Aquest passat dijous 15 va ser l’última reunió entre la UE Osor i l’Ajuntament de la ciutat i tots els protagonistes van sortir com van entrar. La presidenta del club de la Selva, Eva Bautista, ja es temia la pèrdua de temps davant l’alcalde Joan Pla i es va reafirmar.

Farts de “mentides”, segons la mateixa presidenta, jugaran aquest dissabte (18 h.) l’últim partit de Lliga enfront del Tossa B, dimitiran i s’obrirà un nou procés electoral. Fundat un llunyà 1969, encara que hi ha dades futbolístiques des de 1935, el futbol deixarà d’existir ja que els responsables municipals es neguen a reformar unes instal·lacions impresentables inclòs una gespa tercermundista.

LA UE OSOR DIMITEIX

“La reunió no va servir per a res perquè l’alcalde ens va dir que es farien les millors de la instal·lació, però no ens va donar cap prova”, comenta Eva Bautista a Futbolcatalunya. A més, volen un camp d’herba “artificial i no natural, com diuen” i això que “els manteniments són insostenibles”.

La lluita contra el Consistori dura més de dos anys. “Ningú esperava res nou aquest passat dijous i de la manera que et contesten ja es pot veure”, afegeix ja que “no estan preocupats sinó tot el contrari: els és igual. Damunt reien”.

“A l’AJUNTAMENT LI ÉS IGUAL TOT”

Segons la màxima dirigent d’aquest club de Quarta Catalana, pensa que “si nosaltres ens n’anem, vindran uns altres. Els és igual. Ens ha deixat tan clar que, a curt termini, no anaven a fer res, que no tenim una altra sortida”.

La realitat és que es parla d’un pressupost TOP sobre els “350.000€”, però hi ha una segona versió amb herba reciclada que podria estar entre “160.000€-170.000€”.

“EL PITJOR SÓN LES MENTIDES”

El penós és que han deixat passar grans ocasions per a trobar subvencions tant a nivell de Diputació com des de la mateixa Unió Europea. “El pitjor són les mentides. L’abril del 2024 ja li vaig dir que estava acostumat a mentir, però jo, no. Mai han dit que sigui un tema econòmic. Encara més, va venir al sopar de final de temporada i els va dir als jugadors que en el 2024 tindrien el camp. Però, després, ni ens va contestar”, destaca.

ADEU A UNA ENTITAT HISTÒRICA

“Estic molt tranquil·la amb tot el que hem intentat. Hem mirat tota mena de subvencions, molts alcaldes ens han assessorat, li ho expliquem tot, però ens van dir que això era molt difícil”. Eva Bautista mostra la seva clara desesperació perquè també s’han perdut dues subvencions per part de la Diputació que hagués solucionat la situació.

A partir d’ara, toca esperar, però igual un altre club català desapareix per la inacció d’uns polítics.

The post La UE Osor diu prou “farts de mentides” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest dissabte 12 és un dia molt especial per al Club Deportiu Borgonyà i per a tots els seus seguidors. I ho és, ja que es commemora el centenari del seu camp de futbol, un espai emblemàtic carregat d’història i tradició.

Fundat el 1924, l’estadi, que aquesta tarda viu el seu partit de Quarta Catalana davant de la UE Seva, ha estat testimoni de desenes d’èxits. I també de moments difícils i un sentiment de comunitat que ha perdurat al llarg de generacions.

El CD Borgonyà, que té les seves arrels a la petita colònia industrial de Borgonyà, al municipi de Sant Vicenç de Torelló, és un dels clubs més antics de la zona d’Osona.

CD BORGONYÀ, 129 ANYS DE VIDA

El club es va fundar sota l’impuls dels treballadors de la fàbrica tèxtil d’origen escocès Coats Fabra, que també van introduir la passió pel futbol en aquesta regió. El camp de futbol és un dels més antics de Catalunya i va ser construït gràcies a l’esforç dels treballadors i els dirigents de la fàbrica.

Durant aquests 100 anys, el camp ha estat el centre de la vida esportiva i social de la comunitat. Amb la seva gespa envoltada d’arbres i una graderia molt acollidora, ha estat l’escenari de partits èpics i rivalitats esportives locals. A més a més, l’estadi ha acollit nombrosos esdeveniments socials, esdevenint un punt de trobada per als habitants de Borgonyà i les zones properes.
El camp de futbol no és només un terreny de joc, sinó un símbol d’identitat col·lectiva.

IL·LUSIÓ RENOVADA

Al llarg dels anys, el CD Borgonyà ha passat per diverses etapes. Tot i els alts i baixos esportius, el club ha sabut mantenir-se en actiu gràcies a la dedicació de jugadors, entrenadors i afició. El centenari del camp coincideix amb una etapa de creixement del club ja que encara competeix en les categories regionals amb una il·lusió renovada.

Per celebrar aquest centenari, el club ha organitzat diverses activitats commemoratives, que inclouen un partit amistós amb un equip històric de la zona, xerrades sobre la història del club i la inauguració d’una exposició fotogràfica que recull imatges inèdites de les últimes dècades.

COMPROMESOS AMB EL FUTBOL I LA COMUNITAT

Aquestes activitats no només recorden el passat del club, sinó que també miren cap al futur amb optimisme. Aquest centenari és un homenatge a totes les persones que han format part del club, generació rere generació, han omplert el camp de futbol de Borgonyà amb la seva passió i suport incondicional.

Amb aquests 100 anys, el Club Deportiu Borgonyà no només commemora la seva història, sinó que també reafirma el seu compromís amb el futbol i la comunitat.

The post El camp del CD Borgonyà ja és centenari appeared first on FutbolCatalunya.com.

The post Així funciona la justícia de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Rayo Viladecans està desesperat i té moltes raons per a estar-lo, ja que, després de cinc anys d’existència, es troben entrenant al carrer i com si sentís ploure el seu Ajuntament. Escoltar el president Sergio Moya és al·lucinar davant un fet que sembla irreal i impropi d’aquest segle XXI on sobra tot. Val la pena llegir el seu testimoni.

