Tres partits, tres victòries, nou punts i una agradable sensació d’equips que faran parlar. Ciudad Cooperativa i San Juan At. Montcada han començat la Lliga Elit d’una manera imponent, espectacular i convincent. Dos nouvinguts de Primera Catalana marquen el camí de la categoria en aquest curs 2025-2026 encara que, evidentment, la història sempre és com desenvolupa el seu final.

Ara com ara comparteixen lideratge i només el factor diferencial de gols (+ 5 enfront de +3) marca la primera i la segona posició favorable al San Juan.

EL SAN JUAN AT. MONTCADA D’OSCAR

El SJA Montcada és el reflex de la perseverança i de l’orgull, ja que només així s’entenen els resultats d’un equip lliurat a la seva afició. De la mà de Dani Sánchez no hi ha repte que se li resisteixi i amb molts il·lustres veterans es pot permetre somiar.

Joshua, Carlos Martínez, Nono, Ton Alcover, Jota, Omar, Pou i…. el supercrack de Montornès del Vallès, el ‘professor’ realitzador, Òscar Muñoz. Als 38 anys li “cauen‘’, com sempre, els gols i ve d’un hat-trick enfront dels ‘diables vermells’ del Martinenc. Impressionant Oscar a qui la UEFA va destacar en la Copa Regions UEFA (2013) i que ha trobat el seu veritable lloc a Can Sant Joan. Segur que superarà les 15 celebracions del curs passat.

Els montcadencs es van imposar per la mínima a Júpiter i Sabadell B mentre que van golejar el Martinenc. Ara arriba una prova de foc al Municipal de Sant Just Desvern enfront d’un gran Atlètic.

LA ‘COOPE’ ÉS UNA MÀQUINA

És clar que la Ciutat Cooperativa, la familiar ‘Coope’, també mereix el seu capítol especial. Tres ascensos consecutius amb Javi Calvo els donen als grocs un toc de màxim respecte per a la seva estrena en la Lliga Elit.

Les seves victòries enfront de Valls (1-0), Vilafranca (2-1, obligat canvi d’escenari) i San Mauro ja deixen veure les seves possibilitats. L’exercici passat només van deixar escapar 12 dels 45 punts disputats al Municipal Dani Jarque. Ara toca el primer examen a domicili al Sagnier per al diumenge.

No obstant això, la ‘màquina’ santboiana està a punt amb Kilian García, Pueyo, Biel Blanco, Venja i el gran David Toro a qui se li trobarà a faltar per la seva sanció de 4 partits. Ja ha complert un.

The post Examen per a la ‘Coope’ i San Juan At. Montcada appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pocs futbolistes reben un merescut i sentit homenatge després de tres anys ja absent entre nosaltres, però Nacho del Moral li ho va guanyar a pols. Aquest dissabte era el dia triat perquè des de casa seva se li rendís aquest record entre els veterans del Manresa, del Prat i l’Espanyol. Sorgit al Congost, Nacho sempre estarà entre nosaltres. Felicitats al CE Manresa per una excel·lent organització

The post Sentit homenatge a Nacho del Moral appeared first on FutbolCatalunya.com.

Gairebé quatre dies després de confirmar el descens a la Lliga Elit després de 17 temporades entre Segona B i Segona Federació i Tercera, la AE Prat ha expressat a la seva afició el disgust que envolta a l’entitat. Ni una sola referència a la paraula ‘fracàs’ al seu comunicat, no obstant això, s’admet que aprendran dels “errors” -no destaquen cap- i es promet “treballar de valent” per a “capgirar” la situació.

Els pratencs han disputat una temporada realment nefasta. Costa veure a aquest històric del futbol català en la tercera edició de la Lliga Elit encara que els seus 24 punts li van condemnar Divendres Sant.

NÚMEROS MOLT FLUXOS

La veritat és que la 2024-25 ha quedat reflectida clarament en la classificació. Amb 10/48 punts reeixits al Sagnier i amb 14/45 a domicili, no es podia esperar un altre desenllaç que el descens.
El pobre nombre de gols anotats (26) -segon menys realitzador després de San Cristóbal- i haver encaixat 42 -el quart més golejat al costat del Tona (42)- eviten majors comentaris. Treball té i tindrà el seu vicepresident econòmic i esportiu, Xavi Vilajoana.

MOTOSO, FET POLS

A l’espera de reaccions oficials, a més de la nota oficial d’avui, cal recordar les declaracions del tècnic Miguel Àngel Motoso a ‘ElPrat. Ràdio’. “Estic destrossat, fotut… la classificació ens deia des de fa temps que l’equip estava malament… personalment estic fet una merda”, admetia només caure davant el veí Hospi (0-2).

Ara, quan falten tres jornades per a tancar aquesta Fase regular, només queda “passi el que passi, en la classificació, defensar l’escut. Pels jugadors, per l’escut, per la gent que ha apostat per ells, perquè cobren uns diners o perquè volen jugar en un altre lloc. No sé, però sempre hi ha motius per a ser professionals, ja que al final la paraula clau és aquesta. Et deus a un club i cal acabar bé any”.

Motoso, amb més de deu anys com a responsable tècnic al Prat en diferents llocs, i diversos ascensos en el seu historial, prefereix “valorar si em veig amb forces, com va passar amb el filial, per a pujar i a veure si el club aposta per mi”. Per si val per a alguna cosa “sempre ho he dit: estic molt a gust aquí. Visc al Prat fa dos anys, m’encanta el poble, la gent i el club. Estic en un àmbit molt segur i no hi ha millor lloc que aquest”.

“A nivell entrenador està també l’ego de dir deixa’m seguir aquí i pujar l’equip a Tercera, però ara no és un tema prioritari”, conclou.

The post Motoso: “Personalment estic fet una merda” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El futbol barceloní va viure la seva època més gloriosa a principis del segle XXI. El Badalona de Fermín Casquete, L’Hospitalet de Miguel Álvarez o la històrica Gramenet d’Antonio Morales van fregar el futbol professional. Hi havia nivell futbolístic, inversió econòmica i suport social. Cap de les tres coses s’ha reproduït els anys posteriors. El Cornellà d’Andrés Manzano, amb els seus tres playoffs consecutius, és la única excepció d’una travessa pel desert dels equips de la rodalia de Barcelona.

Ara, els únics representants catalans a la tercera categoria estatal són Nàstic i Barça B. El filial blaugrana té molts números de perdre la categoria i caldrà veure què passa a Segona Federació. Europa i Sant Andreu, les dues excepcions d’un lustre negre pel nostre futbol, lluitaran per evitar que l’Atlético Baleares faci un Hércules i deixi els catalans amb un pam de nas per segon any consecutiu.

QUATRE ANYS DE FUTBOL SENSE ASCENSOS

I és que des de la reformulació de categories el 2021 ni un equip de Catalunya ha aconseguit un ascens a Primera Federació i cap ha pujat tampoc a Segona Divisió. El Nàstic, una altra de les excepcions, ho va fregar la temporada passada. La realitat és la que és i es fa encara més dur si es compara la presència de catalans a categories professionals amb la de madrilenys, andalusos, valencians o bascos.

El suport social és pràcticament nul a excepció d’Europa i Sant Andreu. Ciutats de més de 200.000 habitants estan representades per clubs que amb prou feines arriben al miler de socis. Des de la RFEF s’exigeixen unes obligacions estructurals per competir a categories altes que es van pensar en base a uns ingressos que mai s’han complert. El problema, certament, és multifactorial.

HISTÒRICS AL POU

Però el que fa mal realment és veure equips que no fa tant feien història perduts de Tercera Federació cap avall. El Cornellà té tots els números per sumar-se a L’Hospitalet, Badalona o Prat a la quarta categoria estatal. De fet, els pota blava també tenen a tocar un descens més.

Altres com el Santboià estan a Primera Catalana. El Gavà, el Mataró o el Premià a Segona Catalana i la històrica UDA Gramanet al pou més absolut de la Quarta Catalana. Els anys feliços de principis de segle han deixat pas a un autèntic desert pels clubs de la rodalia de Barcelona. Aquest via crucis no sembla que tingui solució a curt termini i el pitjor és veure com s’apaga el que no fa tant era l’orgull i la passió de moltes persones.

The post El futbol de la rodalia de Barcelona s’apaga appeared first on FutbolCatalunya.com.

