“Aquest llibre no pretén donar lliçons. Pretén obrir ports. A la reflexió, a l’autoconeixement, a entendre que l’esport és més que la part física. Tàctica o tècnica. És vulnerabilitat, superació i també dolor. Però, sobretot, és una escola de vida”.

L’epíleg del llibre “El partit que no veus” de l’àrbitre Xavi Estrada Fernández no els deixarà indiferents ni la lectura de les seves 150 pàgines, per descomptat. La seva trajectòria dins i fora del camp és un model per a imitar i, especialment, per a aprendre.

ESTRADA HO TÉ CLAR

En una presentació entranyable, plena d’anècdotes i sota la moderació de la periodista Danae Boronat, l’ilerdenc (50) ha donat aquesta tarda a ‘La Casa del llibre’ tota una ‘classe magistral’.

“Vull contar el que passa per la ment de l’esportista i la de les seves famílies, vull parlar de la solitud, de la pressió, de l’autoexigència, també del dolor i de la perfecció”, va comentar com a introducció.

Màster en Psicologia de l’Esport, Neuropsicologia i Intel·ligència Emocional i doctor en Educació, Societat i Qualitat de vida, lamenta que “des que vaig començar (1996) fins a aquest 2026 el món de l’arbitratge ha canviat molt poc”.

Clar que aquest historial sensacional sempre quedarà, tristament, en segon pla quan se li recorda la primera expulsió de Cristiano a la Liga. O per la seva crítica duríssima cap a l’estament arbitral: “El VAR es va sentir en els àrbitres com una amenaça agressiva, clar que calia vendre el projecte”.

Estrada ho té clar i ho explica per a qui vulgui escoltar encara que sap que el poder necessita una solidaritat majúscula perquè es mogui alguna cosa.

MISSATGE DIRECTE PER A LA FCF

Durant més d’una hora, va multiplicar les seves vivències i curiositats davant un públic amic amb presència d’excompanys com Sergi Albert, o Joan Fàbregas o com Antonio Lopo o Marc Carmona, del futbol sala, i fins i tot del bàsquet com Josep Pla.

Tres qüestions amb el centre posat a l’FCF van merèixer respostes massa respectuoses. Se li va recordar que Soteras i el seu totpoderós Calle treuen pit del benefici milionari (7) des que van aterrar en el 2018. Per això, Estrada demana que “ho inverteixin en el futbol base, és un assumpte de sensibilitat encara que no ho faran”.

L’exàrbitre internacional no va entrar detalladament quan se li va preguntar si veia paral·lelismes entre el famós cas-Negreira i el presumpte frau electoral de la Catalana –“el problema és el sistema. Per exemple: Gil Manzano és a l’Assemblea de la RFEF perquè és amic del poder i el mateix passa a les Territorials”-.

“ESTAN PREPARANT LA CONTINUÏTAT DEL SISTEMA”

El que sap perfectament és que l’FCF de Soteras no es presentarà com a part ‘perjudicada’ pel cas Negreira perquè “entre ells es tapen. Prepareu-vos perquè ara ens arribaran els fills dels actuals àrbitres o els nets com el cas de Negreira. Estan preparant la continuïtat del sistema perquè parlem d’un ‘caramel que es va als 300.000 euros”.

Per cert, ‘Rambo’ Moreno Delgado, encara al servei de la FCF, no s’ha molestat en cap moment a evidenciar el seu suport a Estrada des que va saltar a la polèmica. “No, no ho ha fet. Els responsables de l’arbitratge han creat el seu búnquer i mantenen que els 20 professionals han d’anar ‘a mort’ amb ells o no arribaran”.

Ja ho saben: “un viatje interior que contínua”, Així acomiada la seva experiència (ara com ara) aquest col·legiat català que va arribar al cim i que tornarà a primer pla esportiu molt aviat perquè és un luxe no aprofitar els seus coneixements.

The post Estrada Fernández t’explica “el partit que no veus” appeared first on FutbolCatalunya.com.

És perfectament legítim que en una categoria com la Primera Real Federación Española de Fútbol es vulgui garantir una determinada qualitat competitiva, audiovisual i d’instal·lacions. Ara bé, en una ciutat com Barcelona n’hi han limitacions urbanístiques evidents. I, a més, una enorme pressió d’ús sobre els equipaments esportius, l’obligació generalitzada de transformar camps municipals intensius en camps de gespa natural té conseqüències que van molt més enllà del primer equip.

La FIFA té regulades, des de fa més d’una dècada, les tipologies i qualitats de la gespa artificial i diferencia clarament segons els usos: el segell FIFA Quality Pro s’orienta al futbol professional, amb un ús típic de fins a 20 hores setmanals, mentre que el FIFA Quality s’adreça a instal·lacions municipals, recreatives i comunitàries amb usos habituals de 40/60 hores setmanals. És a dir, la FIFA reconeix que la gespa artificial té un encaix específic en contextos d’ús intensiu, precisament com els que suporten molts camps municipals de Ajuntament de Barcelona.

UNA DISCUSSIÓ EFICIENT I SEGURA

Tanmateix, la FIFA també adverteix que cal valorar el conjunt del sistema per optar per una qualitat o una altra: el manteniment, la durabilitat, el cicle de vida i l’impacte ambiental dels materials. I, des del punt de vista de la gestió, també importa una altra cosa: la capacitat real de la instal·lació per absorbir hores d’ús sense expulsar activitat esportiva de base.

L’estudi encarregat per la Diputació de Barcelona a Instituto de Biomecánica (IBV), conclou que un manteniment adequat dels camps de gespa artificial n’allarga la vida útil, en millora les condicions de joc i seguretat i redueix el cost anual mitjà de la instal·lació. És a dir, ben mantinguda, la gespa artificial no és només una solució intensiva; també pot ser una solució eficient i segura.

COMPETIR O SOSTENIR FUTBOL BASE? NO!

El Sant Andreu ha explicat oficialment que la substitució de la gespa del Narcís Sala només es podrà executar un cop resolta la reubicació del futbol base en altres espais. I en el cas de l’Europa, Diari ARA ja ha explicat que la sortida del Nou Sardenya ha obligat a reordenar activitat i buscar alternatives. Quan una norma pensada per a una categoria nacional acaba tensionant encara més la xarxa de camps municipals i desplaçant el futbol formatiu, la discussió deixa de ser només reglamentària i passa a ser també social, urbana i de política esportiva.

Els clubs no han d’escollir entre competir dignament o sostenir el seu futbol base. Defensar els clubs de barri i defensar un ús responsable, sostenible i intensiu de les instal·lacions esportives no és anar contra la qualitat. És entendre que la sostenibilitat esportiva també forma part del bon govern.

The post Això també és una discussió social, urbana i de política esportiva appeared first on FutbolCatalunya.com.

El nom de Leo Messi s’ha traduït en un nou fenomen viral en confirmar-se la compra d’un nou equip, la UE Cornellà, a partir d’aquest curs. El secretisme absolut que ha envoltat l’operació, encara que ara tothom era coneixedor, però ningú ho havia dit ni publicat, ha fet que els verds es posin a un primer pla mundial.

La UE Cornellà SAD, que presidia un desconegut Francesc Espín, executa aquesta venda al grup de Messi després d’haver-li abonat fa uns mesos 200.000 euros (segons Mundo Deportivo) al màxim accionista, Andrés Manzano, ara empleat del FC Barcelona.

BALMÓN NO NOMENA MANZANO, NOMÉS MESSI

“S’obre un nou temps amb més oportunitats i expectatives. Messi coneix perfectament al Cornellà. Un club sanejat i ve a reforçar”, va declarar l’alcalde Balmón al programa ‘MésNit’ de TV3. Segons el polític socialista “el que m’interessa és que continuïn passant milers de joves i persones amb l’element comú del futbol i la projecció que dona Messi és impressionant”.

El diàleg amb l’argentí ha estat “molt clar ja que no ens agrada crear falses expectatives. Ja li vam explicar per videoconferència les nostres intencions”.

Per cert, una curiositat, li pregunten des de l’estudi: “El preu de l’operació?”. Resposta amb somriure: “Això no entra a la meva esfera”. Un altre assumpte: “No jugaré la carta electoral de Messi” contesta l’alcalde a un any vista del pròxim procés.

Evidentment aquesta “esfera” de la qual parla Balmón només correspon a l’accionariat de la UE Cornellà SAD. Sense nomenar una sola vegada a l’antic màxim accionista, Andrés Manzano, ara empleat del FC Barcelona, Balmón va mostrar un orgull absolut davant tal operació. Poc o res va dir quan la UEC era ‘maltractada’ per la FCF i l’RFEF perquè no disposava de gespa natural i veure’s obligat a jugar a l’estadi de l’Espanyol, a Palamós o a la mateixa CE Dani Jarque. Això és història.

"Messi coneix molt bé el Cornellà, ningú ens ve a salvar sinó a reforçar."

L'alcalde Antonio Balmón diu que s'obre "un nou temps amb més oportunitats i expectatives" per a la UE Cornellà amb la compra del club per part del crac argentí https://t.co/GilfmMWyfl #MésNit3Cat pic.twitter.com/NIUXeU43Ty

— 3CatInfo (@3CatInfo) April 16, 2026

NOMÉS EL PRIMER EQUIP S’HA VENUT

I un últim detall que ha passat inadvertit per a tothom, ja que l’única cosa que interessa és aquesta compra de l’argentí Messi. Segons publica Mundo Deportivo, “en aquesta operació no entra la Fundació de Cornellà, presidida per Maria Isabel López, on estan els equips de l’escola”.

No és un assumpte menor, ja que més de 1.000 nens juguen en totes les categories possibles del futbol català. Per descomptat que d’aquí han sortit Jordi Alba, David Raya, Gerard Martín, Javi Puado, Keita Balde o Aitor Rubial, entre moltíssims, però aquesta història ja és coneguda en el futbol mundial.

The post “No jugaré la carta electoral de Messi” appeared first on FutbolCatalunya.com.

The post “Si parlo, em fiquen a la presó”, Jordi López, tècnic de l’At. Lleida appeared first on FutbolCatalunya.com.

Excepcional persona enamorada del futbol, amb especial devoció pel formatiu, Ferran Martorell deixa darrere seu una carrera excepcional.

President blanc-i-blau durant un 1989 crític per a l’entitat encara que va ser directiu durant 17, Ferran es va lliurar en cos i ànima al club dels seus amors. El que millor es pot dir, a part de la nostra introducció, és que no tenia enemics perquè, si es trobava amb algun contrari, sabia sempre reconduir-ho per la via del diàleg.

Va saber mantenir durant dues dècades la Fundació Ferran Martorell, una autèntica pedrera on va fer realitat el seu eslògan professional de ‘Jo, cantera’.

Cinc anys enrere (2021) recordem la seva figura quan va ser reconegut com a president de l’entitat blanc-i-blava. És el nostre petit homenatge per a una persona a qui sempre admirarem.

RECONEIXEMENT AL PRESIDENT MARTORELL (2021)

El passat 10 de desembre del 2021 escrivíem així del reconeixement com a president del RCD ESPANYOL, a Ferran MARTORELL

Diuen que els homenatges cal oferir-los en vida i els aplaudiments també i aquest divendres (10-12-2021) és la millor ocasió de fer-ho amb Don Ferran Martorell, expresident del RCD Espanyol i de la seva Fundació, un exemple per al futbol base

Don Ferran Martorell compleix aquest divendres 80 anys. Aquest és el titular encara que aquest nom propi i aquest primer cognom, al costat del segon d’Oliveras de la Riva, és passat, present i futur no sols del RCD Espanyol sinó exemple per a qualsevol club de futbol formatiu.

Reparat mínimament el greu error de no reconèixer-li la seva condició a la galeria de mandataris blanc-i-blaus el desembre passat del 2020, Ferran s’ha guanyat un aplaudiment unànime.

No sols l’aplaudiment sinó el reconeixement absolut de tota la família del futbol, en general, i, amb grans titulars, d’un RCD Espanyol del qual sempre ha fet gala. Pocs ‘pericos’ podran lluir l’orgull d’aquest barceloní que va lluitar contra tot i contra tots per a defensar uns colors i que, encara avui, pot mostrar la seva dignitat i magnificència.

FERRAN MARTORELL, EXEMPLE

Directiu del club dels seus amors durant 17 anys, que es diu molt aviat, va arribar a ser el màxim mandatari de l’entitat (vint-i-dosè president de l’Espanyol 1989-1989), de manera salvadora, després de rebre l’herència d’Antonio Baró i com a antecessor de Juli Pardo. Va arribar a un club en ruïna i va haver de posar de la seva butxaca el que mai revelarà per a la seva subsistència.

I ho va fer al costat del seu meravellós amic Agustín Mellado a qui ‘va fitxar’ com a gerent, sense sou, perquè no estava el forn per a molts contes. El mes d’abril passat ens va deixar la prolongació de Martorell sobre un terreny de joc i en els despatxos. Els qui vam tenir la sort de conèixer-ho i d’aprendre de la seva saviesa mai li ho podrem recompensar la seva generositat.

