Aquest pròxim dissabte tornarem a gaudir del clàssic derbi català entre FC Barcelona i RCD Espanyol a Primera Divisió encara que hi ha tres ‘plats’ més per a assaborir.

El xoc de filials (diumenge, 12 hores, 31a Jornada) mesurarà les forces del sisè classificat (45 punts) de 2a Federació enfront del novè (41). Els blaugrana de Juliano Belletti volen tornar a la zona de promoció d’ascens ja que pujar de manera directa és impossible. Els pericos de Raul Jardiel, que arriben a la Ciutat Esportiva amb una ratxa de tres empats i dues derrotes consecutives, continuen somiant amb objectius majors.

En la primera volta van guanyar els blanc-i-blaus (1-0, Ferran Gómez 79’).

ELS CADETS S15 I S16, PER TOTES

Però l’emoció estarà garantida també a la categoria cadet Sub 15 i Sub 16. Els més petits tenen a l’Espanyol com a líder (67 punts) i invictes lluny de la CE Dani Jarque (34/36 punts sumats). Els de Fermí Recasens, que van caure 2-3 a la primera volta, volen ‘venjança’ enfront dels d’Àlex Fernández, amb un partit per disputar. L’únic KO local es va produir el passat 22 de febrer a les mans del Girona.

D’altra banda, el Sub 16 presenta als blaugrana de David Sánchez al capdavant de la classificació (59 punts) un més que els blanc-i-blaus de Jordi Fernández amb 58. El duel serà molt competit, ja que, mentre els locals són els màxims realitzadors (70), els visitants són els menys golejats (14). En la primera volta es va donar un 0-1 per als periquitos, gol d’Hugo Chacón.

Mancant cinc jornades per al final de la Lliga, el títol no és clar per a ningú encara que els tres punts d’aquesta finalitat de setmana seran vitals.

The post Tres ‘miniderbis’ coincidents amb els ‘grans’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquesta jornada tan especial està emmarcada en la celebració dels 120 anys d’història del Centre d’Esports Manresa, club degà de la ciutat i la intenció és fer-ho amb activitats paral·leles. També serà l’estrena del nou enllumenat de l’estadi del Congost. Tota la jornada serà amb entrada GRATUÏTA.

Per tant, al llarg de la tarda es farà el següent:

• Partit de lliga de Tercera RFEF amb la UE Tona.
• Inflables per als més joves des de les 15:30.
• Animació i música.
• Transmissió televisiva (Esport Central i Canal Taronja).
• Xocolatada popular (a la mitja part).
• Desfilada del futbol base (més de 40 equips i més de 600 futbolistes).
• Xou de llums.
• Fotografia commemorativa dels 120 anys.

Des del club també es posaran diferents punts de venda de les butlletes de la Rifa dels 120 anys amb premis com les samarretes dels exjugadors Marc Pubill (At. Madrid), Aitor Ruibal (Betis), Noah Baffoe (Lee Man Warriors de Hong Kong) o les botes de Paula Fernández (Reial Societat). La data del sorteig està per determinar.

Els actes comptaran amb la presència de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, del regidor d’esports Anjo Valentí.

The post Presentació futbol base i innauguració nou enllumenat a Manresa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fins a 8 futbolistes del primer equip del Girona de Míchel van passar per les mans d’Axel Vizuete al llarg de sis temporades al futbol base de l’entitat gironina. És més, un total de 18 de ‘els seus’ futbolistes es van estrenar a dalt, l’últim Antal.

L’ascens a Tercera Divisió del filial va ser la culminació de diversos cursos a l’elit del Grup V. Vizuete, als seus 41 anys (gener), va provar fortuna a Eivissa amb la Peña on va sumar una experiència massa breu. És clar que el millor està per arribar.

PRESENT I PASSAT DE VIZUETE

Què és de la seva vida?

Veient molt futbol, preparant-me per a quan arribi algun projecte; i, a partir d’aquí, gaudir molt de la família perquè portava 12 temporades continuades entrenant i em vaig perdre moltes coses.

Qualsevol podria pensar que no li han arribat nous objectius, però la realitat és que el Comitè d’Entrenadors li impossibilita entrenar de Tercera cap amunt en haver treballat cinc mesos a Eivissa.

Correcte, només podria fer-ho a l’estranger o des de Tercera Federació cap avall.

“EL MEU PAS PER LA PEÑA D. VA SER ALTRA EXPERIÈNCIA”

Anar-se’n a l’estranger no el descarta?

No, no. La meva il·lusió és continuar creixent en aquest món i totes les experiències serveixen per a créixer com a entrenador i persona. No em tanco a res i, si arriba un projecte interessant a l’estranger, es valoraria.

Quina valoració va fer/fa sobre el seu pas per la Peña D.?

Una experiència complicada, incòmoda i difícil, d’entendre. Va haver-hi un canvi de president al cap de tres mesos i aquest moviment em va afeblir. En qualsevol cas s’ha de respectar i aprendre.

Per cert, canvia molt la feina d’un entrenador al capdavant d’un filial, com va ser el Girona B, a un primer equip?

Sí, són filosofies diferents. Al Girona hi ha una línia molt marcada mentre que a la Peña hi ha una estructura més humil, però és un primer equip. Són projectes diferents i demostra que cal estar preparat per a tot. Aquesta experiència de la Penya també m’ajudarà.

“AL GIRONA HI HA UNA LÍNIA MOLT MARCADA DE TREBALL”

Deduïm que ara li interessa més el futbol professional que el formatiu?

Bé, la meva il·lusió sempre ha estat arribar al món professional i em preparo per a estar en aquest camí encara que no és fàcil. Ja veurem el que ens ofereix el futur, cal estar tranquil i madurar les coses per a no equivocar-nos.

Axel Vizuete no serà el primer, però segur que gaudeix com Míchel, Siria (cap de captació del Girona) o Quique Cárcel per l’èxit del primer equip de Montilivi!

Clar. Des de la distància els continuo moltíssim tant al primer equip com al filial i la base. El treball que estan fent és increïble i, personalment, molt satisfactori veure jugadors que han estat amb mi i ara triomfen. Antal, Arnero, Arnau, Justin, Joel Roca, Merlet, Selvi… veure’ls sumar i aportar el seu gra de sorra és gratificant. Encara que ara el filial està passant un moment de dificultat, segur que el superaran perquè estan en bones mans.

“VEURE ALS XAVALS DEL GIRONA ÉS GRATIFICANT”

Després de sis temporades a Girona, el normal és pensar que també és obra seva…

Crec que també vaig posar el meu gra de sorra. Dies enrere em van dir que van ser 18 futbolistes de la meva etapa van passar pel primer equip. Van ajudar l’ascens a Primera i a mantenir-se i això m’alegra moltíssim.

Parla del filial i veure-li tan prop del descens pot ser fins a lògic donada la transformació i la formació amb aquesta joventut.

La Tercera és molt complicada encara que aquests xavals tenen molt talent i estic convençut que tiraran endavant.

“SERGI MORA ESTÀ MÉS QUE CAPACITAT”

Les referències que vostè tenia de Sergi Mora, del juvenil, eren impecables, no?

I tant! Va fer molt bona feina amb el juvenil tot i que la seva primera experiència en el futbol amateur sempre porta un procés. Està més que capacitat per a la formació i per a salvar la categoria que és el primer objectiu

Tornem al primer equip del Girona. Vostè mira l’equip de Míchel i la seva primera feblesa és….

Tinc un especial sentiment per tots els futbolistes que he tingut encara que admeto que el debut de Antal, i així li ho vaig fer saber a Quique Cárcel, va ser especial. Vaig apostar molt per ell des del juvenil, li vaig fer ser titular tota la segona volta perquè vèiem un potencial molt alt.

“EL DEBUT D’ANTAL VA SER MOLT ESPECIAL”

Alguna futura estrella més que cridarà l’atenció de Míchel?

Hi ha varis com Minsu o Shin, però per assumpte burocràtic no poden alternar primer equip i filial. Tant de bo puguin tenir regularitat per a demostrar tot el que són capaces.

Manté contacte constant amb Girona, no?

Molt, Parlo molt amb Quique, Albert Síria i altres companys del staff tècnic.

Ja que ha citat a Siria, algun dia es parlarà de la gran feina d’aquest home…

“ALBERT SIRIA FA UN TREBALL FORMIDABLE”

Fa un treball formidable i és un treballador amb sentiment de club.

Acabem: és molt exigent Axel Vizuete a l’hora d’estudiar projectes?

No. La veritat és que m’agrada integrar-me al cent per cent en el club, em moc per sensacions i ha de ser una cosa que em generi il·lusió. Estic tranquil i no em precipitaré, continuo preparant-me per a fer camí.

AIXÍ VEU LA 1a, 2a i 3a FEDERACIÓ

Una última qüestió ara que vostè observa de prop categories com a Primera, segona i Tercera Federació. Com veu als catalans?

A la Tercera sembla que Olot i L’Hospitalet lluitaran per aquesta primera plaça encara que uns altres com la FE Grama té un gran equip; serà una lluita dura per dalt i per baix. A Segona tenim molts que estan demostrant ambició i nivell; per baix, sembla que Espanyol i Terrassa estan sortint. Vull que tots se salvin. I a la Primera tant de bo se salvi el Sabadell (vaig jugar allí dos anys) així com el Cornellà, on va jugar el meu fill i els tinc estima. Està un gran Nàstic així com el Barça At.

