Pocs futbolistes trobaran amb una trajectòria fidel des del principi fins als seus 28 anys actuals (va complir el passat dia 2 del present juny), però David Cura, el capità de la UE Sants, baixa del vaixell blanc-i-verd.

A molts ens costarà veure a aquest futbolista exemplar amb una altra samarreta que no sigui la santsenca encara que tot té un principi i un final. Aquest passat diumenge 9 ja el va anunciar i li ho explica a Futbolcatalunya.

PARLA DAVID CURA

Creia que aquest dia podia arribar?

Doncs no. Sí que em feia la idea que em quedava poc ja per a jugar, però la veritat és que no.
Però si només té 28 anys!. Sí, però ara tinc altres prioritats com la meva nena. Per això, el futbol ja no era el principal per a mi.

El seu pare era delegat també de la UE Sants? Segueix o també ho deixa?

No, el meu pare també s’acomiada del Sants. Han estat molts anys delegat i ara portava el femení.

En resum: es va una mica fart de tot?

No, fart, no, són molts anys i en alguns ha anat molt bé i en uns altres, no. Vaig començar des de l’etapa d’iniciació fins avui.

“HAN ESTAT MOLTS ANYS AL SANTS”

I per què no s’ha estat mai?

Perquè no ho sé, potser perquè estava bé aquí, em sentia com a casa meva, per comoditat, ho tinc tot a un minut de casa i perquè estava bé.

En quants camps ha arribat a jugar com a local?

A Magória, la Bàscula, Ibèria i Energia.

El Sants és l’exemple absolut que els polítics passen del futbol de barri, no?

En aquest cas pot ser que sigui així encara que crec que entrem en un tema que jo no… a mi se m’escapa molt aquest tema.

“HE JUGAT FINS A 4 CAMPS COM A LOCAL”

Hi ha qui pot pensar que també es va perquè cauen a Segona catalana?

No, també me’n podria haver anat quan baixem a tercera. Mai he mirat la categoria, sinó més el que em donava ser aquí.

Pot haver estat el principal motiu?

No. Són anys molt durs, cal fer molts canvis i cal treballar molt perquè el Sants torni a estar on es mereix.

Repassar el seu historial amb tota la seva vida lligat a la mateixa entitat és una cosa increïble
Més o menys, encara record de memòria cada any i el que he anat fent.

“HAVIA DE FER UN CANVI”

Se’n va amb nostàlgia o ja ha girat full?

Home, són molts anys, però ho he pensat i parlat amb la meva parella per a veure el que era millor per a nosaltres i tal.

Llavors, la raó per la qual es va David Cura de la UE Sants, quina és?

Doncs que calia fer un canvi. Hi havia moltes opcions fins i tot deixar de jugar, però he decidit per anar-me’n a un altre equip.

Quin record s’endú des de Sants?

Molt bons, bona afició, bons companys, que sempre m’han ajudat, i m’han ensenyat molt. A final, ens hem de quedar amb el bo.

“CONTINUARÉ JUGANT, PER DESCOMPTAT”

Ha rebut moltes trucades?

De molts companys, sí, que m’ho continuï passant bé o d’entrenadors que m’han dit que va ser un plaer entrenar-me.

I el seu pare que ha estat aquí al seu costat sempre?.

No hem parlat molt, però sempre m’ha donat suport.

I David, ara que vol…

Un lloc on estigui còmode, que m’agradi el projecte, no gaire més…. aquest còmode.

Veient el cas de la UE Sants… el futbol català es mor?

No sabria dir-te per què el Sabadell juga el play-off d’ascens com l’Europa, per exemple. Sí que és veritat que molts equips més humils no reben ajuda o que mereixen estar en una altra categoria.

The post David Cura s’acomiada de la seva eterna UE Sants appeared first on FutbolCatalunya.com.

Rafa Garro no s’atura des que va aconseguir matemàticament l’ascens l’FC Argentona a Olot. En tres anys, el tècnic mataroní ha pujat el seu equip a la Lliga Elit amb un dels pressupostos més baixos de la categoria i amb un equip on no cobra cap futbolista.

L’èxit d’aquest tallador tèxtil i de tot el grup de l’Argentona és evident i mereix un aplaudiment majúscul. Per això, els homenatges es multipliquen: aquest dissabte el gaudiran amb el futbol base, i després ho farà l’Ajuntament després del’assoliment més important en 104 anys d’història.

RAFA GARRO I L’FC ARGENTONA

Aquest final ningú el tenia previst, no?

Bé, a principi de temporada, quan va començar la temporada vam tenir un inici espectacular, aquí vaig començar a creure perquè la categoria no era nova per a nosaltres. Feia dos anys que arribàvem a la promoció sense tenir aquest objectiu, perquè sempre miràvem a la permanència. En l’àmbit econòmic, som un club molt humil, dels més humils de la categoria, segur. Després de dos anys arribant a play-off i amb l’inici d’aquesta tercera temporada, hem tingut una plantilla una miqueta més àmplia i algun fitxatge que ens ha fet un salt de qualitat; aquí és on vaig començar a creure jo. En el primer terç de la temporada vaig pensar que era molt factible enguany.

Però en el 2026 guanyen 6 partits, empaten 1 i després va venir una ratxa de 2,3 i 4, derrotes. Aquí és on pensa que potser es quedarien a Catalana? .

Rafa Garro, entrenador del @fcargentona: "La meva renovació hem de confirmar-la, és molt factible".

El tècnic argentoní ha admès a #tvmataró que la seva voluntat és continuar.

També ha recordat com va viure el partit.

Més informació: https://t.co/ZTSTqrPWCZ pic.twitter.com/o1BEOBH84i

— tvmataró (@tvmataro) May 12, 2026

“SOM DELS MÉS HUMILS DE LA CATEGORIA”

Sí, és evident que hem fet un primer terç molt bo, un segon molt irregular i el tercer, molt bo una altra vegada. Quan estàs en una fase negativa tot es veu d’una altra manera, però sabíem que se’ns escapaven els partits per molt poc. I continuava creient, sabia que li anàvem a donar la volta i a la qual vam fer dos resultats positius, vam tornar a creure tota la plantilla. Vam fer una reunió amb els capitans sobre la jornada 20 i vam dir que havíem de mirar-li a la Lliga als ulls i afrontar-la, anar per ella. Però de veritat que l’objectiu de la salvació estava ja pràcticament matemàticament fet i havíem de proposar-nos un objectiu més alt.

Una mirada a la classificació amb Lloret, Figueres, Premià, Mollet o Banyoles, això és una bogeria.

“EL PRIMER OBJECTIU ERA LA SALVACIÓ”

A principi de temporada, abans de començar, jo vaig mentalitzar als xavals que anava a ser la temporada més complicada, perquè havien baixat tres gegants de Lliga Élit que havien caigut en el nostre grup. Teníem a Granollers, Mollet i companyia i sabíem que anaven a intentar lluitar per l’ascens. Nosaltres no ens vèiem aquí, ni de bon tros, abans que es posés a rodar la pilota. Però ja en la pretemporada vam tenir molt bones sensacions perquè juguem contra el Singuerlin, que ha quedat campió en l’altre grup, i guanyem a un senyor equip. A mi m’havia semblat un equipàs, però el meu equip també ha estat molt bé, un equip molt sòlid. No tenim jugadors que destaquin a un gran nivell, crec que el meu màxim golejador només ha ficat sis o set.

“EL MEU EQUIP TAMBÉ HA ESTAT MOLT BÉ”

Això és una altra cosa que li volíem dir, perquè no tenen un Pitxitxi clar sinó que està Kevin amb set, Pau o Víctor amb sis.

Tinc molta gent capacitada per a ficar gol, migcampistes molt ofensius, laterals ofensius – un dels jugadors que porta 6 és un lateral (Víctor Yustos)-. No tenim dependència de ningú. Aquesta profunditat d’armari està molt compensada i amb un nivell molt parell; és difícil de gestionar per a mi, perquè cada setmana prenc decisions i deixo a la banqueta a xavals que mereixen jugar. La regularitat de l’equip ha estat molt constant i al final una lliga es guanya amb això.

“LA REGULARITAT DE L’EQUIP HA ESTAT MOLT CONSTANT”

Regularitat i un 81% (34/42 punts) de triomfs a casa.

El nostre camp té unes dimensions petites. Som un equip molt intens, estrenyem molt davant i als equips li costen acostumar-se. En el nostre terreny de joc ho passen una miqueta malament i l’únic hàndicap per a nosaltres és que tampoc podem desenvolupar el futbol que ens agradaria, perquè pel que fa a espais ho tenen més complicat. Però en l’àmbit de competir i treure resultats positius, en realitat ens va molt bé. De fet, fa tres anys en Segona Catalana guanyem la lliga i ens vam mantenir invictes en tota la temporada en el nostre camp.

“AQUÍ NO ES PRIORITZEN ELS DINERS”

Hem repassat una mica la plantilla i té un grup amb quatre, cinc o sis temporades amb vostè. Això només s’aconsegueix si aquest grup és una família.

Bàsicament, la nostra major força és que ens emportem molt bé, que som un grup que tenim molt clar que els xavals volen fer esport perquè els agrada i no prioritzen els diners. La junta directiva ens tracta fantàsticament bé, no cobren, però estan molt ben cuidats i no els falta de res. Anem a tots els desplaçaments amb autobús, sempre ens conviden a entrepans després dels partits, es fan molts sopars durant l’any, i no hi ha cap problema. Cada any em quedo un mínim de catorze, quinze, setze jugadors de la plantilla anterior.

“ELS JUGADORS NO COBREN, PERÒ SE’LS CUIDA MOLT BÉ”

I tot això amb només dues sessions d’entrenament setmanals…

Sí. És la meva filosofia des que vaig arribar a Argentona. Vaig agafar amb una plantilla desestructurada, amb un peu en Tercera Catalana, la vaig renovar, vaig canviar coses, passem a entrenar dues i aquest factor condicional per a triar un equip o un altre oferia més temps per a ells. Fem dues sessions una mica més llargues, però entrenaments que ens valguin de veritat.

Té molts xavals de la pedrera?

Necessitem aquest vincle de pertinença al club. Jo tinc dins del meu equip 4 nois que he pujat de Quarta Catalana de l’amateur B. Tinc 7 que havia entrenat quan eren nens en el futbol basi i ara són amateurs en el meu propi equip. Crec que són 9 jugadors del poble d’Argentona, que un poble molt petit. Hi ha hagut anys que han hagut llàgrimes de pena i de desolació com l’any passat, en perdre l’eliminatòria a La Verneda, en el camp del Júpiter, molts plorem per tristesa, per impotència.

“TENIM 9 JUGADORS DEL POBLE D’ARGENTONA”

Hem escoltat que Rafa Garro és una persona que creu en el destí. La realitat és que en el 2023 ascendeix a 1a Catalana; en el 2026, a Lliga Elit. I, ara, què toca?

Primer, intentar compondre una plantilla capaç de competir en Lliga Elit. Estem veiem des de fora que és una de les competicions més igualades de tot el futbol català.

El que hauria de ser és el segon grup de Tercera.

Exactament. Jo ho vaig dir fa un parell d’anys i l’acabarà sent, perquè en tres/quatre anys baixaran, 12 equips de tercera a Lliga Élit i no tots pujaran. L’any vinent, un poble superhumil com nosaltres, ens enfrontarem a tot un Lleida, que tenen un estadi de 15.000 persones i que ha estat un club professional. Això són paraules majors per a nosaltres.

“LA LLIGA ÉLIT ÉS MOLT COMPETIDA”

Objectius?

El nostre primer objectiu és confeccionar una plantilla, segurament a cost zero, perquè les notícies que tinc és que no tenim espònsor ni patrocinadors per a poder pagar un sou als jugadors. Cada vegada se’m fa més difícil compondre plantilles que puguin competir.

