Els bons (i veterans) aficionats de l’històric Unió Atlètica Horta no oblidaran l’extraordinaria temporada 1975-76, ara fa ni més ni menys que mig segle. I no tan sols va suposar un vital ascens a la Regional Preferent i posterior accés a una potentíssima Tercera Divisió en virtut d’una reestructuració en el futbol català, sinó que va deixar una inesborrable empremta per les exhibicions i caràcter en el terreny de joc d’un recordat i implicat equipàs dirigit per l’enyorat Josep Monfort.

El conjunt barceloní va protagonitzar un apassionant duel fins a la recta final d’un curs, que va concloure el 25 de maig de 1976, amb un grandíssim i favorit no menys històric Badalona. Integrat per autèntiques llegendes com ara Mayolas, Cubells, Aladro, Berruezo, José Luis Maderuelo, Celestino, Rodr o el mític Antonio Marín Coll, que va ascendir a la Primera Divisió l’any 1970 amb el Reial Club Deportiu Espanyol, SEMPRE seran part de la història del futbol català.

INESBORRABLE UA HORTA, CAMPIÓ 75/76

Per l’equip d’un camp del carrer Feliu i Codina de l’ex Vila d’Horta que anava agafant forma mentre els hortencs es van veure obligats, a més, a començar la competició a “l’exili” del camp del Club Esportiu Europa al Sardenya gracienc.

Monfort va apostar per un onze tipus amb Aroca a la porteria, Castany, Marín, Català i Puertas en defensa. Rubio, García i Vidal en el centre del camp i tres referències ofensives literalment letals: González, Floro i Formento. I també amb aportacions també de futbolistes com Julio Molano, a la línia defensiva, Domingo, a la punta esquerra i el porter Riol (amb Aroca al servei militar), van aconseguir que els aficionats gaudissin, com feia anys que no es produïa, amb el rendiment, complicitat i qualitat dels seus.

MONFORT, CAMPIÓ AMB ELS CAMPIONS

Tant és així que l’afició de l’Horta no va fallar omplint autocars, en el crucial partidàs ara fa 50 anys, en el camp badaloní de l’Avinguda de Navarra. A només tres jornades per finalitzar la Lliga. Una confrontació a cara o creu que donava pràcticament el TÍTOL al guanyador.

L’excel·lent victòria dels jugadors de Monfort per 1 a 2 (amb dianes de Garcia, de penal i del golejador Floro) va desfermar una eufòria indescriptible. I va tenir continuïtat a la tornada de l’expedició al Feliu i Codina amb centenars de persones rebent, emocionades, als virtuals Campions.

CELEBRACIÓ VIBRANT AL FELIU I CODINA

La Unió Atlètica Horta va arrodonir la temporada en la jornada posterior en el aferrissat derbi davant el Turó de la Peira amb un 5 a 0 que va certificar, a falta d’un partit en el terreny del Llefià, el Títol.

Bé, títol i ascens 1975-76 en un camp ple a vessar que va celebrar, com mai, les prestacions d’uns jugadors que van exhibir una unió , dins i fora de la gespa, absolutament claus per arrodonir un curs per emmarcar que va finalitzar amb 56 punts dels barcelonins. Només dos per sobre d’un Badalona que, en virturt del seu gran potencial, va acabar pujant també de categoria al imposar-se a la Unió Esportiva Olot en la promoció d’ascens.

Monfort, que ens va deixar amb només 53 anys al 1980 per un cruel càncer, va poder complir un altre somni la temporada següent 1976-77: ser campió amb un altre dels seus estimats clubs.

Parlem del CEEuropa després d’aconseguir-ho també (a banda del gran Horta 75-76’) amb l’Amposta, el Santboià i el Centre d’Esports L’Hospitalet. A més de protagonitzar, a començament dels anys seixanta, uns exercicis esplèndids en una exigent Tercera Divisió amb un altre gran històric: el Martinenc F.C.

The post 50 anys del Títol de Campió d’una inesborrable Unió Atlètica Horta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Minut 94, partit de Lliga Elit corresponent a la jornada 24a enfront de la UE Castelldefels amb protagonisme absolut per al porter local, León Rodríguez. Servei de cantonada, a la desesperada, per als locals de l’UA Horta i, després de cinc tocs de pilota, el número 13 supera al meta groc, David Moreno. El Feliu i Codina va embogir.

La carrera que es va donar el balear fins al centre del camp va ser espectacular com ho va ser l’abraçada i les felicitacions de tots els seus companys. Era un empat més del ‘rei de l’empat’ de la categoria (10) i ja van 4 consecutius.

PORTER, GOL I PUNT D’OR

Amb 16 partits com a titular i 19 gols rebuts, el porter insular obre un nou capítol en la seva fitxa personal com a golejador. Molt destacable aquesta constància per part de León que li ha valgut per a guanyar-se la confiança del seu entrenador Juan Camilo Vázquez.

El nivell de competitivitat amb el seu company Mikel Lecumberri és una garantia que aquest Horta agraeix i, particularment, el cos tècnic.

L’últim ‘heroi’ d’aquest equip que camina en la novena plaça a 7 punts de plaça de promoció, va arribar de Mallorca. Va passar pel juvenil del Cornellà, apareix amb un partit a l’Europa B i va fixar residència en l’equip del Feliu i Codina la temporada 2022. La combinació de futbol i estudis és un altre detall a destacar.

De la mà de Camilo ja es va assegurar la titularitat el passat curs per a reafirmar-se en l’actual al costat de Mikel. I, ara, a més, marca gols.

CAMILO ELOGIA A LEÓN I MIKEL

“Tenim dos porters amb molt bon nivell encara que el titular sigui León perquè Mikel és de primer any, però també està donant bon resultat”, declara Camilo a Futbolcatalunya. Per al tècnic baixllobregatí “la nostra confiança és per als dos i per aquesta raó alternem. Fixa’t que Mikel també ha jugat en 8 partits importants i com a titular”.

Juan Camilo Vázquez recorda que “me’l vaig trobar a l’Horta quan vaig arribar fa dos anys i mig i en la segona part de la Lliga passada ja va ser titular. Per això, parlem amb ell i li vam dir que anàvem a confiar amb ell. Em fio molt de León i de Mikel per igual, perquè són dos grans porters, de veritat”

The post León, segur a la porteria… i devorador del gol appeared first on FutbolCatalunya.com.

És un dels grans futbolistes que es passegen pel futbol català i als seus 37 anys encara no té data de caducitat. Joan Vives, el capità de la UA Horta, a qui se li va festejar 150 partits a la Primera Catalana amb l’equip del Feliu i Codina (encara que són més), és un dels personatges més estimats i valorats a Catalunya.

Va començar al futbol base del Premià i a partir d’aquí va iniciar una cursa exemplar per diversos equips de Segona B, Tercera i Primera Catalana. Ara desitja tornar a Tercera amb l’històric Horta i va camí d’aconseguir-ho si bé encara queda tota una segona volta.

ENTREVISTA JOAN VIVES

Tercera etapa a l’Horta i últim cap de setmana especial amb aquests 150 partits al Feliu i Codina i només 6 dies després de complir 37 anys. I, per si no fos prou, substitueix a Vilajosana (25’) i marca onze després (36’). Quin dissabte!

El millor homenatge va ser el triomf davant el Vilanova, em ’van deixar’ marcar un gol i ja està. Va ser producte d’una jugada molt xula.

Segon gol de la temporada! A aquest pas, Pitxitxi!

Si haig d’acabar jo Pitxitxi, molt malament.

LA UA HORTA I EL SEU GRAN CAPITÀ

Li repetiran moltes vegades això dels 37 anys, però vostè es cuida d’una manera excepcional.

Sí, em cuido o ho intento, a més a base d’entrenaments invisibles, que li diuen. Cal entrenar i fer altres coses.

Vostè té encara il·lusió pel futbol quan s’està enfrontant a xavals de 17 o 18?

És el que t’he dit; intento cuidar-me, mantenir-me en forma i segueixo amb ganes. Si tingués lesions o no estigués motivat, ho hauria deixat ja.

Quantes vegades li hem preguntat sobre la seva data de retirada?

Cada any em pregunten i jo sempre dic que ja veurem al maig. La meva parella em deixa fer i a més prefereix que jugui al futbol perquè a casa em tornaria boig.

“INTENTO CUIDAR-ME MOLT”

Segur que té més activitats…

Sí, m’agraden molt els esports, vaig estudiar INEF i me n’aniria a altres històries.

I entrenador?

Ja veurem perquè ara es necessita molt temps per a la titulació.

L’avantatge és que amb els entrenadors que ha tingut vostè podria escriure un llibre.

Sí, de tots els colors.

“HEM DE PUJAR DIRECTES”

Bueno: aquest Horta aspira a…?

Pujar, hem de pujar i, si pot ser ascens directe, fenomenal. Però tampoc estaria malament fer play-off. Està tot molt atapeït, no descartem res encara que l’ascens directe seria perfecte perquè, a més, t’evites un mes d’entrenaments,

Sí, però no sols els defenses sinó tothom i en aquest treball estem perquè el míster insisteix molt.

“NO M’AGRADA QUE SE SUBDIVIDEIXIN CATEGORIES”

Com a veterà del futbol català, què li sembla aquesta Lliga Elit?

A mi m’agrada. Record que, quan era juvenil, només hi havia un grup de Primera Catalana. Abans hi havia Tercera, Primera Catalana, Preferent i Regional. Em sembla bé que hi hagi només un grup perquè igualada tot molt més. Ara s’ha girat la truita i hem tornat a 15 anys enrere.

ESE HORTA QUE TIRA PA’ LANTE
ESE HORTA QUE VUELVE A GANAR pic.twitter.com/3nYjnWXfZw

— Unió Atlètica d'Horta (@uahorta) January 25, 2025

I dos grups de Tercera no seria millor?

Al final, quan hi ha subdivisions de grup, acaben entrant equips que no donen el nivell. Un grup el fa tot més competitiu.

“EL VILANOVA S’HA REFORÇAT MOLT BÉ”

En resum: el màxim favorit a l’ascens és l’Horta?

Màxim favorit, no encara que és el que volem. Està tot molt atapeït; fixa’t que la setmana passada estàvem a 6 del primer i 5 del descens. Favorits no sabria dir-te, però, per exemple, el Vilanova s’ha reforçat molt bé en aquest mercat d’hivern.

Una curiositat; però no es diu que no hi ha diners en el futbol català?

A Horta, no, però en altres llocs nhi ha alguns sous macos.

“ÉS UN HONOR SER EL CAPITÀ DEL HORTA”

Bé, vostè, a més, és capità!

Sí, un honor ser el capità de l’Horta i estic molt content. Amb els més joves m’emporto molt bé encara que no entenc la música que posen en el vestuari.

Responsables?

Jajaja, els xavals joves, els deixo que ho facin ells perquè, si posés la meva, molt malament.

Què posaria Julio Iglesias!?

No, home, no, però jo no entenc molt això del reggaeton i altres músiques. Amb algun company m’emporto 17 anys de diferència.

Li parlen de vostè?

No, no s’atreveixen i tampoc m’agradaria que em parlessin de vostè.

“ENTRE GALEANO I JO SUMEM MÉS DE 70 ANYS”

Home, entre vostè i Galeano sumen ja…

Galeano és del 90, és a dir, que sumem entre els dos sumem més de 70 anys d’història. Fins que el cap i el cos vulguin, seguirem, pitjor cal anar temporada a temporada. A l’estiu estàs desitjant tornar encara que cal anar a poc a poc.

The post “Vull que el Horta pugi com a campió” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Arriba la jornada 30 de la nova Lliga Elit la competició que suposa un esglaó més de dificultat pels clubs que vulguin jugar al futbol estatal. La darrera jornada de la Lliga regular decidirà ben poca cosa, però caldrà estar atents a totes les opcions.

