués posat a fer feina i acabar amb una dictadura vergonyosa per a Catalunya. Immers de manera constant als Jutjats, Soteras ha imitat molt bé al seu cap Rubiales fins a l’últim dia. “És la meva línia vermella, mai demanaré la seva dimissió”, va escridassar divendres 25 davant els seus directius.

I ja se sap: dilluns 28, (poc més de 48 hores), després de ser destituït com a vicepresident de la RFEF (no dimitit), canvia d’opinió perquè “Rubiales ha de dimitir, ja que l’escàndol ha evolucionat”. Increïble.

GOVERN-SOTERAS

No obstant això, l’ambient pel cas Rubiales-Hermoso servirà, entre moltes coses, perquè més d’un obri els ulls com és el cas del Govern. Per cert: on és Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives, per a defensar al seu ‘amic’ de la dura crítica del Govern?

El sabadellenc va sortir dilluns bastant ‘fotut’ de la ‘Gene’, ja que tant la consellera Laura Vilagrà com la secretària Anna Caula li van dir, amb molt bones paraules, però amb duresa, quin és el camí per a “no blanquejar el masclisme”. No val ser “tebi” ni va actuar com fa el president de la Catalana.

Encara més, la portaveu del Govern, Patricia Plaja ha anat més enllà aquest dimarts. “No es va actuar amb la contundència ni amb les formes que el Govern considerava necessàries. Tots i totes hem de ser conscients del càrrec que representem i el president de la FCF no ha estat a l’altura de la gravetat dels fets”. Ni més clar ni més alt. Impossible. Retratat!

PREGUNTES SENSE RESPOSTA

Ara destacarem la rèplica del totpoderós president federatiu en els mitjans de premsa amics, però hi ha moltes dubtes sense resposta encara.

1) Un llunyà desembre pandèmic el Govern va decidir paralitzar l’esport amb resposta directa del secretari Camacho: “El document del Govern és terrible i vergonyós”. Ningú va replicar.

2) L’abril del 2022 va esclatar el cas Paquita Linares per “coaccions, injúries i calúmnies“. L’única directiva de la FCF va dimitir perquè no aguantava més i el Govern no va obrir la boca. Per què? No és mediàtica? El cas segueix al jutjat.

PAQUITA LINARES: “COACCIONS, INJÚRIES, CALÚMNIES”

3) El 6 de febrer Futbolcatalunya publica uns AUDIOS (IZARRA) on queden de manifest la filosofia Soteras-Calle davant el directiu Josep Vives i el secretari Camacho. La directiva Linares queda en molt mal lloc. Escoltar-los és una cosa vomitiva

4) La presidenta del Riba-roja va denunciar “falsedat de signatura” en les eleccions de maig del 2022. Encara més, el TCE va decidir (12 gener) la repetició electoral. Què va fer o què va dir el Govern? Res. “Ha estat una cacicada del Tribunal”, va dir el president. Què va afegir el Govern? Res.

5) Al març d’aquest 2023 el Jutjat confirma que la FCF (Soteras) va ordenar espiar a l’actual president de la Fundació, Ivan Carrillo, amb diners federatius. Fotos amb prostitutes, incloses, apareixen en l’informe, però el Govern no va dir res.

6) Soteras i la seva junta decideixen que un dilluns 13 de febrer del 2023 es repeteixi el procés electoral sense presència de notari ni d’observador per part de la Generalitat. Per què ho va permetre el Govern?

7) Aquest abril passat l’excandidat Juanjo Isern va denunciar una falsificació monstruosa de més de 200 signatures. El cas està en el TSJC. Atenció perquè aquest pot ser el final del totpoderós.

8) Al maig va aparèixer l’Informe Poncio’. Estudi detallat del TCE on se’ls censurava durament als magistrats. Què va dir el Govern? Res.

9) I final: el 18 de juny el Tribunal Català tanca la inelegibilitat d’un Soteras que va estar al càrrec 16 dies com a ‘okupa’ pels seus ‘nassos’. El Tribunal va dir que ho havien fet malament, però que prevalia “l’esperit electoral”. I el Govern… callat.

I així podríem continuar amb la sèrie de disbarats de Joan Soteras, el seu escuder Calle i la seva junta de ‘pilotes’.