En Lliga Élit cobraran una important subvenció de l’FCF encara que aquests diners el paguen vostès sempre…

Un sou no se’ls pot prometre perquè no hi ha diners i no cometrem l’error de prometre alguna cosa que no podem complir.

“ENCARA NO HE RENOVAT”

Ha signat ja la renovació o prefereix tancar l’etapa d’Argentona?

Jo no em tanco porta al no-res, Argentona és casa meva perquè vaig començar a entrenar aquí quan no tenia ni idea, fa 19 anys. El que va començar com un hobby s’ha convertit en alguna cosa més seriosa. Cal esperar que acabi la Lliga i la setmana vinent parlarem amb la directiva, com fem cada any, i segur que arribarem a un acord. I si no, s’obriran moltes portes com ja se m’han obert, però jo no he volgut entrar.

The post “Hem plorat moltes vegades, però ara l’Argentona és de Lliga Elit” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segon ascens en la quarta temporada per al tècnic del Singuerlín, Àngel Gálvez. Encara que és molt jove ja pot treure pit pel seu excel·lent historial al futbol base de la UE Sants -(“amb 15 ascensos en 13 temporades”)– i ara ja com a nou equip de la Lliga Elit 26-27.

Aquesta nit hi haurà sopar de l’equip i merescuda festa com avantsala de la presentació del futbol base aquest divendres festiu.

EL SINGUERLÍN A LA LLIGA ELIT

“Aquest és un lloc on des del primer dia m’han donat totes les eines que he demanat per a dur a terme el meu projecte des de zero. Som un club molt humil, amb un pressupost molt baix i que ens fixem en futbolistes que no són molt seguits per altres clubs”, comenta Gálvez. És més, “sabem que no ens podem equivocar a l’hora de fitxar”.

Aquest pla s’ha traduït en un nou ascens on “el treball ha estat constant. Des del primer dia (20 d’agost) vam mostrar la nostra ambició perquè volíem pujar. Era un repte molt difícil, però amb il·lusió, treball i sacrifici de tots hem aconseguit aquest somni”.

“EL TALENT DEL GRUP”

A tot això que enumera l’entrenador dels colomencs cal afegir més. “El talent de la plantilla i de tot el grup realitzant coses diferents a la resta, hem estat molt protagonistes amb pilota i amb un joc diferent”, diu.

Mancant tres jornades per al final, el Singuerlín suma 64 punts gràcies als 34 sobre 29 de casa i als 30 sobre 42 a domicili. I gràcies, també, a ser el tercer equip més golejador del Grup II (48) i el menys golejat (19). “Jugar com a locals ens va molt bé i fora ens ha sortit bé. L’afició em tracta molt bé, crec que m’ho he guanyat i ens superem cada dia”.

UN RECORD PER A LA UE SANTS

Per cert; no podíem parlar amb Ángel sense recordar el seu passat a la UE Sants i la seva actual realitat. El tècnic sabadellenc porta el seu passat molt interioritzat. “Tant de bo l’Ajuntament compleixi amb totes les promeses que sempre ha dit sobre Magòria i puguin tornar al barri i estar amb la seva gent. Sense entitat pròpia és impossible ser més ambiciós, que es posin les piles l’Ajuntament i el Districte de Sants. Tant de bo igual que han fet ara amb el Narcís Sala i el Nou Sardenya donessin un repàs al districte de Sants-Montjuïc. Ojalà puguin donar-los el que els correspon des de més de 15 anys”.

The post El festival de Can Zam és l’ascens del Singuerlín appeared first on FutbolCatalunya.com.

La pitjor notícia que podia donar-se al CF Lloret després del partit del passat 14 d’abril tenia com a protagonista al seu capità Fran Chamizo i l’ha confirmat el mateix protagonista aquest dimarts 28.

Segons ha comunicat el jugador blanenc aquest greu KO li deixarà en fora de joc fins a la pròxima temporada, per descomptat.

“Dissabte em van donar la pitjor notícia (en clau futbol) en 32 anys que tinc: trencament de lligament creuat i menisc intern. El mateix dissabte, el club, em va voler renovar per la temporada vinent. T’estimo moltíssim, Lloret”.

EL LLORET, MÉS QUE AGRAÏT

Per part seva, el club gironí es va moure ràpidament i va anunciar la seva renovació un any més. “Com a mostra de confiança, agraïment i respecte per tot el que representa”, han dit. Recordem que Fran va arribar la temporada 2028-2019 del Bescanó i sempre s’ha mantingut fidel als seus colors.

“Més enllà del cop esportiu”, afegeix la nota, “aquesta situació ens recorda el valor de les persones que lideren amb exemple dins i fora del camp”. Encara més: “En Fran ha estat, és i continuarà sent un referent per a tots nosaltres: pel seu compromís, la seva entrega i la seva manera d’entendre aquest escut”.

SEMPRE A DISPOSICIÓ

Fran es va lesionar el passat 17/4 a Torroella de Mongrí amb triomf visitant per 0-2. Va jugar els 90’ però després va arribar la pitjor de les notícies. I arriba desprès d’un curs 25-26 on ha jugat amb la totalitat de partits com indiscutible (26) per al seu tècnic Amós Gasca amb 2 targetes grogues i 3 gols. La pròxima temporada serà el primer reforç de luxe per a l’històric CF Lloret.

The post Exemplar CF Lloret amb el seu capità Chamizo appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb 12 punts en joc no val la pena perdre molt de temps amb les matemàtiques, encara que els 5 de diferència, que poden ampliar-se a 8 si guanya el CF Singuerlin el partit ajornat enfront de l’APA Poble Sec, està gairebé tot dit.

Segur que més d’un recorrerà al tòpic i dels números, per descomptat, coses més rares s’han vist, però si aquesta situació es produeix només en quedarien 9 en joc i 8 de marge.

En resum: el líder de Can Zam espera aquest diumenge al Ripollet mentre l’Igualada va a Cardona, a un punt del descens directe. Segons els resultats finals, hi haurà festa.

UN SINGUERLIN ESPECTACULAR

Un Singuerlin, que ve de la temporada 2020-2021 de jugar a Tercera Catalana, pujar a Segona (2023) i a Primera (2025), ara mira ja la Lliga Elit. Els seus números són espectaculars: 31 punts sumats sobre 36 disputats a casa seva, enfront de 27 sobre 39 a domicili.

L’equip, dirigit per Ángel Gálvez, només ha deixat escapar 17 punts sobre els 45 totals (24%), és el tercer màxim realitzador (43) del Grup 2. Suma 5 menys que l’APA Poble Sec (7è) i 17 menys que l’Igualada (2n).

Per contra, els colomencs només han encaixat 17 gols, 3 menys que la G.Manresa (8è).

ÀNGEL GÁLVEZ JA SAP EL QUE ÉS PUJAR

Per cert: el tècnic Gálvez es va formar amb anterioritat a les banquetes del futbol formatiu de la UE Sants. Actualment, compleix el seu quart curs en l’equip blanc-i-verd i ja sap el que és pujar de categoria (2023-2024).

El CF Singuerlín està preparat per a tot encara que molt més per a un ascens molt merescut. Aquest diumenge, a casa, enfront del Ripollet, i dimecres, enfront de l’APA P.Sec, a La Satàlia, amb 1-1, al marcador provisional.

The post Ara li toca pujar a la Lliga Elit al CF Singuerlin appeared first on FutbolCatalunya.com.

Després de set temporades a la Primera Catalana, el CF Martorell ha aconseguit aquest passat dimecres el seu ascens desitjat a la Lliga Elit. Un nou triomf en el partit ajornat enfront del Sant Cugat, col·loca l’equip blanc-i-vermell com a líder intractable del Grup III mancant 4 partits per al final de la Fase regular.

La festa del conjunt dirigit per Edu Berrocal en el seu primer curs com a ‘mestre’ a la banqueta ha donat els seus fruits. Equip màxim golejador (52), menys golejat (21, al costat de Viladecans), amb els mateixos punts sumats al Torrent de Llops que a domicili (30/39), l’èxit s’ha aconseguit i només amb dues derrotes en tot el campionat.

Invictes des d’un llunyà 18 de gener, aquest grup del Baix Llobregat (2202) està fent història.

EDU BERROCAL I LA SEVA “BONA GENT”

Al capdavant del projecte, un mestre de Primària que estén els seus coneixements al món del futbol. Amb només tres hores de somni després d’aconseguir el desitjat ascens, ja que “ho celebrem, vam anar al nostre camp i sopem junts”. Ara toca assaborir l’èxit”.

“Clar que ha costat molt, més de tres anys picant a la porta. Sembla que la diferència (12 punts), amb 4 partits per disputar-se, sobre el segon, ha estat un camí fàcil, però hem hagut de ser molt constants i regulars”, comenta Edu.

Parlar de claus poden ser múltiples, però la fonamental “ha estat tenir un vestuari fantàstic de bona gent, de qualitat, amb grans jugadors, una identitat clara i hem demostrat que es pot ser campió en aquestes categories jugant bé al futbol”.

I ARA, SINGUERLÍN I ARGENTONA?

Berrocal, que va iniciar amb una plantilla “molt renovada, amb només 4/5 futbolistes”, va haver de recompondre el grup “i anar a més. Després d’aquesta reconstrucció, hem tret i tenim nombres de campions”.

I ara queden per resoldre’s els grups 1 i 2. Els favorits, per a Edu Berrocal, són “al Grup 2, el Singuerlín, té tots els números; si guanyen el partit pendent, el tenen fet. A l’I, crec que serà l’Argentona sobre el Lloret perquè fa molts anys que fan les coses bé”. Ara com ara, qui ho ha fet immillorable és el CF Martorell.

The post “Tenim un vestuari fantàstic amb bona gent” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Jornada 21a de la competició a Primera Catalana i tres comiats-destitucions (concepte a triar) per a prescindir de tres tècnics, en concret, de Granollers i Juventus-Lloret, (Grup I), i Terlenka (III).

En resum: 20 tècnics ja han aparegut després d’haver-se produït els corresponents relleus des que va començar la Lliga al setembre, un 41,6% en els tres grups, i mancant 9 perquè acabi la Fase regular. Hi ha qui diu que podria ser molt pitjor i és cert. Caldrà esperar a veure si aquesta quantitat no augmenta en dates posteriors.

21a JORNADA
TERCER TÈCNIC A GRANOLLERS

La derrota del EC Granollers davant Can Gibert (2-1) va ser l’última presència de Toni Sallés amb els vallesans. Han estat 14 partits al capdavant del primer equip ja que va signar després de la jornada 7 en el lloc de l’històric Albert Batllosera.

Deixa a l’equip en la vuitena plaça de la classificació, a vuit punts de la segona i a 5 del descens directe. Granollers, Figueres i Lloret ja sumen 3 entrenadors aquesta temporada 2025-2026 i encara no ha acabat.

SKENDER TORNA A LA JUVENTUS

D’altra banda, a Lloret de Mar, el Juventus-Lloret decidia prescindir de Jordi Cantano i donar pas, de nou, a Sheshi Skender i Juanjo Palma. “Veig a un equip molt ferit, mentalment bloquejat, però a poc a poc ho posarem en bona direcció. A mi m’agrada la possessió i dominar el joc”, afirma el nou entrenador que inicia la seva segona etapa a l’equip gironí.

La ‘Juve’ està en sisena posició (32 punts) a només 5 del segon classificat (Palamós). “Podem fer coses importants”, va afegir Juanjo ja que “l’única cosa que ens falta és confiança”. Després d’empatar al Municipal del Molí davant la UE Figueres, aquest pròxim dissabte repeteixen a casa seva enfront del Can Gibert.