“Sempre ens han dit des del 2017, cara a cara, que només estan per a ajudar a les entitats grans. No volen més entitats i estan esperant que ens cansem i tanquem la porta“, comenta a Futbolcatalunya el seu màxim mandatari..

UN RAYO VILADECANS MOLT FERM

El principal responsable d’aquesta mena d’afirmacions és el tinent d’alcalde i regidor d’Esports, Richard Calle ,perquè “sempre recorda que hi ha una ordenança a complir encara que se la salten com i quan volen”.

L’escàndol és absolut, al punt que “ens diuen que marxem a una instal·lació de lloguer (65 euros l’hora) per a entrenar els tres equips en un camp de futbol 7. Per sis hores setmanals, ens surt per 13.000 euros a l’any, això és impossible”.

Parlem de tres equips, un amateur de 4a Catalana (grup IX), un aleví i un benjamí encara que el Consistori no vol saber res. Mentrestant, “en altres pobles del Baix Llobregat sí que estan per les seves entitats com Castelldefels, que ens ha ofert espai per a jugar allí”.

HO PAGUEN TOT

Moya afirma que “aquí ningú cobra sinó que tots paguem” i destaca l’oblit permanent per part de la Federació Catalana. “Mai ens han fet cas. És més, només Paquita Linares s’ha preocupat per nosaltres. Curiosament, ara, m’ha cridat el nou delegat, ara, perquè l’informi sobre la situació. Paquita és molt amiga i ella es va interessar sempre, encara que els de l’Ajuntament es van passar la pilota d’un a l’altre”.

El Rayo Viladecans, que no entén aquesta discriminació respecte a altres clubs del poble com At Viladecans, Sector Montserratina o UD Viladecans, podria “parlar durant setmanes i al·lucinarien. Mai m’ha agradat la política i a Viladecans és un desastre perquè s’han carregat dues piscines i un cinema públics i 1.000 pins per aixecar 20.000 habitatges”.

The post Crit desesperat des del carrer del Rayo Viladecans appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ni directiva, ni equip ni present ni futur i això que el CD Alcanar és una entitat centenària, però els del Montsià no saben cap a on van. Després de sofrir greus desperfectes l’agost passat en tota la seva infraestructura, les promeses de Soteras i la FCF, així com les del mateix Ajuntament, han quedat en res.

Des del setembre passat ja denunciàvem una situació que només ha fet que agreujar-se perquè FCF i Ajuntament passen de tot. Ho diu el ja expresident Miquel Agustí Fiblà, un directiu que sempre dóna la cara. Les fotografies del nostre company Jordi Mèlich aquest passat diumenge tornaven a posar al club en primer pla.

ALCANAR ES VA OBLIDAR

Fiblà recorda que “Miquel Piñol “em va demanar el vot fa pocs mesos… bé.. no vull parlar d’aquest personal”. Només recordar a aquest representant FCF i a Soteras li produeix malestar així com parlar “de l’alcalde perquè no m’ha dit res més; Soteras?, només el vaig veure quan va venir a la visita i després en la propaganda de les eleccions”.

Les paraules del delegat de les Terres de l’Ebre són inoblidables. “No et preocupis -em va dir- aquí estem per al que faci falta, però ens hauries de votar. Era maig abans del 22, abans de la votació i des d’aquest dia ja no m’han anomenat més. Van guanyar les eleccions i Viva Zapata! Em vaig sentir desplaçat totalment”, argumenta.

DIFÍCIL INCÒGNITA

La realitat és que “a l’Alcanar no hi ha ningú, devem diners a entrenadors i a la Federació perquè fa uns mesos que dimitim i no sé res ni de Piñol ni de la FCF. Ho he denunciat en diverses ocasions i ningú ha anomenat ni dit res. Estem en Quarta Catalana“

Per cert, l’ajuda de Soteras, que va perdre el cul per fer-se la foto al costat de l’alcalde Joan Roig, a la seva visita al CEM de la Fanecada el 20 de setembre, qual Ministre d’èpoques pretèrites, ha brillat per la seva deixadesa. “Ens van donar tres pilotes i una caixa de samarretes i dessuadores de la selecció de fa molts anys. El que els sobrava feia 20 anys ho van enviar per a Alcanar”.

OBLIT DE L’AJUNTAMENT

Fiblà suposa que Piñol “evidentment ja sabrà que he dimitit així com tota la directiva perquè no es pot aguantar”. Aquesta queixa és extensiva a un Consistori que “tampoc ens ha pagat la subvenció del 2021 (8000 euros) i tot això ens repercuteix; li ho he dit a l’alcalde perquè, una vegada hem pagat tot el deute, no ens abona la subvenció perquè no li surt del nas. Molt malament!”

Amb un ampli historial a la seva esquena perquè “vaig ser durant 20 anys Regidor del Ayuntament i vuit vaig estar al capdavant del Departament d’Esports“, Fiblà destaca haver “inscrit al club” alhora que, com va dir a l’Assemblea del club de juny “sempre ajudaré”.

The post Soteras i Piñol s’obliden de la vergonya d’Alcanar appeared first on FutbolCatalunya.com.

Al 2018 es va posar en marxa un nou projecte de futbol a la localitat, per motivar la pràctica d’aquest esport al poble. Començava un projecte perquè els santvicentins poguessin tornar a gaudir del futbol.

Es necessitava un nou camp de futbol de gespa artificial, per adaptar-se al futbol modern, l’antic terreny de joc, fet de terra és quedava antic. L’ajuntament va iniciar la construcció d’aquest nou estadi per incitar a persones de totes les edats.

Els habitants estaven molt il·lusionats amb aquest nou club, de fet van ser ells els responsables d’escollir el nom de la nova casa del FC Sant Vicenç, es van decantar per Camp Municipal de futbol Les Roques, fent referència al nom popular on està situat. L’estadi està dins del municipi, es pot dir que l’equip es un anexe del poble, el Santvi forma part de la gent.

