Agraeixo que el mític Eugenio creés aquesta llegendària introducció per als seus milions de meravellosos acudits. Era i és humor del bo (boníssim) i amb aquest tarannà vull expressar, des de la meva modèstia i cada dia més lluny del soroll que envolta a la Federació Catalana de futbol, el present del futbol català.

Mancant uns deu mesos, excepte avançament electoral, l’actualitat ofereix molt silenci, intrigues, traïcions i al·lucinacions. Ningú sap res perquè ningú vol saber res i la por regna a Catalunya encara que tot plegat sigui un acudit molt dolent.

SOTERAS AMENAÇA

L’última bogeria del septuagenari professional de la presidència de la Catalana passa per ser octogenari sota la seva direcció. “A aquest no li treuen d’aquí ni amb aigua bullent”, comenten alguns directius comisionistas. Cap sap que passarà perquè el cap Calle no es fia de ningú (i fa bé) i més val intoxicar o ser mut abans que s’escapi alguna cosa.

Tornar al rodo electoral és una cosa que excita Soteras. Encara que li impugnessin les eleccions en el 2023 o li mantinguin investigat en el jutjat 2 de Sabadell per presumpta falsificació de documents privats i públics, a l’expresident arlequinat li agraden els desafiaments.

S’imaginen al somrient dirigent de la Federació, que tria fer-li la rosca a Rafael Louzán a la festa de la Federació balear o riure-li les gràcies a Joan Laporta per la Lliga a ser present a la final de la Copa Catalunya femenina?.

QUI OBRIRÀ LA BOCA CONTRA L’FCF A L’ASSEMBLEA?

Hi ha qui no té dubte que, si ho decideix així, i acaba presentant-se viurà el Mundial 2030 en directe. Al temps. No obstant això, l’última ‘pel·lícula’ passa per parlar d’hereus; el ridícul és tan gran que fins a algun ‘Tonto’ ultracreient ja es veu com l’hereu. Segur que Calle no ho permet i farà bé.

Pendents d’una nova Assemblea a Sant Cugat on el nombre d’assistents tornarà a ser insignificant, poc o res s’espera d’aquest final de juny. Trauran pit per la seva magistral gestió, el seu superàvit de Ministeri, i aniran contra un cas Soule que els pot endur a tots als tribunals com a efecte ‘boomerang’.

Qui obrirà la boca contra l’FCF? Ningú. Tant de bo convidin al ‘fotogràfic’ secretari Abel García a l’acte i així controli la jornada de les urnes. Ningú millor que ell o, bé, també ‘Poncio’ Gerard Esteva, un altre especialista en miracles des de la UFEC.

I ISERN I BONET, QUÈ FAN?

D’altra banda, cal parlar de la ‘oposició’ encara que aquest terme s’hagi devaluat tant a nivell esportiu com polític. La veritat és que encara que ningú obre la boca. només l’excandidat Juanjo Isern apunta al 2027. Per la seva banda, l’exvicepresident i ‘amo’ del futbol gironí, Jordi Bonet, es reuneix sota la llei del misteri. I, a més, amb exdirigents que han destacat sempre per la seva covardia. Ah!, avui ha intentat ‘enamorar’ l’expresident de l’EE Guineueta, José Centeno. Innocent, innocent!

Potser, en les pròximes hores, es filtra l’import dels quilometratges i dietes que va percebre l’arbucienc durant el seu exercici directiu. O potser surt a escena com un detall més del judici que el 3 de juny se celebrarà a l’Audiència Provincial de Barcelona contra l’exdirectiva Paquita Linares. Però aquest és un altre capítol vergonyós que mereix titulars especials.

Pel costat de Juanjo Isern, la seva activitat oficial passa pel món de X, a través del seu compte ‘Tots Junts fem força’ i de més reunions sota la discreció i comptes pendents. Isern manté més d’un litigi al jutjat amb Soteras sense que encara s’obtinguin resultats.

En resum: ningú vol obrir la boca ni presagiar resultats. Això sí: tots compten amb els ‘vots’ necessaris per a guanyar en el 2027 mentre Soteras riu i Calle continua guanyant-se un generós sou que hauria de duplicar el sabadellenc. Clar que també li ha de pujar al dòcil Garrido, amb nou càrrec encara que no s’hagin assabentat encara al carrer sicilia, perque s’ho mereix tot.

The post Saben aquell que diu que Soteras…! appeared first on FutbolCatalunya.com.

Comença 2026 i ho farà amb sabor agredolç al Nou Sardenya; només directius com el president de la RFEF, Rafael Louzán, i l’encara de la FCF, Soteras són tan maldestres que anteposen una norma a la voluntat de l’aficionat. I, davant aquesta situació el president del CE Europa, Hèctor Ibar, es rebel·la.

Si no hi ha miracle, que no n’hi haurà, el dissabte 10 de gener Can Dragó obrirà les portes als d’Aday Benítez. Mai hauria pensat Ibar que sota el seu mandat el primer equip hauria d’emigrar per capritx federatiu. Dos anys després d’arribar a la presidència, assenyala molt clar als culpables de semblant cacicada.

“NI LOUZÁN NI SOTERAS HAN FET RES PER NOSALTRES”

Li hem llegit i escoltat moltes vegades queixar-se per les decisions i comentaris de la RFEF sobre la injusta mesura de la gespa natural/artificial del Nou Sardenya, però mai ha posat el dit en el màxim responsable d’aquesta ‘cacicada’ que es diu Joan Soteras. Per què aquesta ’generositat’?

No, no, generositat, no ja que sempre ho he dit: ni la FCF ni en Soteras ens han ajudat res en aquest procés. Primer ens dirigim a la RFEF i ens van enganyar perquè van dir que ens ajudarien -m’ho va dir personalment el Sr Louzán davant testimonis en el 125 Aniversari de la FCF-. Ens va enganyar deliberadament.

“EL PRESIDENT DE LA RFEF ENS VA PROMETRE UN ANY DE MARGE”

Reiterem el nom del Sr Louzán.

Sí, jo soc molt clar. El Sr Louzán em va dir en diverses ocasions que empatitzava amb la nostra situació i que no podíem sortir del barri de Gràcia. A més, canviar la norma no podia, però que sí que ens donaria una temporada sencera de marge per a jugar al Nou Sardenya.

Quant al seu president de la Catalana?

Quant al president de la Catalana només puc dir que no ens ha ajudat tampoc i, encara que va dir que ho faria, no ho ha fet perquè no ha aconseguit res. Ells diuen que si que han fet coses, que és impossible canviar la norma. No ens hem sentit recolçats per aquesta FCF en aquesta història. Qui va inventar aquesta norma en el 2022 amb la Primera RFEF? Encara és l’hora que algú expliqui per què es va posar aquesta norma.

QUI VA INVENTAR AQUESTA NORMA EN EL 2022 AMB LA PRIMERA RFEF? SOTERAS, NO?

El Sr Soteras va ser el ‘pare’ de la criatura, la persona que va dir que a partir d’aquest moment seria una categoria seriosa…

Aquí volia anar a parar jo. Perquè això, amb el sr. Soteras com a responsable van crear aquesta norma que ens ha perjudicat molt a Arenas de Guetxo i a l’Europa, per exemple. Hem buscat empatia i van dir que la comissió dels clubs van votar que no ho admetien. Ens vam anar al CSD i tampoc ens van fer cas i ara estem al Contenciós amb una acció que encara no han dirimit els jutges. Nosaltres demanem la cautelar i ens l’han negat, però sobre anul·lar la norma encara no ha resolt.

Una pregunta que algun aficionat ha plantejat i no sabem contestar: per què no es retiren de la competició?

Això seria posar-li-ho molt fàcil. Vivim un moment únic i creiem, convençuts, que aquesta norma canviarà aviat o tarda. Aconseguirem el nostre propòsit, no seria molt coherent retirar-nos.

“ENS FAN FORA DE CASA NOSTRA”

Perquè quan vegem aquesta estrena davant l’At. Madrileño viurem un gran pas enrere.

Hem d’intentar que no sigui així. Ara com ara no ens respecten ni els horaris dels partits. A més que ens fan fora de casa nostra, ens fan anar a un camp que està lluny i amb horaris complicats (21 hores o 14 hores). Beneficiar-nos no ho farà, però haurem de fer un gran esforç.

Per què no conviden al Sr Louzán, que vingui de la mà amb Soteras a la llotja, i segueixi l’últim partit contra l’Alcorcón. Així veurà, en directe, l’ambientàs del Nou Sardenya i la ‘mala jugada’ que els faran?.

“CONVIDAR LOUZÁN CONTRA L’ ALCORCÓN? SÍ, PERÒ NO VINDRÀ”

Podríem convidar-li encara que Louzán ja és conscient del nostre ambient i molts equips han admès no estar acostumats a jugar amb aquests ambients. Fa més d’un any que no perdem a casa i, més enllà de la gespa, està l’ambient que es viu.

Per totes aquestes raons han de convidar Louzán perquè vegi les cares de la gent a la qual vol fotre, home!

No vindrà, crec, encara que no és mala idea convidar-ho contra l’Alcorcón, dissabte 10 de gener a les 14 hores. A veure què fem.

Gràcies, president, i clar desitjar-los millor any 2026 és impossible!

Tant de bo ens aproximem. Gràcies i Salut a tothom.

The post Ibar assenyala Louzán i Soteras per l’adeu al Nou Sardenya appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb el victimisme per davant, l’‘amenaça’ de continuar en el càrrec de president i una prepotència digna de temps pretèrits, l’encara president de la FCF, Joan Soteras, va negar el que tothom esperava. 442 clubs li demanen que convoqui Assemblea extraordinària per a unes noves eleccions i es nega per “deficiències molt greus”.

Caldrà creure’s (o no) els arguments del septuagenari i els del ‘pobret’ sotssecretari Sergi Garrido (còlic inclòs). Per cert, l’empleat ‘centenari’ (pel sou) va fer més impressió de ser el cap de campanya de Soteras que un alt dirigent del carrer Sicília.

Ara només queda que el Conseller d’Esports, Berni Alvarez, compleixi la seva paraula i actuï donat el bloqueig futbolístic.

SOTERAS I LA SEVA COVARDIA

El ‘míting’ va estar molt lluny d’una roda de premsa, és més, va haver-hi qui (el de Ràdio Marca, perdó per donar el nom del digníssim mitjà de comunicació) que, quan va acabar l’autopromoció el ‘duo dinàmic’ només se li va ocórrer dir que “no fan falten preguntes, tot ha quedat molt clar”. És clar que la publicitat et torna més pallús del que ets.

Però sí que va haver-hi preguntes perquè sempre hi ha excepcions i aquí es van llançar contra els presidents de Nàstic (Lluís Fàbregas), Joan B. Agustí (Olot) i Antonio Morales (FE Grama). Un a un van anar responent a algunes afirmacions encara que el primer va ser destacar que “no hi ha cap imputat en aquesta junta sinó algun investigat”. No tothom sap que és el mateix, però queda bé.

“SÓN DEMAGOGS PROFESSIONALS”

Soteras que va repartir carnets de catalans a la reunió – “Galán, un gran català”-, va qualificar de “demagogs professionals” a Fàbregas i a Agustí i els va animar a ser “més solidaris” a l’hora de repartir els diners que reben de la RFEF.

Amb Antonio Morales va ser més lluny perquè li va qualificar de “mentider” i va mostrar una carta d’adhesió “amb la signatura autèntica (?)” del colomenc. Morales, que li ha dit de tot al sabadellenc i al seu director Calle, ni s’immuta sinó que li contestarà a la cara. “No hem fet res estrany”, va afegir Garrido va elevar el seu to realment embafador i adulador. “El gran gruix del futbol català està content, no podem confrontar totes les notícies que surten (?), som de perfil baix. La tendència d’aquesta FCF és a l’alça gràcies a Joan Soteras i la seva junta”, va ‘pilotejar’.

CAS SOULE I DEFICIÈNCIES

El seu cap Soteras trencava, de tant en tant, l’acurat discurs de l’afectat Garrido. “Nosaltres no estem imputats, estan enganyant els clubs, són una colla de mentiders”, va comentar al company de la Cadena COPE quan li va demanar noms i cognoms dels ‘dolents’ de la pel·lícula. Es va amagar.

“Nosaltres guanyem diners per a repartir als clubs i no per a quedar-nos-ho nosaltres, cosa que anys enrere alguns es perdien pel camí”, va explotar amb un somriure d’haver descobert el món. Noms? Cap. Com tampoc recorda el seu càrrec de vicepresident amb “el millor president de la història de la FCF”, Andreu Subies. Aquesta frase també la va dir encara que la seva selectiva memòria ara no la recordi.

I, per descomptat, el cas Soule. Mentre el seu letal director Calle segueix a Manila, perquè sense la seva presència no es podria jugar el Mundial femení de futbol sala, el duo letal de la FCF va parlar de “deficiències molt greus“ i “ús fraudulent d’Estatuts”.

Cas Soule: una Instrucció tancada des de setembre del 2024. No diu (també oblida) que la justícia ja ha rebutjat dues vegades a la Federació perquè la FCF mai pot ser part “perjudicada” en el cas sinó, en tot cas, “beneficiada”. Li és igual, ara diuen que es personaran “ com a acusació particular”. Pagaran els clubs, evidentment, com tots els casos judicials que aquesta FCF assumeix.

