Miguel Álvarez Jurado (67 anys) tanca una etapa més que brillant com a entrenador del Villarreal B després de vuit temporades al capdavant del filial groguet.

L’entrenador andalús ha estat molt més que un tècnic. Miguel pot parlar com formador, referent i pilar fonamental d’un projecte esportiu que ha endut el Submarí Groc a consolidar-se com una de les millors pedreres del futbol espanyol.

MIGUEL ALVAREZ, SEMPRE REFERENT

Des de la seva arribada al club l’any 2017, Álvarez ha dirigit un total de 291 partits, convertint-se en una figura longeva i respectada dins de l’entitat. El seu treball ha estat clau per al creixement de molts jugadors que, sota la seva batuta, han fet el salt al futbol professional.

De fet, fins a 41 jugadors han debutat amb el primer equip durant la seva etapa (segons el club). Tota una xifra que demostra la seva gran capacitat per potenciar el talent jove.

Entre els èxits més destacats de la seva trajectòria destaca l’ascens a LaLiga SmartBank (2021/22). Assoliment històric per al filial groguet, que va competir amb una identitat pròpia i fidel al model de joc del club.

A més, Álvarez ha guiat el filial groguet en 4 promocions d’ascens, demostrant una gran regularitat i competitivitat.

UN HISTORIAL DE MESTRE

El seu llegat va més enllà dels números ja que Miguel Álvarez ha sabut transmetre valors, rigor tàctic i futbol de possessió, fidel a la filosofia del Villarreal. El seu caràcter proper i la seva implicació han deixat una empremta inesborrable entre jugadors, tècnics i aficionats.

Amb la seva sortida, el Villarreal perd un entrenador de garanties, però queda la certesa que el seu pas pel club ha marcat una època. Álvarez deixa enrere una etapa d’or en què ha estat clau en el desenvolupament de futures estrelles.

El seu extraordinari historial mereix lluir amb lletres d’or en el futbol català. Vilassar, Mataró, Terrassa, Ciutat de Múrcia, Lorca, Badalona, L’Hospitalet, Alcorcón, Sant Andreu, Sabadell, Marbella i Vila-real B han pogut gaudir de la saviesa del mestre de Guarromán.

The post Sempre agraïts al mestre Miguel Alvarez appeared first on FutbolCatalunya.com.

ACADEF i Juanjo Prior comencen curs. Atenció a la notícia que ens serveix un dels centres d’ensenyament esportiu de tècnic en futbol amb ja sis anys de vida (2015) i amb el seu director al capdavant.

“Amb valors i un mètode d’ensenyament molt diferenciats” i amb l’aval que ofereix Ensenyament, Ministeri d’Educació i Consell Superior d’Esports, Prior ja manté una línia reconeguda de sis anys en la formació d’entrenadors de futbol.

ACADEF I JUANJO PRIOR, UNITS

Amb tres conceptes claríssims com són “innovació, creativitat i progressió”, Juanjo destaca que “hi ha unes pautes que ens marquen Ensenyament i el CSD quant a temaris i capacitats” però, afegeix, que “sempre van enfocades sota l’experiència del nostre professorat. Per fortuna, els nostres professors treballen o han treballat en pedreres molt correctes, amb experiència i tenen moltes ganes”.

Aquesta és una de les seves màximes per a qui fos jugador de multitud d’equips de diferents categories (Llevant, Sp. Mahonés) At Balears, Badalona, Olot i L’Hospitalet). Juanjo reconeix que aconseguir “el nivell 1 i 2 no és difícil, però el 3 és nivell professional pel qual es pressuposa major esforç, més coneixement o plasmar aquestes activitats. És màxima exigència”, són paraules majors.

“CEDIR EL CARNET? SEMPRE S’HA FET MALAMENT”

El director d’ACADEF no nega que “l’experiència és un grau i la gent que ha viscut en el màxim nivell pot arribar a ser molt similar en qualsevol categoria”; tot i aixó, “no és el mateix viure un vestuari de Primera divisió que un de Primera Catalana”.

La rotunditat de Juanjo Prior apareix quan es parla d’aquells que cedeixen el seu títol d’entrenador a altres persones que no ho posseeixen. “Això s’ha fet tota la vida i s’ha fet tota la vida mal. La professió d’entrenador hauria de ser això, una professió”, comenta. Es més, afegiex, “des de Primera al futbol base i fins i tot més a baix que és on està el futbol de veritat”.

NOU CURS AL NOVEMBRE

En resum: “Abans hi havia una preparació i ara es demanen ensenyaments en centres homologats. L’acadèmic és el que cal fer i la gent ha d’estar formada perquè, quan la teva acabes de jugar, no ets entrenador. No es pensa igual”.

Per cert, el nou curs 2021-22 comença “al novembre perquè a l’octubre estan les proves físiques –es realitzen a l’octubre (nivell 1) i les gestiona Ensenyament –i poden inscriure’s fins al 13 de setembre-.

PER A QUALSEVOL INFORMACIÓ

coordinador.barcelona@acadef.es 607971285

The post ACADEF i Juanjo Prior comencen curs appeared first on FutbolCatalunya.com.

La meitat de les banquetes de 1aCat es renoven, gairebé el 50%, una barbaritat… o no’! El detall serà anecdòtic per a alguns mentre que per a uns altres seran indicatiu de la nul·la estabilitat d’un dels sectors més infravalorats del futbol. En ple període vacacional, els responsables dels 43 equips no paren i alguns ja tenen gairebé completes les seves plantilles.

La Primera Catalana, sisena categoria del renovat futbol espanyol, es presenta amb un triple escenari de grups malgrat que encara no se sàpiga ni composicions de grups ni calendari. Una altra cosa segur que no, però temps sobra i ara esperarem a setembre per a començar a disputar amistosos si la pandèmia ens ho permet.

1aCAT: 21 ENTRENADORS ‘NOUS’

21 entrenadors tindran l’oportunitat d’estrenar-se en qualsevol de les banquetes de Primera Catalana amb especial presència de l’etern Andrés González al Santfeliuenc des d’un llunyà 2007. Sembla clar, o almenys així ho creu la directiva que presideix Alberto Prieto, no hi ha millor opció i el brillant historial d’Andrés acredita aquesta confiança.

El Santfe ha perdut la Tercera divisió després de 8 temporades consecutives i aterra amb una marca interessant per als blanc-i-blaus. El mig miler de partits dirigits per González converteixen als de Les Grases com una de les grans opcions d’ascens.

El més ‘veterà’ dels responsables tècnics mana per davant d’altres col·legues que també fan carrera a casa seva. Són els casos de Jordi Souto (Unificació Llefià), i 12è curs a Badalona, i, ja més lluny, Agus Isabel (Vilanova), que iniciarà el seu cinquè exercici, i Albert Batllosera (Lloret).

Descendits també de Tercera, el Banyoles de Kiku Parcerisas començarà des del principi a L’Estany . També ho faran Adam Fortes al Horta, Carlos López a l’Igualada i Ramon Calderé a la ‘Monta’. D’altra banda, Manel Cazorla arriba a Valls amb el desig de retornar a la 3a.

OPCIONS DE PODER

Clares opcions de poder seran At Lleida, de la mà de Josep María Turull, Can Vidalet amb César del Pou; a més, el gran Juanjo Carricondo a l’Horta, el segon curs de Juan Carlos Torres al Júpiter o el Manlleu d’un Manel Sala amb 21 futbolistes ja confirmats.

Volen ser també opcions de poder Les Franqueses de Parralo i el degà Palamós amb Mario Fernández; i atenció a la il·lusió de Pablo Becerril i el seu Sabadell Nord, el Santboià de José Alcaraz i el Tárrega de Candi Viladrich.

