Comença 2026 i ho farà amb sabor agredolç al Nou Sardenya; només directius com el president de la RFEF, Rafael Louzán, i l’encara de la FCF, Soteras són tan maldestres que anteposen una norma a la voluntat de l’aficionat. I, davant aquesta situació el president del CE Europa, Hèctor Ibar, es rebel·la.

Si no hi ha miracle, que no n’hi haurà, el dissabte 10 de gener Can Dragó obrirà les portes als d’Aday Benítez. Mai hauria pensat Ibar que sota el seu mandat el primer equip hauria d’emigrar per capritx federatiu. Dos anys després d’arribar a la presidència, assenyala molt clar als culpables de semblant cacicada.

“NI LOUZÁN NI SOTERAS HAN FET RES PER NOSALTRES”

Li hem llegit i escoltat moltes vegades queixar-se per les decisions i comentaris de la RFEF sobre la injusta mesura de la gespa natural/artificial del Nou Sardenya, però mai ha posat el dit en el màxim responsable d’aquesta ‘cacicada’ que es diu Joan Soteras. Per què aquesta ’generositat’?

No, no, generositat, no ja que sempre ho he dit: ni la FCF ni en Soteras ens han ajudat res en aquest procés. Primer ens dirigim a la RFEF i ens van enganyar perquè van dir que ens ajudarien -m’ho va dir personalment el Sr Louzán davant testimonis en el 125 Aniversari de la FCF-. Ens va enganyar deliberadament.

“EL PRESIDENT DE LA RFEF ENS VA PROMETRE UN ANY DE MARGE”

Reiterem el nom del Sr Louzán.

Sí, jo soc molt clar. El Sr Louzán em va dir en diverses ocasions que empatitzava amb la nostra situació i que no podíem sortir del barri de Gràcia. A més, canviar la norma no podia, però que sí que ens donaria una temporada sencera de marge per a jugar al Nou Sardenya.

Quant al seu president de la Catalana?

Quant al president de la Catalana només puc dir que no ens ha ajudat tampoc i, encara que va dir que ho faria, no ho ha fet perquè no ha aconseguit res. Ells diuen que si que han fet coses, que és impossible canviar la norma. No ens hem sentit recolçats per aquesta FCF en aquesta història. Qui va inventar aquesta norma en el 2022 amb la Primera RFEF? Encara és l’hora que algú expliqui per què es va posar aquesta norma.

QUI VA INVENTAR AQUESTA NORMA EN EL 2022 AMB LA PRIMERA RFEF? SOTERAS, NO?

El Sr Soteras va ser el ‘pare’ de la criatura, la persona que va dir que a partir d’aquest moment seria una categoria seriosa…

Aquí volia anar a parar jo. Perquè això, amb el sr. Soteras com a responsable van crear aquesta norma que ens ha perjudicat molt a Arenas de Guetxo i a l’Europa, per exemple. Hem buscat empatia i van dir que la comissió dels clubs van votar que no ho admetien. Ens vam anar al CSD i tampoc ens van fer cas i ara estem al Contenciós amb una acció que encara no han dirimit els jutges. Nosaltres demanem la cautelar i ens l’han negat, però sobre anul·lar la norma encara no ha resolt.

Una pregunta que algun aficionat ha plantejat i no sabem contestar: per què no es retiren de la competició?

Això seria posar-li-ho molt fàcil. Vivim un moment únic i creiem, convençuts, que aquesta norma canviarà aviat o tarda. Aconseguirem el nostre propòsit, no seria molt coherent retirar-nos.

“ENS FAN FORA DE CASA NOSTRA”

Perquè quan vegem aquesta estrena davant l’At. Madrileño viurem un gran pas enrere.

Hem d’intentar que no sigui així. Ara com ara no ens respecten ni els horaris dels partits. A més que ens fan fora de casa nostra, ens fan anar a un camp que està lluny i amb horaris complicats (21 hores o 14 hores). Beneficiar-nos no ho farà, però haurem de fer un gran esforç.

Per què no conviden al Sr Louzán, que vingui de la mà amb Soteras a la llotja, i segueixi l’últim partit contra l’Alcorcón. Així veurà, en directe, l’ambientàs del Nou Sardenya i la ‘mala jugada’ que els faran?.

“CONVIDAR LOUZÁN CONTRA L’ ALCORCÓN? SÍ, PERÒ NO VINDRÀ”

Podríem convidar-li encara que Louzán ja és conscient del nostre ambient i molts equips han admès no estar acostumats a jugar amb aquests ambients. Fa més d’un any que no perdem a casa i, més enllà de la gespa, està l’ambient que es viu.

Per totes aquestes raons han de convidar Louzán perquè vegi les cares de la gent a la qual vol fotre, home!

No vindrà, crec, encara que no és mala idea convidar-ho contra l’Alcorcón, dissabte 10 de gener a les 14 hores. A veure què fem.

Gràcies, president, i clar desitjar-los millor any 2026 és impossible!

Tant de bo ens aproximem. Gràcies i Salut a tothom.

The post Ibar assenyala Louzán i Soteras per l’adeu al Nou Sardenya appeared first on FutbolCatalunya.com.

El CE Europa havia presentat una demanda davant l’esmentat tribunal després que el Consell Superior d’Esports (CSD) no admetés el recurs interposat pel club per impugnar la Circular 99 de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF). En concret, el recurs qüestionava la norma que estableix l’obligatorietat de disposar de gespa natural a partir de la temporada 2025/2026, amb data límit del 15 de gener de 2026 en el cas dels clubs recent ascendits.

FINS SEMPRE, NOU SARDENYA

En el seu escrit, el club sostenia que el CSD eludeix el control administratiu en qualificar la Circular de la RFEF com una actuació de naturalesa privada, tot i que aquesta afecta directament l’accés a competicions oficials i, per tant, té caràcter públic. Així mateix, defensa que l’exigència de gespa natural és selectiva, desproporcionada i mancada de justificació objectiva, ja que obliga el CE Europa a traslladar els seus partits fora del seu estadi habitual, amb greus perjudicis esportius, socials i econòmics. El club també argumenta que la gespa artificial homologada per la FIFA és una superfície segura en termes de prevenció de lesions i plenament apta per a la competició, fins i tot en alguns casos més fiable que la gespa natural, i recorda que està permesa en competicions com la Copa del Rei o, fins i tot, la Champions League.

