Tornar al Camp d’Esports sempre és especial, però fer-ho en un moment de dificultat
extrema i sent conscient del debat que genera el seu retorn requereix molta personalitat. Toni
Vicente (La Seu d’Urgell, 1999) torna a vestir de blau amb la voluntat de sumar, prioritzant el sentiment pel Lleida i la urgència de la salvació i ho fa des del respecte a totes les
opinions, conscient que l’afició és el pilar fonamental del club i que el seu suport serà
l’element clau per a tirar endavant.

Després d’una etapa en altres clubs del territori, el migcampista lleidatà torna a la que
considera casa seva sense dubtes. Amb l’equip en una situació límit, Toni Vicente accepta el
repte amb la maduresa de qui coneix l’exigència de la casa i sap que el caràcter i
l’experiència són vitals per revertir la dinàmica. L’actitud és l’única via possible per unir
forces i ell ja ha entès que, en aquest context, ja que l’únic que importa és defensar l’escut.
Tornar a Lleida no és només tornar a un club, és tornar a casa.

TONI VICENTE I EL ‘SEU’ LLEIDA

Com ho estàs vivint emocionalment aquests primers dies?

La veritat és que estic molt content d’haver pogut tornar al Lleida i l’arribada al vestuari ha
estat molt fàcil des del primer dia ja que el grup m’ha rebut amb els braços oberts i m’ho han
posat molt fàcil. Poder tornar a trepitjar el Camp d’Esports en els entrenaments, i
especialment ahir en dia de partit, és molt especial.

Arribes en un moment esportivament complicat, quina va ser la raó que et va fer decidir per apostar pel Lleida en aquesta situació?

És cert que estem en una situació complicada a la classificació, però l’equip en les darreres
setmanes ha demostrat que està viu i que podem competir contra qualsevol rival, encara
més quan juguem al Camp d’Esports. La posició en la classificació no em va generar dubtes
a l’hora de fitxar, estava convençut que volia posar el meu gra de sorra per ajudar al Lleida.

“EL VESTIDOR M’HA REBUT AMB ELS BRAÇOS OBERTS”

Què has trobat dins del vestidor a nivell humà i de compromís?

M’havien parlat bé del vestidor abans d’arribar, però m’he endut una grata sorpresa ja que les
condicions del dia a dia no són gens fàcils, però és d’admirar la predisposició i el nivell de
compromís de tots els jugadors. Es respira un ambient molt sa i es nota que tothom està al
servei del grup, per davant dels interessos individuals.

Com es gestiona mentalment competir en un context de pressió, dificultats i exigència constant?

Penso que tenir un grup fort i unit és un ingredient essencial per poder afrontar situacions de
dificultat, a més, tots som conscients que salvar la categoria suposa un gran repte i que
necessitem que cadascú s’impliqui al màxim. A partir d’aquí, quan tothom està convençut
amb la idea i l’entrega és màxima, pots anar amb el cap ben alt independentment dels
resultats.

Què pot aportar Toni Vicente a aquest Lleida, més enllà del futbol?

Vinc a ajudar en tot el que pugui, tant dins com fora del camp. Afortunadament, conec el
club i això ha facilitat la meva integració al vestuari, per això intento comportar-me en el dia a dia
com crec que ho ha de fer un futbolista i donar un cop de mà als companys sempre que
sigui possible.

“L’EQUIP NO UTILITZA EXCUSES, TOTHOM REMA AL MÀXIM”

Com s’està treballant el dia a dia per revertir la situació esportiva actual?

Com he comentat, m’ha sorprès el nivell de predisposició dels jugadors durant la setmana.
L’equip no utilitza excuses, tothom és conscient del moment de dificultat que travessa el
club i que cal remar al màxim amb les condicions que tenim. Tant jugadors com staff anem
en la mateixa direcció, el seu missatge arriba a la plantilla i creiem plenament en el que ens
proposen.

Quina importància té el suport de l’afició en un moment com aquest?