Esment especial per al Tona de Ricard Farrés perquè encara no ha oblidat el seu adéu a Tercera davant la Guineueta. Amb 23 jugadors ja confirmats en la plantilla, els osonencs sortiran per totes des del principi, ja que així ho té planificat el seu propi president Quim—

Els habituals Valls, Vic, Viladecans, Vilanova i el transformat Vista Alegre de Jorge Sánchez segur que donaran guerra.

The post La meitat de les banquetes de 1aCat es renoven appeared first on FutbolCatalunya.com.

Albert Parés ja no és l’entrenador del Figueres. El club de Vilatenim ha decidit prescindir del tècnic que era segon de Javi Salamero i també el seu substitut després que presentés la dimissió. A l’espera de comunicar el relleu, l’entitat ha confiat l’equip de forma interina a l’auxiliar Vasile Dragomir.

Es pot dir que Parés ha estat l’entrenador de març del conjunt figuerenc. Salamero va renunciar al càrrec després de la derrota contra el Sants (1-2), el 28 de febrer. El seu ajudant el va rellevar i va afrontar a la banqueta els quatre partits del tercer mes de l’any, amb un balanç d’una victòria –contra el Banyoles, per 4-2- i tres derrotes.

UN FIGUERES AMB PROBLEMES

La seva missió era complicada, ja que el Figueres només ha estat fora de les cinc últimes posicions –les que signifiquen fase de permanència- en tres de les 22 jornades del subgrup B de Tercera. Un cop confirmada la seva presència en aquest subgrup 5E, des del club de l’Alt Empordà s’ha decidit buscar un revulsiu.

S’ha de recordar que només quatre dels deu equips participants a la fase de permanència seguiran a Tercera Divisió, que a partir de la temporada vinent serà Tercera RFEF. La UE Figueres ha acabat la primera fase amb 21 punts, per sobre de l’Horta (18) i el Banyoles (15), però per sota Peralada (25) i Sants (24).

Encara falta per conèixer dos dels seus cinc rivals a la fase decisiva, ja que divendres al migdia es jugaran els partits pendents del 5A. De moment, Valls (17 punts), Igualada (13) i Montañesa (12) ja estan confirmats, tot i que aquests dos darrers encara podrien incrementar la xifra de punts. Els altres tres candidats són Castelldefels (25), Pobla de Mafumet (23) i Santfeliuenc (22).

BANQUETES MOGUDES

La del Figueres ha estat una de les vuit banquetes del grup 5 de Tercera Divisió amb moviment aquesta temporada. I també una de les més convulses, ja que estrenarà el seu tercer entrenador. Montañesa i Sant Andreu també han viscut situacions semblants en aquest curts.

A l’entitat de Nou Barris, Dani Andreu va ser rellevat després de la segona jornada. El seu relleu, José Alcaraz, va plegar a la 16 i actualment Ramon Maria Calderé s’encarrega de la direcció tècnica de la ‘Monta’. Pel que fa al Sant Andreu, que lluitarà al subgrup 5D buscant el play-off d’ascens, Mikel Azparren va ser destituït després de la jornada 13. Sergi Pujol va fer de tècnic interí en un partit de Lliga, abans que s’incorporés Miguel Ángel Samprón. Aquest tècnic va ser vist i no vist, ja que només va estar un partit al capdavant. Ara és Cristian García qui entrena els quadribarrats.

The post Figueres: Parés, destituït en acabar la primera fase appeared first on FutbolCatalunya.com.

Eufemio García arriba a l’Atlètic Lleida amb la intenció de ficar a l’equip a la primera posició d’aquesta irregular Lliga. El temps, com ha estat per al lleidatà Ismael Mariani, serà un dels seus grans enemics en les condicions que envolten al futbol en l’actualitat.

La direcció esportiva del club formada per Enric Barri i Cristian Olivart han triat l’exentrenador de l’At Segre com a nou responsable del primer equip, i comptarà, a més, amb l’aportació d’Edgar Tornero, com a segon, i Dani Colell com a preparador físic.

ATLÈTIC LLEIDA-BATALLA-EUFEMIO

El president de l’At. Lleida, Xavi Batalla, va declarar  a Futbolcatalunya que “el mister, a qui li agraïm la seva professionalitat i dedicació, ens va comunicar que per motius personals i amb el canvi de situació derivada de la pandèmia, creía adient fer un pas al costat i va possar el seu càrrec a disposició de la Junta, que va prendre la decisió de fer un canvi”

Això no vol dir que Eufemio Garcia garanteixi l’ascens ja que “això no ho pot garantir ningú. El que sí que garanteix es molt treball i reconstruir un equip que tindrà la suficiente ambició per poder competir i guanyar partits davant qualsevol rival”.

Per cert, la FCF va enviar una notificació a l’entitat ja que no es va complir el protocol COVID dies enrere. Batalla dóna explicacions. “Vam rebre una notificació de la FCF en el partit que vam jugar a casa contra el CF Solsona i es feien una sèrie d’observacions i ens demanaven un informe. El vam contestar demostrant que es va complir tots els protocols exigits, i es va resoldre sense cap sanció”.

EL SEGON QUE CAU

Mariani, que aquest dijous complirà 48 anys, és el segon responsable tècnic que cau en el Grup II de Primera Catalana després d’una trajectòria d’any i mig. Va arribar el juliol del 2019 i posa punt final en aquest març del 2021. Abans, Ramon Maria Calderé havia estat rellevat per Agustín Vacas al Santboià.

Mentrestant, en el Grup I ja han estat rellevats Joan Mármol (Edu Vílchez, Palamós, jornada 4a) i Miquel Muñoz (Pau Trias, Parets, 5a J.). A principis de gener es va anar Carlos López a l’Igualada i va agafar el seu lloc actual Joan Romero (Rubí)

The post Eufemio García ja dirigeix l’Atlètic Lleida appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mesuren les seves paraules. Els entrenadors saben que sempre que han d’opinar han d’escoltar-se primer, ja que les seves declaracions s’analitzen amb detall i a aquesta ‘selva’ del futbol, quan són destituïts, amb més raó.

Fins a 5 tècnics (Dani Andreu, Albert Company, Xavi Molist, Marc Cabestany i Pitu Batlle) han caigut aquesta temporada 2020-2021 amb 3 mesos de competició a Tercera. 10 partits és suficient càstig per a ser destituït.

El pitjor és que, a més, aquests professionals, que en la seva majoria només viuen del futbol, ja no poden tornar a treballar aquesta temporada en la mateixa categoria. La veritat és que ni ells mateixos saben si ho poden fer en Segona B o en Primera Catalana (en teoria, clar).

CINC DESTITUCIONS

Una trucada al Comitè tècnic d’Entrenadors ho aclariria encara que la seva confiança és molt limitada en els seus gestors. Només cal escoltar els seus arguments per a saber el món que els envolta. ‘Jungla’, ‘insolidaritat’ o falta d’escrúpols es repeteixen, una vegada i una altra com un mal endèmic

No hi ha solució o, aparentment, no hi ha mentre aquest col·lectiu s’agafi més a la desunió que a la gestió d’un col·lectiu al qual es respecta molt poc; els primers que no ho fan són ells mateixos. Atenció amb aquesta professió de risc a una ‘selva’ insolidària.

COINCIDÈNCIA: UNA PROFESSIÓ INSOLIDÀRIA

Gairebé una quarta part dels 22 entrenadors de Tercera ja saben el que és ser destituïts. Ni tres mesos de competició, 9 o 10 partits d’una competició irregular, anormal i plena d’estrès és un fre per a l’acomiadament. Ni els pressupostos totalment identificats i desiguals frenen les il·lusions d’uns directius que ara no tenen als seus seguidors en les graderies.