CAN DRAGÓ ESPERA

En paral·lel, el CE Europa va sol·licitar mesures cautelars amb l’objectiu de poder continuar jugant al Nou Sardenya mentre no es resolgui el fons de la demanda, en entendre que la seva denegació buidaria de contingut el recurs i podria alterar el desenvolupament normal de la competició. Tot i que aquestes mesures cautelars no han estat admeses, el procediment judicial continua en curs i el club seguirà treballant per esgotar totes les vies possibles en defensa dels seus drets.

En previsió que les mesures cautelars poguessin ser desestimades, el CE Europa i l’Ajuntament de Barcelona fa mesos que treballen de manera coordinada per adequar l’estadi de Can Dragó i garantir que pugui acollir els partits del primer equip masculí amb totes les garanties. L’objectiu és que tant l’equip com els nostres aficionats i aficionades se sentin com a casa en el nou estadi, que acollirà els partits com a local a partir del 15 de gener. En els propers dies, el club facilitarà més informació a la seva afició sobre els detalls del trasllat a Can Dragó.

The post Desestimades les mesures cautelars per seguir al Nou Sardenya appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Nou Sardenya té un dels millors ambients de futbol de Catalunya. Aquest recinte, de 85 anys d’història, sempre ha tingut l’Europa de local fins aquesta temporada. És impossible posar gespa natural en aquest camp degut al pàrquing que té a sota i la normativa de la RFEF és clara: amb gespa artificial no es pot jugar. L’Europa va debutar a la tercera categoria estatal al Nou Sardenya el passat cap de setmana, però si no canvien les coses no trigarà gaire en mudar-se a un camp alternatiu.

L’estadi gracienc és un dels pilars de l’equip d’Aday Benítez. De fet, l’ascens de la temporada passada es va fonamentar, sobretot, en el rendiment a casa. L’Europa només va perdre dos partits al Sardenya contra Lleida (0-3) i Sant Andreu (4-6) i no cau a casa des del desembre del 2024.

NOU SARDENYA, ALTERNATIVA INCERTA

L’Europa, tot i lluitar-ho, no serà l’excepció de la normativa. El Cornellà ja va haver de mudar-se consecutivament al RCDE Stadium i a Palamós no fa tant, tot i que també és cert que diversos camps de la categoria tenen gespa natural però infringeixen la normativa pel que fa a altres aspectes com la grada perimetral o la il·luminació.

L’alternativa a partir de la segona volta pels partits de local és Can Dragó. Des del 16 de gener l’Europa ja no podrà jugar al Sardenya i ho haurà de fer en aquest estadi, que ja ha estat inscrit a la RFEF com a camp alternatiu. El Club d’Atletisme de Nou Barris, que fa ús d’aquest camp, ha acceptat la convivència tot i les reticències inicials per manca d’informació.

MOLTA FEINA PER FER

El principal problema a dia d’avui és tota la reforma que s’ha de fer a Can Dragó per complir amb la normativa. Hauria de tenir 3.000 localitats, grada perimetral a tot el camp i millorar la il·luminació. Una obra d’aquesta magnitud en pocs mesos s’ha de veure si és possible. Mentrestant, l’Europa segueix lluitant per jugar la temporada sencera al Nou Sardenya. Una altra cosa ben diferent és el que digui la RFEF…

The post Nou Sardenya, un fortí amb data de caducitat appeared first on FutbolCatalunya.com.

El CE Europa ja és equip de 1a Federació després d’imposar-se en l’antepenúltim partit de Lliga a l’Elx Il·licità per 0-1. Extraordinària victòria, que unida al KO inesperat de la UE Sant Andreu enfront del València Mestalla al Narcís Sala, col·loca al conjunt d’Aday Benítez en la tercera categoria del futbol espanyol.

Un gol del capità Cano (minut 9) ha estat suficient per a sumar tres punts d’or al Municipal Altabix. El treball del porter Flere i la serietat defensiva que ha mostrat durant tot el curs va fer la resta de treball.

GRAN FESTA DEL CE EUROPA

Els números d’aquesta temporada són realment impressionants a falta de l’últim xoc enfront del ja descendit Mallorca B la setmana vinent. 66 punts, mancant els 3 finals, han estat producte de 33 partits disputats (efectivitat de ). 20 victòries, 6 empats i 7 derrotes. Màxim realitzador d’aquest Grup III (55) i cinquè menys golejat (34) al costat de Torrent i Espanyol B.

A destacar el pla realitzador del Pitxitxi de la categoria Jordi Cano amb 13 gols encara que pot arrodonir el compte diumenge que ve a l’estadi gracienc.

Sigui com sigui, el CE Europa ha fet història, regala una altra festa al barri de Gràcia i al futbol català.

The post El CE Europa ja és equip de 1a Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Primera Federació és una categoria amb moltes exigències i poc benefici econòmic. Des del principi, tota la normativa es va fer pensant en uns números de televisió que no s’han complert mai ni de lluny. Els clubs, ofegats, tenen números deficitaris per competir i alguns no disposen de les instal·lacions adequades. Això passa sobretot a Catalunya. El Cornellà ha hagut de fer una increïble peregrinació i ha jugat en quatre camps diferents en una sola temporada. Europa i Sant Andreu, en cas d’ascens, no volen repetir la història.

I és que el Narcís Sala i el Nou Sardenya són estadis mítics, amb carisma i una gran història. Però ara mateix els hi falta una cosa per competir a la categoria a la que pretenen pujar: la gespa natural. Tots dos camps tenen superfície artificial i compte, que ja va costar molts anys de lluita que l’Ajuntament la canviés als dos estadis no fa tant. L’Europa l’estiu del 2022 i el Sant Andreu l’estiu passat, el del 2023.

