Quan parlem amb Xavi Bartolo encara no era oficial el seu nomenament como a president de l’At. Lleida. Havien decidit mantenir la notícia en secret fins passat el partit a Eivissa i ja és una realitat. Nou repte per a millorrar per a aquest històric futbolista de Bellvís que ha sabut destacar sempre on ha estat.

Admet errors en la gestió d’una entitat jove i d’un equip confeccionat contrarellotge, però ara es poden buscar encara solucions. I ho farà ja no com a director esportiu sinó com a president, com a màxim responsable. Per descomptat que ha viscut episodis ‘pitjors’ a la seva vida.

“CLAR QUE CAL MILLORAR MOLT”

“En aquest club s’està molt tranquil, et deixen treballar, és petit, tenim pocs anys d’existència, vam néixer del no-res i el portem entre poca gent. Hem vist moltes alegries i no ens podem queixar de res encara que aquesta temporada no hem fet res encara i hem de millorar. Volem la permanència i cal millorar perquè hem estat molt vulnerables en defensa, molt tebis, i, si ho som, és difícil de guanyar, cal ser més estables i millorar molt”.

Els últims partits poden tenir l’excusa de la mala sort encara que això no serveix.

Podríem dir això, però vam voler jugar la Copa RFEF per a agafar experiència i anar a la Copa del Rei. Van ser dos mesos intents, vam tenir moltíssimes lesions, vivim un calvari, anàvem amb 15 convocats. Ara necessitem atgurar-nos, reforçar-nos i tinc esperances; em dona coratge admetre-ho, ja que aquest grup no té un nivell extraordinari. Cert que hi ha 4 equips per davant molt forts, però la resta tots som iguals. Si millorem una mica en defensa, hi ha possibilitats per a cobrir l’objectiu.

“HEM VISCUT UN CALVARI DE LESIONS”

Fins avui han fitxat a Vargas i Cobos.

Cobos ja va ser inscrit i Vargas ho serà el 4 de gener. Necessitem algun reforç més enrere, i amb la lesió de croats de Carlos Mas i algun migcampista, ens obliga a reforçar-nos aquí. Aquest mercat d’hivern, no ens enganyem, és complicat, ja que la nostra marca tampoc és bona, estem en la cua del Grup 3, som conscients.

Parlar de 6/7 reforços és parlar d’una tercera part d’una plantilla. Això és molt!

No sé si arribarem a 7, però calculo que 5 o 6 sí que som capaços de fer-ho. A l’estiu vam tenir problemes perquè el projecte va arrencar tard i la gestió de la plantilla va ser complicada i ara toca corregir on hem estat més febles. Volem ser un equip més fiable.

“NECESSITEM 5/6 FITXATGES”

O sigui: dos defenses més, un migcampista i un davanter més… en principi.

Un central, sí, un pivot i un punta ja estaríem bé encara que, segons com es mogui el mercat, podem fer una cosa més interessant.

I, per descomptat, caldrà donar baixes.

Clar. Al principi vam fer una plantilla llarga encara que hem sofert moltes lesions que ens han limitat. És futbol, hi ha fitxatges i hi ha sortides perquè també els interessarà sortir. És el futbol, res nou.

“CAL DONAR-LI CONFIANÇA A GABRI”

No sabem quant temps es mantindrà Gabri a la banqueta, però mantenir-lo ara parla molt bé del director esportiu (ara president) per mantenir-li aquesta confiança i cal felicitar-lo a vostè.

Al final ja se sap que el més fàcil és canviar l’entrenador. Això és fruit dels mals resultats, evidentment, però cal veure el treball diari i la seva vinculació amb la plantilla. La meva experiència em diu que la majoria de vegades que es fa un canvi d’entrenador, no serveix. Tot es posa a la balança i es mira. Si arriba un moment que no s’aguanta, es canvia, però cal donar-li la confiança a Gabri.

“AMB NOMÉS UNA PORTERIA A ZERO ANEM AL DESCENS”

Rebre 27 gols és inacceptable. Per què?

Perquè hem estat molt febles en la nostra àrea en tots els sentits. Molts gols ens han superat per situacions de superioritat numèrica i això significa ser feble en conceptes. Amb 27 gols en contra no es pot guanyar, és inassumible; amb només una porteria a zero marxen cap al descens i això ho entén qualsevol.

L’estat de la gespa del Camp d’Esports pot millorar i, també, empitjorar!

Sí que pot empitjorar, sí, però és el que hi ha. Trigaria molt per a explicar les raons i no vull tampoc excuses perquè també està malament per als rivals. El més normal és que empitjori pel mal temps que patim, no és el problema principal.

“L’ESTAT DE LA GESPA NO ÉS EXCUSA”

Una curiositat: en el contracte de Xavi Bartolo figura alguna clàusula que segueixi que pot substituir al tècnic si li ho demana la directiva?

Normalment, no, ni tampoc és el meu objectiu encara que fa dos anys vaig agafar a l’equip des del principi. No obstant això, ni està ni ho desitjo.

Abans de començar aquesta entrevista ens ha comentat que ‘el futbol és més que la vida’. I doncs?

Mira: no és que sigui més que la vida, però estem en una situació delicada, a vegades sembla que tot gira al voltant del futbol i només és una part sense la qual jo no podria viure. Tinc clar que la vida té moltes més coses i, encara que hem de preocupar-nos pel futbol, hi ha coses més importants per a sentir-nos felices. Som afortunats de viure aquí, del nostre dia a dia i tota la resta serà benvingut.

The post “Volem la permanència i hi ha molt a millorar” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fundat en 2019, es van fusionar amb l’Almacelles, van negociar amb el Badalona Futur per a comprar la seva plaça de Segona Federació (sense èxit) i estan als jutjats, però ara la plaça és seva perquè així ho ha disposat la reglamentació de la RFEF (288.920,24€). I, per descomptat, per l’impagament dels veïns del Lleida CF, assumpte que portarà més polèmica i més enfrontaments futurs.

1939 és molt lluny encara que sempre serà en els cors de molts aficionats meravellosos de la sempre present UE Lleida.

LA RFEF PRIORITZA ELS DINERS

Recordem que la UE Cornellà, que tenia prioritat esportiva, es va quedar a la meitat d’un camí que van abraçar At. Lleida i Badalona, ja que altres opcions no catalanes ni van mirar aquesta possibilitat. El club que presideix Josep María Oromí i amb el primer equip sota la direcció de Gabri García no ha perdut el temps i ha assumit els deutes que van deixar els anteriors gestors amb jugadors, RFEF i FCF.

La realitat diu que l’Atlètic Lleida ha aconseguit un ascens esportiu i 4 en els despatxos,

L’ATLÈTIC LLEIDA JUGA EL SEU JOC

Classificat a la segona posició de la Lliga regular (61 punts) enfront de la cinquena del Badalona (55), aquest detall ha estat decisiu. D’altra banda, els escapulats es remetien a la segona fase de play-off per a justificar els seus majors mèrits perquè van caure a la final davant el Girona. Encara més, van recordar que van superar als ilerdencs a l’eliminatòria d’ascens per 2-3. Però la redacció del reglament el deixa molt clar.