SANTVI O EL RENAIXEMENT D’UN SENTIMENT

El 21 de gener del 2019 a las 18:00 en Sala Cal Soler, va arribar un moment que quedaria marcat per tots els aficionats del futbol. Es presenta oficialment el nou club de futbol del municipi, naixia el FC Sant Vicenç 2018, equip que agafarà el relleu del club històric de la localitat, fundat el 1916.

El 15 de juny de 2019 es van jugar els primers partits a les noves instal·lacions, un Velles glòries – Veterans. Parlant de partits oficials, el primer partit d’aquest nou club va ser un Diumenge 29 de Setembre de 2019, un enfrontament amb el CE Marganell en la segona jornada del grup dos de la cuarta catalana, el Santvi va donar la cara aconseguint un empat a dos.

Finalment la presentació oficial dels equips que defensarien l’escut es va donar un el 23 de novembre. Un dia per la història del poble. El FC Sant Vicenç no va tenir sort en la seva temporada de debut, van coincidir amb la pandèmia del COVID, tot el món es va paralitzar.

GERMAN, EL DIRECTOR D’ORQUESTA

Hem pogut parlar amb l’entrenador del primer equip Germán Comas, culpable de la millora de l’equip, el 5 d’agost de 2020 es va oficialitzar la seva arribada al club.

Conversant amb ell ens ha comentat que “ va decidir embarcar-se en aquesta aventura, perquè ja coneixia a molts jugadors del primer equip, i era conscient de que tenia un grup de jugadors molt capacitats per aconseguir grans resultats, malgrat fos un equip recent creat, la seva primera impressió de l’entitat va ser molt positiva, veia un club molt compromes en el nou projecte que s’havia fundat”.

“El Covid va condicionar molt l’equip, el ritme de l’equip es va frenar en sec  només acabar la pretemporada, en la que s’havien preparat tàctica i físicament, per restriccions municipals no van poder entrenar al 100 % però tot i així, l’equip no es va desanimar, quan van tornar a la feina van conseguir continuar amb la bona dinàmica del començament”.

Parlant ja d’aquesta temporada que finalitza preguntem al Germán quina nota li posa al seu equip, amb autocrítica ens diu que “un 7 o un 8, malgrat que l’equip ha tingut moments de 10,  van pesar molt la mala dinàmica d’alguns trams de la temporada”.

LES ROQUES INSUPERABLES

“Els bons resultats aconseguits a casa es deuen a la diferència dels terrenys de joc d’altres equips i per la gran afició que te l’equip. Dos variants que han ajudat molt al Santvi, pràcticament infranquejable a casa seva i han aconseguit quasi tots els punts possibles, tenen molt assumits els conceptes i els aprofiten al màxim, però possiblement el més determinat es l’alè de l’afició. Els ha ajudat a arribar al final de temporada a obtenir els punts necessaris per estar lluitant pels primers llocs de la classificació”.

Al que ha condemnat a l’equip són les lesions de molts jugadors importants, moltes d’aquestes de llarga duració. Fent que fos quasi impossible mantenir la competitivitat els caps de setmana.

UNA NOVA ERA

Veiem que el Germán no es conforma i vol més i més i per la temporada propera han de plantejar una renovació degut a que molts jugadors es retiren. “L’objectiu d’aquest equip és consolidar-se al mes amunt possible de la categoria i aconseguir l’ascens a tercera catalana”. Un assoliment que es mereix tant l’afició com el poble i que seria històric.

El mateix Comas es sorprèn de la velocitat a la que està creixent aquest projecte, on en la seva tercera temporada d’existència, ja tenen dotze equips amb possibilitats de quinze al futbol base.El Germán s’acorda dels més petits i es que els benjamins han sortit campions i han aconseguit l’ascens de divisió.

Sant Vicenç de Castellet ha tornat a gaudir del futbol, els seus habitants s’han volcat amb l’equip, animant-los en tot moment, convertint-se en una peça fonamental per aconseguir aquestes classificacions.

Com diu el lema del club FEM FUTBOL, FEM SANTVI !!

The post Fem futbol, fem Santvi appeared first on FutbolCatalunya.com.

Desesperació a Sant Pere Pescador, aquesta es la realitat d’una entitat històrica del nostre futbol català i així ho explica el seu president David Llach a Futbolcatalunya. El comunicat oficial del club gironí és duríssim.

És clar que l’any pandèmic passa factura a tothom i l’esport és una de les seves facetes que, per descomptat, també el rep de manera directa.

“L’Ajuntament es va excusant i ens diu que no ens pot donar la subvenció, només ens donen excuses de mal pagador”, comenta Llach qui lamenta no haver rebut “cap trucada de ningú per a donar-nos suport. Això és com la selva”.

SANT PERE PESCADOR NO POT MÉS

Amb 10 equips (7 de futbol base i 3 amateurs) –”tothom som del poble i només paguem les despeses de fitxes”, han perdut espònsors –”els càmpings ens han dit que no poden”- i esperen que arribi el miracle “si no ens fa cas l’Ajuntament, haurem de lliurar-los les claus del club al juny i que facin el que puguin“.

Això significaria haver de “marxar a un altre club o anar-nos-en a un altre poble” l’any d’un Centenari que tampoc poden certificar davant l’FCF perquè “l’Ajuntament tampoc ens facilita el document que acrediti aquests 100 anys. No ens deixen ni mirar l’arxiu mentre que la Federació ens dóna 1.000€ si ho vam demostrar”.

Una curiositat; el delegat de la FCF, Bonet, era expresident del Sant Pere Pescador fins fa molt poc temps i va participar en una operació que va portar l’equip femení a Girona. Llach àmplia la informació: “No va ser venda sinó donació per desgràcia i, a més, han baixat de categoria; l’única cosa que aconseguim és un partit amistós amb el filial pel Centenari. El va signar perquè encara no s’havia produït el canvi a la junta”.

The post Desesperació a Sant Pere Pescador appeared first on FutbolCatalunya.com.

Josep Mª Casals (Termens) i Àngel Darné (Joanetes) són dos futbolistes catalans que representen a molts que superen els 50 i que, a més, continuen encara actius amb mig segle de futbolcat. Atenció al que ens expliquen aquests dos ‘fgrans’ personatges al llarg de mitja hora de conversa.