FUNDACIÓ FERRAN MARTORELL

Va ser el seu segon ‘fill’ esportiu. Durant 18 anys, la Fundació Ferran Martorell es va convertir en el tercer referent del futbol base català després d‘FC Barcelona i RCD Espanyol. És més, blaugranes i espanyolistes ‘van pescar’ sense cap vergonya en les files d’una entitat model a la qual va sumar a tots els seus amics, a tots.

La llista d’estrelles que van sortir d’allí seria llarguíssima i injust oblidar o no destacar a més d’un, per tant, vagi des de Futbolcatalunya el nostre record també. Però tot té el seu final i un 28 de juliol del 2008 la va donar de baixa jurídicament perquè no podien més; tres anys abans havia cedit tots els seus equips a la UE Sant Andreu.

UN CURRÍCULUM DE SENYOR

Però aquest 80 aniversari de Ferran Martorell quedaria incomplet sense recordar un currículum precoç i inigualable com a publicista. Va muntar l‘agència SLOGAN publicitat, l’agència més important a Espanya de capital espanyol així com president del gremi.

Va estar al capdavant de l‘Associació Catalana de Publicitat, va ser el fundador i primer Degà del col·legi de publicitaris; i, com tots hauríem de saber, comentarista de futbol a TV3 en els programes GOL a GOL i 100% Futbol.

En resum: 80 anys d’un gran senyor del futbol, un exemple personal i professional. Tots els homenatges que se li tributin serien pocs perquè es mereix més. FELICITATS I GRÀCIES.

The post Mor l’expresident del RCD Espanyol, Ferran Martorell appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona ha estat aquesta tarda l’escenari de la presentació de la 24ª edició del torneig internacional de futbol base MICFootball (MIC-Mediterranean International Cup), que ha comptat amb la presència de Pau Cubarsí i Kika Nazareth, futbolistes dels primers equips masculí i femení del FC Barcelona.

La competició tindrà lloc entre el 31 de març i el 5 d’abril en més de 40 municipis de les comarques gironines i ho farà, novament, amb una participació rècord de 464 equips.

ALTRE MICFOOTBALL DE LUXE

Els més de 8.500 jugadors i jugadores inscrits es repartiran en 9 categories, una d’elles femenina, per disputar 1.143 partits en una seixantena de camps. L’estadi de Vilatenim de Figueres tornarà a acollir la cerimònia d’inauguració i repetirà, juntament amb Palamós, com a seu de les finals que es repartirán entre el dissabte i el diumenge d’aquella semana.

Reconegut com un dels torneigs de futbol base més prestigiosos del món i amb un recorregut que va més enllà de les dues dècades, el MICFootball d’aquest 2026 ha tornat a comptar amb futbolistes de primer nivell com a padrins. Pau Cubarsí, que va participar en les edicions de 2019, 2022 i 2023 del MIC amb la samarreta del Barça, ha explicat que, per ell, el MIC és “una cosa espectacular. Una setmana fora de casa amb els teus amics i jugant a futbol, que és el que més ens agrada. I sobretot si pots guanyar, és una cosa increïble”. Cubarsí també ha recomanat als jugadors que participaran en el torneig “que disfrutin, que és una experiència que els acompanyarà tota la vida”.

8.500 JUGADORS I JUGADORES EN 9 CATEGORIES

Per la seva banda, Kika Nazareth també ha animat als jugadors a què gaudeixin de jugar, “per mi és el més important, perquè quan no gaudeixes del futbol les coses no surten bé. Així que gaudeixin i somriguin”.

La presentació d’avui també ha comptat amb la participació d’Abel Garcia, secretari general del Departament d’Esports de la Generalitat; David  Bellver i Maite Colomer, president i directora del

MICFootball; Jordi Masquef, diputat d’Esports de la Diputació de Girona, vicepresident primer del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona i alcalde de Figueres, Carolina Hernández, gerent de patrocinis de CaixaBank, i Valentí Farràs, director del CosmoCaixa.

UN NOU RÈCORD DE PARTICIPACIÓ

Per tercera edició consecutiva, el MICFootball superarà la barrera dels 400 equips inscrits i comptarà amb més de 8.500 jugadors. La 24ª edició tindrà novament una participació rècord i un cartell farcit de clubs de renom internacional. Entre les 9 categories, des de la U12A fins a la U19, hi haurà un total de 464 equips procedents d’una quarantena de països de diferents continents. Es torna a batre així la xifra de l’any anterior, que va ser de 444 equips, fins aleshores el sostre del torneig.

Una participació tan elevada permetrà superar per primera vegada els 1.100 partits a la Costa brava. Els futbolistes, d’entre 12 i 19 anys, es dividiran per categories segons la seva edat: alevins de futbol 11 i futbol 7 (U12A i U12B), infantils (U13 i U14), cadets (U15, U16 i F16) i juvenils (U18 i U19).

PAU CUBARSÍ: “EL MIC ÉS UNA COSA ESPECTACULAR”

D’entre els clubs confirmats per a l’edició d’aquest 2026, una dotzena dels seus primers equips. competeixen actualment a la Primera Divisió espanyola. És el cas del FC Barcelona, Real Madrid CF, Atlético de Madrid, RCD Espanyol, Girona FC, Deportivo Alavés, Real Sociedad, Valencia CF, Sevilla CF, Villarreal CF, Real Betis Balompié i Rayo Vallecano.

En l’àmbit internacional hi participaran nombrosos clubs de primer nivell d’altres països: Chelsea FC, Manchester United, Newcastle United, Liverpool FC. Arsenal FC i Crystal Palace (Anglaterra); AC Milan, AS Roma i Juventus FC (Itàlia); Ajax Amsterdam (Països Baixos), Shakhtar Donetsk (Ucraïna), FC Braga i FC Porto (Portugal); Bayer Leverkusen (Alemanya), Inter Miami i LA Galaxy (Estats Units); Olympique de Marseille (França) i Olympiakos FC (Grècia), entre d’altres.

KIKA NAZARETH: “PER MI ÉS EL MÉS IMPORTANT ES GAUDIR DEL FUTBOL”

Més de 150 dels equips inscrits són catalans. El president del MICFootball, David Bellver, ha explicat que “estem molt satisfets perquè, des de sempre però sobretot els últims anys, la resposta que rebem per part dels equips està sent molt positiva. La gent té ganes de MIC, de venir a la demarcació de Girona per viure nombroses experiències i perquè confía plenament en el que li estem oferint. Som capaços de moure més de 10.000 persones durant tota la Setmana Santa i això no només repercuteix als participants, sinó que també té una incidència directa en el territori. Estem molt orgullosos del que hem aconseguit fins ara; sabem que la Costa Brava és un destí molt atractiu per als equips, però alhora som capaços d’oferir un torneig on l’esport i la convivència amb gent de tot el món es donen la mà durant uns dies”.

CANAL DE DIFUSIÓ PROPI, MIC TV

Després de l’èxit de la passada edició, aquest any es repetirà l’experiència de comptar amb un canal de difusió propi: MIC TV, un servei OTT on ’allotjaran els partit que es retransmetin del torneig. Aquesta iniciativa va néixer l’any passat com a projecte de digitalització del MICFootball. Permet implementar 10 càmeres intel·ligents en 10 camps de futbol de la Costa Brava i l’objectiu és retransmetre més de 400 partits dels 1.143 que es disputaran.

Per a Maite Colomer, directora del MICFootball, és una “satisfacció” comprovar que el torneig continua creixent i que, per tercer any consecutiu, s’ha superat la xifra de participants. “Quan portes molts anys en l’organització d’esdeveniments esportius, saps que cada edició és un nou repte. Sovint pensem que ja hem arribat al nostre sostre, però l’interès i les peticions que rebem d’equips d’arreu del món ens demostren que el MIC continua creixent i ens animen a seguir ampliant la participació any rere any”.

“ENS MOTIVA QUE PUGUIN COMPETIR, PERÒ TAMBÉ APRENDRE”

Ha destacat també que l’essència del torneig va molt més enllà del resultat esportiu. “El que realment ens motiva és que els jugadors, els tècnics i les seves famílies visquin uns dies únics. Que puguin competir, però també aprendre, conviure i compartir experiències amb futbolistes procedents de 42 països diferents. El MIC és futbol, però també és convivència, valors i creixement personal”, ha dit, abans de subratllar la importancia del “gran equip de persones” que sense la “feina constant i coordinada” que fan durant tot un any “seria impossible organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud, millorant-lo edició rere edició”.

ES JUGARÀ A 45 MUNICIPIS DIFERENTS

Un any més, el MICFootball s’estén per les comarques gironines i aquest 2026 incorpora dues noves seus:Arbúcies i Flaçà. Es jugarà en 45 municipis diferents i seran una seixantena els camps que acolliran els partits de totes les categories. Figueres repetirà com a seu de la inauguració, el dimecres 1 d’abril, i allá també s’hi viuran les finals de les categories U13, U15 i U19 el diumenge. El desenllaç de la resta de categories tindrà lloc a Palamós, que repartirà les finals durant el cap de setmana. Una vegada més,

Banyoles serà el municipi encarregat d’acollir el Pre-MICFootball, que servirà per escalfar motors just abans de l’inici del MIC.

“EL MIC VIU UN MOMENT DE SALUT EXTRAORDINARI”

Jordi Masquef, diputat d’Esports de la Diputació de Girona, vicepresident primer del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona i alcalde de Figueres, ha destacat que “han passat gairebé 25 edicions, però el MIC viu un moment de salut extraordinari i continua creixent sense perdre l’essència ni la força dels primers dies.

Cada any són més els municipis gironins que aposten per aquest projecte, en el qual la Diputació de Girona ha cregut des del primer dia perquè aposta per l’esport de base i esdevé un element dinamitzador de la nostra demarcació durant la Setmana Santa”.

CAIXABANK MULTIPLICA EL SEU SUPORT

Carolina Hernández, gerent de patrocinis de CaixaBank, ha explicat que el vincle històric que uneix l’entitat amb el MIC s’ha reforçat els últims anys, consolidant una aliança estratègica en el territori.

“Per a CaixaBank, cada edició del MIC és una mostra més de nostre compromís amb l’esport del nostre país i la nostra aposta per l’activació social i integradora al territori d’influència. Per a nosaltres, l’esport promou uns valors que creiem que han d’arribar a la societat i mitjançant l’esport base és una excel·lent oportunitat per connectar nens i nenes de diferents nacionalitats. Això és intrínsec als valors que ha promogut històricament CaixaBank, com entitat referent en el patrocini esportiu amb prop de 40 anys d’experiència”, ha declarat.

EL BANC DELS CLUBS DE FUTBOL A ESPANYA

CaixaBank és una de les empreses pioneres del patrocini esportiu, considerant-ho com una eina estratègica de comunicació. Al mateix temps, aquestes accions ajuden a l’entitat divulgar valors que CaixaBank promou, com és el cas del lideratge, l’esforç, la superació i el treball en equip.

Actualment, és el banc dels clubs de futbol a Espanya (13 clubs patrocinats a la Primera Divisió i 13 a la Segona Divisió), a més del suport a 7 equips de futbol femení a l’Estat. L’entitat també està present en d’altres segments esportius, com ho són el bàsquet, el running i l’esport paralímpic.

Fa dos anys, CaixaBank va multiplicar el suport al MICFootball i també a la resta de campionats que
organitza MICSports: MICFootfem, MICFootball7 i MICIntegra. Aquest últim torneig, dissenyat per a esportistes amb discapacitat intel·lectual, celebrarà la 12ª edició coincidint amb el MIC. Està organitzat gràcies al suport de la Fundació ”la Caixa” amb l’objectiu de posar en valor la funció més inclusiva de l’esport.

Tindrà lloc el dissabte 4 d’abril a Vidreres i comptarà amb 18 equips. Marc Povedano, jugador del FC Barcelona Genuine, ha estat l’encarregat de pujar a l’escenari per transmetre als assistents quines són les sensacions que permet viure l’experiència de disputar el MICIntegra.

The post El MICFootball 2026 torna a batre rècords appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’editorial Fonoll escriu en la presentació de ‘Golden. El futbol de terra’ de Llorenç Bonet que l’autor “ens apropa a una visió del futbol original: una visió vinculada als cultures territorials i als seves particularitats des d’una òptica sociològica i antropològica, però sobretot humana”.

No obstant això a les 128 seves pàgines n’hi ha moltíssim més. “És el color dels guardons més preuats i també una de les classes de poma més populars. I el futbol sintetitza tot això: del global al local, i a la inversa. Sense aquest tàndem no existirien les grans figures futbolístiques, els grans equips de somni: sense la idiosincràsia que els ofereix un lloc, una cultura, una tradició, un ritme i uns valors. Tots venim d’on venim i els arrels, els condicionants familiars i els econòmics també, conformin els millors jugadors de la terra.

PARLA I ESCRIU LLORENÇ

Golden: el futbol de la terra és una mirada crítica i emocional al futbol contemporani des de la realitat del territori. El llibre reflexiona sobre com el futbol modern, cada cop més industrialitzat i global, s’allunya de les seves arrels: els camps petits, els clubs de poble, la identitat local i la passió genuïna de la comunitat.