The post El poruc Soteras llança la pedra a Berni appeared first on FutbolCatalunya.com.

El serial de la Federació Catalana de Futbol (FCF) no té fi i, quan semblava que l’allau de firmes presentades el 19 de noviembre –441 clubs, superant el 15% necessari- no deixava marge de maniobra a la directiva per evitar les urnes, el carrer Sicília mou fitxa.

I ho ha fet amb una jugada que els clubs sol·licitants no han dubtat a qualificar d'”estratègia obstructiva”. 

SOTERAS SE’N RIU DE LA FCF I DELS CLUBS

En una resolució dictada amb ‘nocturnitat’ un diumenge a la nit (30N), l’executiva de la FCF, amb la signatura del vicesecretari Garrido, ha paralitzat la convocatòria. L’excusa? Exigir als 441 presidents signants que enviïn una fotocòpia del seu DNI en 48 hores per “verificar la identitat”.

La resposta dels clubs no s’ha fet esperar. Aquest mateix dilluns, Lluís Fàbregas (Gimnàstic de Tarragona), Antonio Morales (FE Grama) i Joan Agustí (UE Olot) han presentat un contundent escrit d’al·legacions que desmunta els arguments federatius. 

​El text posa davant del mirall les contradiccions de l’ens federatiu ja que els clubs recorden que tots els signants figuren amb el seu càrrec vigent al web oficial de la FCF. És a dir, la Federació ja té les seves dades, els seus DNI i, el més important, els reconeix com a representants legals. 

​Com assenyalen irònicament les al·legacions: la FCF no discuteix la seva identitat per “la realització dels tràmits federatius ordinaris, inclosa la percepció de subvencions”. Sobtadament, diu no tenir els DNI quan demanen una Assemblea. Els clubs ho tenen clar: “Reconèixer selectivament a conveniència la representació dels clubs constitueix […] una arbitrarietat injustificable”.

LA COARTADA DE LA PROTECCIÓ DE DADES

L’argumentari federatiu s’aferra a la doctrina de la Junta Electoral i a la Llei de Dades, assegurant que necessiten el DNI per evitar “suplantacions” i garantir que la firma és actual. Asseguren que moltes dades els arriben del Registre d’Entitats Esportives sense el DNI adjunt i que no poden “reutilitzar” dades antigues. 

​Però els opositors destapen el que consideren una farsa jurídica. Argumenten que la llei de procediment administratiu prohibeix demanar documents que la federació ja té en el seu poder.

A més, recorden que encara no estem en un procés electoral, sinó en una sol·licitud d’Assemblea regulada pel Decret 58/2010, que no exigeix aportar el DNI en aquesta fase. 

UNA FARSA JURÍDICA

El dard més enverinat dels clubs fa referència a informacions periodístiques prèvies que apuntaven que la FCF sí que hauria utilitzat dades de forma “partidista” en anteriors eleccions per elevar a públic actes notarials a favor del llavors candidat Joan Soteras. Un fet investigat pels Mossos d’Esquadra i el Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell: la Catalana no vol verificar documents que ja té en el seu poder”, sentencien. 

​El moviment de l’executiva sembla dissenyat per tombar la iniciativa per esgotament. Han donat un termini de només dos dies hàbils, que acaba el 2 de desembre a les 23:59h, i han advertit que si no s’envia el DNI s’aplicarà el “silenci negatiu” (l’adhesió no comptarà). Tot això, obligant a fer-ho per una bústia especifica de la intranet, per acabar de complicar la cosa. 

UN TERMINI IMPOSSIBLE I L’AMENAÇA DEL TCE

Els clubs, però, no s’arronsan. En el seu escrit demanen la revocació immediata de l’acord i l’admissió de la sol·licitud d’Assemblea. I llancen una advertència final molt clara: si continuen les “traves irregulars”, interposaran una denúncia al Tribunal Català de l’Esport (TCE) contra els membres de govern per “abús d’autoritat i usurpació de funcions”.

I no es deixen d’esmentar que per el mateix motiu ja hi ha 20 directius i professionals expedientats.

​La pilota és ara a la teulada de Soteras i la seva junta. Rectificaran o s’arriscarn a una nova inhabilitació per impedir que els clubs votin? De moment, la sensació és de déjà-vu: burocràcia contra democràcia. La polèmica torna a estar servida mentre el conseller d’esports, Berni Álvarez, comença a mirar-se tot aquest serial amb més preocupació, després d’estar desaparegut durant mesos.

PUNTS CLAU DEL CONFLICTE

Fets: 441 clubs demanen Assemblea Extraordinària (més del 15% requerit). 

​Resposta FCF: Demana fotocòpia del DNI a tots per validar les firmes, al·legant seguretat jurídica. 

​Rèplica dels Clubs: És il·legal demanar documents que la FCF ja té; és una maniobra per guanyar temps i desincentivar la participació.

Intervenció de la Generalitat: Berni Álvarez va informar el Parlament que tenia un informe jurídic que si la FCF no convocava, ho havia de fer el seu Departament de forma subsidiària.

The post La FCF exigeix DNI per “obstruir” les eleccions appeared first on FutbolCatalunya.com.

A falta de dues reunions de junta directiva per a recollir el lot de Nadal, Soteras i el seu fidel escuder Calle continuen dissenyant el futur a la seva conveniència. Sabedors que el Parlament de Catalunya serà un altre episodi laxant per a la seva història, els preocupa molt més la intenció de recollir signatures i l’arribada d’una Assemblea extraordinària que pugui precipitar esdeveniments. No es presentarà una Moció de censura sinó que s’intentarà provocar un nou procés electoral (aclariment).

Pendents del Jutjat de Sabadell número 2 -responsable de la presumpta falsificació de documents i de signatures electorals-, i de més d’un judici, encara que segons el septuagenari sempre gana, la inquietud es transmet al carrer Sicília.

CARTA D’AMOR’ DES DE VILAFRANCA

Però anem a pams. Aquest dimarts està previst que el poderós Soteras, que no troba escenari per a un Catalunya-Palestina, torni a visitar Vilafranca. Molt ha canviat la delegació des que el sensacional Manel Duran va sortir d’aquell forat. Va passar el locutor, amb més pena que glòria, i va aterrar Joan Estruch, un altre ‘excel·lent’ periodista que ha fet carrera. Des del gabinet de premsa va passar a ser delegat i ara també Cap de Presidència perquè el periodisme val per a tot. Fins i tot per a escriure cartes als clubs amb miserable pudor de piloteig.

ESCRIU ESTRUCH

Reproduim part d’aquest escrit enviat als clubs gràcies al seu accés a les adreces que li serveix la FCF. “Segur que no heu rebut res del CAS SOULE, ni del judici obert de l’exdirectiva, ni que TOTS ELS JUDICIS QUE L’FCF han sortit a favor, ni la resolució sobre les eleccions del Tribunal. Ara anirem al Parlament de Catalunya i s’explicarà, en detall, tot el que vulguin. Només s’expliquen les dimissions que hi ha, però no s’informa amb detall de qui són i que amb això s’està beneficiant L’FCF amb una Junta nova i actual”, diu.

I afegeix: “Només us demano que reflexioneu abans de firmar. Signar no és només anar en contra del president Joan Soteras, sinó també en contra de l’estructura i això implica delegats i delegacions”. Ho demana un gran protagonista del futbol català a qui li va el sou en el ‘partit’.

Estruch no es documenta sinó que simplement fa campanya, s’agenolla, i empassa. Aquest dimarts, quan arriba el cap, ja sap….

30.000€ PER COORDINAR

Un altre periodista, encara que mai hagi treballat en una redacció, Alvaro Montoliu, continua fent carrera en el futbol català gràcies a portar-li la maleta a Soteras. Ara s’ha sabut també que va cobrar 30.000€ per la coordinació del ‘manuscrit’ del futbol català en el seu 125 aniversari. Ho va percebre a través de l’empresa de la seva dona, cosa que no és il·legal, encara que pugui semblar poc decorós. És clar que ja ho va fer el director anys enrere i, després de pagar la multa, va arribar al càrrec de general.

Atenció perquè la Comissió Econòmica no va aprovar aquest pagament encara que tampoc va haver-hi problema, ja que se li va abonar igualment al fidel servidor del futbolcat.

Felicitats a l’assessor personal de comunicació de Soteras que va arribar al carrer Sicília sent ningú i ho faran fora sent un ‘pilota’ per 6.000€ mensuals.

DIMISSIONS PENDENTS

Mentre els uns i els altres es debaten entre el nerviosisme, els dubtes i les intrigues, el nou vicepresident Antonio Escudero, a qui mantenen d’amagat, segueix al seu. Poc amic d’exhibir-se públicament, el directiu gironí pren nota i planifica perquè, quan hagi d’executar, no li tremolarà la mà.

Per cert: ens diuen que per a la propera junta de novembre hi hauràs més dimissions per a “benefici de la FCF”, segons el pluriempleat Estruch.

The post Signatures, Assemblea, cartes meritòries i dimissions appeared first on FutbolCatalunya.com.

Des que l’abril passat del 2024 denunciés l’encara secretari general de la FCF, Oriol Camacho, les presumptes irregularitats originades per Soteras, la seva junta i diversos empleats, han passat ‘només’ 17 mesos. És a dir, a 30 dies d’un any i mig, però ja hi ha sentència. Aquest nou TCE sembla que arriba amb aire fresc i amb ganes i ja ‘habemus’ sentència amb referència a les eleccions del 2022 i del 2023. (“La decisión del TCE es una verdadera caicada”- Sport, Gener 2023)

El Tribunal Català de l’Esport (TCE) ha admès a tràmit la denúncia presentada per la Secretaria General de l’Esport, a partir de la carta d’Oriol Camacho, l’encara secretari general. Aquí es relatava greus irregularitats en les eleccions de 2022 i 2023.

TCE: VAL MÉS UNA MICA QUE RES

Aquest nou Tribunal obre expedient disciplinari contra Joan Soteras, José M. Calle, Oriol Camacho i 17 membres més de la junta. A més de personal directiu i treballadors federatius, per presumptes infraccions molt greus: Abús d’autoritat i usurpació d’atribucions i actes per alterar o predeterminar els resultats electorals.

El TCE detalla fets tan greus com la substitució de juristes imparcials per persones de confiança i la desconnexió de càmeres de seguretat. També, per l’ús d’actes notarials falsificades i la utilització dels recursos humans i materials de la Federació per afavorir la candidatura de Soteras.

PROCEDIMENT SUSPÈS ATENTS AL JUTJAT DE SABADELL

En el cas d’Oriol Camacho, el Tribunal reconeix la seva condició de denunciant protegit per l’Oficina Antifrau. Admet, també, que la seva responsabilitat podria quedar atenuada o fins i tot exonerada, si es confirma que va actuar sota coacció, pressió jeràrquica o represàlia.

El procediment disciplinari resta suspès per prejudicialitat penal, ja que els mateixos fets estan sent investigats pel Jutjat núm. 2 de Sabadell. Això està inclòs en el marc de la causa penal oberta per presumpta corrupció a la FCF.

The post 17 directius, més Soteras, expedientats pel TCE appeared first on FutbolCatalunya.com.

Durant gairebé tres quarts d’hora, Soteras no respon: dispara. Carrega contra periodistes, antics companys de junta, exdirectius, el secretari general, els Mossos d’Esquadra i qualsevol veu que qüestioni la seva presidència.

El resultat és tan clar com preocupant: un dirigent que es proclama víctima de “manipulacions”, “interessos ocults” i “mentides”, però que ja no troba ningú al seu voltant disposat a fer-li costat. Ni tant sols el seu secretari personal que ja ‘passa’ de preparar-li les entrevistes. O això, o també vol que plegui per a la seva subsistència.

RIDICULESA  I DESBANDADA A LA JUNTA

Quan un president reconeix obertament que “he comptat tres, tres, molt bé, tres, tres o quatre, o cinc, és igual”, referint-se als membres dimitits, no està restant importància; està confirmant la fractura.  Les sortides de vicepresidents, directius i delegats no són fruit d’un cicle natural, sinó la conseqüència directa d’una gestió caòtica, opaca i autoritària.

Les delegacions, mentrestant, tanquen o redueixen horaris. “Es rumorejava que es tancava la delegació”, admet el mateix Soteras, intentant restar-hi importància, quan la realitat és que hi ha oficines sense personal estable i clubs que ja no troben resposta administrativa. Horaris restringits i els comitès de competició, des de Barcelona. “Els hem professionalitzat”, deia Soteras sense respondre concretament a la pregunta de si els expedients es resoldrien a Terres de l’Ebre o a Barcelona, mentre reconeixia no trobar ningú per substituir els juristes de tota la vida.

ATAC SENSE FRE A SECRETARI I MOSSOS

En un dels fragments més significatius, acusa directament el seu encara secretari general, Oriol Camacho, d’intentar “desestabilitzar la pròpia Federació a benefici propi i de tercers”.  Ho fa sense proves, sense noms i sense cap informe intern que ho acrediti. I ho fa, a més, mentre presumeix de “tenir coses molt grosses” que no vol explicar. “Hi ha coses molt grosses… però no ho diré aquí perquè no”, afegeix. Ja té una querella per injúries i calúmnies, que no fa més que engreixar.