“EL SANT ANDREU HA DE JUGAR A SANT ANDREU”

“La nostra posició és que en cas d’ascens el Sant Andreu ha de jugar a Sant Andreu”, això ens revelen fonts del club quadribarrat. Des del club estan pendents del possible canvi de normativa, però admeten que la situació d’incertesa a la cúpula de la RFEF no ajuda. Queda un mes pel final del playoff i aquesta seria la data límit, ja que un canvi de gespa suposa un temps.

El Narcís Sala, com el Nou Sardenya, són municipals i en cas d’ascens aquest tema arribarà immediatament a l’Ajuntament de Barcelona. “Han de tenir en compte que podem arribar als 5000 socis potencials a Primera Federació, categoria ja professional, i que Barcelona no és menys que Madrid que té diversos club a l’elit”.

La comparativa amb la quantitat d’equips d’altres comunitats autònomes al futbol professional donaria per una altra peça sencera. El que sí és cert és que el problema del camp no només afectaria al primer equip, sinó també a tot el futbol base. Els equips inferiors s’haurien de repartir en altres equipaments del districte, ja que amb la gespa natural ja no entrenarien al Narcís Sala.

HÈCTOR IBAR: “SERIA UNA LLÀSTIMA PERDRE AQUEST AMBIENT”

Pel que fa a l’Europa el seu president, Hèctor Ibar, es pronuncia sobre la problemàtica: “És un tema que està a l’aire. La normativa d’aquesta temporada diu el que diu i per això casos com el del Cornellà, el club ha hagut de jugar on ha acabat jugant. La normativa de la temporada vinent està encara per tancar i definir federativament i, evidentment, haurem de fer tota la pressió necessària per a que la RFEF ens permeti jugar a casa”.

Ibar afegeix que “seria una llàstima que es perdés aquest ambient i deixessin a Barcelona sense la opció de tenir un equip a 1a RFEF. El club s’ho mereix, la gent s’ho mereix i la ciutat també”. L’Europa té “opcions mirades però no explorades en profunditat” pel que fa al camp. Tot i això, fins que no es confirmi l’ascens i es concreti la normativa “res es pot considerar del cert”.

LLEIDA SENSE PROBLEMES, FUTUR TAMBÉ?

Els altres dos catalans que disputen la promoció sembla que no tindran aquest problema. El Lleida Esportiu, amb el Camp d’Esports, compleix de sobres la normativa. Pel que fa al Badalona Futur tot sembla indicar que la propera temporada serà l’Atlètic Lleida i, qui sap, potser el camp de la capital de la terra ferma acaba sent un ‘San Siro’ català.

The post Un ascens pot suposar un problema? appeared first on FutbolCatalunya.com.

El futbol català deixa històries boniques, d’èxits efímers i també de fidelitat en el temps. La figura de Pedro Dólera es pot encaixar perfectament al segon cas, ja que allà on ha anat ha deixat empremta. En gairebé vint anys a les banquetes, el tècnic només ha dirigit quatre equips. Marianao Poblet (3 temporades), CE Europa (6) AE Prat (8) i UE Olot (1). Dólera és un entrenador de projectes, que sol arribar a l’èxit a través de la fidelitat. Al Sagnier i al Nou Sardenya va fer història i va camí de repetir també entre volcans.

I és que l’Olot és líder del grup 5 de Tercera Federació amb 10 punts d’avantatge respecte el segon, L’Hospitalet, quan en queden només 24 per disputar. L’ascens garrotxí, doncs, està més que ben encaminat i seria el tercer de la història del club de Tercera a categoria superior. (2013, 2017 i 2022). També, seria el tercer en el cas de Pedro Dólera.

HISTÒRIA POTA BLAVA

L’actual entrenador de l’Olot va aconseguir els altres dos amb l’AE Prat. El primer a la seva primera temporada, la 2015/2016, i el segon la 2018/2019 en una inoblidable final contra el Portugalete. Dólera, a més, és l’entrenador que més partits ha dirigit l’equip pota blava en tota la seva història, amb un total de 308.

Segons dades del nostre company Manolo Gol si sumem aquest registre als 136 que va disputar com a jugador Dólera ha defensat l’AE Prat en 444 partits durant tota la seva vida, gairebé res. Una de les persones més importants de la història del club torna al Sagnier el proper divendres, aquesta vegada com a rival.

228 PARTITS I UNA COPA CATALUNYA A L’EUROPA

Pedro Dólera també és història escapulada, ja que va dirigir el CE Europa durant sis temporades amb un total de 228 partits dirigits. Sempre a Tercera Divisió, el tècnic va portar els graciencs a guanyar una Copa Catalunya contra el Girona i a disputar tres playoff d’ascens de forma consecutiva.

Abans, molts dels jugadors d’aquell Europa com Álex Cano, Alberto González o Padilla van jugar al Marianao de Dólera que va aconseguir pujar a Primera Catalana. Dólera torna al Prat, amb més de 600 partits dirigits, una Copa Catalunya, una altra final amb l’Olot, cinc playoff d’ascens i tres ascensos a la seva esquena. El pratenc aconseguirà el quart en unes setmanes?

The post El pratenc Pedro Dólera torna al ‘seu’ Sagnier appeared first on FutbolCatalunya.com.

Durant aquest Nadal els seguidors de FutbolCatalunya han escollit els millors futbolistes de Primera Federació i també un onze ideal de catalans de Segona Federació. La Tercera Federació no podia ser menys i també s’ha definit un onze ideal d’aquesta categoria, integrada al 100% per equips de Catalunya. El resultat és una alineació espectacular amb quatre futbolistes de l’Europa, tres del Sant Andreu, dos del Peralada, un del Castelldefels i un del San Cristóbal. L’entrenador és també escapulat, en aquest cas Ignasi Senabre.