De moment, ja és segur que Europa B i Sabadell B, els dos filials que disputaven la flamant competició, han assolit l’ascens a Tercera Federació. També, que Granollers, Guineueta i Viladecans cauen a la ensotada Primera Catalana.

Anem pas a pas, explicant les opcions que tenen tots els que es juguen alguna cosa a l’horari unificat de les 16.00 hores de dissabte,

PLAY-OFF DE LLIGA ELIT, NOMÉS UN A TERCERA

La normativa de la competició deia que només dues de les tres places d’ascens a Tercera Federació serien directes. Per assolir la tercera, s’han d’enfrontar els equips classificats entre la tercera i la sisena plaça en eliminatòries a doble partit.

Aquesta és la classificació, amb els cinc equips implicats. D’aquests, els únics que saben que jugaran segur el play-off són Vic i Figueres

• 3. Vic (46 punts)
• 4. Figueres (45)
• 5. Horta (44)
• 6. At. Lleida (44)
• 7. Valls (41)

Si l’ordre fos aquest, els enfrontaments de semifinals serien At. Lleida – Vic i Horta – Figueres, jugant la tornada al camp del millor classificat a la competició regular.

Curiosament, hi ha un enfrontament directe en aquesta darrera jornada. És el que es viurà a l’Hipòlit Planàs entre el Vic i At. Lleida. El Figueres haurà de visitar un Santboià que lluitarà per la permanència, mentre que l’Horta jugarà al camp d’un Rubí sense cap opció, ja totalment salvat. Per la seva banda, el Valls, l’únic que no depèn d’ell mateix per jugar el play-off, acabarà al camp de la ja descendida Guineueta.

Per assolir una tercera plaça que garanteix juga a casa la tornada de totes les eliminatòries, l’únic que dependrà del seu resultat és el Vic. Els de Ramon Carrascal la ratificarien guanyant l’Atlètic Lleida. Empatant, haurien d’esperar que el Figueres no guanyés a Sant Boi. El que és segur és que perdent no podrien ser tercers en cap cas, ja que l’At. Lleida els passaria.

Les opcions de ser tercer del Figueres passen per guanyar al Joan Baptista Milà i esperar que el Vic no hi guanyi. L’empat no li val, ja que el fet d’igualar a 46 punts amb el Vic suposaria que l’At. Lleida en sumaria 47 i, per tant, passaria per davant.

HORTA, PENDENT DELS ALTRES PARTITS

Pel que fa a l’Horta, només seria tercer si guanya a Rubí però depenent de que el Figueres no guanyés a Sant Boi i, atenció, que l’At. Lleida guanyés a Vic, però amb una diferència de gols igual a la que faci l’Horta. La diferència particular de gols entre Horta i At. Lleida està empatada i, pel que fa a la general, en aquests moments és favorable als hortencs (+11 per +10).

De fet, en aquest cas, podria haver un empat total. Un exemple és si l’Horta venç per 0-1 a Rubí i l’At. Lleida ho fa per 1-3 a Vic. S’hauria de recórrer a un partit de desempat en seu neutral.

I pel que fa a l’At. Lleida, a banda del cas ja comentat, només li val guanyar per acabar tercer i esperar que el Figueres no guanyi. En el cas de l’Horta, si no guanyés ja asseguraria el tercer lloc als del Ramon Farrús i si ho fes, caldria esperar a les opcions ja esmentades.

Finalment, el Valls té opcions de ficar-se a la lluita per l’ascens, però totes passen pel seu triomf a la Guineueta i per la derrota d’almenys un dels dos equips als quals amenaça, Horta i At. Lleida. Si empata a punts amb els lleidatans, l’avantatge és vallenc i suposaria almenys la sisena plaça per ells. Si ho ha amb els del Feliu i Codina, dependrà de la diferència general de gols, que ara somriu l’Horta. I atenció! Si perden tots dos i n’hi ha triple empat, el Valls és el millor classificat de la lligueta i qui quedaria fora seria l’At. Lleida.

UN AL POU I UN ALTRE, A ESPERAR

Com ja sabien els clubs abans de començar la Lliga -i així ho van acceptar-, quatre dels setze perdrien la categoria. Però ara com ara la cosa és més greu, ja que el doble descens català de Segona a Tercera Federació –Cerdanyola i Manresa– suposa un descens no compensat, que només es podria compensar si un altre català acompanya l’Olot en l’ascens a Segona Federació. Podrien baixar cinc!

Així doncs, la posició 12 és de descens no compensat i la 13, de descens directe acompanyant Granollers, Guineueta i Viladecans, els tres que ja han baixat a Primera Catalana. Aquests són els implicats,

• 10. Lloret (36 punts)
• 11. Can Vidalet (35)
• 12. Sants (33)
• 13. Santboià (33)

És a dir, abans de començar la jornada 30, el Sants seria descens no compensat i el Santboià seria equip de Primera Catalana sense opció de salvació posterior. I tot i que el Lloret en cap cas pot acabar dotzè o tretzè, sí que podria afectar a la classificació final si perd al seu partit a casa contra el Palamós i es produeix un empat a 36 punts entre aquests quatre equips.

Els partits on estarà el descens en joc, a banda de la influència del que es disputarà a Lloret, són Viladecans-Can Vidalet, Europa B-Sants i Santboià-Figueres.

L’únic que depèn d’ell mateix per salvar-se és el Can Vidalet. Els d’Esplugues de Llobregat queden totalment salvats si guanyen al Municipal Nou. Si empaten, poden acabar a la temuda posició de descens no compensat si el Santboià guanya el Figueres i, alhora, el Sants no guanya al Nou Sardenya però… alerta! Si els santsencs guanyen, es produeix un triple empat que no es resol amb els enfrontaments entre els tres… però afavoreix el ‘Canvi’, que acabaria amb una diferència general de 0 i a l’onzena plaça. Només unes golejades escandaloses de Sants o Santboià  (amb -10 i -11 respectivament) els hi podrien afectar. Finalment, una derrota el podria condemnar al descens directe si Santboià i i Sants guanyen els seus partits.

GUANYAR… I ESPERAR

Pel que fa al Sants, hauria de guanyar però fins i tot això no li donaria la salvació en un cruel cas. En concret, un empat de quatre clubs a 36 punts que passaria per la derrota del Lloret, l’empat del Can Vidalet i el triomf del Santboià. Aquesta lligueta acabaria amb Lloret i Santboià totalment salvats, amb 11 i 8 punts respectivament, mentre que Can Vidalet i Sants empatarien a 6 punts. En aquest cas, la diferència particular de gols somriu als d’Esplugues, que acabarien a la dotzena plaça i els de Borja López, a la tretzena de condemna al descens sense pal·liatius.

La salvació total del Sants, doncs, passaria per guanyar el seu partit, que el Lloret puntuï i que el Can Vidalet perdés a Viladecans.

I per acabar, el Santboià és qui pitjor ho té. Perdent contra el Figueres, quedaria tretzè sense remissió. Empatant, necessitaria que el Sants perdés per evitar la tretzena plaça. I guanyant, s’hauria d’encomanar a les matemàtiques, confiant sobretot en el multiempat abans esmentat o bé, en què el Can Vidalet no guanyés a Viladecans i els Sants no ho fes a Gràcia.

QUI JUGARÀ LA LLIGA ELIT 2024-2025?

A banda de totes aquestes opcions, ja coneixem 9 dels 16 equips que disputaran la pròxima Lliga Elit, amb els descensos consumats des de Tercera Federació i els tres ascensos ja confirmats des de Primera Catalana

• Castelldefels (descendit)
• Lloret
• Manlleu (ascendit)
• Palamós
• Rapitenca (descendit)
• Rubí
• San Mauro (ascendit)
• Vilafranca (descendit)
• Vilanova (ascendit)

Un desè, el Pobla Mafumet, és descens no compensat des de Tercera i, per tant, en aquests moments seria també equip de Lliga Elit, però restarà pendent de la promoció d’ascens a Segona Federació.

Cal confirmar encara un ascens des de Primera Catalana, l’equip qui guanyi la promoció, i els equips que romandran a la categoria en funció del que passi aquest dissabte o a la promoció d’ascens a Tercera Federació.

The post Tot el que queda en joc a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

Cap de setmana especial per al campionat de la Lliga Elit, ja que es complirà el final de la primera volta del campionat.

Punt i seguit després d’haver-se disputat 14 jornades en aquesta estrenada categoria l’experiment federatiu de la qual ha demostrat molt poc.

UNA LLIGA ELIT IGUALADA

Incontestable autoritat dels filials d’Europa B i Sabadell B amb uns números realment interessants. Mentre els escapulats es presenten com el segon equip més realitzador (24), dos menys que els arlequinats, han rebut 13, dos menys també que els vallesans.

Atenció al pròxim 12 de maig (jornada 29) al partit del Municipal Olímpia després d’una primera volta en la qual el triomf (3-1) va somriure als graciencs al Nou Sardenya aquest passat cap de setmana.

Aquest pols entre els equips de Jonathan Ruiz i Conrad García és un altre al·licient a una Lliga en la qual 7 punts separen al primer del sisè.

D’altra banda, excepcional Valls, al Vilar, amb 6 triomfs de 6 partits disputats, una altra cosa molt diferent de domicili amb 6 punts sumats sobre 24. Cal destacar també els 16 punts aconseguits lluny de casa seva d’un Lloret, sobre 21, mentre només ha aconseguit 7 al seu camp.

Històrics com Vic, Figueres, Horta, Santboià, Viladecans, el coper Rubí i el lluitador Can Vidalet hauran de millorar els seus números en aquesta segona part de la Lliga. Uns altres, com At. Lleida, també ho tenen a la seva mà encara.

QUATRE ÚLTIMS DECEBEDORS

La part negativa del curs se centra, evidentment, en les quatre places de descens. Sants, Guineueta, Palamós i Granollers han mostrat la seva pitjor realitat.

Només 11 gols han marcat els verds-i-blancs de Borja López, sense guanyar encara a l’Energia, el mateix que la Guineueta de Luis Gallego. Els de Nou Barris són els reis de l’empat (8) de la categoria.

Clar que la realitat del degà Palamós passa de decepció. Sense sumar un triomf ni a casa ni fora, sorprèn molt veure penúltims als d‘Àlex Redondo, ara de Javi Salamero. Comptar 5 punts sobre 21 al seu estadi és alarmant. Ser l’equip menys realitzador (16) i el més golejat (30) són dades per a reaccionar.

I, per a tancar, el cuer Granollers, on s’ha produït el primer canvi a la banqueta amb l’adeu a David Vilajoana i l’arribada de Mario García. Els vallesans, amb els 8 gols (sobre un total de 21 de l’equip) d’Omar Kanteh, va oferir la seva primera alegria després de golejar aquest passat cap de setmana als palamosins.

Una altra de les incògnites que s’aclariran tenen a veure amb el Pitxitxi que ara lluiten tres futbolistes. Marru (Sabadell B), Ricard Vidal (Horta) i Omar (Granollers) ja han marcat 8 vegades mentre Buba (Europa B) i Flavio André (Vic) sumen 7.

The post La Lliga Elit compleix la seva primera volta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els badalonins només han pogut empatar amb l’Horta (0-0) i s’han quedat fora d’un torneig d’Històrics que han guanyat set vegades, i al que havien arribat a les quatre darreres finals. Així, la primera semifinal de dissabte ja està definida: Terrassa-Sants.

UE SANTS 1-0 UA HORTA

El derbi barceloní entre santsencs i hortencs ha inaugurat la 2a jornada de l’Històrics al Municipal del Guinardó. Dos clàssics del torneig que han ofert un partit intens i igualat, que s’ha acabat emportant els verd i blancs en el darrer sospir gràcies a un gol d’Àxel.