L’estratègia és clara: convertir la sospita en argument. Però quan el màxim responsable institucional es permet insinuar delictes sense evidència, erosiona la seva pròpia credibilitat i posa en qüestió la neutralitat que la FCF hauria de projectar.

MOSSOS D’ESQUADRA ‘MENTIDERS’?

El to no millora quan parla dels Mossos d’Esquadra, a qui acusa obertament d’haver “fet un informe ple de mentides” sobre la seva gestió durant el procés electoral. Uns Mossos que, recordem, actuen per mandat judicial. Són els jutges també uns mentiders? És una declaració d’una gravetat extraordinària: un president d’una entitat esportiva desautoritzant el cos policial de Catalunya en antena. Aquesta mena d’afirmacions potser serveixen per reforçar la narrativa del “tothom em vol fer mal”, però enfonsen definitivament la seva credibilitat institucional, si algun cop en va tenir alguna.

LA SOLEDAT DEL QUI VEU ENEMICS A TOT ARREU

El sabadellenc sembla convençut que és víctima d’una conspiració transversal. Parla de “denúncies falses”, “actes notarials manipulats” i “mitjans que no expliquen la veritat”, però no aporta ni un sol document que ho provi. Aquest relat de setge constant pot servir per mantenir mobilitzats 2 fidels, però ja no convenç ningú més. La imatge és clara: un home sol, envoltat de sospites que ell mateix alimenta.

El contrast amb la realitat diària és abismal. Mentre ell parla de “normalitat” i assegura que “han començat les competicions al 100% sense cap problema”, els clubs es queixen d’endarreriments, de manca d’atenció i d’una burocràcia cada cop més lenta. Quan les oficines tanquen a mig dia o els delegats pleguen, no cal cap “conspiració”: cal gestió, i aquesta brilla per la seva absència. Un president que quan un club es queixa, l’insulta als mitjans de comunicació, el sanciona injustament, li posa els pitjors horaris, li paga tard i malament les subvencions o li nega un ascens guanyat als terrenys de joc.

LA TRISTA FIGURA

L’encara (ir)responsable de la Catalana s’ha convertit en el cavaller de la trista figura, cavalcant sol a lloms d’un director general desencadenat, que lluiten contra els molins de vent, com si fossin enemics reals. Ja no és només el to: és el buit.

Ha perdut la confiança del seu equip, la complicitat dels pocs clubs que el respectaven i la credibilitat institucional que requereix la presidència. Quan la resposta davant cada crítica és un atac, i davant cada dubte, una insinuació, ja no queda espai per la política federativa: només la resistència personal. Soteras està atrinxerat al carrer Sicília amb el seu inseparable Calle, l’exterminador, esperant que en qualsevol moment entrin els Mossos a posar-li les manilles.

UN COVARD PER ALS DEBATS

D’altra banda, confon supervivència amb autoritat. Però la seva veu cada cop sona més a monòleg: un discurs que ja no té interlocutors, que no genera credibilitat i que, a cada nova entrevista, el retrata més sol. Ell mateix ho admet sense voler: “No accepto que se m’ataqui amb interessos ocults” (jajaja). Però potser el problema no són els atacs externs, sinó el desert intern que ell mateix ha creat. Per cert: mai ha aguantat un debat, un cara a cara, només entrevistes amables.

Soteras ja no és el president que defensa una institució: és un president que es defensa d’ella. El discurs victimista, els retrets als Mossos, les insinuacions sobre excompanys i periodistes, i la desbandada interna dibuixen un final de cicle que ell encara no vol veure. El Minut 91 no va ser una entrevista: va ser una confessió involuntària d’un irresponsable sol davant del mirall, buscant culpables per una crisi que ha provocat amb la seva pròpia incompetència.

The post Soteras supera la seva ridiculesa en ple ocàs appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mentrestant, la xarxa d’accions judicials, institucionals i mediàtiques ha anat teixint un cas de gran envergadura que questiona la manera com s’ha gestionat la Federació i la responsabilitat del Govern de Catalunya.

Diversos clubs, l’encara secretari general de la FCF, Oriol Camacho, i el president de l’Associació Transparència i Democràcia en el Deporte, Miguel Galán, han interposat diverses denuncies per irregularitats greus en les eleccions de 2023, tant davant els Mossos, els Jutjats i el TCE.

FCF: DENÚNCIES INTERNES I EXTERNES

Entre les acusacions destaquen l’ús indegut de recursos federatius, manipulació de signatures d’actes notarials, interferències en la Junta Electoral i una trama organitzada per assegurar la victòria de la candidatura de Soteras. També s’ha denunciat intimidació o assetjament contra treballadors que volien denunciar aquestes pràctiques

INVESTIGACIONS POLICIALS I JUDICIALS

Els Mossos d’Esquadra ja han fet registres a la seu de la FCF per ordre d’un jutjat de Sabadell. S’investiguen presumptes delictes de falsedat en documents públics i privats, administració deslleial i manipulació electoral. Soteras, Calle i altres directius i professionals estan imputats en aquest afer.

Recentment, però, una nova denúncia de Galán per falsificació de titulacions d’entrenadors, ha tornat a sacsejar l’actualitat de l’extensa crònica de Tribunals de la FCF, en la que presumptament estaria implicat el subdelegat del Maresme i membre de la Junta Electoral en l’últim procés electoral, Manuel Cuenca Lidón.

ACTUACIONS INSTITUCIONALS

El Síndic de Greuges ha obert actuacions de control dirigides al Govern de la Generalitat per esbrinar si hi ha hagut negligència o inacció en la supervisió de la Federació. Es reclama que s’expliqui per què no s’han pres mesures disciplinàries malgrat els indicis. L’últim tràmit de la Generalitat? Doncs, crear un assentament en blanc en resposta a la proposta de resolució del Síndic. Una burla en tota regla.

Per altra banda, la Comissió de Garanties d’Accés a la Informació Pública (GAIP), ha exigit al TCE que s’esmerci més en les seves explicacions, doncs fins ara s’ha limitat a dir que han renovat tots els seus membres i que el 23 de setembre s’havien de reunir per decidir si obrien expedient o no a Soteras. Si l’han obert o no finalment, muts i a la gàbia.

CONTINUEN LES DIMISSIONS I ELS CESSAMENTS

Qui també ha exigit explicacions han estat diversos partits polítics (Comuns, ERC i la CUP), que han demanat que comparegui a la Comissió d’Esports del Parlament de Catalunya el conseller d’esports, Berni Álvarez, el seu secretari general de l’Esport, Abel García, i Soteras, Galán i Camacho. Però veient el panorama, no sembla que ningú hagi de donar explicacions convincents.

A les recents dimissions i cessaments dels directius Jordi Bonet, José Cosano i Carles Mallart, s’ha sumat la de Pep Graus, Laura Ràfols i, aquest dijous, el ‘vice’ econòmic i gran amic presidèncial, Miquel Sellarès. I la cosa no s’atura. Mentrestrant, un Soteras amb cara de circumstàncies i visiblement esgotat, es passeja més sol que un mussol en les seves visites, a les que no se’l deixa veure acompanyat per cap vicepresident ni cap executiu.

GALÁN AMENAÇA AMB QUERELLES

Davant la inacció del TCE i del Govern, Galán ha passat a l’atac i amenaça amb querelles contra els membres del Tribunal Català. I qui sap si contra els representants de l’administració esportiva (el conseller Berni Alvarez, el secretari Abel García i la directora del Consell Català de l’Esport, Carme Bastida). Fins la data actual ni han activat la inspecció esportiva per verificar la gravetat de les irregularitats denunciades ni han instant amb prou convenciment l’actuació del TCE.

LA CIUTAT ESPORTIVA ‘JOAN SOTERAS’

Segons ha pogut saber aquest mitjà, la Ciutat Esportiva que pretenia fer-se a Sant Feliu de Llobregat també està sota sospita. Després d’un canvi d’emplaçament (pretenia fer-se al municipal Les Grasses on competeix el club que presideix Alberto Prieto, un altre dels investigats al Jutjat de Sabadell i exempleat federatiu), el seu cost també es va incrementar de 25 milions d’euros a 89, que hagués pagat encantat el futbol català.

La UCO de la Guàrdia Civil té sobre la taula aquest assumpte, atès que hi ha qui el relaciona amb el cas Koldo. Només així s’entendria la connivència del Govern amb Soteras. En resum: ‘menfotisme, inacció i molt més

The post ‘Menfotisme’, inacció i molt més amb la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

És un dels directius amb més elegància i senyoriu de la junta directiva de la FCF i així se n’ha anat. Pep Graus ha decidit deixar la seva posició com a vocal “tip de guerres” i abans que hagués de posicionar-se a favor de qualsevol candidat. Propietari de l’hotel Berga Park, no li fa falta ni comissions ni quilometratges per a continuar endavant i ha decidit separar-se abans de l’‘explosió’ final.

“Segur que s’està millor lluny que dins de la Federació, més tranquil, com a mínim. Em sap greu utilitzar la paraula ‘guerra’ però hi ha gent que no estem d’acord amb la situació i prefereixo anar-me’n”, afirma a Futbolcatalunya, Graus.

GRAUS PARLA CLAR

El ja exdirigent, que ha acudit aquest dijous a la gran ‘mentida’ de presentació de temporada amb mitjans i periodistes ‘il·lustres’, ha decidit sortir en l’última foto com a integrant del grup. Per cert: un grup on destaca l’absència de directives, ja que, encara que són només 3, cap de les tres o no han pogut o no han volgut ser presents. Com tampoc ho han fet autoritats de primer nivell ni tan sols el ‘lleial’ ‘Poncio’ Gerard Esteva’. Ha acudit el representant territorial a Barcelona del Departament d’Esports de la Generalitat, César Thovar, amb un discurs que no passarà a la història.

“He estat molt al marge de tot, ja que sempre m’he limitat a escoltar i no m’he ficat amb ningú”, afegeix Graus qui sempre ha ofert el seu hotel de manera molt ‘generosa’ a molts membres de la Catalana.

LA LLISTA DE BAIXES

Pep Graus deixa la FCF amb “Soteras com a president i té la seva responsabilitat, però aquí qui mana és Calle. És director o no sé què, exactament, és el que mana”. Se’n va amb la consciència tranquil·la doncs “jo em continuo parlant amb antics companys i amb els actuals. Jo no necessito cap càrrec ni vull guerres -estic tip-, així que me’n vaig ”.

La dimissió de Graus s’afegeix a: Manel Duran, Paquita Linares, Jordi Terès, Josep Vives, Josep Llaó, Abella, Manuel Martín, Toni Tanyà, Rafa Pinedo, Ricardo Pacheco, Jordi Soler, Juanjo Isern, Francesc Folguera, Del Pino, Mónica García, Jordi Pifarré i Carles Mallart.

Rebaixats de càrrec o expulsats de comissions: Jaume Plaza, Miquel Piñol, Juan Núñez, Jordi Bonet i Víctor Güell.

També han caigut dels seus llocs de confiança Raul Sus i Regina Salisachs (excap de comunicació de presidència). D’altra banda, ha deixat plaça com cap de presidència, Alberto Prieto, capaç ara de combinar la presidència del Santfeliuenc amb un càrrec al Ceuta.

Recordem que amb 17 baixes es precipitarien unes eleccions a la presidència que difícilment arribaran al 2027.

The post Pep Graus deixa la FCF “tip de guerres” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Sobre 80 persones presents a la Delegació de Lleida, només 3 presidents de clubs, segons testimonis, van acudir a la “reunió de proximitat” a la qual els va convidar l’encara president de la FCF, Joan Soteras. Atès que el calendari marca un màxim de 14 mesos per a l’Assemblea extraordinària d’eleccions (excepte decisió TCE o Jutjat Sabadell), el septuagenari dirigent té pressa. Aquesta és la raó d’una altra ‘Volta’ a Catalunya a càrrec del futbol català.

L’objectiu exigeix recordar als presents -no importa que siguin entrenadors, coordinadors o auxiliars-, la seva exemplar gestió des del passat 18 de setembre del 2018.

LLEIDA REP LA PRIMERA AUTOPROMOCIÓ

Dues hores i escaig van culminar l’aparició messiànica de Soteras amb permanents comparacions amb el seu antecessor (sense nomenar a Andreu Subies) i exhibició de PowerPoint per a una empresa que navega en l’abundància. El que és estrany és que els clubs i els futbolistes continuïn abonant el preu de les llicències quan l’única cosa que sobra al carrer Sicília són diners.

Soteras va repetir que s’anirà en el 2027 encara que podria repetir ja que seria ‘extraordinari’ un altre exercici (tercer), complir els 83 anys, i poder escriure el seu nom en la ‘futura’ Ciutat Esportiva. Els números federatius mereixen matrícula ‘cum laude’ per al sabadellenc i el seu escuder director. Aquí tenen tota la documentació que van exhibir davant un personal que tenia la seva dificultat per a poder veure el que el polivalent sotssecretari Garrido pregonava.