Val la pena escoltar les reflexions que, per ordre de baixa, hem recollit en aquest text. L’amargor dels seus protagonistes mereix reflexió no sols per als interessats. Mentre la RFEF només es preocupa que els seus entrenadors no sols abonin el seu tant per cent i multipliquin els seus cursets, la realitat és que els equips sempre són els mateixos.

Per no parlar d’aquells tècnics que, sense titulació, exerceixen, un altre debat molt desgastat per la seva inutilitat.

Ser entrenador no és una professió de risc sinó admetre que la teva vida esportiva és tan limitada i abusiva com el capritx de qui mani. O s’uneixen o, abans de jugar, ja han perdut.

BENVINGUTS A ‘LA SELVA’

DANI ANDREU: “NO HI HA SINTONIA”

“Jo vaig dir a la pretemporada que amb aquest sistema de competició anava a ser molt dur per als entrenadors perquè la gent es posa nerviosa molt aviat i prenen decisions molt ràpides”.

“El col·lectiu d’entrenadors és el pitjor que hi ha, a nivell d’organització, a nivell de companyonia i a nivell de professionalitat. S’està esperant que cessin un company per a entrar i els que treballen veuen com hi ha altres companys que cada jornada segueixen al seu equip pensant que poden deixar de treballar”.

“És un col·lectiu molt complicat de gestionar encara que hi ha grans persones també, per descomptat. És trist, però entre nosaltres no hi ha la millor sintonia”.

ALBERT COMPANY “AIXÒ ÉS UNA JUNGLA”

“Hi ha un mimetisme amb l’elit, passa allà i s’ha quedat com una cosa intrínseca aquí, com a estendard de la professió perquè es diu que és una professió de risc. Perquè no hauria de ser. Som molt poc corporativistes, sindicalistes, això és una jungla i els entrenadors, en lloc d’ajudar-nos com ho fan els jugadors amb associacions, ens fem mal.”

“No conec cap professió en el món, ni una sola, que la gent de fora sàpiga més que els qui estan dins. Tot és discutible i tot es discuteix”.

IMPOSSIBLE TORNAR A ENTRENAR AQUEST CURS

“Individualment el Comitè et pot defensar, però la força és el col·lectiu. Els jugadors s’han fet valer i han obtingut mesures de protecció normals, però nosaltres, no. No veig enginyers o metges fent-se aquesta competència com els entrenadors”.

“Com pot ser que l’AFE hagi aconseguit defensar un fons de garantia salarial i els entrenadors, no? Ho vam viure al Reus Deportiu. Això s’aconsegueix amb la força del grup i la nostra professió és la jungla, és un ‘campi qui pugui”.

XAVI MOLIST: “TOT AIXÒ ÉS MOLT EGOISTA”

“Jo no puc tornar a entrenar aquesta temporada mentre els jugadors, sí. L’entrenador està desemparat. El club paga el que correspon i es queden tan amples”.

“EL COMITÈ? NO SÉ PER A QUÈ ESTÀ, LA VERITAT”

“Tot això és molt egoista, la solidaritat interpersonal no està i, si cal trepitjar a algú, es trepitja. Molta gent no ho fem, no…. mai m’oferiria a cap lloc, però molts mouen fils per darrera”.

“El Comitè? No sé per a què està, la veritat. Al final és un tema de valors, de societat, així que allà cadascú amb la seva consciència”.

MARC CABESTANY: “ÉS UNA FEINA DE RISC”

“El tòpic diu que sempre és més fàcil canviar de capità del vaixell que de tripulació. Jo crec en la paciència, però no depèn de nosaltres; és una feina de risc i molt volàtil. La llei és complicada i et deixa desemparat perquè no pots entrenar fins a la pròxima temporada”.

“Com a col·lectiu anem una mica per lliure i seria diferent si tinguéssim una AFE d’entrenadors. A l’hora de la veritat ens hem de defensar sols i aquesta posició de ‘no força’ l’aprofiten per a executar els clubs”.

“COM A COL·LECTIU ANEM UNA MICA PER LLIURE”

“El Comitè serveix per a assessorar-te de tant en tant i, si els contractes estan ben fets, et poden fer un cop de mà. No sé més perquè no tinc molta experiència en aquestes situacions. Ens anem amb la sensació que no hem tingut temps per a treballar a Igualada“.

PITU BATLLE “TOTHOM OPINA, VALORA I CREU SABER”

“Ens sentim una mica desprotegits, ja que sempre és la mateixa peça la que primer salta. Si no hi ha resultats bons, ja se sap i, a vegades, encara que siguin bons”

“No sé si som el ‘últim mono’ però és llei del futbol. Tothom opina, valora i creu saber”

“Alguna cosa s’ha de fer perquè no pot ser tan fàcil que et fessin fora. Entenem que els resultats marquin, però que no et condicionin fins a final de temporada, no hi ha lògica”

The post Entrenadors: una professió de risc a una ‘selva’ insolidària appeared first on FutbolCatalunya.com.

REFLEXIONAR. Pensar en la situació que estem vivint al país ens diu molt de la societat que estem construint entre tots. Només estem mirant pels nostres propis interessos i no ens aturem a pensar en les coses que realment son importants. La salut és prioritària. Com bé sabem la RFEF ha comunicat que en categories nacionals no hi hauran descensos però al mateix temps si ascensos. Si fem cas a aquesta informació es fàcil entendre que de retruc les categories territorials com la Primera, Segona, Tercera i Quarta Catalana han de sofrir modificacions per tal de donar ascensos.

Això es feina de la pròpia FCF que consensuï amb els clubs implicats una solució. Estem parlant de jugadors amb majoria d’edat que tenen molts anys per jugar amb un ventall d’edats molt ampli. Hi ha marge, voluntat i estratègies per tal de solucionar-ho. Provocar descensos amb tants punts en joc no beneficiaria a ningú.

Ara bé, si volem parlar de futbol base (que la paraula hauria de ser formatiu), parlem que gairebé el 45% del nostres federats i federades canvien d’etapa (benjamí, aleví, infantil, cadet i juvenil) i més del 90% canvien de categoria (competició, divisió…). No és viable fer grups més grans, jornades setmanals i allargar el calendari en èpoques de calor. Estarem temps confinats com que, ara per ara, informar a les famílies que tindran menys temps de vacances per començar una competició. Sentit comú.

APRENDRE. Parlar d’ascensos i descensos en futbol formatiu en aquesta situació crec que ens equivoquem. Parlem molt fàcilment de penalitzar i beneficiar com a temes contradictoris en comptes de parlar d’aprenentatge. Ens fem aquesta pregunta? Quines conclusions agafem? Inculquem veritablement als nostres esportistes valors com el treball en equip, la superació i la resiliència?

Moltes vegades un ascens ve lligat a grans problemes: La gran majoria de jugadors que ho han fet possible no la gaudiran ja que canvien de categoria o etapa,  aquí sorgeix un dels primers grans problemes del futbol de base: Jugadors o jugadores que hi son a una categoria que no els beneficia i després ens queixem dels resultats exagerats que es donen a la base, a més també es pot donar un altre escenari, un club que aconsegueix una nova categoria es torna boig fitxant a jugadors d’altres entitats deixant de banda els seus propis jugadors. Realment un ascens ens fa aprendre? I un descens? Tornem a preguntar-nos: què beneficia i què penalitza?