Xavi Vilajoana compleix la seva tercera temporada com a dirigent de l’AE Prat i des de la seva posició com a vicepresident econòmic i esportiu no oculta la seva preocupació per l’actual moment pel qual passa el primer equip. Alhora també mostra la seva total confiança en el grup de tècnics i jugadors que han de sortir d’aquesta zona complicada de la classificació.

La seva àmplia experiència com a jugador i com a gestor és una garantia per als potablava més acostumats a lluitar en zona d’ascens. La seva aposta pel futbol formatiu també té el seu preu.

“A VEGADES, LA SOLUCIÓ PASSA NOMÉS PER UN BON RESULTAT”

Què passa, Sr Vilajoana!. Quinzens, igualats a punts amb el Cerdanyola a la primera posició de descens. Veure-ho per a creure-ho

Perquè passa que surt creu en cada partit, res més ni menys. És difícil fer el canvi de mentalitat i l’associem a un tema mental, els jugadors són els mateixos que els de l’any passat, ens hem reforçat bé, dominem els partits, però els rivals ens castiguen molt fàcilment. Això genera un ‘bucle’ que costa superar.

Doncs ara sí que preocupa perquè si parla de “tema mental” les solucions no arriben en tres o quatre dies…

O sí, a vegades la solució passa només per un bon resultat, això també passa. A veure si aquest resultat arriba, s’està fent i, d’una vegada per sempre, ha de sortir cara.

“ELS RIVALS ENS CASTIGUEN MOLT FÀCILMENT”

El problema és que els hi costa molt marcar gols…

No tant ja que hem marcat en els últims partits; el problema és que hem perdut gairebé 20 punts en els últims minuts dels partits (des del minut 86 al 96), 18 punts, crec. Si se sumessin a favor… no és un problema de fons, però es genera aquesta por a aquests minuts finals i ens penalitza molt. Cal arribar més folgats per a aquests minuts.

Llegim a MD per part del seu entrenador, Miguel Angel Motoso que ”l’equip entrena de meravella”. Si és així, per què no es juga també de meravella?

Perquè ens penalitzen molt els errors individuals, la falta de contundència i la por escènica dels últims minuts. Crec que ens van remuntar tres partits seguits en els 3/4 minuts finals i això ha calat. Cal recuperar aquesta confiança.

“LA POR ESCÈNICA DELS ÚLTIMS MINUTS PENALITZA”

El que també crida l’atenció és que el segon (Girona) ja ha encaixat 26 gols, un menys que el Prat, i el Manresa 28 (dos més), però el Prat està a baix.

Perquè ens han penalitzat molt aquests partits. De fet, no perdem des del dia del At. Lleida per més d’un gol.

I amb 6 porteries a zero que també és una dada a considerar.

Per això. No són números per a estar on estem, per aquesta raó m’agrada mirar sempre el got mig ple. El bo i el dolent és que podem guanyar a qualsevol independentment de la zona on estigui a la classificació.

“JO SEMPRE SOC OPTIMISTA”

Què tal Héctor Rodríguez perquè es va retirar el diumenge amb problemes als isquiotibials?

Cal esperar. Avui li feien proves per a veure per a quant temps té. Això és una altra cosa perquè mires a la graderia i ja veus la quantitat de lesionats que hi ha. Diego va sortir a jugar el diumenge amb dos dies de treball, tenim també a Sarsanedas lesionat, a Rosanas, Gustavo.. i tot això afecta.

El que passa és que estem tots acostumats a veure al Prat a dalt i costa veure el contrari.

La temporada passada ningú donava un duro per nosaltres i juguem play-off. Tenim una manera de jugar, d’entendre el futbol i d’arriscar molt i ens costen molts punts. Continuo pensant que seria un error canviar de manera i cal jugar com s’entrena. No pots entrenar 4 dies una cosa i jugar a una altra cosa, això no ho farem.

“PER QUÈ NO PODEM REACCIONAR ENFRONT DEL GIRONA B?

Més números: a casa i fora, 10 punts. Total= 20

A casa sempre hem tingut més problemes encara que aquests números demostren que la nostra manera de jugar no canvia ni fora ni a casa. Fins ara ens ha anat bé i ara hem de trobar el punt d’inflexió.

Aquest pròxim diumenge els visita el Girona B que arriba amb una targeta de 10 triomfs i 4 empats consecutius, no perden des d’un llunyà 27 d’octubre. Serà diumenge al Sagnier?

I, per què no? Pot ser en qualsevol partit i jugarem com ho fem sempre. Ara recuperarem més efectius, peces importants.

“HEM DE TROBAR EL NOSTRE PUNT D’INFLEXIÓ”

La classificació també demostra que un o dos triomfs consecutius els puja a posicions més còmodes.

Així és perquè tot està molt atapeït. Jo soc optimista sempre, és un tema exclusiu de resultat. Si veiéssim que el grup està trencat o juga malament seria una altra cosa.

Vostè sempre s’ha caracteritzat per la confiança en els tècnics, és a dir, Motoso no perilla?

No. Seria molt irresponsable gestionar un equip només mirant el resultat del dilluns, el podria fer qualsevol. Cal analitzar moltes coses.

“TOTS ELS CLUBS ENS NECESSITEM”

Ha parlat ja amb la seva plantilla?

Sí, en anteriors setmanes ho hem fet i l’equip és conscient que cal fer un pas endavant. Som un equip jove amb una mitjana d’edat de 23 anys. Això forma part del nostre projecte per a créixer amb gent de casa i no és fàcil i prova d’això és que no ho fan molts.

Com a responsable econòmic del Prat pot contestar perfectament. Aquest dijous es reuneixen els clubs a la FCF, sense la presència de la Federació, per a parlar d’aspectes comuns. Vostè creu que els clubs catalans estan units?

Jo crec que tots els clubs ens necessitem, poden haver-hi petites diferències però cal anar tots a l’una. Les bones intencions sempre estan. Nosaltres apostem pel nostre futbol base com sempre he dit i no canviarem.

“HEM ESTAR DAMUNT DE NOSTRA FEDERACIÓ”

Però vostè no creu que el futbol català no necessita un canvi perquè se’n va pel camí equivocat?

A veure: tots el podríem fer millor? Sens dubte. Hem estar damunt de nostra Federació, sigui qui sigui, perquè som els administrats i els que rebem la seva gestió. Tenim tot el dret del món a exigir que es facin bé les coses i que es millorin. A partir d’aquí, vull pensar que la FCF també té ganes que els clubs estiguin satisfets. Confio en aquestes reunions, que es treguin conclusions i es transladen a la Federació.

El que és clar és que, si no estan units els clubs, no aconseguiran mai res.

Claríssim. Els objectius són els mateixos per a tots.

The post Xavi Vilajoana confia al màxim en el Prat de Motoso appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb el desig d’aconseguir l’única plaça d’ascens lliure a la Segona Federació, arrenca una nova Fase final d’ascens. Prat-L’Hospitalet i Badalona-Vilassar Mar jugaran aquest diumenge el primer partit de la primera eliminatòria, un llarg camí de tres per a obtenir la glòria.

Només la UE Olot pot respirar ja vacances amb el seu ascens directe mentre que no sols els 4 implicats miren amb desig aquest objectiu final. Els dos descensos de Segona (Cerdanyola i Manresa) compliquen el futur del Grup V de Tercera.

Tots els equips estaran pendents d’un possible ascens d’un català a la Segona Divisió perquè el benefici s’arrossegaria. El 15è de Tercera Federació (Pobla Mafumet), 12è de la Lliga Elit, el pitjor 12è de Primera Catalana i el pitjor 13è de Tercera Catalana estaran molt atents a aquests descensos no compensats.

PRAT-L’HOSPI (A 2a FEDERACIÓ)

El Sagnier és el primer escenari de l’enfrontament entre els veïns Prat i L’Hospi, cinquè i segon classificats, respectivament. A la Lliga el balanç només va afavorir als potablava (0-1 a casa riberenca, 2-0 a la pratenca).

Els de Joan Sánchez, que han sumat aquesta Lliga 69 punts, només han obtingut 29 /51 (56,8%) lluny del seu estadi. Per contra, els de Miguel Motoso, amb 51 punts totals, han aconseguit 24/51 (47%) a domicili.

La diferència de gols totals marcats (39 enfront de 56) i encaixats (28 enfront de 30) reflecteixen la realitat final de 18 punts entre l’un i l’altre.