A través d’històries, reflexions i experiències vinculades al futbol lleidatà, però que es poden viure a tot el món futbolístic,l ’obra defensa el valor del “futbol de la terra”; aquell que neix de la proximitat, de la gent i de la memòria col·lectiva. Golden no és només un llibre de futbol; és també una reivindicació cultural sobre què significa pertànyer a un club, a una ciutat i a una manera d’entendre l’esport.

GOLDEN REIVINDICA EL VALOR DELS CLUBS

Golden: el futbol de la terra és una defensa del futbol que neix del territori. El llibre denuncia com el futbol modern, dominat pels interessos i la indústria, s’allunya de les seves arrels i de la seva gent. Golden reivindica el valor dels clubs, dels camps i de les comunitats que han fet gran aquest esport, i planteja una pregunta incòmoda: què passa quan el futbol oblida d’on ve?

En un context on els interessos econòmics sovint fracturen identitats i sentiments, el llibre planteja una pregunta incòmoda però necessària: pot el futbol modern sobreviure sense perdre l’ànima que el va fer gran?.

NOTA: Llorenç és un amant del futbol que ha convertit una passió en la seva professió. Màster en direcció d’equips i psicologia esportiva, és també entrenador nacional de la UEFA Pro i coordinador de futbol base. Gerent i fundador de la Toca Football Sports, es dedica a la gestió esportiva i ha treballat com a gestor de campus i tecnificacions, scouting de jugadors i director esportiu, i fa conferències sobre pedagogia i història del futbol. Alhora, és autor dels llibres Camp de terra (2015) i El meu germà era futbolista (2024).

The post ‘Golden. El futbol de la terra’, amb Llorenç Bonet appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’FC Barcelona està immers en un procés clau d’eleccions a la seva presidència encara que tothom pot coincidir que la seva influència en el futbol català és majúscula. Però, què pensen els precandidats sobre el futbol català i sobre una FCF immersa al món judicial per la seva qüestionada gestió?. Com serien les seves relacions amb els clubs catalans i amb la mateixa FCF si fossin presidents del Barça?.

Aquestes preguntes els hem traslladat als 4 precandidats encara que només un (Xavi Vilajoana), vicepresident de l’AE Prat, ha considerat respondre personalment. Potser perquè es tracta de l’únic que coneix millor que ningú el nostre futbol català.

EL FUTBOL CATALÀ, PROTAGONISTA

Victor Font ha delegat en un crack com és Albert Puig i Joan Laporta l’ha fet amb el seu responsable de premsa. L’expresident barcelonista ja ha mostrat molts anys que el futbol català li interessa més aviat poc encara que tenia un vicepresident federatiu (Antonio Escudero) a la seva antiga junta i, actualment, com a futurible a la butaca de la Federació Catalana.

En casos com Laporta o Marc Ciria el temps juga en contra seva encara que se’ls va demanar el passat 24 de març. En fi, tots han tingut possibilitat d’exposar en tres respostes la seva idea sobre el futbol català i sobre l’FCF.

QUATRE OPCIONS A LA PRESIDÈNCIA DEL BARÇA

VICTOR FONT

a) Com veu l’actual moment del futbol català professional, amateur i formatiu.

Catalunya està a un nivell top mundial. Tenim una de les millors pedreres del món i, gràcies a això, La Masia es nodreix constantment de grans promeses. I no només de jugadors, també a nivell de tècnics . Tenim una gran salut esportiva, i som reconeguts arreu del món. El Barça és el club referència, i per això volem que col·labori i ajudi als clubs catalans formatius, fent que l’excel·lència catalana continuï i sigui beneficiosa per a tot el país.

b) Si vostè fos president blaugrana, com serien les relacions des de la presidència del FC Barcelona cap a la resta de clubs catalans

Volem tenir una actitud de total col·laboració i servei amb els clubs catalans. El Barça és el que és també gràcies a ells. Si els altres clubs no poden replicar La Masia és perquè no tenen al voltant la xarxa que tenim a Catalunya de clubs i de futbol formatiu. Per això, tenim el projecte Masia 50: volem augmentar la inversió per tornar a tenir una àmplia xarxa de clubs col·laboradors, ajudant-los de forma directa, tant en metodologia com amb ajudes directes Per exemple, amb beques per a esportistes.

c) Com serien les relacions del FC Barcelona amb una Federació Catalana de futbol que sempre està sota la lupa dels jutjats per la mala gestió del seu president Soteras i la seva junta directiva?

El Barça és el referent del futbol català. Per tant, hem de tenir pes i influència a la Federació.

Albert Puig, responsable de futbol base a Nosaltres, candidatura de Víctor Font

XAVI VILAJOANA

1.  “El futbol català té molt a millorar. El futbol formatiu s’ha d’enfocar molt més en la formació , no sols esportiva sinó personal, i un esforç conjunt. L’esport amateur sempre ha estat igual, és difícil, molts equips amb una estructura poc professionalitzada i sous molt baixos..per això, crec que la Federació hauria d’ajudar, implicar-se més amb els clubs. El servei que dona l’FCF podria ser molt millor”
   
2.  “Si soc president del Barça, les relacions amb la resta de clubs catalans han de ser de complementarietat. El Barça té molta responsabilitat social, de territori i ha de ser exemple de club integrador. No pot ser que s’ho ‘mengi’ tot, encara més, no és necessari sinó que cal tenir una mentalitat molt oberta i no absorbent. De fet, quan vaig estar com a responsable del futbol formatiu, vaig incentivar molts acords de col·laboració amb equips de Catalunya. La formació de molts equips de Catalunya s’ha d’aplaudir i, com més podem, més prop de casa nostra i després ja arribarà la mobilitat que fa falta”

•  “No soc qui per a jutjar els càrrecs directius de la FCF, però tinc molt clar que l’FCF ha de millorar molts aspectes perquè es deu als seus clubs. Ha de gestionar per als clubs als quals es deu i jo tinc experiència perquè sóc a l’AE Prat. L’FCF hauria d’arribar a un nivell de professionalització millor i la seva eficiència a la gestió també té molt a millorar. En definitiva: com a institució té molts reptes al davant, molt camí a recórrer i s’hauria de posar de veritat”

Candidatura ‘Preparats per recuperar el nostre Barça’

JOAN LAPORTA

“El FCB sempre ha mantingut i continuarà mantenint bones relacions amb els clubs de futbol professionals i amateurs de Catalunya i amb la mateixa FCF. Ara mateix no farem cap altra valoració més”

Gabriel Martínez, responsable premsa candidatura DEFENSEM EL BARÇA

MARC CIRIA

“No arribem, anem a tope”

Toni Vázquez, responsable premsa candidatura #Moviment42

The post Els preocupa el futbol català als precandidats del Barça? appeared first on FutbolCatalunya.com.

El torneig internacional de futbol base MICFootball, consolidat durant més de dues dècades a la Costa Brava, repetirà per segon any consecutiu l’experiència que el va dur l’estiu de 2025 a exportar el seu model d’èxit a Amèrica. La segona edició del MICFootball Punta Cana tindrà lloc del 24 al 29 de juny a la República Dominicana després de reunir l’any passat més d’un centenar d’equips i dos milers de jugadors de diversos punts del món.

Amb el suport del Ministeri de Turisme local i d’altres patrocinadors privats, el campionat d’aquest 2026 comptarà amb equips de renom mundial com ho són, entre d’altres, el FC Barcelona, Real Madrid, Atlético de Madrid, River Plate, LA Galaxy i Bayer Leverkusen. Els futbolistes participants estaran dividits en sis categories, depenent de la seva edat: U12, U13, U14, U15, U16 i també F16 (femenina).

2n MICFOOTBALL PUNTA CANA

Equips procedents d’Espanya, els Estats Units, Canadà, Alemanya, Panamà, Veneçuela, Puerto Rico, Mèxic i Costa Rica, entre d’altres països, competiran durant gairebé una setmana en 13 camps de futbol de gespa natural al Cap Cana Sports City, una instal·lació pionera que compta amb una superfície aproximada d’uns 125.000 metres quadrats.

Els futbolistes i els integrants dels cossos tècnics dels clubs participants, estaran allotjats en hotels de luxe, en règim de tot inclòs. A part de la competició de primer nivell i l’aparador mundial que això suposa per a futbolistes de base, que tindran l’oportunitat de viure una experiència professional, durant uns dies el torneig permetrà fomentar la convivència entre diferents cultures d’arreu del món. 

MÉS DE 2.000 JUGADORS AL 2025

Maite Colomer, directora del MICFootball Punta Cana, explica que “començar un projecte d’aquesta envergadura sempre és un repte. L’any passat vam ser capaços de portar més de 100 equips de diversos continents a la República Dominicana, convertint durant uns dies el país en l’epicentre del futbol de base mundial. Aquest 2026 tenim la voluntat de consolidar-nos com una experiència única no només per als jugadors, sinó també per a tots els entrenadors i els familiars que els acompanyin”.

El Real Madrid (U12), River Plate (U13), LA Galaxy (U14), Inter Miami (U15) i Santos FC (U16) van ser els equips guanyadors de la primera edició, que va tenir lloc el mes de juny de 2025. El torneig va comptar amb la participació d’un centenar d’equips i de 2.000 jugadors procedents d’una vintena de països d’arreu del planeta. Tots els partits del campionat es van poder seguir en directe per streaming amb la plataforma MICFootball TV.

The post Barça, R.Madrid, River P. i Bayer Leverkusen, al MICFootball Punta Cana appeared first on FutbolCatalunya.com.

Encara que el futbol català està de dol per la defunció del president d’honor del CF Damm, Josep Barcons, millor quedar-se amb la seva imatge meravellosa durant tota la seva vida. Ja se sap que, quan un se’n va, es multipliquen els elogis, però aquest cas cal posar-lo en majúscules. El futbol sempre estarà en deute amb aquest home generós i humil que se’ns n’ha anat.

Als seus 95 anys, i amb més de mig segle com a president cerveser, ja és al cel on segur que continuarà amb la filosofia Damm com a bandera.

BARCONS, ETERN

L’important és que s’ha anat pletòric, ple de bondat i deixa als seus tres fills (Cristina, Maribel i Carlos) com un present de referència. En l’àmbit esportiu, necessitaríem molts llibres perquè directius, tècnics, jugadors i aficionats poguessin expressar l’afecte d’aquest veritable senyor. Don Vicente del Bosque ho podria resumir a la perfecció.

El seu llegat transformat en exemple d’esportivitat i educació ha de ser regalat a tothom del futbol formatiu. Els qui hem tingut la fortuna d’estar al seu costat, d’escoltar el mestre a la Bombonera i al ‘pare’ que sempre ens hagués agradat tenir, hem d’estar de dol a la força.

Barcons sempre serà etern perquè durant la seva vida sempre va demostrar aquest cor supergenerós. No oblidin la data del 7 de desembre de 1930 perquè aquest dia va néixer aquest gran home. Pocs com ell han parlat meravelles de la seva empresa Damm com ho va fer ell tota la seva vida; ningú com ell va passejar el nom de la Damm i el seu gran objectiu de formació humana per tot el món.

Va donar pas a Ramon Ajenjo com a màxim responsable de l’obra, ja que l’actual cap visible d’aquesta Damm ha après molt prop del mestre.

SEPELI I RECORD

Durant els pròxims dies es realitzarà el sepeli corresponent a Puigcerdà amb la seva excel·lent família per a descansar definitivament, a Alp, al costat de la seva dona.

Descansi en Pau, Josep Barcons. Amic, exemple, president i gran persona. Cada dia queden menys persones com ell.

The post Josep Barcons, adéu a la llegenda de la Damm i del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fran Grima és un dels pocs representants del futbol català que segueix en actiu i en plena forma. Aquest sacrifici dona el seu premi i, després de viure un calvari en el desaparegut Badalona Futur (Som Maresme), torna a somriure amb el CF Vilanova.

Si els ve de gust comprovar aquest renaixement d’aquest futbolista d’Olesa, que pot treure pit amb un historial molt complet, passin i llegeixin. Des dels seus inicis com a juvenil a Terrassa fins al seu fitxatge per històrics com Sant Andreu, Badalona i Eivissa. Mallorca i Badajoz són dues estacions que tampoc oblidarà fàcilment aquest jugador el caràcter i la personalitat del qual li ha endut pel cap alt.

EL FUTBOL, SEGONS FRAN GRIMA

Futbolísticament, es pot comprovar que està en perfecta forma i d’ànim també perquè dissabte passat es va veure que el seu fort caràcter es manté ferm com sempre. Quina esbroncada els va donar als xavals del seu equip en la banqueta!. Per què?!

Bé, hi havia un company que tenia targeta, va entrar al camp a l’hora que l’àrbitre les ‘repartia’ … i vaig haver de donar un toc perquè espavilessin, però res més.

Dit amb el seu caràcter val la pena veure-ho.

És que, si no és així, no sé per què juguem perquè jo no estic per a passar l’estona.

“ESTIC MOLT A GUST A VILANOVA”

Però una bronca d’un crack que ja acaricia els 38 anys ha d’afectar, eh!. Tant de bo es contagiés algun de l’esperit de Fran Grima!

Bé, jo estic molt a gust a Vilanova. Estic en un bon club i una mica sorprès amb el míster i alguns jugadors.

Sorprès, per què?