AVALUAR. Quin comportament té el teu club, el teu entrenador, el teu coordinador? Tots els agents implicats estan en contacte directe amb els seus jugadors i jugadores, amb “challenges”, videotrucades, rutines d’entrenament i demés formats. Recordem que la majoria d’entrenadors han deixat de percebre “l’ajut econòmic” que rebien i que tot així estan al peu del canó intentant motivant als seus jugadors diàriament. És més rellevant un ascens o les sessions que he fet amb el meu entrenador o entrenadora? Com m’ha tractat, he après?

Valorem més una categoria que les competències adquirides al nostre equip. Hem de donar importància al que realment és important. El futbol no deixa de ser un joc. Un joc que ens motiva, ens alegra, ens ajuda en els nostre dia a dia i hauria de ser un canal de transmissió de valors. El futbol no va de guanyar o perdre, va de les sensacions que em deixa, i sobretot, en quina persona m’estic transformant. Valorem el temps que passem amb la família i l’altre temps que no podem passar físicament amb gent que ens estimem. Aquesta temporada ens ha de servir per: reflexionar, aprendre i avaluar.

Grup d’entrenadors, llicenciats en CAFE i mestres en educació física.

The post CARTA OBERTA d’entrenadors, CAFE i mestres en educació física appeared first on FutbolCatalunya.com.

És, ara com ara, l’única en tot el futbol català fins a Tercera Catalana. Es pot considerar de les pioneres en una situació que hauria de ser –i segur que ben aviat ho serà- habitual. Lourdes ‘Luri’ Sorroche, una vilanovina de naixement, és la nova entrenadora del primer equip masculí de l’Agrupació Esportiva Moja, un club d’Olèrdola que milita al grup 12 de Tercera Catalana.

“Innovació i preparació en la nova etapa de l’AE Moja”, escriuen al perfil de Twitter de l’Ajuntament d’Olèrdola parlant d’aquest fitxatge. Sorroche va tancar ara fa pocs mesos una gran experiència, ja que va ser seleccionadora de l’estat de Guarajat, a l’Índia. Llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE) per Blanquerna – Universitat Ramon Llull, també pot dirigir a qualsevol equip professional, ja que compta amb el títol d’entrenadora UEFA PRO, la qual cosa li va permetre afrontar aquest repte internacional.

De fet, ser profesional és el somni que vol complir Luri Sorroche, entrenadora de vocació des de ben petita, qui de moment va acumulant experiència al futbol català. Ha treballat als staffs tècnics de diferents clubs del Garraf-Penedès i, de fet, va acabar la temporada passada col·laborant a un dels equips revelació de la Segona Catalana, la Joventut Ribetana, on va arribar al gener, després de tancar cinc anys a l’Índia.

Feliz por fichar con este gran equipo. Seguimos!!+3 #spain #juve #joventutribetana #2catalana #seniormasculino #entrenadorafutbol #footballcoach #spanishcoach @marca @MundoMaldini @michaelrobinson @ellarguero @manucarreno @lamacope @YagodeVega Por fin en casa tras 5 años⚽️❤️ pic.twitter.com/JSHU22nKfF

— Luri Sorroche Alejos (@LuriSorrocheA) 20 de enero de 2019

Sorroche agafa el testimoni de Manel Lora i José Cámara al club de l’Alt Penedès. Ells han deixat el repte molt alt, ja que el Moja va lluitar la temporada passada per ser a les places d’ascens  o promoció a Segona Catalana i es va quedar a només un punt del segon, l’Olivella.

Amb el bloc de futbolistes de la campanya anterior renovat –amb noms coneguts com Adri Borredà, Brian Kotler o un recuperat Adrià Creixell-, Luri Sorroche aportarà els seus coneixements per ajudar l’equip d’Olèrdola a plantar cara a la zona alta del grup 12 de Tercera Catalana.

The post Luri Sorroche accepta el repte de dirigir el Moja masculí appeared first on FutbolCatalunya.com.

El rotund KO sofert aquest passat diumenge a la Devesa (0-4) per la Rapitenca va portar amb si la dimissió del seu tècnic, Guillermo Camarero. Després d’haver acumulat 5 victòries, 5 empats i 11 derrotes i quedar igualat amb el Sant Ildefons en la zona vermella de la classificació, els locals necessitaven un revulsiu i, com sempre, s’intenta que es produeixi a partir de l’adéu de l’entrenador.

Aquest pròxim diumenge hi haurà estrena a casa enfront de l’Andorra de Piqué

Camarero és el novè que cau d’una banqueta en aquest grup II de Primera Catalana, una xifra sempre a l’alça i amb tota la segona volta per davant. La meitat dels entrenadors que van començar la temporada 2018-2019 ja han estat substituïts i Camarero ha estat l’últim. El seu relleu és un nouvingut al futbol català: Gregorio Ocaña ‘Yoyo’ i posseeix molta experiència en diferents equips de la Tercera Divisió com Quintanar, Albacete B, O. Xàtiva, Alzira, Almansa o Guadalajara.

“La duresa del futbol”

Yoyo ja ha posat amb el seu nou president Hernan Subirats qui va tenir paraules d’elogi per al seu ja extècnic. “La duresa del futbol ve quan encara estàs encaixant el cop de la sortida d’un gran entrenador i et toca buscar el relleu perquè el diumenge següent torna a haver partit”, va declarar el màxim dirigent del club del Montsià. No obstant això calia buscar un revulsiu ja que “solament li va faltar treure els punts per poder estar en una zona més tranquil·la a la classificació”

The post ‘Yoyo’ s’estrenarà amb la Rapitenca davant l’Andorra appeared first on FutbolCatalunya.com.

El mercat de Segona B segueix bullint i no només entre els jugadors, sinó també a l’apartat d’entrenadors. El darrer nom propi és el d’un dels tècnics més reconeguts del futbol català. Només la seva modèstia ha impedit que Kiko Ramírez es mantingués en l’elit com li va correspondre anys enrere al capdavant d’equips importants com Nàstic, Castelló, Pobla de Mafumet o L’Hospitalet.

Ara, aterrat del Wisla Cracòvia de la Primera Divisió polonesa, tindrà davant si la complicada tasca de reflotar un Sabadell en dificultats.

L’equip arlequinat, a nou punts de la promoció d’ascens i a només quatre del descens, necessita el nou aire que li pugui oferir Kiko. I més, després del mal ambient que s’havia instal·lat en el club entre un sector de l’afició i el ja ex tècnic Toni Seligrat.

AMB CARÀCTER

Kiko arribarà amb tot l’ànim per a tirar l’empresa endavant encara que el club arlequinat ha de saber que és un tècnic amb personalitat que diu les coses molt clares i que, si no li agrada el que veu, no dubta a plantejar-lo i, si s’escau, marxa. Com a exemple, el seu adéu a l’Hospitalet al 2015 o al Castelló al 2016.

Avui serà presentat a la sala de premsa Mique Quereda de la Nova Creu Alta i tornarà a una entitat on va jugar com a futbolista a les ordres de Paco García Llamas (1996-1997).

Curiosament, el rival del Sabadell a la pròxima jornada de Lliga també ha viscut a les darreres hores un relleu a la banqueta. El Conquense va destituir diumenge passat Luis Ayllón i apostarà pel qui va ser porter del Real Zaragoza César Láinez com a tècnic per intentar reeixir a la categoria.