Els riberencs Òscar Gómez (13) i Albert López (10) són els màxims golejadors de l’Hospi; Ashot (10) ho és pel costat del Prat.

BADALONA-VILASSAR (A 2a FEDERACIÓ)

Més tard començarà l’encreuament entre Badalona i Vilassar Mar, quart i tercer classificats, respectivament, a la Lliga regular. En la Lliga tenen avantatge els mariners, ja que es van estrenar amb triomf (1-0), a la 1a jornada de Lliga (10 setembre 2023) i van igualar (1-1) a la segona volta (18a Jornada, 28 de gener 2024).

L’equip escapulat dirigit per Gerard Albadalejo, que va acabar Lliga regular amb 55 punts, va obtenir 36/51 (70,5%) a casa seva mentre que els d’Albert Aybar ‘Peque’, amb 60 punts finals, van acabar amb 18/51 (35,2%) lluny del Xevi Ramon.

La diferència golejadora és bastant similar perquè a favor entre badalonins i maresmencs va quedar bastant justa. 41 marcats per Vilassar enfront de 44 del Badalona per 27 encaixats i 36, respectivament.

Toni Larrosa (12, Badalona) i Àlex Montalbán (8, Vilassar) són els seus dos màxims realitzadors.

PLAYOFFS D’ASCENS A SEGONA FEDERACIÓ 2020-2021-2022-2023

.

.

.

The post Arrenca el llarg camí cap a Segona Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.

Jornada 32a intersetmanal per a la Tercera Federació a falta només de dos per al final de la Fase regular i especial al Dia del Treballador.

Qui pot respirar és el campió UE Olot mentre L’Hospi i Vilassar lluiten per la segona plaça i un total de 5 equips ho fan per les dues restants. Badalona, Prat, L’Escala, Tona i Montañesa encara tenen esperances d’arrodonir el curs que els escapulats surten amb avantatge.

El líder de Pedro Dólera té preparada una altra festa per a celebrar l’ascens i d’aquesta circumstància es vol aprofitar el seu rival, L’Escala, Per als d’Aday Benítez és tot un examen mentre el Prat la hi juga a casa seva.

UNA TERCERA MOLT IGUALADA

L’Hospi i Montañesa necessiten guanyar si volen seguir en la lluita. Els riberencs no poden deixar escapar l’ocasió d’aquest segon lloc mentre que els de Nou Barris van pel seu quart triomf consecutiu.

D’altra banda, estarà atent el Vilassar de Peque que, a la tarda (18.30) ha de rendir visita a Reus, un dels camps sempre més difícils de la categoria. Els mariners miren superar la seva nota encara que aquest tercer lloc ja és molt meritori.

Clar que el partidàs d’aquest dimecres festiu està marcat al Sagnier. Els potablava estan al caient del precipici, per dalt, mentre els filials gironins miren l’infern a només 5 punts.

Cal no oblidar, sinó tot el contrari, que només l’Olot està ja en Segona Federació. És a dir, el 15è (Pobla Mafumet) tampoc tindria assegurada la seva continuïtat si no hi ha un segon ascens.

ATENTS A L’EFECTE DESCENSOS

Ni el 15é de 3RFEF ni el 12é de la Lliga Elit, a més del pitjor 12é (per puntuació) dels tres grups de Primera Catalana, i així successivament.

Però anem a pams i primer cal disputar aquest 1 de maig. Gairebé descendit la UE Castelldefels, el Rapitenca somia apurar totes les seves possibilitats enfront d’un Tona que també vol promoció d’ascens.

El mateix que faran Vilafranca i Mollerussa encara que la situació dels visitants és molt pitjor. Tot sembla indicar que San Cristóbal, FE Grama i Peralada ja tenen fets els seus deures.

The post A la Tercera se’ls gira feina el Dia del Treballador appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segueix la UE Olot amb la seva excel·lent temporada 2023-2024 i augmentant el seu avantatge respecte al segon classificat a 12 punts, el CE L’Hospitalet després de guanyar el Prat per 1-2. Els gols del clàssic Marc Mas i de Forés van remuntar l’inicial de Ferran Sarsanedas (24′).

Amb una segona meitat molt encertada de cara a la meta contrària, els garrotxins van deixar que el seu Pitxitxi augmentés el seu compte personal (48′). Posteriorment, Arnau Forés va donar els tres punts al tècnic pratenc, Pedro Dólera al Sagnier.

A falta de 7 jornades per al final, els 21 punts pendents no s’asseguren aquesta primera plaça privilegiada per als olotins encara que el marge actual de 12 és un comodí magnífic.

The post Imparable UE Olot, a 12 punts de l’Hospi appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els 4 punts que separen a Olot i L’Hospitalet, primer i segon de la Tercera Federació (Grup V) mereixen capítol a part, però els 3 que separen al quart del dècim, també.

Prat, Reus FC Reddis, Peralada, Badalona, Montañesa, Tona i L’Escala formen un grup interessant de 7 equips separats només per 3 punts d’or.

UNA LLIGA MOLT IGUALADA

A falta de 10 partits per al final de la Fase regular, ningú podria atrevir-se a pronosticar res i, per descomptat, tot pot passar. 30 punts en joc són massa per a buidar el futur; no obstant això, la igualtat que demostra aquesta Lliga aquesta temporada és aclaparadora.

Tot sembla indicar que qui ‘viu’ millor és el Vilassar de Peque situat en una còmoda tercera plaça amb dret a promoció de play-off.

Aquesta setmana s’han mantingut en aquest lloc de privilegi els habituals Olot i Hospi, els mariners i els potablava i han tornat els roig i negres.

Segur que les pròximes jornades aclariran una mica més aquesta curiosa classificació a la qual encara li queda pendent el partit Tona-Pobla Mafumet corresponent a la 23a Jornada.

PER BAIX, TAMBÉ 3

Aquesta igualtat entre els 7 equips destacats també es repeteix per la zona baixa. El Castelldefels de Miki Carrillo és l’actual cuer amb 22 punts; després, amb 1 més, i amb 3 de marge apareixen Vilafranca (23) i Rapitenca amb Girona B (26).

Però atenció perquè l”infern’ de Tercera tampoc està buidat perquè San Cristóbal suma 27 per 28, Mollerussa i Pobla Mafumet.

24a JORNADA

Per a aquest pròxim cap de setmana, 24a jornada de competició, hi ha partits estel·lars i molt directes. Tona-San Cristóbal, Girona B-FE Grama, L’Escala-Pobla M. Prat-L’Hospitalet, Vilassar-Montañesa i Reus FC Reddis-Badalona prometen xocs interessants. I, per descomptat, la visita del líder UE Olot a Mollerussa.

The post Tres punts d’or per a animar la Lliga appeared first on FutbolCatalunya.com.

Per primera vegada la AE Prat es posiciona entre els cinc primers triats per a la disputa de la promoció d’ascens. Cert que la segona tornada només ha fet que començar (dues jornades), però també cal recordar que els potablava venen des de l’onzena plaça en la jornada 6a.

De fet, es van estrenar els de Miquel Motoso en aquesta cinquena posició, van deixar enrere les deu primeres en l’octava i han sabut, a poc a poc, escalar i aconseguir objectius.

UN PRAT MOLT RENOVAT

Amb només 6 futbolistes del curs anterior i amb l’arribada del tècnic del filial, els potablava, ‘reis de l’empat’ (8) de la categoria, són el tercer equip menys realitzador del grup V. Al costat de Montañesa i San Cristóbal només han materialitzat 17 gols mentre que són tercers en el capítol de rebuts igual que L’Hospitalet (14), un més que la ‘Monta’ i 2 més que el líder Olot.

La veritat és que una ratxa de 2 triomfs i 4 empats consecutius li han retornat a una 5a plaça molt competida perquè li persegueixen (a 2) Reus FC Reddis, Montañesa i FE Grama. Clar que també els pratencs estan a 2 del Vilassar (31) i a 3 del Tona (32, tercer).

Aquest Prat és capaç de tot, segons s’ha pogut comprovar durant aquesta primera part del campionat. Capaç de guanyar a L’Hospitalet i a Olot i capaç, d’altra banda, de caure al Sagnier enfront de La Pobla o ‘SanCris’. Molt meritori haver mantingut en 8 ocasions la porteria a zero en les 19 jornades disputades.