The post “També vaig posar el meu petit gra de sorra al Girona” appeared first on FutbolCatalunya.com.

‘Univers Valdano’ és una assignatura a estudiar cada setmana que el comentarista de Movistar +, exfutbolista i extècnic, ho emet. Aquesta setmana el protagonista ha estat l’entrenador de l’equip de moda del futbol espanyol, el Girona de Miguel Ángel Sánchez Muñoz ‘Míchel’.

Molts aspectes de l’entrevista han estat destacats en molts mitjans de comunicació encara que val la pena centrar-nos en un que té com a protagonista el futbol base.

LLIBERTAT PER ALS NENS

Jorge Valdano li pregunta a Míchel en un moment determinat. “Per què l’Acadèmia no és capaç d’incorporar el que ens oblidem al carrer?”.

La resposta del madrileny no té desperdici. Durant seixanta segons, que pot escoltar a ‘Futbol en Movistar Plus+, el protagonista afirma que “perquè jo crec que en el futbol base està molt establert l’organigrama i els entrenadors també volen créixer. Hi ha un rendiment més que una formació; si no guanyes el dissabte, potser hi ha un problema”.

En la mateixa resposta s’inclou que “les escoles de futbol o els equips volen pujar de categoria, hi ha competitivitat i jo la competitivitat que vull és la dels jugadors i no la de l’entrenador”.

En resum: “Ens falta donar-li una mica més de llibertat a les escoles i en les pedreres al nen, aquesta llibertat de joc”.

MOLTS ASPECTES A OBSERVAR

No obstant això, Míchel comenta moltes més coses amb Jorge Valdano. Aspectes relacionats amb la salut mental de l’entrenador i la corresponent ajuda professional per a ‘sortir del pou’.

“Vaig estar tres anys amb el psicòleg, amb el psiquiatre i a poc a poc ja vaig visualitzant i mecanitzant molt els meus pensaments”, admet Míchel. Atacs d’ansietat, desesperació i lluita també apareixen al llarg d’aquesta interessant reunió entre dos grans responsables de banquetes de futbol.

The post “Ens falta donar llibertat de joc al nen” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El MICFootball (MIC – Mediterranean International Cup) continuarà a les comarques gironines, com a mínim, fins al 2026. Durant l’acte de presentació de la 21a edició, aquesta tarda al saló de Sessions de la Diputació de Girona, el president Miquel Noguer ha fet pública la prolongació del suport de l’ens supramunicipal al torneig per aquest any i tres més. 

“L’arrelament del MIC al nostre territori és ferm i volem que continuï així. Hem fet costat al torneig des dels seus inicis per la seva aposta envers l’esport de formació i perquè és un element dinamitzador de l’economia local i que projecta internacionalment la demarcació com una destinació turística de primer ordre”, ha destacat Miquel Noguer.

21A EDICIÓ DEL MICFOOTBALL

Per la seva part, el president i el director del MICFootball, David Bellver i Juanjo Rovira, respectivament, han destacat la sintonia que hi ha hagut sempre entre l’organització (MICSports) i la Diputació.

“Ens sentim com a casa i molt orgullosos que aquest torneig es jugui a les comarques gironines. Tenim un compromís molt gran amb aquest territori que ens acull des de fa vint anys i mai ens ha deixat de banda, especialment en l’època de la pandèmia. Anem de la mà i per això les coses funcionen i tornen a la normalitat”, ha explicat David Bellver.

Juanjo Rovira ha subratllat que l’edició d’enguany recuperarà xifres similars a les del 2019, abans de la pandèmia: “Estem per sobre dels 350 equips i amb molts països que representen els cinc continents. L’èxit és gràcies a un gran equip, de tothom qui ho fa possible. Quan veus que el treball de tothom durant tants mesos té aquesta recompensa, te n’adones que tot això val la pena. Els equips tenen ganes de venir, viatjar i passar-s’ho bé. Això és el que busquem, que visquin una experiència que mai oblidaran”.

MOLTES AUTORITATS A GIRONA

En l’acte, també hi ha intervingut el diputat d’Esports de la Diputació de Girona, Jordi Masquef; la cap de la Representació Territorial de l’Esport a Girona, Anna Julià; la directora d’Institucions de CaixaBank a Girona, Gemma Batlle; i el jugador del Girona FC, Arnau Martínez, que n’és un dels padrins.

També hi han assistit alcaldes i regidors dels municipis que acolliran el torneig. S’hi ha donat a conèixer tots els detalls d’aquesta edició, que tindrà lloc del 4 al 9 d’abril. 

LA INAUGURACIÓ, A VILATENIM

La cerimònia d’inauguració d’enguany tindrà lloc a l’estadi de Vilatenim, a Figueres. Les finals de les 9 categories del MICFootball (des de l’U12 fins a l’U19, tant en nois com en noies) es mantindran a Figueres i Palamós durant el cap de setmana.

En total, seran 35 els municipis gironins que acolliran partits del torneig. A més de Figueres i Palamós i la novetat de Salt com a escenari de la categoria U18, la resta de seus són les següents: Bàscara, Begur, Caldes de Malavella, Calonge i Sant Antoni, Cassà de la Selva, Castell i Platja d’Aro, Castelló d’Empúries-Empuriabrava, Fornells de la Selva, Girona, Hostalric, L’Escala, La Bisbal d’Empordà, La Jonquera, Llagostera, Llançà, Lloret de Mar, Monells, Mont-ras, Palafrugell, Pals, Quart, Roses, Sant Feliu de Guíxols, Sant Gregori, Sant Pere Pescador, Santa Coloma de Farners, Santa Cristina d’Aro, Sils, Torroella de Montgrí-L’Estartit, Tossa de Mar, Vidreres i Vilablareix.

35 MUNICIPIS GIRONINS ‘EN JOC’

El diputat d’Esports de la Diputació, Jordi Masquef,ha volgut destacar que “el MIC és un element dinamitzador del territori i ajuda a reforçar la marca de la Costa Brava i de les comarques gironines gràcies a la seva força mediàtica. Des de la Diputació, apostem per l’esport de formació i per posar èmfasi en valors com l’esforç, el sacrifici i el treball en equip”.«El MIC és d’aquells esdeveniments que tothom coneix i sap què representa. És un model d’esdeveniment esportiu formatiu de base, tant des del punt de vista esportiu, econòmic, com també integratiu”, ha explicat la Cap de la Representació Territorial de l’Esport a Girona, Anna Julià.

EQUIPS D’ARREU DEL MÓN

Aquesta 21a edició comptarà amb uns 360 equips de 34 països d’arreu del món i més de 7.000 participants, entre jugadors i membres dels cossos tècnics. Hi haurà conjunts representants dels Estats Units, Brasil, Canadà, Nigèria, Uzbekistan, Mali, Puerto Rico, Panamà, Mèxic, Japó, Hong Kong, Colòmbia, Israel, Perú, Emirats Àrabs Units, Xina, Aràbia Saudita, Austràlia, Costa Rica i Kazakhstan, així com també dels següents països europeus: Espanya, Regne Unit, Dinamarca, Hongria, Alemanya, Andorra, Suècia, França, Portugal, Àustria, Noruega, Finlàndia i Itàlia.

Hi participaran jugadors i jugadores d’entre 12 i 19 anys, dividits en 9 categories: alevins de futbol 11 i futbol 7 (U12-A i U12-B), infantils (U13 i U14), cadets (U15 i U16) i juvenils (U18, U19 i F19).

D’entre el total d’equips confirmats, n’hi ha 10 dels 20 clubs que competeixen a LaLiga (FC Barcelona, Real Madrid CF, RCD Espanyol, Club Atlético de Madrid, Valencia CF, Villarreal CF, Real Betis Balompié, Sevilla FC, Real Sociedad de Fútbol i Girona FC) i d’altres conjunts destacats europeus, com el Manchester United FC, Liverpool FC, Manchester City FC, AC Milan i Paris Saint-Germain FC, entre altres.

Les retransmissions televisives i per streaming també seran presents en aquesta edició i una gran part del torneig es podrà seguir des de qualsevol racó del món.

L’EXPERIÈNCIA D’ARNAU

El jugador del Girona FC Arnau Martínez ha recordat la seva experiència en el MICFootball. Hi va jugar el 2015 amb el FC Barcelona: “És un honor ser el padrí d’aquesta edició. Va ser una experiència molt bonica de viure i als que poden participar-hi, els recomanaria que ho gaudeixin”.

El MICIntegra, enfocat a persones amb diversitat funcional i que té el suport de l’Obra Social “la Caixa”, es jugarà per novè cop, el 7 d’abril a Vidreres. N’ha parlat la directora d’Institucions de CaixaBank a Girona Gemma Batlle: “Per a CaixaBank, el patrocini esportiu és una eina estratègica de comunicació que imparteix valors que l’entitat comparteix amb la pràctica esportiva i al mateix temps és una eina potent de proximitat amb el territori. Estar present en una iniciativa com el MICIntegra, a més, ens permet refermar el nostre compromís amb el territori i la seva gent per estar a prop d’ells per a tot allò que necessiten”.