Per a bé. La veritat és que juguem molt bé i tenim molt clara la nostra intenció de joc. Jo, ara, tinc moltes ganes després de l’últim any-desastre al Badalona Futur-Som Maresme, o com sigui.

Això costa superar-ho, no?

Sí, però cal saber que es tracta de clubs que fan invents i ja veus. Els mals glops no hi ha qui te’ls pagui.

“LA VERITAT ÉS QUE JUGUEM MOLT BÉ”

Parlem del present. Un equip nouvingut a Tercera Federació està en zona de play-off. Com s’explica?.

Pot ser sorprenent, però no és la primera vegada que es veu en el futbol. Quan es fan les coses bé, hi ha joventut i un bon grup, bon club i bon entrenador, aquí estan els resultats.

Els seus números diuen que ha jugat 9 partits (6 titular, 3 suplent), 4 substitucions, 3 grogues –“cap per ‘puntades’, eh), 534 minuts en el camp…

Tant de bo fossin més encara que hi ha rotacions i la joventut estreny com jo feia. És normal si bé encara ‘mossego’ una mica.

“ENCARA ‘MOSSEGO’ UNA MICA, EH!

Haver encaixat només 8 gols en 10 jornades és molta mentalització?

I treball al costat de compromís de tot l’equip; això sempre dona els seus fruits.

Tenen un tècnic molt jove (Genís Sampietro, 37 anys)

Sí, jove, però amb experiència que va adquirir al futbol base (APA Poble Sec i Badalona) i a Segona Federació (Cornellà). Li veig molt preparat per a la categoria.

I això com es nota?

Això es nota en els conceptes, en el dia a dia, quan parles de futbol i tot el que intenta transmetre. Aquí t’adones del seu gran nivell.

“EL MÍSTER ESTÀ MOLT PREPARAT”

Imaginem que al vestuari algun company li parlarà de ‘vostè’ o això ja ha passat?

Què va!! Ja no hi ha respecte (ja ja). Intento transmetre valors o conceptes de futbol i això ja em val.

Però aquests valors encara viuen en el futbol?

Cal intentar transmetre-li-ho als joves perquè estan perdent una mica el respecte. Es creuen que tot arriba de manera molt fàcil i és tot el contrari.

Vostè creu que els xavals tenen ben conceptualitzada el que significa jugar en una Tercera Federació?

Crec que abans costava moltíssim més arribar a Tercera.

“AL FUTBOL S’ESTÀ PERDENT UNA MICA EL RESPECTE”

Per a un futbolista com Fran Grima, que té una carrera realment interessant, jugar en Tercera, què significa?

Tant de bo hagués pogut més anys a dalt encara que l’edat també et condueix més cap avall. Jo sempre vull competir al màxim nivell i, encara que, després de l’any passat, em va sortir aquest equip de Tercera i ho estic disfrutant.

Fa 13 anys que no jugava a Tercera amb el Terrassa. Gairebé sempre ha estat en Segona B?.

Sí, tenia aquesta incertesa. No és la Tercera d’abans, quan vaig estar a Terrassa o en Sant Andreu.

“AQUELL SANT ANDREU… DE LANZAROTE, LUSO…”

La part bona de sumar anys és que pocs poden dir que han viscut ascensos gloriosos, com amb el Sant Andreu (2008 o 2010).

Jo només tenia 20 anys la primera vegada al Sant Andreu, venia del Terrassa i vaig tenir poques oportunitats. Del que em recordo és de l’any que quedem campions (2010) amb Lanzarote, Luso, Abraham… vaig gaudir, de veritat.

Després, quatre temporades al Badalona de sempre.

També vaig estar molt a gust allí i vaig millorar molt amb Manolo González perquè em va treure molt de rendiment. El seu caràcter va ajudar el meu i em va fer millorar moltíssim. Manolo és un ‘gran’.

“MANOLO GONZÁLEZ EM VA AJUDAR MOLTÍSSIM”

I, quan dissabte passat reben i guanyen al poderós Badalona per 2-1, és una satisfacció especial?.

És clar. Venien de ser líders invictes i ho afrontem amb ganes; si estem al nostre nivell, podem guanyar qualsevol, com hem fet amb l’Hospi i el Badalona. El nostre objectiu és portar el comandament del partit i no sentir-nos inferiors a ningú.

Però l’objectiu del Vilanova no serà la promoció, sinó mantenir-se?.

El nostre objectiu és gaudir i veure on ens va col·locant la Lliga; no ens podem sentir inferiors a ningú, perquè en aquestes categories hi ha molta igualtat.

“EL NOSTRE OBJECTIU ÉS GAUDIR”

Ens ha parlat de Sant Andreu i Badalona, però el seu cor segueix a Eivissa?.

I tant, vaig estar cinc temporades, els meus millors anys, vaig ser capità, ho jugava tot i tinc grans amics i millors records i afecte.

Després te’n vas a Badajoz i el mal somni.

Un futbolista surt molt ‘tocat’ perquè el teu nivell baixa molt i molt negatiu. Cal saber com va això del futbol i per als joves és molt dur, cal anar cap endavant.

The post Fran Grima: “Torno a gaudir del futbol” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El sorteig de la segona eliminatòria de la Copa del Rei ha despertat una notable expectació entre els aficionats del futbol català, ja que diversos equips del territori han quedat emmarcats en emparellaments que prometen emoció, oportunitats i també reptes majúsculs.

Gironins, vallesans, barcelonins i andorrans viuen la màgia de la Copa  ja que sempre pot deixar històries inesperades.

SANT ANDREU I REUS FC REDDIS, AMB DOS PRIMERES

El Sant Andreu, per la seva banda, torna a sentir-se protagonista en una competició que històricament ha sabut gaudir. Amb l’empenta del Narcís Sala i una afició fidel, els quadribarrats buscaran donar continuïtat al bon rendiment que han mostrat en anteriors rondes, on la il·lusió i el treball col·lectiu han estat clau.

El Reus FC Reddis afronta aquesta eliminatòria com una nova oportunitat per reafirmar la seva bona temporada a la Lliga. El duel servirà per continuar construint identitat, confiança i sobretot, presència en el panorama del futbol estatal. Rebre la Reial Societat al Municipal ha de ser un ‘regal’ per als de Marc Carrasco malgrat la seva dificultat.

Així hem viscut el sorteig de Copa al VAR de l’Estadi

Quines ganes d’aquest @ReusFCR @RealSociedad pic.twitter.com/olG6BL81T6

— Reus FC Reddis (@ReusFCR) November 11, 2025

EXAMEN PER A GIRONA I ESPANYOL

El Girona, que viu un moment delicat, es veurà les cares amb l’Ourense, a Galícia, fet que, sobre el paper, pot semblar favorable. Tot i així, els partits de Copa lluny de Montilivi mai són un tràmit. El conjunt de Míchel haurà de demostrar davant l’equip gallec (Primera Federació) solidesa i concentració, perquè qualsevol descuit pot convertir-se en un ensurt inesperat.

Per la seva banda, l’Espanyol de Manolo González també viu la Copa del Rei com un escenari ideal per mostrar talent jove i valent. El desplaçament a Mallorca per enfrontar-se a l’Atlético Baleares (Segona Federació) no hauria de ser problema per als blanc-i-blaus. I, si hi ha algú que no es refia de cap rival, és el tècnic periquito. Caldrà esperar emocions fortes

EL DEPOR, A LA NOVA CREU ALTA

El Sabadell, invicte a les onze jornades de Primera Federació, ha de mantenir la seva força i bona ratxa a la Nova Creu Alta davant d’un crescut Deportivo A Coruña. L’històric equip gallec va segon a la Liga Hypermotion i amb màxima ambició a la Copa.

Y, finalment, l’Andorra, amb recursos i ambició, adscrit a la Federació Catalana, qui rebrà al Principat a la Cultural Leonesa.

En resum: aquesta segona ronda presenta un panorama vibrant per al futbol català: il·lusió, possibilitats de sorpresa i l’eterna convicció que a la Copa del Rei, res està escrit fins que l’àrbitre xiula el final.

The post Sant Andreu i Reus FC Reddis contra Celta i Reial Sociedad appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segons la seva pròpia auditoria, el seus serveis són sovint deficitaris i sostinguts al final entre tots els federats i, indirectament, pels ciutadans, ja que amb els seus impostos nodreix de subvencions i ajudes a la UFEC. Aquesta contradicció mereix una mirada crítica i dades concretes.

L’informe d’auditoria 2023 (l’últim que té penjat al seu Portal de Transparència la UFEC), sota la direcció de Gerard Esteva, deixa dades que cal subratllar.

LA UFEC, LA ‘NOSTRA’ UFEC

A nivell consolidat l’entitat declara un actiu total de 11.231.601,03 € i ingressos d’explotació al voltant de 4.371.307,04 € en l’exercici 2023. En paral·lel, diverses unitats/centres mostren pèrdues significatives i habituals que haurien de posar en qüestió el model de gestió. Per exemple, es recullen pèrdues consolidades i distribuides, entre d’altres, -91.324,88 € a Arenys de Mar, -175.963,67 € a Salt, i -56.442,20 €, a Sant Celoni. Ah, la secció central també presenta resultats negatius en l’exercici analitzat.

Aquestes magnituds no són anecdòtiques. Indiquen un esquema en què l’explotació d’equipaments i serveis genera dèficits que cal cobrir des d’altres partides o amb recursos externs.

Dit d’una altra manera: la ‘nostra’ UFEC rep i gestiona ingressos (quotes, vendes, arrendaments, subvencions), però alhora fa d’operador d’instal·lacions amb centres que no tan sols no autofinancen la seva activitat, sinó que acumulen pèrdues. Això té tres conseqüències pràctiques i negres per al teixit esportiu català:

TRES CONSEQÜÈNCIES PRÀCTIQUES

1. Subvencions públiques que no arriben on calen. Una part dels recursos públics destinats a l’esport acaba sustentant la capacitat operativa d’una estructura que no es dedica principalment a transferir ajut directe als clubs (equipaments, beques, programes formatius), sinó a mantenir negocis i infraestructures pròpies amb rendibilitat discutible. L’auditoria mostra que una fracció rellevant d’ingressos provenen de subvencions i activitats assimilables a serveis, però que aquests no resolen els dèficits operatius de la xarxa.

2. Cost ocult per als federats i per a la ciutadania. Quan una seu o gestió local té pèrdues, la solució sovint passa per transferències internes, reserves o increment de quotes i demandes de suport públic. Això vol dir que el club modest d’un poble, ja ajustat de pressupost, contribueix, indirectament, a sostenir explotacions amb escala central o semiempresarial de la UFEC. Això no és redistribució del suport esportiu: és absorbir costos estructurals d’una gestió que no funciona.

3. Risc de vulnerar la missió pública de promoció de l’esport. La missió legítima d’una Unió de Federacions hauria de ser facilitar l’accés, reforçar el teixit federat, i fer d’interlocutor eficient davant l’administració. Quan la prioritat empresarial -gestió d’instal·lacions, serveis comercials- ocupa el centre de gravetat, l’impacte sobre els clubs (menys ajut directe, més burocràcia, recursos desviats) acaba sent negatiu.

I QUÈ CAL FER, JA!?

A)Transparència immediata i desagregada. L’auditoria és útil -i l’agraïm- però cal que la UFEC publiqui, centre per centre i línia per línia, quins centres són deficitaris i com es financen aquestes pèrdues.

La ciutadania i els clubs tenen dret a saber quant dels seus diners sosté activitats que no retornin benefici al teixit esportiu. Perquè potser arribaríem a la conclusió que la UFEC no és necessària i que els diners que administra haurien de ser finalistes per clubs i federats, enlloc de ser gestionats per una entitat opaca que destina quasi 7,5 milions d’euros a sous i salaris, per exemple, entre la pròpia UFEC i totes les societats participades.

Aquesta xifra (la de sous, salaris i despeses de seguretat social) representa prop del 65-70 % del total dels ingressos d’explotació consolidats (4,37 M€ UFEC + ingressos propis de centres), un percentatge molt elevat per a una entitat que rep subvencions públiques i que després afirma que el sector esportiu pateix desinversió.

CORTINES DE FUM PER AMAGAR LA GESTIÓ

B)Reorientar subvencions a impacte directe. Les ajudes públiques han d’anar prioritàriament a clubs, escoles esportives, manteniment d’instal·lacions públiques locals i programes d’accés per a joves, no a amortitzar pèrdues d’explotacions comercials gestionades des d’una estructura que olora a guingueta (chiringuito), com és la UFEC.

La Unió té un paper clau per defensar l’esport català, però les cortines de fum per amagar una gestió calamitosa, no són de rebut. Defensar l’esport no és gestionar amb dèficits crònics i esperar que “algú” (els federats, l’administració, la societat) els compensi.

Els números de la UFEC han de ser una palanca perquè es reformuli el model: menys gestió públic-comercial de dubtosa rendibilitat i credibilitat i més suport directe i eficaç als clubs que fan l’esport realitat als barris i als pobles.

Això sí que seria invertir en esport. I si la UFEC no serveix per a això, estalviem-nos les seves costoses estructures i revertim el que ens costa en subvencions públiques directament a l’esport.