L’At. Lleida jugarà a la Segona Federació per majors “mèrits esportius” i per haver pagat els 288.920,24€ de torn. Ara tocarà negociar amb la Paeria per a gaudir del Camp d’Esports i veure si el Lleida FC desapareix o segueix a la Tercera. Aquesta serà una altra ‘guerra’.

The post L’Atlètic Lleida jugarà a la Segona Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.

Arriba la jornada 30 de la nova Lliga Elit la competició que suposa un esglaó més de dificultat pels clubs que vulguin jugar al futbol estatal. La darrera jornada de la Lliga regular decidirà ben poca cosa, però caldrà estar atents a totes les opcions.

De moment, ja és segur que Europa B i Sabadell B, els dos filials que disputaven la flamant competició, han assolit l’ascens a Tercera Federació. També, que Granollers, Guineueta i Viladecans cauen a la ensotada Primera Catalana.

Anem pas a pas, explicant les opcions que tenen tots els que es juguen alguna cosa a l’horari unificat de les 16.00 hores de dissabte,

PLAY-OFF DE LLIGA ELIT, NOMÉS UN A TERCERA

La normativa de la competició deia que només dues de les tres places d’ascens a Tercera Federació serien directes. Per assolir la tercera, s’han d’enfrontar els equips classificats entre la tercera i la sisena plaça en eliminatòries a doble partit.

Aquesta és la classificació, amb els cinc equips implicats. D’aquests, els únics que saben que jugaran segur el play-off són Vic i Figueres

• 3. Vic (46 punts)
• 4. Figueres (45)
• 5. Horta (44)
• 6. At. Lleida (44)
• 7. Valls (41)

Si l’ordre fos aquest, els enfrontaments de semifinals serien At. Lleida – Vic i Horta – Figueres, jugant la tornada al camp del millor classificat a la competició regular.

Curiosament, hi ha un enfrontament directe en aquesta darrera jornada. És el que es viurà a l’Hipòlit Planàs entre el Vic i At. Lleida. El Figueres haurà de visitar un Santboià que lluitarà per la permanència, mentre que l’Horta jugarà al camp d’un Rubí sense cap opció, ja totalment salvat. Per la seva banda, el Valls, l’únic que no depèn d’ell mateix per jugar el play-off, acabarà al camp de la ja descendida Guineueta.

Per assolir una tercera plaça que garanteix juga a casa la tornada de totes les eliminatòries, l’únic que dependrà del seu resultat és el Vic. Els de Ramon Carrascal la ratificarien guanyant l’Atlètic Lleida. Empatant, haurien d’esperar que el Figueres no guanyés a Sant Boi. El que és segur és que perdent no podrien ser tercers en cap cas, ja que l’At. Lleida els passaria.

Les opcions de ser tercer del Figueres passen per guanyar al Joan Baptista Milà i esperar que el Vic no hi guanyi. L’empat no li val, ja que el fet d’igualar a 46 punts amb el Vic suposaria que l’At. Lleida en sumaria 47 i, per tant, passaria per davant.

HORTA, PENDENT DELS ALTRES PARTITS

Pel que fa a l’Horta, només seria tercer si guanya a Rubí però depenent de que el Figueres no guanyés a Sant Boi i, atenció, que l’At. Lleida guanyés a Vic, però amb una diferència de gols igual a la que faci l’Horta. La diferència particular de gols entre Horta i At. Lleida està empatada i, pel que fa a la general, en aquests moments és favorable als hortencs (+11 per +10).

De fet, en aquest cas, podria haver un empat total. Un exemple és si l’Horta venç per 0-1 a Rubí i l’At. Lleida ho fa per 1-3 a Vic. S’hauria de recórrer a un partit de desempat en seu neutral.

I pel que fa a l’At. Lleida, a banda del cas ja comentat, només li val guanyar per acabar tercer i esperar que el Figueres no guanyi. En el cas de l’Horta, si no guanyés ja asseguraria el tercer lloc als del Ramon Farrús i si ho fes, caldria esperar a les opcions ja esmentades.

Finalment, el Valls té opcions de ficar-se a la lluita per l’ascens, però totes passen pel seu triomf a la Guineueta i per la derrota d’almenys un dels dos equips als quals amenaça, Horta i At. Lleida. Si empata a punts amb els lleidatans, l’avantatge és vallenc i suposaria almenys la sisena plaça per ells. Si ho ha amb els del Feliu i Codina, dependrà de la diferència general de gols, que ara somriu l’Horta. I atenció! Si perden tots dos i n’hi ha triple empat, el Valls és el millor classificat de la lligueta i qui quedaria fora seria l’At. Lleida.

UN AL POU I UN ALTRE, A ESPERAR

Com ja sabien els clubs abans de començar la Lliga -i així ho van acceptar-, quatre dels setze perdrien la categoria. Però ara com ara la cosa és més greu, ja que el doble descens català de Segona a Tercera Federació –Cerdanyola i Manresa– suposa un descens no compensat, que només es podria compensar si un altre català acompanya l’Olot en l’ascens a Segona Federació. Podrien baixar cinc!

Així doncs, la posició 12 és de descens no compensat i la 13, de descens directe acompanyant Granollers, Guineueta i Viladecans, els tres que ja han baixat a Primera Catalana. Aquests són els implicats,

• 10. Lloret (36 punts)
• 11. Can Vidalet (35)
• 12. Sants (33)
• 13. Santboià (33)

És a dir, abans de començar la jornada 30, el Sants seria descens no compensat i el Santboià seria equip de Primera Catalana sense opció de salvació posterior. I tot i que el Lloret en cap cas pot acabar dotzè o tretzè, sí que podria afectar a la classificació final si perd al seu partit a casa contra el Palamós i es produeix un empat a 36 punts entre aquests quatre equips.

Els partits on estarà el descens en joc, a banda de la influència del que es disputarà a Lloret, són Viladecans-Can Vidalet, Europa B-Sants i Santboià-Figueres.

L’únic que depèn d’ell mateix per salvar-se és el Can Vidalet. Els d’Esplugues de Llobregat queden totalment salvats si guanyen al Municipal Nou. Si empaten, poden acabar a la temuda posició de descens no compensat si el Santboià guanya el Figueres i, alhora, el Sants no guanya al Nou Sardenya però… alerta! Si els santsencs guanyen, es produeix un triple empat que no es resol amb els enfrontaments entre els tres… però afavoreix el ‘Canvi’, que acabaria amb una diferència general de 0 i a l’onzena plaça. Només unes golejades escandaloses de Sants o Santboià  (amb -10 i -11 respectivament) els hi podrien afectar. Finalment, una derrota el podria condemnar al descens directe si Santboià i i Sants guanyen els seus partits.

GUANYAR… I ESPERAR

Pel que fa al Sants, hauria de guanyar però fins i tot això no li donaria la salvació en un cruel cas. En concret, un empat de quatre clubs a 36 punts que passaria per la derrota del Lloret, l’empat del Can Vidalet i el triomf del Santboià. Aquesta lligueta acabaria amb Lloret i Santboià totalment salvats, amb 11 i 8 punts respectivament, mentre que Can Vidalet i Sants empatarien a 6 punts. En aquest cas, la diferència particular de gols somriu als d’Esplugues, que acabarien a la dotzena plaça i els de Borja López, a la tretzena de condemna al descens sense pal·liatius.