El líder de la categoria va ser el gran triomfador de les eleccions, tot i que l’onze és molt variat. A la porteria, l’enquesta més votada amb 1.638 respostes, David Aroca es va imposar. El porter del Peralada va guanyar amb un 32,3% a Jaime González (30,2%) i Mark Vito (16%). Aroca ha tancat el 2022 amb quatre partits consecutius sense encaixar.

RICKI CALAMARDO ENCAPÇALA LA DEFENSA

A la defensa no hi va haver discussió al lateral dret. Sergi Pastells, de l’Europa, va sumar més de la meitat dels vots i un altre escapulat com Àlex Cano també està a l’eix central. El ‘capiCano’ va quedar segon molt a prop de Ricki Calamardo del San Cristóbal (34,1% a 37%). A l’esquerra frec a frec entre Genís Blasco i Mario Domingo que el lateral del Sant Andreu va guanyar (38,4% a 33,6%).

Europa i Sant Andreu copen més de la meitat de l’onze, amb set futbolistes entre els dos. La medul·lar és íntegrament d’aquests equips, amb un doble pivot format per Alberto García i Pau López. Tots dos van superar a Dimas Delgado de la Montañesa o a Ton Alcover de L’Hospitalet, que van quedar segons a cada enquesta.

JOSU RODRÍGUEZ, MVP DE TERCERA FEDERACIÓ

El gran triomfador de les enquestes va ser Josu Rodríguez. Primer, va tenir un frec a frec amb Javi Eslava del Castelldefels a la del millor extrem i va guanyar aquesta enquesta per només un 6% de diferència. A la d’MVP absolut, Josu va arrassar. Va sumar gairebé la meitat dels vots (48,2%) per superar a Sergi Pastells (26,5%) i Marc Nierga (16,9%).

EL ‘PITXITXI’ NIERGA ÉS EL MILLOR DAVANTER

Precisament, el jugador del Peralada va sortir escollit com millor davanter. Nierga, autor de vuit gols, va tenir una espectacular batalla amb Adrià Gené de l’Europa, que finalment va guanyar per un estret marge (33,7% a 31,3%). Pel que fa al millor entrenador aquí no hi va haver dubtes. Ignasi Senabre, tècnic de l’actual líder de la lliga, va guanyar amb gairebé la meitat dels vots per davant de Raúl Paje, Xavi Molist i Miki Carrillo.

The post L’onze ideal del grup 5 de Tercera Federació 22/23 appeared first on FutbolCatalunya.com.

La jornada de dimarts de Copa del Rei no va ser fàcil per als quatre representants catalans que la van disputar. L’Espanyol va superar el Solares. L’Europa, el Cornellà i el Nàstic van caure eliminats i diuen adéu a la competició.

L’Europa va competir dignament en el retorn a la Copa del Rei 30 anys després. Competir, però, sovint no és suficient davant d’equips més potents. L’Amorebieta, de Segona Divisió, no ho va posar gens fàcil. Poc després de la mitja hora inicial, en una de les primeres ocasions clares del partit, Amorrortu no va perdonar per fer el primer gol.

LLUITA DEL EUROPA

Els de Vilajoana es van mostrar molt actius i, durant la segona meitat, van provar-ho tot per buscar l’empat, però el conjunt basc va resistir al Nou Sardenya i, la falta d’un punt de fortuna, va acabar deixant l’Europa fora de la competició. Ara, el focus pels escapulats ja ha d’estar posar en el Formentera, el rival de lliga aquest cap de setmana.

PATIMENT FINAL

L’Espanyol va complir a Cantàbria davant l’humil Solares, de Preferent Càntabre. Vicente Moreno va fer rotacions, però van jugar homes amb molta qualitat com Calero, Wu Lei, Morlanes o Loren Morón. Aquest últim, seria l’home gol dels blanc-i-blaus. Un hattrick de Loren va facilitar el passi de ronda als pericos (15′, 23′, 50′). Tot i així, als últims 15 minuts, sota la pluja, el Solares va fer dos gols per recuperar l’emoció que el matx semblava haver perdut. Tot plegat, però, es va quedar en un petit ensurt per l’Espanyol.

20 MINUTS QUE SENTENCIEN

El Cornellà es va acomiadar de la Copa del Rei al caure derrotat davant el Talavera. El conjunt de Castella-la Manxa, que es troba en una situació similar al grup 1 de Primera RFEF, va ser superior. L’efectivitat dels locals va ser total. En les dues ocasions més clares als primers vint minuts, dos gols. La reacció dels de Raúl Cassany va poder arribar des del punt de penal, però Rubén Miño va aturar el llançament d’Àlex Pla.

Ara, als verds els toca centrar-se en lliga. Aquest diumenge, el Nàstic visitarà el Municipal de Cornellà, en un partit fonamental per als dos equips, en mala ratxa.

ELS PENALS SÓN CRUELS

A Linares la pilota no volia entrar. Les poques ocasions que es van anar succeint entre el Linares i el Nàstic de Tarragona no es concretaven en res. Cap als minuts finals, Joan Oriol va cometre un penal. Malgrat tot, Álvaro González va aconseguir aturar el xut d’Etxaniz i forçar la pròrroga.

La mitja hora extra no va servir per desencallar el partit, abonat a la tanda de penals. Des dels onze metres, Álvaro González va tornar a destapar-se com un autèntic aturapenals. Dos aturades a l’inici de la tanda auguraven un bon final. Els locals, però, ho van acabar capgirant. Amb el 5-5, Sanchidrián no va fallar i, per contra, Ribelles sí que ho va fer.

Decepció final per a un Nàstic en hores baixes i que haurà de visitar el Cornellà aquest diumenge havent disputat 30 minuts més que el rival.

The post L’Europa ho intenta tot però no pot amb l’Amorebieta appeared first on FutbolCatalunya.com.

A Víctor Martínez no li surten els números. D’entrada, la precandidatura que encapçala l’empresari David Prats ha fet públic que el calendari electoral no compleix amb els estatuts, al no transcórrer 30 dies hàbils des de l’inici del mateix, dilluns 16 de novembre, i el dia de les votacions, 20D.