CORRUPCIÓ? QUINA CORRUPCIÓ?!

A l’hora de preguntar, tres o quatre intervencions ‘esportives’ dels amics i per a casa que jugava el Madrid i hi havia pressa. Això sí: Soteras va dir que és “impossible” tenir 2 grups de Tercera i que es comprometia a lluitar per dos ascensos directes i un de promoció. Ja saben les promeses… de Soteras.

I de la presumpta corrupció? CORRUPCIÓ? o Jutjats? o Demandes? o Dimissions?, res. Ningú va obrir la boca ni tan sols el delegat Josep María Espasa o “los perros asquerosos”, que diria el cap Calle, no van bordar.

“La reunió no va servir per a res, no va haver-hi substància, ni solucions als problemes que tenim a Lleida. Va venir a parlar de la seva gestió, a posar-se les seves medalles i a dir que és el millor en tot”. Aquest és el resum d’un dels presents a Lleida.

‘MOSSÈN’ ESPASA, EL ‘MUT’

En volen més?: “Va dir que buscaria subvencions a la FIFA per a la Ciutat Esportiva. En fi, va ser perdre el temps, ja que, si tenen tant de dèficit i generen tants milions, per què no els reparteixen amb els equips?”, afegeix un altre.

I el superdelegat ‘Mossèn’ Espasa, què va dir?, doncs somriures, aplaudiments al cap i boca tancada. “Tot anava enfocat a assumptes de competició, però no de corrupció ni de jutjats. No hi havia presidents per a parlar d’aquests assumptes només estaven entrenadors i coordinadors i a ells els importa molt poc aquesta problemàtica”.

The post “La reunió de proximitat de Lleida no va servir per a res” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els diputats exigeixen la compareixença del conseller d’Esports, Berni Álvarez, i del secretari general, Abel García, perquè expliquin “el procés electoral a la FCF i l’actuació del Tribunal Català de l’Esport (TCE)”. Però no es conformen amb això: volen que s’asseguin també Joan Soteras, l’encara secretari general Oriol Camacho i l’activista Miguel Ángel Galán.

La Comissió votarà a l’octubre si dona llum verda a aquestes compareixences. Si prosperen, el Parlament podria convertir-se en el gran escenari on es ventili una de les vergonyes més grans del futbol català.

I les vergonyes són de pes. Com ja saben, el Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell té oberta una causa contra Soteras, Güell, Calle, ontoliu, Prieto, Guerrero, Garrido, Manchado Lozano y Manchado Villena per falsedat documental i administració deslleial. Els atestats dels Mossos parlen clar: actuació coordinada per falsificar, presumptament, les signatures de 213 clubs en certificats de juntes directives. Tot això, després convertits en documents públics a la notaria Simón-Navarro de Sabadell. Un escàndol que 88 presidents i directius ja han confirmat davant la policia.

ES PLANTARÀ EL SEPTUAGENARI AL PARLAMENT?

Com si no n’hi hagués prou, el TCE ha jugat el paper de convidat de pedra. Les denúncies van ser ignorades, els recursos enterrats, i només la pressió —primer social i ara parlamentària— sembla obligar-los a reaccionar. Fins i tot el Síndic de Greuges ha intervingut, exigint a l’administració esportiva que obri, d’una vegada, un expedient disciplinari que podria acabar amb la inhabilitació dels investigats.

Mentrestant, Soteras continua en la seva fugida endavant. No ha donat mai explicacions als clubs en Assemblea, es va negar a declarar davant la jutgessa i ara planeja la gran pregunta: tindrà la barra de plantar-se també davant el Parlament?

La pilota ja no està en mans dels directius, sinó dels diputats. Ells decidiran si tot això acaba en una rentada de cara més o si, d’una vegada per totes, s’aixeca la catifa i es mostra la brutícia que tothom sap que hi ha a sota.

The post El Parlament diu prou i acorrala Soteras appeared first on FutbolCatalunya.com.

Només Joan Soteras, encara president de la FCF, i José M. Calle, encara director, saben el futur del Som Maresme i qui ocuparà la plaça (Santfeliuenc?) de Lliga Elit. L’equip de Sedrak Petrosyan, a qui només li queda, en teoria, el primer equip (jugadors, no), ni entrena ni sembla existir, però als dirigents federatius els importa molt poc el que desitgin saber els clubs.

La veritat és que l’armeni-català encara no paga els seus deutes i Soteras-Calle han de donar una solució al problema. La RFEF ja va expulsar els maresmencs de Tercera Federació i la FCF no sap com treure’s el ’amic’ de damunt.

PARLA EL PRESIDENT DEL PREMIÀ DE DALT

Futbolcatalunya ha parlat aquest dimarts amb el president del Premià de Dalt, Francisco Martínez, i aquestes han estat les seves declaracions. Ni afegim ni li donem més context sinò que simplement exposem les seves contestacions.

Com a curiositat sí que destaquem que el Sr. Martínez admet a la conversa ser “filials” i alhora “no tenir cap relació” amb Som Maresme.

“NOSALTRES SOM FILIALS DEL SOM MARESME”

“Feia temps que no estava tan bé com ara”

“El Som Maresme no té res a veure amb el Premià de Dalt, ja que el que fan és ajudar-nos amb el futbol base”

“Porten uns dies sense entrenar aquí, no. No sabem res, simplement no entrenen a l’hora que tenen assignada”

“Nosaltres sí que hem inscrit a jugadors en 3a i en 4a Catalana. L’any passat hi havia equips nostres que competien amb el nom de Badalona Futur perquè no fossin molt lluny a jugar. Com tenim un conveni i som filials del Som Maresme, vam fer aquest acord. Fins quan? No em recordo, però crec que era per temporada”.

“IMPAGAMENTS? SEGURAMENT QUE SERÀ AIXÍ”

“Enguany no ho hem fet així perquè s’ha baixat una línia, ara la competició va per anys i ja no existeix cap que jugui com Badalona Futur. Tant de bo que puguin competir, però no sabem res.
Petrosyan està molt temps fora de Catalunya pels seus temes laborables. Sé que tenen problemes per coses anteriors encara que jo no vull importunar. Si segueixen, millor i, si no segueix, què farem!, no passa res. Tot això ve de temps del Llagostera”

“TANT DE BO LI VAGI BÉ A PETROSYAN”

“Impagaments? Segurament que serà així; no obstant això, jo li puc dir que ha pagat molt de deute anterior. Quan va arribar, va pagar a jugadors. No depèn del Premià de Dalt, som una entitat diferent i tant de bo que li vagi bé. En l’àmbit federatiu tampoc diuen res“

The post Soteras manté un silenci perillós per Som Maresme appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest fet no només genera incertesa, sinó que qüestiona la integritat i la transparència dels òrgans federatius. Especialment si tenim en compte que la RFEF ha estat molt més contundent, denegant la seva inscripció en categories estatals i publicant les seves resolucions..

La normativa de la FCF és clara. L’article 11 dels seus Estatuts estableix com a obligació ineludible dels clubs el pagament puntual i total de tots els deutes. A més, l’article 391 del Reglament General atorguen a la Federació la potestat d’adoptar mesures coercitives, com la no tramitació de llicències o la no prestació de serveis federatius, per assegurar l’efectivitat de les resolucions.

‘LA FÚRIA’ DE SOM MARESME I PETROSYAN

Aquí és on entra en joc la manca de transparència. El silenci de la FCF sobre aquest cas és ensordidor. A diferència de la RFEF, que ha denegat la inscripció del club a la Tercera Federació per qüestions econòmiques, la FCF ha permès que el club es reubiqués a una
categoria inferior, la Lliga Elit, sense explicacions. Quina és la raó d’aquesta diferència de criteri?.. Per què la FCF mostra una “flexibilitat” que la RFEF no ha tingut? El Protocol Anticorrupció, en l’apartat 7, és molt explícit: “Mentre no es resol la petició d’ajornament o fraccionament, el bloqueig de llicències s’ha de mantenir”. Si el Som Maresme ha estat inscrit, és legítim preguntar-se si ha arribat a un acord amb la FCF i, si és així, per què no s’ha fet públic.

SILENCI ENSORDIDOR DE LA FCF

L’opacitat en aquest afer beneficia només una part i perjudica el conjunt del futbol català. No es tracta de jutjar les accions d’un club, sinó de qüestionar la gestió d’una entitat que ha d’actuar amb imparcialitat i transparència. En un context on altres equips lluiten per competir en igualtat de condicions, és incomprensible que es permeti a un club, continuar la seva trajectòria sense una explicació pública que tothom pugui comprendre. I, si no està d’acord, recórrer-la.

Les preguntes queden a l’aire. Perquè la FCF ha permès aquesta inscripció quan la RFEF no ho ha fet? S’ha perdonat o fraccionat un deute?. I el més important: quin pacte ocult hi ha hagut entre el club i els alts càrrecs de la Federació?. Aquesta falta de claredat només alimenta les sospites i posa en perill el principi de ‘fair play’ i la igualtat d’oportunitats que han de regir en l’esport.

The post Som Maresme FC SAD: deutes, transparència i dubtes appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Federació Catalana de Futbol (FCF), sota l’actual directiva, ha convertit el que hauria de ser un motor de creixement i excel·lència en un pantà d’autobombo, decisions qüestionables i un descrèdit institucional que fa feredat.

No és una opinió, és una realitat que es palpa a cada camp, a cada despatx i, el que és més greu, a cada llicència que, paradoxalment, no es tradueix en progrés.

MÉS LLICÈNCIES, MENYS PRESÈNCIA ESTATAL

La FCF s’omple la boca amb les xifres. I és cert, les llicències federatives no paren de créixer. Avui, més de 204.000 futbolistes i 26.000 tècnics estan federats a Catalunya. Una de cada quatre persones federades al nostre país juga a futbol o futbol sala. El futbol femení, en particular, ha duplicat les seves llicències en set anys, passant de 10.245 el 2017-18 a 24.423 aquesta temporada, i els equips femenins han augmentat un 194% en una dècada. Sembla un èxit, no?

Però, de què serveix tenir una base tan àmplia si la nostra presència en les categories estatals es desinfla com un globus punxat? On són els nostres equips en l’elit? Actualment, només tres equips catalans militen a Primera RFEF i vuit a Segona RFEF. La Tercera RFEF, la cinquena categoria estatal, té un grup per a Catalunya, mentre que altres territoris gaudeixen de més oportunitats.

EL FUTBOL CATALÀ PERD PES A NIVEL ESTATAL

Aquesta desconnexió entre la base i el cim és un símptoma clar d’un sistema que no funciona, d’una piràmide que s’eixampla per la base, però s’estreny de forma alarmant a mesura que s’ascendeix. La FCF pot presumir de números, però la realitat competitiva és tossuda: el futbol català perd pes a nivell estatal.

I els àrbitres? El panorama no és millor. La temporada 2024-2025, només un àrbitre català, Víctor García Verdura, xiularà a Primera Divisió. A Segona Divisió, Rubén Ávalos Barrera ha baixat de categoria, deixant una imatge ben trista del nivell de l’arbitratge català. Això, és un reflex directe de la manca de suport i de les condicions precàries que pateixen els nostres col·legiats.

EL FUTBOL SALA RETRATA SOTERAS

Com va dir Joan Agustí de la UE Olot a futbolcatalunya.com, “no entenc perquè el futbol espanyol no s’estructura a través del número de llicències (…) la UEFA quan reparteix llocs de participació a competicions europees dona quatre llocs a Champions a Espanya i Andorra fa dues preliminars i dues prèvies”.

El que potser no sabia Joan Agustí, és que la RFEF ja s’organitza per número de llicències quan els interessa. Només cal veure les Bases de les competicions no professionals de futbol sala: “Ascenderán de forma directa los equipos de las 5 Federaciones Territoriales con mayor número de licencias”. Catalunya, aquí sí és la primera és clar, però sembla que els privilegis només se’ls endú el futbol sala.

LA LLIGA ELIT: EL ‘NEGOCI RODÓ’ DE LA FCF

La creació de la Lliga Elit, la nova ‘joia de la corona’ de la FCF, s’ha venut com un pas endavant. Però, per a qui? Per als clubs, ha estat un autèntic malson econòmic i esportiu. Aquesta categoria, amb un grup únic de 16 equips, ha disparat les despeses de desplaçament. El president del Palamós, Toni Heras, ja ho va advertir: equips d’arreu de Catalunya signifiquen més quilòmetres i més diners.

I aquí ve el gran “regal” de Joan Soteras: els clubs de la Lliga Elit han de pagar 15.000€ més les despeses de producció (entre 1.500€ i 2.000€ per partit) per les retransmissions dels seus partits a La Xarxa. Sí, han llegit bé. La Federació “ajuda” amb 11.500€ fixos per equip, 0,75€ per quilòmetre recorregut i 50€ per punt aconseguit, però al mateix temps els obliga a pagar una fortuna per una “visibilitat” que ningú els va consultar.

LA PLEITESIA A LA RFEF: UN GRUP ÚNIC QUE ENS CONDEMNA

La FCF ha demostrat una submissió incomprensible davant la RFEF en un tema vital: la configuració de la 3a Federació. Mentre Andalusia gaudeix de dos grups en aquesta categoria, amb l’excusa d’integrar Ceuta i Melilla, Catalunya, que integra Andorra en les seves competicions, es conforma amb un sol grup.