Els hortencs, que estrenen projecte amb Adam Fontes al capdavant, ha gaudit de la primera ocasió amb una rematada de Monsó de cap (m.11). Per contra, Guillermo, també de cap a la sortida d’un córner, ha replicat per part del Sants amb una rematada que ha sortit fregant el pal (m.22).

L’Horta ha pogut avançar-se amb una clara ocasió per Monsó al minut 42, però ha estat el Sants qui finalment, en el temps afegit, ha aconseguit el triomf amb un gol d’Àxel.

Fitxa tècnica:

1 – UE Sants: Pau, David, Axel, Michu, Victor, Portero, Badia, Sancho (Guillermo), Juan Carlos, Sancho i Gabaldón.

0 – UA Horta: Romero, Josa, Lobo, Varese, Corzo (Owono), Güell, Vives, Monsó, Beltran, Bezis, Bassols

Gols: 1-0, Àxel, m.45+2.

Àrbitre: Pol Curiel.

CF BADALONA 0–0 UA HORTA

El segon partit enfrontava al set cop campió de l’Històrics, el Badalona, que aquest temporada militarà a la 2a RFEF, amb els hortencs, de dues categories inferiors. Tot i això, l’Horta ha tingut la primera ocasió amb una rematada al travesser de Jordi López a passada de Bezis (m.8).

L’equip de Nacho Alfonso, que s’estrena a la banqueta del Badalona aquesta temporada, ha agafat les regnes del joc. A més, ha posat ritme per dominar el matx, però ha estat insuficient per crear ocasions de perill fins al temps afegit, on Masibo ha salvat un gol cantat en una rematada de corner.

Amb l’empat a zero gols, l’Horta s’acomiadava del torneig amb bones sensacions però sense haver pogut marcar, mentre que el Badalona s’obligava a guanyar en el darrer partit.

Fitxa tècnica:

0 – CF Badalona: Álex (c), Mario, Xavi Molina, Jaume Pascual, Jairo Cárcaba, Bilal, Toni Larrosa, Miguel, Ferran, Algisi i Juan Carlos

0 – UA Horta: Masibo Ndow, Samuel Homedes, Guillem Josa, Álex Lobo (Eric Garí), Andrés Varese, Carles Güell, Jordi López, Joan Vives (c), Paco Owono (Beltrán), Aaron García i Eric Bezis (Bassols)

Àrbitre: Pujol Prat. Groga a Larrosa.

Gols: Sense gols

CF BADALONA 1-1 UE SANTS

Amb l’obligació de guanyar per part del Badalona per tal de jugar les semifinals, s’ha vist un tercer i definitiu partit amb molta emoció. Principalment perquè el Sants s’ha avançat aviat en un penal per mans de Valentín, que ha transformat Favio (0-1, m.11).

D’aquest manera, els badalonins necessitaven dos gols per seguir viu en la competició, i ho han buscat de valent. En una excel·lent jugada de Marc Fuster, que ha deixat enrere fins a tres jugadors rivals, ha assistit per Timo que ha creuat la pilota davant la sortida d’Uri (1-1, m.34).

El Badalona ho ha intentat fins al darrer moment, però el Sants s’ha defensat amb fermesa i ha impedit qualsevol acció de perill, aconseguint una molt meritòria classificació.

Fitxa tècnica:

1 – CF Badalona: Dorronsoro, Valentín, Robusté, Xavi Molina (Cristian), Abel, Timo, Jairo (Isa), Larrosa (Miguel), Fuster, Ferran (Jaume

Pascual) i Roger Marcé

1 – UE Sants: Uri, Adrià, Shota, Sergio, Mulero, Raúl, Iván García, Salamanca, Laborde, Iván Julián i Favio.

Àrbitre: Serradelarca Serra. Groga a Miguel.

Gols: 0-1, Favio, m.11. 1-1, Timo m.34.

TORN PER A VILAFRANCA, SANT ANDREU I JÚPITER

Nou derbi barceloní per inaugurar la jornada en el tercer dia de competició del Torneig d’Històrics del futbol català amb els andreuencs amb tres títols guanyats els anys 2005, 2007 i 2014.

S’enfrontaràn contra el conjunt de la Verneda, un Júpiter que conjuntament amb l’amfitrió és l’únic equip que ha participat en totes les edicions de l’Històrics (5 títols). El FC Vilafranca, campió l’any 2016, completa un grup que promet gran nivell.

Els grisgrana volen refer-se d’una temporada complicada amb un nou projecte sota les ordres de Juan Carlos Torres. Amb fitxatges de renom com el del veterà Ferran Tacón o el migcampista Edgar Tejada volen lluitar per les places de privilegi en una gran Primera Catalana.

Per la seva banda, la UE Sant Andreu, que es va quedar a les portes de l’ascens a 2 RFEF enceta novament la temporada com un dels favorits de la categoria. David Pirri agafa les regnes d’un equip molt renovat i amb baixes sensibles com les de Ton Alcover, Kuku o Marcel Serramitja.

L’afició del Sant Andreu voldrà veure al Guinardó les noves peces que han d’omplir el buit d’aquests jugadors.

Finalment, el FC Vilafranca torna a l’Històrics després d’una magnífica temporada on va ser el segon millor equip català de 3a RFEF. Iván Moreno ha demostrat al llarg dels anys que tots els partits són importants i de ben segur que voldran tornar a rendir al màxim nivell en aquesta nova edició del torneig.

Els quadribarrats mantenen peces clau com Fontanils o Oribe però han perdut un dels seus puntals, Gerard Boira, que s’ha retirat després d’una brillant trajectòria.

The post El Sants destrona el rei dels Històrics appeared first on FutbolCatalunya.com.

Catorze jornades de competició, que no 14 partits disputats, i el punt de penal marca que l’Horta és, ara com ara, l’equip més castigat amb 6 penaltis, màxima pena pel conjunt del Feliu.

D’altra banda, la plantilla que ara dirigeix Jesús Angoy acumula només 2 favorables enfront de Banyoles i Granollers, gols de Pedro Astray, respectivament.

Els del Feliu i Codina van rebre el primer en contra (3a jornada de Lliga) enfront del Sant Andreu i va fallar Kuku, en la 5a contra la FE Grama (gols d’Adil Azarkan), en la 7a davant el Cerdanyola (gol, Piti), en la 13a contra el Peralada (gol, Josu Prieto) i el passat cap de setmana el van encaixar en el Narcis Sala (Baquero, gol).

HORTA: 6 PENALS REBUTS

Amb 42 penals assenyalats pels col·legiats (32 van acabar amb gol), a l’Horta li segueixen en aquest capítol Pobla Mafumet (5) i Banyoles (4). Comparteixen tercera posició FE Grama i Montañesa (3), Girona B, Sant Andreu, Sants, Valls, Vilafranca, Vilassar i Manresa (2) i, finalment, Europa, Granollers, Peralada, Igualada, Santfeliuenc, Terrassa i Figueres (1).

Només tres equips han estat els ‘afortunats’ que encara no han vist com eren sancionats des dels onze metres: Castelldefels, Cerdanyola i San Cristóbal.

PERALADA, EL MÉS AFAVORIT

D’altra banda, l’altra cara de la moneda la presenta el Peralada d‘Albert Carbó amb 4 penals favorables. Els hi van assenyalar enfront del Girona B (Ritxi, gol, 6a jornada) i 3 davant el Vilassar (va fallar Ritxi i va encertar Josu) perquè un el va rebre (gol, Carlos Cano). Ja en la 13a, l’especialista Josu va repetir davant dels d’Angoy.

FE Grama, Montañesa, Figueres, Santfeliuenc i Granollers han gaudit de 3 penes màximes, 2 Castelldefels, Europa, Horta, Pobla, Valls, Terrassa, San Cristóbal, Sant Andreu, Manresa i Vilassar i, finalment, amb 1 apareixen Igualada, ‘Monta’ i Sants. Només al Girona B i Vilafranca no els han xiulat mai a favor.

Una última curiositat: només dos porters (José Segovia i Toni Casamayor) poden dir que els han xutat dos penals i continuen invictes.

The post Màxima pena per a l’Horta d’Angoy appeared first on FutbolCatalunya.com.

Jesús Mariano Angoy estava al capdavant de la Palma de Cervelló quan va rebre la trucada de Paco Carmona, president de l’Horta. Inactiu per la pandèmia, l’entrenador aragonès va trigar poc a decidir-se perquè el treball li va posar en òrbita.

“Per què em fico aquí? Perquè jo em diverteixo, treball, estic a gust amb els meus amics, joc al pàdel i estic en el futbol, però em va trocar el presi, vaig agafar quatre informes, em vaig assabentar com estava la situació i vaig acceptar sense cap problema. A mi em van els reptes”. Així de clar.

El nou entrenador hortenc reconeix que “han marxat xavals perquè l’han decidit així ells i se n’han anat abans d’arribar jo”, però l’arribada de “noves incorporacions seran, segons el que jo veig, millors”.

ANGOY I ELS MIRACLES

Sabent que “els miracles es donen a Lourdes i amb sort”, entrenar per a Angoy “és una diversió molt gran i la vida per a mi és divertir-me i passar-m’ho en gran, això és el que és la vida per a mi”.

El repte per al nou responsable de la banqueta del Feliu i Codina, que va passar pels juvenils d’Europa i L’Hospitalet alhora que per Morell i La Palma Cervelló, no li atemoreix. “Jo, repeteixo, vaig amb un somriure per la vida i, si l’actitud dels xavals és bona, aconseguirem el nostre objectiu, segur”.

Encantat amb Paco Carmona perquè “el presi és bona gent” només demana confiança perquè “ja veureu com la plantilla que tanquem per a la setmana vinent us sorprendrà i hi haurà jugadors bons i amb moltes ganes”

CARNET D’ENTRENADOR

La primera idea d’aquest Horta, novè i a només 2 punts dels cuers Banyoles i Sants, passa per “treure els pròxims tres punts, com sigui. A partir d’aquí ens fiquem en aquest grup d’equips per a sortir d’aquesta zona, ja que el nostre futur dependrà de nosaltres. La resta d’equips em donen molt respecte però gens de por. He vist partits i em sembla que es tracta d’un Horta molt competitiu”.

Per cert, davant els dubtes sobre si està titulat o no com a entrenador de futbol, Mariano recorre a l’humor més contundent: “Jo tinc permís de conduir, carnet de moto, de futbol i carnet de vaixell, li ho pots dir a qui t’ho hagi preguntat“. Dit queda.

34 FUTBOLISTES DES D’AGOST

The post Horta, la nova aturada d’Angoy appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aniversari feliç i adéu a l’aventura de la banqueta de l’Horta després de caure (5a derrota de 10 partits) al camp de L’Energia enfront d’un desesperat Sants que suma la seva primera alegria (2-0). Dos gols de Calatrava (18′ i 43′) sentencien a Valdés i a un Horta que haurà de reorientar-se.

El KO dels visitants eleva al màxim el primer triomf del Sants de Tito Lossio a qui la fortuna sempre se li ha mostrat contrària aquesta temporada. Primer triomf blanc i verd que ‘dormirà’, una jornada més, com a cuer de la classificació encara que veu una mica més clar el seu futur.

VALDÉS PAGARÁ EL PROJECTE

L’adéu de Valdés no ha estat una sorpresa per al president de l’Horta, Paco Carmona. Sabedor que la possibilitat de sumar-se al cos tècnic del FC Barcelona era una realitat, el màxim mandatari del Feliu i Codina va acceptar l’arribada de l’exporter blaugrana mentre fos possible.