Es calcula que el torneig mourà prop de 10.000 persones entre jugadors, entrenadors, voluntaris (més de 300), àrbitres i familiars, el que comporta una incidència directa en el territori, posicionant la Costa Brava com a destí de Turisme Esportiu, projectant la zona internacionalment. El número d’acompanyants (familiars i amics dels participants) és de 1.172 persones.

The post Diputació Girona + MICFootball = 2026 appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Mercantil i, per extensió, el futbol català ploren la mort de Joan Murtró. Qui va ser de tot al club sabadellenc, presidit actualment per Jordi Grané, ens ha deixat als 75 anys. A més, obre un buit impossible de cobrir. Una llegenda des de la modèstia que va ajudar a formar-se a centenars de futbolistes.

Nascut l’any 1946, Murtró exercia actualment de president d’honor del seu Mercantil, on va ser més de 60 anys de la seva vida. Ell va ser jugador, entrenador, directiu i fins i tot responsable del bar, trepitjant tots els camps on l’entitat vallesana va jugar. Des del de la Plaça del Treball a l’actual d’Arraona-Merinals, passant pel del carrer Bocaccio i amb col·laboradors estrets com Quico Díaz o Josep Maria Guarch, entre d’altres.

MURTRÓ, UN TREBALLADOR DEL FUTBOL

Eduardo Vílchez, Nakor Bueno, els Garcia Junyent -Òscar, Roger i Genís-, Jaume Garcia… tants i tants futbolistes que al llarg dels anys van rebre els consells de Joan Murtró i que avui el ploren.  Com també ho feia aquell mític exjugador de l’Atlético de Madrid dels anys 70, Marcelino Pérez Ayllón, qui va compartir vestidor amb ell.

Un mestre de mestres, com també ho recorda un altre descobridor de futbolistes, Manolo Romero: “Portava al Mercantil al cor. Tinc mil records i mil anècdotes amb ell. Han estat tantes hores junts al dia a dia que és impossible no emocionar-se”, va dir.

“EL MILLOR MESTRE”

Romero afegeix que Joan Murtró ha estat i serà “el millor mestre pel treball de formació que he conegut. Sens cap mena de dubte, un gran i un referent per tots els qui hem tingut la sort de poder conèixer-lo. Perquè per sobre de tot, ha estat una gran persona que estava sempre per ajudar-te”.

Aquest testimoni és un del molts que es podran llegir i escoltar a les pròximes hores. I és que la figura de Joan Murtró passarà a la història del futbol català amb lletres d’or. No només com a reconegut formador sinó també com una gran persona que ha calat ben fons al cor dels qui el vam tractar.

FUNERAL, A SABADELL

La vetlla de les despulles de’n Joan Murtró es farà al Tanatori Torras, que està a la Ronda d’Orient, 71, de Sabadell, a partir de les 16.00 hores. També en aquest lloc es realitzarà la cerimònia de comiat, que tindrà lloc dissabte 29, a les 12.00 hores.

Serveixin aquestes línies des de FutbolCatalunya perquè s’homenatgi la seva figura i per recordar a les noves generacions del futbol català qui ha estat, és i serà un símbol a seguir. Descansa En Pau, amic Joan Murtró.

The post Murtró, adeu a un gran del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

Motius?: variats. El jugador no està a gust amb l’entrenador, amb els companys, amb el club,amb els pares, etc. … i per això es volen anar a un altre club.

Denuncien que no sabien que estaven lligats amb el seu club un any més i que ningú els havia dit res. Hem preguntat a altres jugadors o pares, i ens diuen que ells sí que ho sabien, que se sap quan s’acaba la llicència consultant el portal del federat i que es pot saber fàcilment quan queda el jugador lliure amb el seu club. Qui té la raó?.

MISSATGE PER ALS PARES

No entenen per què el seu fill pot anar-se’n d’una acadèmia d’anglès quan vulgui però no es pot anar d’un club de futbol. A la federació diuen que hi ha unes normes que s’han de complir i que tots les coneixen quan s’apunten a un equip i a la Secretària General de l’Esport ens diuen que, quan hi ha discrepàncies, aquestes coses es resolen en els clubs primer, a les federacions, després, i, finalment, al Tribunal Català de l’Esport.

I preguntem a persones que han estat vinculades a aquest tribunal, i ens diuen que les regles esportives són legals, i que els jugadors han de complir els seus compromisos, per evitar danys als seus clubs i als seus companys.

Si un equip es queda sense els jugadors mínims, no pot competir i tindran una sanció, perjudicant als companys que segueixen en l’equip. És a dir: el millor és parlar i arribar a acords amb el club.

Com dèiem al principi, la història es repeteix any rere any. I les queixes ens segueixen arribant. La normativa és la mateixa.

The post Pares!, vull marxar d’aquest club appeared first on FutbolCatalunya.com.

El director del MIC (Mediterranean International Cup), Juanjo Rovira, és un dels grans referents del futbolcat i l’ànima del MIC. Ex entrenador, organitzador i director del Torneig més important del món en el futbol formatiu sempre sap veure i transmetre la llum del túnel. Aquest PODCAST es un homenatge per a tot el seu gran equip.

Què és d’en Juanjo Rovira?

En aquests moments, molta calma, ja que tot està aturat i, com diu la rondalla, com hi ha molt mala mar cal tenir el vaixell lligat en el port. Quan puguem, tornarem a navegar forts.

Juanjo MIC Rovira, no?

No, no. Jo sóc el director i el MIC és el MIC i ho era molt abans que jo fos director en el 2003 perquè estava l’amic Josep Colomer. Aquesta setmana haurien estat dies importants perquè estaríem tots reunits, tota la familia del MIC, a Santa Coloma de Farners i amb la il·lusió a flor de pell. No és així, i caldrà esperar al 2022.

“QUAN PUGUEM, TORNAREM A NAVEGAR FORTS”

No el veig immers en lamentacions sinó mirant el final del túnel i amb solucions a tot. Això és el que és fa en silenci?

Les lamentacions no serveixen per a res. Cal treballar fort per a quan tornem.

Aquesta 20 edició del MIC l’hem de festejar com mai, Juanjo.

Clar que sí, per dues raons: perquè és una edició important (20) i perquè podrem celebrar la normalitat en la nostra societat.

Deia vostè l’abril passat a L’Esportiu: “No serà gens fàcil tornar a aixecar el cap”. Parli’ns de projectes immediats?

“LES LAMENTACIONS NO SERVEIXEN PER A RES”

En el 2020 només vam poder fer els campus d’estiu, ens vam inventar aquells diferents campus i això ens toca ara per a començar l’organització del MIC 2022 a partir de setembre.

Si no tingués la història que té el MIC qualsevol s’ensorraria, però aquest esforç de tanta gent cal tornar-la a canalitzar. Què li diu la seva gent?

Que tenen les mateixes il·lusions de sempre i això també ens fa grans, és el gran equip humà que tenim. Hem passat de 128 a 400 equips perquè molta gent va en la mateixa direcció.

“FCF? HI HA MOLTES DECISIONS QUE ES PRENEN I NO LES ENTENC”

Parlem del futbolcat. Des del seu racó a les Terres de l’Ebre com es contempla aquest esport en el qual apareixen tantes divergències i tants protagonismes?

Hi ha moltes decisions que es prenen i no les entenc encara que se m’escapin normatives. Veure que a Primera Catalana obliguen a jugar, no així a la 2a, sí a Tercera i Quarta….i tot això la gent no ho entén molt. No ha de ser fàcil, però no acaba d’arribar bé a la gent.

The post Juanjo Rovira: parla l’ànima del MIC appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest passat dimecres ens va arribar una d’aquestes notícies que mai voldríem llegir, la notícia que ens havies deixat. Antonio Morales ‘Figu’, el nostre ‘FIGU‘, ja no està entre nosaltres. Notícia que ens ha deixat en estat de xoc, perquè ens ha omplert de tristesa a afeccionats, directius, jugadors i pares. Tots els qui formem part de la gran família del futbol català de la zona del Baix Llobregat i Barcelonès Sud.

Aquestes zones en les quals no hi havia camp de futbol que no haguessis recorregut. Sempre, per a trobar a aquests jugadors i que encara no havien tingut la sort que algú els posés en la pista d’un entrenador o club de categoria superior.

I era això el que feies en aquests últims temps, ajudar entrenadors-amics a formar les millors plantilles possibles sense demanar ni voler res a canvi. A més, el teu era un treball desinteressat, sense estridències, en l’ombra (mai t’ha agradat estar en primera línia) amb l’única satisfacció d’ajudar als amics.

Però permet-me que et faci un petit i humil homenatge a través d’aquest escrit.

Antonio Morales ‘Figu’, sobrenom que tot i tenir diverses teories del seu origen, jo em quedo amb aquella que diu que ‘Figu‘ era una abreviatura de “Figura”. Era el sobrenom que et van posar els amics que jugaven les ‘ pachangas’ de carrer amb tu. El teu va ser passió pel futbol amateur, pel futbol base, en definitiva pel futbol humil i apassionat tal com eres tu.