Això és un autèntic tap. Un coll d’ampolla que limita dràsticament les oportunitats d’ascens per als nostres clubs. Amb menys places de promoció, el camí cap a les categories professionals esdevé una quimera per a molts. És una vergonya que la FCF no hagi plantat cara per defensar els interessos dels nostres equips. La resposta és senzilla: la FCF prioritza la seva “bona relació” amb Madrid per sobre del futur dels nostres clubs. Lluís Fàbregas, president del Nàstic de Tarragona, ho té clar i així ho expressava a Ràdio Tarragona: “La FCF ha d’estar al servei dels clubs, no per servir-se dels clubs”. Una frase que resumeix a la perfecció la sensació de molts.

EL FUTBOL FEMENÍ: XIFRES INFLADES I NOMENAMENTS TÒXICS

La FCF ven el futbol femení com un “creixement imparable”. I sí, les dades de llicències i equips han augmentat. Però, més enllà de les xifres, la realitat és que el futbol femení català no acaba d’enlairar-se amb la força que hauria de tenir, especialment si el comparem amb el boom a nivell estatal. A més, la professionalització real sembla estancada.

I per acabar-ho d’adobar, ‘Bomba’ !!!!, la FCF va nomenar Alejandro Guerrero com a responsable del futbol femení. Un senyor que està imputat en la trama de frau electoral. Col·locar un imputat en un càrrec de tanta responsabilitat en un àmbit tan sensible com el futbol femení no és només una falta d’ètica, és una provocació. És la prova que a la FCF els importa més pagar “bonus o increments de sou” als seus fidels que la integritat i el progrés real de l’esport. On és el “bon govern” del qual tant parlen?

EL FUTBOL BASE: EXPERIMENTANT AMB EL FUTUR DELS NOSTRES JOVES

El futbol base és la saba del nostre esport, el planter on es forgen els talents del demà. Però l’actual directiva de la FCF ha decidit jugar amb ell, modificant les categories per edats. A partir de la temporada 2023-2024, les categories Prebenjamí, Benjamí i Aleví es subdivideixen per anys de naixement, i aquesta mesura s’aplicarà progressivament fins al Juvenil el 2026-2027.

La FCF ho ven com una mesura per “igualar el futbol base a nivell competitiu i propiciar més possibilitats d’ascens”. Però la realitat és que aquests canvis han generat una gran preocupació entre entrenadors, clubs i pares. Aquesta subdivisió per any de naixement, lluny de “igualar”, pot accentuar l’anomenat “Efecte de l’Edat Relativa” (RAE). Els jugadors nascuts a principis d’any solen ser físicament més madurs que els nascuts a finals del mateix any, cosa que els dona un avantatge inicial i pot portar a una sobrerepresentació en els equips.

IDENTIFICACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL TALENT ESPORTIU

Enlloc de mitigar aquesta diferència, agrupar-los per any de naixement pot fer que les petites diferències de maduració esdevinguin encara més determinants, deixant fora de la competició jugadors que simplement necessiten més temps per desenvolupar-se. Faria bé la FCF en llegir l’estudi del FC Barcelona (Javier S. Morales), titulat “El efecto de la edad relativa sobre la identificación y el desarrollo del talento deportivo”.

Pel que fa a les mesures de “protecció dels clubs petits”, amb quotes d’implantació i indemnitzacions per captació de jugadors, la intenció pot ser bona, però la realitat és que poden generar tensions i dificultar el moviment de talents cap a entorns més competitius.

LA FE GRAMA I MORALES DONEN LA CARA

La Fundació Grama, amb Antonio Morales al capdavant, és un exemple de club amb una estructura de futbol base potent, i l’FCF hauria d’escoltar més la seva veu i la de tants altres clubs que treballen dia a dia amb el planter. Antonio Morales va ser sancionat amb un any d’inhabilitació i el seu club amb una multa de 600 euros per una pancarta que denunciava “corrupció a la federació”.

Una sanció que, segons la jurisprudència, no hauria de ser admissible, ja que la crítica a figures públiques ha de ser tolerada. Però a la FCF, sembla que la crítica no és benvinguda. Tot és tan vergonyós que el Comitè d’Apel·lació no ha tingut el necessari per a ratificar la decisió de Competició. Han deixat passar el temps i se la ‘han menjat’ amb patates.

DESCRÈDIT INSTITUCIONAL: LA FCF, D’ESQUENA ALS CLUBS I AL PAÍS

La FCF s’ha convertit en una institució que viu d’esquena als seus clubs i a la societat. L’escàndol del frau electoral, amb directius imputats, ha dinamitat la seva credibilitat.

I què passa amb els clubs? La FCF presumeix d’un ‘portal de subvencions’ i d’una ‘atenció personalitzada’. Però la realitat és que molts clubs senten que les ajudes són insuficients i que els fons es malgasten en “autobombo, premis, gales de les estrelles, rialles”. Mentre la FCF es dedica a l’exhibicionisme, els clubs de base i amateurs lluiten per sobreviure, amb retallades en les ajudes i una manca de suport real que els ofega.

EPÍLEG: CONDEMNATS A LA INSIGNIFICANÇA?

El panorama és desolador. El futbol català, que hauria de ser un referent, s’està convertint en una anècdota. La pèrdua de presència en competicions estatals, les decisions nefastes com la Lliga Elit, la covardia davant la RFEF, l’estancament del futbol femení i els nomenaments qüestionables, les reformes perjudicials en el futbol base, i un descrèdit institucional que s’agreuja dia a dia a cop d’atestat dels Mossos d’Esquadra, ens estan condemnant a la insignificança.

La FCF, amb la seva actual junta directiva, ha traït la confiança dels clubs i dels aficionats. Ha prioritzat els interessos particulars per sobre del bé comú. Si no hi ha un canvi radical, si no es recuperen els valors perduts, el futbol català, el nostre futbol, acabarà sent només un record.

The post El mirall trencat del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dues hores i mitja va durar l’Assemblea de la RFEF amb Rafael Louzán, al capdavant, acompanyat pel futbol professional (LaLiga, Javier Tebas), AFE (David Aganzo), la Liga F (Beatriz Alvarez) i els 93/142 assembleistes.

Exercici econòmic 2024 amb resultat positiu de “quatre milions d’euros”, modificació per a la Copa del Rei (dues primers creus per proximitat) a la vegada que futurs Congressos de futbol sala i femení han estat els tres grans eixos per al nou curs.

INTERVENCIÓ DE LA UE OLOT

Encara que la representació del futbol català era àmplia, només va prendre la paraula el president de la UE Olot, Joan B. Agustí, acompanyat per Lluís Fàbregas (Nàstic). Els dos representants del futbol no-professional van recordar a Rafael Louzán i al futbol espanyol les reivindicacions que els van negar expressar a Sant Cugat dies enrere.

Mentrestant, l’encara president de la FCF, Soteras, que va ajornar la seva compareixença al jutjat 2 de Sabadell (dijous 3) ja que la seva advocada tenia altres activitats, lluitava per no adormir-se.

Soportar el rotllo econòmic i els projectes d’il·lusió de Louzán és un ‘esforç’ majúscul. A més, el gallec només parlava de “respecte” “diàleg” “serenitat”, a més de “zero enfrontaments” o “escoltarem a tothom” i demanava als presents que intervinguessin quant volguessin. A aquest exercici assembleista, el sabadellenc no està acostumat.

La reunió es va oferir via streaming i amb llenguatge per a sords, dues vies de comunicació alienes a la transparència de Soteras i al seu ‘Tonto’ habitual.

LA RFEF RESPON A JOAN B. AGUSTÍ

I va arribar el torn de paraula per a Joan B. Agustí amb dues preguntes que ja havia avançat el mes de febrer passat.

Aquest juny, Joan va proposar que un percentatge del fons de maniobra pogués ser repartit entre clubs de la base de la piràmide del futbol espanyol. D’altra banda, també va reclamar un augment de contingent d’ascensos per als clubs catalans en tenir 233.532 llicències i representar a 1.380 clubs.

Curiosament, encara que Soteras va dir a Sant Cugat que a Agustí ningú li escolta a Madrid, l’Assemblea no va perdre detall, no obstant això, la resposta del tresorer, Eduardo Bandrés, es va perdre entre els assistents: “L’objecte social de la RFEF no és maximitzar els beneficis, com pot ser el d’empreses privades, és atendre les seves responsabilitats en l’organització del futbol espanyol”.
I, dos: “La regulació dels drets audiovisuals responen a un 60% per llicències, una 30% per la població i un 10% per territori”.

CONTRARÈPLICA DE JOAN B. AGUSTÍ

Joan B. Agustí va tornar a puntualitzar la seva exposició sabedor de la seva constant i poc reeixida lluita quan l’enemic el tens a casa teva mentre que, després, a sol·licitud de Futbolcatalunya, va ampliar la seva resposta:

M’han contestat detalladament en les 5 intervencions. La nostra feina com a representants del clubs no professionals és seguir agafant informació per defensar els nostres objectius. Que són:
–Competició organitzada en funció del número de llicències i augmentar la participació catalana a l’assemblea de la RFEF.
-Respecte al primer objectiu hi ha un pas enrera important en el FF.
1a RFEF … 1 Grup
2a RFEF … 3 grups de 14
3a passa de 6 a 18 grups, com els masculins
–Conclusió els nens catalans passen a tenir menys possibilitats de promoció del seu talent fins hi tot que els nens. Gràcies

De res. Aquesta és la postura dels clubs catalans no professionals a través d’un dels seus dos escollits, la UE Olot.

The post L’Olot dona la cara pel futbol català i Soteras gairebé s’adorm appeared first on FutbolCatalunya.com.

I, més que mai, és el moment d’exigir respostes clares, transparència i responsabilitats. És hora de recordar als dirigents federatius que els clubs (1.239) i els federats mereixen respostes clares.

El 27 de maig, el TSJC va desestimar el recurs de Joan Josep Isern i va donar llum verda perquè Joan Soteras i la seva junta continuïn al càrrec fins al 2027. El Tribunal considera il·legal la seva continuïtat en el càrrec, però creu que no és suficient per declarar-lo inelegible.

EL TSJC MANTÉ SOTERAS (FCF), PERÒ NO LA SEVA HONORABILITAT

El que ja no s’entén de cap manera és que es confirmi la legalitat de la proclamació i no s’ordeni repetir les votacions, i més quan 88 persones han declarat que els han falsificat la signatura i hi ha 213 actes notarials sota sospita. La Justícia és cega, evident.

Veurem si els jutges que investiguen Soteras, Calle i demés per la presumpta trama organitzada per falsificar signatures i posar recursos federatius a favor d’obra també tenen la vena als ulls, o adopten d’una vegada les mesures cautelars demanades pels pocs clubs que s’han atrevit a denunciar (presó, fiança, retirada de passaport…?). Mentre la justícia es recrea en la seva lentitud, Soteras riu…

LA FE GRAMA, VEU CRÍTICA I EXEMPLE

La Fundació Esportiva Grama no s’està quedant amb els braços plegats. El seu president, Antonio Morales, no només ha denunciat la falsificació de la seva signatura. A més, actua com a perjudicat al jutjat de Sabadell i també s’ha exposat públicament amb pancartes -(“Tots els clubs junts contra la corrupció federativa”)- i declaracions contundents: “Si tingués la mínima dignitat, Soteras ja hauria dimitit”.

També ha rebut sancions -un any d’inhabilitació i 601€ de multa (encara no
és oficial ni definitiva) -, en una clara censura a la llibertat d’expressió dins la federació. Aquesta repressió només confirma el que Morales denuncia. D’altra banda, la FCF ha adoptat una actitud intolerant davant la crítica, incompatible amb qualsevol model democràtic de governança esportiva.

Tindrà arguments (amb C) el Comitè d’Apel·lació per a rectificar la decisió de Competició? S’amagaran en la caducitat de la sentència per a no ratificar la seva ‘nyap’?

LES INVESTIGACIONS PENALS CONTINUEN

Més enllà del recurs contenciós administratiu, la justícia penal segueix el seu curs. El jutjat de Sabadell, la fiscalia i l’àrea anticorrupció dels Mossos investiguen la falsificació massiva de signatures en el procés electoral.

Però no només això, també el malbaratament de recursos federatius, dels clubs, a favor de la candidatura de Soteras. Els atestats dels Mossos també ‘ens han regalat’ els pactes ocults de Calle amb Talavera i Palacios, càrrecs dels seus a favor de ser figuretes de pessebre, i els atacs furibunds en xarxes socials contra l’únic candidat que no van doblegar, Juanjo Isern. Atenció a l’enviament de tota mena de calúmnies al seu lloc de treball inclòs, per perjudicar-lo professionalment).

HIDROMASSATGE I ‘PERROS ASQUEROSOS’

També hem conegut que el director general, Calle, va anar de vacances familiars (presumptament) amb diners dels clubs. I que no falti la banyera d’hidromassatge!.