La salvació total del Sants, doncs, passaria per guanyar el seu partit, que el Lloret puntuï i que el Can Vidalet perdés a Viladecans.

I per acabar, el Santboià és qui pitjor ho té. Perdent contra el Figueres, quedaria tretzè sense remissió. Empatant, necessitaria que el Sants perdés per evitar la tretzena plaça. I guanyant, s’hauria d’encomanar a les matemàtiques, confiant sobretot en el multiempat abans esmentat o bé, en què el Can Vidalet no guanyés a Viladecans i els Sants no ho fes a Gràcia.

QUI JUGARÀ LA LLIGA ELIT 2024-2025?

A banda de totes aquestes opcions, ja coneixem 9 dels 16 equips que disputaran la pròxima Lliga Elit, amb els descensos consumats des de Tercera Federació i els tres ascensos ja confirmats des de Primera Catalana

• Castelldefels (descendit)
• Lloret
• Manlleu (ascendit)
• Palamós
• Rapitenca (descendit)
• Rubí
• San Mauro (ascendit)
• Vilafranca (descendit)
• Vilanova (ascendit)

Un desè, el Pobla Mafumet, és descens no compensat des de Tercera i, per tant, en aquests moments seria també equip de Lliga Elit, però restarà pendent de la promoció d’ascens a Segona Federació.

Cal confirmar encara un ascens des de Primera Catalana, l’equip qui guanyi la promoció, i els equips que romandran a la categoria en funció del que passi aquest dissabte o a la promoció d’ascens a Tercera Federació.

The post Tot el que queda en joc a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

La tarda del proper diumenge el Camp d’Esports viurà un partit molt transcendent. De fet, es ven sol. Es veuen les cares els dos líders del grup 3 de Segona Federació i estan empatats pràcticament a tot. Aquest és el cartell esportiu, però darrere d’aquest Lleida Esportiu-Badalona Futur s’amaga una lluita encoberta pel futbol a la capital de la terra ferma. Els visitants van estar a punt de jugar a Lleida aquesta temporada i no es descarta que en un futur ho facin. Un ascens de qualsevol dels dos podria canviar el panorama, que ara mateix és incert de cara a la propera temporada. Dependrà del que passi diumenge? El que està clar és que això serà més que un partit.

QUÈ SUPOSA EL LLEIDA E.-BADALONA FUTUR?

Sergi Tor (COPE Lleida): “Un partidàs. Els dos líders. No és definitiu, quedaran 10 jornades encara, 30 punts, molts en una categoria molt dura, i encara amb molts partits directes, però pel guanyador, si no hi ha empat, serà un pas important. Tindrà el gol average. Duel d’estils al camp. Grans jugadors a la gespa pels dos equips. Gran ambient; per tant, els ingredients per un gran partit a una ciutat necessitada de tardes de futbol com la del diumenge”.

Miquel Pascual (Diari Segre): “En aquest partit s’han ajuntat moltes coses perquè sigui un dels grans partits de la temporada al Camp d’Esports. Primer, el morbo inherent de la situació del Badalona Futur. Si la gent va ser reivindicativa a Vic aquesta setmana ho serà igual o més. És important no perdre la perspectiva de que enfronta el primer i el segon, que estan empatats a punts i amb l’average igualat”.

“El Lleida no ha guanyat a cap dels rivals directes que té a la lluita per quedar primer i el Badalona Futur ha empatat contra els tres. El partit no és decisiu ni una final, però sí una bona oportunitat per fer un cop de puny sobre la taula”.

Sergi Guiu (UA1 Ràdio): “A nivell futbolístic, el partit de diumenge té una rellevància major a 3 punts. És evident que classificatòriament només hi ha 3 punts en joc, però restant 11 partits, 10 un cop s’acabi el del Camp d’Esports, el cop de puny damunt la taula de l’equip guanyador (si és que n’hi ha algun) podria tenir una repercussió més anímica que no pas esportiva que podria afectar el rendiment en el tram final de la competició”.

“S’HA GENERAT UN GUIÓ D’HISTÒRIA CONTRA INTRUSISME”

“A nivell social, part de l’entorn del Lleida Esportiu i de la ciutat sí que concep el partit de diumenge com un enfrontament que va més enllà del futbol. S’ha generat un guió de bons contra dolents, d’història contra intrusisme. Diumenge crec que aquesta part no hauria de ser la protagonista. El que hagi de venir, vindrà. Aquesta recta final de la temporada ha de dominar el futbol, no els despatxos”.

Oriol Jové (RAC1): “És un partit que enfronta primer contra segon, empatats a punts i diferència de gols. El partit té molta entitat, però a ningú se li escapa que el Badalona Futur durant la temporada ja hi ha hagut pistes del que pot passar. Els aficionats del Lleida a la primera volta a Vic es van trobar que el beneficiari de les entrades era l’Atlètic Lleida. Oficialment no s’ha anunciat res, però es pot imaginar que depararà el futur”

“El Lleida i la seva afició tenen ganes de reivindicar la seva existència. El club es va fundar el 2011, el 2022 va estar a punt de morir víctima dels seus propietaris i ara es veu amenaçat per la possible presència d’un club finançat per empresaris de la pròpia ciutat. Una altra vegada té l’enemic a casa i podria reclamar jugar al Camp d’Esports. Això suposaria un canvi de paradigma històric. El nou club és estrany, es percep sense suport popular, nascut del no res i només per la voluntat d’una sèrie d’empresaris que tenen potencial econòmic per fer-ho”.

QUÈ IMPLICARIA PER LLEIDA L’ASCENS D’UN O ALTRE EQUIP?

Sergi Tor (COPE Lleida): “Si puja el Lleida Esportiu, ja sigui per la via curta, el campionat, o la llarga, via promoció, serà un gran felicitat per la ciutat. Fa 20 anys, que no es puja cap categoria. Entremig una desaparició i una altra a punt. Molta afició de menys de 30 anys, que és la majoritària, crec que ho celebrarà com un ascens a Primera. Es sobredimensionarà. Augmentarà la identitat i afecte amb el club local”.

“Si puja el Badalona Futur, en l’àmbit social a Lleida, ningú ho celebrarà. L’aficionat del Lleida Esportiu, ho veurà com una amenaça, si juguen a la ciutat la pròxima temporada. Dividirà els afectes i a mitjà termini, tots dos cauran a la irrellevància. Dos equips professionals a Lleida, és letal per mi. Tothom perdrà molts diners”.

Miquel Pascual (Diari Segre): “El Lleida fa vint anys que no té un ascens, l’últim va ser el 2004. A més entremig una desaparició. Entre l’afició hi ha unes ganes de que per fi les coses vagin bé i això fa que la gent anheli molt l’ascens. Seria una alliberació molt gran i trencar una dinàmica de patiment. Pel Badalona Futur és difícil de desxifrar, sobretot en àmbit lleidatà. Caldrà veure si s’acaba executant la compra dels empresaris lleidatans, si juguen al Camp d’Esports… i obriria un meló de que si no es produeix aquest ascens potser pot quedar més aviat apaivagat. El Lleida ho necessita i el Badalona Futur vol pujar”. 