Sempre senzill, de fortes creences i conviccions tant futbolístiques com socials, que no es deixava doblegar per res ni per ningú, que no era d’afalac fàcil, que no era de regalar res a qui considerava que no s’ho mereixia i, a més, persona íntegra on n’hi hagués,

Entrenador, delegat, scouting, adjunt a la direcció esportiva…. innombrables càrrecs que et recordo des que els nostres camins es van creuar en el 2005 a la UE Castelldefels. Però si m’haig de quedar amb “alguna cosa”, amb algun dels “càrrecs”, dels “treballs” realitzats, em quedo amb la petjada que has anat deixant allà per on has passat, independentment de la funció desenvolupada. També queda encara molt viu aquest present a la Unificació Bellvitge

PER SOBRE DE TOT, AMIC

Les mostres d’afecte que estem veient aquests dies cap a tu persona no fan més que corroborar tot això i sé que t’hauria fet vergonya llegir-les o saber d’elles, perquè el teu era passar desapercebut.

Amic sempre et tindrem en el record. Se’ns ha anat un dels grans d’aquest món, però ha estat un plaer haver format part de les teves amistats. I, com diu el teu gran amic Álex Gaitán, trobarem a faltar aquestes tertúlies amb la teva inseparable ampolla d’aigua a la mà.

EPD, Antonio Morales ‘FIGU’

The post Antonio Morales ‘Figu’, sempre entre nosaltres appeared first on FutbolCatalunya.com.

Jesús Barón és un entrenador de futbol que intenta educar també als seus futbolistes en edat formativa. Aquest passat cap de setmana va acabar a graderia, ja que va ser expulsat pel col·legiat de torn del partit de cadets que tenia al seu equip, Jàbac i Terrassa, com a protagonista. El seu perfil de twitter exposava molt clar aquesta falta de respecte:

I ara l’àmplia una mica més sobre l’entrenador rival. “La veritat és que va ser tot una mica surrealista. Preferiria obviar esments al rival, ja que no m’agradaria deslligar la polèmica. El fet és que des del minut 0 va protestar airosament a l’àrbitre, sent mal educat amb els seus jugadors i el més greu i detonant de tot, faltant-li el respecte als meus amb frases del tipus “se la come”, “aprétale que no sabe”, escriu amb notable empipament.

Jesús admet que va ser expulsat però “l’única cosa que deia era que s’havia de guanyar com fora. Porto diversos anys desconnectat del futbol base i vivint privilegis del futbol semiprofessional i la veritat és que tampoc m’enorgulleixo de la meva actuació, res ho justifica, però en aquest moment vaig tenir un gran rampell fruit de la situació”.

I, per a engrandir una mica més la tristesa d’aquesta realitat, va arribar la cartolina vermella. “En ser expulsat em vaig anar a la graderia i no vaig tornar a parlar fins a la finalització del partit. D’altra banda, el personatge va continuar increpant a l’àrbitre fins que al final de partit es va anar fins i tot per ell. Tot molt i molt lamentable”, conclou

The post Un altre cas de pèssima educació esportiva appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

Llegim a la presentació de l’obra, al Menú de l’UVIC-UCC: Què passaria si un dia en una aula, quan un nen o una nena acabés de donar el resultat d’un problema proposat per la seva mestra, de sobte se sentís un crit des del darrera que digués: “Sí senyor! Ben fet! Bravo!” o bé “Apa aquí! Que malament!”.

Doncs això tan poc habitual en una aula, és un fet que passa sovint a les graderies dels camps esportius on es practica l’esport formatiu o de base. Que no sigui habitual, significa que és perjudicial per a algú, Joan?

No hi ha dubte que els pares ajudem i el llibre està enfocat en aquesta direcció. Ho comencem amb aquesta metàfora de l’escola, una mica per a posar-nos en el símil de l’escola, ja que és el que passa sovint a l’esport i també per a dir que ha de donar-se un procés d’aprenentatge. La mirada dels pares hauria d’anar enfocada a això, a resoldre situacions complexes i a vegades està bé animar i altres callar.

A mi m’agrada molt escoltar com una mare, una àvia, un pare, un amic… com recolza a un nen/nena que està jugant al camp. Amb respecte, només faltaria, però amb paraules d’ànims. No és aquest el camí?

Sí, és el d’animar i, a vegades, el de callar. El que nosaltres volem dir és que no cal interferir en aquest camí del nen/nena que està jugant, que es distregui, perquè hi ha pares que a vegades fan de ‘locutor’. Argumentem això sense que es distregui, que sigui coherent amb el que li diu l’entrenador, que no siguem ‘intrusos’ del nostre discurs (tenim un capítol) i va bé per a parar esment. No s’ha escrit per a renyar els pares sinó perquè tinguin un criteri per a actuar en benefici dels seus fills.

Amb sinceritat, quan sento que el pitjor d’aquest ‘negoci’ són els pares, em rebel·lo. Vostè?

També, és que sense pares no hi hauria esport, sense pares que no els ajudessin en les rutines de fer les seves bosses o portar-los al camp…els clubs també han de saber el seu rol. Els clubs són clients i nosaltres hem de portar als nens on ofereixen un bon producte, que assegurin un bon tracte, que els reforcin…els pares són essencials, imprescindibles.

Amb aquest maleït coronavirus, molts clubs no deixen que els pares estiguin a la graderia i s’enfaden molt. Vostès, com a pares què farien/dirien?

Si no es pot estar per norma sanitària, s’entén, però el que no s’entén és que, abans de la COVID, hi haguessin clubs que no deixessin estar als pares. És l’únic lloc on podem veure l’aprenentatge dels nostres nens/nenes, a l’escola no hi ha graderies, en el camp sí que podem gaudir. En altres esports sí que deixen. No entenc per què hem de ser els pares els ‘intrusos’ o els ‘enemics’ o els ‘dolents’. Volem ajudar i que els clubs ho facin tan bé com sigui possible.

Molts anys enrere, una entitat, la Fundació Martorell, va tancar la presència dels pares als entrenaments dels seus fills i fins i tot van tancar el bar perquè molts familiars és ‘passaven de rosca’. Ni el fet d’acabar amb el negoci va frenar a Agustín Mellado i cia.. tot i que el negoci és el negoci…

El nostre llibre va enfocat una mica a tots els esports i és cert que molts creiem que els nostres fills són ‘Messis’ sense pensar que és una loteria. Els pares ho han de veure com un aprenentatge de tècniques i tàctiques i per a relacionar-se socialment en un entorn molt ric.

‘Des de la graderia’ editat per l’Editorial Eumo, dóna resposta a molts interrogants al voltant de l’esport educatiu. Estem d’acord que ha de servir per passar-ho bé, aprendre i crèixer, però tot això és compatible amb la competitivitat i la rivalitat?

Nosaltres exposem en el llibre tres objectius: aprendre, gaudir (si no s’ho passen bé, que ho deixin) i competir, al màxim de les possibilitats de cada nen. Cada equip ha d’intentar competir al màxim de les seves possibilitats i a un nen se li ha d’exigir que intenti ser cada dia millor i els entrenadors han d’intentar aconseguir aquest equilibri; a tots els equips (A, B o F) se’ls ha d’exigir competir i intentar guanyar. D’acord amb Pierre de Coubertin, “l’important és participar”, però també volem guanyar i ser els millors.

Un altre aspecte: Joan Arumí, Albert Juncà i Gil Pla, companys i professors del departament de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport de la UVic-UCC, apunten als pares com responsables i llegeixo literalment en el vostre llibre “a l’hora de mantenir el fràgil equilibri entre plaer, competició i aprenentatge. No és més feina dels tutors, dels professionals?

És que la família és molt important per a aquest equilibri i, si el nen/nena no s’ho passa bé, no té sentit estar i, si no aprèn, tampoc. També s’ha d’aprendre a ajudar a un company que no juga i, depèn de quin discurs fem, es desequilibren els tres objectius que dèiem. Ja veurem el que fa el nen.

També dieu que ‘La mainada necessita i sovint reconeixement”. No passa quasi tot, primer, per l’autoreconeixement, per educar l’autoestima?

Sí, també comentem que els pares els hem de veure i seguir perquè els afecta en la seva autoestima. Si ningú va a veure’ls, els afectarà i tant aquesta part d’autoestima com donar valor a les coses és molt important. És feina dels entrenadors i ho han de fer veure però els pares també des de la graderia.

Quina tirada heu fet? Hi conteu amb el reconeixement de la Secretaria de l’Esport o la UFEC?

No. Hem fet una tirada inicial de 1.500 llibres, tenim intenció de fer-ho, anar a clubs, a la Federació, Ajuntaments o donar xerrades; és molt important poder fer aquesta reflexió pedagògica amb els pares i clubs i aquest llibre va d’això i que arribi als pares per a pensar.

Se li pot dir al Barça que NO, si et volen fitxar?

El que expliquem en el llibre és allò del ‘Quilòmetre zero’. Ara resulta que hi ha nens que fan quilòmetres i quilòmetres per a anar a jugar amb un equip que està a 70 o 100 km i els pares han de triar una mica. A vegades és molt aviat per a fer això i la majoria de clubs pròxims compleixen l’objectiu de formar-los; quan tinguin 14/15 anys és una altra cosa. Aquesta reflexió també la fem amb clubs ‘quilòmetres zero’.

Joan, l’última: ens podries donar 3 raons als pares i, per què no, als fills, per comprar el vostre llibre. 