En resum: han sumat 13 punts sobre 27 disputats a casa per 16 de 30 a domicili.

TRIOMF DAVANT EL PERALADA

Els dos gols psicològics aconseguits per Coro (5′) i Peñalba (84′) davant el Peralada deixen a aquesta AE Prat en una situació de privilegi. Obligats a estar en el més alt per la seva història, per la seva procedència i pel seu poder, i, encara queda molt camí per recórrer, ja estan molt ben adreçats.

El tècnic Miquel Motoso respirava tranquil després de superar als xampanyers. “L’equip va ser una piconadora en la primera part. Necessitàvem guanyar davant la nostra afició i fer-ho per més d’un gol, necessitàvem moltes coses que finalment s’han produït”.

Idèntic discurs que l’autor del segon gol, Tomás Peñalba a les seves declaracions a ‘Esports en Xarxa’. L’equip està fent les coses molt bé, necessitàvem aquesta victòria una mica més contundent per guanyar de més d’un gol i a més fer-ho a casa. Victòria contra un equip que a priori és de play-off i molt content per l’equip”, va dir.

The post El Prat torna a posicions de promoció appeared first on FutbolCatalunya.com.

Només és una dada encara que sempre va bé parlar de rècord de gols (26) a falta de tres jornades perquè acabi la primera volta de la competició.

Els 18 equips d’aquesta Tercera Federació (Grup V), mancant el partit ajornat entre Peralada i San Cristóbal, 10 de gener, 20 hores), han situat la marca de gols a favor en 266. És a dir, 2,1 gol per partit, ja que s’han disputat un total de 125 fins al passat 17 de desembre.

26 GOLS, RÈCORD 2023-2024

Curiós és que hàgim hagut d’esperar a l’última jornada de l’any 2023 perquè s’estableixi aquesta xifra encara que així és la realitat. De fet, només s’ha sobrepassat la vintena d’alegries en 5 ocasions més; a part d’aquest últim cap de setmana, la millor dada es va aconseguir a la tercera jornada del 24 de setembre.

Tot el contrari va ocórrer a les jornades 2 i 10 així com en la 9, la pitjor de totes amb 13 mentre que els 7 gols locals per 6 visitants marcats aquest 5 de novembre han d’alarmar a qualsevol.

Una altra curiositat lògica i gens sorprenent significa que dels 125 partits disputats fins a aquesta parada de competició, 62 (49,6%) van acabar amb triomf local, 30 van ser empats (24%) i 33 (26,4%), victòries a domicili.

MARC MAS, UN CLÀSSIC

Bona part de culpa d’aquests 266 gols la té un especialista, un clàssic realitzador del nostre futbol, Marc Mas (UE Olot). El davanter silenc ja suma 7 gols (2 de penal) en els 14 partits en els quals Pedro Dólera li ha alineat.

A cinc gols es troben mitja dotzena de futbolistes: l’osonenc Raúl Campayo (Tona), l’emergent Walid (Badalona), l’armeni Ashot Adamyan (Prat), els riberencs Albert López i Oscar Gómez (CELH) i l’etern Pime (L’Escala).

Recordem que el passat curs 2022-2023 va tancar la Fase regular com Pitxitxi, Fernando Velillas (13).

The post Rècord de gols per a acomiadar 2023 appeared first on FutbolCatalunya.com.

La reconstrucció de l’AE Prat porta el seu temps al punt que deu jornades de competició han servit per a començar a veure les intencions potablava. De la mà de Miquel Motoso, un gran coneixedor de la casa, el triomf al Municipal d’Olot de Pedro Dólera tradueix molt més que tres punts.

Aquest Prat, que s’ha col·locat a la novena posició de la classificació, ofereix números baixos encara que rendibles. Nou gols a favor (només ha deixat de marcar en 3 ocasions) per 9 en contra (tres porteries a zero) mostren la seva potència lluny del Sagnier. A domicili sumen el doble de punts que davant la seva afició perquè són 10 (3 triomfs, 1 empat i 1 derrota) enfront de 5 com a local (1 derrota, 2 empats i 2 KO).

UN PRAT EN PROGRESSIÓ

Els de Motoso, que repeteixen aquesta novena plaça per tercera jornada consecutiva, demostren una progressió notable que s’ha reconfirmat amb el triomf a l’invicte Olot amb gol del gallec Martín Lamelas. Dues setmanes abans van fer el propi a L’Hospitalet amb gol del jove armeni Ashot igual que va ocórrer a Peralada encara que allí va ser un doblet dels 4 que ja acumula.

Aquest pròxim cap de setmana toca una nova sortida per a l’11a jornada a Vilassar, un camp on els de Peque han deixat escapar 7 punts dels 15 disputats

MIQUEL MOTOSO DESPRÉS DEL 0-1 A OLOT

“Va ser un partit molt intens davant el millor equip de la categoria; va ser èpic i hem demostrat casta i saber estar en tot moment”

“Sabíem que la proposta de l’Olot era fer un pas endavant mentre que nosaltres volíem esperar per a fer les transicions i ens va sortir bé”

“Vam voler ser protagonistes, intentar provocar situacions més llargues i efectives davant l’equip més important de la categoria”
“Sabíem com treballa el míster (Dólera), el vaig veure molts partits en el filial, té uns patrons significatius i, a partir d’aquí, ens ha sortit bé”

“Vam mantenir el ritme alt encara que ens van fer sofrir”

The post Aquest Prat funciona millor lluny del Sagnier appeared first on FutbolCatalunya.com.

VEURE MARCADOR 10A JORNADA I CLASSIFICACIÓ

The post Cap dels sis primers poden vèncer appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nova temporada per a la Tercera Federació i nova oportunitat per a tornar a comprovar el menyspreu que el president de la FCF, Joan Soteras, i la seva junta mantenen per aquesta categoria. Incapaç de resoldre el problema de Primera Federació, els clubs van somiar que el septuagenari podria aconseguir 2 grups per a la cinquena categoria del futbol espanyol. Per descomptat que no va moure ni un dit.

Així les coses, es torna als 18 equips, per capritx de Luis Rubiales, i, tret que canviïn el reglament durant la competició (més que possible), el curs arrenca aquest cap de setmana.

El final de la primera volta serà el 21 de gener del 2024 mentre la Fase regular acabarà el 12 de maig. Un mes més tard (juny) finalitzarà el play-off d’ascens a la 2a Federació. Els dies 10, 24 i 31 de desembre es gaudirà descans i l’1 de maig es jugarà en jornada intersetmanal.

UNA TERCERA IGUALADA

El retorn d’equips com Olot i Prat de Segona, l’arribada de Mollerussa, L’Escala i Reus FC Reddis, de Primera Catalana, animen la competició.

Clàssics poderosos com a L’Hospitalet, Girona B i Badalona, als quals s’uneixen Tona i FE Grama, al costat dels ‘guerrers’ San Cristóbal, Castelldefels, Pobla Mafumet i Montañesa donen cos a una categoria potent.

Només el campió puja de manera directa, tornen a barallar del segon al cinquè per una altra plaça d’ascens i baixaran 3 tret que els catalans de Segona Federació diguin el contrari.

FITXATGES INTERESSANTS

Amb una ‘finestra’ gegantesca per a fitxatges (de l’1 de juliol 2023 a l’1 febrer 2024), els clubs s’han reforçat de veritat. Prat i Vilafranca només han mantingut a 5 futbolistes mentre en la FE Grama, Rapitenca i Vilassar són 6. El pressupost mínim exigit per la RFEF (80.000 euros) queda molt lluny de la realitat de la majoria de participants.

Noms com Batanero i Forlín, Marimón, Galeano i Kilian Villaverde, Ot Serrano, Pime i Xumetra, Joel Lasso i Sanku, Juwara, Kevin Alarcón, Marc Mas i Ufano o Marc Padilla tornen a entrar en la carpeta dels futbolistes destacables.

Afegeixin també a aquesta llista de futbolistes interessants a José Enrique, Ferran Sarsanedas i Martín Lamelas, Escudero, Ramon Folch, Arimany i Miguel Martínez, Pau Morer, Varo i Oriol Molins.

POCS ENTRENADORS NOUS

A les banquetes no hi ha hagut excessiu moviment. Aquí qui mana, un altre any més, és Miki Carrillo (Castelldefels) i li segueixen Santi Alvarez, Solivelles, Arnau Sala, Cortès, Paje, Adolfo Baines i el gadità Carlos Ríos.

