La temporada passada, el club blau no va encaixar gols en 25 dels 38 partits de lliga. Aquesta, després de 10 jornades, no sap el que és deixar la porteria a zero
JORDI MESTRES @jordimestres7
Els atacs poden guanyar partits, però les defenses donen campionats. Aquesta premissa, tan tòpica com certa, s’acompleix a la perfecció a les terres de Ponent. El Lleida Esportiu, gràcies a la seva solidesa defensiva, va quedar-se a un pas de pujar a Segona. Quan l’ha perdut, ocupa posicions de descens. Anàlisi simplista, però del tot cert. I és que al Camp d’Esports no saben el que és deixar la porteria a zero aquesta temporada. 10 jornades de lliga i 14 gols encaixats. Només l’Eldense, cuer, ha recollit més pilotes del fons de la xarxa que l’equip de Siviero. Dada que mereix una reflexió per a entendre el perquè el Lleida és ara mateix l’avant penúltim classificat. De batre rècords a favor a fer-ho en contra. Del mur que es va construir la temporada passada no queden ni les pedres.
Tampoc els noms. Iván Crespo, ara al Racing de Santander, ja no hi és. Va deixar la seva porteria a zero en 29 dels 43 partits disputats. 27 gols en contra, només (un cada 143 minuts). En el seu lloc ha arribat Álvaro Campos, que ha jugat tots els minuts a la lliga. L’única vegada que no ha rebut gols va ser a la primera ronda de la Copa del Rei contra el Prat (1-0). I prou. Els Pau Bosch, Molo, Raúl Fuster o Albístegui ja no hi són i el nou Lleida no ha trobat encara el punt.
De fet, segons comentava el periodista Oriol Jové, el Lleida no rebia tres gols en un partit des del 18 d’octubre del 2015. Justament, en el pitjor moment d’Idiakez. L’inici d’aleshores, similar a l’actual, va superar-se gràcies a una segona volta antològica. Es va aixecar un mur insuperable, que va catapultar l’equip. Ara només cal ‘renéixer de les cendres’, com deia aquella pancarta de Rudes Lleida, penya avui enfrontada, com les altres dues, amb la directiva d’Albert Esteve.