Per tenir CRITERI i fer una reflexió pedagògica (pares); perquè s’exposa una mica el que volem els pares en aquest segle i els clubs han de saber com evolucionarem amb relació al futbol (CLUBS) i perquè AJUDARÀ a fer un futbol més educatiu. Tots guanyarem amb aquest entorn més saludable.

The post ‘Des de la graderia’ és veu amb precaució appeared first on FutbolCatalunya.com.

IVAN RIERA @Ivan_Avientu

El futbol català és piramidal, com totes les territorials, però mentre en algunes en el cim (el futbol professional) hi ha 5 o 7 equips, en el nostre cas hi ha 3 i a la màxima categoria 1 o 2 la temporada vinent. Aquí gaudim de fins a 4 categories regionals. La lògica ens diria que davant tants clubs federats la competència ha de provocar un rendiment esportiu major. Mirem a la classificació professional i veiem que no.

El problema neix ja en la nostra base, la base de la piràmide, on viuen els clubs més humils. En la base ens trobem clubs que per sortir a competir fan malabars entre preus federatius, lloguers de camps, material, etc. A sobre tenir instal·lacions molt precàries provoca una diferenciació entre dos clubs d’una mateixa zona. Podríem parlar de clubs jugant en camps de terra amb l’eterna promesa de posar artificial. No interessa.

No interessa perquè vivim en una societat on la inversió econòmica busca rendibilitat a curt termini i no es valora el paper formatiu i social de dotar de recursos a espais on aquests estan quasi abandonats. Surt més a compte patrocinar amb el nom de la ciutat al gran equip de la mateixa abans que invertir per crear bones instal·lacions que a la llarga seran en benefici de la comunitat.

LLUITA DESLLEIAL

I quan no tens instal·lacions no pots lligar als teus jugadors, al futbol base la tendència és esgarrifosa. Clubs que a l’esquena dels altres clubs s’emporten jugadors, i se’ls emporten per bàsicament millors instal·lacions i millor projecte esportiu, que no formatiu. Bàsicament el futbol català en lloc de fer de la competència entre clubs un benefici esportiu, la competència es torna en una lluita deslleial, sense respecte pels clubs veïns i on interposes la teva voluntat vers la resta.

La frase de “poderoso caballero es don dinero”, o el famos “el dinero llama al dinero” és molt real quan veus que en lloc de blindar i defensar als petits clubs i sancionar aquesta usurpació de jugadors, doncs, es permet i no es diu res, com si fos part del futbol el fet de no respectar el rival ni anar de cara, i ho sento molt, però la nostra federació resta llunyana d’aquesta lluita.

I al final a mesura que vas pujant esglaons en la piràmide vas veient que aquestes dinàmiques es perpetuen i a sobre apareixen diners pel mig. Per començar una reconstrucció del futbol català, per poder aixecar-nos de nou ens cal començar a posar els fonaments de manera equitativa a la part més baixa. La clau per gaudir d’un bon nivell esportiu és garantir una bona competència dins del terreny de joc i fora.

UN GREU PROBLEMA

A banda del fet que en grans ciutats els clubs de les principals ciutats no gaudeixen d’una massa social amplia i això, vulguem o no, fa que els equips un cop assoleixen categories nacionals no puguin acabar de fer el salt al futbol professional. Perquè la presència del soci i de l’aficionat és fonamental en el creixement esportiu, però al futbol català, entre l’existència de gegants esportius sumats a la gran i diversa oferta cultural ens ha portat a veure uns estadis amb poc més de 1000 espectadors en les nacionals.

Tenim un greu problema i el futbol professional és la punta de l’iceberg, cal començar un treball des de baix. Cal escoltar, donar suport i seguir als clubs pròxims, perquè el futbol català neix a la 4a catalana. Si en la 4a les coses ja no van bé tot trontolla. Treballem, doncs, per un futbol digne, alegre i on demà al cim estiguem al nivell d’altres territorials. I recordeu doneu sempre suport al club del poble.

The post La ‘ferida’ del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

EDUARDO BERZOSA @EduardoBerzosa3

La UE Sants va acabar aquesta temporada irregular com a líder del Grup IV de la Preferent Juvenil. Amb 51 punts sumats en els 21 partits de Lliga disputats, els de L’Energia han pogut viure l’alegria, encara que sigui confinats, d’un ascens que els retorna a la Lliga Nacional. Bona part de culpa la té el seu tècnic, i també director esportiu del futbol base, Àngel Gálvez. 

Com veu la temporada que ve amb 20 equips?

La temporada que ve serà atípica, curta i molt intensa, pendent de sub-grups, un grup a una volta, alguna cosa que està per veure. El que és clar és que l’equip que comenci bé, tindrà molts números de quedar a dalt, ja que no és el mateix 10 jornades més que 10 menys, el marge d’error serà mínim.

Creu que el nivell serà molt alt?

El nivell serà alt com sempre, però caldrà tenir molt en compte les dinàmiques, ja que el marge d’error serà mínim i també pot ser positiu per a equips recentment ascendits. En aquesta lliga no compta el nom sinó la regularitat i pot haver-hi més d’una sorpresa d’algun equip que comenci molt bé i acabi fent una temporada atípica (tant de bo sigui així, perquè sempre és bonic veure equips com el Cerdanyola a divisió d’honor).

Com veu la propera campanya i a qui veu amb el paper de favorits?

Espero una temporada molt competitiva, treuen els grans de la categoria (Barça, Espanyol, Girona, Damm, Cornellà..) crec que els següents per a poder pujar seran Llagostera, Sant Andreu o Nàstic i algun altre equip que haig de deixar-me.

Quina és la seva meta, el seu objectiu per al pròxim curs?

Posarem el llistó molt alt i estic convençut que aquesta nova temporada realitzarem un molt bon paper però sobretot gaudirem com ningú. La nostra meta ha de ser ambiciosa, hem de deixar de pensar que acabem de pujar i amb salvar-nos ja ens val, per a això ens quedem on estàvem i segur que estarem a dalt. Hem de ser ambiciosos i pensar a mirar el primer lloc, ja que si tenim aquesta mentalitat el nostre primer objectiu l’aconseguirem. Després ja es veurà, m’agrada pensar en gran, si després fem una temporada mediocre o dolenta és que no haurem fet les coses prou bé per a estar a l’altura de la categoria, però avui dia tenim un molt bon equip amb molta fam de creure, aprendre i competir en cada entrenament i partit.

The post El Sants d’Àngel Gálvez vol ser ambiciós appeared first on FutbolCatalunya.com.

CARLES BARCONS BELLIDO

L’aturada de totes les competicions esportives, tant professionals com amateurs,  degut al Covid-19, ens ha canviat el panorama i ens està canviant també els esquemes de l’habitual pràctica esportiva fins ara.

A nivell de futbol no professional, on s’inclouen la majoria dels futbolistes, també hi ha hagut una aturada total de la pràctica esportiva en el seu espai habitual com és el camp de futbol.

En aquest període de confinament han sorgit diverses iniciatives per part dels professionals d’aquesta disciplina esportiva, com de totes les altres, per no perdre ni el contacte ni la il·lusió de sentir que segueixes sent futbolista.

Gràcies a les noves tecnologies de la comunicació ha estat possible establir un nexe d’unió a molts nivells tant entre amics i companys com tècnics i jugadors per seguir mantenint un mínim d’esperit del futbol en el nostre dia a dia.

Portem més de dos mesos de confinament i encara no hi ha data de reinici de l’activitat esportiva a nivell no professional, i no és per manca d’esforços, interès o mitjans; és perquè estem davant d’una malaltia infecciosa nova, de moment molt poc controlada i que desafortunadament pel món de l’esport, la seva pràctica sense mesures de control i protecció pot afavorir la seva propagació.

En aquestes circumstàncies, els esportistes es veuen obligats a seguir unes pautes mínimes per al manteniment del seu estat físic de forma individual al seu domicili. A més a més, es posa de manifest la importància dels aspectes nutricionals i psicològics, que requereixen una atenció especial per tal d’assolir la millor forma física possible tan aviat com es torni a iniciar l’activitat física en els espais naturals per a fer-ho.

Per part de les federacions, tant la FEF com la FCF, es proposen iniciatives per conscienciar als futbolistes sobre el risc que representa la tornada a l’activitat física en el terreny de joc i posteriorment a la competició, després d’una tan llarga aturada.

El Covid-19 ha transformat tota l’estructura esportiva, tant professional com no professional. Es fa difícil poder avançar o definir quines mesures s’haurien prendre en cas que apareguessin nous rebrots de la pandèmia o bé que sorgissin nous casos d’infecció entre els futbolistes.

La tornada a les instal·lacions serà de forma diferent a la que estem acostumats. Caldrà adaptar-la a cada lloc i entorn i a les característiques pròpies de cada instal·lació,  un altre repte global que requereix de treball individual i d’equip. Serà un nou model de funcionament que  també afectarà al món del futbol en el seu desenvolupament habitual.

Les indicacions de les autoritats sanitàries són les guies que ens permeten progressar paulatinament per tornar a poder gaudir tant els esportistes, com els professionals tècnics, directius i els mateixos espectadors o aficionats que cada dia, cada setmana, durant tot l’any estan pendents del futbol i que esperen amb il·lusió que el seu esport preferit torni a la nova normalitat.

