D’aquesta manera quedan tots els seus integrants (FCF) validats per a poder seguir exercint i per a poder participar en futures eleccions sense restriccions.

Però per observadors interessats en el cas i per a les parts afectades – tots els federats catalans als quals aquesta entitat representa i la mateixa Federació – no deixen de sorgir una sèrie de dubtes; una sèrie de coses que no es poden dir (perquè constituirien mentides o, fins i tot, possiblement calúmnies, sancionables tant a nivell reglamentari com a nivell judicial).

També una sèrie d’afirmacions i dubtes que es poden expressar. I una sèrie d’accions que puc i vull emprendre, a nivell personal – i que animo a tothom interessat a posar també en pràctica. En les següents línies em centraré en desenvolupar totes aquestes idees que m’han vingut al cap en conèixer la que hauria de ser una molt feliç notícia.

COSES QUE NO ES PODEN DIR

La veritat és que, veient les resolucions judicials o d’alguns ens específics de l’esport que hi ha hagut fins al present moment, no podem dir que la Junta de la FCF sigui il·legítima o il·legal. Tampoc es pot afirmar taxativament que les presumptes irregularitats observades i denunciades constitueixin actes de corrupció. No es pot, tampoc, emetre cap acusació sobre l’existència de trames o conductes tendents a influir de forma inadequada en els processos electius.

No es poden dir aquestes coses perquè la veritat judicial no ens ho perme. Han desestimat o arxivat denúncies o han resolt que no hi ha proves per a demostrar que aquests fets s’hagin donat. De fet, s’han investigat i emparat aquestes accions, tot i que això hagi generat rebombori.

Tampoc podem dir que la institució federativa, o els seus directius electes, sigui un ens de prístina transparència; també seria faltar a la realitat i a la veritat. En una Assemblea en època COVID (2020) un dels directius, en ser preguntat per les despeses associades a l’àrea jurídica va afirmar que aquestes partides eren tan grans perquè els clubs – i alguns federats a nivell individual – s’entossudien a presentar denúncies als jutjats i s’havien de contractar advocats.

ALLÒ QUE ES POT DIR

I aquesta última afirmació realitzada per qui formava part d’aquella Junta Directiva és el que ens porta al que sí es pot dir:

1. La FCF s’ha vist involucrada en escàndols

2. La Junta de la FCF ha estat denunciada en més d’una ocasió (per motius esportius o extraesportius)

3. Alguns antics membres de la Junta federativa estan essent investigats per diferents casos

4. Alguns membres de l’actual Junta federativa estan immersos en procediments oficials relacionats amb la seva gestió de l’ens federatiu.

I tot això genera dubtes sobre una organització que ha de representar i vetllar per l’esport i els federats. Tenint en compte que el Reglament de la FCF – i també el de la RFEF – permet sancionar a qui estigui federat i critiqui els diferents estaments (esportistes, entrenadors, àrbitres i altres treballadors i càrrecs federatius), el mínim que podem demanar és que qui ens ha d’imposar aquestes sancions també tingui aparença de bona fe en les seves actuacions, que també mostri transparència i se subjecti als mateixos estàndards que imposen als federats a qui representen i per als quals treballen.

Com ja hem vist, hi ha una sèrie de coses que no podem dir, com una altra llista d’afirmacions que sí podem expressar. Ara cal passar a veure què puc – de fet, podem – i vull fer.

EL QUE SÍ PUC DIR… I FER

El que sí puc fer és fiscalitzar, expressar els meus dubtes, intentar comprendre les raons per les quals passa això i posar de la meva part per a canviar el que calgui.

Quin és el problema? Doncs que potser no es tracta de les persones que formen part de la institució, ja que aquestes poden anar canviant, però els escàndols i les judicialitzacions de la FCF o els membres de la seva Junta segueixen apareixent en els mitjans de comunicació. Potser es tracta del Sistema, que permet o fomenta, estructures legals, humanes i societàries dins les que aquestes conductes són ben valorades, tolerades o incentivades.

I si el problema és el sistema… n’hi ha prou amb canviar les cares dins la Federació o cal alguna cosa més? Doncs caldria moure molt més, i, de fet, el canvi en les estructures federatives que podrien fer variar tot a millor, comencen en la política estatal i acaben pels federats. La responsabilitat és de tots.

I el que jo vull, i puc, fer és ser responsable i assenyalar allò que veig, des del respecte i la voluntat de millora. I el que veig és que el problema no són les persones sinó el sistema on s’integren, que està viciat, on els estaments de control depenen d’aquells que se suposa que han de controlar i on certes pràctiques – més o menys ètiques – s’han anat instaurant i convertint en acceptades.

The post FCF-TSJC: Coses que (no) es poden dir appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Federació Catalana de Futbol es troba atrapada en una teranyina judicial i institucional sense precedents. Després d’un procés electoral marcat per les irregularitats i els tripijocs, totes les mirades apunten ara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

La decisió que prenguin les magistrades del TSJC podria capgirar la situació de Joan Soteras i la seva junta directiva o, si més no, posar fi a un mandat tacat des del primer dia. Mentrestant, el Tribunal Català de l’Esport (TCE) roman en un sospitós silenci administratiu, el Síndic de Greuges ha hagut d’intervenir com a última instància, i les causes penals contra la cúpula federativa s’acumulen als jutjats. Ens preguntem: i ara què? Quins són els pròxims passos perquè el futbol català recuperi la dignitat perduda?

ELECCIONS SOTA SOSPITA: EL TSJC, CLAU

Les eleccions a la presidència de la Federació, celebrades inicialment el maig de 2022, van quedar marcades pel joc brut des del primer minut. Tant és així que van haver de ser repetides el febrer de 2023, després que el TCE detectés fins a 170 vots de clubs irregulars en la primera volta.