L’errada de la junta que presideix Víctor Martínez, qui també farà candidatura per optar a la reelecció, radica en el criteri de comptar els 30 dies hàbils dels que parlen els estatuts entre l’anunci de convocatòria i la jornada de comicis.

David Prats recorda que dissabte, a efectes administratius, mai es compten com dies hàbils i que per tant no està ben fet el calendari electoral.

VÍCTOR MARTÍNEZ O DAVID PRATS

Per tant al president Martínez no li surten els números, o no li han volgut sortir. En aquest sentit David Prats, en nota informativa ha manifestat que això “és producte de la manca de rigor i professionalitat de l’actual junta directiva, no es respecten els propis estatuts”.

Aquest veí de Gràcia, de 49 anys i soci 266, també ha reiterat la voluntat de votar el més aviat possible: “Malgrat aquesta circumstància, creiem que el procés electoral pel bé de l’entitat ha de seguir endavant amb el seu curs”.

Sembla que la cursa electoral del CE Europa tindrà dos únics candidats que passaran el tall de l’aval de les signatures. Víctor Martínez, que vol quatre anys més, i David Prats, que entre els seus objectius hi ha el de donar-li a l’entitat un gir professional.

Un altre soci europeista, William Maddock, també ha mostrat la seva intenció de presentar-se, però de moment en el que portem de curs no se l’ha vist pel Nou Sardenya, ni amb portes obertes, ni tancades.

Una altra de les incògnites dels propers dies serà quan es podrà celebrar l’Assemblea General Ordinària del club, que per culpa del Covid, s’ha vist ajornada dues vegades.

The post A Víctor Martínez no li surten els números appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Junta directiva del CE Europa, a proposta del Grup d’Història Ramon Vergés (GHRV) ha decidit batejar la graderia principal del Nou Sardenya amb el nom del benvolgut exdirectiu i exdelegat del club gracienc.

Aquest ‘baptisme’, que també compta amb el permís corresponent per part de les autoritats municipals (IBE – Institut Barcelona Esports-), és un notable gest per a qui fora el veritable impulsor de la memòria històrica de l’entitat.

Soci número 5 del CE Europa i autor de tres llibres amb el segell europeista (75è aniversari, 50 anys de l’estadi Sardenya i Centenari, ‘Història d’un històric’, segons informa la pàgina web del club, sempre estarà entre nosaltres.

The post Notable gest de l’Europa per a Ramon Vergés appeared first on FutbolCatalunya.com.

PER FRANCESC FÀBREGAS / EL TRAVESSER @FFGaya

L’Hospitalet ha estat l’únic equip dels que ocupaven zona play-off abans d’arrencar aquesta jornada que ha estat capaç de sumar els 3 punts. S’acabava imposant per la mínima a casa davant del cuer, un Gavà, plantava cara a un Hospitalet que faria valer el gol de Manzi al minut 36 de partit per sumar els 3 punts i consagrar-se a la segona posició, a sis punts ara del tercer. El Gavà, que jugaria el darrer tram final de partit amb un més, tindria l’oportunitat d’empatar des del punt de penal, però Ao no podria transformar-lo.

L’Europa entra al play-off

Els europeístes aconseguien tres punts vitals per canviar la zona alta de la classificació. Guanyava al Sagnier davant del Prat, rival directe que ara veu perillar la seva posició. Duel directe per la zona play-off i el partit li acabava somrient a un Europa que entra per primer cop al play-off aquesta temporada. Sota la pluja, el partit s’acabaria decidint amb un gol al minut 88 quan Raillo, en un xut des del límit de l’àrea superava al porter després de topar als dos pals i entrar. El partit acabaria amb les expulsions del local Putxi i del tècnic Pedro Dòlera. L’Europa treuria rèdit d’una de les poques ocasions d’aquesta segona part. atenció A L’ACTA del partit i a les seves conseqüencies

L’empat entre Ascó i Sant Andreu no li serveix ni a uns ni a altres. Els ebrencs que no guanyen des de meitats de desembre tenien una bona opció de situar-se a un punt de la quarta plaça, mentre que el Sant Andreu surt del play-off. Andreu Guiu, al minut 19 posava per davant als asconencs però els quadribarrats aconseguien el gol de l’empat a tretze minuts del final, gràcies a l’encert de Mamadou en el seu remat final.

Victòries de Castelldefels i Santfeliuenc

Dos partits van tenir lloc en la jornada de dissabte, deixant victòries del Santfeliuenc a Les Grasses i del Castelldefels a Granollers. Els de Sant Feliu allarguen la seva dinàmica de resultats i superaven a un Vilafranca que s’allunya de la quarta posició. Els d’Andrés González aconseguien entrar bé al partit amb el gol de Zarate al quart d’hora de partit en una sacada de córner. El Vilafranca intentaria posar l’empat abans del descans en una falta perillosa. A la segona part, els penedesencs estaven decidits a fer l’empat i tindrien vàries ocasions però els locals aguantarien i al tram final sentenciaven amb un segon gol de Zàrate.

A Granollers, el conjunt local necessitava els 3 punts per mirar el futur amb uns altres aires però el Castelldefels ho impedia i era qui es feia amb els 3 punts. Els de Miki Carrillo, que cada cop s’allunya més del descens, situava el 0-2 al marcador al minut 20 gràcies als gols d’Aumatell i un en pròpia de Santalo. El Granollers reaccionava tard. Fuentes feia entrar al partit a l’equip al minut 88 posant l’1-2 al marcador, quedant-se sense temps per buscar el gol que els donés almenys un punt. A la segona part polèmica per l’expulsíó de Morales i penal xiulat a favor de l’Espanyol B que no aprofitava l’ocasió per a marcar el gol que els haguès pogut donar els 3 punts.