La prevenció de lesions és una part molt important a tenir en compte en la fase de preparació i entrenaments, ja que la tornada a la competició després d’aquesta aturada pot tenir un impacte negatiu en l’estat físic i psíquic dels jugadors. No és el mateix l’entrenament, la preparació física o la competició; quan es passa un temps sense competir, la coordinació, la motivació o la mentalitat no és la òptima per a l’estat físic i mental desitjable per a la posta a punt del futbolista en competició, i si es competeix sense estar al nivell òptim, les lesions poden aparèixer amb molta més facilitat.

Ens espera una pretemporada ben diferent, adequada i condicionada pel Covid-19, que ja forma part del nostre dia a dia i que tot apunta que seguirà sent així per un temps.

CARLES BARCONS

The post El Covid-19 ha donat la volta al món del futbol appeared first on FutbolCatalunya.com.

FRANCESC FOLGUERA

(OPINIÓ) – Parlar de futbol base/futbol formatiu és molt complex perquè hi intervenen diferents actors: jugadors, entrenadors, clubs-coordinadors i pares. Les formes de pensar de tots ells solen ser bastant dispars.

Porto molts anys dedicat al futbol de formació, des de clubs modestos a equips de major nivell. No vull donar lliçons a ningú ni pontificar, però des de l’observació i els comentaris de moltes persones pròximes a aquest tipus de futbol m’agradaria parlar d’un tema bàsic: la formació i el perquè, en les categories d’iniciació.

Des de la màxima humilitat i respecte a tothom, penso que totes les opinions són vàlides però em trobo que tenim molts practicants en el futbol formatiu, tant nens com nenes, però després el resultat d’arribar a categories superiors pel que fa a l’edat, les deficiències són molt grans.

Crec que en les categories d’iniciació, fins a cadets, els entrenadors i els àrbitres haurien de ser els millors. Fins cadets (futbol-5, futbol-7 i futbol-11) la iniciativa en el camp de joc sol ser dels jugadors (tant nois com noies) i a partir de cadets ja entra un factor nou, que és l’entrenador. La coordinació és més gran perquè hi ha una major maduresa neuronal per part dels futbolistes.

El futbolista neix i amb el treball dels entrenadors i/o formadors millora fins a aconseguir un nivell que, com a l’escola, no és per a tots igual. En el futbol-base tenim tres tipus de plantejaments:

– Amb la formació arribem a la competició i al resultat.

– Els que creuen en la competició i en el resultat exclusivament

– I un tercer element actual, els que creuen en el futbol “business”.

Sóc dels que crec que adaptant-se a l’edat dels infants s’han de treballar els diferents fonaments que formen part del futbol. Hi ha un tema molt important: hem aconseguit que gairebé tothom treballi amb pilota. Amb pilota es pot fer tot i és la millor eina per a l’aprenentatge.

Si partim de la base que amb la formació continuada, potser no s’aconsegueixin resultats immediats, però si a llarg termini sempre partint de la base de la qualitat dels jugadors/es que tenia a la nostra disposició.

Hi ha clubs en que el més important és el treball diari per poder competir i aconseguir resultats i així aconsegueixen títols però a l’hora de la veritat, arriben molt pocs d’aquests jugadors a certa elit. Per a mi, això és un error important perquè el futbol de base és per poder aconseguir jugadors amb un nivell important que puguin destacar a les categories superiors.

Tenim la gran sort que el futbol d’iniciació és el que, per a mi com a entrenador, dóna més alegries perquè amb el treball amb aquestes persones al final de temporada veus la millora al respecte de l’inici i això és impagable. Si a sobre aconsegueixes resultats destacats, millor, perquè potència davant de tot l’entorn futbolístic, el treball d’ensenyament realitzat.

És important a final de temporada la satisfacció per la feina feta sempre partint de la base de l’objectiu que t’hagis proposat a l’inici de la temporada.

Em trobo pares que em comenten que no es deixa llibertat als nens/es en el joc. Sóc dels que crec que el futbolista ha de tenir llibertat en la iniciativa però sempre respectant les regles del joc de conjunt.

Hi ha un tema que no entenc i em preocupa: perquè als joves futbolistes NO se’ls deixa regatejar. Amb l’excusa de tocar, una part important i fonamental de el futbol s’està excloent. Abans teníem el carrer per desenvolupar les nostres iniciatives. Als nois/es cal deixar-los regatejar perquè és una de les millors formes que hi ha de desbordar el contrari i aconseguir superioritat. Regatejar no vol dir ser individualista ja que el futbol és un joc de conjunt.

També vull dir que en una edat primerenca no coartem la individualitat perquè és una forma de millora en la tècnica individual. Ja tindrem temps més endavant per intentar integrar aquesta qualitat individual en benefici del grup.

Durant molts anys m’he manifestat i ho mantinc, que en les fases inicials de la formació de l’futbolista, hauríem de competir, perquè la competició és necessària per veure la millora en el treball realitzat en els entrenaments, sense punts. Potser per gols només. Així potser oblidaríem que la primera assignatura en el futbol, ​​no és guanyar sinó ensenyar / formar perquè els entrenadors som formadors / pedagogs.

Johan Cruyff (q.p.d.) sempre es queixava que els jugadors arrivaben a la categoria de cadets (14/15 anys) sense saber jugar amb les dues cames. No ho entenia com a la fase inicial d’un futbolista no li ensenyaven a potencia la cama ‘dolenta’. Un futbolista, tant noi com noia, amb una sola cama pot tenir un bon nivell però si vol assolir un gran nivell (l’èlite) li farà falta ser ambidestre.

El Sr. Oriol Tort (q.p.d.) tenia per costum preguntar-te després d’un partit: “Com em jugat” i després, “com em quedat”. Penso que això es molt important perquè realment si juguem bé tenim moltes opcions de poguer guanyar el partit.

Per acabar, vull agraïr i felicitar a tots els entrenadors i/o formadors que creuen en la formació com a base per a poder competir i veuen que aquest treball permet que els resultats tant a curt plaç com a llarg plaç siguin positius tant individualment com col.lectivament.

Francesc Folguera

The post Futbol Base: La formació és bàsica? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Premsa FCF

La Fundació Catalana de Futbol, a través de la línia de beques ‘Futbol per a tothom’, ha permès que un total de 449 infants en situació de risc d’exclusió social hagin pogut accedir a jugar en un equip federat català durant aquesta temporada 2019-2020. Aquesta xifra consolida el creixement per quart any consecutiu del programa, que té com a objectiu facilitar l’accés a la pràctica del futbol i futbol sala als menors d’edat de famílies amb gran vulnerabilitat econòmica, fomentant la igualtat d’oportunitats a través de la subvenció de les quotes federatives.

El programa ha registrat un increment del 43% de nens i nenes beneficiaris respecte el curs anterior, on es van veure afavorits 314 infants. L’evolució, així mateix, ha estat notable respecte la campanya 2017-2018, en què s’hi van acollir 203 menors, i la 2016-2017, quan es va engegar i destinar aquesta línia d’ajuts a 84 afiliats.

Pel que respecta al repartiment per edats, el programa engloba joves i adolescents des dels sis fins els divuit anys d’edat. La franja dels tretze anys és la que compta en l’actualitat amb el nombre més alt de becats, amb un total de 59.

Per fer possible la línia de beques ‘Futbol per a tothom’, la Fundació de l’FCF compta amb la col·laboració tant dels clubs, com també dels serveis socials, la Direcció General de l’Atenció a la Infància i l’Adolescència i les entitats del tercer sector, amb qui realitza una labor conjunta en la detecció dels casos de vulnerabilitat, en funció dels indicadors territorials de risc de pobresa i d’exclusió social.

Aquesta tasca complementa la resta de projectes i programes socials que té en marxa la Fundació de l’FCF, com ara els Premis Solidaris, la subvenció d’arbitratges per partits de caire benèfic, l’Enfutbola’t, el Campus Campions o el Campus Solidari de futbol.

The post Les beques ‘futbol per a tothom’ creixen per quart any consecutiu appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

És un dels grans especialistes del futbol català encara que només tingui 29 anys. Va arribar un dia en què va dir fins aquí, es va lliurar en cos i ànima a la seva gran passió que és el futbol i a això es dedica. Adrián Rosales ho viu al llarg de les 24 hores del dia al costat d’un grup de professionals de meritori historial –Joan Torné i Álex Gómez (preparadors físics), Jaume García (2n entrenador), Alberto Samper (fisioterapeuta), Alberto Pérez i Josep Aragó (preparadors de porters), Albert Senís (analista rival), Ricard Pacheco (nutricionista) i el delegat Manolo Montoro, el ‘Fergusson’ grana-, tots a les ordres del primer técnic Dani Vidal.

‘La càmera és teva’

Agraït a Dani Vidal

Una Lliga intensa

The post El tècnic grana Adrián Rosales, ‘a tir de càmera’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

És la unanimitat en persona. No trobaran a ningú en el món del futbol que no destaqui el paper de Josep Barcons al llarg de la seva impecable trajectòria. Exemplar dins i fora dels terrenys de joc, dins i fora dels despatxos, el president honorífic del CF Damm ens obre les portes de la seva ‘fàbrica’ i ens presenta a qui més vol per sobre del club, la seva família. Al seu costat, els seus fills Carlos, Cristina i Maribel i sempre present Amparo, la seva dona, la seva eterna companya. Aquesta saga té estrella, una gran estrella que ha donat vida a tota una família futbolística al llarg de moltíssims anys.