Després, els directius federatius són “una manada de perros asquerosos” (definició literal que consta en l’atestat policial i que denota un menyspreu absolut pels delegats territorials) que li autoritzen un cotxe corporatiu per ús personal, tots els bonus que demani (que són pocs) i les seves vacances pagades. Clar que sí!

Però no hem d’oblidar tampoc que Soteras està encausat per fals testimoni (la cosa va de falsedats…), a qui la fiscalia demana 2 anys de presó i 1.800 euros de multa. I sí, per molt que la FCF faci comunicats desmentint-ho, segons el fiscal del cas, el septuagenari va estar condemnat per un delicte contra els recursos naturals per abocaments il·legals.

QUÈ HA DE PASSAR A L’ASSEMBLEA DEL 26 DE JUNY?

Tampoc hem de perdre de vista les diligències del Tribunal Català de l’Esport (TCE) obertes fa mesos, un escletxa a través de la qual podria venir una possible inhabilitació. Ja ja… el TCE ha decidit congelar la seva tramitació, malgrat la investigació del Síndic de Greuges al respecte.

L’Assemblea del 26 de juny no és una reunió més. És el moment en què els clubs (els seus presidents) poden decidir si callen o actuen amb responsabilitat institucional i demanen explicacions, obliguen a fixar pautes i exigeixen transparència.

Si no ho fan ara, poden perdre’s l’oportunitat de marcar el rumb cap a una Federació neta, democràtica i al servei del futbol, no de quatre directius i professionals que es creuen que tot s’hi val per seguir amb els seus salaris i prevendes.

En última instància, la Federació només existeix per organitzar les competicions que els clubs i els federats demanden, no per donar una vida de marqués a persones de dubtosa preparació, que tenen un currículum i uns mèrits professionals que caben en una piulada de 140 caràcters.

LES CONSEQÜÈNCIES DEL SILENCI

I més, quan a sobre s’ha sabut que no responen a les necessitats de la gestió del dia a dia, sinó a pactes amb candidats de plastilina que no van ser capaços ni de mantenir unida la seva pròpia candidatura o que no van passar dels 12 vots. No, a tu no t’han deixat tirat, però al futbol català sí. I ara, a veure qui ho arregla…

Sort i encert pel dia 26 de juny. Ara és l’hora de preguntar i d’exigir. Sense embuts. Que ningú s’oblidi que, el silenci, també té conseqüències. 

The post FCF: Hora de preguntar, i exigir, sense embuts appeared first on FutbolCatalunya.com.

Alguns al carrer Sicília ja sumen quant han guanyat i quant deixaran de guanyar en aquests dies de maig mentre que a uns altres se’ls obrirà la capsa de Pandora.

Al calendari juli,à els dies centrals del mes de maig eren el 9, 11 i el 13 i es coneixien com els ‘idus de maig’. Com sabien molt bé els romans, els idus de maig no eren de bon auguri. Tot al contrari. Era una època de l’any consagrada als morts i als rituals per espantar les ànimes malintencionades i venjatives.

ELS IDUS DE MAIG DE SOTERAS

En aquests moments, Soteras i la seva cort ja saben que els idus de maig ja es veuen a l’horitzó immediat, no pel retrovisor com en anys anteriors. Un dimarts i tretze de maig, ni més ni menys, com a obligat comiat ?

És moment de recordar tot el que s’ha gaudit al carrer de Sicília i pensar en què va poder ser i no va ser, si no s’hagués fet cas a Caligula, l’emperador odiat per tot Roma. Cadascú triarà com vol acomiadar-se. El futbol català mereix un comiat digne dels seus emperadors i dels seus pretors.

El Senat de Soteras, format per més de 30 obedients servils, i la cort de gladiadors i porcs senglars (“jabalíes”), tenen en el seu negre horitzó els idus de maig, que amb el pas dels temps s’han transformat en el poc desitjat ‘dimarts i tretze‘ per tots els pessimistes del Coliseu.

MOLTES ‘GRÀCIES’, JOAN, I ADÉU

És el moment, Joan, de donar-li les gràcies per tot allò que ha fet bo i per tot el dolent que hagi deixat per a la història dels romans, perquè sempre quedaran les coses dolentes com a exemple del que no s’ha de fer mai en una federació esportiva.

És una pena, Joan, que els idus del maig no et permetin presentar-te a unes noves eleccions com bordava ara fa uns quants dies per televisió.

Per acabar, una pregunta, Soteras. Qui presidirà l’assemblea el proper mes de juny? Segur que t’hauria agradat acomiadar-te a la festa del futbol català. Pensant-ho bé, els idus de maig et faran un gran favor, perquè el que ha sortit fins al moment de l’atestat de Mossos amb el bolcat dels vostres mòbils que espanta a qualsevol, potser no és res amb el què s’acosta.

Amb la bona persona que és, no es mereix suportar aquest suplici. Tot per culpa de Caligula?. Apunteu. D’aquí a deu dies, dimarts i tretze. Tic tac, tic tac.

The post Un ‘dimarts i 13’ de maig com a obligat comiat? appeared first on FutbolCatalunya.com.

El contingut extret del telèfon de Joan Soteras, analitzat pels Mossos d’Esquadra i inclòs en l’atestat judicial del cas, revela una veritat incòmoda per a la Federació Catalana de Futbol (FCF). El seu president no només era coneixedor de totes les maniobres del seu entorn per controlar el procés electoral, sinó que les beneïa explícitament.

Lluny de mantenir-se al marge o desentendre’s de la gestió de José M.Calle, Soteras seguia les jugades pas a pas, amb l’ajuda dels col·laboradors habituals (Álvaro Montoliu, Alejandro Guerrero “Bomba”, Sergi Garrido, Alberto Prieto i el mateix Calle). També es constata la seva preocupació per la seva pròpia imatge pública… i per no deixar rastre.

“VIGILEU AMB EL TELÈFON”

La joia de la corona de l’atestat és la conversa del 16 de gener de 2023 amb la seva pròpia dona. Ella es queixa de la data de les noves votacions: “quins cafres”, afirma respecte la decisió de la Junta Electoral de fixar els comicis un dia laborable.

Soteras, li respon en forma de confessió: “Avui hem constituït la mesa electoral, però hi ha molta estratègia que no podem parlar-ne. Demà t’ho explicaré a tu”. I la seva dona, que segurament el coneix perfectament i sap el significat d’aquesta frase, li contesta amb un evocador: “vigileu amb el telèfon”.

LA ‘QUARANTENA’ AMB ORIOL CAMACHO

En una altra conversa del 3 de febrer de 2023, Soteras es mostra satisfet amb la pressió que es fa a l’encara secretari general Oriol Camacho, i admet que no rep tota la informació.

“Crec que a l’Oriol ahir li vam donar l’estocada final, se li han acabat les tonteries, ens veu guanyadors”, diu.

I Calle li respon sense embuts: “Li va quedar clar que no li donem el 100% d’informació, però ahir va escoltar que jo ja he negociat i acordat amb l’Àlex [Talavera], que per sobre de tot hi ha el PSC… que les meses sóc jo i només jo”.

“ARREGLAT TEMA PASTA DEL NOTARI”

El dia 5 de febrer, van citar Camacho a un bar de Sant Andreu de la Barca, segons ell mateix ha declarat, amb l’objecte de seguir-lo pressionant perquè no destorbés a Calle en la seva estratègia i acceptés un paper decoratiu en el procés.

En aquesta trobada, Calle li diu a Soteras que “començaré jo la feina del diàleg” i que li dirà a les clares a Camacho que “arreglat tema pasta del notari, que del notari s’encarreguen Bomba i Sergi, que està fet tema reunió votacions pel diumenge (dia abans de les votacions), que dimecres li passo interventors i tema gent en les meses m’encarrego jo, reunió diumenge 16h amb presis 14 meses”.

“TOT LLIGAT I TANCAT. BOMBA I SERGI SÓN DOS CRACS”

En un altre missatge del 8 de febrer, Soteras li diu a Calle que “aquest matí he estat amb Bomba al notari, ja ho tenim tot lligat i tancat”, al que Calle contesta “Bomba i Sergi són dos cracs, estan al corrent de la quarantena amb l’Oriol, però van al 100%. Ahir van sortir de la FCF a les 24h”.

Aquestes frases, de nou, evidencien el nivell de control absolut que Calle exercia sobre el procés, amb l’aval de Soteras.

L’ESTRATÈGIA QUE NO ES PODIA EXPLICAR

El 12 de febrer, el dia abans de les segones votacions, Calle es trobava reunit a la seu central de la FCF amb els representants de les meses electorals. Soteras li diu que “creia que la reunió era pel matí” i Calle li respon que “quan arribi a casa a la nit et truco, està tot molt en ordre”.

Tot estava tant en ordre, que el dia 13 de febrer (dia de les votacions), Calle anava informant del resultat de les votacions en temps real. Sí, sí, com escolten. A les 14h de la tarda, Calle li deia a Soteras: “Bones presi, info TOP secret. A las 14h han votat 384, un 31% i es dia laborable, anirem a més de 1.000 vots i aquesta vegada només dues candidatures. Objectiu arribar a 600 (vots). Ara, Soteras 217, Juanjo Isern 167. Estem a +50. Tocar seguir empenyent  i lluitant vot a vot”.

SOTERAS VA SABER, VA PERMETRE I VA PARTICIPAR

Efectivament, com podia saber Calle el que estaven votant els clubs? Això ho deixarem per un altre episodi…

Les proves són contundents. Soteras va saber, va permetre i va participar. Enlloc de vetllar pel bon funcionament del procés electoral i protegir la transparència de la FCF, va confiar tot el control a Calle. Es va aïllar dels crítics interns, va menysprear el seu secretari general i va admetre tenir una estratègia oculta per conservar el poder. El més greu? Ho va deixar tot escrit. De tot això no diu res al ‘massatge’ de L’Esportiu de Catalunya (dissabte 19), clar que tampoc li pregunten.

The post El candidat Soteras estava al corrent del procés electoral des de dins appeared first on FutbolCatalunya.com.

A canvi, diversos membres de la seva candidatura van ser col·locats a dit en càrrecs laborals i mercantils dins de la FCF. El seu silenci va tenir preu.

Tal com va publicar Futbolcatalunya el 5 de febrer de 2023 (Talavera no ho explica tot), l’excandidat va negar públicament haver pactat amb ningú i va justificar la retirada del recurs en base a unes suposades condicions inacceptables que Isern i Subies haurien exigit a Talavera per unir les dues candidatures.

FCF: ELS FETS PARLEN

Però els fets el desmenteixen. El contingut dels telèfons intervinguts als nou investigats a Sabadell (Soteras, Güell, Calle, Guerrero, Garrido, Prieto, Montoliu i els Manchado -pare i fill-) i les converses de WhatsApp aportades pels Mossos al jutjat d’instrucció 2 de Sabadell revelen ‘curiositats’.

Per exemple: Talavera portava mesos negociant amb Calle, mà dreta de Soteras, i que va retirar el recurs al TCE per ordre directa.

“Passa-la al teu advocat David Checa i que la revisi, i que faci la gestió del TCE a primera hora”.

— José Miguel Calle a Álex Talavera, 6 de febrer de 2023.

L’endemà, 7 de febrer, el recurs ja estava retirat. I Talavera, nerviós per les crítiques, demanava garanties a Calle:

“M’estic deixant la cara i la pell per tu i per en Joan. No ens falleu”.

DE LA DENÚNCIA A LA NÒMINA

A partir d’aquí, s’activa el repartiment de càrrecs. Calle ho va deixar clar el 15 de febrer de 2023 —dos dies després de les votacions— en un missatge de veu a J. Sánchez, JA Dopozo i G.Deumal:

“Vaig parlar amb vosaltres un dissabte, al despatx amb l’Àlex. Us vaig donar la meva paraula. Aquí no es deixa ningú pel camí”.

I així va ser. Gemma va acabar al departament de futbol femení, J.Sánchez a l’Escola d’Entrenadors, i D. Checa —l’advocat del recurs— com a president del Comitè d’Ètica Esportiva, amb contracte mercantil. Dopo, segons confirmen fonts internes, finalment va rebutjar la incorporació.

També van participar en la logística de les votacions: el 6 de febrer, Jordi Bonet enviava àudios a Calle informant que:

“La Gemma ens demana la raó social per fer la factura del notari”. “Els de Talavera aquí a Girona, el Miquel i la Clàudia, volen que els acompanyem al notari… Així veuran que anem junts i que han de votar en Joan”.

Tot documentat pels Mossos i ja a mans del jutjat.

TALAVERA HAVIA DE SEMBLAR UNA “VÍCTIMA”

La versió oficial que Talavera va anar escampant per tots els mitjans que li obrien la porta, era que el 28 de gener de 2023 va partir peres amb Isern per la irrupció de Subies i unes condicions inacceptables. Però la realitat és que Talavera ja intercanviava missatges amb Calle per pactar una llista conjunta amb Soteras, des del 19 d’octubre de 2022. El seu relat no aguanta ni un full de calendaris.

Com va dir Paquita Linares a aquest mitjà l’11 d’octubre de 2023, “Talavera és un traïdor, el veritable traïdor”. I ara, amb les proves a la mà, queda clar quin lloc va triar l’expresident de la UE Cornellà.