LA FATXENDERIA DE SOTERAS

A tot això, la reacció de l’encara màxim dirigent de la Catalana no s’ha fet esperar. Hi ha hagut pals per al Govern, ja que sap que ningú mourà un dit.

 “Quan a mi em pressionen, faig tot el contrari. Soc molt gran perquè em toquin el crostó. Ja li asseguro que no em deixo tocar el crostó“, ha declarat a TV3. La filtració de la seva reunió a Palau el va molestar molt: “Crec que el que no podem fer servir la política dins l’esport. Per tant, si era una trobada privada, és privada, i si és pública, s’ha de consensuar entre tots dos la resposta que es dona als mitjans”.

Com que va passar per tots els mitjans amics, Soteras es va agradar cada vegada més i va alçar el seu to. “Estem jutjant la continuïtat, o no, de Luis Rubiales. Respectem la Jennifer Hermoso, però no som ni jutges ni fiscals. Una persona quan se sent ofesa ha de denunciar”, va afegir.

“VAIG APLAUDIR I NO VAIG APLAUDIR”

I, per a arrodonir la ‘festa’, no oblideu mai la reflexió del septuagenari directiu quan se li va preguntar per què va aplaudir d’allò més a Rubiales divendres. “Aplaudí cosas que aplaudí y no aplaudí cosas que no aplaudí. Yo aplaudí cosas que aplaudí. Aplaudí lo que yo creía que tenía que aplaudir. Ya no me acuerdo de lo que aplaudí y de lo que no aplaudí”. Sense…. més paraules.

The post Per què s’atreveix ara el Govern amb el ‘pobre’ Soteras? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Gairebé una setmana després i, només després de comunicar oficialment la FIFA la “suspensió provisional de Luis Rubiales“, ha decidit Joan Soteras i la seva junta obrir la boca. I, per descomptat, la nova trans-comunicació federativa només ha servit per a tornar a exposar la seva enorme capacitat de ridícul, covardia i penúria.

Lluny de la rotunditat que han manifestat molts dels seus clubs afiliats durant aquests dies, Joan Soteras, que ha venut ‘dimissió’ com a vicepresident de la RFEF, quan va ser destitució, no pot dissimular la seva idolatria econòmica (aplaudiments inclosos) a Rubiales.

SOTERAS DONA LA NOTA

Vuit línies buides on no acusen el seu encara ‘cap’ del futbol espanyol sinó que se sumen a la decisió de FIFA ja li valen per a sortir del pas. Això sí, “en col·laboració amb la RFEF es continuarà treballant i potenciant el futbol femení català”.

Soteras satisfà amb aquesta nota ridícula i miserable les inquietuds que alguns directius espantats li han fet arribar. Molt poques veus s’atreveixen a ‘aconsellar’ al septuagenari o al seu escuder encara que sempre hi ha algun (Esteve Olivella -‘Nació Manresa’-) que parla en el seu cercle encara que no té ni idea de què va la història.

EXECUTIVA PER AL DIMARTS

“La FCF decidirà aquest dimarts si sol·licita la dimissió de Rubiales” va declarar el delegat del Bages-Berguedà-Cerdanya. Olivella oblida que només es reuneix la Comissió executiva (Bonet, Sellarès, Espasa, Quiñonero, Altimira i Montull). Cal incloure els empleats Calle i Camacho. La resta de la junta, que se sàpiga, haurà d’esperar novetats i Olivella no ha destacat per la seva capacitat crítica en els seus mil anys present al carrer Sicília.

“BLANQUEJAR EL MASCLISME”

D’altra banda, el notable nerviosisme del president septuagenari per les pressions de clubs i entitats s’ha acrescut, a més, amb les declaracions del Govern. “”Esperem una posició molt més contundent dels representants del futbol català. Els valors esportius s’han de defensar al camp, a les graderies i a les assemblees federatives. Així, no” va escriure Pere Aragonès, president de la Generalitat, i més d’un s’ha ‘fet caca’.

I després l’omnipresent Secretària general de l’Esport, Anna Caula. Directa i indirectament no ha ocultat mai la seva nul·la sintonia amb els rectors del carrer Sicília i aquest dissabte va tornar a treure el fuet. La màxima responsable de l’esport català ha acusat Soteras i a la FCF de “blanquejar el masclisme i defensar un personatge que a hores d’ara ja hauria d’haver plegat”.