Té molta importància i diumenge en va ser un clar exemple. Rebem la visita d’un rival molt
complicat, però l’empenta que ens donen des de fora ens ajuda a sempre donar una mica
més. És increïble jugar amb aquest ambient, et fa sentir en una altra categoria. L’afició està
tenint, i tindrà fins al final, un paper clau en la nostra lluita per la salvació.

Personalment, què representa per a tu defensar aquest escut en aquest moment
concret de la història del club?

El Lleida ha estat part de la meva vida des de ben petit, de manera que poder defensar-lo
sobre la gespa sempre és especial. És evident que el club es troba en un moment molt
complicat i de gran incertesa, però la resposta de l’afició en aquestes circumstàncies mostra
que el sentiment pel Lleida està més viu que mai, sigui a la categoria que sigui.

Si haguessis de definir aquest retorn amb una sola paraula, quina seria i per què?

Oportunitat. Perquè en el seu dia vaig haver de fer un pas al costat sense saber si mai
podria tornar a jugar al Camp d’Esports. El futbol dona moltes voltes i m’ha donat una nova
oportunitat d’ajudar el Lleida a tirar endavant.

“RESPECTO LES OPINIONS, EL MEU COMPROMÍS ÉS MÀXIM”

Entens que una part de l’afició del Lleida hagi pogut viure amb malestar el teu pas per
altres clubs del territori? Creus que el temps i el teu compromís poden reconstruir
aquest vincle?

Cadascú té la seva opinió i puc entendre que no tothom comparteixi les decisions que un
pren. En qualsevol cas, sempre he intentat mantenir-me al marge de qüestions
extraesportives i intentar gaudir del futbol doncs el meu compromís amb el Lleida és màxim i
confio que l’afició estarà al nostre costat fins al final.

Toni Vicente ha tornat per quedar-se, lluitar i posar el seu “gra de sorra” pot ser decisiu per
a un Lleida que vol continuar viu. Li desitgem molta sort i molts encerts.

The post Toni Vicente: “Vull posar el meu gra de sorra per ajudar al Lleida” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ara tothom ja ho sap tot (quasi) perquè ha estat el mateix Luis Pereira, un dels 7 socis propietaris del Lleida, qui ha donat tots els detalls d’un club ‘ferit de mort’. Mentre es produeix l’etern enfrontament entre culpables i responsables, la realitat no deixa dubtes.

I així ho han exposat aquest divendres 4 d’abril Pereira i el seu adjunt, Marc Torres. Ja no tindrà ningú que fer volar coloms, ningú podrà recórrer a ‘la bola’ de futuròleg, és a dir, o entra capital, immediatament, o aquest Lleida CF serà història ja que l‘últim referent de la presidència se’n va per on va arribar.

RESUMEN RP ‘LLEIDA EN JOC’

LUIS PEREIRA

“Vull que tothom sigui conscient que volen matar al club.”

“Mai he transgredit cap llei.”

MARC TORRES

“El problema va començar al final de la temporada passada, quan la Federació no ens va retornar 246.000€.”

“Vam començar la temporada amb -400.000€. Estem treballant per un futur saludable, tenim obertes negociacions amb inversors.”

“La setmana que ve presentarem un pre concurs de creditors. La idea és que a final de temporada es paguin les nòmines pendents.”

‘Tot i les enormes dificultats econòmiques que passa el club, el cos tècnic mira de mantenir alta l’energia esportiva de l’equip i hi ha una gran preocupació generalitzada per evitar que les dificultats contaminin la dinàmica. Durant la setmana els entrenaments són bons, però és… pic.twitter.com/amuSdAHvCf

— Lleida CF (@LleidaCF) April 4, 2025

IÑIGO IDIAKEZ (TÈCNIC)

“Els jugadors tenen dificultats per cobrir necessitats bàsiques”

RESUM DE PREMSA

UA1 RÀDIO – El Lleida iniciarà un preconcurs de creditors

SEGRE – “Si no es resol en tres mesos liquidarem el club”

El Lleida CF entra en preconcurs de creditors per a reestructurar el seu deute.

