Aquest dimarts 28 pot obrir-se la primera finestra pública sobre un escàndol que ha anat guanyant volum a força d’inacció. La CUP, ERC i En Comú Podem porten a la comissió les demandes de compareixença que posen sobre la taula la seqüència -i la responsabilitat- de l’Administració esportiva en la gestió de les denúncies sobre les eleccions de la Federació Catalana de Futbol.

Les denúncies, presentades davant el Tribunal Català de l’Esport per Camacho (l’encara secretari general) i Galán (el president de CENAFE i de l’Associació Democracia y Transparencia en el Deporte), van quedar sense resposta durant divuit llargs mesos. No només no responien als denunciants, tampoc ho feien a mitjans com futbolcatalunya.com. Un exemple de transparència… Va haver de ser el Síndic de Greuges qui va exigir explicacions al Govern i va accelerar els terminis; aquell requeriment ha acabat pressionant perquè la qüestió arribi ara al Parlament.

LA COMPLICITAT D’ABEL GARCÍA

Abel García, Secretari General de l’Esport i màxim responsable polític del Tribunal, segur que aportarà més llum al Parlament de com pot ser que una denúncia estigui guardada en un calaix quasi dos anys. I, a més, hagi d’acabar destituint quasi tots els membres del TCE perquè obrin expedient i el paralitzin al minut per una suposada prejudicialitat penal que els juristes no veuen per enlloc. Per cert, s’ha interposat recurs contra la suspensió del procediment, segur que el Tribunal informarà puntualment a aquest mitjà.

L’estratègia guvernamental de deixar prescriure les infraccions, no ha funcionat. Ara, es paralitza l’expedient i s’expedienta al denunciant (Camacho) perquè tingui feina a defensar-se i vagi amb compte en no autoinculpar-se. El que menys importa a aquest nou Tribunal, com al d’abans, és conèixer la veritat. Perquè el Tribunal no mana, mana el polític i el polític ja sabem quina samarreta porta.

QUÈ PODEM ESPERAR DEL PARLAMENT?

Si la votació prospera, la Comissió podrà citar formalment els noms proposats i exigir documentació i explicacions públiques: què va fer, quan i amb quina celeritat la Generalitat; quines diligències va obrir la Secretaria General d’Esport; i per què, segons els impulsors parlamentaris, moltes alertes van ser ignorades pel Govern fins a la intervenció del Síndic.

El Parlament, davant la gran quantitat d’evidències que tindrà ocasió d’escoltar, podrà demanar de nou la dimissió de Soteras i la seva Junta i exigir al Govern que actuï amb fermesa d’una vegada, enlloc d’actuar de comparsa.

Aquest dimarts, a les 15 h, sabrem si el Parlament exemplifica la pressió institucional o si la qüestió queda novament a l’espera que els clubs prenguin la iniciativa.

The post El frau electoral de la FCF es debat aquest dimarts al Parlament appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’encara secretari general Oriol Camacho s’atreveix a denunciar actuacions “inconfessables” de Soteras, Calle i d’altres treballadors en el procés electoral. I ho va fer per acabar amb el presumpte ús i abús de les VISAS per a dinars, comunions i festes de guardar en campanya electoral per part d’uns quants delegats i pagaments de les actes notarials a “casa Simón” per un no treballador de la FCF. (segons Camacho).

Es diu que en una notaria de Sabadell fan preus especials per a tots els clubs i federats de Catalunya.

EL MISTERI DE L’ESTRANYA PARELLA

Amb un parell de pebrots, els quals tant li agraden a Soteras i no sabem si amb una bona copa de ‘Chinchón’ i els millors ‘sagraments’ al millor estil Izarra, Oriol Camacho va iniciar el seu particular “Tour” de confessions i penediment. Se’n va als Mossos, al Jutjat d’Instrucció de Sabadell, als mitjans de comunicació i, com si es tractés d’una plaça de bous braus, acaba la seva feina capgirant l’arena amb dues orelles i la cua. La traca final arriba a la Oficina de Presidència de la Generalitat, amb la consellera ‘amiga’ de Soteras, Laura Vilagrà.

I perquè ningú li digui a Camacho que és un mentider, s’emporta les millors “armes de matar” (que no “catanes”) per la seva confessió: documents, e-mails i àudios per donar i vendre. És clar, algun dels protagonistes dels àudios podrà dir que no és la seva veu amb allò tan de moda com és la intel·ligència artificial.

ON ESTAN LES PROVES ‘HONORABLE’ SOTERAS?

Soteras ja ha dit públicament que ja tenen totes les proves per demostrar que el que diu Camacho és fals. Ànim, ‘honorable’ Joan, “al toro”! Els Mossos i la jutgessa volen aclarir-ho ja.

Aquí comença el misteri. Si la “parella” Soteras i Calle ha enviat a casa seva més de 30 extreballadors de forma improcedent, com és possible que al secretari general Oriol Camacho, no se li hagi obert ni tan sols expedient disciplinari… per allò de “transgredir la bona fe contractual” que diu el Conveni Col·lectiu, etc… Perquè el que s’ha dit, com a mínim, sembla molt greu, oi?