La part més important, ja que l’experiència a les banquetes de Víctor és mínima, és que el pressupost va a càrrec del hospitalenv. I així serà, segons han confirmat des del club a aquesta Redacció. Altra cosa serà veure com queda la plantilla, ja que aquest dijous s’ha presentat a L’Energia amb 13 fitxes del primer equip i el juvenil. No cal descartar que el preparador físic, Francisco Javier Iglesias, assumeixi la responsabilitat

UN CAMÍ ACCIDENTAT

El recorregut de Valdés no ha estat exempt de problemes. Es va anunciar un 28 de maig, es va estrenar al setembre (amb expulsió) i amb silenci davant la seva afició en la seva presentació. Posteriorment, va propiciar una sèrie d’acomiadaments lamentables (Felip Ortiz, Jordi Castel, Sergi Moreno, Coro, Adri…) i sempre hi ha hagut una nul·la connexió amb uns seguidors que tampoc han sabut mai el que passava en el club.

Ara li espera Joan Laporta (si gana) i l’FC Barcelona, una nova etapa (la tercera) en el club blaugrana. L’Horta continua viu.

The post Valdés deixa a mitges el gran projecte de l’Horta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Triple acomiadament de Víctor Valdés a l’Horta. El tècnic de l’Hospitalet va decidir un triple adéu (Sergi Moreno, Adri Gimeno i David Corominas) després de tres mesos de feina. No encaixar en el concepte ‘futbol’ de l’entrenador ha estat el comú denominador.

Amb resposta d’agraïment oficial del club i pendents els tres protagonistes de tancar la seva sortida amb el president Paco Carmona, la veritat és que ni van arribar a entrenar aquest dimecres. Minuts abans de les 10.30 h. van tenir un apart amb VV, van recollir el seu acomiadament i va arribar el comiat inesperat. Ho va explicar el company Vicente Casal.

Segona jornada de marxes en aquest nou Horta, ja que el passat Octubre es va viure un altre episodi semblant. En aquesta ocasió, els afectats van ser el segon entrenador Felip Ortiz i el preparador de porters, Joan Castel. Cap dels dos s’han pronunciat tampoc públicament. I ara arriba aquest triple acomiadament de Víctor Valdés a l’Horta.

POCS MINUTS I ACOMIADAMENT

El tarragoní Sergi Moreno ha participat en 5 ocasions aquesta Lliga: 2 com a titular i 3 com a suplent. Un gol davant el Sant Andreu ha estat el seu premi després d’acreditar el seu passat en equips com Ascó i Prat. Va posar pels núvols al seu entrenador quan va arribar i ara el desengany és majúscul.

Menys ha pogut jugar el migcampista gavenc, Adri Gimeno. De 5 partits només va ser titular en una ocasió per a sumar un total de 148 minuts. Realment insuficient per a un futbolista que arribava de Formentera amb millors registres.

I, finalment, Coro. Els 121 minuts de Corominas en 5 partits xoquen amb un historial impecable als seus 35 anys. Ni una sola trobada completa sinó minuts residuals per a un migcampista referència a qui tampoc cal ensenyar-li a jugar al futbol.

Una altra coincidència: els tres seguiran en actiu després d’aquest triple acomiadament a l’Horta. Als seus 28 anys (Sergi), 25 (Adri) i fins i tot 35 (Coro) els queda molt.

SERGI MORENO NO ENTÉN RES

“És lamentable el tracte, deixa molt a desitjar i no ha tingut respecte. Venir a entrenar i que et doni la nòmina i et digui que et busquis la vida és increïble. Tinc moltes coses a pagar i visc d’aquests diners”.

“Futbolísticament diu que no li he donat el que el necessita. Jo no sóc multimilionari, visc del meu sou i no m’ha donat ni 15 dies. Ara em diu que li sap greu perquè és la seva culpa, ja que no m’ha donat confiança i no ha pogut treure el millor de mi. Per al seu futbol no serveixo”.

“Jo respecto totes les decisions, però sempre m’han donat temps per a moure’m una mica abans de dir adéu. Ni tan sols ens ha deixat entrenar avui”.

“Em trec un pes de damunt, la veritat, pel tracte. No aguantava més. Jo el vaig lloar al principi perquè era així, però hem començat a ser objectes. No m’he sentit valorat per l’entrenador, estem en dos mons diferents. Si tinc una trajectòria com a davanter centre, a l’Horta no sé ni de què he jugat”.

ADRI GIMENO, REFLEXIU

“Els tres anem a la mateixa línia. A mi m’ha dit que no volia allargar més la situació, que no volia comptar més amb mi. El té una manera de veure el futbol diferent del perfil que jo tinc (i ho entenc) però no són maneres”.

“Més enllà de jugadors, som persones i que et diguin en el teu treball fins aquí, deixa bastant a desitjar. És el que toca i ja li he dit que ho accepto, respecto la seva decisió i res més”.

“El president ens trucarà en uns dies, li sap molt greu, però no pot dir molt més”.

“Jo només em dedico a jugar al futbol, sí. No és ‘plat’ de bon gust per a ningú”.

DAVID COROMINAS S’HO ESPERAVA

“El més normal és el que ha passat quan parlem de dos tipus de futbol. El normal és que quan arriba Desembre i el mercat es mou hi hagi alguna cosa, però és el que hi ha.

“Tothom pensava que anàvem a jugar a un altre futbol i ens hem trobat una altra cosa, ni millor ni pitjor. Si hagués conegut aquesta situació, no hauria vingut, clar”.

“M’ha donat el seu argument, però que me’l cregui és una altra història. El tema és que no encaixem en el seu futbol i ja està, som gent que tractem bé la pilota i ell vol gent diferent, que corri, que doni i que defensi i no som d’aquest perfil. No cal donar-li més voltes”.

“Mai m’havien fet fora de cap lloc, però tampoc mai havia estat amb un entrenador al qual no li agradés jugar el meu futbol. Jo em vaig anar amb Molist o Arnau Sala perquè els hi agrada tractar bé la pilota. Quan em diuen Valdés, dic que clar que sí… Valdés encara que no el conegués personalment; vaig imaginar que intentaria jugar al futbol. El primer que em vaig equivocar vaig ser jo”.

“Em diu que no entro en el seu futbol. Admeto que no encaixo en la seva manera de veure el futbol. Una altra cosa és que et digui adéu d’aquesta manera, aquí sí que tinc les meves queixes. Som tot el contrari i pensava que ho havia vist tot als meus 35 anys”.

The post Triple acomiadament de Víctor Valdés a l’Horta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Només un futbolista com Kuku pot fallar una pena màxima (77′), marcar el gol de l’empat per al Sant Andreu (89′) i ser el protagonista del definitiu 1-2 obra de Marcel Serramitja, (90′).

Sensacional participació del davanter barceloní que serveix als quadribarrats per a mostrar el seu poder enfront d’un treballat Horta. Així ho escriuen els companys de premsa de la UESA.

DE KUKU A MONTILIVI

Sembla que comença a ser moda: mostrar vermella en els primers segons de partit. Li va ocórrer a Fontanils en el Nou Sardenya i aquest diumenge ho va aconseguir Eric Maureta i aquest és un pes molt gran per a una Unió que es va queixar amargament. El tècnic Javier Salamero va parlar de falta de respecte.

Per contra, alegria dels ‘guerrers’ de José Solivelles amb ‘doblet’ per a Marc Río. Tres gols en 4 minuts van acabar d’enfonsar als locals (0-7).

PER LA MÍNIMA, TAMBÉ VAL

Fins a 5 partits es van decidir per la mínima inclòs el que va decidir Kuku. És més, amb 1-0 van acabar Congost i Olímpic. Els de Ferran Costa van sumar el seu primer triomf de Lliga (gol d’Erik Rafael 27′) mentre el Sant Cristóbal veia dues vermelles (Adrian Charles 38′ i Oscar Sierra 70′). Veure crònica del CE Manresa.

Mentrestant, a Terrassa els de Xavi Molist van trobar al seu Pitxitxi Sergi Arranz (25′) encara que va comptar amb la col·laboració del porter mariner Romero. El Castelldefels va donar la cara però no va ser suficient. Segon partit dels vermells i segon triomf.

També per la mínima van vèncer Igualada davant un inèdit Valls, Peralada a Banyoles i el ressenyat del Sant Andreu en el Feliu. Dos gols de Sergio Álvarez (66′, penal i 92′) van poder amb el de Joel (72′) encara que els de Pallarés van jugar amb un home menys per vermella a Miró (66′).

AMB MÉS COMODITAT

Més còmodes van resultar les alegries de la FE Grama i Europa, respectivament. Els de Juanma Pons, que van caure el dimecres a casa enfront del Figueres, es van rescabalar amb gols d’Adil (18′) i Franco (57′).

I, atenció, com sempre, a aquest Europa de Vilajoana. Va suar i va guanyar al Vilafranca i va suar i va guanyar a La Pobla a domicili. Excel·lent David Jiménez amb gol (16′) i assistència per a Albert Martí (50′) i segon encert per a David Serra (20′). En la primera part ja estava gairebé tot decidit. Els d’Albert Company van marcar l’honor gràcies a Carlos Martínez (57′) i poc més perquè el porter gracienc Sergio Fernández està en forma.

LA ‘MONTA’ NO ARRENCA

L’únic empat es va donar a Nou Barris, empat sense gols entre dos equips molt igualats. Montañesa i Santfeliuenc van acabar com van començar i això que Pedrito va disparar al pal (44′). Els nous fitxatges no van poder estrenar-se encara, sí que ho va fer el tècnic José Alcaraz.

2 triomfs locals, 1 empat i 6 triomfs visitants és el balanç d’aquesta 3a Jornada, amb 9 partits, en la qual s’han marcat 22 gols (5 locals per 17 visitants). 7 equips segueixen sense guanyar mentre 8 segueixen sense perdre. Intractables es mantenen Igualada, Sant Andreu, Peralada i, per descomptat, Girona B que va descansar.

The post Kuku decideix i el Granollers avassalla appeared first on FutbolCatalunya.com.

En l’estrena de temporada oficial per Víctor Valdés a l’Horta enfront del Banyoles va jugar Diego García i ho va fer bastant bé, però un problema burocràtic ha fet que l’ex Alcobendas i l’argentí Ezequiel Muth no segueixin en el Feliu i Codina. De fet, aquest diumenge s’estrena un nouvingut a l’equip del subgrup 5B de Tercera Divisió com Luisma Tovar (Olímpic Xàtiva) i amb Miguel Ángel de la Fuente (Horta juvenil) a la banqueta.

El curs Valdés es va iniciar amb l’adéu a l’uruguaià Yamandú perquè el de Shangrilá no podia compatibilitzar l’horari matinal dels hortencs. El polonès Marcel Julian Lizak ‘Lizak’ tampoc va passar la prova després de ser cedit per part del RCD Espanyol i van arribar els fitxatges des de Calpe i Alcobendas.

Ara, la realitat indica que aquest passat dissabte es va anunciar l’arribada de Luisma Tovar. Amb experiència a Tercera Divisió i Segona B, el futbolista andalús no ha tingut temps ni per a adaptar-se. Debut dominical a Peralada mentre comptarà amb Miguel Ángel de la Fuente, com a reserva, procedent del filial.

Aquesta llista comptarà en les properes hores amb la seva sisena incorporació. Es tracta d’Unai, procedent del futbol gallec, i ve per a reforçar aquest Horta del qual s’espera el màxim aquest exercici. Per cert, els de Valdés no han encaixat ni un sol gol en 180 minuts.

I DOS MÉS Al COMPTE

Com a curiositat també cal destacar l’adéu a dos exporters: el lleidatà Felip Ortiz i l’extècnic barceloní Jordi Castel qui va ser fonamental en la formació de l’exblaugrana durant la seva època de formació. El primer va deixar el càrrec com a segon entrenador i el tècnic especial també es va sumar a l’adéu.
És clar que la fortuna no acompanya als del Feliu.