En la repetició, Joan Soteras es va assegurar un nou mandat, però les sospites no es van dissipar. El Tribunal Català de l’Esport (TCE), en la seva resolució posterior, va validar la victòria de Soteras malgrat reconèixer que la Junta Directiva en ple havia estat 16 dies exercint il·legítimament les seves funcions durant el procés.

Dit d’una altra manera: el TCE va admetre que Soteras es va aferrar al càrrec quan no devia, però tot i així li va donar el vistiplau com a guanyador. No és estrany que Juanjo Isern, candidat rival derrotat en aquells comicis, decidís impugnar el resultat davant del TSJC, al·legant la inelegibilitat sobrevinguda de Soteras per desobeir la normativa electoral (en no deixar el càrrec quan tocava).

EL TCE I EL GOVERN: SILENCI CLAMORÓS

Ara, després de mesos d’espera, el cas Isern és a punt de veure la llum: el TSJC té la paraula final sobre la validesa d’aquelles eleccions impugnades. Si el tribunal dona la raó a Isern, es podria posar fi a un mandat que –als ulls de molts clubs– mai no hauria hagut de començar. Seria, en efecte, la culminació del que alguns ja anomenen el pitjor escàndol electoral de la FCF.

Mentre els tribunals ordinaris mouen fitxa, en l’àmbit administratiu esportiu la inacció ha estat sonada. El TCE, que hauria de vetllar per la netedat dels comicis federatius, va optar primer per fer la vista grossa (validant els resultats malgrat les irregularitats comprovades) i després per guardar un silenci incomprensible davant les noves evidències de frau massiu.

A QUÈ JUGA L’ADMINISTRACIÓ?

La pròpia consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, admetia el mes de juny de 2024 que “el TCE està estudiant el sumari del cas i les informacions publicades” sobre el presumpte frau. Tanmateix, quan diversos clubs van intentar personar-se en aquest expedient, l’administració els va respondre que “no hi ha cap expedient obert”. En què quedem?

Sembla que el Govern i el seu tribunal esportiu han estat jugant al gat i la rata amb aquest afer: d’una banda, reconeixent de cara a la galeria que s’investiga, de l’altra, negant als afectats la possibilitat d’impulsar l’acció disciplinària. Un silenci stampa que ja s’ha convertit en connivència als ulls de molts clubs.

CERTIFICATS NOTARIALS FALSOS, SUPLANTACIÓ DE VOT DE CLUBS…

Aquesta paràlisi institucional resulta especialment greu perquè el TCE tindria perfectament potestat per actuar d’ofici. Quan surten a la llum indicis de frau electoral sistemàtic (com ara certificats notarials falsos, suplantació de vot de clubs, etc.), el mínim exigible és que les autoritats esportives engeguin un expedient disciplinari per depurar responsabilitats.

No oblidem que Soteras i el seu equip dirigeixen la FCF gràcies a un procés electoral sota sospita: si aquest procés queda invalidat judicialment, caldrà inhabilitar possiblement els responsables de les trampes. Però el TCE fins ara ha preferit esperar, potser confiant que tot plegat quedaria en no res. Un error de càlcul que ara passa factura a la credibilitat de l’organisme: si el TSJC rectifica la plana al TCE, quedarà en evidència la seva manca de valentia i rigor.

Tampoc el Govern de la Generalitat surt ben parat. La Secretaria General de l’Esport –de qui depèn el TCE– ha estat passiva fins a l’extrem.

LA PASSIVITAT DEL GOVERN MEREIX UNA DISTINCIÓ

Només la pressió mediàtica i dels clubs ha arrencat alguna declaració genèrica demanant “explicacions” a Soteras. Fins i tot el Parlament de Catalunya es va pronunciar unànimement contra el president de la FCF arran de la vergonyosa defensa que aquest va fer de Luis Rubiales en l’escàndol del petó no consentit a Jenni Hermoso, arribant a demanar la seva dimissió immediata. Però, passada la indignació inicial, l’Administració s’ha replegat en un silenci còmplice. Costa de creure que, tenint indicis tan greus de mala praxi, ningú a la Generalitat hagi mogut peça de veritat.

Aquesta deixadesa ha fet un mal immens: ha donat la impressió que “qui dia passa, any empeny”, esperant que la tempesta escampi sola.

EL SÍNDIC DE GREUGES ENTRA EN JOC

Davant la inacció del Govern, ha hagut d’intervenir una institució tan poc habitual en aquests afers com el Síndic de Greuges. Qui li havia de dir al Síndic que acabaria posant el focus en unes eleccions de futbol? Doncs ha passat.

El Síndic ha obert una actuació prèvia i ha enviat un requeriment formal al nou conseller d’Esports, Berni Álvarez, perquè expliqui detalladament quines actuacions ha fet (si és que n’ha fet cap) arran de les denúncies per presumptes irregularitats electorals a la FCF.

Que hagi de ser l’ombudsmann qui prengui cartes en un assumpte així és indicatiu de fins a quin punt les vies ordinàries han fallat. És, francament, vergonyós que els clubs hagin de demanar auxili al Síndic per fer net a casa seva. Però almenys aquesta intervenció ha posat contra les cordes l’Administració: el Síndic demana explicacions i no valdran les evasives.

INVESTIGACIONS PENALS: DE SABADELL A BARCELONA

El descrèdit institucional és majúscul. I si el Govern no vol rebre un sever toc d’atenció per part del Síndic, més li val començar a fer la feina: respondre les queixes, concloure l’expedient del TCE i, si escau, sancionar els responsables i restituir la legitimitat a la FCF. Altrament, quedarà la sensació que a Catalunya les federacions esportives són terra sense llei fins que els jutges hi posen ordre.