DAVID I TERLENKA SE SEPAREN

I, finalment, adeu de David Rodríguez al CB Terlenka després de tres temporades al capdavant amb una trajectòria impressionant. Agraïment del club pratenc a David i al seu preparador de porters, Jorge Navarro encara que en les xarxes socials no expliquen les raons per a aquesta substitució. 4 KO consecutius? Impossible!

Nouvinguts a la Primera Catalana, ocupen la 13a plaça (23 punts), empatats a Joventut 25 de Setembre i Natació Terrassa si bé encara quedaran 27 en joc.

The post Allau de marxes a les banquetes de Primera Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

Històric ascens a la Lliga Elit del CE Júpiter, ja que es va imposar 2-0 en el partit de tornada per l’ascens gràcies a un gol del seu especialista Sergi Monsó en el minut 96’.

Clar que sempre quedarà la incògnita de saber què hagués pogut passar si la Pirinaica no hagués jugat amb deu futbolistes des del minut 26 per doble groga de Dever. Aquesta absència va condicionar el partit encara que va haver-hi ocasions per les dues parts.

El treball del local Dani Sánchez va donar els seus fruits per als grisgrana que veien com uns 3.000 espectadors aplaudien i secundaven des de la graderia. Ni vulgui la calor va ser un problema per a ningú.

POLS JÚPITER – PIRINAICA

Només l’extraordinària actuació del porter visitant Dani del Rio va evitar que els locals igualessin molt aviat la renda de 1-0 de l’anada. Les seves intervencions i un travesser de Monsó van evitar el gol local; mentre la ‘Piri’, avui de blanc i amb senyal reivindicatiu a la seva esquena pel col·lectiu LGBTIQ+, van tenir a Kenneth com a protagonista. Eloi va començar i el travesser va anul·lar l’ocasió manresana.

CONFIANÇA I MONSÓ EN EL 96’

Ja en la segona meitat els de Romans Carrillo van disposar de dues accions més, obra d’Eloi i Quintana, encara que la fortuna tampoc va estar del seu costat.

Hauria de ser en el 96’ quan l’especialista Sergi Monsó aconseguiria superar a Dani del Rio per a desesperació visitant. La invasió del camp va obligar el col·legiat Ivan Ramos a detenir el xoc durant mitja hora i a multiplicar-se als Mossos d’Esquadra.

La seva nombrosa presència va frenar accions reprovables i es va poder acabar l’eliminatòria per a alegria d’un històric Júpiter. Aplaudiment, també, per a la Pirinaica perquè sempre va donar la cara malgrat la clara inferioritat.

The post El CE Júpiter es fica a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els tres grups de Primera Catalana tanquen la lliga regular aquest cap de setmana. Hi ha moltes coses aclarides, com ara els ascensos directes –San Juan At. Montcada, Martinenc i Ciudad Cooperativa-, dues de les quatre places de promoció i també alguns descensos a Segona Catalana. Tot i això, és cap de setmana de calculadora.

En aquest article intentarem posar llum a la foscor dels dubtes. És possible que molts seguidors ja hagin fet els seus números, però analitzarem grup a grup el que queda en joc en una jornada on tothom estarà pendent de les xarxes socials per tal de veure el moviment dels marcadors.

Per començar, hem de recordar que els campions de cada grup pugen directament a Lliga Elit, mentre que els tres segons i el millor tercer jugaran una promoció per assolir una quarta plaça d’ascens.

PRIMERA CATALANA, A FONS

A la zona baixa, els quatre últims de cada grup baixen a Segona Catalana, mentre que el pitjor dotzè serà descens no compensat, arrossegat pels dos descensos catalans a Tercera Federació. Si el representant català que jugui la promoció d’ascens puja a Segona Federació, aquesta plaça de descens quedarà compensada i l’equip afectat es mantindrà a Primera Catalana.

Amb les dades fins a la jornada 29, el que sabem del cert és que tant la plaça de millor tercer dels tres grups com la de pitjor dotzè es produiran al mateix grup de competició, el segon.

GRUP 1: TENSIÓ A LA ZONA BAIXA

Amb l’ascens del San Juan At. Montcada i la confirmació de l’Argentona a la promoció, no hi ha opcions pel millor tercer per puntuació final. A la zona baixa d’aquest Grup I de Primera Catalana, s’han consumat tres dels quatre descensos directes: Torellò (34 punts), Montcada (23) i Roses (8).

Quedarà per decidir una plaça de descens directe que ara ocupa el Bescanó (37). Mollet i Banyoles, amb 38 i Torroella, amb 39, són els altres implicats. En aquest aspecte, hi haurà qui dirà que els tres equips amb 40 punts –Caldes, Juventus Lloret i Castellar– també hi serien en zona de risc, però l’enfrontament directe Torroella-Bescanó ho evita, ja que un dels dos no hi arribaria als 40 punts.

Les circumstàncies en fan que tots quatre equips depenguin d’ells mateixos per salvar-se. Guanyant, segueixen un any més a Primera Catalana. A partir d’aquí, entren en joc els empats a punts. Com veureu a continuació, qui té pitjor sort en aquestes bregues és el Banyoles.

ATENCIÓ BANYOLES

• El Mollet guanya el Torroella
• El Torroella guanya el Banyoles
• El Bescanó guanya el Mollet
• El Mollet guanya el Banyoles
• Banyoles i Bescanó estan empatats, però la diferència general de gols afavoreix el Banyoles
• Al triple empat a 39 punts entre Mollet, Torroella i Banyoles, cau el Bayoles
• Al triple empat a 38 punts entre Bescanó, Mollet i Banyoles, cau el Banyoles

A la darrera jornada, el Banyoles rebrà al Miquel Coromina el Castellar. Per la seva banda, el Mollet visitarà el Parets. Però, com dèiem abans, la clau és el partit Torroella-Bescanó.

• Si guanya el Torroella, el Bescanó és equip de Segona Catalana.
• Si empaten, el Bescanó només salvaria la categoria si Mollet i/o Banyoles perden
• Si guanya el Bescanó, el Banyoles només salvaria la categoria guanyant el seu partit. Si ho fa, el Mollet necessitaria almenys empatar per salvar-se i condemnar el Torroella.

Els tres partits decisius es jugaran dissabte 17, a les 17:00 hores.

GRUP 2: EL DESCENS, UN TRENCACLOSQUES

Arribats a la darrera jornada, el grup segon de la Primera Catalananomés té dues coses clares. El Martinenc és el campió i puja a Lliga Elit, mentre que el Júpiter jugarà la promoció d’ascens com a segon classificat. És l’únic grup on encara cap equip ha baixat matemàticament. Fins i tot el cuer, Racing Vallbona, pot acabar a una dotzena plaça que, tot i que no garanteix la permanència, sí que dona opcions de salvació.

Pirinaica i Igualada es jugaran una tercera plaça que significarà jugar la promoció d’ascens a Lliga Elit. Tots dos l’afronten empatats a 51 punts, però amb els manresans per davant gràcies a l’enfrontament directe. La ‘Piri’, que rebrà a la Guineueta, depèn del seu resultat. Guanyant o igualant el que faci l’Igualada, seria tercera. I als igualadins, que visiten el Natació Terrassa, només els hi val fer millor resultat que la Pirinaica.

DOTZENA PLAÇA, DESCENS NO COMPENSAT

Mirem el descens. Actualment, les quatre places definitives les ocupen Parc (26), Juneda (25), Artesa de Segre (25) i Racing Vallbona (24). La dotzena plaça -que seria de descens no compensat- l’ocupa la Guineueta (27). L’onzena, amb encara possibilitat de descens directe, és pel Natació Terrassa (29). Finalment, la desena -salvat directament però amb opcions de ser dotzè- és pel Sants (30).

Els partits de referència són,

• Sants – Balaguer
• Natació Terrassa -Igualada
• Pirinaica – Guineueta
• Gimnàstic Manresa – Parc
• Juneda – Júpiter
• Artesa de Segre – Singuerlín
• Borges Blanques – Racing Vallbona

Es pot dir que tant Sants com Natació Terrassa tenen la calma a tocar. A rots dos els hi falta un punt. En el cas dels egarencs, el punt seria suficient sempre que la Guineueta no guanyés el seu partir amb una diferència superior als 12 gols. Si el Sants no guanya el Balaguer, una carambola el podria enviar a la dotzena plaça. Passaria pel triomf de la Guineueta al camp de la Primaica i l’empat del Natació Terrassa contra l’Igualada. El triple empat a 30 punts perjudica els santsencs.

AMB EMPAT, A RECÓRRER AL NÚMERO SUPERIOR DE GOLS

Pel que fa als de Terrassa, en cas de derrota podrien caure al descens directe acabant tretzens. Seria si la Guineueta guanya i, alhora, el Parc també venç al camp del Gimnàstic Manresa, la qual cosa faria que els barcelonins acabessin dotzens. És cert que empaten als enfrontament particulars, però el -18 del ‘goal avergae’ general dels egarencs pujaria per la derrota, mentre que els -20 dels del Fortpienc es reduiria. Amb un empat a -19 s’hauria de recórrer al número superior de gols marcats. Actualment, el Parc n’ha fet 39 i el Natació Terrassa, 33.

I mirant als cinc de sota, la clau és senzilla. Han de guanyar els seus partits. Sobretot els quatre últims. Parc, Juneda, Artesa de Segre i Racing Vallbona estarien condemnats al descens empatant o perdent. En cas de victòria, al màxim que poden aspirar tots és a ser dotzens… sempre que la Guineueta no guanyi.

En el cas del Racing Vallbona, només té un camí per acabar dotzè i es perar a compensar el ‘no compensat’. Ha de guanyar alhora que la Guineueta i el Parc perden els seus partits i també que Juneda i Artesa de Segre no guanyin. Si el Parc empatés, el triple empat a 27 punts perjudicaria a aquest equip i als vallbonencs.

Els dos representants de les comarques de ponent han de guanyar i esperar. Juneda i Artesa de Segre empatem a una victòria el seu enfrontament directe, però el Juneda guanya per la diferència de gols.  Amb la ‘Guine’, el Juneda empata a tot a l’enfrontament particular però el superaria al ‘goal average’ general, ja que els barcelonins es quedarien clavats en -30 i els lleidatans millorarien el seu -26, ja que haurien vençut.

JUNEDA I ARTESA SEGRE, A L’ESPERA

El pitjor escenari pel Juneda seria un triple empat a 28 punts amb Guineueta i Artesa de Segre. Els de Nou Barris surten primers d’aquesta lligueta, per davant de Juneda i Artesa. Si el Parc no guanya, baixen amb ell els dos de les comarques de ponent. Però alerta, si el Parc guanya, els tres del triple empat baixen i els del Fortpienc acaben dotzens.

Finalment, la Guineueta necessitaria guanyar per salvar-se o, almenys, acaba dotzena. Amb l’empat hauria d’estar pendent sobretot de que el Parc no guanyi. I perdent, hauria d’estar pendent de tots els implicats. Un bon guirigai.

L’horari unificat és diumenge a les 12.00 hores.

GRUP 3: LLUITA AFERRISSADA PER LA PROMOCIÓ

Moltes més coses decidides al grup 3. El Ciudad Cooperativa de Sant Boi de Llobregat va certificar el seu tercer ascens consecutiu. A sota, tres de les quatre places de descens ja estan confirmades. Sant Ildefons (28 punts), La Sénia (26) i Camarles (19) no seguiran a la Primera Catalana. Malgrat això, els minuts restants del partit La Sénia-El Catllar (1-2) serán decisius.

La darrera jornada posa en joc un plaça de promoció d’ascens, que serà pel segon classificat, i una de descens a Segona Catalana, que serà per l’equip que acabi tretzè. Tres candidats per a la primera i dos per a la segona d’elles.