Les dificultats de liquiditat obliguen el club a prendre aquesta mesura mentre es continua en negociacions i a la recerca de grups inversors.

WEB: https://t.co/WQ4CRLG87m

YouTube:… pic.twitter.com/kFY4bjOU9r

— Lleida CF (@LleidaCF) April 4, 2025

RTVE

El @LleidaCF presenta preconcurs de creditors per guanyar temps

Si en 3 mesos no aconsegueix reconduir la situació econòmica el club podria quedar abocat a la desaparició | @lourdesballarin pic.twitter.com/324kKBP5A5

— RTVE Notícies (@rtvenoticies) April 4, 2025

The post Comença el compte enrere per al Lleida CF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Porta poc més de dos anys (26-1-22) al capdavant d’una entitat que anava directa a una desaparició o, com a mínim, a un ‘Via Crucis’ penós. Al primer curs de Luis Pereira a la presidència, el primer equip va jugar play-off d’ascens, al segon va acabar novè, a 6 punts de la promoció, mentre que la temporada passada va jugar el play-off d’ascens.

I ara?. Doncs, caldrà esperar per a saber un futur per al qual es prepara amb l’arribada d’un nou entrenador (Marc García), només 6 futbolistes del curs passat i, ara com ara, 14 cares noves, però l’aspecte esportiu parlarem un altre dia.

PEREIRA TREU LA DESTRAL

Aquest Lleida CF molesta?

Hi ha molta gent que s’ocupa de l’enterrament’ del Lleida CF, més que d’ajudar-lo a viure. Si al Lleida FC no li respecten és perquè molta gent poca respectable s’encarregava fins ara de la tasca.

Si ens permet una broma, per a començar, censurar a la Federació Catalana no serà una obsessió seva?

Alguna cosa falla al nostre país on ocorren fets greus, suposats o no, i que faci impossible fer que els causants abandonin els seus càrrecs. A partir d’aquí totes les derivacions que es produeixen són grolleres.

Tenen constància que hagin utilitzat el teu vot?

No, però a mi a l’anterior votació no em van deixar votar i el vot del Lleida no va entrar a les urnes. Evidentment, no hauria fet costat a ningú que hagués participat, suposadament, en delictes, inclosos gent de Lleida.

“EL VOT DEL LLEIDA NO VA ENTRAR A LES URNES”

Això del Badalona Futur hauria estat possible a Lleida?

No hauria estat possible pel fet que els reglaments ho prohibeixen. Tota la comunicació realitzada sobre aquest tema va ser catastròfica; primer, com a fusió, i després, com a compra de plaça encoberta.

Si s’hagués salvat el problema del desplaçament del club per un apartat d’un article que reenvia a l’ordenament ordinari de les SAD, el reglament de la RFEF contempla altres apartats que prohibeixen les promocions per altres causes que el mèrit esportiu.

En un ambient d’amiguisme podria haver succeït, amb Federacions serioses, mai.

D’acord, però si s’hagués consumat el canvi de seu a Lleida?

No s’hauria produït perquè vaig tenir a la meva disposició una opció de compra del Badalona Futur preferent per sobre dels empresaris. Vaig mantenir converses amb fons que s’interessaven al Lleida perquè ho fessin al Badalona Futur i es quedés a Badalona, sense que els empresaris ni ningú fos perjudicat. Fins que vaig desistir.

“VAIG TENIR UNA OPCIÓ DE COMPRA DEL CFB FUTUR”

Quin paper van jugar la Paeria i la FCF?

Tant en un lloc com en un altre els conflictes d’interessos són evidents. El que més em fa mal de tot això són els errors d’arbitratge. Sense ells estaríem a la 1RFEF; mai en tota la meva vida en el món del futbol, vaig veure tants errors d’arbitratge transcendents per al resultat com aquesta temporada.

President, tot això, encara que no ho sembli, és passat.