The post Víctor Valdés i la ‘maledicció’ dels porters appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

Als seus 28 anys li arriba la gran oportunitat per a triomfar de veritat encara que ja porta a la seva esquena un historial en el qual ha brillat amb llum pròpia i esforç merescut en equips com Ascó o Prat. Per a un golejador només compten els gols, però Sergi Moreno juga igual dins que fora del camp. Admet els seus errors, cosa que pocs fan, i arriba al Feliu i Codina per a retrobar-se amb el seu millor futbol. Per a començar no regateja elogis per al seu entrenador, Víctor Valdés, i per als seus companys, però diu moltes coses més.

En la prèvia d’aquesta entrevista vostè va preguntar sobre quin tema aniria l’entrevista. Què passa, no es fia dels periodistes?

Sí però ara mateix tots sabem el que genera el míster en el club, i hi ha periodistes als que li agrada el ‘salseo’ i altres són seriosos, com tots. Jo vaig demanar permís per a aquesta entrevista, era el correcte per a tots.

“Gràcies a tots els meus errors sóc la persona que sóc”

El que transmet Sergi Moreno és que estem davant un tipus obert i sincer, però és una opinió més. Et vas anar molt dolgut del Narcís Sala. No és una pregunta sinó una afirmació. 

Sí, es va veure per xarxes socials, em va fer molt mal.

No entrarem en petits detalls..

Al final no se’m va donar la confiança que mereixia, no vaig poder arribar a demostrar qui era en el Sant Andreu i em va saber greu no haver estat ni el segon plat, sinó l’última opció. No van ser correctes les maneres, jo em vaig assabentar perquè em vaig posar en contacte amb l’entrenador i a mi m’agrada ser molt més clar i anar de cara.

Per als seguidors d’aquestes categories, el teu pas pel Prat o l’Ascó, que va ser excel·lent, fan que se’t pugui considerar una de les grans bases d’aquest Horta.

“Em va fer mal haver estat l’última opció en el Sant Andreu”

Et truca Valdés i penses que t’estan vacil·lant?

No. Aquesta pregunta me l’han fet moltes vegades

Sento aquesta falta d’originalitat. 

És normal. Em van dir que en Víctor volia parlar amb mi, em va transmetre il·lusió i ganes de fer les coses bé, un ‘feeling’ que era la realitat. Tinc 28 anys i sóc molt jove per a aprendre moltíssim d’una persona d’elit que entén el futbol d’una manera especial. Ens tractarà com a professionals. És normal que es parli d’ell encara que sempre intenta estar fora dels àmbits mediàtics.<

No em refereixo al fet que sigui Tercera Divisió sinó que ha entrenat al costat dels millors jugadors del món i hi ha moltes coses a polir i amb ell es pot aconseguir perquè ho ha viscut de primera mà. M’ajudarà tant en el caràcter com en la posició del camp i es notarà.

“Puc aprendre moltíssim de Valdés”

El veig ‘enamorat’ del seu entrenador!

No és ‘enamorat’ sinó que mostro l’agraïment a una persona que compta per al seu equip i que a més et dóna totes les eines per a continuar millorant.

Amb alguns futbolistes poc coneguts en el futbolcat, i obligats a tot, rieu quan escolteu allò que vosaltres no sou professionals?

Aquest és el tema pel qual es lluita amb el sindicat de futbolistes. Som amateurs però molts dels meus companys es deixen (ens deixem) la vida, ens hem d’anar de casa per a guanyar-nos uns diners. Això, si no et veus obligat a treballar a més en altres llocs. Jo ho he fet, no m’han caigut els anells… som amateurs però treballem com els professionals que surten per televisió.

Vostè com a futbolista s’ha sentit secundat des d’AFE o pels seus propis companys en aquesta guerra que tots tenim contra la COVID?

Sí. Personalment no he tingut problemes de cobrament, però molts companys sí, i aquí ha estat l’AFE.

“Treballem com els professionals que surten per televisió”

Porten dos amistosos, no han marcat un gol (anècdota) però les seves sensacions quines han estat?

Les meves sensacions és que hi ha un gran grup de persones, tots mirem pel mateix objectiu, parlem d’un equip amb tot nou i un entrenador amb una metodologia seva de la qual hem d’aprendre diàriament. Entrenar amb aquests companys predisposats a aprendre i donar el màxim és molt bo i et fa anar a entrenar cada dia amb moltes ganes.

I aquesta metodologia de Valdés passa per un 4-3-3, per un 4-4-2, o per on va?

No té un sistema fix, intenta buscar des de l’equip que té el millor perfil per a poder crear-lo, amb unes bases i l’ordre que desitja. En el primer partit davant el Viladecans vam jugar 4-3-3, amb el Nàstic va ser un 4-4-2 i al final caldrà donar amb el millor per a competir de la millor manera.

“Ara com ara, l’entrenador no té un sistema fix”

Digui al soci de l’Horta per què cal confiar en aquest nou projecte.

Perquè tots som una família dins del vestuari i cal aprofitar que l’Horta ara es coneixerà més per la gran figura de l’entrenador i serà bo per a tots. Tant de bo puguin venir a donar-nos suport i els puguem transmetre les nostres ganes i passió. És igual que siguem 23 nous, ens deixarem la vida per l’equip.

The post Sergi Moreno: “Víctor Valdés transmet il·lusió i moltes ganes” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Quan queda un mes i mig perquè –suposadament- comenci la Lliga a Tercera Divisió, encara hi ha baixes dels equips de la categoria que no han trobat equip. És possible que sigui una situació eventual, ja que a molts d’ells no els faltarà samarreta, però a hores d’ara estan totalment lliures.

Veterans com el lateral esquerre Rubén Canelada, disposat a penjar les botes, o més joves com el central Albert Porqueras. Aquest dimarts ens hem decidit a crear un onze pel qual possiblement més d’un entrenador apostaria. Futbolistes que podeu veure sense equip a la nostra secció de mercat, la més seguida aquests dies pels habituals de FutbolCatalunya.com.

Analitzem, línia a línia, aquest equip que busca equip.

PORTERIA

L’Europa ha renovat aquesta temporada la seva nòmina de porters. Això ha fet que Marc Priego (Barcelona, 5 de juliol de 1996) quedi lliure. Va disputar 25 dels 27 partits de la passada Lliga, encaixant 26 gols. El seu company Uri Vives també està sense destí a 1 de setembre.

DEFENSA

Rubén Canelada (Barcelona, 31 de març de 1987) i Éric Ruiz (El Prat de Llobregat, 19 de maig de 1995) ocupen les bandes d’aquest onze. El primer va comunicar que deixava el Vilassar de Mar ara fa pocs dies i és un dels pocs futbolistes que ha jugat als primers equps de la UDA Gramenet i de la FE Grama, com a curiositat. Segons sembla, pensa penjar les botes, però als 33 anys mai se sap… Éric,qui ara fa tres temporades va jugar a Segona B amb el Córdoba B, ha disùtat aquesta campanya 16 partits de Lliga amb el Terrassa i també ha quedat lliure.

Dos centrals joves tanquen la rereguarda d’aquest onze. Albert Porqueras (Cornellà de Llobregat, 27 de gener de 1999) ha tancat dues temporades al Santfeliuenc, mentre que Màrius Jiménez (Torrejón de Ardoz, 30 d’agost de 1997) ha disputat 14 partits del darrer campionat amb el Figueres. Futbolistes amb molta projecció.

MIG DEL CAMP

Horta, Figueres i Castelldefels són els equips on han militat la temporada 2019-2020 els quatre futbolistes d’un mig del camp que realment fa patxoca. Compartint la tasca de mig centre situem a Édgar Tejada (Barcelona, 2 de febrer de 1990) i Modest Notario (Reus, 4 d’octubre de 1996). El primer va acabar la temporada al Feliu i Codina però la incompatibilitat amb els nous horaris d’entrenaments –als matins- a les ordres de Víctor Valdés va ser clau pel seu adéu. Per la seva banda, l’exjugador del Reus B només va jugar 775 minuts al Figueres i ara voldrà tenir més participació al club que el fitxi.

Afegim a dos jugadors de toc. Luis Gaudioso (L’Hospitalet de Llobregat, 20 de juny de 1992) va canviar el Sants per l’Horta l’estiu anterior i ara deixa el club blanc a l’espera de trobar destí. Un destí que semblava clar per David Silva, el popular ‘Peke’ (Valls, 30 de novembre de 1991). Després del seu pas pel Castelldefels de Miki Carrillo, el vallenc havia començat a entrenar amb l’Horta de Valdés, però finalment no es quedarà al Feliu i Codina.

DAVANTERA

I per acabar, dos futbolistes que no van poder assolir l’objectiu de pujar a Segona B amb els qui eren fins fa poc els seus respectius equips. Elhadji Bandeh (Mataró, 2 d’agost de 1990) tanca la seva segona etapa a la UE Sant Andreu, totes dues trencades per un breu pas pel futbol grec. A l’etern rival, l’Europa, hi jugava Jordi Martínez (Lleida, 9 de gener de 1995), qui va ser el darrer futbolista de la campanya anterior que el club escapolat va confirmar com a baixa.

Onze futbolistes d’una llista que és més llarga, però representatius del que es pot aconseguir encara al mercat, malgrat tots els moviments que hi ha des que el mes de maig tot va començar. Els fitxaríeu pel vostre equip?

The post Un onze de garanties a Tercera, a l’aparador appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb catorze dies de treball només de treball en aquest Andorra estarà, com tots, pendent de massa coses o amb la preparació ja té suficient?

Tant es nota la inactivitat de cinc mesos?

Influeixen moltes coses: el perfil, l’edat, el temps de lesió (en el cas) … per això hem intentat començar de manera progressiva. A nivell d’estat físic/mental hem trobat a jugadors en molt bon nivell i, excepte el contratemps d’Adri Vilanova del passat divendres, la resta està bé.

Hi ha moltes opinions que parlen de més treball mental que físic.

Influeix moltíssim, especialment per la incertesa de començar. És una categoria molt professional, de treball diari, i és lògic que existeixi aquesta preocupació, però ha vingut aquesta pandèmia que ens ha castigat a tots i l’important és tornar a la normalitat. Tant de bo arribi aviat aquesta vacuna.

“Hem portat gent amb un futur molt prometedor”

Quina bona pinta té aquest Andorra, míster, i encara li pot faltar alguna peça més per a defensa i davantera. Si els comptes no fallen 8 altes, 12 baixes, per ara, inclosos Fede i Ludo que se’ls queda com a ajudants amb el mític Narcís Barrera?

Veure futbolistes com Pedraza (33) i Sergi Serrano (20), entre altres, demostra que aquest Andorra pensa en present i futur.

“102 equips a Segona B són massa. Es vol reestructurar amb massa incertesa”

102 equips a Segona B no li sembla una broma?

“Són molt pocs els que poden arribar a l’elit”

“Li desitjo el millor al president Carmona perquè és una gran persona”

“Josu és un dels jugadors més determinants de la categoria”

“Cal mirar al futur amb optimisme”

Tant de bo vegem el futur amb optimisme, gaudim del dia a dia. Aquesta realitat ens fa veure que a vegades no donem valor al realment important. Cal mirar el futur amb optimisme i donar valor a la nostra gent.

The post Nacho Castro vol repetir els seus èxits a Andorra appeared first on FutbolCatalunya.com.

Són massa dubtes les que tenen els equips de Tercera Divisió abans de posar-se a caminar. Normal, especialment quan l’RFEF segueix amb la margarida de la confusió i esperant l’enèsim reglament anti COVI que, segons sembla, a Catalunya serà molt personal. Ho va dir el president de la FCF, Joan Soteras, a Mundo Deportivo aquest divendres. “Que quedi clar que no es parla de fer proves de PCR, si no de signar una declaració de responsabilitat individual” “És prioritari tancar tots els vestuaris perquè aquest és el focus més gran de contagi”. Ja ho saben els presidents dels 22 clubs de Tercera encara que a molts li ho ha dit el mateix Soteras

Ara com ara, ni Horta ni Girona, els dos únics equips que ja treballen, han hagut de sofrir aquest tipus de proves, que se sàpiga.