Els dos coincideixen en molts aspectes que hem tractat en una xerrada improvisada, pactada amb molt poques hores d’anticipació i sense conèixer-se cap dels dos protagonistes. Al final, poden comprovar, que va ser una estona especialment agradable.

JOSEP Mª CASALS ‘CASALETS’ (TERMENS)

Al seus 50 anys (1970), Casalets segueix inscrit al Termens de Lleida, l’equip més antic de la Terra Ferma. Juguen (o jugaven) a Segona Catalana. “Menys un any que vaig estar a l’Artesa de Segre i un altre al Balaguer de Tercera, crec que són més de 30 els que jugo en el Termens amb el ‘5’ a l’esquena.

“No he tingut mai en la meva vida res seriós i això m’ajuda. Jugo 5′ o 10′ però no acostumo a fallar mai als entrenaments”, afegeix.

I atenció perquè: “m’aixeco cada dia a les 5 del matí, em dedico a la pagesia i a la ramaderia i a la nit entrenem tres dies. Tenim 1.500 vedells i 50 hectàrees de regadiu”.

EL ‘VOLCÀNIC’ NANE (JOANETES)

Àngel Darné Guillamet ‘Nane’, amb 51 anys, treballa de torner i programador de control numèric. “La meva vida és més tranquil·la que la d’en Casalets” comenta.

El gironí afeiixeis que “habitualment intentàvem entrenar els dimarts a les 20 h, però pel confinament no hem pogut començar”.

Nane va començar a jugar “al Joanetes (en la temporada 1988-1989, 33 consecutives) i ara estem a Quarta Catalana” i està per al que faci falta. “Estem per a ajudar i aportar experiència. Estar amb la joventut també et fa sentir més jove. Tot això ens dóna més ganes de continuar”.

NÚMEROS EXEMPLARS

En resum: Josep Mª Casals (Termens) i Àngel Darné (Joanetes) tanquen amb un missatge clar a la FCF i a la joventut de cara al futur del futbol formatiu. S’han perdut molts VALORS i això cal recuperar-ho. Escoltin a aquests dos grans PROTAGONISTES. Són els que saben.

The post Mig segle de futbolcat els contemplen appeared first on FutbolCatalunya.com.

Qui sap si seran dues excepcions o seran dos dels primers equips (que se sàpiga) que no saltaran al camp aquesta temporada 2020-2021 per culpa de la COVID-19. Benavent (3a Catalana) i Les (Quarta Catalana) s’han baixat de l’actualitat i queden a l’espera de les futures decisions per part de la Federació Catalana de Futbol.

“És una decisió molt seriosa, gens radical, de tota la junta. La salut va per davant de tot, és molt complicat tirar endavant aquesta temporada tan convulsa”, comentava el president Ivan Florensa a Catalunya Ràdio.

En la mateixa línia es va manifestar el secretari del Les, Martí Rovira: “Aquí vivim molt del turisme i ningú sap el que podria representar algun positiu per a la comarca. Seria molt egoista jugar Sí o Sí”

The post Benavent i Les no començaran el curs appeared first on FutbolCatalunya.com.

EDUARDO BERZOSA

El seu historial resumeix el que ha estat la realitat futbolística de Rubén Tardío. Montcada, Sant Gabriel, Espanyol, Mercantil, Badalona, Montanyesa,Vallbona i ara, Sant Joan Atl. Montcada omplen un historial modest però intens. I encara té corda per a molt de temps.

Aquesta temporada, si el COVID-19 ho permet, espera una Quarta Catalana que “és una incògnita. Mai saps el que et pots trobar, però n’estic segur que alguna sorpresa sempre hi ha. Molts jugadors estan donant els seus últims cops perquè han estat a gran nivell durant molts anys”.

The post A Rubén Tardío encara li esperen les seves millors aturades appeared first on FutbolCatalunya.com.

Federico Hernández, president de la Joventut Biscalenca, és el viu exemple del pensament d’un club de Quarta Catalana que fa un pas endavant enfront de la criris del coronavirus. I tot va sortir perfecte, ja que tots es van multiplicar sota un sol espectacular. D’aquesta experiència cal prendre nota i extreure conseqüències.

“Em va dir el nostre Delegat de la FCF Josep Vives que era el primer partit que es jugava a Catalunya i tot va ser molt bé. És una celebració que entra en els actes de la Festa Major del poble en la seva XXXVII edició. Entre els dos equips i personal de junta seríem unes 40/50 persones, hi havia molta gent veient-ho des de les tanques ,com es podia”, comenta a Futbolcalunya, Federico Hernández, amb només sis mesos en el càrrec

Es van seguir totes les pautes. “Els vestuaris estaven tancats, no es van fer servir per part de cap equip, però van adaptar una zona perquè Cubelles pogués canviar-se sense ser molestats i per a nosaltres; després vam estar molt separats les dues banquetes. Control de temperatura no es va realitzar, vam posar un lloc amb gel desinfectant per a tots, va ajudar tothom inclosos els jugadors”. La línia la marca “el Portal del Federat perquè allí facilita als futbolistes la ‘Declaració de responsabilitat’ i, si no la tenien, no podien jugar; és més, l’àrbitre va ajudar aquells que els feia falta fins i tot els jugadors del Cubelles les van signar allí mateix. Els àrbitres? Molt bé. En teoria també han de tenir aquesta Declaració però jo no la hi vaig demanar”.

Aquesta és la realitat de dos equips de Quarta Catalana que, per descomptat, no han passat proves de PCR. “Nosaltres, cap, a nivell de club ni ningú ens han dit si es faran amb les revisions mèdiques o el que serà necessari. Els nostres jugadors fa més de dues setmanes que entrenan i estan controlats”. Hernández entén que “cal tenir moltes precaucions i així ho vam fer aquest dissabte perquè els nostres jugadors ja el necessitaven i era un partit de Festa Major”.