Ho sé i com a president el recurs no és excusar-se pel passat sinó evitar que es reprodueixin cridant l’atenció i construint un equip perquè pugui solucionar els problemes d’un resultat en contra.

Vostè sempre ha estat molt crític amb la Paeria, però diàleg sempre ha existit, no?

Sí, després va entrar com a cap de Gabinet, Xavi Batalla, president de l’Atlètic Lleida. Tenim constància que no va entrar amb la idea de facilitar les coses al nostre club, més aviat tot el contrari. Em vaig reunir amb ell abans que entrés a la Paeria, per a resoldre una oposició al nom del club, després per a la possible entrada dels empresaris en el club; mai va ser possible perquè la gran idea era que tanqués el Lleida.

“LA GRAN IDEA ERA QUE JO TANQUÉS EL LLEIDA”

Per què recorda al Sr. Batalla?

Perquè les idees, les informacions, els errors són coincidents a la Paeria i els empresaris. Just abans, o quan estava ja estava en el càrrec, es va reunir amb Albert Esteve i no va ser per a ajudar-nos. Encara més, l’alcalde, abans d’entrar, em va confessar haver anomenat a la RFEF en nom del Lleida Bases. Encara estem esperant que el cap de gabinet desmenteixi que no figura en l’accionariat d’aquesta societat que va participar financerament amb el Badalona Futur.

Val la pena que tots vostès puguin llegir també el twitt que avui ha escrit Luis Pereira sobre el futur de l’entitat sobre la base de la reconstrucció

Seguim: encara li fa mal tot el succeït amb la visita del Badalona Futur al Camp dÈsports?

Clar. Quant a la FCF, el gendre del president era el director esportiu del Badalona Futur. Només aquest parentiu explica que se saltessin el protocol de seguretat per al partit contra nosaltres. A tots aquests no els vull en llocs federatius ni a favor ni en contra.

“A TOTS AQUESTS NO ELS VULL EN LLOCS FEDERATIUS”

Ens deia abans de començar l’entrevista que la realitat l’ha portat també a denunciar a la particular RFEF de Rocha?

Si, com tot això no és suficient, hem presentat una denúncia contra l’RFEF per apropiació indeguda d’uns diners que d’una de les meves societats que vaig posar per a garantia d’impagaments i exclusivament per a això. Qualsevol semblança amb els fets relatats podria ser pura coincidència.

The post “Hi ha molta gent que s’ocupa de l’enterrament’ del Lleida CF” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El partit entre Lleida Esportiu i CFB Futur no va acabar amb el 0-1 final, ni de bon tros. Les declaracions del president Luis Pereira davant la presumpta actitud reprovable del seu homòleg, Toni Freixa, a la llotja deixa oberta una via de polèmica permanent.

Pereira ha anat per totes. “He hagut de sentir cantar a Toni Freixa, quan van marcar el gol, dir que a Lleida li faltava cultura i demanar targeta per a Ton”, va escriure a la xarxa social X. A més, va afegir que “és la primera vegada, estant a la llotja, que un directiu, Toni Freixa, té un comportament indigne d’un responsable d’un club”.

Per l’actual president del club lleidatà, “aquest senyor ha faltat el respecte a la ciutat i al club en la meva presència. Li vaig dir al final del partit”.

FREIXA RESPON A RAC1

Per cert, la FCF, que va enviar un observador (Sergio Vela) pel seu compte, segons ha pogut confirmar Futbolcatalunya; i, per cert, sense haver-lo demanat ningú (que se sàpiga), prefereix mantenir-se al marge. Tampoc s’expliquen al club la raó d’enviar més Mossos al Camp d’Esports sense tenir coneixement tampoc l’equip local.

Mentrestant, Toni Freixa triava la via de RAC1 per a contestar Pereira. Al ‘Tu diràs’ d’Aleix Parisé i al costat del company Oriol Jové, va donar les seves explicacions.