“PER SOBRE DE TOT HI HA EL PSC?”

I per si no en teníem prou, Talavera també va practicar el victimisme calculat. El 27 de setembre de 2023 va avisar JMC que aniria a la Secretaria General de l’Esport. La resposta del director no té pèrdua:

“No els donis molts indicis que estàs molt a prop, molt a prop, molt a prop a nivell de negoci i de pacte amb mi, perquè llavors li dones valor al seu relat. Ves amb compte i mesura bé el plantejament, d’acord? Has de quedar com una víctima i que et van fer la pirula”.

Talavera, obedient, contesta amb un: “estic d’acord”.

Però el més inquietant no és només el pacte electoral, sinó els favors polítics que tindrien Talavera, Soteras i Calle de part del PSC. És la confessió que Calle fa a Soteras en una conversa del 3 de febrer de 2023, en la que parlen de la pèrdua de confiança en Oriol Camacho, l’encara secretari general:

Soteras: “Crec que a l’Oriol li vam donar l’estocada final. Se li han acabat les tonteries”.
Calle: “Li va quedar clar que jo vaig negociar i acordar amb l’Àlex. Que per sobre de tot hi ha el PSC… que les meses electorals sóc jo i només jo”.

BERNI I ABEL, NI MÚ

Una frase que podria explicar per què el TCE, que depèn del Departament d’Esports —actualment en mans del PSC—, no ha resolt ni la denúncia presentada per Camacho ni la de Galán, i a més es dediquen a contestar a clubs catalans que no existeix cap expedient disciplinari obert, quan consta un requeriment d’esmena cursat al primer dels denunciants al juny de 2024. Des de l’arribada de Berni Álvarez al Departament d’Esports, l’obscurantisme és total i Soteras i els seus riuen perquè cada dia queda menys perquè les infraccions disciplinàries que haurien comès prescriguin.

On queda allò del President, Salvador Illa, de “No hi ha impunitat a Catalunya. Qui la fa, la paga”.

"ESTOY EN LA FEDERACIÓN DE FÚTBOL DE CATALUNYA @FCF_CAT FALSIFICANDO FIRMAS"

La corrupción en la Federación Catalana de Fútbol de Soteras: Un escándalo insostenible. #FCF #Corrupción

El 3 de marzo de 2025, los Mossos d’Esquadra presentaron ante el Juzgado de Instrucción n.º 2… pic.twitter.com/WJWXjpXJQ4

— Miguel Galan (@MiguelGalanCNFE) April 7, 2025

The post FCF: Talavera-Calle, Soteras-Isern i el joc de traicions appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb un cinisme absolut, la FCF vol castigar Antonio Morales, president de la FE Grama, amb un any d’inhabilitació i multar el club amb 601,01 euros. El motiu? Segons el Comitè de Competició, el missatge de la pancarta suposava un atac a l’honor de la federació i els seus dirigents.

És a dir, en plena onada d’escàndols i investigacions judicials que esquitxen directament la cúpula federativa, a la FCF li molesta que es parli de corrupció.

CENSURA, PERSECUCIÓ I AUTORITARISME

Aquesta nova croada de Soteras i els seus és un exemple més del clima de repressió que es viu al futbol català. No només es bloquegen iniciatives dels clubs crítics, sinó que ara fins i tot es vol castigar una entitat per una pancarta penjada per aficionats.

Que ningú s’enganyi: aquest expedient disciplinari no té res a veure amb la normativa esportiva ni amb el reglament disciplinari. És una qüestió política. A la Catalana fa temps que han decidit que només es permeten les veus que aplaudeixen i callen. Qui gosa parlar massa alt rep una advertència, una sanció o una trucada amenaçadora.

Des de la FE Grama ho tenen clar: “Això és persecució. No hi ha cap fonament jurídic per aquesta sanció, i ho defensarem fins al final”, asseguren fonts del club.

SOTERAS HA PERDUT EL CONTROL DEL FUTBOL CATALÀ

Amb aquesta mena de decisions, la FCF no fa més que evidenciar la seva debilitat ja que l‘encara president ja no controla els clubs catalans. El millor exemple el vam veure a les eleccions de la RFEF, on els clubs assembleistes catalans van deixar clar que no se senten representats per ell.

Però si hi ha un nom clau en aquesta deriva autoritària de la federació, aquest és José Miguel Calle, abans exelectrónic o excap de qualitat -això deia ell-, ara director de la FCF. I, a més, el veritable cervell darrere de les maniobres més brutes. Aquest personatge ha estat l’estratega de les eleccions fraudulentes de la FCF i l’home que ha convertit la federació en un búnquer.

És aquesta la federació que vol el futbol català? Una que castiga la llibertat d’expressió mentre tapa escàndols de corrupció?

FE GRAMA: LLUITA FINS AL FINAL

La FE Grama no es pensa rendir i ja prepara la seva defensa davant el Tribunal Català de l’Esport. Si la FCF insisteix en aplicar aquesta sanció (?), el club portarà el cas fins on calgui.

Mentrestant, molts clubs es pregunten qui serà el següent. Perquè una cosa està clara: a aquesta Federació no li interessa el futbol, només el control absolut del poder.

The post La FCF ataca la FE Grama per una pancarta i una crítica ‘inaceptable’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

A primera vista, podem fer-nos dues preguntes: “Clubs”, de quin esport? “Corrupció”, de quina federació?. Alguns pensaran que es pot tractar del futbol i de la FCF, potser encertin, però altres poden pensar en altres esports i altres federacions (karate, futbol inclusiu, formatiu…).

No seria la primera vegada que es veu una pancarta similar en altres esports i no hi posa res més, ni un comentari aclaratori.

DEFINICIONS DE CORRUPCIÓ

Quin és el significat de la paraula “corrupció”?. L’instructor de la FCF parla del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans amb respecte l’actuació de la FE Grama i d’un delicte del Codi Penal. Però s’oblida de citar una altra definició de “corrupció” com a “deteriorament de valors, usos o costums” (RAE). Algú se sent al·ludit negativament amb aquesta definició alternativa? Això no passa a la societat actual?.

FER CALLAR ELS CRÍTICS

Per no fer gaire extens aquesta columna, el tema no és nou. Ja s’ha intentat sancionar altres vegades aquesta mateixa frase de “corrupció a la federació” al futbol i en altres esports i el resultat final sempre ha estat el mateix. És a dir: pèrdua de temps i fracàs estrepitós dels que han intentat fer callar els crítics. Sempre ens recordarem del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem per tancar ràpid aquest debat absurd:

STC: “El personaje público deberá tolerar, en consecuencia, las críticas dirigidas a su labor como tal, incluso cuando éstas puedan ser especialmente molestas o hirientes, sin que pueda esgrimir frente a esa información género alguno de inmunidad o privilegio, y frente a las que tiene más posibilidades de defenderse públicamente de las que dispondría un simple particular”.

SANCIONAR? I LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ?

STS: “Esta jurisprudencia es a su vez coherente con la doctrina del Tribunal Constitucional sobre el máximo nivel de eficacia justificadora del ejercicio de la libertad de expresión frente al derecho al honor cuando los titulares de este son personas públicas, ejercen funciones públicas o resultan implicados en asuntos de relevancia pública”.

A l’hora de ponderar el dret a la llibertat d’expressió i el dret a l’honor, cal prioritzar el primer quan les expressions objecte de controvèrsia s’emmarquin en un context d’alarma social o de conflicte social o polític… Algú dubta de la situació d’alarma social amb totes les notícies que surten i quan es veu el número extraordinari de litigis que té l’actual FCF als tribunals?.

FCF I ALARMA SOCIAL

Per si no n’hi hagués prou, el Tribunal Administratiu de l’Esport (TAD) també ha tancat la porta fa poc a expedients que no tenen cap recorregut, per més que es pretengui ser exemplaritzant amb el dissident:

“Es conocida la jurisprudencia sobre la libertad de expresión y el carácter restrictivo de los límites a los que puede ser sometida…. A su vez, uno de los parámetros esenciales que se tienen en cuenta a la hora de modular la libertad de expresión es la relevancia pública y el interés público de la materia objeto de las manifestaciones en concreto. Claramente la práctica deportiva del futbol tiene una alta relevancia e interés público ya reconocido desde antiguo por el Tribunal Constitucional, así la STC 6/1985”.

PORTA TANCADA DES DEL TAD

“Los cánticos proferidos («corrupción en la federación») se enmarcan en el clima creado por las noticias referidas al llamado «caso —-», que ha motivado incluso la incoación de un procedimiento penal y que afecta al que fue Vicepresidente del Comité Técnico de Árbitros, como señala el recurrente en su escrito, y en dicha expresión no puede apreciarse ni insidias, ni insultos a la RFEF. En definitiva, dicha queja o protesta no consiste en corear simples rumores, invenciones o insinuaciones carentes de fundamento, sino hacerse eco de determinadas noticias que han alarmado a todo el ámbito del fútbol español.

Como hemos señalado en la jurisprudencia citada, no toda crítica o información sobre una persona constituye una afrenta a su honor personal. Y en el caso enjuiciado tan solo se señaló la expresión “corrupción en la federación” sin acompañar dicha crítica de calificativos formalmente injuriosos o innecesarios.

TOLERÀNCIA I ALTRES OPINIONS

“Como ha señalado el TC en las sentencias citadas el personaje público o, en este caso, la persona jurídica aludida, ha de tolerar las críticas dirigidas a su labor incluso cuando éstas puedan ser especialmente molestas o hirientes, sin que pueda esgrimir frente a esa información género alguno de inmunidad o privilegio (STC 192/1999) precisando la STS 344/2015 que en el conflicto entre los dos derechos prevalece el primero cuando el objeto de las críticas va dirigido a personas públicas, o que ejerzan funciones públicas o resulten implicadas en asuntos de relevancia pública.”

NO HI HA MÉS PARAULES, SENYORIA

Ara els advocats del Comitè de Competició i del Comitè d’Apel·lació de la FCF ens podran donar una lliçó sobre aquest cas i decidiran si prefereixen seguir el camí de l’instructor federatiu i castigar la FE Grama i sancionar el seu president o el dels tribunals absolent. S’admeten apostes. Qualsevol cosa és possible, menys fer el ridícul, que segur que no ho voldran fer.

The post Per què no es podria sancionar mai la FE Grama appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fa exactament un any, el 5 de març del 2024, els Mossos d’Esquadra entraven amb pas ferm a la seu de la Federació Catalana de Futbol (FCF), destapant un escàndol que ha posat Joan Soteras i la seva cúpula contra les cordes.

Tot arrenca de les eleccions del 13 de febrer del 2023, quan Soteras es va assegurar un nou mandat amb 503 vots (57,62%) i una participació del 71,56% (873 de 1.220 assembleistes). Avui, aquella victòria és un malson judicial: nou imputats per dos delictes continuats -falsedat en document públic i privat- i per administració deslleial de recursos federatius i 213 actes notarials sota sospita.

FCF-MAIG 2022: ESQUERRÉ ENCÉN LES ALARMES

El 22 de maig del 2022 es van celebrar les primeres votacions del procés electoral més llarg de la història de la FCF. El Tribunal Català de l’Esport (TCE), no va dubtar a anul·lar-les per les nombroses irregularitats que van cometre Soteras i els seus i va ordenar la repetició de les votacions, que la Junta Electoral va fixar pel 13 de febrer de 2023 (un dilluns).

Les trampes més sonades, les hauria comès presumptament Miquel Àngel Esquerré, Policia Local de Roquetes de professió i directiu de Soteras. Raóns?. Per la suposada suplantació de personalitat i falsificació de les firmes dels instruments notarials dels clubs Nova JE i Tivissa CE, motiu pel qual està sent investigat, juntament amb altres familiars seus, pel Jutjat d’Instrucció 1 de Tortosa (diligències prèvies 554/2022).

FEBRER 2023: UNA VICTORIA AMB TRAMPA

El 13 de febrer del 2023, el septuagenari sabadellenc torna a ‘guanyar’ les votacions, enmig de greus acusacions del candidat perdedor, Juanjo Isern. Motiu? va denunciar el repartiment d’actes notarials a les portes dels col·legis electorals en furgoneta, pels propis interventors de Soteras dins les pròpies seus electorals.

O, també, per les llargues cues que es formaves a molts centres on no s’esperava que el candidat més votat fos Soteras.

Posteriorment, quan rebria l’expedient electoral de part del TCE, denunciaria també l’existència de més de 200 actes notarials atorgades per Soteras o el seu directiu Víctor Güell davant el mateix notari de Sabadell (Notaria Simón-Navarro), amb signatures de presidents i secretaris de clubs que presumptament haurien falsificat treballadors de la FCF de confiança de Soteras.

DESEMBRE 2023: ROBATORI AMB MOLTES OMBRES

Mentre Isern tramitava els seus recursos al TCE i posteriorment al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el 31 de desembre del 2023, en plena nit de Cap d’Any, la seu de la FCF pateix un estrany robatori, quan des de dins de la FCF ja se sabia que els Mossos d’Esquadra estaven investigant el procés electoral.

El furt, obra de ‘professionals’, va anar precedit d’un tall de llum que no només va afectar les oficines, sinó també la via pública, com si el botí a recuperar bé mereixés aquest desplegament de mitjans.