Cal prendre nota perquè el president de la Joventut Bisbalenca crida a la realitat: “Jo treballo en hostaleria i ho faig cada dia, cal seguir encara que hi hagi qui pugui pensar que és una cosa frívola. Nosaltres no volíem que aquesta tradició es perdés i prenem totes les mesures”

The post Joventut Bisbalenca-Cubelles: els primers del curs appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

L‘Albirex Niigata Barcelona ja porta diversos anys instal·lats a la nostra Quarta Catalana. Aquest interromput curs 2019-2020 participaven en el grup IX de la mà del tècnic Jesús Dorado i sempre han destacat pel seu esforç i el seu interès per la integració no sols en altre futbol sinó també en un país radicalment diferent del Japó, el seu paradís natal. Com a director esportiu està Yosuke Fukuda, al principi jugador (2013) i ara executiu al cent per cent, superintegrat a Barcelona (Glòrias) amb la seva dona María i el seu fill Toya. “Ja sóc meitat català-meitat japonès”, comenta amb total naturalitat.

“L’Albirex no és de Tòquio sinó de Niigata, una ciutat japonesa més al Nord i comptem amb dos equips professionals a Singapur i el Japó. Aquesta temporada va arribar Albert Puig com a entrenador del primer equip i Oscar Hernández com a segon”, comenta ara aquest ‘nou Director de projecte’ a Barcelona. “El nostre projecte es diu Albirex Niigata Futbol Academy per als japonesos que volen treballar en aquesta indústria del futbol i els qui vinguin aprenen futbol, idioma i el negoci del futbol. Jo organitzo totes les activitats amb la idea de competir en el futbolcat al costat de Jesús Dorado”, comenta.

Yosuke ara “gaudeix del futbol” com un afeccionat més perquè des d’aquesta temporada s’ha lliurat a l’empresa de Albirex. La idea és que “la meitat de l’equip sigui de japonesos (tots paguen) i després hi ha espanyols i sud-americans (ni paguen ni cobren). Els agrada a tots aquest esport i se’ls ensenya durant 10 mesos”. Aquest objectiu és a curt termini perquè en l’horitzó està “construir la meva carrera a Europa. Vull viure en el món del futbol en el nivell més alt possible i aquí el mercat del futbol és més gran per a aprendre”.

Per cert, el millor jugador del món es diu “Iniesta, per descomptat. Messi no és d’aquest món, és d’un altre planeta, no és humà. Andrés juga molt bé i sé que és feliç al Japó”. En terres asiàtiques “hi ha molt d’interès per aprendre aquesta cultura, música, arquitectura i poder jugar a futbol i, si un català vol anar al Japó, també l’assessorarem en un futur”.

The post Futbolcat made in Japan appeared first on FutbolCatalunya.com.

PREMSA FCF

Amb dues eliminatòries ja disputades, el proper cap de setmana 1 i 2 de juny serà el torn de la tercera ronda de la Copa Catalunya Amateur. En aquesta eliminatòria, a més dels equips classificats a la segona ronda, també entraran en acció els conjunts que han quedat campions de grup de la Segona i Tercera Catalana, i grups de Quarta Catalana que han finalitzat la lliga el diumenge 26 de maig.

De la Segona Catalana participaran 6 equips, del Grup 1 al 6; de la Tercera Catalana seran 17 equips els que jugaran l’eliminatòria, corresponents del Grup 7 al 23; i de Quarta Catalan seran 5 els conjunts que jugaran, dels Grups 21, 27, 28, 29 i 30, juntament amb els altres 5 equips classificats en la segona ronda. Així doncs, un total de 33 equips prendran part en aquesta tercera eliminatòria de la Copa Catalunya Amateur.

El sorteig, celebrat aquest migdia a la seu de l’FCF a Barcelona, ha quedat definit de la següent manera

The post La Copa Catalunya amateur s’anima appeared first on FutbolCatalunya.com.

A Lleida, el Club de Futbol Butsènit ha viscut una de les millors alegries que pot tenir un equip, guanyar la lliga i ascendir de categoria. En 40 anys d’història és la primera vegada que es proclamen campions de lliga. El passat cap de setmana, el Butsènit va guanyar 2-0 a la UE Vilanovenca, aconseguint així, el desitjat títol i l’ascens a Tercera Catalana. A més a més, Jaume Bernades, amb 21 gols marcats en 17 partits, és pitxitxi del Grup 22 de Quarta Catalana.

Per la seva banda, el Granja d’Escarp, del Grup 21, també assoleix l’ascens sense conèixer la derrota i empatant només dos partits. Gran part d’aquest èxit ha estat gràcies al màxim golejador del grup, Albert Vallés, que ha marcat 21 gols en 17 partits. Amb tretze punts de marge respecte el segon classificat, el Benavent, el Granja ha tornat a guanyar el partit del cap de setmana davant l’Associación Fotbal Les per 3 gols a 1.

The post El Butsènit i La Granja d’Escarp ja canten Campions, Campions, a Quarta Catalana! appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ho han tingut a la mà en diverses ocasions i aquesta temporada 2015-2016 podria ser la definitiva. El Canet FC, un dels històrics del futbol català, que aquest 2016 compleix 97 anys de vida, lluita en el grup V de la Quarta Catalana amb l’objectiu d’un ascens que sembla molt encarrilat. La seva segona posició ho demostra i ho fa amb uns números que convencen (30 punts en les 13 jornades de competició, a 7 del líder Molinos).

“La temporada passada vam poder haver-ho assolit, però vam perdre els partits clau”, es lamenta José Álvarez Vega, un dels ‘artistes’ d’aquest grup com a delegat, una figura indispensable. “En el 2010 vam arribar a estar en Tercera Catalana, però és molt difícil per tots estar aquí”, afegeix amb certa amargor.

Sota la presidència de Josep Sardà i la seva junta, i la direcció tècnica de Jordi Torné, Álvarez, que compleix el seu cinquè exercici en el Canet, destaca l’esforç d’uns jugadors que “ara entrenen dues vegades a la setmana encara que abans eren tres. Nosaltres també anem partit a partit i, encara que no tenim ‘primas’ sinó que paguen els jugadors, ningú ens guanya per il·lusió”.