Paral·lelament al front institucional, el front judicial penal avança i acumula imputats. La investigació iniciada pel Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Sabadell –arran d’una denúncia presentada just després de la repetició electoral de 2023– ha destapat un potent escàndol de presumpta corrupció federativa.

Ja hi ha nou directius i executius de la FCF investigats per delictes continuats de falsedat documental (pública i privada) i per administració deslleial de recursos federatius, amb 213 actes notarials sota sospita ni més ni menys.

NOU DIRECTIUS I EXECUTIUS FCF SOTA SOSPITA

Les diligències practicades pels Mossos d’Esquadra han estat exhaustives: s’han escorcollat les oficines federatives –amb una aparatosa operació policial al carrer Sicília de Barcelona–, s’han analitzat els servidors informàtics i la comptabilitat, i s’han recollit centenars de testimonis i documents.

A hores d’ara, aquesta causa penal es troba en un punt crític. Fa pocs dies es va saber que la magistrada de Sabadell s’inhibia a favor del Jutjat d’Instrucció núm. 11 de Barcelona, a l’entendre que els delictes s’haurien comès principalment al c/Sicília de Barcelona.

Fins la data, els Mossos han presentat diversos atestats sobre la intervenció telefònica d’alguns dispositius dels investigats, però encara en falten uns quants més, determinar l’autoria de les firmes presumptament falsificades i l’anàlisi dels correus electrònics.

CONTRACTES SOSPITOSOS, FAVORS CREUATS, SOTERAS, RUBIALES…

Totes elles, diligències acordades abans del 16 de gener de 2025, que és la data topall que ha fixat l’Audiència Provincial de Barcelona per poder seguir investigant. El nou jutge, per tant, encara té feina per estona, però tant aviat rebi els informes que falten, aquesta tardor podria dictar el processament de Soteras i la resta d’investigats.

Cal recordar, a més a més, que la xarxa d’irregularitats s’estén més enllà de Catalunya. Les investigacions han trobat connexions amb la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) de l’era Rubiales: contractes sospitosos, favors creuats i converses de WhatsApp que apunten a conxorxes entre Soteras, el seu home de confiança José Calle i el mateix Rubiales. Part d’aquesta documentació ja s’ha remès al Jutjat de Majadahonda, que investiga el cas Brodie, de presumpta corrupció a la RFEF.

UN JUDICI PENDENT PER FALS TESTIMONI

Per acabar-ho d’adobar, Joan Soteras arrossega un altre front judicial personal: un judici per fals testimoni relacionat amb el cas Manel Duran. Qui és Manel Duran? L’antic delegat de la FCF al Penedès-Garraf que va ser destituït fulminantment, per la seva postura crítica amb les polítiques de Soteras.

La Fiscalia demana per a ell dos anys de presó i 1.800 euros de multa per aquests fets. Un president de federació acusat de mentir a la justícia: novament, un fet insòlit i que parla per si sol del personatge. No ajuda gens, tampoc, que hagi transcendit que Soteras ja compta amb antecedents penals –una condemna prèvia per un delicte ambiental, segons ha remarcat el mateix Fiscal del cas–.

La pregunta cau pel seu propi pes: com és possible que algú amb aquests antecedents hagi arribat a ser president de la FCF i vicepresident de la RFEF?

CREDIBILITAT DEL FUTBOL CATALÀ EN JOC

Tota aquesta cascada de processos, denúncies i impugnacions té un denominador comú: la crisi absoluta de credibilitat del futbol català. La Federació que hauria de fomentar l’esport i els valors, s’ha vist tacada per les sospites de corrupció fins al moll de l’os.

Els clubs –que són l’ànima de la FCF– se senten enganyats, menystinguts i orfes de representació. No oblidem que aquest gener mateix, farts d’esperar solucions, els clubs de Tercera Federació i altres categories estatals van van proclamar que l’actual Federació “no els representa”, després d’escollir representants a l’Assemblea General de la RFEF contraris a la gestió de Soteras.

La pilota és ara a la teulada de les institucions. El TSJC pot (i ha de) donar un cop de dignitat rectificant el que el TCE no va gosar fer: dir clarament que així no es pot guanyar una presidència.

CLUBS ENGANYATS I MENYSTINGUTS

El Tribunal de l’Esport i el Govern de Catalunya, per la seva banda, han d’assumir la seva part de responsabilitat: no n’hi haurà prou amb acatar el que digui la sentència, caldrà depurar responsabilitats internes. Si Soteras és declarat inelegible o si es confirmen les irregularitats, no només ell ha de plegar –que ja fa tard–, sinó que cal investigar a fons qui, dins la Federació i fora, van permetre aquesta farsa.

Finalment, s’imposa una reflexió amarga però necessària: quin mal s’ha fet a la imatge del futbol català! Durant dècades ens hem vantat de ser una federació modèlica. Ara, en canvi, som notícia per presumptes fraus, corrupció i judicis penals. Els nostres directius figuren més a la crònica de tribunals que a la d’esports. Això s’ha de tallar en sec si no volem que la base del futbol –els centenars de clubs i milers de jugadors i tècnics amateurs– perdin la fe en el sistema. El futbol català no es pot permetre més dosis de vergonya.

TRANSPARÈNCIA, HONRADESA I SERVEI, ÉS POSIBLE?

El TSJC dirà l’última paraula sobre les eleccions, sí. Però després d’això vindrà la part més important: reconstruir el projecte federatiu sobre valors ferms de transparència, honradesa i servei als clubs. S’han acabat les excuses. Sigui quina sigui la sentència, el futbol català necessita un reset institucional profund. I el necessita ahir. Només així es podrà començar a suturar la ferida profunda que el cas Soteras ha obert al futbol català. És hora de tornar a guanyar, però aquesta vegada, guanyar en decència i en confiança. Els aficionats i els clubs s’ho mereixen.