CIRCULAR 90

Així les coses, i com que ja ha avançat la màxima autoritat del futbol de Catalunya que no faran falta proves de PCR, el dubte es manté amb la circular 90 que va enviar l’RFEF aquest passat 27 de juny respecte als amistosos. Aquí es parla de “garantir documentalment davant l’RFEF que es compleix el Protocol de Seguretat i Sanitari i s’acrediti mitjançant Certificat mèdic corresponent que tots els participants en el partit AMISTÓS (jugadors, entrenadors, auxiliars, membres de l’equip arbitral”) han superat les proves serològiques qualitatives de la COVID”. Traduït: l’RFEF exigeix garanties i que la Territorial de torn garanteixi aquests partits amistosos. Caldrà veure com es tradueix aquest redactat. Per a la RFEF, són obligatòries les proves PCR per a Tercera? La Generalitat i Soteras diuen que NO….

VUIT EQUIPS EN ACCIÓ

Igualada, FE Grama, San Cristóbal, Granollers , Figueres – “la setmana del 17 al 20 hi haurà un primer testeig“- i Manresa començaran aquest dilluns 17 amb les proves mèdiques oportunes la temporada. Pendents de conèixer el calendari i aquest protocol sanitari, els equips observen amb escepticisme l’afirmació del president federatiu quan declara que “Tercera començarà el 4 d’Octubre”. Tant de bo que sigui així

Un dia després inicia curs també l’acabat d’ascendir Valls encara que també el dilluns té proves previstes i el Peralada amb Albert Carbó al capdavant. Per al dimecres 19 està previst que s’estreni el Cerdanyola del gran Toni Carrillo, 24 hores després el Vilassar de Peque i completen l’agenda del dilluns 24 Pobla Mafumet, Terrassa, Santfeliuenc, Sants, Europa, Vilafranca i Castelldefels, excepte rectificació possible.

Només Sant Andreu, Montañesa i Banyoles han afirmat no tenir data d’inici. Atents al que succeeixi en l’Assemblea del dijous 20, a les notícies de la RFEF i als protocols sanitaris, tot indica que esperaran a Setembre.

The post La Tercera surt a escena amb totes les seves incògnites appeared first on FutbolCatalunya.com.

És l’únic equip que està treballant sobre el terreny de joc i no està pendent de decisions federatives. El nou Horta de Víctor Valdés està així “amb 20/25 jugadors que entrenen però fitxes no hi ha cap. Compromisos i pactes per a la temporada pròxima sí que n’hi ha, però, repeteixo, no està fitxat ningú. Fins al dia 4 no hi havia viabilitat per part de la Federació Catalana; que algun tingui ja prioritat, és cert, el mateix que a algun se li dirà que no segueix”. Ho diu el seu president, Paco Carmona.

Fidel al seu ideari: “El cos tècnic prefereix treballar en Horta encara que algun partit amistós es pot fer fora; mai hem fet stage des que sóc president. No ho farem ara i després no tenir ni un euro a final de temporada”, Carmona només sap que “hi ha unes dates marcades per al primer o segon cap de setmana d’octubre encara que fins que l’RFEF no ho comuniqui no tenim veracitat” per a començar però que no se li pregunti per PCR ni històries vàries, ja que la informació brilla per la seva absència.- “No tenim reglamentació per a fer PCR o per a fer alguna cosa. Tenim controlat tot ara pel servei mèdic del club i el doctor Carlos Barcons i la Damm amb qui tenim bona relació. No tenim cap directriu marcada per a iniciar entrenaments ni res”.

LES MANS DEL DOCTOR BARCONS

Per cert, l’Horta no tancarà cap acord de col·laboració amb l’Espanyol encara que “l’acord estava fet però hi ha hagut canvis en la seva organització. Espero i desitjo continuar parlant amb Luis i que l’any vinent 2021-22 tinguem una col·laboració més estreta. Aquest curs vindrà alguna cessió, només alguna cessió”.

Per això, el missatge per al soci és senzill: “Saben que tenen tot el nostre respecte i volem que vegi futbol de qualitat en Horta. Enguany tindrem problemes com tots però l’Horta està viu malgrat totes les circumstàncies. Ja m’agradaria haver presentat a tothom i la nova samarreta, això no ha de ser un búnquer sinó obert perquè el nostre soci és prioritari”

VEURE MERCAT DE FITXATGES TERCERA DIVISIÓ 2020-2021

The post “L’Horta encara no ha fitxat a ningú” appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

“Una persona em va parlar de Víctor, li vaig trucar per telèfon aquest dijous al matí i vam tancar l’acord a la tarda”, comenta a Futbolcatalunya, Paco Carmona, mentre ressonen encara les paraules que va comentar a aquesta Redacció el passat 13 de Maig. Tot ha canviat: “Matito ens va dir aquesta setmana que no podia continuar per temes personals, nosaltres respectem la seva decisió, vam fer l’impossible perquè continués, no va poder ser i ja estem amb Valdés”

El diàleg amb l’exporter blaugrana va ser “molt fàcil, ja que pot dir que em va convèncer ell més a mi que jo a ell. Va ser molt fàcil, repeteixo, perquè té il·lusió per entrenar, ho hem fet tot sense intermediaris i fins i tot Víctor ja sabia fins a la xifra del nostre pressupost”.

L’objectiu ara passa per “estar a Tercera el màxim temps possible”, això és el que desitja un president que també sap que Valdés “sempre vol guanyar. Si arribem al play off, perfecte però l’objectiu és anar a poc a poc”.

D’aquesta manera, Valdés serà presentat “quan es pugui”, ja que ni tan sols “té encara el seu segon ni ningú més en el seu cos tècnic. Compta amb les persones que desitgin seguir. Ja ho veurem”

The post “Amb VV ens vam entendre en mitja hora” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CARLES BARCONS BELLIDO

L’aturada de totes les competicions esportives, tant professionals com amateurs,  degut al Covid-19, ens ha canviat el panorama i ens està canviant també els esquemes de l’habitual pràctica esportiva fins ara.

A nivell de futbol no professional, on s’inclouen la majoria dels futbolistes, també hi ha hagut una aturada total de la pràctica esportiva en el seu espai habitual com és el camp de futbol.

En aquest període de confinament han sorgit diverses iniciatives per part dels professionals d’aquesta disciplina esportiva, com de totes les altres, per no perdre ni el contacte ni la il·lusió de sentir que segueixes sent futbolista.

Gràcies a les noves tecnologies de la comunicació ha estat possible establir un nexe d’unió a molts nivells tant entre amics i companys com tècnics i jugadors per seguir mantenint un mínim d’esperit del futbol en el nostre dia a dia.

Portem més de dos mesos de confinament i encara no hi ha data de reinici de l’activitat esportiva a nivell no professional, i no és per manca d’esforços, interès o mitjans; és perquè estem davant d’una malaltia infecciosa nova, de moment molt poc controlada i que desafortunadament pel món de l’esport, la seva pràctica sense mesures de control i protecció pot afavorir la seva propagació.

En aquestes circumstàncies, els esportistes es veuen obligats a seguir unes pautes mínimes per al manteniment del seu estat físic de forma individual al seu domicili. A més a més, es posa de manifest la importància dels aspectes nutricionals i psicològics, que requereixen una atenció especial per tal d’assolir la millor forma física possible tan aviat com es torni a iniciar l’activitat física en els espais naturals per a fer-ho.

Per part de les federacions, tant la FEF com la FCF, es proposen iniciatives per conscienciar als futbolistes sobre el risc que representa la tornada a l’activitat física en el terreny de joc i posteriorment a la competició, després d’una tan llarga aturada.

El Covid-19 ha transformat tota l’estructura esportiva, tant professional com no professional. Es fa difícil poder avançar o definir quines mesures s’haurien prendre en cas que apareguessin nous rebrots de la pandèmia o bé que sorgissin nous casos d’infecció entre els futbolistes.

La tornada a les instal·lacions serà de forma diferent a la que estem acostumats. Caldrà adaptar-la a cada lloc i entorn i a les característiques pròpies de cada instal·lació,  un altre repte global que requereix de treball individual i d’equip. Serà un nou model de funcionament que  també afectarà al món del futbol en el seu desenvolupament habitual.

Les indicacions de les autoritats sanitàries són les guies que ens permeten progressar paulatinament per tornar a poder gaudir tant els esportistes, com els professionals tècnics, directius i els mateixos espectadors o aficionats que cada dia, cada setmana, durant tot l’any estan pendents del futbol i que esperen amb il·lusió que el seu esport preferit torni a la nova normalitat.

La prevenció de lesions és una part molt important a tenir en compte en la fase de preparació i entrenaments, ja que la tornada a la competició després d’aquesta aturada pot tenir un impacte negatiu en l’estat físic i psíquic dels jugadors. No és el mateix l’entrenament, la preparació física o la competició; quan es passa un temps sense competir, la coordinació, la motivació o la mentalitat no és la òptima per a l’estat físic i mental desitjable per a la posta a punt del futbolista en competició, i si es competeix sense estar al nivell òptim, les lesions poden aparèixer amb molta més facilitat.

Ens espera una pretemporada ben diferent, adequada i condicionada pel Covid-19, que ja forma part del nostre dia a dia i que tot apunta que seguirà sent així per un temps.

CARLES BARCONS

The post El Covid-19 ha donat la volta al món del futbol appeared first on FutbolCatalunya.com.

Només li han fet falta 54 minuts a La Pobla de Mafumet per a reaccionar i anunciar la renovació per una temporada més del seu tècnic Albert Company. Els tarragonins, als qui se’ls va preguntar per part d’aquesta Redacció el passat dia 13, continuen ‘muts’ i han despertat aquest dilluns només minuts després de mantenir la incògnita sobre l’entrenador ampostí. En qualsevol cas, ‘Beto‘ Company podrà continuar amb el seu perfecte treball en el filial

A falta del desenllaç final de la temporada 2019-2020 i sense el futur clar per a la 2020-2021, els equips que, en principi, estaran en el grup V de Tercera amb 22 participants només presenta un dubte a la seva banqueta. Concretament es tracta de Raúl Matito (Horta) tot i que el seu president Paco Carmona ja va declarar a Futbolcatalunya que “per mí que és quedi, per descomptat”.

Ara com ara, que se sàpiga, tenen continuïtat assegurada Andrés González (Santfeliuenc, 14a), Toni Carrillo (Cerdanyola, 13a), Ivan Moreno (Vilafranca, 7a), Mikel Azparren (Sant Andreu, 5a) Tito Lossio (Sants, 4a) Oliver Ballabriga (Sant Cristóbal, 4a), Jonathan Risueño (L’Hospitalet, 3a), Joan Antoni Pallarés (At.Valls, 3a), Alberto Aybar ‘Peque’ (Vilassar, 3a), Xavi Salamero (Figueres, 2a) Xevi Molist (Terrassa, 2a), David Vilajoana (Europa, 2a), Albert Carbó (Peralada, 2a) Marc Cabestany (Igualada, 2a), José Solivellles (Granollers, 3a), Axel Vizuete (Girona B, 3a), Dani Andreu (Montañesa, 3a), Jaume Pons (FE Grama, 2a) – pendents de confirmació a Tercera- i Miki Carrillo (Castelldefels, 7a). S’estrenaran en el càrrec Pitu Batlle (Banyoles) i Ferran Costa (Manresa).

Amb la vista posada en la confirmació de Matito i Company, qui continua marcant diferències és l’entrenador barceloní Andrés González perquè es manté com a màxim responsable tècnic del ‘Santfe’ des d’un llunyà 2007 seguit, molt de prop, pel seu amic Toni Carrillo (Cerdanyola), amb una temporada menys.