Empats a La Pobla i Figueres

Dos empats amb el mateix marcador final, empat a 1. Es veien a la Pobla de Mafumet i Figueres, empats que no acaba de satisfer a cap dels quatre equips implicats. A la Pobla, el filial del Gimnàstic veia com es deixava dos punts més davant d’un equip de la zona baixa com el Palamós, que no retalla punts davant dels seus rivals directes que també empataven. Els empordanesos s’avançaven amb un gol en pròpia de Moha, però a la meitat de la segona part Rayco establia l’empat.

Al camp del Figueres els locals empataven davant del Cerdanyola, en un duel directe de la zona baixa. Amb 30 i 27 punts respectivament, tenen als 3 últims classificats a una distància important. El primer en marcar seria els visitants. Albert López superava Aroca en un dels primers minuts de la primera part, però els figuerencs reaccionaven ràpid i sis minuts més tard, gràcies a Albert Canal feien l’empat. Tot i intentar-ho, el marcador ja no es mouria.

El Santboià incrementa la mala situació del Vilassar de Mar cuer empatat amb el Gavà després que els de Sant Boi aconseguíssin sumar els 3 punts. Trencaven una mala dinàmica de resultats gràcies a un partit seriós en defensa i després de saber aprofitar les seves ocasions en atac. Revidiego obria el marcador a la mitja hora de joc i Bravo el tancava al temps afegit, assegurant la victòria local.

Beto no debuta amb victòria

El Reus Deportiu B no podia guanyar en el debut d’Albert Company “Beto” a la banqueta del Reus Deportiu B. Lluis Albesa pujava al cos tècnic del primer equip de Segona Divisió B i era el vallenc Albert Company qui passa a dirigir l’equip. S’enfrontaven al Terrassa, en un duel d’equips empatats a punts i que el vencedor aconseguiria situar-se a dos punts del play-off. El partit quedava sentenciat a la primera part. L’egarenc Ferreira obria el marcador al minut 4 de partit mentre que Correon, 30 minuts més tard augmentava les distàncies per situar el 0-2.

The post L’Europa estrena zona de play-off appeared first on FutbolCatalunya.com.

EDUARDO BERZOSA

Gonzalo Riutort va pel camí d’aconseguir en l’Europa els èxits passats aconseguits en el Cornellà. De fet, la temporada passada va sortir del segon juvenil verd amb 71 punts, una autèntica barbaritat; aquest curs, ja en el Nou Sardenya, els escapolats estan en una privilegiada segona plaça, a només dues del Barcelona i amb dos més que l’Espanyol.

“Competim molt bé. Encara que hem partit amb 16 jugadors nous aquest any, s’han cohesionat molt bé i han format un bloc compacte. Amb treball i humiltat estan on estan, doncs el seu principal valor és el grup”, afirma Gonzalo Riutort, amb un total de 10 triomfs, 2 empats i 4 derrotes en les 16 jornades de competició en la Lliga Nacional Juvenil.

Sabent que “el gran favorit és el Barcelona”, la veritat és que els graciencs i l’Espanyol “li estan competint de tu a tu aprofitant una generació que ja li estava donant bons resultats en cursos anteriors”.

Un altre dels equips que han fet un pas endavant és “el Girona. Té jugadors de gran nivell i dirigits per un bon entrenador que ja coneix la categoria”. D’altra banda, el Reus “malgrat ser un recentment ascendit, ha confeccionat una bona plantilla amb diversos jugadors desequilibrants”.

En aquest repàs, Gonzalo inclou a un Mollet “molt ordenat i molt bé treballat que està rendint d’allò més bé en aquesta categoria; aquí també apareixen els filials de Cornellà i Damm als qui se’ls pressuposa estar aquí a la zona alta pel nivell de les seves plantilles”

L’historial complet

Gonzalo Riutort va realitzar tasques de ‘scouting’ del Cornellà per al primer equip de Jordi Roger en dues temporades -la de l’ascens a Segona B i la que va coincidir amb l’històric partit de Copa del Rei davant el Reial Madrid-, té en el seu historial haver estat campió amb els Cadets B (2009-10) i els ascensos a Preferent (del Cadet) i a Divisió d’Honor (Europa), els subcampionats de Catalunya (Cornellà 2015/16) i de Lliga (2016-17) i ara no descarta, en absolut, retornar a l’Europa a la Divisió d’Honor. El repte és majúscul.

The post Riutort vol portar a l’Europa al top appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’equip oficial de les remuntades al grup 5 de Tercera Divisió és l’Europa. Un 3-0 contra el Júpiter i un 2-0 a Granollers no van impedir les dues últimes victòries escapulades. Els partits, però, no acaben fins que l’àrbitre xiula el final i aquesta és la mostra més clara. A base de victòries de les que fan afició, els barcelonins han superat una situació molt delicada. Albert Poch ha agafat oxigen, mentre que els aficionats han perdut salut amb tanta bipolaritat. Amb aquest tipus de victòries, és possible que l’Europa arribi a play-off més aviat que tard. Tanmateix, pot anar encarregant desfibril·ladors pels seus aficionats. I és que sens dubte és un equip espectacular, però poc apte per a cardíacs.

El que sí és cert és que, tot i els fluixos inicis, aquestes remuntades denoten la persistència d’un equip que no baixa els braços. Les tres últimes victòries de l’Europa han estat remuntant. Palamós (2-1), Júpiter (4-5) i Granollers (2-3). La de la Verneda va ser la més espectacular, ja que es va capgirar un 3-0 en contra al quart d’hora de joc.

A la capital del Vallès Oriental es va aixecar un 2-0 en una segona part frenètica. Els gols de Cano (83’) i Abel Rita (87’) van donar tres punts més a l’Europa. L’ex davanter de la Pobla, juntament amb Poves, ha marcat tres gols en aquests dos partits de bogeria. La davantera comença a funcionar, mentre que la defensa – afectada per la plaga de baixes a la rereguarda – segueix sent l’assignatura pendent.