Als seus 89 anys i amb força per a continuar marcant el camí, Josep ens fa una passejada per la vella Fàbrica Damm i no fa un pas sense que ningú el saludi, l’animi o rebi les seves paraules afectuoses. Mira al seu voltant i li passa la pel·lícula d’una vida dedicada al treball i al futbol. “El meu pare va fundar el club. Francisco Barcons era un gran jugador, la veritat. Jo vaig néixer en el Clot, prop del camp de l’Arpa i vaig passar més fam que un mestre d’escola”, comenta amb un somriure l’eterna imatge dels cervesers.

“I he tingut molta sort en la meva vida, molta”, repeteix com si volgués minimitzar la seva dedicació a un treball que “reculls, si sembres. Mai he estat malalt, mai. Vaig començar en aquesta fàbrica amb 20 anys reparant caixes de fusta (ens les mostra) i així vam seguir cap endavant”. Tothom sap la trajectòria d’aquesta gran persona per a qui la paraula família és clau en la seva vida, una família en la qual, per descomptat, la Damm és un fill més.

De tal pal…

Els seus fills Cristina i Carlos acudeixen a la trucada de Futbolcatalunya, un luxe per als qui hem crescut també a l’ombra de Josep Barcons i els qui traiem pit per compartir la seva vida. Cristina és tresorera de l’entitat cervesera i directiva de l’Horta –”som molt amics del president Paco Carmona, una gran persona”-, mentre Carlos és el màxim responsable metge de l’entitat. Dues eminències, cadascun en la seva especialitat; dos luxes, cadascú en el seu apartat que fan brillar els ulls de Josep Barcons com li ocorreria a qualsevol pare.

“És un animal social, fidel als seus principis i idees, amb una capacitat d’acostament a les persones molt gran, amb un gran gust pel tracte humà. Tothom el coneix”, afirma Cristina, general manager d’una de les principals ‘family office’ d’Espanya i exmembre del Comitè europeu de Patinatge Artístic sobre rodes. Aquest esperit esportiu que la va portar a la internacionalitat l’exposa en tots els seus arguments. “El que més em va sorprendre del meu pare va ser la seva capacitat comunicativa sense tenir una formació” incideix Cristina qui no amaga quan li preguntaven en el col·legi “si tenia pare perquè mai estava a casa, sempre estava amb el futbol”.

En bones mans

El doctor Carlos Barcons presenta sempre un etern somriure i una absoluta disponibilitat, no en va, viu en primera persona tots els problemes que es poden generar i es generen en la família de la Damm. Especialista traumatòleg amb reputació reconeguda des de fa moltíssims anys – quan es va iniciar de la mà d’insignes referències com els doctors Borrell i Henriquez– Des que va entrar al 1983 al costat del Dr. Altisench, Carlos ha anat poc a poc formant un dels millors serveis mèdics al servei dels futbolistes. “Jo veig al meu pare com algú irrepetible, és un home que ho feia tot, tot absolutament, sempre estava i està interessat i preocupat per tot”.

Carlos, que compatibilitza la seva responsabilitat en la Damm, al costat de la direcció traumatològica en la Creu Roja de L’Hospitalet i en el Moisès Broggi, esprem al màxim el rellotge per a treure el temps d’on només surt treball i més treball. Mira, com Cristina, a Barcons pare amb la lògica admiració. “És que li agrada, ho sent. No té tres fills sinó que té un munt perquè tots els jugadors, tècnics o directius que han passat per aquí formen part de la família”.

Bones festes

Poder mostrar aquest article amb la família Barcons era un desig d’aquesta Redacció com a regal de Nadal. No hem trobat millor exemple per a agrair a tots vostès el seu seguiment al llarg d’aquest 2019 que se’ns va i a les portes d’un 2020 que es presenta, cal pensar, il·lusionant i en família. Aquí tenim un gran exemple. Gràcies, ‘presi’, Gràcies família Barcons i Bones festes a tots.

The post Els Barcons, una nissaga #futbolcat amb estrella appeared first on FutbolCatalunya.com.

EDUARDO BERZOSA

El Girona B segueix el seu camí victoriós en aquesta Lliga 2019-2020. El segon juvenil dirigit per Antonio Rivera, al costat del seu inseparable segon, Edgar Galán, ha aconseguit manar en aquesta Lliga Nacional Juvenil amb 29 punts fruit de 9 triomfs, 2 empats i 1 derrota (a casa enfront del Badalona). Balanç espectacular per a un bloc, que ha d’estar pendent del primer equip per si fes falta, i que busca confirmar una altra gran temporada.

“Tenim un dels equips més joves de la categoria però replet de grans jugadors, és un grup unit i fàcil de portar” afirma a Futbolcatalunya el tècnic Antonio Rivera per a qui “veure a aquest Girona en aquestes posicions hauria de sorprendre cada vegada menys. L’any passat també ho vam aconseguir amb el cadet A”. No obstant això, admet que “particularment no ho esperava aquesta temporada, ja que és una plantilla molt jove”.

Rivera creu que en aquesta LNJ “hi ha un nivell altíssim, on qualsevol equip és capaç de guanyar a qualsevol i la victòria només es pot aconseguir estant al 100%“

L’objectiu és ajudar al primer equip, si fa falta, i, si Alex Marsal necessita futbolistes estar preparats. “Por al fet que els cridin? Per a res. Això significa que el nostre cos tècnic està treballant molt bé, ja que hi ha diversos jugadors que van començar amb nosaltres i actualment estan amb l’A. Tenim molt clara quina és la nostra funció i no és una altra que aconseguir que tots els jugadors continuïn creixent per a estar a curt termini en el juvenil A“

Excepcional treball dels coordinadors Santi Pou, Albert Siria i Sisco al capdavant d’un Girona espectacular

The post LNJ: Girona, un líder amb garanties appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dues jornades han acabat amb un únic gol visitant en la Divisió d’Honor de Juvenils. En la segona del campionat (15 Setembre) i aquesta passada (10 Novembre) només s’ha vist un gol visitant en els vuit partits de competició; ho va marcar, de penal, Alex Riudavets del At Villacarlos en el camp del Jàbac i Terrassa. Un únic gol a domicili en 720 minuts de joc.

Tot el contrari va ocórrer en les jornades 1a (11 locals/14 visitants), 3a (6-11), 5a (4-16) i 7a (9-18). En total: 10 Jornades, 37 triomfs locals, 21 empats, 22 triomfs visitants per a un total de 234 gols (137 per als de casa i 97 per als de fora).

Lideren Zaragoza i Espanyol aquest apartat de golejadors a domicili (14), seguits de Mallorca (10), Damm (9) i Barcelona (6)

The post DHJ: Tant costa fer un gol fora de casa? appeared first on FutbolCatalunya.com.

No es tracta d’iniciar una revolució ni de marcar els seus protagonistes sinó de tenir molt en compte que tots els errors tenen solució. La realitat, que tampoc pot quedar en anècdota, es va viure aquest passat dissabte a Figueres després del partit (Preferent Juvenil Grup IV) que van disputar i van guanyar (3-0) els locals al Sta Eulàlia de L’Hospitalet. L’empipament riberenc va portar a alguns xavals a entrar en la bugaderia i apropiar-se de diverses peces del conjunt empordanès. Trist error perquè van ser gravats per càmeres.

La reacció de la Unió va ser comunicar amb els responsables esportius del club de L’Hospitalet i parlar amb el seu president José Manuel Banderas. “Ha estat una ximpleria i lamentem aquest fet. Retornarem la roba dissabte que ve al Figueres perquè baixen a jugar a Horta i resoldrem a nivell intern aquesta circumstància perquè no pot ser”, va comentar a Futbolcatalunya el màxim mandatari d’un club que “si hi hagués repetició, no dubtaríem a expulsar a qui sigui. Tant de bo no s’arribi a aquesta situació”. Tant de bo. La correcció supera el trist error.

The post Figueres-Sta Eulàlia: així es corregeix un error appeared first on FutbolCatalunya.com.

Des que va caure diumenge passat d’una graderia del camp de la Trinitat Vella, han estat hores terrorífiques per a la família de A, un nen de 8 anys del Raval que juga com a porter en el benjamí D. Després de caure mentre observava al seu pare jugar amb un equip de veterans, el petit va caure i va perdre el coneixement i a partir d’aquí es van activar totes les urgències.

La millor notícia és que no sols ha despertat sinó que també torna a somriure en companyia dels seus pares i amb visites limitades per a no molestar més del compte. Els seus companys d’equip no han faltat ni tampoc l’entrenador de porters de l’entitat, Rubén García. Des de Futbolcatalunya, una abraçada enorme

The post Millora el nen que va caure d’una graderia a la Trinitat appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Molts el veuran com el salvador del futbol base del Reus, d’altres diran que hagués pogut fer més per salvar, també la SAD. El que queda clar és que després de 13 anys coordinant la masia roig-i-negra, en Xavi Castro no podia deixar morir la pedrera reusenca així com així. Ningú millor que, l’ara President de la Fundació, per entendre la importància del futbol base i la necessitat d’assegurar el seu futur i de no perdre els valors i el treball que els han portat a ser una de les millors pedreres de Catalunya. No ha estat un camí de roses però podem dir que, des del dimarts passat, la Fundació ja és una realitat.