The post Kiko Ramírez torna a casa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Félix Gimeno porta ja set anys al capdavant del Comitè Tècnic d’Entrenadors de Catalunya, set anys en els quals ha vist de tot encara que el nivell de destitucions que porta aquesta temporada 2018-2019 en Primera Catalana és alarmant i sorprenent. “Desconec les causes d’aquests cessaments, ni em sorprèn ni em deixa de sorprendre, tots els entrenadors saben el que es fan així com els presidents o directius dels clubs”, comenta a Futbolcatalunya, el màxim responsable de les banquetes de Catalunya.

Gimeno reconeix que “cap entrenador m’ha trucat ni ha trucat al Comitè per res. És de suposar que no necessiten cap dels serveis que oferim a la Federació perquè som això, una empresa de serveis”. Sense voler desvetllar si es tracta de contractes professionals o de voluntariat, afirma “estar davant aspectes molt personals. Per a mi no hi ha sentit comú, ja que, si val quan es fitxa a un entrenador fa cinc o sis jornades, no entenc per què no val ara. Resultats? Altres raons? No ho sé, ningú m’ha trucat per dir-m’ho”.

Cinc destitucions i una dimissió

Una única dimissió, la que va protagonitzar Gabi Amores en la jornada 2 (Cambrils), va ser l’inici de cinc posteriors destitucions. En el mateix grup van caure Tato Burgada/Toni Pérez a la Montanyesa (4a jornada) i Victor Vera, a Tàrrega mentre Toni Manchón (6a j.) ha estat l’últim a Balaguer.

En el grup I van caure, tots dos en la cinquena jornada, Pau Menéndez (Farners) i Xevi Melero/Rafa Rodríguez (Vic).

The post Félix Gimeno: “Cap entrenador destituït ha trucat al Comitè” appeared first on FutbolCatalunya.com.

FUTBOLITIS LLEIDA/MARC LLAVALL @FutbolitisLL

Sens dubte, l’Albi és una de les sensacions de l’inici de Lliga. Líder en solitari del grup 5 de la Segona Catalana, invicte a les cinc primeres jornades. L’empat a casa contra un exPrimera Catalana com és l’At. Alpicat ha trencat una bona ratxa de victòries seguides, però això no resta cap mèrit a la feina dels de Raül Fernández.

És un bon moment per conèixer què pensa la persona que governa el vestidor de l’Albi i que, malgrat el gran començament, toca de peus a terra.

Porteu un gran inici amb 4 victòries seguides i un empat, això és fruit de la bona pretemporada o és la compenetració de l’equip temporada rere temporada?

És fruit d’una millor pretemporada comparada amb altres anys, fruit del treball de 7 anys i fruit de les noves incorporacions i recuperació de lesionats de la temporada passada també.

L’objectiu segueix sent la permanència o és quedar entre els primers classificats?

L’objectiu sempre és competir al màxim dintre de les nostres possibilitats, permanència per davant de tot i si venen resultats que ens fan estar a dalt de tot o fins i tot somiar de pujar no deixarem perdre l’oportunitat. Però peus a terra que les dinàmiques van com van al futbol.

Què creus que ha canviat en la plantilla per haver començat tan bé?

Ha canviat la mentalitat perquè hi ha més competència, el fons d’armari és més gran i tothom competeix més per tenir un lloc a l’onze. Entre fitxatges, recuperacions, els que han decidit seguir i la família que s’ha construït en aquests 7 anys… tot suma.

La temporada passada vau firmar una gran segona volta sumant 30 punts. Què va canviar per redreçar el rumb? N’aprofiteu encara la dinàmica?

Sí, l’equip continua amb la dinàmica del final de campanya passada. Van ser moltes jornades sumant i volent seguir competint al màxim i això va deixar un regust i ganes que encara duren.

“M’agrada adequar el joc de l’equip a les aptituds que tenim, i m’agrada fer sentir molt protagonistes als meus jugadors”

Sou el poble més petit de la categoria, quines són les claus de l’èxit a 2cat5?

Èxit esportiu a l’Albi ja és poder competir a 2a catalana com fa tants anys que ho fem i a aquest nivell. Un dels èxits és que en 7 anys hem anat triant molt bé, dintre de les nostres possibilitats, el tipus de jugador/persona que venia. Venen jugadors de la zona de Tarragona/Valls, que anteriorment havia entrenat a altres categories i això any rere any ha fet que jugadors de més entitat triessin pujar al carro de l’Albi sabent que és un lloc on s’està molt i molt a gust, on tots gaudim de l’esport i el club i es competeix molt i molt bé, destacant molt el camp de gespa natural que tenim.

Quan arriba el fred, és difícil entrenar amb normalitat amb tota la plantilla? Quins són els principals problemes amb què es troba un entrenador modest?

Principals problemes són alguns jugadors que treballen a torns, estudis fora que només poden venir els divendres i algun jugador amb pocs recursos que a vegades no pot venir per no disposar de medis. Però tant l’any passat com aquest sembla que podrem treballar força bé. Econòmicament no podem competir amb gairebé ningú. I encara hi ha molts jugadors que truques a la porta i el que troben més important és la part econòmica.

El fet de ser propers a la província de Tarragona, us permet recaptar més aportacions econòmiques i invertir-ho en els jugadors?

No, el club sempre ha tingut les mateixes aportacions econòmiques de l’ajuntament i socis. El fet de tenir jugadors de Tarragona és perquè jo sóc de Valls i hi he jugat i entrenat moltíssims anys a la zona, i això fa que pugui portar jugadors d’allà.

Quins són els teus candidats a estar al capdamunt de la taula?

Alcarràs, Linyola i Artesa.

L’any passat el Térmens va ser la revelació de la temporada. Qui veus que pugui ser-ho aquest any, a part de vosaltres?

Com a revelació crec que el Balàfia donarà molta guerra.

Primer, el treball

Com et definiries com a entrenador i com pretens que es reflecteixi en l’equip?

M’agrada estudiar les característiques dels meus jugadors per així poder definir un sistema de posicionament al camp o gestió de cada jugador que faci que al camp se sentin ells i puguin gaudir fent el que millor saben. M’agrada adequar el joc de l’equip a les aptituds que tenim, i m’agrada fer sentir molt protagonistes als meus jugadors, que gaudeixin i entenguin que competir cada segon és el que els farà ser feliços amb aquest esport. A partir d’aquí treballar el que es pugui amb els recursos humans i materials que tinguem.

Hi ha entrenadors que a la quarta jornada els han fet fora, creus que potser falta paciència per culminar un projecte i que els entrenadors depeneu massa dels resultats?

Penso que quan parlem de futbol 2 i 2 no fan 4 moltes vegades i que quan un entrenador es posa al capdavant d’un projecte no és per renunciar-hi a la jornada 4. Petits detalls fan que un resultat sigui favorable o no. I no sempre tenim el control dels factors… per tant sempre s’ha de seguir treballant il·lusionat pel futbol del moment més pròxim.

Tot influeix…

És un esport que a la llarga tothom està on es mereix però les ratxes, les lesions i els contratemps  a vegades donen maldecaps i encenen alarmes i el que ara pot ser un objectiu de final de temporada com guanyar una lliga en 4 dies es transforma en fer que l’equip gaudeixi i sàpiga patir. Després hi ha clubs que suposo que en crear expectatives a llarg termini i veure que encara no hi ha resultats sempre és més fàcil treure’n un que a 25. Per tant penso que tant el club com els entrenadors hem de saber en quin moment estan els jugadors, el club i pensar bé quines són les millors solucions per a tots.

The post Raül Fernández no vol fer volar coloms a l’Albi appeared first on FutbolCatalunya.com.