Els dos principals aspirants a jugar la promoció són dos equips del Baix Llobregat, Santfeliuenc i Martorell. Tots dos, amb 51 punts. La diferència particular afavoreix al ‘Santfe’… amb un petit matís si entra un ‘convidat’ que ara explicarem.

BATALLA PER LA SEGONA PLAÇA

A la quarta plaça, amb 49 punts hi ha el Sitges. Les seves possibilitats d’acabar segon passen per guanyar el seu partit contra el Camarles i esperar que Santfeliuenc i Martorell perdin els seus compromisos. També seria segon si el Martorell perd i el ‘Santfe’ empata, ja que el superaria al ‘goal average’ general. Però alerta, si tant Santfeliuenc com Martorell empaten els seus partits i el Sitges guanya, qui acabaria segon seria el ‘Santfe’, per assolir més punts en els enfrontaments directes.

Aquesta batalla té un convidat de pedra, que pot arribar als 51 punts però no pot ser segon de cap manera. Parlem del Sant Cugat. I no pot ser segon però sí influir en qui ho és. Tot això passaria per victòria del ‘SantCu’, derrota de Santfeliuenc i Martorell als seus partits i que el Sitges no guanyi el seu compromís. Al triple empat a 51 punts entre ‘Santcu’, ‘Santfe’ i Martorell, tots tres equips acabem enmatats a 5 punts. La regtla diu que després s’ha de mirar la diferència de gols en aquests enfrontaments… i aquí guanya el Martorell. Recordeu que havíem dit que en empat a 51 entre Sanfeliuenc i Martorell, guanyarien els primers. Aquesta és l’excepció que ho canviaria.

UN DESCENS EN SUSPENSIÓ

I el descens és tota una incógnita a causa del partit suspés que hem comentat. El Catllar (31 punts) i La Sénia (26) són els protagonistes d’un encontre que fins a la seva suspensió dominaven els catllarencs per 1-2. Els seniencs ja estan comdemnats, encara que aixequessin el marcador.
Molt atent quedarà el Canonja, amb 33 punts, que podría no dependré d’ell mateix, ja que si el pàrtit acaba amb aquest resultat, El Catllar en sumaria 34. El Juventud 25 de Septiembre, amb 36, està totalment salvat ja que guanya l’enfrontament directe amb els caniongins.

L’horari oficial d’aquesta jornada al grup 3 serà diumenge, a les 17:30 hores.

The post Primera Catalana: Tot el que es decideix a la darrera jornada appeared first on FutbolCatalunya.com.

La EE Guineueta està a mig camí d’aconseguir la salvació en el Grup II de la 1aCat. Situada a la 14a posició de la classificació (24 punts), manté un pols espectacular amb el cuer Artesa de Segre 22, Racing Vallbona i Juneda, amb 24 i Parc, amb 26. Encara queden dues jornades per disputar-se.

En el cas dels de Nou Barris arriben a aquest efecte de setmana amb dos triomfs consecutius davant G. Manresa (3-2) i Juneda (3-4)– Ara, esperen a CN Terrassa aquest diumenge i acomiadaran la Lliga en el camp de la Pirinaica.

La tremenda igualtat en aquesta zona baixa del grup i les places dues i tres de promoció d’ascens (Júpiter 59 punts, Igualada 55 i Pirinaica 53) conviden a 180 minuts dels més atractius.

CENTENO CONFIA EN LA SEVA EE GUINEUETA

“Jo li vaig dir a l’equip que, si feien aquests últims 12 punts, ens salvàvem i, ara com ara, sumem 6”, declara el president de la EEG, José Centeno. La clau va ser “guanyar a casa nostra al G. Manresa perquè ells es jugaven la vida per la tercera plaça de promoció i van perdre”.

El màxim responsable de l’entitat barcelonina vol destacar a l’àrbitre del passat diumenge a Juneda, ja que “va estar espectacular”. La realitat és que “marquem en el minut 92 i en el 97 l’últim i s’ho volien ‘menjar’, però l’home es va mantenir ferm i va estar molt bé. Va afegir 13 minuts que eren els que es van perdre”.

ENTRADA GRATUÏTA EL DIUMENGE

Ara queda acomiadar-se a casa –“amb entrada gratuïta per a tothom”- i esperar que arribi el que semblava un miracle.

Per cert, encara que ara és un assumpte secundari, la ‘Guine’ manté una demanda contra les persones que gestionen l’Ajuntament. És a dir, Directora de contractació, Directora de serveis tècnics i el Gerent del Districte. “Tot segueix el seu camí, esperant que la Justícia es posi al dia i a veure què diuen. No ens ha dit res sinó que ho estan estudiant”.

The post La EE Guineueta sí que creu en el miracle appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Grup 1 de Primera Catalana està vivint una temporada d’autèntic vertigen amb el pols aferrissat que mantenen l’Argentona i el San Juan Atlético Montcada per la primera posició.

Ambdós equips han exhibit una gran regularitat al llarg de la competició, demostrant que són els principals aspirants a aconseguir l’ascens. El calendari ha volgut que el seu duel directe arribi a la jornada 28, el proper 4 de maig, quan tan sols quedaran dues dates per al final de la lliga regular, convertint aquest en un enfrontament decisiu.

UN POLS DE CAMPIONAT

L’Argentona, un equip que ha fet de la solidesa defensiva una de les seves grans virtuts, ha demostrat una gran capacitat. I ho ha fet per sumar punts tant a casa com a domicili com a equip menys golejat (16) del grup.

Liderats per un bloc compacte i experimentat a les ordres de Rafa Garro, els del Maresme han sabut gestionar amb intel·ligència els moments clau de la temporada. D’aquesta manera han evitat ensurts innecessaris i mantenint una trajectòria constant.

Per la seva banda, el Sant Juan Atlético Montcada ha exhibit un estil de joc ofensiu i atrevit que l’ha convertit en un dels conjunts més perillosos del campionat.

Amb una davantera dinàmica i amb molts recursos, els jugadors de Dani Sánchez han aconseguit marcar una gran quantitat de gols (46), la qual cosa ha fet que els ha permès sumar victòries importants fins ara.

EN RESUM: ARGENTONA (22/33 punts a casa seva; 20/33 a domicili). SAN JUAN AT. MONTCADA: 25/30  a Can Sant Joan per 16/36 como a visitant.

I EL 4 DE MAIG, CARA A CARA

Així, doncs, el partit del 4 de maig es presenta com una final anticipada. El factor psicològic serà fonamental, ja que l’equip que surti vencedor no només sumarà tres punts clau, sinó que també enviarà un missatge de superioritat al seu rival directe.

A més, caldrà veure en quin estat arriben tots dos equips, ja que les jornades prèvies podrien alterar la classificació i les sensacions dels contendents.

Sigui com sigui, el duel entre l’Argentona i el Sant Juan Atl. Montcada promet emocions fortes i podria ser determinant per decidir quin equip acabarà coronant-se com a campió del Grup 1 de Primera Catalana. Els aficionats ja marquen en vermell aquesta cita, que podria passar a la història de la categoria.

The post Segueix el pols Argentona-Sant Joan At. Montcada appeared first on FutbolCatalunya.com.

Queden 10 jornades per al final de la Fase regular de Primera Catalana, molts punts encara en joc (30). Amb aquesta raó ja hauria de bastar per a no tirar les campanes al vol i menys amb un tècnic com Toni Carrillo.

El tècnic barceloní, que té gravat encara el KO del juny passat (promoció davant el Sant Juan At. Montcada), sap que la història del Martinenc els obliga a lluitar al màxim.

DIABLES QUE FAN DIABLERIES

No es pot entendre d’una altra manera aquest llibre de registres d’un equip amb 10/10 triomfs a casa seva per 20/27 punts a domicili. Màxim realitzador del grup II (49) i mínim golejat (6) -únic equip des de la Lliga EA Sports fins a 1a Catalana-. Encara més: amb 13 porteries a zero (20 jornades), i 1 KO en tot el campionat (Balaguer 1-0, 29/9!).

El Martinenc de Carrillo torna aquest pròxim diumenge a la Lliga després del parèntesi de Carnestoltes i ho farà front a l’Igualada, un altre clàssic.

UN GRUP ESTEL·LAR

I tot això ho ha aconseguit Toni Carrillo i el seu equip tècnic amb una plantilla més que reconeguda en el futbol català.

Jugadors com el gran porter Toni Casamayor (els seus números parlen) o defenses estel·lars com Max, Alex Torres, Ivan, Piferrer, el ‘Pitxitxi’ Aragonés, Gaspa i Gari als quals es va sumar Picolo justifiquen aquesta mitja dotzena de gols rebuts.

A més, un centre del camp on segueixen forts jugadors com Plazuelo, Tejada, Sosa, Garriga, Carlos o Ferran Sánchez cal sumar una línia de davanters de categoria. Suárez, Bacari, Fini, Angel González i el nouvingut Elhadji són garantia d’èxit. I per a això està al capdavant del projecte Toni Carrillo.

The post Els intocables ‘diables vermells’ de Toni Carrillo appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest diumenge, el Municipal de la Verneda serà l’escenari d’un duel amb solera dins la Primera Catalana. El CE Júpiter rebrà la UE Sants en un enfrontament que, més enllà de la classificació actual, sempre suma un component històric. I, evidenment, també de rivalitat entre dos clubs de fort arrelament al futbol barceloní.

El Júpiter, actual segon de la classificació del Grup 2 de Primera Catalana (37 punts), està en un gran estat de forma. L’equip gris-i-grana ha sumat un seguit de victòries que l’han consolidat a aquesta posició de luxe. Ara vol aprofitar el suport de la seva afició per continuar amb aquesta dinàmica positiva. Els de La Verneda destaquen per un joc ofensiu que ha donat molts fruits aquesta temporada, amb Llorenç Genescà i Artur Monsó (Pitxitxi, de la categoría, 10 gols) com a referents realitzadors.

JÚPITER-SANTS: PURA HISTÒRIA

Per la seva banda, el Sants, vuitè i a 10 punts del Júpiter, arriba amb la necessitat de puntuar per continuar aspirant a les places capdavanteres. L’equip blanc-i-verd, malgrat haver tingut una trajectòria irregular en les últimes jornades, confia en la seva lluita defensiva. Per descomptat també confien en la capacitat de desestabilitzar els partits per poder treure un bon resultat.

A més, històricament, els enfrontaments entre Júpiter i Sants han estat plens d’intensitat i emoció. Dos equips que representin barris amb una forta identitat futbolística i que han protagonitzat duels inoblidables al llarg de dècades. L’últim precedent a la Verneda és va saldar amb un empat treballat per part del Sants (1-1), mentre que en el partit de la segona volta de la temporada passada, l’equip gris-i-grana se’n va endur la victòria per la mínima a l’Energia.

L’EQUIP LOCAL, INVICTE A LA VERNEDA

Aquesta nova edició del duel a dalt amb un Júpiter que vol apropar-se al líder Martinenc (a 7 punts) i un Sants amb la voluntat de donar un cop d’efecte i apropar-s’a els primeres posicions. L’ambient és preveu excepcional per a un partit que, com cada temporada, serà un autèntic espectacle. Diumenge és viurà, un cop més, un capítol més d’aquesta rivalitat històrica.

L’equip de Juanjo García encara no ha perdut a casa seva (6 triomfs per 3 empats) mentre que els de Juan Carlos Morales han sumat 16/27 punt

The post Júpiter i Sants, dos històrics obligats a ressorgir appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb l’arribada de les últimes jornades abans de l’aturada nadalenca, les lligues catalanes comencen a perfilar el seu campió d’hivern.

Aquest títol honorífic sovint reflecteix la regularitat i consistència dels equips en la primera volta, i pot marcar les aspiracions de cara a la segona meitat de la temporada.