The post Soteras eleva la seva capacitat de ridícul appeared first on FutbolCatalunya.com.

“Nosaltres començarem la competició en la data que hem marcat”, va afirmar el secretari general de la FCF, ara portaveu, Oriol Camacho aquest passat dimecres 18. Sintetitzava l’acord de la Catalana unit al missatge comú de la Unió de Federacions (UFEC). Aquest dijous respon el Govern amb un pla de desescalada ‘sui generis’ i hi ha reculada al carrer Sicília amb aquesta cerimònia de la confusió.

I, en el mig de tot aquest encreuament de comunicats, declaracions ambigües, veritats a mitges, filtracions, intoxicacions i crisis, estan els veritables actors. És a dir, futbolistes, directius, aficionats i Federació.

FCF-GOVERN: DECLARACIONS CREUADES

El Govern va reaccionar aquest dijous amb el seu pla d’obertura progressiva, però amb toc de queda sempre present fins que es minimitzi la pandèmia. Si desitgen llegir amb atenció tot el que diu avui el Govern, poden punxar aquí.

D’altra banda, prossegueix la màxima activitat polimediàtica del secretari general, Oriol Camacho, ja que el president Joan Soteras tria el silenci. L’ex àrbitre català, ara tercera autoritat federativa, està desconegut, ja que segueix les indicacions fil per randa i igual qualifica de “vergonyosa” una decisió del Govern que no es talla per a afegir que ‘passa’ de Procicat i de qui faci falta. “Nosaltres començarem la competició en la data que hem marcat (5 i 6 Desembre)“, va tuitejar. Doncs sembla que serà que NO.

Per cert, la ‘Fede’, per mitjà d’una una representació transversal de totes les categories del futbol obrirà un procés de reunió i una ronda de contactes amb els clubs catalans, per tal de conèixer el seu posicionament”.

ATENCIÓ GOVERN, I ELS CLUBS QUÈ DIUEN?

Parlem amb dos modestíssims del futbol català; CF Verdú Vall del Corb de Lleida i Atlanta El Raval de Barcelona, els dos de Quarta Catalana. Hem recollit dues opinions –fins i tot poden escoltar als seus presidents, Joan Barril (CF Verdú) i Amado Azuara (Atlanta El Raval)- encara que podrien ser qualsevol altre representant de Catalunya.

Quatre socis té el Verdú, cap té l’Atlanta. El primer ‘juga’ en el Grup 21 de Quarta Catalana, el segon en el Grup XIV. L’un i l’altre lamenten l’actual situació de pandèmia, com tots, i mentre el primer anuncia que no anaven a jugar fins al mes vinent de Gener (mínim), el segon reconeix que no sap com ho faran.

CF VERDÚ: NEGATIVA A JUGAR

Val la pena escoltar als dos protagonistes. Joan Barril, amb qui parlem abans que es conegués la decisió del Govern, avançava que els 11 equips del seu grup –ja s’han retirat Rialp i Les– no jugaven fins a Gener. No hi ha qui freni a aquest home que està molt indignat. Té 5 equips (amateur masculí i femení, cadet masculí i femení i aleví) però haurà d’esborrar a algun.

ATLANTA EL RAVAL: MOLT SOLS

Amado Azuara, qui també ha de bregar amb un indignant lloguer de camp (Camp Pujades), només compta amb l’amateur. Com els lleidatans, paguen per jugar, per descomptat. Entrenaven, abans del tancament de perímetre, a la platja perquè “tinc tres entrenadors fabulosos”, encara que segueix a l’espera de novetats. Confia poc en les subvencions, lamenta que hagin desaparegut “moltíssims grups. Crec que hem passat de 20 a 3 en 10 anys”.

El president barceloní, amb més de 20 anys com a màxim dirigent (herència que va rebre del seu pare també president)– “des que vaig penjar les botes”- admet que “ho he passat molt bé, però ara la gent no té ganes. Tinc un local social, ara tancat, i no tenim ingressos”.

The post Govern-FCF, o la cerimònia de la confusió appeared first on FutbolCatalunya.com.