The post TSJC-FCF-GOVERN-TCE: I ara què? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest TCE va validar les últimes votacions, en un inacabable procés electoral a la presidència de la Federació Catalana de Futbol (FCF). Malgrat reconeixia com a fets provats que la Junta Directiva, encapçalada per Joan Soteras, va estar setze dies il·legítimament exercint les seves funcions.

Les eleccions van quedar marcades des del primer moment per sospites de joc brut. Les primeres votacions, de 22 de maig del 2022, van ser repetides perquè el TCE va detectar fins a 170 actes de votació de clubs irregulars.

EL TSJC TÉ LA PARAULA

El Jutjat d’Instrucció 1 de Tortosa obriria també una investigació penal contra el directiu de Soteras i policia local de Roquetes, Miquel Esquerré, per suposada falsificació dels instruments notarials de quatre clubs ebrencs. No obstant això, la repetició celebrada el 13 de febrer de 2023 tampoc va dissoldre els dubtes: les actes notarials de Soteras (dels notaris Simón-Navarro) es repartien en furgonetes a peu de col·legi.

O bé es lliuraven en mà als president de la mesa electoral per part dels seus interventors, mentre que els que pretenien votar amb documents d’altres notaris, havien de fer llargues esperes per poder depositar el seu vota a l’urna. Aquest fet va motivar la intervenció dels Mossos d’Esquadra en diverses seus federatives. La polèmica estava servida de nou.

“TENIM UN PROBLEMA”

Aquesta frase de Josep Maria Espasa, delegat de Lleida de la FCF, enviada al cap de gabinet de Soteras, Alberto Prieto, l’11 d’abril de 2023, es convertirà segurament en una de les frases icòniques de la caiguda del règim ‘soterià’.

Espasa, comunicava amb amargor que el CF Puigvertenc l’advertia que li havien falsificat les signatures del seu president i el secretari, en el certificat de composició de la Junta Directiva del club que la notaria Simón-Navarro havia incorporat a l’acta notarial que Espasa havia facilitat al club. No era l’únic.

Diversos presidents de clubs, en revisar la documentació electoral, van descobrir estupefactes que els certificats notarials dels seus propis clubs contenien signatures falses que mai no havien autoritzat. En pocs dies, aquestes alarmes es van traduir en denúncies formals presentades als Mossos d’Esquadra. Es començava a destapar una trama insòlita i complexa.

2023: DEL CAS RUBIALES A LA IMPLOSIÓ INTERNA DE LA FCF

La polèmica anava de la mà de Soteras. L’any 2023 no només es va destapar el frau electoral, sinó que es va veure esquitxat pel cas Rubiales (agost de 2023), al recolzar al llavors president de la RFEF davant el reprovable petó forçat a Jenni Hermoso.

Aquest fet li va valer un rebuig unànime a Catalunya: el Parlament català li va demanar la dimissió i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va arribar a afirmar que Soteras “no és la persona més adequada” per dirigir la Federació. Lluny de fer un pas al costat, però, Soteras va respondre desafiant: “No són ningú per dir-me si he de dimitir”.

L’ESCORCOLL POLICIAL DEL 5 DE MARÇ DE 2024

En les primeres hores del 5 de març de 2024, la tranquil·litat aparent a la seu central de la FCF es va esmicolar. Agents de l’Àrea Central Anticorrupció dels Mossos d’Esquadra, seguint ordres del Jutjat d’Instrucció número 2 de Sabadell, van irrompre a les oficines federatives de Barcelona en un operatiu fulminant. L’entrada i registre va agafar tothom per sorpresa. Mentre uns efectius recollien documentació i discos durs de la seu, altres unitats es presentaven simultàniament als domicilis de diversos directius i empleats de la Federació.

Aquell matí, els investigadors van confiscar telèfons mòbils, ordinadors i arxius dels principals col·laboradors de Soteras. Entre els escorcollats hi havia el mateix Joan Soteras, el director general José M. Calle, l’assessor extern de (in)comunicació Álvaro Montoliu, el responsable de futbol sala Alejandro Guerrero ‘Bomba’, el cap de gabinet Alberto Prieto, l’assessor jurídic Sergi Garrido, el cap de compres Jesús Manchado (i el seu fill, també treballador de la FCF) i el directiu de Girona, Víctor Güell.

En total, nou persones –inclosos Soteras i gairebé tota la seva cúpula– quedaven oficialment investigades per delictes continuats de falsedat documental (en document públic i privat) i administració deslleial de fons federatius.

DECLARACIONS I PROVES: LA TRAMA AL DESCOBERT

Amb la investigació ja desencadenada, en els mesos següents el sumari judicial es va anar omplint de testimonis i proves que dibuixaven un esquema de corrupció insòlit en una federació esportiva.

Un dels girs més impactants va ser el protagonitzat pel secretari general de la FCF, Oriol Camacho. Tot i haver estat home de confiança de Soteras, Camacho es va convertir en el testimoni clau del cas. Protegit per l’Oficina Antifrau de Catalunya, va revelar davant els investigadors l’entramat que es va coure dins la Federació per assegurar la reelecció de Soteras.

La seva declaració va confirmar les sospites més fosques i va aportar detalls esgarrifosos del modus operandi de la cúpula federativa. Documentació extreta de la base de dades de la FCF amb fins partidistes, les actes notarials i la campanya electoral de Soteras hauria estat finançada amb diners federatius, ús fraudulent de les targetes de crèdit per pagar sopars a canvi de vots, meses electorals manipulades amb treballadors fidels sense coneixements jurídics ni experiència prèvia i posteriorment premiats amb extres salarials, usurpació de funcions de la junta electoral i un llarg etcètera.