S’estrenen sis tècnics: Sergi Mora (Girona), Joan Sánchez (L’Hospitalet), Pedro Dólera (Olot), Alex Marsal (Peralada), Miguel Motoso (Prat) i Santi Triguero (Vilafranca).

MENYS DINERS DEL PROMÈS

Atenció al capítol subvencions per part de la RFEF (Impuls 27). Segons es pot llegir en aquest ‘Programa’, els clubs han de rebre 37.000€ més 5.000€ per desplaçaments, com a màxim. No obstant això, els interessats no oculten la seva preocupació davant la sortida de Luis Rubiales de la RFEF.

The post Més equips i més igualtat per a la Tercera Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.

El fitxatge de Pedro Dólera per la UE Olot es podria arribar a considerar com a sorpresa, ja que el pratenc sempre s’ha mogut per cercles pròxims a Barcelona. Des que va començar en el seu estimat Terlenka i posterior pas pel Marianao, va començar a escriure la seva història en el CE Europa (7-2009/2015). Van ser temporades amb segell propi i disputant el play-off d’ascens fins a tres ocasions però sense fortuna final.

TERLENKA, MARIANAO, EUROPA, PRAT…

Catorze anys després signatura per una UE Olot amb moltes urgències i amb una de les aficions més generoses del futbol català. Segur que la directiva presidida per Joan Agustí haurà pres bona nota de la trajectòria del seu nou entrenador al llarg d’aquests últims nou anys al Sagnier.

Va arribar el 2015 al Prat i va pujar immediatament a l’equip potablava a Segona B on romandria un curs; posterior descens a Tercera i nova alegria en el 2019 enfront del Portugalete. Després de quatre temporades en la categoria de bronze ha tocat el disgust d’un nou descens en un equip amb més de 600 partits dirigits. Extraordinari.

I ARA A OLOT

Amb aquests referents, el tècnic signa per l’entitat olotina i amb l’objectiu evident d’ascendir a l’equip. “Em feia molta il·lusió formar part de la història d’aquest club”, ha comentat en la seva presentació on no ha ocultat que “vinc amb la idea de deixar empremta, és un club gran i amb possibilitats”. A més, avança que “vull gent que aposti per l’Olot i vulgui venir aquí”

The post Pedro Dólera signa per la UE Olot appeared first on FutbolCatalunya.com.

Extraordinària temporada 2022-2023 d‘Espanyol B i Manresa amb presència assegurada per a la promoció d’ascens a la 1RFEF. I, especialment, aplaudiment per als del Bages perquè han coronat la seva primera aparició en 2RFEF amb un curs estel·lar de la mà de Ferran Costa.

ESPANYOL I MANRESA, PER UNA POSICIÓ

Els manresans, que han fregat aquest diumenge els 2.000 espectadors (1.648) tindran d’aquesta manera una nova oportunitat per a aconseguir aquest nou rècord.

Ara com ara queda un rotund 3-0 enfront del líder Teruel que arrodoneix una gran feina. Jaume Pascual (36′), Iglesias (42′) i Joel Priego (78′) van sumar tres punts més que confirma aquesta cinquena plaça encara que podria optar a la quarta. Caldrà estar atent de l’Espanyol B-Lleida Esportiu.

ESPANYOL I MANRESA, PER UNA POSICIÓ

Temps hi haurà per a comentar les dues eliminatòries i els rivals per a blanc-i-blaus i manresans mancant aquesta última jornada de la Lliga regular.

Qui es quedarà amb les ganes serà el Terrassa encara que es va imposar per 2-1 al filial blanc-i-blava. Dos gols de Lucas Viña (12′ i 82′) van ser insuficients,

PRAT I OLOT, A TERCERA

La part negativa del grup es diuen Olot i Prat perquè descendeixen a una Tercera RFEF amb 18 equips per ‘capritx’ del president Luis Rubiales i la seva junta.

Un gol d’Alex Altube en el minut 90 dóna vida als d‘Alsina que hauran de sumar també enfront del Deportivo Aragón per a tancar la temporada en aquesta categoria.

Mentrestant, el Prat de Dólera acabava el curs amb un altre KO en el Municipal d’Esports de Lleida que li condemna. Un únic gol de Vicente (40′) ha valgut perquè els potablava perden categoria mentre que els ilerdencs hauran de sumar enfront de l’Espanyol B.

I, finalment, el Cerdanyola d’Oliver Ballabriga. El seu futur queda pendent, ja que l’empat a casa enfront del Villanovense els deixa en situació de promoció de permanència igualat amb el Montijo.

The post Espanyol B i Manresa jugaran play off d’ascens appeared first on FutbolCatalunya.com.

600 partits dirigits quan no ha arribat encara als 50 anys (ho farà a l’abril) és un rècord extraordinari i Pedro Dólera té l’oportunitat d’augmentar notablement aquesta xifra. L’empat que es va portar l’equip potablava de Mallorca incloïa aquest ‘regal’ per a un entrenador modest que ha sabut fer sempre del treball i de la seva modèstia dues qualitats bàsiques de vida.

Pedro Dólera, amb un passat com a futbolista per Terlenka, Prat, Hospitalet At., Cornellà, Montañesa i Poble Sec, compleix la seva vuitena temporada al Sagnier. I ho fa després d’un camí ferm i destacable per la seva rendibilitat. Ara compleix aquests 600 partits en la Segona Federació encara que està preparat per a tot.

QUATRE PREGUNTES A PEDRO DÓLERA

Aquesta xifra ens ha servit per a realitzar-li 4 preguntes, només 4 preguntes, i, especialment, perquè es pugui esplaiar amb les seves respostes.

1. Com veu aquest número 600 i què pensa?

Que darrere hi ha moltes vivències i molt esforç. Moments bons i dolents, però sempre recordo els bons i això em fa continuar endavant.

2. A punt de complir els 50, no li ve de gust mirar cap a un altre lloc o el repte de cada any (superar l’anterior) li omple?

“COM SI HAGUÉSSIM GUANYAT LA CHAMPIONS”

Jo sempre busco créixer i millorar, però sóc realista amb la situació del meu club actual que està competint en una categoria exigent amb el just i això fa que, a priori, sempre lluitem per salvar-nos. Sóc una persona de reptes i guanyadora i encara que no sigui en forma de títols les últimes temporades al Prat han estat com si haguéssim guanyat la Champions, jeje. Sempre s’aspira a més i jo estic obert a tot. Veurem què ofereix el futur diuen que “sempre el millor està per arribar”

3. Sofrir ja sabies que es patiria. Val la pena estar en una categoria superior per a anar amb l’aigua al coll?

És una categoria preciosa, on jugues en estadis de nivell amb aficions bolcades amb els seus equips. T’enfrontes a jugadors i cossos tècnics increïbles i tot això fa que tu hagis de millorar i donar sempre la teva millor versió si vols sobreviure. Així que tot el sofriment el dono per bo gràcies a l’aprenentatge i millora contínua que t’emportes.

“SALVAR-NOS ÉS MÉS QUE GUANYAR UN TÍTOL”

Clar que m’agradaria jugar per ascendir, però hem de ser realistes i torno a repetir que amb la dificultat de la competició salvar-nos és més que guanyar un títol en una categoria inferior. Almenys així ho sento amb el ja viscut. Molts clubs es canviaran amb el Prat dels últims anys.

4. El més positiu i el més negatiu d’aquesta temporada?

El més positiu està sent el camí, el dia a dia, amb els jugadors, les ganes que tenen de fer les coses que se’ls demana, la seva implicació i creença en les meves idees i mètode. El més negatiu, algunes lesions que ens estan minvant en molts moments i el poc rèdit al joc que està exhibint l’equip durant tot l’any. Però encara així i seguiré amb el meu lema: #hastaelúltimosegundodelúltimopartido

The post Ja ho poden dir fins a 600 vegades: Pedro Dólera! appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pedro Dólera va ser un dels protagonistes de l’Instagram Live de FutbolCatalunya del passat dilluns. L’entrenador del Prat venia d’un cap de setmana especial, en el que va dirigir el seu partit número 400 a l’AE Prat, el club de la seva ciutat. Dólera, més madur i experimentat als seus 48 anys, afirmava que no té “res a veure el Pedro Dólera de fa 15 anys amb el d’ara” i sobre la seva efemèride que “fer-ho a la meva ciutat i amb la meva gent és especial”.