“L’ASCENS DEL CFB FUTUR OBRIRIA UN PARADIGMA COMPLEX”

Sergi Guiu (UA1 Ràdio): “L’ascens del Lleida Esportiu seria la recompensa a una gestió més que positiva de la directiva que va arribar fa poc més de dos anys encapçalada per Luis Pereira. A més, la temporada 23/24 dels blaus està sent històrica per diverses qüestions i seria la cirereta del pastís d’un curs on s’han recuperat la passió pel club de futbol de la ciutat, imatges a les grades fantàstiques i el retrobament de les generacions familiars en l’estima pel Lleida”.

“L’ascens del Badalona Futur obriria automàticament un paradigma complex a la ciutat i on caldrà que s’oficialitzi, s’expliqui i es detalli la situació del club des dels darrers mesos, fins al dia de llavors, estem parlant de principis d’estiu. Basant-nos en la realitat i el present, plantejar-se aquest escenari a finals de febrer no sé fins a quin punt és útil avui dia”

“A NIVELL SOCIAL L’ATLÈTIC LLEIDA NO POT FER OMBRA AL LLEIDA E.”

Oriol Jové (RAC1): “Aquí hi ha quatre escenaris possibles. Si pugen tots dos i això es culmina amb la compra per part de l’Atlètic Lleida tindrem un escenari imprevisible. El mateix a Segona Federació, que implicaria la coexistència. No crec que l’Atlètic Lleida tingués més suport popular si estigués una categoria per sobre del Lleida Esportiu. Això crec que enfortiria el vincle de l’afició amb el Lleida i a nivell social l’Atlètic Lleida no li podria fer ombra”.

“Des dels anys quaranta no s’ha donat a Lleida la coexistència de dos clubs i el fet de compartir l’estadi. Aleshores el Lleida de tota la vida va acabar absorbint el club nou, creat pels franquistes”.

LA CONVIVÈNCIA ÉS IMPOSSIBLE? QUÈ PASSARÀ EN EL FUTUR?

Sergi Tor (COPE Lleida): “Jo sol opino per mi. La convivència dels dos clubs hauria de ser bona, per generar competència i, per tant, obligació de millorar a tots. Però tot s’altera quan es decideix fer una gran inversió, a un club rival de l’equip de la ciutat. Si el debat és la legalitat i la llibertat, no hi debat, però sí  el col·loques amb termes d’identitat, afectes i història, tampoc hi ha debat. Quan compres trenques l’essència del joc, donar igual guanyar o perdre si després els teus directius compren”.

“Dubto molt que els aficionats del Lleida Esportiu passin el seu afecte al que surti del Badalona Futur, tot i jugar a Lleida”.

Miquel Pascual (Diari Segre): “Crec que no és impossible la convivència. Dubto molt que fos positiva, això sí. Una ciutat com Lleida que ha vist desaparèixer un club i gairebé dos no sé si tenir dos clubs compartint categoria pot arribar a tenir coses positives. Què passarà? La situació és complexa. El factor de pujar o no canvia tot, tan pel Badalona Futur com pel Lleida Esportiu. Poden conviure, però no beneficiaria a cap dels dos. A més, la gent ara està molt vinculada al Lleida i s’estan veient assistències a l’estadi que fa anys que no es veien i una massa social que torna a estar orgullosa de ser del Lleida Esportiu”. 

“CAL PENSAR MÉS AMB EL FUTBOL DE LLEIDA”

Sergi Guiu (UA1 Ràdio): “Crec que dependrà de si un dels dos equips puja a Primera RFEF, si ho fan els dos, o si cap dels dos ho aconsegueix. Insisteixo, crec que caldrà que totes les parts implicades expliquin, detallin, oficialitzin i responguin a les preguntes que hi ha damunt la taula per saber què, quin i com serà el futbol lleidatà a partir de la temporada 24/25”.

“La relació entre Lleida Esportiu i Atlètic Lleida molts diuen que està destinada a ser-ne una on l’enteniment i el respecte mutu estigui en l’ordre del dia, però veient com han transcorregut aquests 2 anys sembla complicat que es pugui arribar a una relació de col·laboració mútua i, sobretot, d’unió. Crec que cal pensar més amb el futbol de Lleida i els lleidatans, i no tant amb individualitats i interessos”.

Oriol Jové (RAC1): “La coexistència de dos clubs a un nivell similar no és fàcil que es perpetuï en el temps. S’imposa un per sobre l’altre. No crec que sigui impossible, però sí que hi haurà rivalitat. No veig l’Atlètic Lleida en cap cas posant gent suficient a un estadi com sí ho ha fet el Lleida Esportiu aquesta temporada”.

The post Lleida-Badalona Futur: Més que un partit? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Xavier Batalla va aterrar a l’At. Lleida un llunyà 2019 amb la ferma intenció de pujar, el més ràpid possible, a categories professionals. No ha pogut ser i el primer equip es manté a la Lliga Elit si bé encara queda tota la temporada 2023-2024 per davant.

Batalla, que ha sabut dirigir des d’aquesta presidència el club ilerdenc, també ha capitalitzat totes les inquietuds ja sigui la d’aficionats o la dels inversors i aquest At. Lleida convida a il·lusionar-se.

El seu relleu es diu Josep María Oromí i procedeix de l’actual junta directiva del club. “Sortim amb una base sòlida i hem de continuar creixent incorporant jugadors de la ciutat”, va comentar.

BATALLA I EL CFB FUTUR

No obstant això, a ningú escapa que el present i el futur es diu CFB Futur, una aliança que sembla en la seva recta final.

Segons l’expresident ilerdenc, “les persones han de canviar, però els clubs continuen. Ha estat una etapa de creixement, d’expansió i de consolidació per a fer un projecte consistent”.

Aquesta primera reflexió ens ha servit per a ampliar una mica més aquesta important decisió assumida per Xavier Batalla, en particular, i per l‘At. Lleida, en general.

QUATRE PREGUNTES A L’EX PRESIDENT

Decisió sorprenent, de la nit al dia?

“No, era un relleu previst en el temps i lògic en qualsevol Club o Associació després d’un temps”

És un pas al costat per a assumir futures responsabilitats al Badalona Futur?

“Es un pas al costat per deixar que el projecte contiunui amb més força, per la meva part no entra dins els meus plans asumir cap responsabilitat esportiva en cap club”

Vostè va arribar en el 2019 i es va amb moltes assignatures per complir?

“Sempre hi ha coses per fer; unes les pots fer i d’altres no. La pandemia va ser una época dura per tota la societat i els clubs esportius també van quedar afectats. Això ens va obligar a canviar algunes prioritats. Personalment en considero molt afortunat d’haver aportar el meu granet de sorra a la consolidació i expansió del projecte de futur per la ciutat i comarques de Lleída que es l’Atlètic Lleida”

Què pot oferir Josep Maria Oromí a l’entitat?

“Es una persona de gran valua personal i profesional i es un home de futbol que sense dubte continuarà fent creixer el club i el projecte. Es un encert que ell sigui el nou president”

The post Surt Xavier Batalla; entra Josep Maria Oromí appeared first on FutbolCatalunya.com.

El repte per a aquest Atlètic Lleida torna a ser apassionant sota la presidència de Xavier Batalla. Màxima responsabilitat per a qui està al capdavant d’un projecte ambiciós que s’ha resistit ja en les dues primeres ocasions.