PRIMERA FEDERACIÓ

El Grup I té un únic líder, una Cultural Leonesa que mana amb puny ferm la categoria per a ser campió. Cinc punts més que la Reial Societat B i sis més que la Ponferradina marquen el camí d’aquest històric. Mentrestant, els tres representants catalans fan el que poden.

Andorra i Nàstic, amb 38 punts cadascun, ocupen la 5a i 6a posició respectivament, mentre el Barcelona At. va tancar 2024 en la 13a posició amb 22 punts.

SEGONA FEDERACIÓ: (CAMPIÓ SANT ANDREU)

En aquesta categoria ja va cantar el seu ‘triomf’ la UE Sant Andreu amb 33 punts, 3 més que At. Balears, 4 més que Sabadell i Espanyol B i 5 més que el Lleida FC.

TERCERA FEDERACIÓ

A la Tercera Federació, el Reus FC Reddis de Marc Carrasco s’ha consolidat com un dels màxims candidats al títol d’hivern. La seva regularitat, combinada amb la solidesa a casa i el lideratge ofensiu d’Aitor Serrano, els situa en una bona posició. Per altra banda, el Girona B (a 5 punts) també aspira a aquest reconeixement, especialment gràcies al seu joc vertical i efectivitat davant porteria.

LLIGA ELIT

No tindrà cap problema el Vilanova i la Geltrú per a cantar aquest títol de ‘campió’ hivernal a la Lliga Elit encara que li visita aquest cap de setmana la Pobla de Mafumet.

L’avantatge de 4 punts sobre un San Mauro, que es desplaça a Sant Just, és suficient, encara que la competició es presenta apassionant per a la segona volta.

PRIMERA CATALANA

A la Primera Catalana, cap equip té clara aquesta distinció quan es disputarà la 14a jornada, a dues per al final de la primera volta. Curiós: només un punt separa al primer del segon classificat en els tres grups.

Al I, mana el Sant Joan At. Montcada enfront de l‘Argentona amb un 0-1 suspès abans d’acabar l’any per incidents. Competició va decidir continuar el xoc a partir del minut 41 a porta tancada.

Al II, els ‘diables vermells’ de Toni Carrillo (Martinenc) estan per davant de Júpìter pel que aquesta segona volta serà molt entretinguda ja que el primer puja directament i el segon jugarà promoció d’ascens.

Finalment, al Grup III, només un punt separa al líder Martorell de Ciutat Cooperativa i Sitges.

Aquesta fita no garanteix l’èxit final, però suposa una injecció de moral i confiança per afrontar els reptes de la segona part de la temporada.

The post Els futurs campions d’hivern al futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

El primer dels dos altercats:

Badre rep un cop d'Ortiz i cau

L'àrbitre principal no el veu, però el de banda sí i l'avisa

Afició visitant va a recriminar-li l'acció al de banda

Entre el camí es troben amb aficionats locals a qui intenten agredir

El de banda hauria rebut… pic.twitter.com/YQx1AVXTtX

— tvmataró (@tvmataro) December 21, 2024

El segon dels dos altercats:

L'àrbitre suspèn el partit amb motiu de l'escopinada al de banda

Mentre marxen jugadors, el càmera de @SJATLMontcada agredeix a Badre amb un cop de puny a la cara

Santiago, dels visitants, intenta apropar-se a Badre i González l'ha de frenar pic.twitter.com/93I5S1JjAH

— tvmataró (@tvmataro) December 21, 2024

Les declaracions més destacades de Rafa Garro i Antonio Gómez, entrenador i president del @fcargentona

Les entrevistes es fan fora del Camp Municipal amb motiu del desallotjament que ha fet la policia "per motius de seguretat" pic.twitter.com/6xtkz4BSp7

— tvmataró (@tvmataro) December 21, 2024

Declaracions de Rafa Garro i Antonio Gómez, entrenador i president del Argentona // FONT: TV Mataró

The post Agressions a l’Argentona- San Juan At. Montcada appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest diumenge (12 h.) es viurà un dels duels més esperats de la Primera Catalana amb el partit entre el Júpiter i el Martinenc. Toni Carrillo, actual entrenador visitant, torna a la que va ser casa seva, la Verneda, amb una forta vinculació emocional i familiar.

Toni, que va ser jugador del Júpiter i és fill del mític Miguel Carrillo, antic vicepresident del club afronta aquest retrobament especial amb l’equip dels ‘diables vermells’.

TONI CARRILLO, ARA ‘DIABLE VERMELL’

La connexió amb la Verneda va més enllà, ja que el seu germà petit, Miki, també va jugar al filial del Júpiter, consolidant una relació estreta entre la família Carrillo i el club barceloní.

En la temporada passada, el Júpiter i el Martinenc van protagonitzar dos partits molt intensos. En la primera volta, els gris grana van guanyar per 3-1 en un duel on van ser expulsats Pitu Plazuelo i Patrick Chico. A la segona volta, el partit va acabar en empat (1-1) en una jornada decisiva.

Ara, amb els dos equips situats al capdamunt del Grup 2 de Primera Catalana, el partit de diumenge promet emoció i tensió.

Actualment, el Júpiter lidera la classificació amb 19 punts, un més que el Martinenc. Els locals es mantenen invictes amb sis victòries i un empat, sent també l’equip més golejador amb 19 gols, destacant els seus màxims realitzadors, Llorenç Genesca i Artur Monsó, amb cinc gols cadascun.

PRIMER CONTRA SEGON

Per part seva, el Martinenc ha aconseguit sis triomfs i una derrota, i amb 17 gols marcats i només 2 encaixats es posiciona com l’equip amb millor defensa del grup, gràcies, en gran part, a la gran actuació del seu porter, Toni Casamayor. En atac, Adrià Saro ha estat fonamental amb quatre gols.

Aquest partit promet ser una gran lluita pel lideratge i un espectacle de futbol intens i competitiu entre dos grans equips del futbol català.

The post Toni Carrillo torna a la Verneda amb el Martinenc appeared first on FutbolCatalunya.com.

Comiat inesperat i amarg a la UD Viladecans, ja que aquest passat dijous s’ha confirmat l’adeu del capità, Albert Lara. L’ ‘angel de la guarda’ de l’equip baixllobregatí, infermer a l’Hospital de Viladecans, i habitual lateral va utilitzar ‘X’ per a explicar aquest adeu als seus socis.

Mentrestant, la directiva que presideix Victoriano Héndez deixava passar 17 hores abans de contestar també a través de les xarxes socials. Millor interpretar a cadascuna de les parts, ja que la primera reacció és difícilment objectiva.

ALBERT LARA I EL VILADECANS

Lara, que va iniciar la seva relació amb el ‘Vila’ el passat 2017, va ser molt rotund. Poden llegir el seu breu però intens comentari amb paraules i expressions realment dures. “Decisió inesperada”, “mereixo més respecte” o no han estat correctes “ni les formes ni el moment” resumeixen molt bé la seva incomoditat.

Admet que surt “per la porta de darrere” i “assenyalat” mentre que el silenci del seu entrenador, Alberto Triguero també obre una altra via de justificació. El ja excapità de l’equip desitja el millor, com era d’esperar, als seus companys que actualment són cuers del grup III de Primera Catalana.

I EL CLUB… BLA, BLA, BLA

La rèplica de la UD Viladecans, a base de comentaris retòrics en ‘X’ són molt pobres. “Des del club volem agrair la dedicació, el treball, el sacrifici i l’esforç de Lara durant aquests 7 anys que ha vestit la samarreta blanc-i-vermella i ha lluït el braçalet de capità. Aconseguint un ascens a Lliga Elit i disputant més de 100 partits amb la nostra entitat”.

Encara més: “Et desitgem la major de les sorts en el teu futur. Sempre tindràs un buit en el nostre cor”.

En resum: “La UD Viladecans comunica que Albert Lara no continuarà formant part de la disciplina blanc-i-vermella per decisió tècnica”. A veure si Alberto Triguero, l’entrenador, també dona la seva opinió.

The post Adeu a l’àngel de la guarda’ de la UD Viladecans appeared first on FutbolCatalunya.com.

Avui és 30 de juny. Al món del futbol és una data especial, ja que significa el comiat oficial a la temporada en curs. L’1 de juliol ja entrem a la temporada 2024-2025 i seria quan els equips haurien de començar a fer les seves plantilles. Res més lluny de la realitat.

El mercat del futbol català comença ben aviat. A partir de maig, quan moltes competicions regulars acaben, els moviments són incessants. Tant, que hi ha clubs que a hores d’ara ja podrien competir pel número de jugadors que tenen confirmats. Però l’estiu és llarg i hi pot haver canvis.

UN MERCAT INTENS

A FutbolCatalunya mantenim durant tota la temporada unes taules que permeten comprovar els moviments als clubs catalans des de Primera Federació fins a Primera Catalana. Ho fem en base a informacions oficials i d’altres que, sense ser-ho, ens arriben de forma fidedigna per les nostres fonts informatives.

En aquestes taules fem constar una xifra a sota del nom de cada club. Correspon als futbolistes en plantilla segons les dades que hem recollit. I és fàcil veure que un bon número de clubs ja arriben o superen els 15 efectius de cara a la temporada que s’inicia aquest dilluns.

També és cert que n’hi ha entitats amb un zero a la casella. Potser per discreció, potser per falta de comunicació a la seva afició o potser perquè, senzillament, esperen a que evolucioni l’estiu. En qualsevol cas, tard o d’hora el zero desapareixerà.

UN MERCAT DE PLANTILLES ‘INFLADES’

Fent un cop d’ull a les plantilles dels tres equips representants de la Federació Catalana a Primera Federació -un d’ells té la seu al Principat d’Andorra-, es podria concloure que la feina ja està feta. Res més lluny de la realitat. En el cas d’Andorra i Barça Atlètic es registra l’entrada de futbolistes cedits al llarg de la campanya que ara acaba. I també alguns amb contracte que podrien sortir.

Per tant, hi haurà un bon número de moviments al mercat fins que els seus ‘rosters’ quedin tancats de cara a l’inici de la competició, previst pel cap de setmana del 24 i 25 d’agost. En el cas del Nàstic, a 30 de juny només té 13 futbolistes confirmats, comptant el retorn d’Iván de la Peña, cedit al Manresa.

SANT ANDREU I TERRASSA, GAIREBÉ TANCATS

A Segona Federació hi haurà nou representants catalans. O vuit, segons com acabi el sainet del Badalona Futur comandat per qui fou advocat d’aquell ‘viatger’ Miapuesta de principis de segle, Toni Freixa. En aquest equip, tot són baixes, amb onze futbolistes que ja tenen destí. Tota la plantilla acabava contracte aquest 30 de juny, davant un futur no gaire esperançador.

En canvi, al Sant Andreu i al Terrassa han anat per feina al mercat. Amb 19 i 20 efectius respectivament, els de Xavi Molist i Chus Trujillo fan que els seus seguidors ja puguin jugar a fer les possibles alineacions de la temporada. Cal recordar que les plantilles d’aquesta categoria, com també a Tercera Federació, podran comptar amb un màxim de 25 fitxes actives, 9 d’elles per jugadors sots-23.

L’únic ascendit de la temporada, l’Olot de Pedro Dólera, compta amb quinze efectius. Pel que fa als qui arriben des de Primera Federació, tant Cornellà com Sabadell estrenen entrenador -Genís Sampietro i David Català, respectivament- i van treballant amb certa calma.

Qui per fi podrà exercir com a entrenador titulat és Ignasi Senabre. Serà al capdavant d’un Espanyol B sense incorporacions anunciades, tot i que es preveuen pujades des del seu Juvenil A.

Finalment, Europa i Lleida CF -nova denominació del Lleida Esportiu- estrenen entrenadors amb Aday Benítez i Marc García, amb 11 i 14 futbolistes confirmats a cada equip fins aquest 30 de juny.