POCH SALVA UN MOMENT DELICAT                     

Tot plegat, ha servit per a donar aire i també crèdit al projecte d’Albert Poch. L’ex del Gavà va estar molt discutit després de 9 jornades sense guanyar. La paciència ha donat fruits i 11 punts dels últims 15 han portat el conjunt escapulat a la tranquil·litat. L’Europa tanca una turbulenta primera volta més a prop del play-off que del descens. Serveixi de lliçó per a ‘l’equip de les remuntades’ de cara a la segona, on se n’espera molt més.

The post Un equip poc apte per a cardíacs appeared first on FutbolCatalunya.com.

JOSÉ MIGUEL MORALES

Serà un derbi d’infart perquè Europa i Sant Andreu sortiran a buscar els tres punts i, com tots sabem, un derbi no és un partit normal. Els nervis, l’ambient, la pressió d’aconseguir un bon resultat… Tot plegat a vegades no se sap controlar i es pot pagar car. L’equip que millor controli aquestes sensacions tindrà molt guanyat. Segur que serà un partit molt igualat i els petits detalls marcaran el signe final. Però desitjo que sigui el Sant Andreu el que pugui aconseguir un bon resultat, sobretot per la gran afició que té. Mereix gaudir i mirar cap endavant una mica més tranquils. No s’ha d’oblidar que l’Europa té un gran equip i serà molt difícil.

Encara no he tingut la sort d’acostar-me al Narcís Sala aquesta temporada, però no em perdo cap resum del Sant Andreu i estic en contacte amb molts companys. És un club especial. Montañesa i Europa són grans equips amb molt bones aficions, però el del Sant Andreu és un sentiment diferent. Sempre ho he dit i des de molt petit gràcies als meus avis – em portaven al camp – ho vaig poder viure a l’època de Hans, Calderé, Solsona, Modesto i molts més.

Anar al camp amb ells i gaudir de l’afició del Sant Andreu va ser increïble. Però va ser millor pertànyer a aquest equip durant 7 anys i viure’l des de dins. L’afició sempre a prop del Sant Andreu en els bons moments, però molt més en els dolents, tal com s’està veient aquesta temporada. Tothom vol tornar a Segona B i ho demostra cada setmana donant suport a l’equip.

I és que el Sant Andreu és diferent per tota la seva història. Des de la quadribarrada – única – per molt que altres intentin imitar-la. La seva afició i sobretot el sentiment de ser un poble orgullós de les seves arrels i que mai vol oblidar-se d’elles. La veritat és que em sento molt orgullós de formar part d’aquesta gran família. Sempre he deixat empremta, però m’hauria agradat deixar-ne més encara. La vida dóna moltes voltes i al final em van convidar a sortir…

Em sento un més de cara a la directiva, perquè al final em van tractar com a un més. De cara a l’afició com he dit en diverses ocasions em sento especial pel tracte que em van donar des que vaig arribar. No ho oblidaré en la vida. Han tingut detalls d’aquells que et posen la pell de gallina i com a futbolista que se’t valori d’aquesta manera és el que m’ha fet sentir-me especial. Sempre estaré en deute amb ells…

Pot ser que a l’equip li hagi costat una mica adaptar-se a la categoria, però de mica en mica li anirà agafant el pols. Hi ha un gran equip i la veterania suficient per a ser un equip que vulgui fer grans coses. Està clar que guanyar al Nou Sardenya pot fer créixer el Sant Andreu a tots els nivells, però això és una carrera de fons i sigui quin sigui el resultat de dissabte no serà definitiu. Tant de bo sigui un 0-2. M’alegraria moltíssim.

The post Europa-Sant Andreu: derbi d’infart appeared first on FutbolCatalunya.com.

ALEX DELMÀS

L’altre dia parlant amb un bon amic meu li vaig dir “Dissabte hi ha un Europa-Sant Andreu”. I just en acabar de dir les paraules, se’m va posar la pell de gallina. Les sensacions viscudes em van aflorar per uns pocs segons. S’ha dit tants cops que és un partit especial que a vegades no es pren consciència del partit que és. He tingut la sort de viure’n uns quants i us ben asseguro que són diferents, maravellosos i amb personalitat pròpia. M’agrada definir-ho com a un partit que no respon a la categoria que està…que es sobreposa a tot i a tots.

I ho és gràcies a la història dels dos clubs i de les dues aficions. La meva, de la que en formo part desde que em vaig posar la samarreta escapulada, ha sabut mantenir al llarg de la història la flama del club i de la rivalitat ciutadana. I, sense conèixer-ho de tant a prop, la del Sant Andreu segur que així mateix. Aprofito aquestes ratlles per recordar-nos a tots plegats que el partit ha de ser una festa. Una festa de futbol i de rivalitat ben entesa.

Partits també de retrobaments i en que sempre hi ha actors amb passat a un dels dos bàndols. Aquesta dissabte tres d’ells tornen al Nou Sardenya i, concretament un, en el paper tan rellevant com el d’entrenador. Hi conservo l’amistat que el futbol ens regala al compartir vestidor.

Estic convençut que els jugadors ja estan començant a notar l’atmosfera del derbi però els sentiments aniran augmentant amb el pas dels dies. I en el moment en que, aproximadament hora i mitja abans arribin al Nou Sardenya, ja experimentaran la magnitud de la que us parlo.

Per tots els que no hem tingut la sort de jugar a la màxima categoria del futbol i que no hem pogut lluitar per fites mediàtiques amb les que convivim diàriament als mitjans…les promocions, els ascensos i aquest tipus de partits han estat i són les nostres Copes d’Europa particulars.

Així que cada un dels protagonistes que tinguin la sort de viure-ho en primera persona que ho valorin i que ho gaudeixin. No tothom podrà viure unes sensacions iguals. Creieu-me… Són records que queden allà per sempre, com demostra el fet que encara se’m posi la pell de gallina en el moment d’anomenar el partit.

The post Un partit que és un regal appeared first on FutbolCatalunya.com.

MANUEL SEGURA

Qualsevol cosa que no sigui jugar la promoció, no seria normal. Això com a mínim, ja que el potencial de l’entitat obliga a tots els seus integrants a lluitar per tot des del primer minut. Tenir el títol de campió de Catalunya és un altre guardó del qual tampoc tothom pot fer gala. Com tampoc molts poden dir que fa set temporades que juguen en el mateix club.