Les possibilitats esportives i econòmiques de l’entitat són excepcionals com la tasca social que està duent a terme aquest grup d’empresaris per al futbol de Lleida. Enguany està, com sempre, garantida l’emoció i el bon futbol i de tot això parla Futbolcatalunya amb el seu màxim responsable.

XAVIER BATALLA, A DONAR GUERRA

Tercera temporada al capdavant d’aquest At Lleida. Serà la vençuda, la de l’ascens?

A veure si fem bo el refrany! Esperem que sí, ja que tots els anys esperem fer bé les coses. La veritat és que després va arribar la pandèmia i després no ens va sortir bé en la segona ocasió; esperem que, ara que hem intentat posar remei, faci efecte i puguem fer una bona temporada.

“9 DELS 16 EQUIPS JA HAN JUGAT EN TERCERA”

Encara recordem quan es va escriure que un grup d’empresaris es llançava a l’aventura d’aquest club amb la mirada molt alta, però la veritat és que segueixen on estaven.

Hem passat un any amb pandèmia i un altre d’aprenentatge encara que no vam saber competir la segona part de la Lliga. Ara arriba un any molt competit perquè 9 dels 16 equips ja han passat per Tercera més d’un any. Nosaltres som nous encara que hem posat mitjans per a créixer. Som un candidat, no un favorit.

“L’HORA DE LA VERITAT COMENÇA EL DISSABTE”

La pretemporada serveix per a pensar moltes coses que només es diuen en veu alta quan un està sol o val per a molt poc?

Són molt llargues, la veritat, i amb un calendari horrible. Som els últims a començar i la gent ja es mossega les ungles. Han començat totes les categories, menys nosaltres, però serveix per a conjunyir el grup. L’important és la Lliga, cert, però ha estat molt exigent enfront dels favorits de cada grup de 1a Catalana i contra dos equips de categoria superior (Pobla i Andorra). S’han provat coses encara que l’hora de la veritat comença el dissabte

Vostè acostuma a escriure sempre el seu resum de cada partit en les xarxes socials. Resumeixi el seu grau de satisfacció amb l’equip fins a aquest moment.

Estic molt satisfet amb l’equip, s’han fet bons fitxatges i la meva confiança és absoluta. Hem confeccionat i tenim la millor plantilla possible i amb ells vaig fins a l’infinit.

“TENIM LA MILLOR PLANTILLA POSSIBLE”

Diu la seva competència que amb 250.000 euros de pressupost se sortiran de la classificació.

Els pressupostos no garanteixen res sinó al final la Lliga la guanyaria sempre un. Futbol és futbol. Cal tenir un grup ben format i cada equip té el seu pressupost. També tenim un equip en la Lliga Genuine i altres categories. El nostre missatge és clar: que la sort ens enxampi treballant.

Aquest va ser el missatge que li va transmetre a la plantilla el primer dia?

Sí. Estem molt contents de tenir-los aquí, estem agraïts a la seva confiança i demanem responsabilitat i compromís perquè hi ha molta gent darrere. Es necessita sort, sí, però treballant.

“XAVI BARTOLO ES UN LUXE PER A L’ATLÈTIC LLEIDA”

9 fitxatges, alguns sonats com Fall, Cristian, Youssef o Sebi és un luxe extraordinari.

Són gent als qui els ha pesat més participar en tot el que envolta a aquest club, més enllà d’altres coses. El projecte engresca perquè jugadors com Fall o Sebi tenien ofertes superiors i és un orgull.

L’arribada d’un gran coneixedor d’aquest món com a director esportiu de Xavi Bartolo és sumar el primer triomf

Agraeixo molt a Xavi que hagi acceptat aquesta proposta perquè sempre busquem el millor en tots els llocs. Bartolo és un luxe, amb molta ascendència a Lleida i en el futbol. La seva visió és molt professional i de llums llargues.

“ELS PRESSUPOSTOS NO GARANTEIXEN RES”

Turull ha parlat d’una necessària autocrítica. On va estar el problema l’any passat per a aquest final de temporada horrible?

Sí, ho analitzem perfectament i l’important és buscar solucions i no culpables. Cal aprendre sempre.

Volem córrer massa amb aquest At Lleida?

Nosaltres sempre volem mantenir el desig d’anar sempre a més en aquest projecte de Lleida i per a Lleida. Volem anar cap endavant millorant dia a dia.

“FALL O SEBI TENIEN OFERTES SUPERIORS”

El tècnic del Granollers, David Vilajoana, qualificava el grup I com el ‘Grup de la mort’. Al 2, quin títol li posaria?

Un dels 3 grups més competits de la Catalana. Ja et deia: 9 dels 16 han estat en Tercera i algun en Segona B (Rubí, Mollerussa…), són rivals que mereixen respecte i posar-te dempeus pel que representen. En la Tercera nostra hi ha un nivell de futbol que no es veu en moltes Territorials.

The post “L’Atlètic Lleida és un candidat, no un favorit” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La notícia que ha avançat Futbolcatalunya aquest migdia ha sorprès, inicialment, al futbol català i, poc després, al futbol nacional perquè l’interès de l‘Atlétic Lleida costava de ser assimilat. No obstant això, la ratificació d’aquesta notícia s’ha oficialitzat aquesta tarda amb la nota oficial.

El club aclareix en el seu comunicat oficial –cal agrair la seva reacció positiva sense dissimulacions ni mitges veritats- que “aquesta informació està sent estudiada per a valorar la possible presentació i cobrir aquesta vacant”.

L’ATLÈTIC LLEIDA DEMANA

Segons el club que presideix Xavier Batalla, s’ha demanat “una sèrie d’aclariments sobre el procés establert, quant a terminis i condicions que estableix la circular de la RFEF sobre aquest tema”. Això no significa que vagin a pagar un euro, sinó que només s’han informat.

Per cert, la circular número 9 de l’Espanyola marca que aquest dimarts (23,59 h.) acaba el primer termini per a enviar les sol·licituds i ocupar la plaça que deixa buida l’Extremadura, sempre que es cobreixi la petició de 2 48.599,8 milions d’euros.

D’altra banda, el passat 4 d’agost sempre serà una data inoblidable per al Cerdanyola, en particular, i per al futbol català, en general. Aquest dijous (tard-nit) la junta directiva de la RFEF va aixecar la camisa a Joan Soteras perquè on va prometre la permanència del Cerdanyola -per extensió, vida en Tercera per a Sants i 1a Catalana per a Martinenc-, tot va desaparèixer. ‘Don Dinero’, una vegada més, va poder amb l’esportiu i deixa en evidència (una altra més) a Soteras.

SI APAREIX UN EQUIP, ANIRÀ Al GRUP V

En el cas que aquesta nit no aparegui candidat, arribarà el segon termini que finalitzaria el dijous 11 d’agost, al preu d’1.024.299,9. Si persisteix, el preu baixa a mig milió i una quarta oportunitat a 257.000 euros.

És més, si s’arribés al final del procés i ningú s’interessés (alguna cosa que sembla molt improbable), es procediria a l’estudi de les opcions presentades. Finalment, sempre que el grup no es pogués completar, aquesta plaça quedarà “amortitzada”, segons l’RFEF; per contra, si algun acceptés, aniria a jugar, SÍ o SÍ, al grup V amb diversos representants extremenys.