LLARGA LLISTA DE DETALLS ESGARRIFOSOS

Les revelacions es van anar encadenant al llarg del 2024. A l’octubre transcendia que la jutgessa instructora, I.C., ja havia recollit declaracions de 88 presidents i secretaris de clubs d’arreu del territori, la majoria afirmant taxativament que les seves firmes havien estat falsificades en els documents notarials.

En paral·lel, un notari de Barcelona, Jesús Benavides, declarava davant la jutgessa que les actes presentades per l’equip de Soteras “no haurien de ser vàlides” perquè no es va comprovar la identitat dels signants.

Fins i tot el notari implicat de Sabadell, José Antonio Simón, en ser entrevistat per una afectada (Inés Companys del CE Elisabeth Salou) va admetre haver tramitat “més de 400 actes com aquestes”, tot i excusar-se dient que no li pertocava verificar signatures sinó només elevar a públic els documents que li portaven.

TOC D’ATENCIÓ PER OBSTRUCCIÓ A LA JUSTÍCIA

Cap a finals d’any, la instrucció va topar amb les primeres resistències: la Federació i l’empresa informàtica proveïdora (Novanet) van dilatar l’entrega de documentació requerida.

Al novembre del 2024, la jutgessa va haver d’emetre un toc d’atenció formal a la FCF per obstrucció a la justícia, obligant-la a col·laborar sota amenaça de sancions. Però, per molta tàctica dilatòria que provés l’entorn de Soteras, el fil s’havia estirat massa i la veritat ja començava a aflorar amb tota la seva cruesa.

RESISTÈNCIA I REVOLTA: CONSEQÜÈNCIES FINS AL 2025

Mentre les evidències s’apilaven als jutjats, Soteras va optar per atrinxerar-se i afirmar que era víctima d’una conxorxa. Res més lluny de la realitat.

Paral·lelament, Miguel Ángel Galán, president d’una associació per la transparència esportiva i de CENAFE, es personava en el cas com a acusació popular i definia la FCF de Soteras com “un niu de corrupció”. La pressió mediàtica i social creixia, i la imatge del futbol català quedava greument tacada.

El malestar entre els clubs afiliats va arribar al límit a començament de 2025. Desenes de clubs, farts de la situació, van articular una veritable revolta contra la directiva de la FCF.

NÀSTIC I OLOT, REPRESENTANTS

Al gener, en les eleccions per escollir els representants catalans a l’Assemblea de la RFEF, els clubs van donar un cop de timó elegint com a representant els presidents del Nàstic de Tarragona i de l’Olot –candidats independents i crítics– i deixant fora les persones pròximes a Soteras (els presidents de Cornellà i Sant Cristóbal, que ell preferia). Va ser un senyal evident que la base del futbol català li retirava la confiança.

Pocs dies després, al febrer, es va escenificar un desafiament inèdit: tots els clubs catalans amb equips competint en categories estatals es van autoconvocar a la seu de la Federació per exigir explicacions i canvis. Després de diversos intents frustrats (la directiva havia intentat bloquejar aquestes reunions), finalment van celebrar una assemblea extraordinària oficiosa.

ELS CLUBS DE 3A EXPULSAN ELS FEDERATIUS DE LA FEDERACIÓ

La tensió era màxima: els emissaris de Soteras –com Montoliu, Garrido i Prieto– hi van aparèixer inesperadament i van intentar gravar la trobada d’amagat, fet que va provocar la indignació dels presents. Els clubs units els van expulsar literalment de la sala entre retrets.

Aquella reunió històrica va culminar amb un comunicat conjunt de molts clubs afirmant que “l’actual Federació no ens representa” i reclamant neteja immediata. Per primera vegada, la continuïtat de Soteras al capdavant de la FCF penjava d’un fil no només per l’acció de la justícia, sinó per la rebel·lió de la seva pròpia gent.

L’ATESTAT DELS MOSSOS DE 400 PÀGINES QUE “MATA” SOTERAS

“QUE ES FOTIN … LES RATES”

Els mesos de març i abril del 2025 van seguir aportant novetats colpidores. Fragments d’atestats policials incorporats al sumari van sortir a la llum i van confirmar fins a quin punt la cúpula de Soteras havia governat de manera venjativa i clientelar.

Xats interns recuperats del telèfon de Calle mostraven, per exemple, com es referien desdenyosos a alguns clubs crítics com “les rates de Santboià” i ordenaven denegar-los material esportiu bàsic (pilotes) simplement perquè no havien votat Soteras. En un altre intercanvi de missatges, del juliol de 2023, Calle i Prieto acordaven assignar els pitjors horaris de partit als equips dels clubs considerats díscols: “Que es fotin, que juguin a les 4 de la tarda amb tota la calor”.

Aquestes converses, avui públiques, corroboren les denúncies que els clubs havien fet sobre les represàlies patides. També es va saber que Calle va ordir una “jugada mestra” per bloquejar subvencions de la RFEF a clubs desafectes: enviava denúncies anònimes falses a la Comissió de Compliment Normatiu per tal de congelar els pagaments als clubs que volien castigar. En altres casos, com el de la UE Sants, el càstig era endarrerir el pagament de les subvencions.

QUI VA PAGAR LES ACTES?

El Jutjat de Sabadell té obert diverses línies d’investigació, incloses la identificació d’empremtes dactilars en documents intervinguts, l’anàlisi a fons de la comptabilitat de la FCF i de l’empresa de Montoliu, i la traça dels fluxos de diners desviats.