PREMSA FCF

Unes 500 persones han assistit a les conferències organitzades a l’Hotel Hesperia Tower de L’Hospitalet de Llobregat en motiu del 6è Dia de l’Entrenador. Es tracta d’un acte organitzat pel Comitè Tècnic d’Entrenador de la Federació Catalana de Futbol que pretén formar i actualitzar continguts i retre un homenatge als tècnics que han assolit èxits destacats durant la temporada anterior.

La primera en pujar a l’escenari ha estat la Doctora en Ciències de l’activitat física i de l’esport, Dolors Ribalta, qui, juntament amb la participació del director del CTE de l’FCF, Félix Gimeno; de l’excapitana del RCD Espanyol en l’època del franquisme, Elsa Franganillo; i de l’exjugadora de la Selecció Espanyola i Catalana, Toñi Muñoz, han tractat en una taula rodona ‘L’evolució del futbol femení: d’on venim i a on anem’. Ribalta ha destacat que “en els seus inicis, el futbol femení tenia dificultats per ser acceptat en la societat. Amb els pas dels anys, la mentalitat de la ciutadania va anar progressant i evolucionant”.

A continuació, s’han fet entrega dels guardons als millors tècnics del país, els quals han anat pujant a l’escenari per recollir el guardó en mans del president de l’FCF, Andreu Subies Forcada; del president del CTE de la RFEF, Eduardo Caturla; del president del CTE de l’FCF, Fèlix Gimeno; i del director de la Lliga Catalana de Futbol Sala de l’FCF, José Miguel Calle; entre d’altres.

El president Andreu Subies Forcada ha remarcat que “des que vam arribar a la Federació Catalana de Futbol hem treballat per promocionar el futbol femení. A través del projecte #Orgullosa volem donar un pas endavant en les properes temporades en tots els nivells. Hem fet un esforç enorme perquè aquesta iniciativa arribi a tot el territori català. Hem de seguir treballant i apostant pel futbol femení”.

Posteriorment, els entrenadors dels primers equips femenins del RCD Espanyol i del FC Barcelona han explicat el dia a dia d’un vestidor femení amb les conferències titulades ‘La gestió d’un vestidor de futbol femení’ i ‘Planificació d’un microcicle setmanal segons l’anàlisi de l’adversari’, respectivament. El blanc-i-blau Joan Bacardit ha explicat que “després de vuit temporades dirigint a equips femenins, m’atreveixo a afirmar que el 80% de l’èxit d’un conjunt femení és la gestió del seu vestuari. El compromís i anar totes a una és fonamental per triomfar”. Per la seva part, el tècnic blaugrana Fran Sánchez ha comentat que “pensem que imposar el nostre estil de joc és el camí per aconseguir la victòria. És important analitzar les jugades dels partits perquè les jugadores observin les seves errades i així les corregeixin”

Finalment, el director de l’Escola d’Entrenadors de la Federació de Futbol Noruega, Dan Eggen, ha tancat el cicle de conferències amb la seva explicació sobre ‘El model nòrdic’ en la promoció del futbol femení. Eggen ha remarcat que “des de la Federació Noruega de Futbol premiem a aquells clubs que tenen els entrenadors més educats, les instal·lacions adequades, un bon pla de desenvolupament, supervisors de tècnics i que compten amb conjunts femenins en les seves files. D’aquesta manera, busquem la combinació perfecta entre esport i estudis”. A més, ha afegit que “en els partits de les seleccions absolutes a Noruega, les jugadores cobren exactament el mateix que els jugadors. És una mesura acordada fa pocs mesos amb l’objectiu d’equiparar el futbol femení amb el masculí”.

L’Entrenador català, gran protagonista

D’altra banda, el 6è Dia de l’Entrenador ha comptat amb la presència de diferents tècnics que han realitzat una taula rodona per aportar el seu punt de vista a l’hora d’entrenar un equip de futbol femení. Durant les conferències que s’han realitzat a l’Hotel Hesperia Tower de L’Hospitalet de Llobregat, s’ha fet l’entrega dels guardons als millors tècnics catalans de la temporada 2016-2017. Després dels parlaments del president del CTE de la RFEF, Eduardo Caturla; del president de l’FCF, Andreu Subies Forcada, i del director del CTE de l’FCF, Félix Gimeno, s’ha procedit a l’entrega de premis als entrenadors de Catalunya amb els èxits més destacats de la temporada passada.

Els tècnics premiats durant la sisena edició del Dia de l’Entrenador han estat: Pablo Machín, del Girona FC; Gerard López, del FC Barcelona ‘B’; Ramon Maria Calderé, de la UE Olot; Arnau Sala, del CF Peralada; Xavi Molist, de la U. At. Horta; Pere Belmonte ‘Piti’, del FC Santboià; Xavi Llorens, del FC Barcelona Femení; Gabriel Francisco García, del FC Barcelona Juvenil; Javier Reyes, seleccionador català Sènior femení de futbol platja; Diego Blanco, seleccionador català Cadet masculí de futbol platja; Antonio Mesa, seleccionador català sub 19 masculí de futbol sala; Natàlia Arroyo, seleccionadora catalana sub 16 femenina.

Un dels moments més destacats ha estat quan el president de l’FCF, Andreu Subies Forcada; el president del CTE de la RFEF, Eduardo Caturla; el president del CTE de l’FCF, Fèlix Gimeno; i el director de la Lliga Catalana de Futbol Sala de l’FCF, José Miguel Calle, han fet entrega de les distincions especials que atorga el CTE de l’FCF. El tècnic de l’AE Penya Esplugues, Robert Caneda, per la seva trajectòria en el futbol sala femení; l’entrenador del combinat japonès Vascuore Sendai, José Fernández, per la feina desenvolupada en el futbol sala masculí; i el seleccionador espanyol sub 19 femení, Pedro López, per haver guanyat el Campionat Europeu d’aquesta categoria, han estat els qui han rebut aquests premis.

The post Sisè ‘Dia de l’Entrenador’ català i èxit de la campanya #Orgullosa appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Ambició, joventut i experiència són les principals característiques que defineixen al nou entrenador de l’At. Castellserà. En Marro, novell a la Segona Catalana, assumeix la direcció tècnica de l’equip lleidatà després d’haver passat per At. Segre, Pobla de Segur o Tamarite, entre d’altres. Arriba amb les idees molt clares, conscient de les limitacions amb què es trobarà però amb les ganes pròpies d’un jove de 32 anys.

Un míster apassionat pel futbol combinatiu i vistós que intentarà deixar el llistó ben alt. Ho aconseguirà? Tenim 34 jornades per endavant per esbrinar-ho.

És la teva primera incursió en la Segona Catalana. Com afrontes aquest nou repte?

Amb moltes ganes i molta il·lusió.

La teva primera vegada a Segona però no la teva primera experiència com a entrenador. Has passat per l’At. Segre, Pobla de Segur, Tamarite… Quin diries que ha estat el millor moment?

Doncs a l’Atlètic Segre va ser un any on vaig aprendre molt i els meus inicis en aquest club sempre els recordaré. No obstant això, realment crec que el millor moment va ser la temporada 2015-16 amb la CF Pobla de Segur on vaig poder créixer molt tant en l’àmbit personal com en el tàctic. Va ser la meva primera experiència en solitari en un equip amateur.

I el pitjor?

Personalment, penso que no hi ha cap moment, ja que tot ha estat un aprenentatge constant. Com a entrenador, el pitjor moment el vaig viure quan Gerard Farré (jugador del CF Pobla de Segur), es va trencar tíbia i peroné al camp del Guissona

També has format part del futbol base de l’Atlético de Madrid. Explican’s una mica en què va consistir la teva feina allí.

Col·laborava directament amb José Mari Amorrortu (actual director esportiu de l’Athletic Club) en la captació de joves talents, completant informes, veia cada cap de setmana de 4 a 5 partits.