I és que des de 2015 Dólera i el Prat van junts en el seu camí i “poques vegades he pensat en marxar”. Amb el seu inseparable Pepe Delgado, “les meves dues mans”, el Prat és setè al grup 3 de Segona RFEF a només tres punts de les places de promoció d’ascens.

“NO SÓC AMARRATEGUI”

Dólera va voler reivindicar la seva feina d’aquests anys al Live de FutbolCatalunya: “Només s’ha descoltar com han parlat els entrenadors de grans equips de nosaltres. Ser dels menys golejats no vol dir que no juguem a l’atac”. A més, va afegir que “Qui em coneix sap que no sóc amarrategui. Hi ha molts venedors de fum i jo me’n ric”.

El Prat i Pedro Dólera s’han hagut de reinventar cada temporada i “l’únic any que hem mantingut el bloc hem pujat”. De fet, amb Dólera a la banqueta el Prat ha aconseguit dos ascensos a Segona B, però ara “la nostra Champions League és quedar el 12, ja que portem tres anys salvats a l’últim minut de l’últim partit”. Tot i això, segons revelava, “tinc gana i vull fer coses”.

“LA REFORMULACIÓ DE LA RFEF ESTÀ FETA PELS RICS”

Com dèiem, el Prat està a les portes de la zona alta però el seu entrenador posa els peus a terra i va criticar amb bons arguments una reformulació molt millorable: “La reformulació de categories que ha fet la RFEF està feta pels rics. Per no jugar a camps com el nostre i és difícil que un equip modest entri a la Primera RFEF, per no dir impossible i miracles es poden fer un any”. Més clar, impossible.

Banquer de professió, Dólera creu que els filials són un altre problema: “Jo seria partidari d’una lliga de filials, sempre ho he dit i mai m’he amagat. Els filials tallen les ales a clubs modestos competint a les seves categories”.

“SÓC ESTRANY I NOMÉS HE ENTRENAT TRES EQUIPS”

Preguntat pel pitjor moment, va explicar que va ser un molt recent: “El Terrassa-Prat va ser duríssim per mi. No entenc com guanyant 0-3 vam caure 4-3. No vaig saber ajudar als meus jugadors”. El millor? Segur que està per arribar: “Estar més amunt no depèn de mi. Intento fer la meva feina bé. Jo sóc estrany. Només he entrenat a tres equips i no tinc enveja ni ràbia contra ningú”.

The post “És difícil veure un modest a Primera RFEF” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La catorzena jornada de Segona RFEF va deixar al Cerdanyola i el Prat com a grans guanyadors de la jornada. El Lleida també va aconseguir la victòria, però la situació del club i el Camp d’Esports cada setmana és més degradant.

Un balanç de 3 victòries locals, 1 empat i 5 victòries visitants deixen la classificació amb el retorn del Cerdanyola a les places de playoff i permeten al Prat respirar a tres punts del descens.

CERDANYOLA INEXPUGNABLE

La ressaca copera va passar factura l’Europa. El Formentera va dominar des de l’inici i va anul·lar un conjunt escapulat espès i sense idees. Els de Vilajoana no van gaudir d’ocasions de gol i els balears no van perdonar en una de les internades que van realitzar.

Derrota per la mínima dels graciencs després de 4 jornades lligueres sense conèixer la derrota. Amb 14 punts, l’equip seguirà en zona de descens.

SITUACIÓ IDÈNTICA

El Badalona segueix “imitant” l’Europa. Els de Javi Moreno també van perdre per la mínima després de 4 jornades sense fer-ho. L’Andratx només va necessitar un gol per desactivar un conjunt badaloní que no és capaç de generar perill.

Zero gols en els últims tres partits són una dada prou alarmant pel Badalona, i una de les principals raons per la qual l’equip es troba en descens amb 14 punts. Amb 9 gols a favor, són l’equip menys golejador del grup.

EL PRAT TIRA D’ÈPICA

L’AE Prat va signar una victòria espectacular a casa de l’Ibiza Islas Pitiusas. El conjunt de Raúl Garrido acumulava 6 partits sense perdre fins que van arribar els homes de Pedro Dólera. En un partit molt igualat, els potablava van saber resistir en defensa i generar perill a partir de tres quarts. El desllorigador del matx, Guillem Naranjo amb un xut per l’escaire a les acaballes (80′).

Tot i que les últimes setmanes havien sigut difícils pels pratencs, les dues victòries consecutives posen el Prat a tres punts del descens. Ara mateix, són onzens amb 18 punts.

RES DE RES

No va ser el dia de l’Espanyol B. Fins aquesta jornada, els de Luis Blanco no havien concedit ni una sola derrota a la Dani Jarque. No obstant, la Peña Deportiva va arribar amb tot. Els visitants es van sentir còmodes des de l’inici i, tot i que va tardar una mica en arribar, el gol va fer acte de presència per partida de doble. Abans del descans, dos gols de Piera en 10 minuts complicaven les coses.

No en quedava cap altre, els blanc-i-blaus havien de despertar a la segona meitat. La reacció, però, va ser tímida i quan més ho van provar, va arribar el tercer i definitiu gol visitant. No va sortir-li res a un Espanyol B que es troba en setena posició amb 21 punts, a tres del líder.

VICTÒRIA ENTRE TEMPESTA

El Lleida Esportiu va guanyar l’Ejea per 2-1 en una nova jornada vergonyosa per part d’una directiva desapareguda. El Camp d’Esports no va tenir control d’accesos ni cap membre de seguretat controlant l’estadi. Enmig del desastre, els gols de Neeskens i de Joel Febas a la primera meitat van servir per sumar tres punts. Malgrat un penal que va transformar l’Ejea a l’inici de la represa, els de Gabri van resistir.

Els tres punts arriben després de tres jornades sense guanyar i deixen el club en tretzena posició. Ara mateix, però, el resultat és el menys important en una setmana on els jugadors van explicar-se i el club va rescindir tres contractes unilaterlament.

DIGNE D’ESTUDI

El Cerdanyola va trencar la ratxa de cinc partits sense perdre del Terrassa. I ho va fer per sumar la setena victòria a Fontetes, on ho han guanyat absolutament tot. Els de Toni Carrillo, com a locals, no tenen rival, i ho van tornar a demostrar. El Terrassa no es va sentir còmode en cap moment i, quan l’empat semblava anar-li bé als egarencs, Servetti (81′) i Pinto (88′) van aparèixer per tornar-ho a fer.

Després de dues derrotes fora de casa, tornar a casa va ser balsàmic per als verds, que tornen a les posicions de promoció d’ascens amb 23 punts. L’objectiu tornarà a ser intentar guanyar lluny de Fontetes, l’únic compte pendent de l’equip.

The post Setena del Cerdanyola i nova alegria del Prat appeared first on FutbolCatalunya.com.

El migcampista de l’AE Prat Adri Díaz ja ha començat el compte enrere una vegada passi pel quiròfan i superi la corresponent recuperació. El trencament del lligament creuat anterior del genoll sofert en una sessió d’entrenament li deixarà KO entre 6 i 8 mesos.

I aquest és el principal treball que ara té aquest terrasenc que compleix ara la seva segona temporada en el Sagnier als ordes de Pedro Dólera. Encara no sap quan serà operat.

ADRI DÍAZ, POSITIU

“Sé que és una operació que està a l’ordre del dia; per això, ara toca intervenció, una bona recuperació i a tornar”, comenta. Paraules sinceres d’un futbolista que s’havia guanyat la confiança del tècnic després del seu primer curs com potablava.

Orgullós de “els nombrosos missatges de suport de companys, exentrenadors, aficionats, de tot el món”, Adrià ja té assumit que “ara no hi ha pressa pel temps”. Ara “vull recuperar-me bé i tornar bé”.

El Prat, que ha sumat 1 triomf, 1 empat i 1 derrota en els 3 partits de competició, vol patir el menys possible “i intentar el nostre objectiu i això ho aconseguirem si minimitzem errors”.

Segons Adrià “l’equip enguany m’ha sorprès per a bé, hi ha molt bon grup i crec que podem fer coses boniques en la temporada”.

La pròxima jornada tocarà nou derbi a l’espera de la visita del Terrassa que encara no coneix la derrota en els 270 minuts de competició.