UNA TERCERA AMB MOLT A FER

Les caselles de mercat de Tercera Federació són més buides. Equips com Badalona o Mollerussa són una incògnita per motius extraesportius. Els ascendits Europa B, Sabadell B i Atlètic Lleida tampoc no registren gaire moviment. Ni els dos equips que han caigut des de la Segona Federació, Cerdanyola i Manresa, on ni tan sols hi ha entrenador confirmat, per bé que al club manresà gairebé està tancada la presència de Mikel Azparren.

L’altra cara de la moneda és el San Cristóbal. Cristian García compta amb 19 futbolistes, 10 d’ells renovats. La Montañesa estarà dirigida per Antonio Escudero amb 16 efectius per ara, 6 d’ells renovats. I també destaca el Reus FC Reddis de Marc Carrasco, amb 16 jugadors.

I si n’hi ha una aposta ‘casolana’, aquesta és la del Prat. Els 14 jugadors que fins ara ha confirmat són denominació ‘pota blava’. 10 renovacions, tres ascensos del Prat B i el retorn d’Aleix Ruiz. Pel que fa al Girona B, com en el cas dels de Primera Federació, pendent del destí de cedits i jugadors amb contracte. Els germans Álvarez Sanjuan, fills de l’estimat Quique Costas, tenen força feina.

SET PLANTILLES DEFINIDES A LLIGA ELIT

Passem a la ‘Tercera encoberta’, la categoria obstacle inventada per la Federació Catalana per por a demanar un segon grup de Tercera Divisió pel futbol català. L’anomenada Lliga Elit compta amb 16 equips i 7 d’ells semblen gairebé conformats, superant els 15 jugadors lligats al mercat.

Si no hi ha cap sortida entre els ja confirmats, al Lloret només li resten tres places per cobrir. 22 futbolistes a les ordres d’Albert Batllosera, amb 13 renovacions per intentar l’ascens a tercera una temporada més. I també aposta per la continuïtat l’Horta de Juan Camilo Vázquez. Dels 18 jugadors aparaulats, 16 segueixen de la campanya 2023-2024.

El Rubí renova la banqueta amb José Solivelles i, com l’Horta, arriba al 30-J amb 18 places cobertes. En aquest cas, amb més novetats, ja que només hi ha 8 renovacions. Amb 17 futures fitxes hi trobem tres equips. Un d’ells, el Can Vidalet, també té majoria de renovats, amb 16 efectius. Palamós i l’ascendit Vilanova també hi arriben a aquesta xifra.

Un altre ascendit, el Manlleu, ja ha tancat la presència de 15 futbolistes abans de la data de final de temporada. En el capítol dels qui tenen més feina a fer, destaquen l’Atlètic Sant Just i el Vic, dels qui no es coneix cap moviment en fitxatges i renovacions. Són dels qui penses que l’estiu és molt llarg.

A PRIMERA CATALANA, SIS A PUNT

Tot i que seran els qui comencin més tard -a finals de setembre-, sis clubs de Primera Catalana ja tenen gairebé tancada la plantilla. Una feina que els ha permès rubricar 20 o més jugadors dels 25 que poden tenir en competició. I la palma és pel Castellar de Juan Antonio Roldán. 16 continuïtats pactades i 6 fitxatges fan un total de 22 efectius.

Al Santfeliuenc ja hi tenen 21 amb una aposta pels de casa. 9 renovacions i 6 jugadors que pugen del planter, amb un entrenador que també puja. David Rebollo dirigia la temporada 2023-2024 al Juvenil A de l’equip del Baix Llobregat. Els altres quatre amb 20 jugadors mantenen el seu entrenador: L’Argentona, a Rafa Garro; l’Ascó, a Arnau Alcoverro; el Martinenc, a Toni Carrillo i el Tossa, a Edu Urdiales.

També hi destaquen 16 clubs dels 48 que participaran on hi ha ja 15 o més jugadors confirmats. Un dels qui ha fet bona feina és un dels 12 ascendits, els santboians del Ciudad Cooperativa. L’equip de la ‘Coope’ ja coneix 18 dels seus integrants, amb 13 dels protagonistes de l’ascens que ja s’han compromès a seguir. Bescanó -un dels clubs que acostuma a tancar plantilla aviat- i Sitges també hi compten ja amb 18 jugadors.

FEINA PENDENT

I d’altres no hi ha notícies. Vacances o paciència, però el cert és que una quarta part dels participants a la categoria no té cap jugador tancat, almenys públicament. Els dotze del ‘zero’ fins la nit del 29 de juny són Balaguer, Gimnàstic Manresa, Juneda, Juventud 25 de Septiembre, Montcada, Natació Terrassa, Parc, Racing Vallbona, Roses, Sant Cugat -un clàssic en tancar mercat amb l’estiu avançat-, Torelló i Torroella. D’ells, sis són nous a la categoria i un setè -l’equip manresà-, debutant per fusió amb l’Artesa Lleida.

Òbviament, el mercat encara serà molt llarg però cada cop s’avança més la feina. A FutbolCatalunya seguirem treballant perquè no hi perdeu detall.

The post Mercat: Com fer els deures abans del 30-J appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un nen gran que es va fer famós jugant a futbol però que volia anar més enllà. Es va convertir en emprenedor entre somnis de ser un dia president del Barça. Primer, amb els videojocs. Després, fent-se amb el control d’un club de futbol i comprant la participació en alguna categoria. Seguidament, canviant les normes d’un torneig centenari de tennis. I finalment -per ara-, creant un succedani del futbol amb el suport de creadors i creadores de continguts. Un succedani que ha afectat equips modestos del futbol català.

Però avui hem de parlar del segon dels punts. Perquè si en el seu dia es va aprofitar de la desaparició del Reus per fer que el FC Andorra pugés a la brava fins a la Segona B (temporada 2019-2020), ara es compra una plaça a Primera Catalana que serà per un altre club que va adquirir pel seu caprici i que només es dedicava al futbol base.

ANDORRA I 18.000€

Perquè el futbol modern cada cop és més un joc de gent a qui la meritocràcia esportiva se la porta ben fluixa, amb perdó de l’expressió. Futbol artificial, sense cor i mogut per les pretensions d’unes persones a les que els importa ben poc un escut, una història, un sentiment. Que l’Artesa de Lleida no pot competir i necessita 18.000 euros per eixugar els seus deutes? Tracatrà. Goma pollera per guardar els bitllets i 18.000 ‘pepinos’ com aquests. Clinc, clinc, plaça a Primera Catalana.

Per sort, no tot és com aquest nen gran voldria. Pretenia canviar el nom del club que ara puja per art de màgia a Primera Catalana i no ho ha aconseguit perquè els socis li han dit ‘nene, caca, això no es toca’. L’únic que imposarà serà que vesteixi l’equipació tricolor del club dels Pirineus. I un altre èxit empresarial per qui es pensa que en aquest món tot es compra amb diners. Fins i tot els sentiments.

I així va el futbol. Ara que ens lamentem que cap equip català -tret de l’Espanyol– hagi assolit un ascens des de les categories estatals a les promocions d’aquesta temporada, n’hi ha qui demostren que pagant, Sant Pere canta i Andorra balla. Fins que el dels capricis es cansi i deixí abandonat el club del país dels Pirineus perquè tindrà una altra joguina. I també l’exemplar entitat manresana dedicada al foment del futbol base.

Tot surt ‘més barat que a Andorra’

The post Més barat que a Andorra appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pinti s’ha posat mans a l’obra ben aviat. De fet, és la tònica general a clubs que tanquen plantilles fins i tot abans que acabi oficialment la temporada anterior. “Jo sóc partidari d’anar a poc a poc. Tancar una plantilla a aquestes alçades és precipitar-se”, confessa el tècnic. Però al seu cap té el projecte de la nova Guineueta.

I sap quin és l’objectiu: “Hem d’intentar recuperar la categoria perduda, essent conscients de les dificultats que hi comporta, amb rivals com Martinenc, Júpiter… I és possible que tinguin pressupostos més alts que el nostre, però això no sempre és decisiu. Vull formar un equip competitiu i donar estabilitat. Després, el dia a dia ens dirà on hem d’estar”.

EL FUTBOL SEGONS PINTI

Tot i que el seu currículum és gran, alguns seguidors de la Guineueta descobriran ara com és el futbol segons el llibre de Pinti. I el tècnic ho deixa molt clar: “Sempre he estat molt de pressionar, sempre en pressió molt alta, lluitar cada pilota, intentar jugar a futbol, sempre que el camp i el rival ens ho permeti. I, sobretot, m’agrada jugar molt amb transicions. És a dir, de recuperació després de pèrdua i sortir en transició”.

“No sóc gaire d’especular amb la pilota i m’agrada que els meus equips arribin tan aviat com sigui possible a la porteria contrària, però no amb pilotades. Recuperar, fer dos, tres o quatre passades i buscar la porteria ja sigui per dins o per fora, en camps tan petits com el nostre.  Jugar amb els terrenys ben oberts i carregar molt l’àrea”, conclou Pinti en la targeta de presentació de la seva forma de jugar.

DIVERSITAT DE JOC

El tècnic veu una Guineueta a casa “jugant amb dos puntes, perquè ens ho permeten les dimensions del camp, però en altres escenaris podem jugar un 4-3-3. No ens tanquem a res”. I això, amb una plantilla que vol que tingui continuïtat !amb set o vuit incorporacions. A més, em vull deixar almenys quatre fitxes lliures per a finals d’agost, tenint en compte que la Lliga començarà a finals de setembre. El mercat encara s’ha de moure molt i coses que ara semblen tancades es poden desfer”.

I és que encara queda molt de temps, però Pinti és partidari de començar en aquestes noves dates. “Pel futbolista crec que és bo i pels entrenadors també perquè tenim família, estem a les nostres feines durant l’any i d’aquesta manera podem gaudir una mica més de les vacances”, assenyala.

MILLOR A PROP

Encara és aviat per saber amb qui li tocarà competir a la Guineueta de Pinti. De fet, quan parlem amb ell encara no havien arrencat les eliminatòries d’ascens a Primera Catalana i no hi ha ni un esbós dels tres grups. Però té clar que el que vol pel seu equip és proximitat, tot i que els equips de la ciutat de Barcelona acostumen a quedar repartits. I alguns, amb els de la zona de Lleida o Tarragona.

“Realment, no veig gaire sentit a viatjar, per posar un nom, a Artesa de Segre un diumenge a les 6 de la tarda, tenint en compte que els jugadors hi treballen l’endemà de bon matí i han de fer grans distàncies d’anada i tornada. Prefereixo rivals més a prop de casa, però haurem d’esperar”, assenyala amb certa resignació el tècnic.

NOTA: Si vol veure la Primera Part d’aquesta ENTREVISTA

The post Pinti i les claus de la nova Guineueta (2) appeared first on FutbolCatalunya.com.

A casa li diuen José. Al futbol català tothom, absolutament tothom, li diu Pinti. “Em van batejar així a l’època de jugador perquè deien que m’assemblava pel pentinat a Pintinho, un futbolista que jugava al Sevilla”, explica a FutbolCatalunya el nou entrenador de la Guineueta, nou equip de Primera Catalana.

Ens reunim amb ell a les instal·lacions de l’Escola Esportiva Guineueta, un dia ennuvolat, mentre desenes de nois i noies entrenen a la gespa artificial, sota la mirada de pares i mares a les grades. Pinti ja s’acomoda a la que serà la seva nova banqueta, des d’on donarà instruccions a una plantilla que cobrarà forma a les pròximes setmanes.

PINTI, EL RETORN A PRIMERA

Amb gairebé 25 temporades a les banquetes, Pinti torna a tenir una experiència a Primera Catalana, per bé que ara la categoria té un nivell semblant a l’antiga Preferent. El motiu, la creació de la Lliga Elit que ha suposat un nou obstacle de creixement per als clubs modestos.