“Estic tan sorprès com tu, però estaria encantat que donés detalls. S’ha d’haver confós, ha de parlar d’una altra persona; de mi, no, perquè, quan ha acabat el partit, ens hem donat la mà cordialment”. Va ser la primera resposta sobre l’assumpte després d’oferir el seu punt de vista sobre el Barça.

“Tinc la sort d’haver estat a les llotges durant 20 anys amb tots els presidents del futbol professional i mai he tingut problemes”, va afegir.

“SERIA MERAVELLÓS PER A LLEIDA PUJAR TOTS DOS”

Segons l’ex portaveu blaugrana, Luis Pereira “no té ni un punt de certesa, jo no canto gaire bé. Ha plogut després?- va afegir amb ironia- I no acostumo a demanar targetes”.

La insistència de Jové va fer que Freixa reconegués que “no és desgavellat pensar que hi hagi gent interessada en un club que està funcionant tant bé i, a més, tenint en compte que és una SAD”.

En resum: “Lleida és una ciutat meravellosa, amb la suficient força futbolera perquè hi hagi dos clubs. No crec que Lleida tingui res a envejar a Logronyo o el que passa a Madrid o València. Seria meravellós per a la ciutat que els dos equips estiguessin en la màxima categoria, no veig que sigui un problema. I tant de bo que també poguessin pujar Europa i Sant Andreu”

The post El Futur del Lleida Esportiu s’escriu amb més polèmica appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Lleida Esportiu 2023/2024 enganxa. És el líder del grup 3 de Segona Federació i ha guanyat tots els seus partits a casa, amb tres remuntades inversemblants contra Terrassa, Peña Deportiva i València-Mestalla. La ciutat torna a estar amb l’equip i l’assistència al Camp d’Esports s’ha quadruplicat els darrers mesos. Chuli és un dels culpables d’aquest fet.

L’andalús, amb 31 anys, és el màxim golejador de la lliga i ha marcat sis gols en deu partits. Ja són tretze en temporada i mitja a la Terra Ferma on afirma, sense dubtar, que és feliç.

“LA GENT DE LLEIDA COMENÇA A ENGANXAR-SE”

Crida l’atenció el rendiment de l’equip a casa, on el Lleida conta els seus partits per victòries.

Se’ns està donant bastant bé. La gent comença a enganxar-se amb nosaltres i la veritat que ens ve genial. Quan ens falten les forces tenir 4.000 o 5.000 persones amb tu sempre és un plus.

A més, amb partits que han tingut remuntades inversemblants.

La clau d’aquest equip és això. Que sap de les seves possibilitats i que no tira la tovallola mai. Sabem les nostres virtuts, el que hem de fer, estem compromesos i anem a cada pilota a mort i això es veu en els resultats.

Creu que han despertat l’afició del Lleida?

Em fa pena, la veritat. Sé que el Lleida sempre ha estat un club històric i Lleida una ciutat de futbol. Estan despertant i més que despertaran, perquè ho veig al carrer o quan porto a la nena a l’escola. Els nens ja hi van amb la samarreta del Lleida i això és el que més em motiva, el fet d’il·lusionar els nens i que vulguin ser del Lleida.

És en part responsabilitat seva i dels seus companys.

Entenc que quan es donen bons resultats i el boca a boca de les remuntades que hem fet fan que la gent vulgui viure el que la resta ha viscut amb nosaltres. Hem d’intentar seguir donant a l’afició el que els hi estem donant i que ens portin com fins ara.

“SÉ COM DE DIFÍCIL ÉS GUANYAR I PER AIXÒ HO CELEBRO TANT”

No sé si és el jugador més estimat, però la veritat és que ha rebut molt afecte.

És mutu. Estic gaudint moltíssim amb l’afició i hi ha sintonia entre ells i nosaltres. La veritat que em fa molt feliç veure que quan acaba el partit molts nens ens esperen per demanar-nos autògrafs, dir-me coses o donar-me un regal. Això, valgui la redundància, és un regal.

Hi ha unes imatges i vídeos de després del partit que demostren que embogeix una mica quan guanyen un partit a casa.