“Les coses s’estan fent bé des del club. Sabem que hem de tenir els peus a terra però sent lluitadors, ambiciosos i amb molta personalitat”

Tot el que vas aprendre en el club matalasser, t’ha servit a l’hora d’entrenar?

Evidentment. Sempre quan observes jugadors també observes l’estil de joc de molts equips i la forma en què plantegen els partits. Al final, l’aprenentatge en el futbol és constant.

Ficant-nos ja de ple en l’At. Castellserà, quin projecte heu preparat per a la temporada?

Un projecte ambiciós dintre de les nostres possibilitats econòmiques. Hem de tenir en compte que som un club bastant humil, amb un pressupost baix i on ens han marxat dos jugadors molt importants, fet que ens demostra que les coses s’estan fent bé des del club; per tot això, sabem que hem de tenir els peus a terra però sent lluitadors, ambiciosos i amb molta personalitat.

Llavors, el principal objectiu és la salvació?

Sí, la realitat ens diu que hem de lluitar per salvar-nos, tot i que, anirem partit a partit i sense cap complex d’inferioritat.

Com ens has comentat, han deixat l’equip dos jugadors puntals per a tu. T’està costant molt configurar la plantilla?

Sí, han estat baixa  el Joan Sala que ha marxat al CF Balaguer a Primera Catalana i el Bernat que ha fitxat per l’Ascó de Tercera Divisió. És veritat que ens està costant fitxar jugadors de Lleida, donat que molts prioritzen la proximitat. Tanmateix, hem fitxat jugadors com Gomes, David Fernandez, David Franco, Cristian Polo i Fadel que sumat a l’experiència de jugadors com Pros, Pampols o Marc Prat  ens poden aportar quelcom positiu.

Quines posicions et falta reforçar?

Un central i, sobretot un punta golejador després de la marxa de Sala al Balaguer.

“El futbol el porto a dins, per a mi és un estil de vida””

Quin perfil de jugador busques?

Un jugador amb caràcter, amb personalitat que doni el 100% damunt del terreny de joc i que s’entregui al màxim. L’esforç és innegociable. No entenc un altre camí que no sigui el de l’esforç.

La setmana que ve comenceu la pretemporada. Com l’heu planificat?

Hem programat 5 partits en aquesta pretemporada i entrenaments 3 dies a la setmana, excepte les dues primeres setmanes on espero entrenar cada dia.

“Enamorat” del futbol

Entrenador de porters, director esportiu, entrenador nacional. Es podria dir que el futbol és la teva vida?

La veritat és que si, sempre l’he viscut des de ben petit. Al ser de Lleida, he seguit molts entrenaments de Toni Seligrat ó Imanol Idiakez, sempre agafant “cosetes” i aprenent de tots. Els entrenadors, el dia que no entrenem (que esperem que no sigui mai) hem de seguir formant-nos i seguir veient partits; per exemple una de les categories que segueixo és la Segona B. El futbol el porto dins, per a mi és un estil de vida.

Quan comença la teva relació amb el futbol?

De ben petit, crec que com tothom, en sortir del col·legi, xutant la pilota contra la paret, ficant amb pedres la porteria i una pilota molt trencada, tot el que era rodó ho fèiem servir per jugar a futbol, fos un 3×3 o un 7×7.

En quin moment decideixes penjar les botes per asseure’t a les banquetes?

Jo crec que sempre he volgut entrenar però va ser amb 27 anys quan em vaig asseure per primera vegada a una banqueta.

Defineix-te com a entrenador.

Intento ser un entrenador amb molta mà esquerra, m’agrada parlar amb el jugador i saber del seu entorn. Tacticament, m’agrada un joc ofensiu i vistós, encara que sempre en funció dels jugadors i del rival, però sempre amb aquesta idea. Avui en dia el futbol són moltes anades i vingudes i has de dominar molt bé les transicions per poder fer gol i  que no te’l facin. Al final et mous per sensacions i crec que en cada partit has d’utilitzar molt bé les teves armes i contrarestar les del rival.

“M’agrada un joc ofensiu i vistós, encara que sempre en funció dels jugadors i del rival”

Amb quin estil juguen els teus equips.

M’agrada el joc combinatiu, ofensiu i dominant, vull ser protagonista. En definitiva, crec que molts entrenadors de Catalunya optem per aquest tipus de futbol donat que si ens hem format, sigui com a jugadors en equips catalans o com a entrenadors a la FCF, és el que ens han ensenyat des de petits.

Quines fites et marques com a entrenador?

Ara mateix, el meu objectiu més immediat és posicionar a l’Atlètic Castellserà el més amunt possible. Tot i que també m’agradaria arribar a Segona B.

Com veus el futur del futbol lleidatà?

Al futbol base aquests anys no han sigut del tot bons, atès que Lleida s’ha quedat sense representants tant en l’Infantil de Divisió d’Honor com en el Cadet de Divisió d’Honor. Tampoc a Tercera divisió trobem cap club lleidatà. Com a punt positiu, l’ascens del Lleida Esportiu a Juvenil Divisió d’Honor ha estat un fet molt important pel futbol d’aquí.

The post Ambiciós Jordi Marro: “Vull un At. Castellserà competitiu i amb personalitat” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dos entrenadors que al seu dia van portar els seus respectius equips a Tercera no seguiran. En el cas d’Àxel Vizuete a La Jonquera, l’adéu és immediat, ja que el tècnic va presentar la seva dimissió després de la derrota d’aquest diumenge contra el Castelldefels. A La Verneda, Juanjo Garcia també prepara la seva marxa, que es consumarà en acabar la temporada, segos va anunciar el Júpiter.

Cronològicament, la primera notícia va saltar pocs minuts abans de la mitjanit de diumenge 26 a dilluns 27. Va ser llavors quan es va rebre un correu electrònic enviat pel CE Júpiter i signat per la seva Junta Directiva. En aquest comunicat s’informava que Juanjo Garcia Yepes quedaria desvinculat de l’entitat a final de temporada, ja que es considera “la finalització d’un cicle de més de 8 anys, en el que el club ha gaudit d’un ressorgiment global de tota l’entitat”.

La comunicació arriba després de la derrota jupiterista al derbi contra la Montañesa i amb l’equip grisgrana a la darrera posició del grup cinquè de Tercera, amb 27 punts i només a 3 de la teòrica salvació. Des del club s’aposta perquè els darrers partits de Juanjo a la banqueta serveixin per “continuar vius i assolir la permanència”.

MALA DINÀMICA

I durant el matí d’aquest dilluns, la UE La Jonquera va fer pública la decisió d’Àxel Vizuete de no seguir a l’equip fronterer. Sis derrotes consecutives -la darrera, diumenge a la Riera dels Canyars contra un rival directe per la permanència com és la UE Castelldefels- han estat el motiu de la marxa de l’entrenador que fa nou mesos va conduir l’equip blanc-i-verd a la categoria més alta de la seva història, la Tercera Divisió.

Enrere queda aquella emocionant promoció d’ascens contra el Santboià. Enrere també, un bon inici de Lliga, on semblava que La Jonquera no patiria per assegurar la seva continuïtat. No obstant això, una mala dinàmica ha portat al relleu.

“El teu nom, Àxel Vizuete, estarà lligat a la història d’aquest club per sempre i qui sap si algun dia t’hi tornaràs a trobar. Moltes gràcies per fer-nos viure un somni i fins aviat”, es podia llegir a la nota de premsa penjada per la UE La Jonquera al seu web. El tècnic, per la seva banda, també es va acomiadar mitjançant les xarxes socials.