The post Què ens està costant la UFEC; per què no ajuda als clubs? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dir 1.000 partits, 1.000 transmissions, es diu aviat, molt aviat, però, si els ve de gust, pensin una mica. A una mitjana de 90 minuts ja tenim 90.000, però cal afegir (mínim) mitja hora al davant i per darrere de la transmissió. Ràdio Ràpita i els companys Fernando García i Martí García compliran 100.000 minuts de ràdio esportiva aquest diumenge al costat de la UE Rapitenca.

Més de 4.166 dies parlant sense parar del club dels seus amors tant de les alegries com de les penes. Un micròfon, una línia i molt més que una passió per a explicar el que l’equip de La Ràpita ha realitzat al futbol català. Així que cal aixecar la copa i brindar pels García, per Ràdio Ràpita i per la UE Rapitenca. Des de la temporada 1985-1986…

ELS GARCIA I LA UE RAPITENCA, DE LA MÀ

Com és impossible resumir tot el que aquests dos cracs ens han comentat en una entretinguda xerrada, més que entrevista, aquí els deixarem la gravació íntegra que, per descomptat, s’emetrà en Ràdio Ràpita.

De la mà de Fernando i Martí Garcia. De la mà de dos mestres de ‘casa nostra’ sobre els quals es poden reflectir les presents i futures generacions de periodistes. Ara que està tan de moda la broma i les imitacions -ens sembla molt bé-, també deixin espai a una diferent narrativa amb una pilota, una afició, i especialment, una passió explicada a través de les ones.

FERNANDO I MARTÍ, MARTÍ I FERNANDO

Fernando representa tot el que qualsevol periodista podria il·lusionar. Locutor, DJ i Publicista acaba de ser nomenat ‘Col·legiat d’honor’ pel Col·legi de Periodistes. Millor elecció. impossible.

Martí, ex col·laborador de Carrusel Catalunya (eternes gràcies), és la il·lusió en antena. Moltes vegades parla més el cor que el cap però també fa falta aquesta sensibilitat per a transmetre el que passa sobre un terreny de joc.

En resum: escoltin, si ho desitgen, aquesta xerrada amb dos monstres de la ràdio, de la beneïda ràdio municipal, que aquest diumenge sumaran 1.000 transmissions amb la seva UE Rapitenca. Mil vegades… Felicitats, amics!

The post Els García fan el 1.000 amb la UE Rapitenca appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els pròxims 28, 29 i 30 del present octubre es disputarà aquest primer encreuament de la Copa del Rei amb les absències dels 4 equips que aniran a la Supercopa d’Aràbia.

A partit únic, en el camp de l’equip que juga en una categoria menor, i escollits per ‘proximitat geogràfica’ arrenca una nova edició en la qual tots tenen dipositades moltes esperances la RFEF i el futbol espanyol.

AIXÍ ES REPARTEIX LA COPA

Bogeria per a l’At Sant Just (Lliga Elit) enfront del Mallorca (Liga EA Sports) igual que per l’At. Lleida davant la visita del RCD Espanyol i molta més igualtat en la resta d’aparellaments per a Sabadell, Reus FC Reddis, Europa, Nàstic i Sant Andreu. Més assequible per a Andorra en el seu desplaçament al camp navarrès del Valle de Egüés així com per al Girona a Inca enfront del Constància (3a).

Entre els equips classificats, hi ha històrics del futbol espanyol que somien amb repetir vells èxits. També hi són clubs humils que veuen en la Copa una oportunitat única per donar-se a conèixer i viure una experiència inoblidable. La Federació ha destacat el bon desenvolupament de la jornada, amb una gran resposta per part de públic i aficions locals.

La màgia de la Copa del Rei continua viva, i tot està preparat per seguir gaudint del torneig del KO.

The post La gran festa de la Copa ja té rivals appeared first on FutbolCatalunya.com.

El 5 de març de 2024 els Mossos d’Esquadra van registrar la seu de la FCF dins d’una investigació que inclou possibles falsificacions d’actes i altres irregularitats.

La causa continua en instrucció. Oriol Camacho –secretari general de la FCF i testimoni clau en la causa- va sol·licitar protecció a l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). I se li va reconèixer la condició de persona protegida en els primers mesos després del registre.

EL DESAMPARAMENT DE CAMACHO

Segons la informació publicada, el 30/7/25 l’OAC va acordar retirar a Camacho la condició de persona protegida al·legant que ja no podia dur a terme “cap actuació concreta de protecció” adicional. La decisió ha deixat el denunciant a la vegada preocupat per la seva salut i la seva situació laboral. Camacho ha manifestat sentir-se “desamparat” per l’Oficina i denuncia no haver rebut mesures suficients davant el que considera “assetjament” per part dels actuals responsables federatius.

ALERTADORS QUE ES QUEIXEN DE DESPROTECCIÓ

Les notícies recollides per 3CatInfo i ElDiario.es subratllen un patró compartit per diverses persones alertadores. Retards en la concessió de proteccions, retirades en moments crítics i una sensació general que la Llei de protecció d’alertadors no sempre es tradueix en garanties efectives a la pràctica. Diversos denunciants reclamen que l’OAC faci ús de les seves potestats sancionadores i exigeixen mecanismes més àgils i visibles per evitar represàlies.

Les peces periodístiques apunten a una ‘llacuna’ institucional ja que quan un procediment es judicialitza moltes mesures concretes passen a dependre del jutjat o de la Fiscalia, segons l’OAC, cosa que pot deixar l’alertador exposat en un període d’espera. Això es combina amb retards administratius i amb una manca percebuda d’acompanyament psicològic i laboral per a qui decideix denunciar.

PROPOSTES QUE SURTEN A LA SUPERFÍCIE

Entre les demandes d’alertadors i experts apareixen reclamacions concretes: accelerar els procediments d’atorgament de protecció preventiva. A més, establir protocols de coordinació entre l’OAC, jutjats i Fiscalia, oferir suport psicològic i garanties laborals temporals. L’objectiu?. Evitar que la denúncia comporti la pèrdua de feina o greus danys personals.

Si la figura de l’alertador queda desprotegida, augmenta el risc que irregularitats internes no surtin a la llum o que les persones que les detecten optin per callar per por a represàlies. En el cas de la FCF -amb registres policials i investigacions en curs- aquesta qüestió té repercussions directes sobre la governança federativa, la transparència i la confiança del teixit associatiu.

SILENCI COVARD DE LA FCF

Segons apunten les informacions periodístiques citades, la Federació no ha volgut atendre els mitjans sobre aquesta qüestió. Això sí, el dia que ho treu 3CatInfo, decideix filtrar que la Federació de Futbol de Palestina vol jugar amb Catalunya, aprofitant que el dia 15 de novembre jugarà amb Euskadi.

Llàstima que les revelacions que anirem coneixent en properes dates, no hi haurà qui les tapi.

The post Oriol Camacho, FCF i l’Oficina Antifrau appeared first on FutbolCatalunya.com.

Però quan la llum s’atura sobre els casos concrets –CE Europa, Club Lleida Ponent Esportiu- l’operació de màrqueting es desfà com un castell de sorra.

És profundament miserable aprofitar la desgràcia aliena per vendre’t com a solució. Quan el problema de fons no és ‘manca d’assessorament’ sinó decisions reglamentàries i de poder. Com la normativa de la RFEF sobre gespa artificial que ha posat contra les cordes el Europa o sobre control econòmic que ha condemnat al Lleida- la cantarella institucional sona a fum.

MENYSPREABLES! NO ÉS CRISI DE SERVEIS!

No és una crisi de serveis; és una lluita d’influències. I en aquest terreny hi ha noms amb pes i responsabilitats. Són menyspreables/miserables que s’aprofiten del dolor aliè

Parlem clar: la UFEC i el seu missatge s’ensorren si analitzem l’arrel del problema. Gerard Esteva, president de la UFEC, treu pit com a president també de CUFADE (la confederació que agrupa totes les unions espanyoles de federacions) i de tenir poder d’influència sobre el CSD, amb la inestimable ajuda de Foment del Treball. Un home tant important i tant influent no ha pogut ajudar a resoldre els problemes de l’Europa i del Lleida? No, ha preferit tocar el violí.

EL VIOLINISTA I EL SEPTUAGENARI

I l’altre home influent de Catalunya?, el ‘nostre’ septuagenari  Joan Soteras, president de la FCF i vicepresident de la RFEF, com s’encarrega de recordar dia sí i dia també?. Doncs, més preocupat de la crònica judicial i de la trencadissa interna de la seva junta, tampoc ha pogut influir per ajudar l’Europa o el Lleida?.

Però si volem comercialitzar serveis per millorar la gestió de les entitats esportives, hi ha coses que la nota de premsa no toca. Per què no es parla de les eleccions a la FCF?

De com assessorar a la primera federació esportiva catalana a fer un procés electoral sense que els Mossos d’Esquadra et posin cap per avall la seu central?

ELS FAVORS ES PAGUEN

El silenci no és innocent. Soteras va tenir un paper clau per frenar, i impedir, un vot de censura contra Gerard Esteva, president de la UFEC. I els favors es paguen. Aquí sí ha fet servir el seu poder d’influència, en un remake de pa sucat amb oli de ‘Salvem al soldat Soteras’–

No és que la UFEC no faci coses útils, és que la seva capacitat per ‘salvar’ situacions regulatòries i polítiques, quan cal moure fitxa on es decideix, resulta ser molt limitada, sobretot si es tracta de clubs i federats. Això sí, quan trontolla la seva cadira, llavors tot s’hi val, encara que l’esport català hagi de seguir aguantant la vergonya institucional que representa Soteras i els seus a la principal federació del país.

SILENCI SOBRE ESCENARIS ELECTORALS TÈRBOLS

Per a qui es presenta com a taula de salvació cal recordar-li: la influència real -quan cal lluitar de veritat- és nul·la. No es pot fer negoci a costa del dolor aliè obrint una narrativa de salvació sense autoritat ni intenció real d’arreglar els problemes estructurals. El seu silenci sobre el passat i la seva posició en el present expliquen més que les notes de premsa.

A més d’un se li regira l’estòmac quan veu a algú com Esteve fent propaganda institucional, aprofitant tragèdies esportives. Ho hem de dir i ho hem de repetir: és menyspreable/miserable fer negoci amb la desgràcia aliena.

ELS PRIMERS A FER-LO CAURE

I encara més miserable és callar sobre escenaris electorals tèrbols, simplement per salvar el cul.

Això sí, que Soteras gaudeixi (mentre pugui) dels serveis prestats per la UFEC d’Esteva i que no oblidi que aquells que l’han ajudat a mantenir-se, seran els primers a fer-lo caure quan la situació esdevengui insostenible.

The post Menyspreables que s’aprofiten del dolor aliè appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb aquesta mesura, la FCF busca frenar la mala conducta als camps, però la solució planteja una qüestió fonamental. Com es pot fer responsable un nen de la infracció comesa per un adult?

El problema rau en la lògica de la sanció. En un context formatiu, l’objectiu principal de l’esport ha de ser l’educació i el desenvolupament integral dels infants (autèntics protagonistes). En canvi, aquesta normativa sembla invertir aquesta lògica pedagògica.

COMPORTAMENT ADULTS- CONSEQÜÈNCIES NENS

El nen/la nena, la persona més vulnerable en aquesta equació, és qui acaba patint les conseqüències d’una acció que no ha provocat. Aquesta decisió pot generar una doble victimització en el menor ja que primer, ha de presenciar el mal exemple de l’adult, i segon, se li priva de l’activitat que més li agrada com a càstig per un acte aliè.

Aquesta mesura no només és qüestionable des d’una perspectiva ètica, sinó que podria entrar en conflicte amb el marc jurídic de protecció del menor a Catalunya.

La Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, estableix com a principi inspirador de qualsevol actuació que afecti els infants el seu ‘superior interès’. Aquest principi, que s’aplica tant a les administracions com a les institucions privades com la FCF, exigeix que sempre tinguin en compte el benestar físic i psicològic dels menors.

DOBLE CÀSTIG PER A UN INNOCENT

En obligar un infant a abandonar el camp, la FCF imposa un càstig col·lectiu que recau sobre un individu innocent. Aquesta acció pot generar sentiments d’injustícia, frustració o vergonya en el nen.

La mateixa Federació, en el seu Protocol de Protecció a la Infància i l’Adolescència, es compromet a “promoure la creació d’un entorn segur”. La nova normativa, però, sembla contrariar aquest objectiu.

UN INSTRUMENT PER A LA DISCIPLINA DELS ADULTS

L’aplicació de sancions col·lectives en àmbits com l’escola ja ha estat debatuda, ja que s’oposa als principis pedagògics de responsabilitat individual. La solució, per tant, hauria d’anar dirigida a endurir les sancions personals als adults (entrenadors, delegats, etc.). Com?. Aplicant multes significatives o la pèrdua de llicència, sense afectar els infants que no tenen cap culpa.

Conclusió: si bé és indiscutible la necessitat de combatre la violència verbal i la mala conducta en el futbol formatiu, la nova normativa de la FCF sembla prendre un camí equivocat. Enlloc de protegir els infants, els converteix en un instrument per a la disciplina dels adults ja que es crea una doble victimització que va en contra dels principis bàsics de la protecció de la infància a Catalunya.