Només així s’entén que poden subsistir aquest tipus d’entitats. Per cert, “estem intentant trobar algun espònsor que ens ajudi”. Ja ho saben. “El material el posa el club, és el mínim”, matisa aquest exfutbolista amateur que recorda amb nostàlgia el seu pas per l’Alegria o el Júpiter.
Álvarez parla i no para. Esment especial per al tècnic Torné, ja que “ho necessitaven els xavals. Un entrenador no pot ser amic dels futbolistes sinó entrenador. La gent de casa com Albert Pastor o Josep Puigvert són de casa i, repeteixo, no es pot ser amic. Jordi és bestial”.

El camí no serà fàcil. Això ho sap Álvarez i tota la família del Canet per qui aquesta temporada 2015-2016 pot ser extraordinària si s’arriba a ‘cantar’ aquest desitjat ascens.

The post El Canet vol cantar ascens aquesta temporada appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest és l’eslògan que el Futbol Club Oló (Quarta Catalana, Grup 2) mostra a la seva pàgina web i llueix pels camps. És un exemple més del futbol modest que treu forces d’on no hi ha i regala orgull per representar a un poble de 1.000 habitants. Per sobreviure, ja ho saben: “loteries, alguna barra en el bar i tot tipus d’històries”, comenta a Futbolcatalunya el seu president, Gerard Fàbregas amb només 28 anys.

El primer equip d’aquest gran poble, situat entre Vic i Manresa, a uns 50 Kms. de Barcelona és el cuer del Grup 2 de la Quarta Catalana amb un balanç de 13 partits jugats i 13 derrotes. Així és la dura realitat d’un conjunt que ha anotat 2 gols (un d’ells ho va aconseguir el seu últim ‘fitxatge’ Yassine la passada setmana) per 62 en contra. Però hi ha una cosa que ningú ha pogut treure’ls: l’il·lusió.

“Som un poble molt petit que no podem competir a l’hora de portar jugadors. Ni tan sols el camp de terra és nostre, és molt petit i un gran problema, però comptem amb més de cent socis i diversos equips de futbol base i de futbol sala amb els quals anem fent”, afegeix un il·lusionat president a qui solament acompanya un directiu més, Raül Serra. Asseguren que no es retiraran. “Ni de bon tros. Estem aquí i seguirem lluitant. La temporada passada vam acabar cuers en l’últim partit i en l’actual volem lluitar molt més”.

Oló (Grup 2) i Sentmenat (Grup 8) són els dos únics equips de la Quarta Catalana que no han pogut guanyar un sol partit de competició.

The post FC Oló, ‘molts collons i poca por’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

Oló, Sentmenat, Colegio Alemán, Begues B., Fortpienc, Calafell i Maçanet de la Selva no han pogut guanyar encara el seu primer partit de competició en la Quarta Catalana. Són set excepcions que segueixen a la caça i captura d’un primer triomf que els serveixi, si més no, per seguir amb totes les seves il·lusions.

Set més (Mataró At., Jorba, Vallgorguina, Avinyonet, Valladoreix, Vilobí B i Vila-sacra) han pogut, com a mínim, ‘esgarrapar’ un empat.

Entre els set primers casos han collit 10 KO en els seus 10 partits de Lliga conjunts com l’Oló (grup 2), el Colegio Almán i Begues, curiosament aquests dos últims corresponents al grup 11. Pel que fa a l’equip de Santa Maria d’Oló només han anotat un gol (Pol Rodoreda), en la cinquena jornada, però aquí segueixen en la lluita. Les 51 dianes que ja han encaixat no els fan baixar els braços.

Diuen que qui la segueix, l’aconsegueix. Doncs aquí estan aquests 7 ‘valents’ en una complicada Quarta Catalana.

The post El que costa un triomf en Quarta Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

“T’hauria de matar ara mateix”. Tal qual. Això va ser, entre altres paraules, les que el jugador del de Lleida (4a Catalana) li va dir al col·legiat Delgado Mora en ser expulsat. Així ho recull l’acta del partit pel qual el Comitè de competició li ha imposat vuit partits de sanció a la qual no recorrerà el club del Baix Segrià.

Tal com va informar Dani Badía (Catalunya Ràdio) aquest dijous, el xoc, que va acabar amb una gran batalla i amb 0-1 en el marcador el passat 31 d’octubre, va sumar, a més, amb tres expulsions (2 locals i 1 visitant).

“El nostre jugador li va demanar perdó a l’àrbitre en finalitzar el partit, però ja li hem dit que, si això es torna a repetir, no tornarà a jugar més aquí”, va declarar al programa ‘Catalunya migdia esports’ el president de l’entitat, Josep Oriol. El màxim dirigent del club no entén encara “el que li va moure al jugador a actuar així. Som un club de poble i juguem per competir, no per guanyar”.

The post Vuit partits de sanció per una amenaça de mort appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va ser un detall final a l’apartat de precs i preguntes, però que val la pena destacar. Després de gairebé quatre hores d’Assemblea, el president del modest Les Fonts de Terrassa es va dirigir a tots els presents, amb especial dedicatòria per al màxim dirigent de la Catalana, Andreu Subies.

“Tots ens escolten, tots ens escolten, però ningú ens ajuda. El nostre camp està a un quilòmetre de les Fonts i sempre juguem fora. Ens han tret tot el possible i ens han robat en moltes ocasions. Tingueu pietat de les Fonts perquè ara demana ajuda a tota Catalunya i això que el president Subies ha parlat per nosaltres en diverses ocasions”, va afirmar el veterà Arturo Travesa.

Subies li va contestar: “Depèn més de la política que de la Federació. L’Ajuntament ni m’ha presentat ni m’ha dit res des de la nostra última reunió”.

Travesa va encongir les espatlles, es va asseure i va tornar a mostrar la seva amargor amb els seus companys d’Assemblea.

The post Les Fonts de Terrassa suplica ajuda appeared first on FutbolCatalunya.com.