@UELaJonquera Una de les decisions més difícils de la meva vida..uns jugadors que hagués donat la vida per ells..un club que porto al cor

— Axel Vizuete (@AxelVizuete) 27 de març de 2017

El d’Àxel Vizuete és el quart canvi oficial a les banquetes de Tercera durant aquesta temporada. Abans, Agustín Vacas havia substituït Toni Rodríguez al Terrassa (jornada 11); Joan Esteva, a Albert Poch a l’Europa (jornada 13) i Albert Santanera, a Miquel Muñoz al Manlleu (jornada 29).

The post Àxel Vizuete deixa La Jonquera i Juanjo Garcia deixarà el Júpiter appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Consell d’Administració del Terrassa FC ha decidit tancar l’etapa de Toni Rodríguez a la banqueta egarenca. Han estat poc més de set mesos de feina des que al març d’aquest any fos reclamat del filial, Terrassa 1906, per ocupar la vacant que deixava José Luis Duque al primer equip, qui ja havia reemplaçat David Almazán ‘Pirri’.

Malgrat que Toni Rodríguez havia salvat del descens el Terrassa a les 10 darreres jornades de la passada campanya (va agafar l’equip a la jornada 29 quan estava a dos punts de les places de descens directe i va acabar tretzè, amb nou punts d’avantatge respecte a la divuitena posició) i també malgrat els números fins a la jornada 5 d’aquesta Lliga, amb el conjunt egarenc entre les quatre primeres places, la dinàmica dels darrers encontres ha esgotat la paciència dels directius egarencs.

Cinc jornades seguides sense guanyar, amb dos empats i tres derrotes –aquestes, als tres darrers partits contra tres rivals de la zona alta, Peralada (1-0), Vilafranca (0-3) i Olot (3-2)- han estat el motiu d’una decisió que sorprèn tractant-se d’un equip que ara com ara no està en una situació que es pogués considerar delicada. El cert és que ni Toni Rodríguez ni el seu ajudant, Sebastián Corpas, seguiran a la banqueta local de l’Olímpic de Terrassa. De moment no es coneix qui els rellevarà.

JORNADA ‘MARCADA’

És curiós comprovar que la primera destitució de la temporada 2016-2017 a Tercera Divisió arriba després de la mateixa jornada en què es va produir la campanya anterior, la 10. En aquell cas va ser el Sant Andreu qui va decidir prescindir de l’ara entrenador de la UD Las Palmas At., Manolo Márquez. Mikel Azparren el va rellevar de forma interina un partit i Joan Esteva va acabar la temporada.

Quatre clubs més no van acabar amb el mateix entrenador del debut al campionat. Al Terrassa, van passar els esmentats Pirri, Duque i Rodríguez. Al Morell, Joan Anton Pallarès va ser reemplaçat per Jesús Mariano Angoy després de la jornada 24. El Masnou va fer plegar Miguel López a la jornada 28 i va acabar la temporada Walter Pandiani. Finalment, el Granollers va prescindir d’Albert García en acabar la jornada 33 i Antonio Hidalgo va dirigir l’equip als darrers partits.

The post El Terrassa prescindeix de Toni Rodríguez com a entrenador appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dimarts ‘mogut’ en les banquetes dels equips catalans de tercera divisió. Amb la temporada encara viva en quant a les promocions d’ascens, tots aquells que ja han acabat l’exercici es mouen amb la finalitat de començar, el més aviat possible, a perfilar el seu futur. La ‘bomba’ va arribar des de la AE Prat amb el comiat a Manolo Márquez.

Complicada decisió de la junta directiva potablava amb un entrenador que els ha deixat a només un gol de disputar la promoció d’ascens a Segona B. Difícil d’entendre quan, tal com afirmava el mateix Manolo en diferents mitjans, “el dilluns estava pràcticament acordat”. Hores després, el president Luis Quiñonero s’ha quedat sol i Manolo posa punt i final a la seva tercera etapa en el Sagnier.

Mentrestant, des de Manlleu, arribava la confirmació de l’adéu per a Miquel Muñoz. Pendents del que pugui succeir entorn d’algun ascens a 2ªB, els d’Osona apunten avui a Primera Catalana. Qui fora ‘segon’ tècnic de Diego Morata no seguirà.

Tot el contrari passa amb Miguel López al Masnou i amb Miki Carrillo en el Castelldefels, malgrat el descens de categoria dels mariners. D’altra banda, aquest dimarts també es va oficialitzar el retorn a una banqueta de tercera d’Arnau Sala. Ho farà al Peralada, lloc que va deixar en molt bona posició Nacho Castro. Exjugador del Peralada i extècnic d’UE Figueres, Girona B i Olot, Arnau tindrà davant sí un repte apassionant.

The post Jornada de ‘banquetes calentes’ en Tercera appeared first on FutbolCatalunya.com.

MIGUEL SOTO LÓPEZ
redaccio@futbolcatalunya.com

No són poques les vegades que hem escoltat o parlat sobre algun o un altre jugador i el seu comportament inadequat per la imatge que dóna als joves o nens que creixen al meravellós món del nostre esport, el futbol. No obstant això, són poques les vegades que veiem com aquest debat es trasllada a l’àmbit de l’entrenador. I no em refereixo només a aspectes actitudinals, de gesticulació o forma de vestir.

Potser per a mi el gran “handicap” és dir que els teus referents són Guardiola o Mourinho i continuació m’explicaré una mica més. No és que vulgui restar importància al fet de que alguns entrenadors busquin copiar un comportament inapropiat -sent desafiador o provocador-, tan semblant a la imatge que alguns futbolistes mostren en els estadis i la televisió malauradament. En realitat és igual o més greu, ja que perjudiquem als petits del nostre esport.

Al meu parer, el fet de copiar formes de treball d’un equip d’elit -d’alt rendiment- buscant traslladar-les a un equip de futbol base o futbol formatiu és tan alarmant com la necessitat de demostrar uns valors dins del terreny de joc. És en aquest aspecte on s’ha d’escoltar a experts en la matèria com ara Antonio Sánchez, un dels més reconeguts entrenadors de futbol base: “Per facilitar el procés formatiu del jugador s’han de diferenciar etapes d’acord amb el desenvolupament físic i psicològic del jugador”. I en realitat, ha de ser així. Potser ensenyaríem a un nen a fer equacions sense ensenyar-li abans els números? Sns dubte -en la meva opinió- el futbol formatiu ha de seguir unes etapes o un procés lògic. El que avui pot fer a un equip guanyador -per la obsessió en la victòria- amb el tot val, el portarà a un seriós problema: perdre anys d’aprenentatge i crear futbolistes que no entenguin el joc.

“Des de joves als jugadors els diuen que cal lluitar, que cal guanyar i aquestes coses, després, arriben a Primera sense saber gens del joc”, va dir Pep Guardiola.

Potser és possible recuperar el temps perdut? L’aprenentatge cap a l’elit -futbol amateur- ha de ser racional, progressiu i adaptat, no oblidem que Guardiola, Mourinho, Bielsa, Jurgen Klopp… són entrenadors d’alt rendiment, que han de guanyar sí o sí. Mentre que el futbol base gira entorn de l’aprenentatge. Per tant, és l’entrenador de futbol d’alt nivell un bon mirall on mirar-se? Per a mi és clar que no.

Recordin: “Pot viure un arbre sense les seves arrels? Les arrels del futbol estan en el futbol base”. Ho va dir Laureano Ruíz.

The post L’entrenador d’alt nivell, mirall prohibit per a l’entrenador de futbol base appeared first on FutbolCatalunya.com.