The post Només falta Raúl Matito per a renovar appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mentre Luis Rubiales i l’RFEF continuen donant tornades al final d’aquesta accidentada Lliga i a la futura 2020-21, alguns equips interessats tenen molt clara la seva postura. És més, fins argumenten clarament la seva aposta. És el cas del president de l’Horta, Paco Carmona: “Fa anys que comentem la possibilitat de fer dos grups a tercera de 12 equips com passa a Andalusia perquè aquí hi ha molta qualitat. És una fórmula a concretar i, personalment, la veig factible”.

Carmona, president de l’entitat i gestor administrador únic del Feliu i Codina, ja prepara el següent exercici perquè va acabar en la posició 12a de la classificació. Primer, renovar al tècnic Matito. “Sé que ell està content aquí i nosaltres ho estem amb ell, punt. Per mi que es quedi, per descomptat, com tota la plantilla perquè fins al 30 de Juny són jugadors del Horta”, comenta

El president, que aquest setembre vinent complirà vuit anys al capdavant de l’entitat, segueix pendent de la resolució final en la competició de futbol base –”el president Soteras va dir que es va acabar, però estem a l’espera de notícies”- i de retornar als socis “el que es pugui perquè les despeses, excepte els arbitrals, són els mateixos. A veure com va tot”

The post Paco Carmona, partidari de 2 grups de 12 a Tercera appeared first on FutbolCatalunya.com.

@VictorLlucia

17 de juliol de 2011. Estadi San Juan del Bicentenario. Província de San Juan, Argentina. Xile i Veneçuela empaten a un als quarts de final de la Copa Amèrica. És el minut 81 i el conjunt veneçolà disposa d’una falta lateral. El talentós capità de la ‘Vinotinto’, Juan Arango, prova el llançament directe. Claudio Bravo refusa la pilota, que queda morta a la frontal de l’àrea petita. Gabriel Cichero, titular en tots els partits de la competició, li guanya la posició a Arturo Vidal i, amb la seva cama bona, l’esquerra, envia la pilota al fons de la xarxa. Acaba de marcar el gol més important de la història de la selecció de Veneçuela. El que classifica la ‘Vinotinto’ per les seves primeres semifinals de la història de la Copa Amèrica. 

Gabriel Alejandro Cichero (Caracas, 1984) és l’actual central esquerre de l’Horta, on gaudeix de la seva segona experiència al futbol català. La primera va ser la temporada passada, a l’Hospitalet, on va jugar 28 partits de lliga i va ser una peça fonamental per a la classificació del conjunt riberenc pel playoff d’ascens. Al conjunt del Feliu i Codina ha estat titular en els cinc partits en què ha estat convocat i ja és un fixe en les alineacions hortenques.

“He perdut tots els meus estalvis per donar estabilitat als meus fills”

Gabriel Cichero és un guerrer. Un lluitador. Un winner, com diu ell mateix. “Vaig tenir una infància dura. Els meus pares es van divorciar quan tenia cinc anys i el meu germà, amb qui em porto set anys, va ser com un pare per mi. I això es queda gravat per sempre”, relata Cichero. El seu pare, Mauro Cichero, va ser el capità de la selecció de Veneçuela als Jocs Olímpics de Moscou 1980 i el seu germà, Alejandro Cichero, també va ser futbolista i internacional amb la selecció. “Sempre vaig pensar que era bo, que tenia un do”, continua. “I tinc la sort de ser esquerrà. Un esquerrà sempre és diferent, més elegant”, sentencia un futbolista veterà que conserva la mentalitat i la fam d’un juvenil. 

Després de començar la seva carrera al Centro Ítalo-Venezolano, un club privat de Caracas, va arribar un moment clau a la seva carrera. “Jo vaig ser davanter fins als 17 anys. Sempre m’havia agradat fer gols. Però no m’agradava gaire córrer”, expressa mentre somriu. “El meu pare, que en pau descansi, em va dir que si volia arribar lluny havia de sacrificar-me, córrer pels companys, que el futbol no només era passar i marcar”. I es va acabar convertint en central. Un central diferent. “Haver jugat de davanter, de ‘10’, em va ajudar a saber fer moltes més coses com a central: passades filtrades, driblar, etc. I em vaig acabar enamorant de la posició”, explica. 

Primera parada: l’Uruguai

La primera experiència internacional de Gabriel Cichero, que encara no era major d’edat, va ser a Montevideo Wanderers, club de la primera divisió de l’Uruguai. “Veneçuela no m’aportava el nivell de professionalisme que jo volia i, a través d’una agència de representació de Paco Casal, vaig provar sort a l’Uruguai”, explica. El futbol uruguaià es caracteritza per la intensitat i el nervi, característiques que Cichero ja tenia innates.

Però no tot va ser un camí de roses. Va haver de renunciar a moltes coses. “Vaig marxar sol i vivia a la casa d’uns amics dels meus pares, que s’inundava quan plovia. Plorava cada dia, va ser una experiència molt dura”, continua. Realitza els primers entrenaments amb l’equip juvenil, però ràpidament entra en la dinàmica d’entrenar amb el primer equip i jugar amb el filial. Fins a debutar a Primera Divisió amb 18 anys. 

“No sé què hagués sigut de mi si hagués estat uruguaià”

Al cap d’uns mesos li va arribar una gran oportunitat. “Em va cridar la selecció Sub-20 de l’Uruguai per la Copa Amèrica Sub-20 de 2003. Quedo a la llista de 23 jugadors per viatjar a la preparació, que es feia a Alcúdia (Mallorca). Però necessitava un DNI uruguaià, i jo no tenia família del país. Em van intentar aconseguir un, però va ser impossible. No sé què hagués sigut de mi si hagués estat uruguaià?”, es pregunta.

El cas és que al cap de dos dies el va cridar la selecció Sub-20 de Veneçuela, la seva terra natal, per disputar el mateix campionat. “Teníem un equip talentós, jugàvem molt bon futbol. A l’entrenador, Richard Páez, li agradava sortir jugant, arriscar. I era innovador en aquella època. Em va marcar moltíssim. Em va donar eines que avui en dia continuo aplicant”. Aquell equip veneçolà va derrotar l’Argentina de Tévez, Mascherano, Zabaleta o Pisculichi, entre d’altres. “Vam fer història guanyant per primera vegada a Argentina en un Sub-20”, relata. Precisament l’Albiceleste acabaria guanyant aquella Copa Amèrica Sub-20, disputada a l’Uruguai, i seria semifinalista del Mundial de 2003 disputat als Emirats Àrabs Units. 

Serie A, volta al món i anècdota amb Messi

“Després de tres anys de titular a l’Uruguai, li vaig dir al meu representant que havíem de fer un passa més. I qualsevol jugador sud-americà vol jugar a Europa. És on estan els diners, l’organització, la tranquil·litat. Sempre havia somiat a jugar a Espanya, però quan em van oferir la possibilitat d’Itàlia em va encantar”, afirma Cichero. Va debutar a la Serie A amb el Lecce amb 20 anys. “Em vaig identificar ràpidament amb la mentalitat italiana. No vaig jugar tot el que m’hagués agradat perquè era veneçolà. Si tens un central italià i un altre veneçolà, a qui poses? Doncs a l’italià, era més senzill”, lamenta. 

“És a Europa on estan els diners, l’organització i la tranquil·litat”

I torna a començar. Bulgària, Veneçuela i els Estats Units van ser les següents experiències de Cichero. Precisament als EEUU, quan jugava al New York RedBull, va disputar un amistós contra el Barça, on jugava Leo Messi, i va intercanviar la samarreta amb Martín Cáceres. Aquella és una de les samarretes que guarda en el seu museu particular. També té la de Cavani amb el PSG, James amb el Móncaco, Neymar amb Brasil. I la de Leo Messi amb Argentina. “Vam jugar un amistós Argentina – Veneçuela a l’Índia i vam compartir el vol. Ell estava assegut amb Mascherano. Vam estar parlant molta estona, és un tipus excepcional, molt tranquil. Vam baixar de l’avió i estava tot ple de policia per protegir-lo. A mi no em coneixia ningú. ‘És bonic no ser Messi’, li deia a Mascherano, i els dos rèiem. Al partit, no el vaig poder parar i al final vam canviar la samarreta. Vull que me la signi, però em fa vergonya presentar-me a un entrenament”, manifesta. 

El gol etern

Gabriel Cichero va fitxar pel Caracas FC, l’equip amb més campionats nacionals a Veneçuela, l’any 2009. “Vaig viure una etapa brutal i vaig canviar de posició a lateral esquerre. Em vaig aprimar sis quilos i era un animal”, relata. Va guanyar la lliga i va tenir la possibilitat de jugar la Copa Libertadores.

“És com jugar la Champions. La diferència és que aquí perds i els aficionats marxen a dormir tranquils. Allà no: perds i et volen matar, et fan la vida impossible, els jugadors ploren”, explica. Van superar la fase de grups amb solvència -contra Chivas (Mèxic), Everton (Xile) i Lanús (Argentina)-. Als vuitens de final van vèncer el Deportivo Cuenca ecuatorià, però als quarts de final van quedar eliminats pel Gremio de Porto Alegre. 1-1 a Caracas, amb gol de Cichero, i 0-0 al Brasil, davant de 50.000 espectadors.

“A Europa estan els millors jugadors del món, però veus la Libertadores i els jugadors donen l’ànima pel seu club. I no només això: juguen per millorar el seu futur”, reitera. A nivell de resultats, són el millor equip de la història del Caracas FC. 

Després de dos anys a Veneçuela, va jugar cedit una temporada a Newell’s Old Boys de Rosario. “Em va anar bé, vaig jugar bastant però vaig tenir problemes amb el capità de l’equip, Rolando Shciavi, i el club no em va voler comprar”. I aleshores va arribar el millor moment de la seva carrera: la Copa Amèrica d’Argentina de 2011. 

“Messi és un tipus excepcional, molt tranquil”

“Em vaig preparar físicament i mentalment al màxim. Era un lleó”, s’enorgulleix. Cichero va ser titular en tots els partits de la Copa Amèrica i va formar part de l’onze ideal del torneig. Ho va ser, també, en l’històric triomf de la ‘Vinotinto’ sobre Xile a San Juan as quarts de final, instància que no havia assolit mai el combinat veneçolà. “És el meu millor moment futbolístic. Quan vam arribar a Veneçuela ens van rebre al carrer com si fóssim una banda de rock. Va ser una bogeria”, rememora. 

Què significa rendir-se? 

La gran actuació a la Copa Amèrica li va donar la possibilitat de tornar a Europa. “Em va sorgir la possibilitat de fitxar pel Lens, que acabava de descendir a la Ligue 2 francesa. Em vaig precipitar, perquè al cap d’uns dies em va trucar el Colònia, de la Bundesliga alemanya. Però són decisions que un ha de prendre”. Al Lens, va substituir Raphael Varane, actual central del Real Madrid. I va coincidir amb Kondogbia, migcampista del Valencia. Però va tenir un episodi que, segons les seves paraules, és el pitjor que li ha passat a la vida. “Va haver una baralla en un partit, em van detenir i em van suspendre durant sis mesos”. Començar de zero un altre cop. 

“Em va contractar el Nantes, de Ligue 2, i va ser com tornar a començar. Va ser una bogeria, em vaig espantar molt, però va acabar sent una experiència maca. Vam ascendir i vaig ser el millor central de la competició”, recorda amb un somriure als llavis. Perquè la paraula rendir-se no existeix al diccionari de Gabriel Cichero. Donar-se per vençut mai ha estat una possibilitat.