En aquest sentit, els agents sostenen que una empresa contractista d’esdeveniments (Iniciatives Events SL) va servir de canal per desviar fons federatius: la FCF li hauria condonat el patrocini obligatori de 30.000€ a canvi que assumís el cost de les actes notarials (24.717€, segons els Mossos). I com ho haurien fet?

Segons els Mossos, el mecanisme consistia en una triangulació d’empreses que servia per blanquejar el finançament il·legal, en la que haurien participat l’empresa de Montoliu (AMT Comunicación SL) i una societat anomenada Espai i Difusió SL, l’administrador únic de la qual era Carles Oller, a la vegada treballador d’Iniciatives Events SL.

QUI VA FALSIFICAR LES SIGNATURES?

Les converses intervingudes acrediten que el 8 de febrer de 2023, diversos treballadors de la FCF es trobaven a la seu central “falsificant firmes” (ho deia el cap de RRHH, Jesús Manchado, a la seva parella), després de la crida que va fer ‘Bomba’ als 14 treballadors que formaven part del grup de missatgeria anomenat “Sr. Naranja”: “Si algú no té pla per aquesta nit… Sergi [Garrido] i jo estarem fins a les 3 o 4 de la matinada ordenant i imprimint documentació per portar demà a les 9 al notari. Tots els que no es facin aquesta nit d’irregulars, no votaran”.

L’endemà, la documentació estava al notari, però en molts casos aquesta no era original: “fes un escaneig en arxiu adjunt, per poder incorporar-ho a l’escriptura, com si fos original”, li responia la notaria a ‘Bomba’ el 9 de febrer, incorporant a les actes de Soteras documents que sabien perfectament que no eren originals. I quins eren aquests documents?

Doncs, Estatuts de clubs i certificats de composicions de juntes directives de les bases de dades de la FCF que, segons apunten els Mossos, haurien estat usades vulnerant la llei de protecció de dades en favor de Soteras.

QUI ERA EL CERVELL DE LA TRAMA?

Malgrat la mà d’obra provenia majoritàriament de treballadors rasos de la secció de futbol sala de l’FCF, els Mossos no s’estan d’assenyalar el veritable cervell de la trama: “la persona encarregada de donar les directrius i … l’última paraula en relació a la manera d’actuar respecte la documentació entregada al notari és José Miguel Calle” (per si algú en tenia algun dubte...).

Recordin que en un atac de sinceritat, Prieto confessava al seu cosí el 9 de març que “Está el director general (Calle) que es el que lleva toda la estrategia. Tenemos dos jabalíes que son los que llevan el tema técnico y luego yo me he encargado de controlar el tema político”.

“JABALÍES” “MOSSAD” “PERROS ASQUEROSOS”

Els “jabalíes” (“Bomba” i Garrido), eren els braços armats de Calle, segons els investigadors. De fet, ells tres i Prieto, van crear el grup de missatgeria “Operación Mossad”, (abril de 2023), per tal que els clubs als que haurien presumptament falsificat les signatures, enviessin un document a posteriori manifestant que havien autoritzat Soteras a tramitar-los l’acta.

Com els delegats federatius no es mostraven massa col·laboradors, Calle els va insultar de totes les maneres possibles, concloent que eren “una manada de perros asquerosos”.

Calle, també va ser qui va negociar amb Alejandro Talavera que retirés els seus recursos al TCE, primer, i al TSJC, després, per tal que Soteras no fos inhabilitat.

INTERCANVIS INDECENTS

A canvi, tres membres de la seva candidatura extingida (Gemma Deumal, Javier Sánchez i David Checa) serien contractats a la Fede. “M’estic deixant la cara i la pell per tu i per en Joan. No ens falleu”, li deia Talavera a Calle el 7 de febrer de 2023 per segellar el pacte. Els primers contactes, però, es remunten a octubre de 2022.

El mateix va fer amb la candidatura de Josep Palacios. El 8 de febrer, Calle li deia a Jorge Pérez Bermúdez, membre de la candidatura de Palacios, que “Tienes que vigilar quién coge la papeleta para votar a Joan Soteras, y que vaya directo a la urna”. Els agents apunten que Palacios era un candidat de palla, el que tothom sabia des del moment en què membres destacats de la candidatura com Iván Carrillo, José Banderas i el propi Jorge Pérez van acceptar càrrecs federatius poc després de les eleccions.

‘PALS’ A ISERN ILA UTILITAT DE PALACIOS

Per si hi havia algun dubte, l’endemà de les segones votacions Calle li deixava clar a Jordi Bonet, delegat de Girona, quina seria l’estratègia: “hay que encajar todo lo apalabrado. Pero ahora es vuestra llegada y la gente de Palacios que estaba pactada. Y luego haremos lo de Talavera, que ahora no tengan prisa que llevan dos años dando saltos”.

I Juanjo Isern? Doncs com no hi havia manera de dominar-lo, va difamar tot el que va poder sobre ell a les xarxes socials mitjançant perfils falsos que controlava Prieto. Va intentar perjudicar-lo en el seu lloc de treball a la Generalitat i inclús va intentar sabotejar la seva candidatura. “No levantes la liebre con nadie”, li deia Calle a Bonet el 4 de febrer en relació a l’estratègia de sabotejar la seva candidatura, provocant la dimissió d’algun dels seus integrants.

EL TSJC JUGA AQUEST DIMARTS 13 LA GRAN FINAL

Quan no li va sortir bé la “jugada”, llavors va passar a atacar-lo a les xarxes socials: “no te olvides de dar caña al candidato Juanjo Isern”, deia Calle a Prieto el 8 de febrer. Atacs que van seguir després de les votacions, quan van saber que Isern havia impugnat el resultat al TCE: “prepararemos una buena a Juanjo Isern a redes, con copia a su trabajo en la generalitat”, recalcava Calle a Prieto l’1 de març.