Diran que no podien fer-ho perquè Antifrau el va nomenar “testimoni protegit” per la Llei que protegeix els ‘informants’ per no patir represàlies de cap mena a la feina.

GARRIDO INTENTA TREURE PIT A L’ASSEMBLEA

Però sorprèn més, ja que el flamant vicesecretari Sergi Garrido, que coneix molt bé el sumari del jutjat d’instrucció a Sabadell, va recordar a l’Assemblea als clubs amics i no amics que ara mateix “el seu cap” Camacho ja no és testimoni protegit. Com que Garrido ha participat en els expedients d’acomiadament dels seus ex companys, segur que podria donar les raons. Però ho va deixar per a la propera Assemblea.

Si això és cert, per què aleshores no s’atreveixen a fer fora al secretari general, que els ha deixat amb les vergonyes a l’aire, o almenys ho ha intentat, amb àudios que s’escolten molt millor que els de l’Izarra, i documents de tots els colors. Àudios a tots els escenaris: a les oficines del carrer Sicília, a reunions de junta, a dinars, sopars, etc… No sabem si també algun s’ha enregistrat al bany. Per si algú pensa que “quan es canta, ho fan en funció de l’hora del dia”.

TÉ MÁS ÀUDIOS COMPROMETEDORS CAMACHO?

O hi ha temor que Camacho tingui més àudios, que no tinguin res a veure amb el procés electoral, però que serveixin per dirigir una pel·lícula de Netflix sobre el dia a dia a l’illa de Sicília? Perquè diuen que acomiadar gratis és possible en casos així…  I Camacho, de llarg, és el que més guanya de tothom.

O se’ls ha passat el termini de prescripció de 60 dies i ja no ho poden fer gratis? Segur que els assessors jurídics de la FCF ens podran donar les explicacions oportunes. Tant esforç per acomiadar administratius i administratives pagant diners, i ara prefereixen no fer fora Camacho ni gratis. Hauria estat bé que l’Assemblea hagués conegut les raons.

The post Per què la parella ‘diabòlica’ no acomiada Oriol Camacho? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ens situem a l’octubre 2019: Joan Soteras nomena José M. Calle, director de la Lliga Catalana de Futbol Sala, com a adjunt a la presidència. En una carrera meteòrica d’unes quantes setmanes, primer decideix pujar-lo a administrador general i, després a director general, amb un interessant contracte d’alta dirección.

A més, li dóna el comandament total en recursos humans, administració, comptabilitat i moltes altres coses i el que calgui, simultaniejant tot això actualment amb el seu càrrec al futsal de la RFEF, i acollint-lo de nou per ‘ajudar’ al bon govern del futbol sala estatal.

CALLE MULTIPLICA ELS SEUS CÀRRECS

Per a aquests nomenaments, Soteras ha tingut sempre en compte l’experiència i l’irreprotxable currículum vitae del seu nou director general; per descomptat, no hi ha ningú que el superi ‘en mèrits’ per a funcions tan importants.

Un cop aposentat al seu lloc, el director general decideix posar en marxa ‘els seus moderns’ mètodes de treball en recursos humans i potser es comptabilitzi a la seva etapa més acomiadaments, cessaments, no renovacions de contractes, que en els últims 50 anys de la FCF.

Ja portem gairebé 12 treballadors “descansant” a casa els darrers mesos… , si no ens fallen els comptes, sense comptar els directius que han estat també cessats en les seves funcions en els dos darrers anys, i algunes baixes mèdiques per temes de salut mental d’alguns dels seus treballadors.

MÉS ACOMIADAMENTS QUE EN 50 ANYS A LA FCF

Alguns pares o mares de família, ja hi són al carrer, amb acomiadaments disciplinaris, amb indemnització a zero euros, tot i que fa molts anys que treballaven en principi de manera modèlica a la FCF.

Segons fonts jurídiques laborals consultades per futbolcatalunya.com, la majoria d’aquests acomiadaments seran considerats nuls o improcedents i la FCF haurà de fer front a quantioses indemnitzacions, que, a la pràctica, hauran de pagar els clubs de manera indirecta. Tenim l’exemple de l’anterior assessor jurídic de la FCF, costant-ne el seu cessament a la FCF gairebé 200.000 euros, de moment…

ADÉU A JAVIER LATORRE

També aquesta Redacció té coneixement de l’ambient d’angoixa que s’ha instal·lat entre alguns dels treballadors del carrer Sicília i de les delegacions territorials davant aquests nous mètodes. Amb la més moderna tecnologia de control i supervisió, i facilitant, com no podia ser d’una altra manera, un ambient distès per treballar en les millors condicions possibles pel futbol català.

La darrera intervenció de Soteras, del director Calle i del secretari general Camacho, amb el Javier Latorre, ha superat qualsevol de les expectatives anteriors. Sent perfectament coneixedors de la greu desgràcia familiar que ha patit aquests darrers dies, el 5 de setembre passat decideixen donar-li a més una ‘grata notícia’.