Buscant minuts, Cichero juga mig any a la Ligue 1 amb el Nantes, però marxa a Mineros de Guayana, novament a la seva terra natal, abans de jugar la seva segona Copa Amèrica, la de Xile de 2015. “Allà ja em volien buscar un substitut. La propaganda de la premsa va ser molt forta i el seleccionador també dubtava de mi. Vaig jugar els tres partits, però entrant des de la banqueta”, diu 

“En un partit, em van detenir i em van suspendre durant sis mesos”

L’espina clavada és no haver classificat la seva selecció per la fase final d’una Copa del Món. “Al Mundial van els països estables. A Veneçuela avui el representen dos presidents, dues monedes, i la gent es mor de gana. Quan estava a la selecció la gent em demanava que portés medicines, paper de vàter i coses així. Els jugadors no poden estar mentalitzats al 100% en el futbol, per molt motivats que estiguin. Prefereixo no anar a un Mundial i començar de zero una nova societat veneçolana, que ara està podrida. El país està destrossat, és molt trist”, es lamenta Cichero, que ha representat a la seva selecció en dues Copes Amèrica i ha disputat partits de fase de classificació per a tres Mundials (Sudàfrica 2010, Brasil 2014 i Rússia 2018). 

Darrera parada: Tercera Divisió

“Avui estic a Tercera Divisió, però, per condicions i mentalitat, no em considero un jugador de Tercera. Però em quedo tranquil perquè ho faig pels meus dos fills, que poden gaudir d’una vida tranquil·la. És el sacrifici més gran que he fet fins al dia d’avui”. Amb aquestes paraules defineix Gabriel Cichero la seva situació actual. I és que vivia a Panamà, amb la seva dona i els seus fills, però no estaven a gust. La seva dona va viatjar a Barcelona per visitar una amiga i es va enamorar de la ciutat. D’aquesta manera, Cichero i la seva família es van traslladar a la capital catalana.

I torna a començar de zero. L’actual central de l’Horta va començar a buscar equip, però no ho va tenir fàcil. El motiu? L’edat: 33 anys. Tot i això, va conèixer Xavi Molist, aleshores entrenador de l’Hospitalet. “Vaig poder signar pel Lleida, però no volia estar lluny de la meva família. I va sorgir la possibilitat de l’Hospi i vaig tirar endavant. Ara per ara, la prioritat és l’estabilitat dels meus fills”, sentencia.

Al club riberenc va conèixer algú que li ha canviat la vida en aquest últim temps. “Li vaig dir a Áxel (Pandiani) que el seu pare era un crack. El vaig conèixer i vam fer ‘click’. Som el mateix horòscop (tauro) i vam començar una bonica relació”, relata. De fet, quan Xavi Molist va ser acomiadat, molts membres de la plantilla volien que el substitut fos el mateix Walter Pandiani, però la directiva es va acabar decantant per Jonathan Risueño. 

“Jugar a 3a es el sacrifici més gran que he fet fins al dia d’avui”

Gabriel Cichero no va ampliar el seu contracte amb l’Hospi. “Pandiani em va trucar dient-me que estava al Lorca (Tercera Divisió, Grup 13). I jo li vaig dir que amb ell anava a mort. Sap tractar els futbolistes i transmetia passió per la seva feina”, continua. En aquell equip hi havia molts estrangers i molta gent jove. Però ràpidament es va crear una pinya. “L’estadi de gespa natural ajudava, bones instal·lacions i és que m’estava entrenant Pandiani. Es posava als partidets i era el millor!”, rememora. Però no tot va ser un camí de roses. “Estava lluny de la meva família. De vegades Pandiani em donava permís per anar a visitar-los, perquè sabia que arribava de viatge i entrenava al 100%. Plorava molt sense ells. No vaig tenir un pare present, i no vull que els meus fills pateixin el vaig patir jo de petit”. 

A finals de desembre, per desavinences amb la directiva, Walter Pandiani abandona el Lorca. “Tothom va plorar quan va marxar. I quan passa això te n’adones del gran tècnic que és. És un entrenador modern, arribarà molt lluny”, pronostica. El cas és que a Cichero tampoc li quedava gaire temps al club. “Es van inventar una aplicació perquè els aficionats puguin escollir les alineacions. Viuen a Disney, allò no existeix al món del futbol. I per motius de pressupost em van dir que no em podien pagar més i rescindim el contracte”. 

Tornar a començar. Des de zero. Un altre cop. “Venia a Barcelona sense plans. Venia a retirar-me, en realitat”, se sincera Cichero. “Contacto amb Jonathan Risueño per veure si podia entrenar amb ells un altre cop. I em diu que coneix a Nacho Castro, entrenador de l’Horta, i que segur que m’agrada la seva filosofia de joc. Nacho Castro em va recordar a Pandiani. I, a la meva edat, això és vital, perquè ara vull gaudir del futbol”, explica. En un partit amistós contra la Guineueta, de Primera Catalana, va anotar un golàs de falta. “Feia deu anys que no llençava una falta i la vaig clavar a l’escaire”, relata, mentre se li dibuixa un somriure als llavis. 

El problema era que no estava motivat, però entre la seva dona i Nacho Castro el van convèncer per signar amb l’entitat del Feliu i Codina. “És un gran equip i pocs equips a Tercera juguen com ho fa l’Horta: centrals avançats, sortida de pilota sempre des del darrere”. I és que el conjunt hortenc està quallant una bona temporada, situat a la zona mitjana de la taula. “No puc negar que se’m fa difícil veure’m a Tercera i entrenar a les 21h. Aquí no guanyo diners; al contrari, els perdo. Continuo jugant a futbol per un estat emocional. El futbol ha estat la meva vida. Admiro els meus companys, perquè tothom treballa i després als entrenaments i als partits donen el màxim. Si jo arribo cansat i em dedico als meus fills, imagina’t ells”, sentencia. 

Gabriel Cichero ha disputat partits contra el Brasil o l’Argentina amb la seva selecció. A Newell’s va derrotar a Boca Juniors i a River Plate. Ha jugat derbis intensos a multitud de països. I aquest diumenge viurà, des de la primera línia de batalla, un Sant Andreu – Horta al Narcís Sala, un dels derbis de moda al futbol català. “Sempre és bonic. A Tercera hi ha poc fanatisme, però els partits així m’encanten. Si hi ha ambient a les graderies, ens motivarà, ens ajudarà a estar més concentrats”, opina Cichero, que ha signat fins al maig de 2020. 

“A Tercera hi ha poc fanatisme, però els partits així m’encanten“

Gabriel Cichero ho va apostar tot per un somni. Va deixar la seva casa i la seva família als 17 anys perquè “el futbolista sud-americà és pobre. I aquí (a Europa) el pobre té moltes possibilitats: aconseguir una feina, subsidi d’atur…”. Els seus plans eren viure a Veneçuela i muntar una acadèmia de futbol, però el present al seu país li ho impedeix. “M’agrada ensenyar, crec que tinc moltes coses a aportar. Aquí és difícil perquè encara no tinc cap titulació oficial. Però hi ha moltes coses, com haver tingut una bona carrera esportiva o saber transmetre coneixements, que no ho dóna un títol”, explica. 

“Vaig marxar sol de casa meva i plorava cada día “

Gabriel Cichero té 35 anys, però no els aparenta. Però viu amb la tranquil·litat de mirar enrere amb orgull. “He perdut tots els meus estalvis per donar estabilitat als meus fills. I aviat hauré de fer el salt en una altra àrea, perquè no em queden tants anys de futbol. És un nou procés que estic assimilant, perquè és la part més dura d’un futbolista. I començar de zero, un altre cop, serà dur. He estat un guerrer tota la meva vida i seguiré remant”, se sincera. Però Cichero es queda amb els bons moments. “He conegut gent de tot arreu i he gaudit amb la millor feina del món. La gent encara em recorda el gol que vaig marcar contra Xile a la Copa Amèrica. Per nosaltres, els veneçolans, és com el gol d’Iniesta a la final del Mundial”.

I és que, de fet, gràcies a aquell gol va conèixer la seva dona. “La meva dona es va enamorar de mi veient-me en aquella Copa Amèrica. En l’entrevista posterior, em va veure per televisió i li vaig agradar. Dies després, uns amics em van comentar d’anar a veure un gimnàs. I ella estava donant una classe de teles. I em vaig enamorar d’ella”. I fins avui.

The post La història de Gabriel Cichero comença de zero appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dues temporades i mitja ha estat Nacho Castro al capdavant de l‘Horta amb un notable èxit i aquest resultat li ha valgut per a comprometre’s amb l’Andorra de Segona B. No ha estat la primera oferta que li ha arribat al tècnic asturià aquesta temporada, ja que la seva trajectòria ha estat excel·lent i la possibilitat de dedicar-se cent per cent a la seva gran passió li ha decidit a assumir el repte de Prada de Moles.

Finalista de la Copa de Catalunya i disputar un meritori play off d’ascens a Segona B són èxits que ara li porten ara a Andorra, ja que la paraula mantinguda amb el seu president Francisco Carmona s’ha mantingut fins al final. Als seus 48 anys i, després de passar per les banquetes de Guíxols, Escola Sant Felíu de Guixols, Peralada (ascens a Tercera, 2014), Farners i Horta, la nova destinació es diu Andorra.

Matito, un relleu de casa

Assumeix la responsabilitat del càrrec hortenc el seu segon, Raúl Matito. Entrenador amb contrastada experiència en la categoria, ve avalat pel seu ascens a Tercera Divisió amb el Granollers on va estar quatre temporades, i la porterior ‘parella’ de Castro en el Farners i en el mateix Horta des del 2017.

The post Raúl Matito substitueix a Nacho Castro appeared first on FutbolCatalunya.com.

Manuel Expósito Salinas compta amb 12 gols aquesta Lliga, a quatre de Jordi Cano (Europa) i a un de Sergi Arranz (Terrassa) que aquest diumenge no van marcar, una dotzena d’alegries del davanter andalús que col·loquen al seu equip, de nou, en el liderat i amb nou punts de renda sobre el cinquè classificat (Pobla).

Punxada del Terrassa

Gallego i Joel, gols claus

Triomfs a domicili

De les tres victòries a domicili aquesta jornada cal destacar les de Vilafranca a Granollers, la de l’Horta a El Congost i la del Castelldefels davant el San Cristóbal. Els d’Ivan Moreno no sumaven els tres punts en la seves sortides des del 27 d’Octubre (10 jornada a Ca N’Anglada). Curiós triomf visitant perquè, en tres minuts, es va passar de l’empat a l’1-2 definitiu, obra de Xavi Civil (89′). Primer va marcar Albert Ruiz (3′, penal) i va igualar Serrano (86′) per als de Solivelles que van encaixar la seva quarta derrota en els seus últims cinc partits.

Per la mínima també va guanyar l’Horta en la seva sortida a Manresa. Gol clau de Gerard Nolla (65′) per als de Nacho Castro que no vencien lluny del Feliu i Codina des de la 8a Jornada (13 d’Octubre, Banyoles). Només que millori una mica els seus marcadors, l’Horta tornarà on acostuma. Per contra, els de Peralta tornen a perdre a casa seva el que guanyen lluny.

Empats perillosos

La referida igualtat a Terrassa se suma a la de les Comes i a la del Pla de l’Estany. Els de Marc Cabestany es van avançar per mediació del gol d’Eric González (40′), abans del descans, però no van poder amb la reacció de la Pobla de Mafumet. El filial tarragoní va trobar el premi a l’esforç amb la diana de Jorge Negrete (94′) en el temps d’afegit.

Van igualar també Banyoles i Cerdanyola però no van passar del zero. Setè empat dels de Toni Carrillo fora de les Fontetes mentre que els d’Adam Fortes deixen clar per què són l’equip amb menys gol (21) de la categoria. Aquesta setmana vinent se la jugaran contra el Sants.

The post Salinas colpeja i Vilafranca i Horta es reenganxen appeared first on FutbolCatalunya.com.