És un exemple a seguir per a tots. No ens enganyem: la imatge de Pere Puntí, que va aparèixer publicada aquest passat dimarts 5 en el suplement de Futbolcat, crida l’atenció de qualsevol lector. Un futbolista protegeix amb el seu cos una pilota enfront d’un rival, però no és un futbolista qualsevol i menys quan es té l’oportunitat de poder parlar amb ell fora del camp.

Dins del rectangle de joc hi ha poc parlament. Jonathan Olmo, 28 anys, 105 Kgs. de pes i 1’86 d’altura –no té cap problema a facilitar-nos totes les dades- és molt més gran en humanitat. Defensa lliure reconvertit en davanter –porta tres gols- parla amb total llibertat i sense cap fre. “El que vaig pensar quan vaig veure la foto? Doncs que molta gent es preguntaria què és el que fa aquest home jugant al futbol i l’única cosa que els puc dir és que vinguin a veure’m i opinin perquè jo m’ho passo molt bé”.

Així de taxatiu es mostra davant la trucada de Futbolcatalunya aquest jugador de l’Sporting Vidrerenca (Quarta Catalana), amb un important historial a l’esquena (Vilobí, La Salle o Salt, entre altres) i que aquest any es va incorporar al club de Vidreres, ja que “Agustín, l’entrenador, em va cridar i em va convèncer”.

El que pensa qualsevol rival quan veu a Jonathan –“ja em coneixen molts”-, és una cosa que Olmo no pot evitar, però quan comença a rodar la pilota “veuen que estic per la labor, sóc un lluitador i sempre dono el 120%. Al final dels partits alguns em feliciten i alguns entrenadors em diuen que els agradaria tenir a dos com jo. És un orgull”. No és per a menys. Jonathan surt “per totes des del primer minut. Generalment surto a per totes des de la primera part, em deixo els collons en el camp i intento ajudar després a l’equip des de la banqueta o la graderia. D’això es tracta, d’ajudar a l’equip”.

El seu equip, l’Sporting Vidrerenca, continuarà el curs vinent a una Quarta Catalana on “hi ha molts equips d’amics que tenen ganes de jugar al futbol”. Aquest any no s’ha pogut lluitar per l’ascens a tercera encara que això no ha frenat la il·lusió d’un grup on Olmo és més que una referència.

Per cert, preguin nota, i que els nens escriguin amb majúscules, el missatge d’un futbolista modest que combina ser professional de la Seguretat amb l’esport que més “m’encanta”. “Amb ganes i humilitat es pot aconseguir tot. Jo puc jugar i això em fa molt feliç. El dia que no pugui ho deixaré encara que, ara com ara, m’ho passo molt bé i, com diu la meva parella, fins i tot l’humor em canvia”. Només queda que felicitar a Jonathan Olmo.

The post Jonathan Olmo, l’ànima de l’Sporting Vidrerenca appeared first on FutbolCatalunya.com.

El 66è aniversari del Vallvidrera Senglars va explicar aquest passat diumenge amb un espectador de luxe en la graderia, el gal·lès John Benjamin Toshack. La seva presència va ajudar a l’equip de Jorge Quixano a sumar un nou triomf davant l’Atlanta El Raval (2-0) en el seu propòsit per aconseguir la segona plaça que possibilita lluitallar per un possible ascens a Tercera Catalana.

El club roig-i-negre, que presideix Juan José Quixano, ocupa la quarta plaça del Grup 15 en la Quarta Catalana, a deu del líder Districte 030 i a nou del segon lloc que ara posseeix la Unificació Ciutat Meridiana..

The post Toshack aplaudeix la victòria del Vallvidrera Senglars appeared first on FutbolCatalunya.com.

Encara que ja estem a la fi de març i amb prou feines queden dos mesos de competició, quatre ‘valents’ segueixen lluitant en les seves categories amb l’ànim de sumar el seu primer triomf. Catalonia (Calonge), Perafort, P.Rª Sant Feliu Llobregat i Polinyà no han pogut assaborir encara la glòria encara que estan en això. Aquest cap de setmana passat ho va aconseguir La Torre de Claramunt i, fa dos, la Ribera d’Ondara.

Els del Municipal de Can Vinço, que només han arrencat un empat en el camp del Sant Mauro, acumulen 19 KO i una igualada, amb 11 gols a favor per 111 en contra; això no impedeix que els de Bernabé Calvo segueixin lluitant en el grup VII.

No són els màxims golejats de la categoria, ja que el ‘rècord’ el posseeix La Salut (Grup 17) amb 122 punts en la seva porteria. Un empat sobre 21 partits porta també el Polinyà en el grup VIII. Ho van aconseguir en el seu camp enfront de l’equip B del Catalonia (2-2). La resta són 20 derrotes, amb 13 gols a favor per 93 en contra. El mateix ocorre amb el primer equip del Catalonia, en el Baix Empordà (grup 29): un empat a zero en Maçanet per 16 derrotes, amb 10 dianes favorables per 82 encaixades.

Fins a quatre empats per 17 derrotes porta la Penya Recreativa Sant Feliu de Llobregat (Grup 13). 27 gols en el seu compte per 77 en contra acumulen ‘Los Pajaritos’. Un de més, cinc empats, posseeixen els tarragonins del Perafort (Grup 25) per 15 KO, amb 18 gols marcats i 60 rebuts.

Quatre ‘valents’ que no han llançat la tovallola sinó que prefereixen seguir en la competició

The post Catalonia CF, Perafort, P.Rª Sant Feliu LL. i Polinyà no llancen la tovallola appeared first on FutbolCatalunya.com.

REDACCIÓ
redaccio@futbolcatalunya.com

No és fàcil posar tres xifres en el marcador de gols a les categories amateurs del nostre futbol. Aquesta temporada, el primer equip que ha assolit aquesta fita ha estat l’Europa B. Va ser diumenge passat, al camp de l’Àliga, jugant com a visitant contra el MBD Lions B, amb un resultat d’escàndol: 0-10 per als de David Vilajoana i Franc Carbó.