“Intentarem, de nou, disputar el play off d’ascens. La intenció és ascendir, però tots sabem lo complicat que és: ho intentarem amb totes les nostres forces. S’ha fet un gran equip i ve un cos tècnic amb molta il·lusió”, afirma Àlex Cano recentment aterrat d’unes vacances de pel·lícula en un ‘paradís’ que sempre li serveix per recarregar bateries.

Conscient que “segurament sí es necessitava un canvi en l’equip” amb la sortida del tècnic Pedro Dólera i d’altres habituals com Rafa Leva, Javi Sánchez o Roberto Camacho, o d’altres jugadors de gran classe com Pastells, el capità escapolat considera que “han estat sis temporades molt intenses, en les quals s’ha treballat molt bé i s’han aconseguit coses molt boniques. Ara comença una nova etapa i estic convençut que també es faran grans campanyes”.

Amb aquesta intenció arrenca aquest dilluns un nou curs a les ordres d‘Albert Poch “a qui conec i mantinc una bona relació” i amb la intenció de donar el màxim, ja que “el que mai faltarà en la plantilla de l’Europa és compromís. Sabem en el club que estem i això comporta un extra de responsabilitat. Sortiran les coses millor o pitjor, però sempre donarem la cara”.

És època de pretemporada, època d’apostar per equips campions. En totes aquestes apostes apareix, entre les primeres opcions, si no la primera, el CE Europa “on a qualsevol jugador li agrada estar, ja que és un dels forts de la 3a Divisió. Es porten anys fent les coses molt bé i amb grans plantilles, per la qual cosa tots compten amb nosaltres per estar a dalt”. Cano creu que tornarà a haver-hi “molta igualtat i que, qui faci les coses bé, estarà a dalt”. Entre els triats estaran “Prat, que ha confeccionat una gran plantilla, Ascó amb el mateix potencial de sempre i Vilafranca, ja que ha fitxat molt bé”.

La realitat no escapa a Àlex Cano qui veu al seu voltant com altres equips segueixen sense pagar als seus jugadors i fins i tot no s’amaguen del seu engany, pitjor atenció perquè Cano també recorda que “aquest és un tema delicat. Cada jugador sap on va abans de signar. Cadascú sap on va i amb el que es pot trobar, per bé o per a malament.”. Dit queda.

Una última curiositat. Pregunta. “Quan un futbolista compleix la seva 7a temporada en el mateix lloc, és un jugador indispensable, s’ha acomodat o és que no estan les coses per experimentar? A vostè no li agradaria provar a l’estranger?”.

Resposta: “És la meva 7a temporada en l’Europa, ja que estic molt content aquí i sempre hem lluitat per ascendir. Cada any que ha passat el projecte ha estat del meu grat i sempre han confiat en mi. Millor que aquí, a Catalunya, en pocs llocs. Encara tinc 27 anys i podria provar qualsevol cosa en el futur”.

The post Àlex Cano: “Segurament sí es necessitava un canvi en l’Europa” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El 2009 va arribar Pedro Dólera a l’Europa procedent del Marianao procedent del Marianao. L’equip escapulat, aleshores en hores baixes, ha recuperat la grandesa amb el tècnic pratenc. Ha passat de patir a gaudir de la Tercera Divisió, de la que fa més de dues dècades que en forma part. “La nota és un 8. Hagués estat un excel·lent si haguéssim pujat”, comentava en el seu comiat. L’ascens és l’únic que li ha faltat. Entre llàgrimes, Dólera s’acomiadava de l’Europa. El seu futur pot estar al Prat, amb qui ja ha parlat.

Però l’última roda de premsa de Pedro Dólera al Sardenya no tenia com a objectiu parlar del futur. El ja ex tècnic va voler agrair a aficionats, directiva i jugadors el seu suport, “especialment a Alex Delmàs i Alex Cano”. Satisfet, afirmava que “espero haver contribuit a enganxar a la gent jove del barri. No us oblidaré mai”. Es va comprovar, sobretot a la Copa Catalunya, on l’equip va estar molt ben acompanyat.

I és que “cada dia que entrava a la porta del camp sabia que era casa meva. Podia fer i desfer el que volia”. Per això, per respecte, “no podia fer esperar la meva decisió tres setmanes. No sóc Guardiola”. Carregat d’emocions, Dólera també va deixar entreveure certa molèstia envers alguns sectors de l’entorn del club: “És impossible aguantar situacions injustes i difícils d’entendre en un club de Tercera”.

“SÍ, HE PARLAT AMB EL PRAT”

L’última, la del seu futur. “No continuar a l’Europa no vol dir que tingui decidit a on vaig”, explicava. La del Sagnier, és l’opció que ha sonat amb més força. Preguntat per això, Pedro Dólera reconeixia que “sí, vaig parlar el dimarts amb el Prat a les 14:30h”, però “després de fer-ho amb l’Europa”.

“He estat fidel a l’Europa. Qui pensi el contrari, me la bufa”. I així és. El protagonista del dia va agafar l’equip d’una manera i l’ha deixat d’una altra ben diferent: “No hem pujat, però quan vaig veure la primera temporada que la vuitena era la millor posició en 10 anys em vaig sorprendre”.

DE BODE: “MARXA UN AMIC”

L’Europa, sempre complicat, està agraït a Dólera. Ho va confirmar el seu president: “Començar i acabar un projecte com amics és molt difícil. Aquí respectem les persones. Marxa un amic”. De Bode li va dir a Dólera que “té les portes obertes i segur que tornarà” i va negar-se a parlar de posibles substituts perquè “la pregunta sobre el futur no toca i és el moment de Pedro Dólera”. El moment ja ha passat. Queda tot el que ha deixat.

The post “He estat fidel a l’Europa. Qui pensi el contrari, me la bufa” appeared first on FutbolCatalunya.com.