The post L’At. Lleida pregunta per la vacant de l’Extremadura appeared first on FutbolCatalunya.com.

El partit Atlètic Lleida-Vilanova no és un més sinó que és el “partidàs” d’aquest grup III de Primera Catalana. Així ho admet el tècnic local Josep María Turull (Verdú, 1978), líder, encara que amb els mateixos 26 punts que el seu rival.

Igualats en molts conceptes, el pols entre els dos rivals continuarà seguit amb atenció per tot el món i, especialment, per la Rapitenca, tercer classificat, amb 25, que tampoc ho tindrà fàcil amb la visita del Mollerussa (diumenge, 12 hores).

Turull, que aquest passat estiu va deixar Mollerussa després d’una llarga i fructífera etapa de cinc anys, va signar per un Atlétic Lleida ambiciós i que marxa amb les idees molt clares des de la seva presidència i la seva junta directiva.

Aquestes paraules són un resum de les declaracions efectuades per Turull a l’Instragram Live de Futbolcatalunya aquest passat dilluns, paraules que poden escoltar, si ho consideren oportú aquí mateix.

ATLÈTIC LLEIDA-VILANOVA, MÀXIMA ATENCIÓ

Un ràpid repàs numèric presenta invicte als locals amb 5 victòries i 1 empat en el Ramon Farrús i amb 18 gols marcats per 7 rebuts. Només un partit va acabar amb la seva porteria a zero a casa mentre que els visitants arriben amb 3 triomfs, 1 empat i 2 KO a domicili. Els d’Agust Isabel, que han acabat 1 partit amb la seva porteria a zero lluny de casa, han aconseguit 8 gols mentre que han rebut 9.

L’equip més golejador del grup (27) rep a casa seva a un dels segons menys golejats (12); és més, la diferència en aquest aspecte és mínima (13 per 12).

PARLA TURULL

“Al Mollerussa vam fer coses importants… 54 partits sense perdre, play-off… Vaig viure una situació especial, la de pujar a Primera Catalana l’any del Centenari”

“Dissabte és un partidàs contra el Vilanova. A veure si podem acabar la primera volta sense perdre a casa amb l’Atletic Lleida “

“La Primera Catalana és una Tercera Divisió encoberta, som un bon equip com tots”

“A l’Atletic Lleida se’ns espera a tot arreu amb moltes ganes, pel projecte. La idea del club és arribar al futbol professional”

“El nostre club neix de l’intent de compra del Lleida Esportiu. No són atesos i fan un club nou”

“UN DERBI LLEIDA E.-ATLÈTIC LLEIDA SERIA DUR”

“Per estructura l’Atletic Lleida pot arribar perfectament a 2a RFEF. La del Lleida Esportiu no és una situació agradable. Per una mala gestió estan en una situació límit”

“Vam tenir una imatge de nous rics que no ens va ajudar. l’Atletic Lleida vol unir, no vol separar. El nostre president Xavi Batalla es desviu pel club. És molt proper i sempre està amb nosaltres”

“Quedar campió d’una lliga com la nostra és difícilissim, un detall et pot deixar fora; el play-off a Ascó va ser el pitjor partit que he viscut. Volem guanyar tots els partits i des del club no ens pressionen”

“Des del club se’ns va demanar fer un futbol que enganxi a la gentja que sóc entrenador per guanyar i plantejo els partits per tenir la pilota i anar a fer mal al rival”

“La direcció esportiva i tots plegats hem fet una gran plantilla, de molt nivel. No considero que el gran rival de l’@atletic_lleida sigui el propi l’Atletic Lleida Les derrotes fan aprendre i a El Catllar vam aprendre”

The post “L’Atlètic Lleida-Vilanova és un partidàs” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Molts entrenadors haurien d’aprendre de les paraules del tècnic de l‘Atlètic Lleida, Josep Maria Turull, després de caure derrotat, per primera vegada en aquesta Lliga, al Municipal de El Catllar. Marc Enríquez (15′) i Marc Soldevila (28′) van col·locar un 0-2 rotund en 28 minuts a favor seu, però l’equip dirigit per Àlex González va saber remuntar.

Jordi Prades (31′), Rafa (44′) i Bilal (65′) van girar aquest marcador, van sumar el seu segon triomf a casa i assorteixen de l”infern’. Excel·lent treball enfront d’un dels grans favorits d’aquest grup III, màxim realitzador (21) i un dels tercers menys golejats (10). Fins a aquest moment havien encaixat 7 gols en vuit partits, però llaura ja sumin 10 en 9.

“L’ÀRBITRE? SOM NOSALTRES”

El resum que Josep María Turull realitzava davant els mitjans del club era clar. “Han estat un cúmul de circumstàncies, ja que entrem molt bé, ens vam posar per davant amb un 2-0, ens van arribar dues vegades, una d’estratègia i una altra per un error individual”.

Això va ser així, però després “són coses que poden passar i la gestió d’aquest 2-0 no ha estat correcta. No ens ho podem permetre encara que ha estat un cúmul d’accidents”

Segons Turull, “en la segona part vam tenir dues ocasions molt ràpides. Una acció a pilota parada i ens va costar costa igualar el marcador encara que El Catllar va fer el seu partit. Intentem accelerar una mica el joc amb els canvis, però vam perdre continuïtat i ja sabíem que en un camp com aquest ens trobaríem el que esperàvem”.

Conscient que “un 2-0 en 30 minuts no és fàcil aconseguir-ho a la Primera Catalana” reitera que va haver-hi “bona disposició encara que va faltar una mica de sort en accions puntuals enfront d’un equip que ens ha disparat tres vegades”.

EL CAMÍ CORRECTE

El que no admet és qüestionar el treball del col·legiat Moreno Martínez. “La gestió de l’àrbitre és la que és i els qui no la fiquem dins som nosaltres i ja sabíem que El Catllar treballa moltíssim els seus partits, juguen les seves armes i han sortit guanyadors”.

Per si queda algun dubte, Turull reitera que, encara que “tinc la tranquil·litat que l’equip en la primera part ha treballat i que calç corregir coses”, també afegeix que “calç ser més efectius i controlar. Ens queda amb la sensació de l’inici és el camí per a seguir”

Aquesta pròxima jornada toca tancar aquest 2021 enfront de l‘Igualada al Ramon Farrús per a començar el 2022 a Mollerussa, un altre partidàs.

The post “L’àrbitre? Som nosaltres els qui la fiquem dins” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Per fi: aquest pròxim cap de setmana donarà inici la Primera Catalana amb 43 aspirants a poc premi, ja que només pujaran els campions de cadascun dels 3 grups. Això és el que té prometre coses i no complir i amb l’objectiu que la temporada 2022-2023 es mantinguin els 3 grups però amb 16 equips.

Després d’un curs 20-21 marcat per la pandèmia i per la poca serietat de la FCF entorn de la competició i als seus afiliats, arriba la sisena categoria del futbol estatal amb menys atracció mediàtica que anys anteriors encara que, a nivell esportiu, sempre interessant.