The post Adri Díaz ja ha començat el compte enrere appeared first on FutbolCatalunya.com.

La situació que es va viure dins i fora del camp al Prat-Espanyol B va ser esperpèntica. El partit, corresponent a la Segona RFEF, no va tenir pauses d’hidratació. L’àrbitre, el senyor Miquel Domato Pedreira del col·legi balear, va negar-s’hi. Per què?

Doncs perquè el seu termòmetre marcava 27 graus abans de l’inici de partit i, segons el seu criteri, no ho pot autoritzar si no s’arriba als 30. Mentrestant a l’Europa-Ebro, el Pobla de Mafumet-L’Hospitalet, el Barça B-Costa Brava i a l’Espanyol-Atlético de Madrid de Primera Divisió, disputats en la mateixa franja horària, sí que es van fer les pauses d’hidratació.

Pedro Dólera va mostrar-se molt disgustat a la roda de premsa post partit per aquesta circumstància: “Algun dia a un jugador li donarà un infart i tothom plorarà. El termòmetre marca 27 o 28 graus i per no arribar a 30… qui ha dit 30 graus? El fenòmen de la Federació que ha decidit que sigui així no ho entenc”.

DÓLERA: “NO VULL QUE LI PASSI RES A CAP JUGADOR”

La jornada anterior el Prat sí que va fer pauses d’hidratació a Lleida, en un partit que es va disputar en plena tarda. Però aquest diumenge, contra l’Espanyol B i a les 12 del migdia no. “No sóc ningú, un simple entrenador de Segona RFEF. Jo el que no vull és que li passi res a cap jugador meu ni de l’Espanyol”, afegia l’entrenador potablava.

El tema és que amb la lesió de Kuku al minut 37 tan els jugadors de Prat com Espanyol B van aprofitar aquest moment per anar a les banquetes i beure aigua. Segons Dólera, “a la lesió de Kuku he cridat a tots els meus jugadors per hidratar-se i han anat els de l’Espanyol també. No m’agrada aturar el partit, només hem parat per respirar i beure aigua”. A la segona part ja no se’n va fer.

SAGNIER: BAR TANCAT I SENSE GRADERIA

Durant aquest partit no només ho van passar malament els protagonistes de dins del camp, sinó també el públic present a fora. Només uns pocs privilegiats van poder veure el duel des de l’ombra de la tribuna, mentre que la gran majoria ho va fer dempeus i a ple Sol. El motiu? Que la graderia lateral del Sagnier està inacabada i l’obra, responsabilitat de l’Ajuntament, va amb retard.

A això se li ha d’afegir que l’afició potablava tampoc va poder hidratar-se. I és que el bar, també per decisió consistorial, no es va obrir per aquesta jornada. Fonts de la directiva pratenca van assegurar a FutbolCatalunya que es va lluitar fins a l’últim segon, però no va ser possible. Pel proper partit de local s’espera obrir de nou el bar. Per les pauses d’hidratació només cal esperar una mica més d’empatia i sentit comú per part de la tripleta arbitral.

The post El termòmetre no marca sentit comú al Sagnier appeared first on FutbolCatalunya.com.

Carlos Craviotto (1983) és un dels noms clàssics dels últims anys a Segona B. Va debutar a la categoria el 2006 amb el Miapuesta Figueres i des d’aleshores ha disputat fins a 401 partits. La majoria amb L’Hospitalet, l’equip amb el que gairebé arriba a Segona Divisió. Unes eliminatòries, les de Tenerife i Eibar, que podrien haver canviat la carrera a ell i els seus companys.

Després van venir la Copa Catalunya amb el Sabadell i dos descensos administratius amb Gavà i Ontinyent. Ara, Craviotto lluita amb el Prat per no abandonar la ‘seva’ categoria. No hi ha dubte de que és un autèntic llibre obert.

Un any una mica intens per dir-ho d’alguna manera oi?

Cada partit és una final. Mentalment arriba un moment que passa factura. Per l’espectador és atractiu pel que hi ha en joc.

I també un any complicat pel Prat, que és un equip competitiu però li ha faltat sort en moments puntuals.

És la tònica del grup. Pel que proposem pel que fa al joc no hem tingut la recompensa en forma de resultats. Per manca d’efectivitat ens ha penalitzat una mica.

“NO HEM TINGUT LA RECOMPENSA EN FORMA DE RESULTATS”

A simple vista ja es veu. Equip menys golejador del subgrup català amb 13 gols.

Els números estan allà. Igual que defensant en bloc hem estat molt eficients ens ha faltat fer gols. No només els davanters, sinó tot l’equip. L’aspecte golejador ens hagués fet donar aquest pas, perquè ens ha anat de pocs punts. Si el dia del Lleida no ens empaten haguéssim tingut opcions a l’última jornada.

S’esperava tornar a Segona B després de l’experiència d’Ontinyent de fa un parell d’anys?

Vaig estar esperant fins l’últim moment una oferta de Segona B, però la posició de porter es tanca molt aviat. No va sortir res segur i vaig anar al Sant Andreu perquè em semblava un projecte atractiu d’un club que el seu lloc natural és Segona B. El Covid va frenar una dinàmica bona i aquest any el Prat em va oferir la oportunitat de tornar a Segona B i jo encantat aquí.

“DEFENSANT EN BLOC HEM ESTAT MOLT EFICIENTS, PERÒ ENS HA FALTAT FER GOLS”

A més ja era entrenador de porters al futbol base del Prat oi?

Sí, ja ho era l’any passat. Tinc un conegut a la coordinació i em vaig voler embarcar en aquest projecte. Però és una cosa fora del primer equip, no hi ha relació entre una cosa i l’altra.

És que el mercat dels porters és molt tancat. Sempre juga el mateix i és un per equip.

L’experiència d’Ontinyent em va treure la oportunitat de seguir a Segona B. Si ets porter i estàs a gust a un lloc no tens problema, però si t’has de moure és la primera cosa que es tanca.

“UNA ERRADA NO POT PROVOCAR UNA ALTRA ERRADA”

Per ser porter s’ha de ser una mica especial?

No diria que has d’estar boig, però sí has de saber que comporta molts maldecaps i penúries. Crec que també la mentalitat és important. Són molts minuts que estàs sol i has d’estar concentrat durant tot el partit. No pots marxar en cap moment.

Aquests maldecaps t’han fet passar-ho malament en alguns moments?

Diumenge mateix vam encaixar un gol al final i vaig acabar fotut. Et fas moltes preguntes i caus en un estat de negativitat. Pots arribar a sentir-te malament i per ser porter has de ser fort.

Això s’accentua pel que deia de les estones que està sol sense entrar en contacte amb la pilota?

Si fas una errada sempre dubtes. Als jugadors els hi passa i no passa res, però si és a un porter pot costar una derrota. És una responsabilitat. Quan ets porter has de ser d’una altra pasta. Has de ser fort perquè no et torni a passar. Els entrenadors de porters ja t’inculquen de petit que una errada no et pot portar a una altra errada.

“FINS A L’HOSPI ERA UN PORTER QUE JUGAVA TENS”

Recorda quan va decidir ser porter?

A la meva època hi havia dos porters al meu primer equip i vaig haver d’esperar un any per poder jugar. Tot ve de jugar amb el meu germà. Com jo era el petit sempre em tocava ficar-me a la porteria. Se’m donava bé i m’agradava. De ben petit ja volia ser porter.

Mirant l’historial l’equip que ha marcat la seva etapa a Segona B és L’Hospi, no?

Fins a L’Hospi era un porter que jugava tens. Vaig estar un any al Tàrrega i tres al Castelldefels. A Figueres, la meva primera experiència a Segona B, al segon any ja va gairebé desaparèixer. He tingut la mala sort de trobar males experiències.

Males experiències?

Sí. Gavà ens van baixar de categoria pels calers, Ontinyent també. Cornellà vaig fer play-off, però no van voler seguir comptant amb mi. He tingut la mala sort de no tenir un equip estable com va passar amb L’Hospi.

“AMB L’HOSPITALET VAM FER COSES MOLT GRANS”

Ha viscut de tot en aquesta categoria. Dos descensos, impagaments, guanyar la Copa Catalunya, ser campió de lliga, fer play-offs… L’únic que li ha faltat és un ascens.