The post Que fàcil és sancionar a un nen per culpa dels adults! appeared first on FutbolCatalunya.com.

Disposa d’un historial molt complet amb inicis a les categories inferiors de la UE Lleida i llarg recorregut des de Balaguer, Mollerussa, At. Lleida i, en dues ocasions, Fraga. El brau central d’Almatret ha sofert molt últimament per culpa del maluc, va passar pel quiròfan per a guanyar mobilitat, però les molèsties superen el sacrifici aquests dos últims anys.

Per tot això, ara, als seus 28 anys Ormo penja les botes encara que continuarà lligat al futbol catalá com a professor i entrenador. Lleida ho agrairà.

ORMO I LA SEVA VIDA LLIGADA A LLEIDA

Em van operar del maluc l’any passat, vaig tornar a jugar aquesta temporada, anava forçant molt, encara que sabia que després seria pitjor per a la meva salut, i he decidit deixar-ho definitivament. Com no visc exclusivament del futbol….

Quina és la seva primera activitat?

Sóc professor. Ara estic a la FCF amb els cursos d’entrenadors i, com tinc també INEF, també sóc al futbol base de l’At. Segre i al Joan Oró. He tingut un parell de possibilitats per a anar de preparador físic, però no ha pogut ser.

Acomiadar-se del futbol en actiu als 28 anys ha de suposar un bon disgust?

Ho haig de deixar per salut encara que ho trobaré a faltar per competir. Encara sort que el ‘cuquet’ de competir el puc mantenir des de la banqueta, ja és alguna cosa.

“HO DEIXO PER SALUT”

Ha jugat al Lleida, Mollerusa, Balaguer, At. Lleida i, finalment, Fraga. Vostè sí que coneix el futbol lleidatà.

La veritat és que he estat molt bé en tots els llocs encara que l’operació de maluc m’ha millorat però no suficient per a continuar jugant. Noto els dos mesos que que ja porto parat.

Continua vivint al seu Almatret natal?

No, visc a Lleida, a mitja hora, és encara la comarca del Segrià.

“LLEIDA MEREIX ESTAR MOLT MÉS A DALT DEL QUE ES TROBA”

Disculpi la insistència: què passa a Lleida i per què?

Una mica de tot. El Lleida venia amb el deute d’anys anteriors, i, ara que semblava que anava a desaparèixer presenten concurs de creditors. Després està l’At. Lleida encara que l’afició està amb el Lleida. Aquesta és la rivalitat que n’hi ha. El millor seria que hi hagués un únic club a Lleida i que agafés tota la massa social. Hi ha potencial per a estar molt més a dalt que la Segona Federació.

En resum: li veiem aviat com a màxim responsable tècnic d’un equip superior o es mantindrà en el formatiu?

Ja veurem, sóc jove. He pogut estar com a preparador físic, però no he mogut fitxa. Costa molt que et donin l’oportunitat però caldrà anar pujant a poc a poc.

“AQUESTS ULTIMS DOS ANYS HAN ESTAT DURS”

Bé, perquè ara, a poc a poc també, els aficionats ja sabran que Marcel Ormo no seguirà en actiu.

Els que em coneixen ho saben si bé encara m’han anomenat un parell d’equips per a jugar i ja els vaig dir que l’havia de deixar. Han estat dos anys durs sense completar dues setmanes mai. Massa sofriment i afecta molt diàriament. Calia prendre decisions.

The post Marcel Ormo deixa el futbol als 28 anys appeared first on FutbolCatalunya.com.

Sempre ha estat un personatge lligat al futbol català i, quan va sortir per a treballar com a delegat o cap de material a Miranda de Ebro o a Eivissa, va endur-se la senyera de Catalunya. Juan Aranda segueix com el primer dia.

Lleial a l’amistat i amb les idees clares per a ajudar a qualsevol protagonista del nostre futbol, el ‘Torero’ (una altra passió) del futbol catalá obre ara les portes de La Rioja. Per cert, està a punt de començar a col·laborar amb els nous responsables de la Federació. Això que guanyaran.

‘EL TORERO’ TRIOMFA A LOGRONYO

Què fa ara el ‘torero’ del futbol català?

Després de cinc anys a l’illa meravellosa d’Eivissa, ara estic a Logronyo, en una ciutat meravellosa on se m’ha acollit com a ‘fill adoptiu’ i on em sento molt feliç.

Però no té res a veure ni amb la UD Logroñés ni amb l’SD Logroñés. Sí que l’han vist amb el nou president de la La Rioja, Gustavo Sainz, i Raul Ruiz.

És cert. He col·laborat amb tots dos perquè el passat 26 de juliol poguessin guanyar i donar un canvi necessari a aquesta Federació. Després d’un any s’ha aconseguit.

La veritat és que, després de sis anys lluny de Catalunya (Mirandés i Eivissa), podria haver tornat a casa. Per què no ho ha fet?

Perquè havia de començar una vida de zero i vaig decidir fer-ho al paradís de Logronyo al costat de també gent encantadora com són els de La Rioja. Abans venia un parell de vegades a l’any, però ara ja soc aquí.

“EM SENTO MOLT FELIÇ A LA RIOJA”

I què fa a Logronyo perquè vostè sempre ha estat actiu i ha estat vinculat al futbol?

Ara estic una mica apartat del futbol ja que no s’ha donat la casualitat d’entrar ni a l’SD ni a la UD Logroñés. No obstant això, s’ha obert una altra porta gràcies a Diego i a Javi perquè soc el relacions públiques de la discoteca Coco i el pub Lluna. És un altre món, però estic molt motivat.

I aquest contacte amb el futbol català?

Sempre intento estar al corrent del nostre futbol. No hi ha diumenge que no em connecti per saber tot el que passa allà. No estic físicament però hi ha dos equips als quals trameto, especialment, una gran abraçada. la Montañesa (4 anys) i el CE L’Hospitalet.

“MONTAÑESA I HOSPI SÓN ELS MEUS DOS GRANS EQUIPS”

La seva història parla de Viladecans, L’Hospitalet At.- “amb José Aguilera i Antonio Rusiñol”- Espanyol, Ribes, Marianao Poblet, Castelldefels , Santboià i Montañesa. Després se’n va anar a Miranda i finalment a l’Eivissa d’Amadeo Salvo. Vostè recorda que en el 2015 arribem a parlar dels seus 500 partits com a delegat de Tercera divisió?

Per descomptat. Vaig començar a la UD Viladecans de Custodio Jiménez López, em va donar l’oportunitat de ser delegat i el secretari tècnic més jove d’un equip català. A partir d’aquí ja vam anar passant per altres llocs que sempre guardaré per a mi.

“VULL ACOSTAR AQUESTA MERAVELLA DE CIUTAT A TOTS ELS SEUS VISITANTS”

És a dir, que ara, amb l’arribada de Sainz i Ruiz, tornarà a involucrar-se amb el futbol encara que sigui a la Rioja?

A poc a poc ja que la presa de possessió serà el 6 d’agost després de 16 anys de l’anterior president. La idea és poder col·laborar amb el meu gra d’experiència.

Llàstima que cap equip català pugui coincidir a Logronyo perquè els dos equips de La Rioja estan al Grup 2…

Doncs que sigui als play-off. Jo miro sempre les designacions arbitrals per si ve algun àrbitre català i que se senti còmode a casa nostra.

La veritat és que molta gent recorda al ‘Torero’ del futbol català amb afecte encara que, si hi ha hagut qui li posa pels núvols, és Pablo Alfaro…

Amb Pablo vam estar els últims 11 partits al Mirandés i em va recomanar per a estar a Eivissa. El meu gran afecte personal per a Pablito.

“PABLO ALFARO SEMPRE EM VA AJUDAR I LI HO AGRAEIXO”

Com veu Juan Aranda el futbol català des de la distància?

Veig que tenen una categoria nova (Elit) a l’autèntic ‘bressol’ del futbol espanyol. Allí hi ha molts equips (Barcelona i Espanyol, evidentment) amb molt bons futbolistes i molt bones pedreres (Cornellà, Damm, etc…).

Fa poc se li va veure amb el tècnic del Badalona, Pedro Dólera.

Gran senyor, Pedro, com Xavi Gallart ‘el Gallo’ (Santboià, Ferran Martorell o Gavà) i molts més. També va estar per aquí Víctor García Verdura, l’únic col·legiat català de Primera, i la seva família i va ser una gran alegria. La meva riquesa no són els diners sinó les amistats del futbol i aprofito des de Futbolcatalunya perquè quan visitin aquesta meravella de Logronyo contactin amb mi perquè els faré conèixer tots els racons d’aquesta ciutat. Vull que se sentin com a casa seva.

The post El ‘Torero’ del futbol català triomfa ara a Logronyo appeared first on FutbolCatalunya.com.

El torneig internacional de futbol base MICFootball (MIC-Mediterranean International Cup) ha posat avui el punt i final a la 23ª edició amb la disputa de les últimes sis finals del campionat, que s’han alternat entre l’Estadi Municipal Palamós Costa Brava i l’Estadi de Vilatenim de Figueres. Els últims campions han estat el Valencia CF (U13 infantil), Atlético de Madrid (U14 infantil), Atlético de Madrid (U15 cadet), Atlético de Madrid (U16 cadet), UE Quart (U18 juvenil) i UE Figueres (U19 juvenil). D’aquesta manera, completen el quadre d’honor que van iniciar ahir el Sevilla FC (U12A aleví), RCD Espanyol (U12B aleví F7), Olympique Lyonnais (F16 cadet) i RCD Espanyol Special (MICIntegra).

Maite Colomer, directora del MICFootball, fa una valoració molt positiva de l’edició d’aquest 2025 del torneig. “Tota la feina que hem estat fent al llarg d’aquests últims mesos ha servit perquè el MIC d’aquest any hagi tornat a sortir a la perfecció. I si això ha estat possible és gràcies a la dedicació, l’esforç i el compromís de tot l’equip. L’organització, però també les instal·lacions, els equips participants, els allotjaments, els transports i tots els municipis implicats han aportat el seu granet de sorra. Cada any que passa, les xifres creixen i mai saps com podràs afrontar un esdeveniment d’aquesta envergadura. Però la resposta ha estat positiva, quelcom que ens anima a posar-nos-hi ben aviat de nou per intentar que l’edició de l’any vinent sigui encara millor”, ha expressat. Del 16 al 20 d’abril, un total de 43 municipis de les comarques gironines han acollit 1.092 partits, amb la presència de més de 8.000 jugadors i jugadores i 444 equips dels cinc continents.

MICFOOTBALL 2025
U13 INFANTIL | VALENCIA CF-FC ANDORRA (4-2)

La primera final del diumenge s’ha disputat a Figueres, a l’Estadi de Vilatenim, i ha permès coronar el Valencia CF com a campió de la categoria U13 infantil per davant del FC Andorra en un partit farcit de gols. La majoria d’ells han arribat en una primera part marcada per les alternatives. Sergio Revert ha avançat els valencians, però només un minut després Martí Carreres ha equilibrat de nou el marcador. Ginés Sánchez ha signat el 2-1 mentre que Ferran Ordeig tornava a empatar. Al descans s’ha arribat amb el resultat de 3-2 gràcies a la diana d’Orazaly Gabidolla abans del descans. Al segon temps, el València CF no només ha mantingut l’avantatge, sinó que l’ha ampliat gràcies a una diana de Sergio Revert per establir el 4-2 definitiu.

Primer del seu grup amb tres victòries en els tres primers partits, el conjunt valencià s’ha desfet en les eliminatòries posteriors de l’IF Brommapojkarna, CEF Gironès Sàbat, Aibyn i PSV Eindhoven. Dos dels seus jugadors, Orazaly Gabidolla i Sergio Revert, que han vist porteria en la final d’avui, han estat entre els tres màxims golejadors de la categoria U13 amb 9 dianes cadascun d’ells.

U14 INFANTIL | FC ANDORRA-ATLÉTICO DE MADRID (0-2)

Els gols de Kalilou Sangaré i d’Adrián Díaz-Jiménez, un a cada part, han permès a l’Atlético de Madrid guanyar el FC Andorra i proclamar-se d’aquesta manera campió de la categoria U14 infantil del MICFootball en la final que s’ha jugat a Palamós. Després d’uns primers minuts força igualats, Sangaré ha trencat l’equilibri al rematar des de l’àrea una centrada lateral. Ho ha intentat el FC Andorra amb un córner enverinat que no ha trobat rematador. Al segon temps, Adrián Díaz-Jiménez ha ampliat l’avantatge per als madrilenys, que han jugat els últims minuts amb un home menys per l’expulsió d’Iván Castellanos, que ha vist dues targetes grogues. Als darrers instants, el FC Andorra ha gaudit de dues bones ocasions per retallar distàncies però entre la manca d’encert i el porter rival, el marcador ja no s’ha mogut.

Trajectòria excel·lent de l’Atlético de Madrid, que només ha encaixat un gol en tot el torneig i ha estat imbatut en els 8 partits que ha disputat. Líder del seu grup, ha superat en les eliminatòries posteriors l’Atlètic Bisbalenc, Baskauri, Girona FC (per penals) i Sporting Braga a les semifinals.