PRIMERA CATALANA: Grup 1

Amb 4 tècnics nous sobre 14 equips (Gabri Maragall, Arnau Liesa, Mario Fernández –canvia de club a la mateixa categoría- i Alex Rodríguez), aquest Grup I acull a 7 representants de la provincia de Girona i igual quantitat de Barcelona. S’han reforçat, de luxe Montañesa i Palamós (21 futbolistes) mentre que mantenen els seus blocs Bescanó, Les Franqueses, Mataró i Unificació Llefià.

VEURE MERCAT GRUP I

Els descendits Banyoles i els de Nou Barris són primeres opcions per a lluitar per la primera plaça encara que Martinenc, Palamós i Lloret tenen moltes coses a dir.

PRIMERA CATALANA Grup 2

Horta i Santfeliuenc se situen en un Grup 2 on el grau de dificultat és, com a la resta, notable. Entre els quatre representants d‘Osona es presenta molt fort el Tona -amb regust amarg encara pel no ascens a Tercera-, Vic i, per descomptat, el Manlleu de Manel Sala. Per cert, encara es pregunten què fan en aquest grup i no al primer.

Pel que fa  als 6 representants del Baix Llobregat destaquen no només el descendit conjunt de l’etern Andrés González sinó també altres opcions; a destacar, el novíssim Santboià (encara que només sigui per història), el bloc seriós del Can Vidalet, At. Sant Just, Sant Ildefons i Rubí.

Els de Sant Boi, sota la direcció esportiva de Miguel López, només han mantingut al defensa Dani Martínez.

VEURE MERCAT 1CAT Grup II

Continuen inamovibles 9 banquetes de les 14 (arriben Adam Fontes, Pedro Milla –canvia de casa-, César del Pozo, José Alcaraz i Lluis Padrós).

PRIMERA CATALANA Grup 3

Especial atenció mereix aquest grup de 15 equips perquè, si la competitivitat dels dos anteriors és important, aquí s’eleva a la màxima potència. Molts candidats al triomf final per a només una plaça de glòria i fins a 12 entrenadors nous (12!!).

El Vista Alegre de Jorge Sánchez i El Catllar d’Alex González han estat els equips amb més fitxatges (20 i 19) encara que també es mantenen en aquesta línia de gent nova l’Igualada (18) i el potent At. https://atleticlleida.com/Lleida (16) amb Josep María Turull.

Molt a prop queden, amb 14 nouvinguts, Gavà, Martorell i la fabulosa Rapitenca de la mà de Toni Teixidó

VEURE MERCAT 1CAT Grup III

És absurd parlar de favorits, ja que hi ha moltíssims; des del poder dels 6 equips de Ponent, passant pels 3 de Tarragona, els 4 del Baix Llobregat o els únics equips d’Anoia (Igualada) i Penedès-Garraf (Vilanova) amb un habitual Agus Isabel. 

The post Primera Catalana: 43 aspirants a poc premi appeared first on FutbolCatalunya.com.

No se li oblidarà mai la presentació com a futbolista de l’At. Lleida a Roger Ezquer Cardona perquè van ser tres minuts fatídics per a Roy. Va ser entrar en el minut 57 pel seu company Oriol Masbernat i veure la cartolina vermella només 180 segons després.

El col·legiat Paulí Teruel Soler va deixar clara la seva decisió en l’acta que van signar els delegats de l’equip local i del Mollerussa com a conjunt visitant.

“Donar un cop a la cara amb la mà d’un adversari sense estar la pilota a distància de ser jugada amb ús de força excessiva, sense causar lesió” va ser la raó.

EUFEMIO, CONTENT DEL SEU AT LLEIDA

El resultat final d’1-0 favorable als locals en el camp va satisfer plenament al nou tècnic Eufemio García. “El treball ha donat el seu fruit i un dia o un altre havia de sortir. Hem demostrat el caràcter i les ganes i tant de bo sigui un punt i apart”

Segons l’actual entrenador de l’At Lleida, “els jugadors estaven en una dinàmica negativa i hem intentat canviar; els meus equips són així: treballar, lluitar, creure en el que estem fent cada setmana encara que es perdi”.

El triomf reeixit davant el Mollerussa “ens va costar aconseguir-lo després de diverses setmanes des que sóc aquí, però hem fet un canvi també. L’important és que tots sumin i, si falta un, que ho faci un altre, ho tinc molt clar”.

Eufemio García, que suma 4 partits a la banqueta ilerdenca –1 triomf, 2 empats i 1 derrota– creu que “anem treballant cada setmana” amb la idea clara.

Aquesta idea passa -“ja els hi vaig dir als meus jugadors”, va comentar García-, que aquest cap de setmana comença la segona volta “i és com si tornés a començar la Lliga”.

L’Atletic Lleida jugarà aquest pròxim dissabte (18.30 h.) a El Xoperal enfront de l’Alcarràs, segon partit de la segona volta.

The post Tres minuts fatídics per a Roy (At. Lleida) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Eufemio García arriba a l’Atlètic Lleida amb la intenció de ficar a l’equip a la primera posició d’aquesta irregular Lliga. El temps, com ha estat per al lleidatà Ismael Mariani, serà un dels seus grans enemics en les condicions que envolten al futbol en l’actualitat.

La direcció esportiva del club formada per Enric Barri i Cristian Olivart han triat l’exentrenador de l’At Segre com a nou responsable del primer equip, i comptarà, a més, amb l’aportació d’Edgar Tornero, com a segon, i Dani Colell com a preparador físic.

ATLÈTIC LLEIDA-BATALLA-EUFEMIO

El president de l’At. Lleida, Xavi Batalla, va declarar  a Futbolcatalunya que “el mister, a qui li agraïm la seva professionalitat i dedicació, ens va comunicar que per motius personals i amb el canvi de situació derivada de la pandèmia, creía adient fer un pas al costat i va possar el seu càrrec a disposició de la Junta, que va prendre la decisió de fer un canvi”

Això no vol dir que Eufemio Garcia garanteixi l’ascens ja que “això no ho pot garantir ningú. El que sí que garanteix es molt treball i reconstruir un equip que tindrà la suficiente ambició per poder competir i guanyar partits davant qualsevol rival”.

Per cert, la FCF va enviar una notificació a l’entitat ja que no es va complir el protocol COVID dies enrere. Batalla dóna explicacions. “Vam rebre una notificació de la FCF en el partit que vam jugar a casa contra el CF Solsona i es feien una sèrie d’observacions i ens demanaven un informe. El vam contestar demostrant que es va complir tots els protocols exigits, i es va resoldre sense cap sanció”.

EL SEGON QUE CAU

Mariani, que aquest dijous complirà 48 anys, és el segon responsable tècnic que cau en el Grup II de Primera Catalana després d’una trajectòria d’any i mig. Va arribar el juliol del 2019 i posa punt final en aquest març del 2021. Abans, Ramon Maria Calderé havia estat rellevat per Agustín Vacas al Santboià.

Mentrestant, en el Grup I ja han estat rellevats Joan Mármol (Edu Vílchez, Palamós, jornada 4a) i Miquel Muñoz (Pau Trias, Parets, 5a J.). A principis de gener es va anar Carlos López a l’Igualada i va agafar el seu lloc actual Joan Romero (Rubí)

The post Eufemio García ja dirigeix l’Atlètic Lleida appeared first on FutbolCatalunya.com.