Xerrem una estona amb en Xavi per saber més sobre aquest projecte i per conèixer les seves sensacions en un dels pitjors anys pels roigs-i-negres.

Sembla que el serial del Reus Deportitu no s’acaba mai. És optimista?

Ho veig complicat perquè és un tema de diners i, ara per ara, no veig que ningú pugui abonar aquests 221.000 euros per poder inscriure als jugadors i no quedar exclosos de Primera Catalana.

Aquesta possible exclusió, suposaria la liquidació de la SAD?

No. Una cosa és que els equips no competeixin i una altra que la SAD com a empresa anés a liquidació, això és un tema concursal i sincerament, no sé quines passes s’haurien de seguir perquè es produís aquesta liquidació.

“La continuïtat del Reus D. és un tema de diners”

Afectaria d’alguna manera a la Fundació aquesta liquidació?

Directament no. Nosaltres vam signar un conveni de 2 anys amb l’administrador concursal on la Fundació té la gestió de forma indefinida de tots els equips del futbol base. No obstant això, com a projecte seria important que hi hagués un primer equip.

I, després d’aquests 2 anys?

Si durant aquests 2 anys o després aparegués un inversor que vol recuperar el futbol base, ens asseuríem i parlaríem, sempre que ens garantís la continuïtat.

Parlava abans de la importància de tenir un primer equip. Han considerat alguna opció referent a aquest tema?

Com t’he dit, entenc que Reus ha de tenir un primer equip, encara que de moment no ens hem parat a pensar més enllà. Aquest any volem consolidar el projecte i després, veient com es van succeint les coses, decidirem.

Per algú com vostè que respira Reus pels 4 costats, suposo que ha estat molt dur aquest darrer any, oi?

La veritat que sí. No m’ha acabo de creure com s’ha malmès el nom de Reus d’aquesta manera, sobretot quan hem estat un club que s’ha caracteritzat per fer les coses bé, per tocar de peus a terra, per ser un club familiar. És dur veure com en tres i no res.

Fa encara més ràbia i pena la imatge que s’ha donat en aquestes últimes setmanes amb acusacions mútues, declaracions desafortunades…?

I tant. No sé si algú ha escrit aquest guió o si ha passat de forma natural però no es podia fer pitjor.

“És dur veure com en tres i no res”

Té la sensació que el Sr. Onolfo ha venut fum?
No ho sé. Simplement, crec que quan una persona s’involucra en un negoci i no s’informa, et crea dubtes.

Deixem de banda el tema de la SAD i entrem de ple en la Fundació. Dimarts 17 va ser la presentació oficial davant de l’afició amb el 1er Trofeu Ciutat de Reus Juvenil. Quines sensacions va tenir?

D’il·lusió, de satisfacció de veure a les famílies contentes, als nanos damunt del terreny de joc, En definitiva, la sensació que havíem arribat on volíem.

Quan sorgeix la idea de crear la Fundació Futbol Base Reus?

Més o menys sobre el febrer o març. Ens vam reunir uns quants veient el que estava passant al club (expulsió, multes…) i vam decidir intentar salvar el futbol base, separant-lo del primer equip.

A partir d’aquí, quins passos segueixen?

Primer que tot ens vam reunir amb l’alcalde, el qual ens va transmetre tot el seu suport i més endavant, ens vam asseure amb els serveis jurídics de la FCF amb Oriol Camacho al capdavant. En aquesta reunió se’ns assessora de què la fórmula més segura en cas que la SAD es liquidés era la constitució d’una Fundació, fent la gestió-cessió dels equips que depenien de la Federació i, així ho fem.

“Amb la Fundació tenim la satisfacció de veure famílies contentes”

S’han trobat amb molts entrebancs a l’hora de constituir-la?

Burocràticament, sí. No ha estat un camí fàcil, hem hagut de fer, fins a 3 vegades, els registre de la Fundació. Al final, una cosa tan simple com una coma mal posada t’obligava a començar de nou.

Com funciona la Fundació?

Té un patronat, el qual s’encarrega de fer complir els estatuts i, a partir d’aquí, vam crear una secció esportiva dins la Fundació.

Quin és l’objectiu?

Garantir la continuïtat del futbol base, del femení i del Genuine.

I les línies de treball que segueixen?

Bàsicament, són dos. Donar continuïtat al treball que s’ha portat a terme durant aquests anys i formar al jugador/a des d’una perspectiva global, és a dir, la vessant esportiva és important, tanmateix, la personal ho és encara més. Volem formar persones.

Després de 13 anys com a coordinador del futbol base, se sentia amb l’obligació de salvar la pedrera roig-i-negra?

Em sentia amb l’obligació moral d’intentar salvar-lo. Són molts anys de treball, no només meu sinó de molta gent, per exemple l’expresident Llastarri o Ramon Alabart, per unificar tots els equips i que hi hagués un gran projecte de futbol base com per deixar-lo morir sense, almenys, lluitar per la seva salvació.

“Em sentia amb l’obligació moral d’intentar salvar el futbol base”

Un futbol base que nivell esportiu, com afronta aquesta temporada?

Afortunadament, tenim a tots els equips, excepte el Juvenil A, a les màximes categories possibles, per tant, afrontem aquesta temporada amb la idea de mantenir-les. L’únic que ens sap greu ha estat no poder salvar la categoria del Juvenil A.

Per què no l’han pogut salvar?

El Juvenil A depenia de la Federació Espanyola, llavors nosaltres decidim renunciar a Divisió d’Honor i Nacional perquè passés a formar part de l’estructura de la FCF, poder absorbir-lo amb la Fundació i jugar a Preferent, i quan fem tot això, la Federació ens diu que no té lloc a Preferent i hem de començar a Segona.

Com veiem, un camí amb moltes pedres, encara que, també amb molts suports per part de l’Ajuntament, de les empreses de la ciutat, de la FCF. S’imaginaven un moviment tan favorable?

No. Estem sorpresos molt positivament. La gent ha respost molt bé i més, tenint en compte que no demanàvem ajuda pel primer equip sinó pel futbol base.

Un projecte no exempt de crítiques com les del Sr. Onolfo qui posava en entredit les intencions de la Fundació respecte a la SAD. Entén aquests atacs?

Abans de tot, m’agradaria dir-los, tant al Sr. Onolfo com a tota la gent que critica el projecte que els que hem creat la Fundació som gent que estima el club, els seus colors, gent que anàvem a veure l’equip quan estava a Primera Catalana i que la nostra única intenció ha estat salvar el que es podia salvar. Respecte a les declaracions del Sr. Onolfo, evidentment que no les entenc, primer perquè el Sr. Onolfo mai ha volgut seure-se amb nosaltres, tot ho hem hagut de tractar amb l’administrador concursal i segon, perquè des de la Fundació, sempre hem estat disposats a ajudar en tot el que puguessim a la SAD, tanmateix, no podíem fer-nos càrrec del pagament dels 221.000 euros com ells volien, donat que no tenim aquests diners. T’asseguro que de tenir-los, no s’hagués arribat a aquesta situació.

“El Sr. Onolfo mai ha volgut seure-se amb nosaltres”

Fent-me ressò d’alguns comentaris a les xarxes i sense deixar el tema de les crítiques, no haurien pogut fer quelcom més per salvar la SAD?

No, donat que els 2 equips professionals (Reus Deportiu i Reus B Cambrils) i el Juvenil depenien de la Federació Espanyola i a nivell legal no podíem fer res.

Traient aquestes veus discordants, veu il·lusionada a la parròquia reusenca?

Potser les més il·lusionades són les famílies que veuen com els seus fills poden continuar amb la seva formació. Pel que fa a la resta de l’afició, hi ha gent que valora de manera positiva el projecte mentre que a d’altres només els hi interessa el primer equip.

The post Xavi Castro (President FF Base Reus): “Volem donar continuïtat al projecte” appeared first on FutbolCatalunya.com.

EDUARDO BERZOSA

No són només tres punts en joc sinó que hi ha moltíssim més encara que es tracti d’infantils. La Divisió d’Honor està en joc entre els dos grans clubs professionals del futbol català i això sempre és especial. Aquest diumenge (10.30 hores, CE Joan Gamper) es retroben els uns i els altres després d’una primera jornada en la qual els blanc-i-blaus van golejar al Jàbac i Terrassa (5-0) mentre els blaugrana es van imposar per la mínima (0-1) a la Damm.

Amb el record de la temporada passada, que es va tancar amb títol per als pericos i amb triomf visitant per 1-2 en la 5a Jornada (seria retornat en la segona volta, 20a J.), i amb nous tècnics en les banquetes (David Sánchez per Alex Urrestarazu en el barcelonista i Erik Llorca per Julián López de Lerma, en l’espanyolista), el pols promet moltíssimes emocions. Veure a cracks com Pol Marcé, d’una banda, o Wesley Dual, per un altre, val la pena.

The post Els infantils de Barça i Espanyol ja es juguen la Lliga appeared first on FutbolCatalunya.com.