Aquest dimarts 13 de maig, el TSJC podria posar fi a un mandat que, a ulls de molts clubs, mai hauria d’haver començat. El que es va iniciar com un cúmul de sospites s’ha convertit, amb el pas dels mesos, en un cas judicial amb centenars de proves, declaracions devastadores i un relat intern que retrata un règim autoritari disfressat de democràcia federativa.

Més enllà de la decisió jurídica, el cas Soteras ha deixat una ferida profunda en el futbol català. Ara cal veure si el futbol català està disposat a tancar aquesta etapa fosca i recuperar allò que mai s’hauria d’haver perdut: la confiança, la transparència i la dignitat institucional.

The post El TSJC decideix si posa fi al pitjor escàndol electoral a la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

No deixa de ser un rumor encara que fonts consultades per aquesta Redacció ni han confirmat ni han desmentit. La inquietant espera per part del TSJC sobre el desenllaç final de les penoses i pudents eleccions del passat 2023 situen al president del CE L’Hospitalet, Santi Ballesté, com a successor de Joan Soteras al capdavant de la Catalana.

El principal instigador d’aquesta teoria es diu Gerard Esteva, ‘Poncio’, encara president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

‘PONCIO’ VOL MOURE PEÇA

El fosc futur que se li presenta a Soteras i a la seva junta pot precipitar tota una sèrie d’esdeveniments que acabarien amb el septuagenari dirigent de la Catalana.

‘Poncio‘ sap que tant pot caure en desgràcia per la seva inelegibilitat com pel cas de les presumptes actes i formes falsificades. Creu que la decisió del TSJC serà immediata i hi haurà nou capítol electoral i encara més. Hi ha qui aposta que la gran decisió es produirà abans de l’Assemblea general ordinària del pròxim 26 de Juny a Sant Cugat. Caldrà esperar.

El que no admet espera són els múltiples moviments al carrer Sicília on s’acumulen els problemes. El totpoderós Calle, que va reunir 28 de 377 assembleistes a la 13a Convenció de clubs de futbol sala (7,4%), fa un pas al costat abans que li donin la puntada final.

BALLESTÉ, DES DEL 2016

Mentrestant, ‘Poncio’ Esteva encarrega informes sobre el TCE i treballa sobre un successor a mesura perquè assumeixi la Federació més important de Catalunya. No sembla que Santi Ballesté (70 anys, setembre) estigui per a res encara que mai se sap.

Ballesté va arribar a la presidència del Hospi el passat 13 de juny del 2016 amb una herència diabòlica d’un milió d’euros pendents de pagament a la Seguretat Social i Hisenda. A poc a poc ha pogut anar superant la situació encara que a nivell esportiu no ha pogut sortir encara de la tercera divisió. Aquest 2024 té una nova oportunitat.

The post ‘Poncio’ Esteva vol acostar Santi Ballesté a la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

No parlarem ara de la interlocutòria de processament judicial de directius i executius de la FCF i de la massiva ‘invasió’ de Mossos i cotxes policials al carrer Sicília…

Potser estiguessin buscant la caixa forta de metre i mig d’alçada i tres-cents quilos, robada hores abans de Cap d’Any a través del butró de 35 centímetres a la paret.

Diuen que la nit del 31 de desembre no funcionaven les càmeres de vigilància i que el responsable de contestar l’alarma al mòbil va pensar que segur que seria una ‘falsa alarma’.

LA FCF ES PASSEJA PER LA CIUTAT DE LA JUSTICIA

No, parlarem d’un altre ridícul, ara davant el TSJC. Quan la Generalitat decideix aplanar-se a la demanda de Juanjo Isern per les eleccions de febrer 2023, Soteras i FCF volen seguir com a codemandades fins al final del litigi. Ja estan acostumats als passejos per la Ciutat de la Justícia i ara volen més al Passeig Lluis Companys.

Què fa la FCF en un litigi, ara entre dos candidats, després d’aplanar-se la demandada Generalitat, un dels quals vol ser president i un altre que vol conservar la cadira?. No hauria de ser neutral la FCF i no posicionar-se a favor de cap dels dos?. Sempre és millor estar al costat de Soteras i més ara que té als Mossos i al jutge de Sabadell fent impertinències. Ho dubten?

‘SI NO SIGNA PERE ARAGONÉS, NO VAL’

Això sí, aquesta broma té un cost de milers d’euros en advocats i de dedicació. Qui paga?, els clubs, evidentment.  La incongruència no pot ser més gran: l’advocada de Soteras ni tan sols ha demanat al TSJC seguir en el procediment. Només s’ha limitat a dir que l’aplanament és nul perquè devia haver signat l’escrit d’aplanament el president de la Generalitat malgrat que la llei no diu això exactament…

I, per descomptat, recordant que Fiscalia i Juanjo Isern són ‘amics per sempre’. Aquest ha estat tot el trist argumentari i el ‘mantra’ ja habitual.

Però com que “tots som un equip”, la FCF, és a dir, els directius de Soteras, ha demanat al TSJC que el litigi segueixi amb tots els codemandats… és a dir, la mateixa FCF i Soteras… i “així allarguem tot fins a la debacle final”. D’aquesta manera, la FCF “esmena la plana” a Soteras i parla en nom de Soteras… i no vol anar sola. Sort que pensen sempre a l’estabilitat del futbol català. Serà per diners a la Catalana!.

The post La (des)vergonya de la FCF o com fer el ridícul appeared first on FutbolCatalunya.com.