El seu bateig com a tècnic de Primera Catalana va ser la temporada 2016-2017. La campanya anterior va fer pujar a aquesta categoria el San Juan At. Montcada. Sí. Pinti és i serà ídol a Can Sant Joan: “Tinc un gran record. Vam salvar la categoria amb molta solvència, tot i que era un grup molt potent. Havia baixat el Girona B, també havia pujat l’Horta. Hi havia el Manresa, que ho va passar malament… però ens va anar molt bé”.

Vuit campanyes després, el repte es diu Guineueta. Un club que  fa dues temporades militava a Tercera RFEF i que, després d’estrenar la Lliga Elit, ha tornat a Primera Catalana “És cert que ara aquesta categoria sembla devaluada, però veig que cada cop serà més potent”, assegura l’entrenador madrileny de naixement, tot i que des dels 8 anys resideix a Barcelona.

UN GRAN HISTORIAL

Pinti repassa amb FutbolCatalunya el seu historial esportiu. Va debutar al futbol base del mític Trajana. D’infantil, va jugar a l’Atlètic Poble Nou i de juvenil, al Júpiter. El seu inici amateur va ser al que era filial grisgrana, la Macosa –“vaig coincidir amb Rafa Bermejo, som molt amics”, recorda- abans de fer la ‘mili’. Després, Monopol i dos equips que jugaven al recordat camp de ‘La Caixa’, de gespa natural, el Bagadá i l’Alegría.

Una lesió al turmell va precipitar la seva retirada i també la seva arribada a les banquetes. “Vaig començar la temporada 2000-2001a l’aleví de l’Atlètic Poble Nou. Després, dos anys al Juvenil del Júpiter. Barceloneta Juvenil, Cadet de L’Hospitalet on vam quedar segons a Preferent, Gramenet, Sant Gabriel...”. Pinti enumera tots els equips perquè no oblida aquesta etapa.

“Després, sis anys al San Juan At., on vaig començar amb l’equip a Tercera Catalana. Vaig anar a la Fundació Hermes, que ja no existeix, on compaginava el primer equip amb el Juvenil. Després, el Montcada, on guardo un gran record de Tato Sanchís. Quan vaig marxar, vaig estar dos anys al Premià, quan em va trucar Agustí Pol. Després tres temporades a l’Espluguenc, on vam estar a punt d’ascendir a Primera Catalana i finalment, un mes i mig al Rocafonda”, assenyala el tècnic.

UNA TRUCADA AMB ESPERA

Acompanyat sempre per la seva filla, Pinti es passa el cap de setmana als camps de futbol veient partit rere partit. La seva família, el futbol i els amics són les seves passions. No es considera un ‘influencer’ a les xarxes socials però sí que és habitual veure’l entaulat i rodejat de gent del futbol català, amb qui ‘arregla’ el futbol català en animades converses.

I fa poques setmanes va arribar una trucada especial. “Uns dies després d’acabar la Lliga, em va trucar el president de la Guineueta, José Centeno. Em va explicar el que ells volien i que comptàvem amb mi”, explica el tècnic.

A partir de llavors, tocava esperar: “Van passar 10 o 12 dies després d’aquella conversa  i llavors em van dir que hi vingués. Suposo que hauran fet un ‘casting d’entrenadors, però em va dir que jo era l’elegit. I estic agraït i contentíssim per formar part del projecte”.

Pinti sap on arriba i coneix bé la casa. “És un club de barri que ha treballat molt bé aquests anys, sobretot per la gran feina de Luis (Gallego). Potser el punt d’inflexió va ser quan va marxar i crec que el fet de provar noves versions, nous jugadors, els va perjudicar. En el fons, la seva plantilla tenia continuïtat i aquests dies mantindrem reunions per intentar mantenir el bloc, perquè són jugadors amb experiència”, apunta l’entrenador de la Guineueta.

I com jugarà la Guineueta de Pinti? Això és motiu d’una segona part. En breu, a FutbolCatalunya.com.

The post Pinti, l’arquitecte de la nova Guineueta (1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest cap de setmana es juguen molt més que un partit de futbol els 4 protagonistes de Primera Catalana, ja que els espera la segona eliminatòria per la Lliga Elit. Primer serà l’Argentona-At Sant Just (dissabte 1, 18 hores, 0-0 a l’anada), després arribarà el Martinenc-Sant Joan At Montcada (diumenge 2, 18 h., 1-4 a l’anada).

El Municipal Raül Paloma d’Argentona i el Guinardó seran els escenaris d’un partit de tornada molt interessants. Per descomptat que el 0-0 dels primers manté tota la tensió de l’encreuament, però el segon, malgrat el clar avantatge visitant, no té favorit.

UN DOBLE DUEL

Amb la intenció de conèixer el pensament dels 4 protagonistes, Futbolcatalunya ha volgut escoltar 4 dels seus jugadors que aquest cap de setmana es juguen tota una temporada. Opinions variades però sempre esportives.

QUATRE PREGUNTES

1. A qui posem per a la següent fase final?

2. La lectura que es pot fer del partit d’anada?

3. Quin equip pot ser millor o en quin aspecte és superior el seu equip al rival?

4. Quin missatge li enviaria a la seva afició?

PROTAGONISTES
VÍCTOR YUSTOS (ARGENTONA)

1 .Jo posaria a l’Argentona perquè tinc plena confiança en el meu equip. A casa ens farem forts i traurem el partit endavant. Com va ser el partit d’anada, el valorem molt perquè ells van ser superiors. Estem convençuts de guanyar.

2. L’Atlètic va ser dominador del joc i van crear ocasions i el nostre porter Pol Rabassa va ser fonamental per a quedar a zero.

3. El factor camp serà determinant, és més petit ens sentim molt forts a casa amb la nostra gent, serà una fortalesa.

4. Que vinguin al camp, ells han de veure el jugador número 12.

JAN GONZÁLEZ (AT SANT JUST)

1. Tant de bo puguem passar nosaltres a la final del Playoff. Som conscients de que serà un partit complicat al camp de l’Argentona, però anirem amb la convicció de que ho treurem endavant.
   
2. Al partit d’anada vam tenir més ocasions que l’Argentona, però no les vam poder materialitzar degut a bones intervencions del porter rival. Tot i que ells van tenir una molt clara a l’inici, nosaltres ens vam fer amb el control del partit i poc a poc ens vam anar imposant en el joc. La segona part la vam començar molt bé i en 20 minuts disposavem de 4 accions clares, totes elles aturades pel porter rival. A partir de llavors el partit va passar a una altra fase més trabada i amb menys continuïtat en el joc, fet que va beneficiar al rival.
   
3. L’Argentona és un equip que domina molt bé el joc directe i les segones jugades. A l’anada vam fer un gran treball per contrarestar-ho i vam estar molt atents als duels i a les caigudes. En el seu camp haurem de mantenir aquesta atenció i rigor en cada acció per no patir i no deixar que el rival es creixi davant la seva gent.  Pel que fa a nosaltres, intentarem tenir el control del joc i estar precisos als metres finals, per tal d’endur-nos una victòria i poder passar a la final.
   
4. Animem a la nostra afició de l’Atlètic Sant Just a venir a Argentona per gaudir d’una gran festa del futbol! A l’anada el nostre camp es va omplir amb 1000 persones que no van deixar d’animar-nos. De ben segur que amb el seu suport i els seus ànims, estarem més aprop d’assolir l’objectiu i emportar-nos una alegria tots plegats. Esperem que sigui un partit entretingut i que tots dos equips puguem gaudir d’aquest playoff que ens hem merescut per la bona temporada que hem fet.

TONI CASAMAYOR (MARTINENC)

1. Desitjo, evidentment, que sigui el Martinenc encara que tenim un 4-1 de l’anada en contra davant un gran rival. Som conscients que el rival té les idees clares, però volem passar a segona ronda.

2. Crec que el nostre inici va ser millor però a partir del gol de Osorio no vam saber competir. La seva afició i el seu entrenador estrenyen molt, tenen les seves armes i els va sortir molt complet. Nosaltres no vam estar bé, però no és impossible remuntar.

3. A casa nostra hem de ser millors ja que portem uns números increïbles, ha estat un factor determinant. Som dos equips molt parells però cal tenir aquest punt de sort i fer un gol ràpid. L’arma més forta és jugar a casa amb el nostre model de joc.

4. Que creguin en nosaltres, hem fet coses molt bones aquesta temporada. Que ens ajudi i ens animin tot el partit, seran determinants, el Martinenc s’ho mereix.

ARNAU POU (SAN JUAN AT MONTCADA)

1. Està clar que partim com a favorits, pel gran resultat que vam treure del partit d’anada. Però som conscients que falten 90’ fora de casa i pot passar de tot. Anem a un camp històric que estarà ple, i ens apretarà. Sabrem qui passa al final de l’eliminatòria.

2. Nos ens hem de confondre amb el resultat que vem obtenir al partit a la Ferreria (4-1). Ens va sortit el partit perfecte i el Martinenc no va tenir el seu día

3. Coneixem molt bé al Martinenc, l’hem tingut com a rival a la lliga i han estat partits molt igualats. Són un equip dur, intens, i amb jugadors veterans que saben jugar aquests partits. Segur que ens trobarem un camp que apretará i hem de saber gestionar els nervis i els minuts.

4. Tenim una afició que ens ha acompanyat tots la temporada. Són una afició de deu, no paren d’animar en els 90’. Tenim clar que no ens relaxarem i els hi donarem una alegria.

The post Doble duel per a arribar a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

Arriba la jornada 30 a Primera Catalana i l’interès queda centrat a la zona baixa. Amb Manlleu, San Mauro i Vilanova com a campions dels tres grups, l’ascens està decidit en un 75%. Quedarà una plaça en joc al play-off que jugaran els tres segons de grup –Argentona, Martinenc i At. Sant Just– i el millor tercer, el San Juan At. de Montcada.

Pel que fa al descens, cal recordar que baixen quatre equips a cada grup. A més, el pitjor dotzè dels tres grups haurà d’esperar a saber la seva sort, ja que es trobarà en plaça de descens no compensat. En acabar la jornada 29, l’equip que es trobaria en aquesta posició seria el Prat B, empatat a punts amb l’Escola Bosc de Tosca del grup 1 però amb pitjor diferència general de gols.

Analitzem, grup a grup, la situació del descens, amb equips ja condemnats a les tres opcions de la categoria.

PRIMERA CATALANA 1, EL PARTIT DE LA MORT

Classificació dels implicats

• 11. Banyoles (37 punts)
• 12. EF Bosc de Tosca (34)
• 13. Blanes (34)

Partits a seguir (diumenge 19, 17.00 h.)

• Banyoles – Roses
• Blanes – EF Bosc de Tosca

Cardedeu, Mataró i Begur són els tres primers descendits en aquest grup. Els primers, amb 31 punts, encara podrien sumar 34, però matemàticament no podrien pujar més enllà de la tretzena plaça, malgrat que abans de començar la jornada Blanes i Escola Bosc de Tosca també tenen aquesta xifra de punts i els vallesans guanyarien a tots dos la diferència particular de gols.

I quin és el motiu d’això? Que Blanes i Bosc de Tosca no poden acabar tots dos amb aquests 34 punts, ja que el calendari ha deparat que es vegin les cares a la Ciutat Esportiva blanenca. Un partit d’alta tensió perquè qui perdi, baixa de categoria sense remissió. I en cas d’empat, tenint en compte que a la primera volta van acabar 2-2, seria el Blanes qui descendiria. La diferència de gols general no es mouria i seria de -13 pels garrotxins i -16 pels blanencs.