Això sí, i estant en el seu dret de fer-ho, acorden no renovar-li el contracte que té com a director de comitès disciplinaris i comissions (ètica esportiva, antiviolència, mediació, integritat, protecció del menor, reglamentària) i de l’àrea de compliment normatiu.

18 ANYS DE SERVEI AL CARRER

Tot i que fa gairebé 18 anys que és a la casa en diferents llocs, tots de manera altruista, excepte en els darrers sis anys que va ser contractat per la FCF per Andreu Subies i per Joan Soteras (Latorre va començar amb Jordi Roche en antiviolència, va seguir amb Casals com a president del Comitè d’Apel·ació (nou anys), amb Subies en 2 mandats, i ara, també amb Soteras, 1 mandat i 9 mesos), però el cessament ara ho fan amb un mètode totalment nou.

Ho fan només uns dies abans de la finalització del seu contracte, sense que ningú s’hi posi telefònicament amb contacte amb ell i puguin explicar-li quines són les raons de la decisió. Tampoc cal que ho facin, però les formes sempre són importants i més quan no hi ha dubtes sobre el irreprotxable full de serveis de l’afectat per aquesta irresponsable decisió i que tants anys ha dedicat a la casa amb resultats molt positius i reconeixements exprés de clubs i federats.

CAMACHO COMPLEIX ORDRES

Explicarem el nou mètode per fer la notificació d’aquesta decisió amb Latorre. Oriol Camacho, secretari general de la FCF, en lloc de parlar directament amb ell, com a persona afectada, decideix trucar el dilluns 5 de setembre als principals col·laboradors de Latorre i els diu que no renovaran el contracte del seu director.

Els col·laboradors li mostren la seva incredulitat, no entenen res i li demanen que parli amb Latorre, directament; posteriorment, Camacho envia un whatsapp al director ‘posant-se a la seva disposició’ per ampliar informació i, més tard, el departament de compres de la FCF li envia un correu dient que “és voluntat de la FCF no renovar-li el contracte que finalitza uns dies després”.

CADENA D’ERRORS

L’endemà, el 6 de setembre (encara amb contracte en vigor i sense haver estat cessat), Camacho dóna l’ordre de tallar-li el compte de correu electrònic (segur que seguint instruccions d’algú). A la vegada, impedeix l’accés als seus correus i documentació, i fa enviar a les secretàries dels comitès i comissions un correu a tots els seus membres (advocats majoritariàment), ‘impedint tàcitament’, que aquests contactin amb el seu director ‘encara no cessat, per a sorpresa de tots que reben aquest correu.

A més, ordena que qualsevol gestió tècnica la facin directament amb el personal administratiu de la FCF, o, i, si aquestes persones no poden o saben respondre, serà l’òrgan federatiu competent qui contestarà.

EL SILENCI COM A CONTESTACIÓ

El director Latorre demana explicacions al secretari general en diverses ocasions del perquè d’aquestes actuacions sense el seu coneixement previ, que li impedeixen treballar tenint contracte en vigor i, Camacho, tot i que ‘es va posar a disposició’ de Latorre per whatsapp, no ha tingut temps per contestar-li a les seves preguntes i ja n’han passat dos setmanes.

Quines són les raons d’aquesta actuació? Ningú diu el perquè. El que se sap és que el director Latorre ha rebut aquests dies constants suports del personal intern i extern de la FCF, i de la majoria de membres de comitès i comissions.

INGRÉS A LA REIAL ORDRE AL MÈRIT ESPORTIU

I atenció, perquè s’han produït ja dimissions de càrrecs importants en comités i comissions solidaritzant-se amb Latorre i es preveu que s’incrementi el seu nombre els propers dies o setmanes a mesura que es vagi coneixent la realitat dels fets.

Aquest prestigiós jurista és reconegut en la seva activitat professional, tant a nivell català, com estatal i internacional, al punt que està actualment a la taula del Consell Superior d’Esports la sol·licitud, que han presentat importants institucions catalanes i estatals, perquè li sigui concedit l’ingrés a la Reial Ordre al Mèrit Esportiu.

Curiosament, per aquest reconeixement compta amb la carta de suport exprés de la pròpia FCF, sent president Soteras.

Latorre és conegut també per garantir al màxim, davant de qualsevol persona, la independència i autonomia dels comitès disciplinaris i els d’ètica esportiva en la resolució dels seus expedients, i per preocupar-se per la formació i millora contínua de tot el personal vinculat a la seva àrea. Tot i això, Soteras, Calle i Camacho, el trio la-la-la sembla que consideren que no és útil disposar d’una persona amb aquestes característiques a la FCF.

Però la purga no s’acaba aquí. En els propers dies, continuarà…. Tindrem sorpreses important.

The post Soteras, Calle y Camacho o el ‘trio la-la-la’ appeared first on FutbolCatalunya.com.