El vuitè gol d’aquest partit -anotat pel màxim golejador de la categoria, Genís Blasco- era el número 100 després de 20 partits jugats aquesta temporada. El filial escapulat porta de moment 102 dianes i la seva mitjana és espectacular, ja que supera els cinc gols per partit. L’equip de Gràcia ha marcat en tots els encontres jugats i el seu récord de la temporada són els 12 gols que curiosament li va marcar a la primera volta al mateix rival de diumenge, el MBD Lions B, al Nou Sardenya.

Treient els gols en pròpia porta i basant-nos en les dades que ofereix la Federació Catalana al seu web oficial, el filial escapulat reparteix les seves dianes entre 18 jugadors diferents. L’indiscutible pitxtxi és Genís, amb 31 gols, 2 d’ells des del punt de penalti. Pons, amb 10 i Marc Borrull i Lucho, amb 9, el segueixen. Víctor i Carlos es reparteixen 7 per samarreta, mentre que Josep i Kevin en porten 4. Amb 3 trobem a Jona, Pablo i Martí, aquest amb un de penalti. Amb 2, a Jordi Borrull i Carlos Chipantasi. Finalment, Eduard Sala, Dani, Yusuke, Alberto i Antonio –aquest, de penalti- tanquen la llista d’anotadors de l’Europa B.

Tots ells formen part de la segona promoció d’un filial de l’Europa que va tornar a néixer la passada campanya, agafant el testimoni del desaparegut Caprabo-Europa B. La idea era formar un filial amb futbolistes sots-23 de cara a mantenir la formació de jugadors, que és una de les característiques de l’entitat que presideix Guillaume de Bode. Sota la coordinació d’un clàssic del club, Jordi Vela, el filial es va quedar a les portes de l’ascens a Tercera Catalana la temporada passada i aquesta sembla que el té a tocar.

Un any abans, la plantilla entrenada llavors per Casimiro Arellano va acabar segona la Lliga al grup 18 de Quarta Catalana. Només el Besós Barón de Viver va assolir més punts que el filial, que va acabar el campionat amb 19 victòries, 5 empats, 2 derrotes, 87 gols a favor i 29 en contra. 62 punts que el van permetre jugar la promoció d’ascens contra el Castellbisbal. Els vallesans van guanyar 5-3 al seu camp i van empatar 2-2 a la tornada al Nou Sardenya. Malgrat la bona temporada, l’Europa B havia de repetir curs a la mateixa categoria.

David Vilajoana, un tècnic que arribava del Sant Ignasi, acceptava el repte de tornar a lluitar per l’ascens, després de l’adéu d’Arellano. Els números d’aquesta temporada, al grup 18 de Quarta Catalana, són meritoris. 17 victòries, 2 empats i només 1 derrota –al camp del Monopol a la primera volta per 2-1- en 20 partits, amb 102 gols a favor i només 13 en contra. I és que no només s’ha de destacar la capacitat golejadora, sinó també la fermesa defensiva. Joan Muñoz ha jugat bona part de la temporada sota els pals fins que ara fa pocs dies es va incorporar al Granollers, de Primera Catalana. Ara, Jan Gutiérrez és el porter titular del filial.

Amb 53 punts, l’Europa B supera en 7 a l’Olympia II (46) i en 18 al Monopol (35), els seus teòrics perseguidors. Les retirades de Barcino Dragons, UE Poble Sec i la del Cerro fan que a l’equip de Vilajoana només els restin set partits de Lliga. El darrer, el proper 4 de maig, al camp de l’Alegria, on potser el filial ja jugarà amb l’ascens a la butxaca. Pel que fa als gols, el repte de superar a l’equip més anotador a la temporada 2012-2013 encara queda lluny. Va ser el Corbera d’Ebre, que jugava al grup 20 de Quarta Catalana, i que va marcar 142 dianes, malgrat que ho va fer en més partits dels que podrà disputar l’Europa B: 32. Un repte difícil, sí, però no impossible per a un conjunt gracienc que té l’honor de ser el primer ‘centenari’ (en gols) de la temporada 2013-2014.

The post L’Europa B, el primer centenari en gols de la temporada appeared first on FutbolCatalunya.com.

REDACCIÓ
redaccio@futbolcatalunya.com

Els sequistes havien quedat enquadrats al grup 17 de la Quarta Catalana. Arribaven a la darrera categoria del futbol català desprès que al gener d’aquest 2013 haguessin de prendre la dura decisió de retirar-se a Tercera Catalana. Però ara la història s’ha repetit. “Manca de patrocini i de gent (jugadors)” són les causes que explicaven al seu compte de Twitter. De fet, les causes que provoquen el 95% de les retirades de clubs.

La junta que encapçala Josep García Bernadí (va accedir al club després de la presentació d’una moció de censura contra l’anterior president, Pedro Venero, l’any 2010) ja ho va avisar quan l’equip sequista es va retirar: el Poble Sec tornaria a competir aquesta temporada o bé a la 2014-2015, “depenent de com evoluciona l’economia del club”. Aquest serà el factor que marqui si aquest històric del futbol català està vivint una lenta agonia o bé reneix de les seves cendres com la mítica Au Fènix.

L’entitat, però, no ha cessat totes les seves activitats. Manté el seu equip de veterans i aposta pel futbol base, amb el seu juvenil, el seu infantil i els equips alevins i benjamins que estan cridats a ser els components de la nova UE Poble Sec amateur. Les pedres de La Satàlia encara recorden èpoques de glòria, quan el ‘Sec’ jugava a la Tercera Divisió dels anys 50 i 60. O quan va arribar el primer Trofeu Moscardó, guanyat a les Corts contra l’Ibèria, un altre històric que aguanta com pot.

Però la realitat és la que és i ara La Satàlia espera ser l’escenari de la renaixença d’un club amb 85 anys d’història i que vol evitar la desaparició. L’economia, el temps i la il·lusió dels seus gestors i esportistes tindran la paraula, tot i que a la temporada 2013-2014 no veurem al ‘Sec’ a la Quarta Catalana.

The post UE Poble Sec: Lenta agonia o Au Fènix? appeared first on FutbolCatalunya.com.