Si es produís aquest empat, també quedaria clar que l’Escola Bosc de Tosca acabaria amb 35 punts i hauria d’estar pendent als altres grups per saber si l’afectava el descens no compensat. I si un o l’altre guanyen aquest ‘partit de la mort’, també haurien d’esperar… o no, en el cas de l’Escola Bosc de Tosca, que podria tenir com a ‘aliat’ al Roses.

MIRANT CAP A L’ESTANY

Amb 37 punts, els de la Garrotxa podrien empatar amb el Banyoles, que té aquesta mateixa quantitat i que juga al Miquel Coromina amb el Roses. Els de l’Estany tenen perduda la diferència particular de gols amb l’Escola Bosc de Tosca. Per tant, amb 37 punts finals i empatats, passarien a ocupar aquesta temuda dotzena plaça, mentre que els de Les Preses serien onzens, totalment salvats.

I el Blanes? Passi el que passi, la seva posició més alta seria la dotzena perquè té perduda la diferència de gols amb el Banyoles. A més, no es pot donar un triple empat a 37 punts per la mateixa raó que no es podia donar el triple empat a 34 entre Bosc de Tosca, Blanes i Cardedeu. L’enfrontament de la darrera jornada entre garrotxins i selvatans ho evita.

PRIMERA CATALANA 2, PENDENTS DE LA DOTZENA

Classificació dels implicats

• 10. Turó Peira (37 punts)
• 11. Igualada (36)
• 12. Artesa Lleida (35)

Partits a seguir (diumenge 19, 12.00 h.)

• Turó Peira – Artesa de Segre
• Igualada – San Juan At. Montcada
• Artesa de Lleida – Tàrrega

En aquest grup, el descens directe està totalment decidit. Joanenc, Unificació Llefià, Tàrrega i Alguaire jugaran la temporada vinent a la Segona Catalana. Només queda per decidir una dotzena plaça que, en funció de la puntuació final, podria ser de descens no compensat. Els tres aspirants estan separats per un marge de dos punts. I tots tres juguen a casa.

Tant Turó de la Peira com Igualada depenen d’ells mateixos. Guanyant els seus respectius partits, evitarien la posició de risc. L’Artesa de Lleida no, però amb un matís. Ser dotzè amb 38 significa que no seria en cap cas el pitjor dotzè dels tres grups, ja que als altres dos grups de Primera Catalana, la màxima puntuació que pot assolir el dotzè és 37.

Per aquest mateix motiu, els del Turó també tenen un altre resultat que els salva, l’empat. Com comentàvem abans, els 38 punts són un garantia de permanència sense esperar compensacions. Podrien acabar dotzens en aquest cas si l’Artesa guanya i l’Igualada puntua, però no haurien de patir. Sí que haurien de fer en cas de derrota i amb la mateixa combinació de resultats. Haurien d’estar pendents d’un possible triple empat a 37 punts amb els dotzens dels altres grups. Decidiria la diferència general de gols.

UNA DIFERÈNCIA SALVADORA

L’empat de l’Igualada tampoc no seria cap obstacle pels de l’Anoia en cas d’acabar dotzens. Es cert que podria haver dos dotzens més amb 37 punts ales altres dos grups, però és ben segur que cap d’ells no tindria la diferència de gols amb què acabarien els anoiencs: +7. Per tant, si puntuen contra el San Juan At. poden respirar. Una altra cosa és en cas de derrota. Si l’Artesa guanya, l’Igualada hauria de defensar els seus 36 punts amb els altres grups. I si l’Artesa empata, amb la diferència de gols particular empatada, només seria dotzé en cas de perdre de vuit o més gols de diferència amb el San Juan At.   

Per tant, qui pitjor ho tindria seria l’Artesa de Lleida si no guanya el Tàrrega, però la salvació és a les seves mans.

PRIMERA CATALANA 3, LA CARAMBOLA DEL GORNAL

Classificació dels implicats

• 11. Parc (37 punts)
• 12. Prat B (34)
• 13. El Catllar (33)
• 14. Gornal (31)

Partits a seguir (dissabte 18, 17.30 h.)

• Parc – Martorell
• Morell – Prat B
• El Catllar – Sarrià
• Gornal – Santfeliuenc

El primer grup a entrar en acció serà el qui té més a decidir. En acabar la jornada 29, només s’havien confirmat els descensos de Sarrià i Morell. Dos equips que, per cert, seran jutges a la darrera data de competició, ja que s’enfronten a alguns dels clubs en perill. Queden per assignar dues places de descens directe i una de possible no compensat.

Dels quatre equips que analitzen, només un -el Parc- no pot baixar directament. Pot ser dotzè si perd el seu partit a casa contra el Martorell i, alhora, el Prat B guanya al camp del Morell. El filial potablava supera els barcelonins per la diferència de gols particular. Amb 37 punts, el Parc hauria d’esperar a diumenge per veure si evita ser el pitjor dotzè, cosa que dependria sobretot de l’equip que ocupés aquesta plaça al grup 1 i de la diferència general de gols.

MOLTS FRONTS OBERTS

Qui pitjor ho té és el Gornal. Al filial del CE L’Hospitalet no li val un altre resultat que guanyar el Santfeliuenc. Però això no és tot. Per ser dotzè, necessita que El Catllar no guanyi el Sarrià i, alhora, que el Prat B perdi al camp del Morell. Els de Raúl de Amo tenen guanyada la diferència de gols als pratencs i, en cas de triple empat a 34 punts, també serien dotzens i condemnarien al descens directe a El Catllar i Prat B.

I no acaba aquí la carambola que necessita el Gornal per salvar-se. Hauria d’estar atent diumenge al que passi a la Ciutat Esportiva de Blanes. Si un dels dos rivals del Blanes-EF Bosc de Tosca guanya, els de L’Hospitalet s’asseguren la permanència. Però si hi ha empat, aquest resultat condemna a l’espera d’una compensació al filial de l’Hospi, ja que seria el pitjor dotzè dels tres grups.

COMBINACIONS POTABLAVES

Pel que fa al Prat B, la salvació total passa per guanyar i que el Parc perdi, com comentàvem abans. Si els barcelonins puntuen, el filial pratenc seria dotzè amb 37 punts, amb la qual cosa hauria d’esperar a diumenge per a veure si és el pitjor dotzè dels tres grups. En cas d’empat contra el Morell, quedaria amb 35 punts i podria caure a descens directe si El Catllar guanyés el seu partit. Si no, seria dotzè i a esperar. Finalment, una derrota li podria complicar molt la vida. Només seria dotzè si El Catllar perdés el seu partit i el Gornal no guanyés. Qualsevol altra combinació el condemnaria al descens directe a Segona Catalana.

Per acabar, El Catllar sap que el més alt on pot arribar és la dotzena plaça i que la derrota el condemna al descens directe. Les seves esperances passen per guanyar i esperar que el Prat B no ho faci. O bé per empatar i que el filial pratenc perdi… però alerta! Si a aquesta combinació se li suma un triomf del Gornal, els catllarencs cauen a descens directe en el triple empat a 34 punts.

QUI JUGARÀ LA PRIMERA CATALANA 24-25?

Falten encara moltes caselles per omplir. A banda dels equips que no puguin pujar a Lliga Elit, un -o dos- els que baixin des d’aquesta categoria i els qui assoleixin la salvació, s’ha de tenir en compte que la Segona Catalana encara tingui quatre jornades per disputar i encara no s’ha tancat cap ascens matemàtic dels sis possibles. Restaran altres sis que es concretaran al play-off, però no es resoldran fins d’aquí a sis setmanes.

De moment, aquests són els 25 equips que s’hauran de distribuir als tres grups de 16 clubs la temporada vinent,

• Artesa de Segre
• Ascó
• Bescanó
• Borges Blanques
• Caldes
• Can Gibert
• Canonja
• Castellar
• Fund. At. Vilafranca
• Granollers (descendit)
• Guineueta (descendit)
• Júpiter
• Martorell
• Mollet
• Montcada
• Parets
• Pirinaica
• Roses
• Sant Cugat
• Sant Ildefons
• Santfeliuenc
• Sitges
• Tortosa Ebre
• Tossa
• Viladecans (descendit)

Falten, doncs, 23 equips. Un seria el descens no compensat des de Lliga Elit -ara com ara, el Sants- si no és compensat per un ascens català a Segona Federació. Diumenge al vespre, aquesta llista s’incrementarà en funció del que passi el cap de setmana.

The post Primera Catalana: el descens, l’únic en joc appeared first on FutbolCatalunya.com.

Jesús Milán, entrenador de la UD San Mauro, compleix la seva quarta temporada al capdavant del primer equip i, després d’arribar en el pandèmic 2020, ja toca amb les seves mans la Lliga Elit. El seu triomf al Guinardó aquest passat diumenge li col·loca amb 7 punts de marge respecte al Sant Joan At. Montcada i 8 sobre els ‘diables vermells’. Excepcional.

Sis victòries seguides col·loquen a aquest modest equip de barri a Sta. Margarida de Montbui a un pas d’un altre ascens. Amb 34 punts aconseguits al seu Municipal i 24 a domicili també poden treure pit per ser l’equip més realitzador (al costat de l’At Sant Just) amb 54 gols i el menys golejat (18).

JESUS MILÁN I EL SAN MAURO

El triomf enfront del Martinenc aquest passat diumenge ha disparat l’alegria. “Era el rival a batre, ja que van fer un projecte fort amb Toni. Buscàvem guanyar o guanyar i plantegem el partit de tu a tu, el treballem molt i el nostre primer gol (60′) ens va donar tranquil·litat”, comenta a Futbolcatalunya el seu tècnic, Jesús Milán.

Amb una mitjana de 25 anys -“ens la trenca David Baraldés amb 42″, aquest igualadí que s’ha lliurat tota la seva vida (37) a la seva ciutat destaca amb orgull que “som un equip de barri i solo ens separa un pont d‘Igualada. He jugat des de petit, com el meu pare, en aquest club i és una gran alegria estar prop de l’ascens”.

UN ENTORN MOLT PASSIONAL

Jesús recorda que “quan arribem al 2020 amb la COVID l’equip anava últim a la classificació de Segona Catalana”. La salvació del descens va arribar perquè la FCF va decidir suspendre’ls “i la temporada següent ja pugem a Primera”.

A falta de 5 jornades per al final, “ara ens queda rematar la feina i pensar primer en el Montcada perquè el nostre entorn és molt passional i estem eufòrics. Ara podem ser el primer equip de referència a la comarca, això ens il·lusiona”.

Punt especial per al Pitxitxi de Primera Catalana, Eric Compte ‘Copo’, amb 19 gols. “Té 22 anys, mantenim bona relació, i fa 5 ja li vaig pujar com a juvenil des de l’Òdena. Si pugem, tinc l’esperança que no ens ho llevin”.

L’EXEMPLE DE MARC ANDREU

Clar que aquest jove entrenador del San Mauro es desfà en elogis per a un altre dels seus futbolistes, Marc Andreu. La història ens l’explica a tots els lectors de Futbolcatalunya.

“El fitxem de la Uni Bellvitge i, només una setmana abans de la pretemporada, em va dir que no podia començar. Em vaig quedar de pedra quan em va dir que sofria càncer, va començar tractament i ho ha pogut superar”, recorda.

Durant tot el temps d’absència, el jugador que “és molt madur, molt bon xaval, sempre ha estat pendent amb missatges d’ànim per a l’equip”. I l’esforç va donar el seu premi: “Per a Reis d’aquest 2024 va rebre un bon regal en comunicar-li que ja estava net”.

Aquesta gran notícia va precipitar que “a La Verneda, i el mateix Dia del Càncer (4 de febrer) li pogués fer debutar i acabem amb 1-4. Em va sorprendre molt perquè va tornar molt bé i ara és un més, un migcampista molt polivalent, un comodí excel·lent. Ens transmet ganes i energia”.

The post El San Mauro de Jesús Milán ja toca la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.