U15 CADET | REAL SOCIEDAD-ATLÉTICO DE MADRID (0-1)

Amb un gol n’ha fet prou l’Atlético de Madrid per guanyar la final de la categoria U15 cadet contra la Real Sociedad, disputada a Figueres. El 0-1 definitiu ha arribat aviat, al minut 8, quan Alexandru Grigorii ha superat el porter visitant. Ha estat una de les poques ocasions clares en tot el partit, tot i que el conjunt madrileny hauria pogut ampliar el resultat a la segona part, en una bona aproximació que ha refusat el porter amb el pit. Amb molt de joc al mig del camp, el domini en la major part de la final ha estat per a l’Atlético, que pràcticament no ha vist perillar el seu avantatge en el marcador.

L’equip entrenat per Borja Resurrección posa el punt i final a la seva participació al MICFootball sense haver perdut cap partit i també sense haver encaixat ni un sol gol en tota la competició. Líder de la fase de grups, ha anat superant eliminatòries guanyant rivals com el Kaptiva Sports Academy, BD FC, FC Andorra (als penals) i FC Shakhtar Donetsk.

U16 cadet | FC BARCELONA-ATLÉTICO (1-1 penals: 1-3)

Diumenge rodó per a l’Atlético de Madrid, que ha guanyat les tres finals que ha disputat. La tercera i última del dia, celebrada a Palamós, s’ha resol a la tanda de penals després d’arribar-se al final del temps reglamentari amb empat al marcador (1-1). El primer gol del partit ha arribat ben aviat, al minut 2, quan Alejandro Cabrera ha engaltat una pilota morta que no ha sabut refusar la defensa blaugrana. El xut, potent, ha sorprès el porter i s’ha colat a prop del pal esquerre. Ha reaccionat el FC Barcelona, que ha aprofitat un penal comès sobre Michal Zuk per empatar gràcies a Ismael Ziani, l’encarregat de transformar la pena màxima enganyant el porter. Ha encadenat noves oportunitats per certificar la remuntada, com una falta després del quart d’hora que ha impactat amb el travesser, o dos xuts a l’inici de la segona meitat que no han entrat per ben poc. Però també l’Atlético de Madrid ha fregat el gol, sobretot quan al minut 35 una rematada acrobàtica no ha acabat al fons de la porteria de miracle. A la tanda de penals, l’equip madrileny ha estat molt més encertat (1-3).

Invicte a la fase de grups, on va resoldre els seus tres partits per golejada, l’Atlético ha eliminat al seu pas pel MICFootball de 2025 a rivals com l’AEC Manlleu, Junior FC, CD El Rumbo i RCD Espanyol, aquest últim a les semifinals.

U18 JUVENIL | UE QUART-ALBION FC (2-0)

La UE Quart, un equip de les comarques gironines, s’ha imposat a l’Albion FC uruguaià en la final de la categoria juvenil U18 que ha tingut lloc a l’Estadi Municipal Palamós Costa Brava. Després d’uns primers compassos de partit bastant igualats, l’equilibri al marcador l’ha desfet Eudald Morell al minut 8, quan s’ha encarregat de connectar una centrada per banda dreta. A punt ha estat d’arribar el segon gol en una jugada, encara al primer temps, que ha acabat amb un xut que ha fregat el pal. També ha gaudit d’alguna bona oportunitat l’Albion, sobretot quan al minut 21 ho ha provat amb una rematada que no ha trobat porteria per ben poc. La sentència ha arribat després del descans amb una diana de Joel Güell, que ha deixat el porter a mitja sortida. El conjunt uruguaià ho ha intentat fins a l’últim segon i hauria pogut retallar diferències al minut 38, però li ha mancat encert en els metres finals.

No ha perdut ni un sol partit la UE Quart en tota la seva participació al MIC d’aquest any. Va superar la fase de grups amb ple de victòries i després ha eliminat, en les rondes posteriors, al Qingdao, Kessié FC Academy, Olympique de Marseille i RCD Mallorca, aquest últim superant-lo a la tanda de penals.

U19 JUVENIL | UE FIGUERES-DEPORTIVO ALAVÉS (1-0)

Un gol des del mig del camp li ha donat la victòria a la UE Figueres, que s’alça amb el títol de la categoria U19 juvenil després de guanyar per la mínima el Deportivo Alavés a l’Estadi de Vilatenim, que ha presentat una molt bona imatge per animar l’equip amfitrió. El duel ha estat bastant igualat, amb els empordanesos aguantant molt bé en defensa i el seu rival tenint més la pilota, però sense acabar de concretar cap ocasió clara per intentar desequilibrar el marcador. Fins que al minut 44, quan només en quedava mitja dotzena per al final, Èric Torres ha vist el porter rival avançat i ha provat fortuna des del mig del camp amb un xut al primer toc que ha acabat entrant al fons de la porteria.

Tot i perdre el partit inaugural contra el Villarreal CF, la UE Figueres va classificar-se per a la fase final. Allà, a eliminat de manera consecutiva als penals al FC Sant Pere Pescador i l’Impactus Football, per després guanyar el CF Les Franqueses i l’ESS en les rondes posteriors.

Espanyol, Sevilla i O. Lyonnais, campions 23è MICFootball

The post El 23è MICFootball posa el punt i final appeared first on FutbolCatalunya.com.

La 23ª edició del torneig internacional de futbol base MICFootball (MIC-Mediterranean International Cup) ha conegut avui els seus primers campions. L’Estadi Municipal Palamós Costa Brava ha estat l’escenari de les tres primeres finals, mentre que a Vidreres s’ha jugat una nova edició del campionat inclusiu MICIntegra, pensat per als esportistes amb altres capacitats. Els guanyadors han estat el Sevilla FC (U12A aleví), RCD Espanyol (U12B aleví F7), Olympique Lyonnais (F16 cadet) i RCD Espanyol Special (MICIntegra). Al llarg de tota la tarda, l’estadi ha congregat més de 4.000 espectadors.

El quadre de campions es completarà demà, amb la disputa de la darrera jornada del torneig. Les sis finals restants es repartiran en dos escenaris. Palamós acollirà el desenllaç de les categories U14 infantil (10:00 h), U16 cadet (11:15 h) i U18 juvenil (12:30 h). Serà a l’estadi de Vilatenim, a Figueres, on es jugaran les finals U15 cadet (9:30 h), U19 juvenil (10:45h) i U13 infantil (12:00 h). Entre d’altres autoritats, les finals d’avui han estat seguides des de la llotja per l’alcalde de Palamós, Lluís Puig.

U12B ALEVÍ F7 | FC BAYERN MUNICH-RCD ESPANYOL (0-5)

La primera final de la tarda ha coronat l’aleví del RCD Espanyol com a campió de la categoria U12B a l’imposar-se amb claredat (0-5) al FC Bayern Munich alemany. S’ha avançat ben aviat el conjunt blanc-i-blau i al quart d’hora de partit ja disposava d’un còmode avantatge en el marcador gràcies als gols d’Eric Chiva i Carlos Ca Sa. El primer, al tercer minut, quan l’atacant ha aprofitat una passada a l’espai per superar el porter amb un xut creuat. El 0-2 ha arribat en un servei de cantonada que ha acabat amb una rematada de cap del futbolista del RCD Espanyol.

El Bayern Munich no ha marxat al descans amb cap gol al seu favor gràcies a les intervencions del porter Daren Pascual, que ha salvat el seu equip amb aturades de mèrit. La sentència ha arribat passada la mitja hora de joc, ja al segon temps, quan novament Erik Chiva ha trobat porteria amb un xut a l’interior de l’àrea. La golejada l’ha tancat un tir llunyà de Gorka Cantín i un córner que ha finalitzat Máximo Novas amb una rematada al fons de la porteria rival.

Trajectòria immaculada del RCD Espanyol, que va tancar la fase de grups guanyant els tres partits sense encaixar cap gol i fent-ne 55. A les eliminatòries, ha eliminat el Shanghai Lucky Star FC, BCN Academy Brazil B i North Lions FA, per després superar l’Ajax Amsterdam neerlandès a les semifinals en una igualada tanda de penals.

U12A ALEVÍ | FC BARCELONA-SEVILLA FC (1-1 Penals: 4-5)

La categoria U12A s’ha decidit en una equilibrada tanda de penals i ha estat el Sevilla FC l’equip més encertat des dels onze metres després d’acabar amb empat (1-1) el partit que l’ha enfrontat al FC Barcelona, l’altre finalista. El blaugrana Jaume Casanovas, molt actiu en banda esquerra durant tota la primera meitat, ha estat a punt d’inaugurar al marcador als 7 minuts, però el seu xut ha sortit fregant la creueta de la porteria andalusa. Una acció seva, poca estona després, ha acabat amb una passada enrere que ha connectat dins de l’àrea Pep Farrés per fer el primer de la tarda al quart d’hora de joc.

Abans del descans, Abdoulatif Djitté ha tingut el 2-0, però ha tapat molt bé el porter. A la segona part les forces s’han igualat a la gespa i també al marcador quan al minut 36 ha empatat el Sevilla FC amb un gol de Jesús Corbacho, que ha definit amb encert dins de l’àrea. Els andalusos han tingut el segon amb un xut a boca de canó que ha aturat Roc Baeza i cap dels dos equips ha vist porteria fins al final del temps reglamentari, portant la final a la tanda de penals (4-5). Posa el Sevilla FC punt i final a la seva aventura al MICFootball, campionat en el qual tancava la fase inicial com a primer del seu grup amb 9 punts. Després d’eliminar la UE Fornells (8-0) a vuitens de final, s’ha desfet en les posteriors eliminatòries de clubs de renom com el Manchester United (1-2) i el Real Madrid CF (1-3). Tot i no aconseguir la victòria, el FC Barcelona s’ha convertit en l’equip més golejador d’aquesta categoria amb 47 gols.

F16 CADET | OLYMPIQUE LYONNAIS-PSG ACADEMY VANCOUVER (2-1)

L’Olympique Lyonnais francès ha hagut de patir fins al final per signar la victòria i d’aquesta manera proclamar-se campió de la categoria femenina cadet F16 davant el PSG Academy Vancouver (2-1). La màxima golejadora del torneig, Yasmine Benseba, ha encarrilat el partit per a l’equip procedent de Lió a la primera meitat al marcar dos gols, el primer d’ells amb el cap als 4 minuts. El 2-0 ha arribat a tocar del descans, poca estona després que la portera del conjunt canadenc hagués evitat un altre gol desviant un xut amb la punta dels dits tot enviant la pilota al pal dret de la seva porteria. Tot i tenir controlat el partit i gaudir d’alguna ocasió claríssima per anotar el tercer, com un xut que s’ha estavellat al travesser, l’emoció s’ha multiplicat quan Nadia Jakubowska ha retallat distàncies per al PSG Academy Vancouver quan només faltaven tres minuts per al final. Malgrat intentar-ho, les canadenques no han pogut aconseguir l’empat.

Amb aquest resultat, l’Olympique Lyonnais se sobreposa a la derrota que va patir en el seu debut al MICFootball 2025 quan va caure, precisament, contra el mateix rival d’avui (0-1). Tot i perdre, va superar la fase de grups i després ha eliminat la Fundació UE Cornellà als penals i la selecció d’Andorra a les semifinals (0-1).

MICIntegra| UNITS TERRES DE L’EBRE-RCD ESPANYOL SPECIAL (2-3)

El RCD Espanyol Special s’ha proclamat vencedor de l’onzena edició del torneig inclusiu MICIntegra, que s’ha disputat durant tot el dia d’avui a les instal·lacions esportives de Vidreres. El campionat té el suport de la Fundació ”la Caixa”, està dissenyat per a esportistes amb altres capacitats i ha comptat amb la participació de 18 equips. S’ha imposat a l’Units Terres de l’Ebre (2-3) a la final de la fase Motivació Or, formada per aquells equips que havien tancat el primer tram de la competició en la primera posició dels seus respectius grups.

Els guanyadors de les altres dues fases, amb aquells conjunts que han acabat la primera part del torneig en segon i tercer lloc, han estat els següents: el Fundació UE Cornellà ha superat l’AE Badalonès (5-1) a la final de la fase Companyerisme Plata i el Baix Empordà Specials ha guanyat el CA Garrotxa (2-1) en el duel decisiu de la fase Fair Play Bronze.

Units Terres de l’Ebre, Support Girona, UE Figueres, FFB Reus, MAP Abadessenc, CE Mont-ras, FC Taina, Fundació UE Cornellà, Baix Empordà Specials, RCD Espanyol Special, AE Badalonès, CA Garrotxa, Fundació Grama, Fundació Ramon Noguera, Gurbins, CE Europa Acidh, Fundació Els Joncs i Junts i Endavant han estat els conjunts participants. La jornada ha comptat amb la presència, entre d’altres autoritats, de la diputada de la Diputació de Girona Natàlia Figueres i del representant territorial de l’Esport de la Generalitat a Girona, Narcís Casassa.