La meva carrera és molt llarga i sé com de difícil és guanyar. La gent creu que és molt fàcil, però és terriblement complicat. El futbol d’ara és molt igualat, tots els equips entrenen a un nivell altíssim. M’agrada donar-li el valor que té cada victòria. La gent pot pensar que les celebracions són desmesurades, però per mi no. Visc el moment dins del camp i també fora quan acaba el partit. Gaudeixo de la victòria, ho celebro i ho passo bé amb els meus companys.

El fet d’embogir no ho deia per dir, sinó perquè hi ha unes imatges on se’l veu llençant-se en planxa al vestidor.

Va anar sortint tot sense volver. Primer vam escollir una cúmbia per celebrar les victòries el dia de la Nucía de forma improvitzada. Tirar-me com una foca va venir perquè el Marc va dir “lliure” i ho vaig celebrar tirant-me així. Hem anat incorporant coses, la veritat i la porta a afegir-ne segueix estant oberta.

“SI LUIS PEREIRA NO FOS EL PROPIETARI NO HAURIA VINGUT”

Quan va arribar el moment del Lleida era molt diferent del d’ara. Sense Luis Pereira aquí no hagués vingut?

Per suposat. Sabem d’on venia el club i evidentment vaig tenir ex companys que havien estat aquí i si Luis no hagués estat el propietari no hauria vingut. Vaig venir de la seva mà i ens coneixem des que jo tenia catorze anys. Sé com treballa i que quan es proposa alguna cosa ho aconsegueix i també que és seriós en tot el que fa. Vaig venir per ell, efectivament.

Com ha canviat el Lleida Esportiu des de la seva arribada?

Quan vaig arribar no teníem l’annex, no estava arreglat encara el gimnàs. Luis estava començant a intentar fer “un club perfecte”, com ell diu. Crec que entrenar a l’annex per nosaltres és un plus, ja que abans havíem d’anar a Alguaire que està a 20 minuts. Això el que ha de fer és que valorem el que tenim ara. El gimnàs està al costat del vestidor i l’annex al costat de l’estadi i el club cada vegada funciona millor i de forma més professionalitzada. És un camí llarg, però estic molt content de poder viure’l en primera persona.

En algun moment va dubtar de venir per les històries que li arribaven de l’etapa anterior del Lleida Esportiu?

Coneixia a Luis i anava de la seva mà. Vaig parlar amb ell i em va donar la seva paraula i sé que la seva paraula té molt pes. Venia confiat i no tenia cap mena de por en aquest sentit perquè ell em va dir que es solucionaria tot i es faria un club modèlic.

“AL VESTIDOR DEL LLEIDA NO HI HA EGOS I AIXÒ ÉS CLAU”

Com s’explica el canvi de rendiment de l’equip d’una temporada a l’altra?

Mantenir un bloc i portar bons jugadors ha estat clau. Raúl Fuster ha encertat molt amb els fitxatges, ja que els futbolistes que han vingut encaixen bé al nostre sistema de joc de 5-3-2. Al vestidor del Lleida no hi ha egos i això és clau. Tots sabem el rol que tenim, tots sabem que podem ser titulars qualsevol perquè no és una plantilla llarga i tots donem el nivell. Per mi és un plaer venir a entrenar i cada vegada que jugo partits perquè és espectacular.

Seria agosarat dir que és el seu millor moment?

No m’ho esperava, perquè jo em vaig proposar als meus últims anys gaudir. Volia anar a un lloc on pogués assaborir cada moment i tenir una recta final dolça fos com fos la situació. Aquesta bona vibració i aquest pensament m’han anat bé. Anar i tornar d’Alguaire em feia gaudir, no tenir gimnàs em feia gaudir… llavors crec en això, que l’energia positiva fa que portin coses bones.

“Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i l’energia atòmica: la voluntat”. El seu estat de whatsapp va una mica en aquest sentit.

I tant. La voluntat és el que fa que al final passin coses bones.