Ho vaig tenir molt a prop amb L’Hospitalet contra el Tenerife. Ens vam quedar a un gol i sap greu, perquè hagués pogut canviar la història. El Leganés va pujar contra nosaltres i mira, a Primera. L’Eibar, també. T’hagués canviat la història a tu mateix i també al club. Però hem d’estar contents. Pel pressupost que teníem vam fer una cosa molt gran, però quan estàs allà, a un pas, mires enrere i penses què hauria passat si haguéssim pogut pujar.

I dels descensos?

Dels descensos l’únic normal va ser el del Miapuesta Castelldefels. El Gavà va ser tema de calers i a Ontinyent el club va desaparèixer. Són etapes i experiències, unes més boniques que altres, i he anat aprenent durant el camí. Esborraria aquestes últimes, les dolentes, però totes sumen.

Genera un punt de frustració no haver pujat a Segona Divisió?

És una espina. Amb molts companys d’aquell equip ho hem parlat. Han arribat tres o quatre a Segona A i segurament si haguéssim pujat ho faríem pràcticament tots. El bloc i Quique Cárcel va ser continuista. Un ascens et canvia la vida. Per diners, per jugar a una categoria superior i crec que sí que ens hagués canviat la vida a tothom. Sobretot als jugadors.

“MIGUEL ÁLVAREZ I ÓSCAR MENA M’HAN MARCAT”

Es pot dir que Miguel Álvarez és el millor entrenador que ha tingut a Segona B?

Em quedaria segurament amb Miguel Álvarez per la idea de joc i també em va marcar Óscar Mena al Gavà. Va ser un any tan dur i tan estrany… 6 mesos sense cobrar i arriba ell i canvia l’estat d’ànim fent una mica de teatre i bon ambient. Gira la truita i acabem cobrant gairebé tot i salvem la categoria amb marge. Em queda un gran record d’aquell any, havent estat dolent com va ser.

És curiós com en situacions tan adverses els equips treuen el millor de si mateixos. El jugador es deixa anar. Juga perquè vol, perquè li agrada i competeixes per tu i per tenir coses bones l’any següent. Gaudeixes més durant el partit, no tant per la situació entre setmana i fora del futbol. Això sembla que és com un estímul més quan hauria de ser tot el contrari. Si tens un bon entrenador que sap moure’s en aquestes situacions pot ser un plus.

“M’HAGUÉS AGRADAT JUGAR AMB EL LLEIDA E.”

Em sorprèn que sent de Lleida mai hagi jugat al Lleida amb la d’anys que porta a Segona B.

M’ho han dit moltes persones això. És cert que he tingut la oportunitat, però no s’ha acabat donant. És una cosa que m’hagués agradat, però a la meva edat ja ho veig complicat, però no impossible. També és cert que a altres equips m’he sentit molt a gust, com per exemple a L’Hospi. Allà va ser la primera vegada que em van trucar l’any que vam guanyar la lliga. Alguna altra vegada s’ha pogut donar… En definitiva, és una cosa que m’hagués agradat, però allà on he anat he estat bé.

I ara què? Què li queda amb 37 anys?

Des dels 33-34 anys miro any a any. Si et sents bé, continues. Ara mateix em sento amb forces per competir, em sento bé. Aquest any he estat tan bé que no miro només a un any vista, sinó a dos. Mentre les forces, el cap i tot vagi bé la intenció és continuar a Segona B i si pot ser al Prat millor. A veure si podem assolir la permanència i després valorarem el que pot venir

The post Craviotto: “Un ascens m’hagués canviat la vida” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Està a punt d’aconseguir la daurada jubilació encara que a Luis Quiñonero el cos li demana marxa. Des que va arribar un llunyà 2002 a la presidència de l’AE Prat fins ara han passat 19 anys i s’ha compromès fins al 2025 encara que “cal fer filigranes per a seguir endavant”.

El màxim dirigent potablava té el permís de la família i, per descomptat, dels socis. Al capdavant d’una junta directiva compromesa no es plantegen objectius esportius més ambiciosos que no siguin mantenir-se a la Segona B.

IL·LUSIÓ INTACTA I FILIGRANES

“Estic molt content de tenir aquesta junta directiva a la qual s’incorporaran tres dones més amb la finalitat de professionalitzar més el club”, comenta en la seva introducció.

Es deia que aquesta vegada seria la definitiva i que Quiñonero no seguiria, no obstant això, finalment, ha tornat a sortir escollit. “A vegades he pensat que era ja el final i m’hagués agradat que s’hagués presentat gent jove per a ser president”, comenta.

I afegeix que “si tenen la mateixa il·lusió que jo tinc, m’hauria fet a un costat, de veritat, però malauradament aquesta pandèmia allunya i més amb la famosa multa de la Seguretat Social”.

UN DUR PAL

Pagar 10.400 euros mensuals sobre un deute inicial de 620.000 a la Seguretat Social –”ens queda la meitat que abonar”- espanta qualsevol; per això, el president pratenc no dubta que “si no tinguéssim aquesta multa, segur que hi haurien altres objectius. Ara, el primer és pagar amb el que rebem”.

A GAUDIR

Classificats a la novena plaça del subgrup 3a, l’objectiu és el mateix que “quan vam pujar a Portugalete: allà vaig dir que la Segona B és una categoria per a gaudir perquè sabem que som el pitjor pressupost de la categoria”.

Quiñonero lloa el treball del seu grup perquè “hi ha un grup humà amb Pepe Delgado i Pedro Dólera, al capdavant, que ‘amb quatre duros’ han fet un miracle i qui diu que no podem salvar-nos?”. En resum: “Cal fer filigranes per a seguir endavant”.

SOCI FIDEL

El missatge més sincer va dirigit al soci. Actualment segueixen 180 socis, “aquells que han tret els seus abonaments perquè abans superàvem els 500”. Això obliga a “fer mil filigranes per a seguir endavant”.

Per això, el president els anima: “Encara que no puguin entrar, aquests 180 s’han tret el carnet i saben, si no hi ha futbol, no és la nostra culpa. Hi ha uns altres, que si no veuen futbol, en directe, no el treuen i a aquests em dirigeixo perquè cal protegir l’entitat”.

The post “Cal fer filigranes per a seguir endavant” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un factor determinant per afirmar que un equip està treballat són els gols encaixats. Les defenses són claus a les lligues llargues i com diu el tòpic “l’atac et pot guanyar un partit, però la defensa dona campionats”. Aquest és el cas del Prat de Pedro Dólera.

Sense cap mena de dubte és l’equip més sòlid del subgrup 3A. Els potablava han encaixat 10 gols, els que menys de la lliga amb Carles Craviotto de porter. També, són l’equip amb millor percentatge de dianes rebudes. ¡Tan sols 0,71 per partit!.

CRAVIOTTO, MUR POTABLAVA

Aquests números mantenen les esperances de permanència de l’equip del Sagnier. El Prat, en clara dinàmica ascendent, acumula quatre jornades sense perdre. 6 punts dels últims 12 en joc, que s’han gestat en la defensa. Olot, Cornellà i Espanyol B no van poder marcar a la porteria potablava i només ho va fer el líder, el Nàstic, amb un penal transformat per Bonilla.

De fet, només dos equips han estat capaços de marcar més d’un gol a l’equip de Pedro Dólera i són
els casos de L’Espanyol B a la primera jornada (2-1) i L’Hospitalet el 13 de Desembre (0-2). Des d’aleshores ja fa dos mesos que cap equip li marca més d’un gol al Prat; es més, en sis dels 14 partits disputats la porteria de Craviotto ha acabat a zero.

MARCAR GOL, UN ASPECTE A MILLORAR

Amb aquests números, el Prat no hauria de patir. Però ara mateix és penúltim amb 15 punts en 14 jornades. Per què? Doncs, molt fàcil si observem la falta de gol de l’equip de Pedro Dólera. En resum: aquest és el principal problema ja que les bones estadístiques defensives contrasten amb les d’atac.

El Prat és l’equip menys golejador del grup amb molta diferència donat que tan sols ha marcat 7 gols en 14 partits. Sense anar més lluny, el segon pitjor és el Llagostera amb 11 (4 més). Mantenir la solidesa defensiva i millorar l’encert ofensiu seran dos factors claus per seguir a Segona B.

The post El mur de Segona B és potablava appeared first on FutbolCatalunya.com.