“S’ha pacificat tota la zona de Tarragona i això és molt important per al futbol d’aquí. No era un treball senzill perquè aquí hi havia un càncer que s’havia d’erradicar i l’hem fet“. Paraules textuals de l’encara president de la FCF, Joan Soteras, al Diari de Tarragona aquest passat dimecres 9 de febrer.

Hores abans de tornar a perdre un nou pols judicial amb una extreballadora de Tarragona i esposa de l’exdelegat Josep Vives, Soteras es va encoratjar davant l’ínfima representació de clubs que van acudir a la seva visita. El nou directiu José Cosano no sabia on ficar-se, ja que el poder de convocatòria va quedar, una vegada més, en el major dels ridículs.

DIVIDITS I DESCONCERTATS AMB SOTERAS

Amb una junta directiva covarda, Soteras, només preocupat perquè Pedro Rocha surti escollit al capdavant de la RFEF, té la intenció de tornar a fer quilòmetres i una impresentable ‘campanyeta’ per totes les delegacions. És la manera de justificar els seus 10.000 euros mensuals, ja que generar ingressos no ho ha fet mai.

El seu discurs val molt poc, ja que, segons va comentar a Tarragona i a Osona, la seva gestió és magnífica i tot funciona a la perfecció.

Altra cosa molt diferent és el que pensen vicepresidents com Miquel Sellarés i Jordi Bonet, molt loquaços per darrere, però servils davant el president i el director Calle.

Dividits i desconcertats la trentena de federatius d’aquesta FCF saben que poden ser inhabilitats (TSJC) per l’egocentrisme del seu cap encara que, ara com ara, trien cobrar comissions i callar.

JOSEP VIVES DÓNA LA CARA

“Quan he vist la paraula ‘càncer’ en aquesta entrevista ho he pensat tot. Quantes famílies, la meva pròpia amb la meva mare, per exemple, sofrim el maleït càncer i ara ens toca llegir això. Aquest tipus és lamentable!”, comenta a Futbolcatalunya, l’exdelegat de Tarragona, Josep Vives.

No fa falta que surti el seu nom al diari, ja que “tothom sap qui ha estat el delegat de Tarragona aquests últims 17 anys. S’ho hauria de fer mirar quan hi ha un Govern i un Parlament que li demanen que se’n vagi”.

EL PITJOR DELEGAT DE TARRAGONA

No obstant això, “encara es permet el luxe de passejar-se per Catalunya dient les barbaritats que diu”. I Vives assenyala més directament a “el seu actual delegat Cosano, que ha sortit de la política per la porta de darrere, i que la pilota més rodona que ha vist a la seva vida són les mandonguilles que li feia la seva mare”.

El futbol a Tarragona no ha crescut “ni per Cosano ni per Soteras sinó pel treball dels clubs. Ho vaig dir quan va ser nomenat Cosano que seria el pitjor delegat de la història de Tarragona; hem deixat de gestionar la nostra competició estrella que era la Segona Catalana i no hi ha pitjor servei que l’actual a Tarragona”.

“AQUESTA JUNTA DIRECTIVA NO HI PINTA RES”

Per cert, Vives encara es reserva “accions legals” després de les escoltes que Futbolcatalunya va publicar d’un sopar escandalós al restaurant Izarra el passat que va descobrir el ‘modus operandi’ d’una parella que “tenen segrestat el futbol català. Qui són? Soteras i Calle, ja que la junta no hi pinta res. Amb Subies teníem poder de decisió, ara, no”.

The post L’execrable inici de ‘campanyeta’ de Soteras a Tarragona appeared first on FutbolCatalunya.com.

Sembla que s’han acabat les bromes. Aquest cop han estat els lletrats de la Generalitat de Catalunya els qui han tret els colors a més d’un i d’una.

L’escrit presentat als magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no deixa lloc a la interpretació. L’actuació de Soteras i de la junta, a partir del 10/1/23, és una “desobediència a la resolució del TCE, emparant-se en una actuació del tot irregular de la junta electoral”.

Encara més, “la desobediència és una infracció molt greu” i “aquesta infracció molt greu és susceptible de ser sancionada amb inhabilitació temporal o a perpetuïtat”.

UNA SOLA DENÚNCIA I…

Amb una sola denúncia que arribi al Tribunal Català de l’Esport, s’obrirà expedient disciplinari contra els directius que van guanyar el 13 de febrer. Per què? per haver comès presumptament “la infracció molt greu de desobediència a les resolucions del TCE”.

I, si així ho considerés el TCE, d’acord amb el que diuen els lletrats de la Generalitat, el tren de Soteras i dels 30 directius i directives que li van acompanyar des del 10 de gener fins al 29 de gener, podria tenir final “feliç” de trajecte a la parada anomenada “Inhabilitació a perpetuïtat”.

Seria per a tots ells i elles…. o, si el/la maquinista és bondadós/bondadosa, potser acabi a la següent parada anomenada “Inhabilitació temporal d’un a quatre anys”.

ATENCIÓ, SOTERAS I DIRECTIUS!

I què passa si a algun directiu/directiva és sancionat/sancionada amb inhabilitació?

Només cal llegir el que diuen les normes de la mateixa FCF i sabrem la resposta ja que “la inhabilitació ho serà per a tota mena d’activitats en l’organització esportiva del futbol”.

I quant de temps trigaria a resoldre’s la inhabilitació… Dos o tres mesos? Avís a navegants… la inhabilitació és PER TOTA MENA D’ACTIVITATS EN EL FUTBOL. El viatge enlloc acaba de començar.

The post S’acosta la inhabilitació de Soteras i la seva junta? appeared first on FutbolCatalunya.com.