Què tal. Com va la vida, Pau?

Tot bé. No em puc queixar. Tots estem bé, molt tristos per la situació que vivim, però cal seguir endavant. Portem un bon control perquè un sol cas seria perjudicial per a tots.

Se’n recorda de tot el seu historial?

Sí, primer, vaig començar al Palau d’Anglesola (des dels 5 als 12 anys), UE Lleida (fins a juvenil), vaig marxar cedit al Tàrrega (6 mesos, com a amateur), em va repescar el Lleida a la segona volta, a l’any següent amb l’arribada d’Emili Vicente. Vaig tornar a marxar cedit a l’At. Monzón (un any fantàstic, campions de Lliga encara que sense ascens) i després ja em vaig quedar, amb 20 anys, al Lleida (2011-2016) fins als 27 en el primer equip.

I després, Alcoià, Llagostera, Racing Ferrol, EFAC i, ara, At. Lleida.. Per cert, Hong Kong, també, no?

Sí, Hong Kong (Kitchee), sis mesos, encara que havia signat dos anys. La història va ser molt bonica però no va sortir bé; em quedo amb els bons records. Al retorn em va cridar Toni Seligrat, amb qui vaig estar al Lleida, vaig anar per Alcoi, Llagostera, Racing Ferrol i Atlètic Lleida.

“AQUEST ATLÈTIC LLEIDA DÓNA MOLTA TRANQUIL·LITAT”

Ara combina futbol amb un altre feina?

Ara estic preparant-me oposicions de Mosso d’Esquadra amb el futbol. Mentrestant, ara començaré en una empresa, com volia, quan vaig tornar de Galícia, perquè ja tinc 32 anys i la vida de futbolista té caducitat.

El que no entenc és com un home referent en el futbol lleidatà i a la UE Lleida, en particular, pot estar en una altra entitat que, en teoria, va néixer com a contraposició al seu ex equip.

Jo estava molt bé a Galícia però també volia un canvi en la meva vida. Llavors em van cridar des del At. Lleida i la veritat és que em va sorprendre molt, tenen moltes ganes que tot surti bé; tot el que hi ha darrere dona molta tranquil·litat i un dels motius que em va fer decidir van ser les facilitats.

I es compromet amb el At. Lleida?

No és que me n’hagi anat a l’equip oposat del Lleida Esportiu perquè la UE Lleida sempre la portaré en el meu cor. No era el moment de tornar al Lleida E. a la meva edat. M’ho vaig pensar molt però vam arribar fàcil a un acord amb l’Atlètic Lleida.

M’HAURIA AGRADAT SEGUIR TOTA LA MEVA VIDA AL LLEIDA”

De veritat que no s’ha penedit ni una sola vegada de no haver-se retirat amb la samarreta blava i com a ‘capità general’ al Camp d’Esports?

No, la vida són etapes. Vaig passar anys molt bonics al Lleida, com quan gairebé vam pujar a Sevilla, però vaig decidir anar-me’n amb nous projectes. Que m’hagués agradat seguir tota la vida al Lleida? Per descomptat que sí, però no em penedeixo de cap decisió, estic molt content d’haver-me marxat, he viscut altres coses i tot això et forma com a persona.

Quantes vegades s’ha imaginat un Lleida E.- Atlètic Lleida en un camp de futbol?

Moltes, moltes i sempre guanyava jo, sí. Com he dit, aquest projecte és molt bonic, per pujar i arribar a la Segona B i tant de bo ho pugui veure algun dia. Ja tinc 32 anys i ho miro d’una altra manera encara que espero poder jugar-ho.

Com a curiositat, vostè va compartir vestuari amb el seu germà Jerson a la Unió Esportiva. Per on para ara el seu germà?

Sempre he dit que de les coses més boniques que m’han passat en la vida és poder jugar amb el meu germà en el mateix equip. Fa 5 anys va deixar el futbol, va muntar una botiga de bicicletes a Mollerussa i està molt content.

“TENIM UN EQUIPÀS I ELS ALTRES, TAMBÉ”

Pau Bosch, des de la seva natal Fondarella, mira cap endarrere, mira cap endavant i què observa?

Preparar-me les oposicions, començar a treballar, cal enfocar la vida i preparar-me cap al que pugui arribar encara que vaig signar dos anys i mig amb l’At. Lleida. Espero que confiïn en mi, ja que estic molt bé mental i físicament.

Tenen un equipàs, eh?

Sí, i els altres equips també. Sigui la categoria que sigui, són totes molt disputades. El primer partit vam caure davant el Mollerussa en un partidàs seu i el segon vam superar a l’Alcarràs. Tots els equips estrenyen. Tot costa.

Aquest Atlètic Lleida està obligat a tot sí o sí….

Sí, i no ens amaguem. El projecte és atractiu però també hi ha molts equips que volen el mateix i no serà fàcil.

El primer KO a Mollerussa va baixar a molts del gran núvol?

Ens ‘van pintar’ la cara, van preparar un partit molt correcte però cal aixecar-se i ens vam aixecar davant l’Alcarràs. Tant de bo puguem tornar aquest diumenge 1 encara que em temo que no serà la primera vegada que passi. Cal estar tranquils i ser competitius sempre.

“ESTEM OBLIGATS A TOT I NO ENS AMAGUEM”

Martinenc, Tàrrega, Can Vidalet, Martorell….el major enemic del seu equip és el seu propi equip?

Tots són candidats inclòs el Mollerussa. No és que siguem el nostre propi enemic perquè estem treballant molt bé, en tot cas el major enemic és la COVID. Aquesta incertesa ens afecta a tots.

Expliqui’ns com és l’Ismael Mariani? Aquest Atlètic Lleida, a què juga? Volem dir: possessió, control, intensitat… si hagués d’etiquetar-ho com ho definiria?

Mariani té les coses molt clares, és molt intens, fa més de 20 anys que entrena i el més important (coincideixo) és tenir la porteria a zero. A partir d’aquí, amb la qualitat que hi ha a dalt, les coses sortiran. Hi ha jugadors per a tocar bé la pilota en el centre del camp i a dalt, cal ser contundents.

Al seu voltant té un altre equipàs de luxe: Jordi Chiné (segon), Edu Gasol (entrenador de porters), Artur Gòdia (preparador físic)…..també li citaria a Patricia Rodríguez (fisio), David Rovira (delegat) i Joan Albert Ramírez (utiller), però sembla més una alineació oficial.

“MARIANI TÉ LES COSES MOLT CLARES”

Una de les coses que millor fa el club és comptar amb gent que sumi. Chiné era el nostre porter l’any passat, és un connector directe entre plantilla i entrenador; Godia (el meu amic) està molt bé….hi ha un grup de 21 jugadors, tècnic i auxiliars molt bo.

Ens citem per a final de temporada tret que tinguem alguna raó esportiva més per a trobar-nos, la qual cosa seria un plaer i que la COVID ens ho permeti perquè aquest és el pitjor rival de tots…

Una abraçada. Gràcies.

The post Pau Bosch: “Sempre portaré la UE Lleida en el meu cor” appeared first on FutbolCatalunya.com.