“LES SESSIONS AFE VAN SER UN PUNT D’INFLEXIÓ PER MI”

Valorar els bons moments sol venir després de tenir-ne de dolents. Les sessions AFE van ser un punt d’inflexió per Chuli?

Per mi va ser un punt d’inflexió sí. Aquella etapa vaig decidir gaudir i res més. No sé fer una altra cosa que jugar a futbol i no podia prendre-m’ho negativament com un càstig. Volia ser jo en cada moment dins i fora del camp. Abans sempre vivia més cohibit pel què diran, perquè era molt alegre i reia molt.

Ara mateix gaudeix marcant. Aquest cap de setmana hi ha duel pel pitxitxi amb Ernest Forgas.

He dit moltes vegades que per mi això va en funció de l’energia. El míster em demana que pressioni aquí i allà, que doni sortida a l’equip i tal, que m’ofereixi… Si fas tota aquesta feina bé la guinda és el gol i sol arribar quan fas la resta de coses bé.

Per què li diuen Chuli?

Em dic Manuel Jesús i de Jesuli es va quedar Chuli a l’escola des que tinc 8-9 anys. M’ha acompanyat tota la vida i fins i tot la meva mare em diu Chuli, menys quan s’enfada que llavors ja em diu pel meu nom i ja intento no mirar.

“SÓC CHULI DES QUE TINC 8-9 ANYS”

Mai ha estat més de dues temporades consecutives a un equip. El Lleida Esportiu serà el primer?

És més, crec que no he estat més d’un any i mig enlloc. Són circumstàncies, a vegades per H i altres per B. Tenia contracte de quatre anys amb el Getafe i em cedia cada any i era difícil estar a un lloc. A Lleida estic molt bé, la meva dona té feina, la nena a l’escola està encantada, jo estic molt bé, em sento a gust i important i la veritat que estic gaudint molt.

El resum seria això no: Chuli gaudeix i fa gaudir a Lleida.

A veure si ho puc allargar, al final el meu objectiu és allargar-ho el màxim possible

The post “Il·lusionem els nens i volen ser del Lleida E.” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ni el Lleida Esportiu ni Lleida ni el futbol català mereix el penós espectacle que continuen oferint Jordi i Albert Esteve i això es tradueix en noves decisions perjudicials per a l’entitat.

D’una banda, el nou president ha anunciat querella contra els dos germans alhora que contra els exdirectius Montse Solana i Víctor Barroso; raons? presumpta administració deslleial, falsedat documental, furt i apropiació indeguda.

NOVA QUERELLA

Per un altre, l’RFEF –val més tard que mai- s’ha decidit a inhabilitar l’expresident Jordi Esteve i ha decidit que el partit de Lliga enfront del Numància tingui data oficial en 48 hores.

Tant de bo que no passi el mateix que amb l’anunci de Luis Rubiales, president de l’Espanyola, respecte al mateix temps que va donar als cinc clubs ‘rebels’ de la Primera RFEF.

Segons el periodista Dani Badia (Catalunya Ràdio), Pereira ha dit que “l’entitat ha viscut 11 anys amb irregularitats i enganys i que li estranya que ningú parés els peus als anteriors propietaris, que és impossible fer una auditoria perquè encara”.

I, encara més, perque “no poden accedir als comptes del club perquè es van emportar tota la documentació”. Pereira va afirmar que “el club té el rècord mundial de disputes judicials, va assegurar que estan pagant a jugadors i tècnics; en un futur presentaran una demanda per estafa”.

NUMÀNCIA-LLEIDA, 9 DE GENER

Per cert, en 15 dies s’hauran de posar d’acord Numància i Lleida E. per a disputar el partit corresponent a la 17a jornada de Lliga del passat 9 de gener. Increïble també l’actuació de la RFEF a qui li ha costat tres mesos assumir la inhabilitació de l’expresident Jordi Esteve

The post Nova querella contra l’inhabilitat Esteve appeared first on FutbolCatalunya.com.