Segons declararia posteriorment l’encara secretari general de l’FCF, Oriol Camacho, tot semblava simulat, no només per la delícia amb la que es van extreure els discs durs. O també amb l’estima que van tractar el material d’oficina, com si qui ho estigués fent hagués d’anar l’endemà a treballar i no volgués haver de dedicar-li massa temps a recollir, sinó pel fet que Sergi Garrido, el responsable de rebre els avisos de la central receptora d’alarmes, no va considerar adient que el vigilant desplaçat al lloc dels fets avisés a la Policia.

I aixó, malgrat haver un tall generalitzat de llum que havia desconnectat la senyal d’alarma i les gravacions de les càmeres de videovigilància i el pany de la finca tenia un parany que impedia obrir-la i arribar fins les oficines.

En tot cas, més d’un any després, encara no se sap qui va ser l’autor o els autors.

MARÇ 2024: L’ESCORCOLL POSA NOMS A LA TRAMA

El 5 de març del 2024, l’Àrea Central Anticorrupció dels Mossos irromp a la seu central de l’FCF amb una ordre del Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell (diligències 78/2024).

Tot i el secret de sumari, aixecat més tard, els noms dels investigats surten a la llum: Soteras, Güell, Calle, Guerrero (‘Bomba’) -al despatx del qual es troben 49 fulls plens d’empremtes amb signatures potencialment falsificades-, Garrido, Montoliu (que hauria pagat 25.038 euros al notari per les actes presumptament falsificades), Prieto, i el cap de compres i de recursos humans (pare i fill Manchado).

S’intervenen tots els seus dispositius electrònics i comença la investigació de debò. Comença a sospitar-se de Camacho com a possible col·laborador de la Policia, com es confirmaria posteriorment.

OCTUBRE 2024: DETALLS DE LA RECERCA

Surt a la llum pública que els mossos han pres declaració a 88 persones, entre presidents i secretaris de clubs i que investiguen la falsificació de 213 actes notarials atorgades per Soteras i Güell a la notaria Simón-Navarro. Es comencen a produir les declaracions en seu judicial.

Tanmateix, també es confirma la condició de testimoni protegit per l’Oficina Antifrau de Catalunya de Camacho i el contingut de les seves declaracions, en les que acusa Soteras i la cúpula federativa de:

Manipulació de les actes notarials: Soteras hauria acudit a l’esmentada notaria de Sabadell per instruir el notari sobre la redacció de les actes notarials dels clubs que li donarien suport, presumptament finançades amb fons de la FCF.

CAMACHO DESCOBREIX EL PASTÍS

A més, es van presentar certificats amb signatures presumptament falsificades i sense supervisió notarial de presidents i secretaris dels clubs, utilitzant dades documents de les bases de la federació.​

Substitució de membres de les meses electorals: El director Calle hauria posat persones de la seva confiança i sense experiència a les meses electorals, enlloc dels juristes dels Comitès de Competició, com era tradició. A més, va crear un correu electrònic per rebre incidències durant les eleccions, del qual ell mateix era el receptor i decidia si les acceptava o no i, per tant, quins vots s’emetien i quins no.​

Pagaments de bonificacions: Alguns col·laboradors haurien rebut bonificacions d’entre 3.000 i 5.000 euros com a compensació per favors relacionats amb el procés electoral.​ Álvaro Montoliu, assessor del president, hauria rebut 67.312,42 euros per suposats serveis d’assessoria sense justificació clara, per pagar suposadament la campanya electoral.

Irregularitats en la configuració dels òrgans electorals: Es van detectar anomalies en la constitució de la junta electoral i ingerències de Calle en les seves resolucions, ja que no es van seguir els procediments habituals de sorteig entre els membres presents a l’assemblea general. Recordem que es demanava constantment a la junta electoral resolucions favorables a Soteras, a través del secretari.

Ús de fons de la FCF per a despeses personals: S’haurien cobert despeses de la candidatura de Soteras a través de contractes amb empreses proveïdores de productes o serveis. Incloent-hi les despeses de les actes notarials (que segons els atestats dels mossos van ascendir a 25.038 euros), de la campanya electoral (com s’ha dit abans, uns 67.312,42 euros), l’ús indegut de les targetes federatives per pagar sopars a presidents de clubs a canvi de vots, la defensa jurídica de Soteras i un llarg etcètera que els mossos investiguen.

També consten les declaracions del vicepresident, Josep Maria Espasa, que admet haver rebut indicacions de Calle i Guerrero en tot el procés electoral i que eren ells els que repartien les actes notarials. I del notari de Barcelona, Jesús Benavides, que va reconèixer judicialment que les actes de Soteras no haurien de ser vàlides perquè no s’havia comprovat (legitimat) les signatures dels presidents i secretaris de clubs.

NOVEMBRE 2024: APERCEBUTS D’UN DELICTE D’OBSTRUCCIÓ A LA JUSTÍCIA

D’altra banda, FCF i Novanet dilaten al màxim l’entrega de documentació i són apercebuts per la jutgessa, que els acusa d’obstruir la investigació.

2025: revolta i nous escàndols

El 2025 comença amb una revolta clara: els clubs escullen Nàstic de Tarragona i Olot com a assembleistes de la RFEF, deixant fora Cornellà i San Cristóbal, els preferits de Soteras.

El febrer del 2025, de fet, es van reunir els clubs catalans a la seu de la FCF, després de tres intents fallits en què no els donaven resposta, i van haver d’expulsar de la sala a Garrido, Prieto i Montoliu, que pretenien gravar la sessió sense consentiment. Els clubs emeten un comunicat reiterant que l’actual FCF no els representa.

CAP ON ANEM?

El Jutjat de Sabadell avança cap a una resolució el 2025 amb tres fronts oberts. 1) identificar les empremtes dels fulls incautats al despatx de Guerrero. 2) rastrejar la comptabilitat de la FCF i AMT (l’empresa de Montoliu) i 3)identificar qui va extreure documentació del sistema de Novanet per incorporar-la a les actes notarials i confirmar si les targetes federatives van finançar favors.

Però Soteras té altres casos pendents: per una banda, el recurs d’Isern al TSJC ja es troba pendent de data per votació i decisió (la sentència es preveu per Setmana Santa) i podria acabar fora de la Federació en poques setmanes. I per l’altra, la Fiscalia demana 2 anys de presó i 1800 euros de multa per fals testimoni, en el cas Manel Duran. Assenyala el Fiscal que Soteras té antecedents penals per delicte ambiental, condemnat per sentència ferma. Podia accedir als seus càrrecs amb aquesta sanció? El temps ho dirà…

UNA DERIVADA A MAJADAHONDA: NOVANET I RUBIALES

I, finalment, una casualitat: els Mossos troben converses entre Calle i Rubiales, on acorden “vendre” a la RFEF “El Portal del Federat” per 600.000 euros, malgrat admetre Rubiales que ho fa per no tenir problemes “diplomàtics” amb la FCF.

Per altra banda, l’advocat de la RFEF de llavors, Tomás González Cueto, hauria tingut una conversa amb Soteras sobre la contractació de determinats serveis a patrocinadors de la RFEF, el que el mateix González admetia que era il·legal.

També consta que Soteras va demanar ajuda a González en els recursos del primer al TSJC, per tal de no ser inhabilitat. L’atestat dels Mossos sobre aquestes converses és enviat pel Jutjat de Sabadell al de Majadahonda (cas Brodie) i Miguel Galán demana la imputació de Soteras i Calle per corrupció en els negocis, petició sobre la que aviat en tindrem notícies.

Ja ho veuen, un any després, Soteras aguanta, però el seu futur està més negre que el carrer Sicília el dia del robatori de Cap d’Any.

The post Escorcoll a la FCF (Any I): tic, tac, tic… appeared first on FutbolCatalunya.com.

Deu anys com a directiva i delegada de zona i més de 30 lligada al món del futbol català no ha estat suficient argument perquè Paquita Linares sortís de la FCF per la porta gran. Un llunyà juny del 2021 es va decidir a denunciar Joan Soteras, l’exvicepresident Josep Llaó i al director José M. Calle per “menyspreu i coaccions” i aquí va començar el calvari judicial.

Paquita, que s’asseurà aquest dijous per primera vegada en la seva vida en un Tribunal, acudeix com a demandada per part de la FCF. Va dimitir en el 2021 i la resposta de Soteras va ser iniciar un altre procés jurídic, a càrrec dels clubs de futbol, abans que dialogar.

LI DEMANEN A PAQUITA 60.000€ I 6 ANYS DE PRESÓ

La posterior reacció de la FCF va ser querellar-se contra l’única exdirectiva d’aquesta etapa i reclamar-li 60.000€ per falta de justificants en desplaçaments i sis anys de presó.

A l’exdirectiva baixllobregatina, que mai ha tingut problemes per a declarar que sempre va complir amb les seves obligacions i que sempre va comptar amb el vistiplau dels pressents Andreu Subies i Soteras, no li han deixat una altra sortida.

Al llarg d’aquest temps ha parlat de “menyspreu, desconfiança i humiliacions“ i ha recordat la filosofia de Soteras –“tot es fa així pels meus collons”–. Tampoc ha ocultat el concepte de “assetjament” sofert durant els seus anys en exercici. Els àudios del Izarra-2022 són realment impresentables

VUIT TESTIMONIS

Però sobre totes aquestes acusacions caldrà esperar més temps perquè el que primer ha arribat a judici ha estat l’acusació de la Federació Catalana.

Per part de la part demandant acudiran com a testimonis el director Calle, el secretari general Oriol Camacho i l’excap de comptabilitat, Lluís Broto. Per l’acusada han de presentar-se l’expresident Andreu Subies, els exvicepresidents Jordi Terés, Juanjo Isern i Josep Vives així com el exvocal Manel Duran.

The post La FCF duu l’ex directiva Paquita Linares a judici appeared first on FutbolCatalunya.com.

És difícil trobar en la història del futbol català una jornada com la que s’ha viscut aquest dijous al carrer Sicília. Encara més, mai s’han trobat els clubs ‘a casa seva’ per iniciativa pròpia, cansats de la pèssima gestió del seu president (encara) Soteras i de la seva junta.

Amb gairebé 30 dels 41 clubs presents i durant les dues hores que estava pactat l’ús de la sala, els presents van exposar el seu malestar i les seves reivindicacions.

RIDÍCUL DE SOTERAS I DE LA FCF

Per a començar, ridícul majúscul per part d’uns directius que van demanar ser presents en l’acte quan ningú li ho havia demanat. Els clubs els van permetre aquesta llicència i Soteras-Calle van triar amagar-se i deixar a tres empleats al capdavant.

Sergi Garrido, sotssecretari, es va limitar a carregar contra l’absent i excap, Oriol Camacho. Montoliu, assessor personal de premsa de Soteras amb càrrec als clubs, va voler justificar els seus honoraris lloant l’esforç dels directius i enfrontant-se al president del Nàstic, Lluis Fàbregas. I, finalment, Prieto, el cap de presidència, que va estar sensacional, ja que no va obrir la boca.

Als tres els van fer fora de la reunió, ja que van començar a gravar als protagonistes sense la delicadesa de demanar permís. La culpa, segons Garrido, era de Oriol Camacho, un any absent ja de la casa. Van sortir ‘per cames’. El ridícul ja s’havia produït. “Vosaltres sou inquilins temporals. A quin club pertanyeu vosaltres”, els va dir als 3 federatius el vicepresident de la FE Grama, Francesc Sánchez. El que heu de fer és anar-vos-en”, va afegir el directiu d’Antonio Morales, absent per un assumpte familiar.

Idèntiques paraules que va utilitzar el màxim responsable de la UE Sant Andreu, Manolo Camino. “Aquesta directiva ha de dimitir avui mateix”.

UNITS I SENSE REPRESENTACIÓ

Per cert: mentre la FCF no ha tret encara una nota oficial sobre la reunió, s’espera que aquest divendres sí que la redactin els clubs sota la supervisió de Nàstic i Olot.

“Aquesta FCF està desprestigiada i només és notícia als jutjats”, va comentar el president grana Lluís Fàbregas. La resposta la va donar, l’assessor de premsa segons abans que el fesssin fora argumentant que tot és mentida. Aquest ‘paraigua’ de la veritat absoluta federativa els va servir de poc.

“Cal defensar el futbol català donat que, a qui correspon, no ho fa. No ens sentim representats”,. Aquestes dues frases resumeixen a la perfecció el sentiment de molts dels presents amb intervencions molt encertades. No cal destacar noms i cognoms doncs la unanimitat va ser absoluta.

TRES GRUPS DE TERCERA

Entre els assumptes tractats, tal com va informar Futbocatalunya aquest dimecres, destaca el desig de comptar amb 3 grups per a Tercera, grup V. El nombre elevat de llicències ha de comportar aquest resultat així com pujar fins a 5 els actuals 2 entitats representants a l’Assemblea de la RFEF.

Aconseguir elegir al president de l’Espanyola, separar el futbol sala del futbol-11 i aclarir les subvencions que reben els clubs estan a l’agenda de les seves peticions.

The post Els clubs treuen els colors a la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.