DIUMENGE, SIS ÚLTIMES FINALS A FIGUERES I PALAMÒS

La darrera jornada del MICFootball d’aquest 2025 tindrà lloc demà amb la disputa de les finals de les sis categories restants. A Palamós es decidiran les categories U14 infantil a les 10 del matí (FC Andorra-Atlético de Madrid), U16 cadet a les 11:15 h (FC Barcelona-Atlético de Madrid) i U18 juvenil a les 12:30 h (UE Quart-Albion FC). Mentre que a Figueres, torn per a les finals U15 cadet a les 9:30 h (Real Sociedad-Atlético de Madrid), U19 juvenil a les 10:45 h (UE Figueres-Deportivo Alavés) i U13 infantil a les 12 del migdia (Valencia CF-FC Andorra). 

The post Espanyol, Sevilla i O. Lyonnais, campions 23è MICFootball appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest dilluns, els jugadors del Nàstic Genuine van realitzar l’últim entrenament de preparació abans dels partits del cap de setmana. El mateix dissabte, a partir de les 10 h, l’expedició grana es desplaçarà en autocar fins a Vila-real, on buscaran continuar entre els millors equips de la classificació del fair-play 2024-2025. 

Als camps de la ciutat esportiva del conjunt groguet, que aquest any també repeteix com amfitrió en una de les seus, es disputaran un total de 24 partits durant el cap de setmana. Aquesta tercera i penúltima fase s’ha dividit en dues seus: la mencionada de Vila-real, que es celebrarà entre el 5 i 6 d’abril; i la de Burgos, que està programada del 10 i 11 de maig. 

Els 16 jugadors convocats per Rafel Magrinyà són Celia Martinez, Gerard Bertran, Dídac Bosques, Albert Roca, Manel Vancells, David Cabanillas, Jose Antonio Mateu, Bryan Martinez, Vània Garcia, Raúl Iglesias, Marc Rodríguez, Javier Jose Sarabia, Aaron Oya, Kevin Castelló, Didac Chàfer i Aaron Cortés. 

UN NÀSTIC MOLT AMBICIÓS

En l’apartat tècnic, Magrinyà tindrà l’acompanyament de Jordi Gornals, Sergi Bosques i Isabel Fonseca. 

Els partits es jugaran dissabte a la tarda i diumenge al matí. El Nàstic Genuine disputarà els següents enfrontaments a la Ciutat Esportiva José Manuel Llaneza: 

Dissabte, 5 d’abril: 
 –  Nàstic – Levante UD EDI (18.30 h, camp 1) 
  Diumenge, 6 d’abril: 
 –  UD Las Palmas – Nàstic (12 h, camp 1) 

Amb el suport de BASF, Diputació de Tarragona, Ajuntament de Tarragona, Sorigué i Port de Tarragona

The post El Nàstic s’il·lusiona amb la 3a Fase de LaLiga Genuine appeared first on FutbolCatalunya.com.

La 23ª edició del MICFootball s’ha presentat aquesta tarda al Museu de la Ciència CosmoCaixa // FOTO: Micfootball

La competició tindrà lloc entre els dies 16 i 20 d’abril en més de 40 municipis de les comarques gironines i ho farà amb una participació rècord de 444 equips. Els més de 8.000 jugadors i jugadores inscrits es repartiran en 9 categories i es disputaran més partits que mai: 1.092.  Figueres tornarà a acollir la cerimònia d’inauguració i repetirà, juntament amb Palamós, com a seu de les finals que es jugaran entre el dissabte i el diumenge d’aquella setmana.

MÉS EQUIPS QUE MAI AL MICFOOTBALL

Amb una àmplia trajectòria que va més enllà de les dues dècades i reconegut com un dels torneigs de futbol base més prestigiosos del món, el MICFootball d’aquest 2025 compta de nou amb un futbolista de primer nivell com a padrí. Dani Olmo ha recordat la seva participació en aquest campionat els anys 2010, 2012 i 2014. 

“És una experiència única que et marca per tota la vida i et permet jugar contra equips de renom de tot el món. És un torneig inoblidable que cal gaudir alguna vegada. El millor record que tinc no és la foto amb la copa, perquè no la vaig guanyar cap vegada, però el que mai oblidaré és la final contra l’Atlético de Madrid quan era aleví. Vam perdre, però vaig fer el primer gol”. 

També ha parlat del Barça i de les opcions d’aconseguir algun títol aquesta temporada: “L’objectiu és guanyar-ho tot. Estem a la fase final, la més important del curs, i hi arribem vius. Vaig decidir venir aquí perquè volia guanyar i tenia tota la convicció que hi havia plantilla per lluitar per tot. Competirem per guanyar. Som ambiciosos i sempre en volem més”.

MÉS PARTICIPANTS QUE MAI I CARTELL DE LUXE

Per segon any consecutiu, el MICFootball superarà la barrera dels 400 equips inscrits i els 8.000 jugadors. La 23ª edició comptarà amb una participació rècord i un cartell de luxe. Entre les 9 categories, des de la U12 A fins a la U19, hi haurà un total de 444 equips procedents de més d’una quarantena de països dels cinc continents.

Es torna a batre la xifra de l’any anterior, que va ser de 412 equips, fins ara rècord absolut del torneig. Una participació tan elevada portarà més partits que mai a la Costa Brava: 1.092.

Els futbolistes, d’entre 12 i 19 anys, es dividiran per categories segons la seva edat: alevins de futbol 11 i futbol 7 (U12A i U12B), infantils (U13 i U14), cadets (U15, U16 i F16) i juvenils (U18 i U19). 

MÉS PARTIS QUE MAI: 1092

D’entre els clubs confirmats per a l’edició d’aquest 2025, més d’una desena dels seus primers equips competeixen a la Primera Divisió espanyola. Es tracta del FC Barcelona, Real Madrid CF, Atlético de Madrid, RCD Espanyol, Girona FC, Deportivo Alavés, Real Sociedad, Athletic Club, Sevilla FC, Real Betis Balompié, Villarreal CF, València CF i RCD Mallorca.

En l’àmbit internacional hi participaran nombrosos clubs de primer nivell d’altres països europeus. És el cas del Manchester United, Liverpool FC, Arsenal FC, Newcastle United, Southampton FC i Crystal Palace anglesos; el Paris Saint-Germain, Olympique de Marseille i Olympique Lyonnais francesos; conjunts portuguesos com el FC Porto i Sporting Braga; el Juventus FC italià, l’Ajax Amsterdam i PSV Eindhoven neerlandesos; el FC Bayern Munich alemany, l’Inter Miami dels Estats Units i el Shakhtar Donetsk ucraïnès, entre molts altres.

Un total de 161 equips participants són catalans.

PROTAGONISTES MICFOOTBALL

David Bellver, president del MICFootball, ha manifestat que “la resposta dels equips d’aquests últims anys ha estat increïble, el que demostra que la gent té ganes de viure experiències i que es confia en el nostre producte. Movem més de 10.000 persones durant tota la Setmana Santa, el que repercuteix directament en el territori. Això ens enorgulleix perquè sabem que la Costa Brava és un destí molt atractiu per als equips”. 

 Una de les novetats d’aquesta edició és que es posarà per primera vegada en marxa el canal de difusió MIC TV, un servei OTT propi on s’allotjaran els partits que es retransmetin del torneig. Forma part d’un projecte de digitalització del MICFootball, que implementarà 10 càmeres intel·ligents en 10 camps de futbol de la Costa Brava.

PARLA LA DIRECTORA DEL MIC, MAITE COLOMER

En aquest sentit, Bellver ha assenyalat que “el món s’encamina cap a la digitalització dels continguts i aquest any produirem més de 400 partits a través d’un canal propi que permetrà que els veiem de manera gratuïta. El projecte és a mig termini i el nostre somni és que els 1.000 partits del torneig tinguin cobertura televisiva”.

La directora del MICFootball, Maite Colomer, ha mostrar la seva satisfacció per haver superat per segona edició consecutiva el rècord de participació.

“Estem molt contents. L’any passat el que vam aconseguir era una bogeria i ara ho hem aconseguit de nou. Això dona sentit a la nostra feina i ens anima no només a continuar treballant, sinó a retornar la confiança de tots els equips que han decidit jugar aquest MIC per fer realitat els somnis de tots els joves futbolistes que vindran a viure una experiència única a la Costa Brava” ha reconegut.

“EL VOLUM D’AQUEST TORNEIG ÉS UNA BOGERIA”

A més “les xifres són espectaculars” i ha explicat que “un any més queda clar que el volum d’aquest torneig és una bogeria”, abans d’afegir que “encarem aquest creixement amb molta il·lusió, amb determinació i també conscients que tenim una gran responsabilitat al darrere per intentar que els jugadors, tècnics i les seves famílies gaudeixin al màxim durant els dies que estaran amb nosaltres”. 

EL ‘JARDÍ’ D’ABEL GARCÍA

Abel Garcia, secretari general del Departament d’Esports de la Generalitat, ha valorat que “l’esport català és un gran jardí amb moltes llavors, que són els esportistes, que poden créixer i lluir a nivell internacional si tothom fa la seva feina. Catalunya és un gran jardí que funciona perquè tenim un bon sostrat i grans jardiners, que són els clubs, l’administració, associacions i iniciatives com les del MICFootball. La coordinació de tothom permet que les llavors floreixin i que el jardí es pugui exportar a nivell internacional. A més a més, permet donar a conèixer la marca Catalunya com a destí turístic”.

TRES NOVES SEUS A GIRONA

El MICFootball s’estén encara més a les comarques gironines i aquest 2025 incorpora tres noves seus: Jafre, Palau-Saverdera i Riells i Viabrea. Es jugarà en 43 municipis diferents i seran 59 els camps que acolliran els partits de totes les categories. Figueres tornarà a ser l’escenari de la inauguració, el dimecres 17 d’abril, i també s’hi viuran les finals de les categories U13, U15 i U19 el diumenge.

El desenllaç de la resta de categories es viurà a Palamós, repartides entre el cap de setmana. Una vegada més, Banyoles serà el municipi encarregat d’acollir els partits del Pre-MICFootball, que servirà per escalfar motors just abans de l’inici del MIC.

43 MUNICIPIS TOTALMENT IDENTIFICATS

El vicepresident de la Diputació de Girona, Jordi Camps, ha destacat que “el MIC és un element tan consolidat i arrelat al territori que ja s’ha convertit en un element identificatiu més de la nostra Setmana Santa. La Diputació de Girona hi ha donat suport des del primer dia, per la seva aposta envers l’esport de formació, però també perquè projecte els nostres municipis, 43 en aquesta edició, arreu del món gràcies a la seva força mediàtica. La seva dimensió genera, a més, un impacte molt important al teixit productiu i econòmic de la demarcació”.

FERM SUPORT DE CAIXABANK A L’UNIVERS MIC

Per la seva banda, el representant de CaixaBank ha estat l’encarregat d’explicar que el lligam que des de fa temps uneix l’entitat amb el MIC es manté ferm, després que l’any passat es multipliqués el suport al MICFootball i també als diferents campionats que organitza MICSports: MICFootfem (del 6 al 8 de juny a Osona), MICFootball7 (del 13 al 15 de juny a la Costa Daurada) i MICIntegra.

Aquest últim torneig, inclòs en el calendari del MICFootball i dissenyat per a esportistes amb discapacitat intel·lectual, arriba a l’11ª edició. Un any més s’ha organitzat gràcies al suport de la Fundació ”la Caixa” amb l’objectiu de posar en valor la funció més inclusiva de l’esport. Tindrà lloc de manera íntegra a Vidreres, comptarà amb la participació de 18 equips i es podrà seguir en directe per YouTube. 

Eduard Muñoz, integrant de la plantilla del RCD Espanyol Genuine, ha pujat a l’escenari per explicar quines són les sensacions que transmet viure l’experiència de disputar el MICIntegra. “És important que per a persones amb d’altres capacitats tinguin l’oportunitat de jugar un torneig d’aquesta mena i que tinguem visibilitat”, ha dit.

UNA VINCULACIÓ HISTÒRICA DE MÉS DE 10 ANYS

“CaixaBank és una entitat amb més de 30 anys d’experiència en patrocinis esportius al nostre país. La nostra estratègia permet impulsar l’esport com a eina inclusiva per a la societat i ajuda a les entitats esportives, culturals i institucionals perquè desenvolupin projectes que puguin ajudar al progrés social i econòmic. Amb el MIC mantenim una vinculació històrica de més de 10 anys i ambdues entitats hem anat creixent de mà. Vam iniciar el camí en aquest projecte com a patrocinadors del torneig de futbol i any rere any ens hem anat superant amb la nostra implicació en els campionats MICFootball 7, MICFootfem i MICIntegra”, ha dit el representant de CaixaBank.

CAIXABANK, MOLT A PROP DEL TERRITORI

També ha explicat que “aquest fet va en sintonia amb els valors de l’entitat d’estar a prop del territori, de les seves accions, de créixer de la mà dels nostres companys de viatge i d’acompanyar a les persones en tot allò que necessiten. Creem fermament que els valors que transmet aquest torneig, referència mundial de l’esport, va en consonància amb el que volem traslladar a la societat: treball, esforç, companyonia i creixement saludable”.  

The post 444 equips i 1.092 partits al MICFootball de la Costa Brava appeared first on FutbolCatalunya.com.