Llàstima que la Federació Catalana de futbol no hagi utilitzat l’streaming’ per a oferir el judici que el seu president Soteras ha hagut d’afrontar per presumpte delicte d’‘injúries i calúmnies’ a l’exsecretari general, Oriol Camacho davant una jutgessa que ha anat per feina.

Hi haurà una segona part (23 juliol), ja que encara han de declarar el querellat Soteras i el director José M. Calle per a, posteriorment, conèixer-se la sentència final.

Al llarg d’aquest dijous 16 van comparèixer el querellant Oriol Camacho, el querellat Soteras i els testimonis de l’actual secretari Garrido i de l’excandidat a la FCF, Alejandro Talavera.

LA JUTGESSA NO ESTÀ PER A XIMPLERIES

L’‘exhibició’ de la jutgessa Calvo Resel va ser majúscula. Desconeixem, per descomptat, la seva decisió final perquè encara no té tota la informació, però la seva practicitat i la seva clarividència marca un camí que tant de bo assumissin altres jutjats.

Poc li va importar que el seu treball es veiés interromput per un altre cas que va haver d’ajornar, inicialment, per incompareixença d’un testimoni. Va reprendre la feina, quan va poder, i va tirar endavant amb les dues causes.

En la vessant referent a Soteras-Camacho, poques ximpleries. Fins a tres ocasions li va haver de demanar al federatiu Sergi Garrido (amb títol d’advocat) que es referís a la seva persona amb el degut respecte que marca el ‘vostè’. Tres.

Que a algú amb la suficient formació, se li hagi de reprendre per semblant ‘suficiència’ hauria d’equivaler a alguna cosa més que una ‘estirada d’orelles’. Tampoc val la pena entrar en algunes respostes on només es destil·la la seva genuflexió i el seu servilisme depriment. Més val passar paraula. Ja que per sobre d’ell només està Soteras, segons diu Garrido, queda clar el grau de respecte a l’organigrama de la ‘Fede’.

BARBANCHO I LES ‘IMPERTINÈNCIES’

Mentre Garrido rebia la seva dosi de ‘pal’, a l’advocada de la FCF, la il·lustre especialista en Drets de sang, drets de Trànsit i firma il·lustre del periodisme, Maria Barbancho, també li va tocar el ‘regal’ de la jutgessa. En diverses ocasions se li va recordar el qualificatiu d’impertinent a les seves preguntes alhora que se li va impedir diversos interrogants del seu interrogatori que només podien portar a confusió.

La jutgessa no va caure en aquest laberint de comptar moltes coses per a no dir res: ‘va tallar’ als dos advocats en sec, va repreguntar davant la dificultat per a expressar alguna qüestió dels lletrats i va tornar a citar a les parts per al pròxim 23.

Tant de bo aquestes idees tan clares i directes de la magistrada es poguessin contagiar també al Jutjat 2 de Sabadell on s’instrueix el cas per presumpta falsificació de signatures i identitat.

SOULE, ROBATORI, CALÚMNIES, INJÚRIES I DECLARACIONS

Recordem que Oriol Camacho, totalment desvinculat ja de la Federació Catalana, va ser acusat per Soteras en diferents mitjans afins on mai se li discuteix. Per descomptat, Camacho es va veure obligat a exercir dret de rèplica, però les presumptes calúmnies i injúries sempre es recordaran.
Una dada més: la pena demandada per la part acusadora demana 1 ANY I SIS MESOS de presó per calúmnies i 15.000€ per mal moral i reputacional.

DIARI L’ESPORTIU DE CATALUNYA

“Quant al robatori, va ser la nit del 31 de desembre. Van remenar diversos despatxos, i el que és raríssim és que no es va remenar el despatx del secretari general. No és estrany? Ni hi van entrar. I d’aquest robatori, els Mossos mai més ens han dit res. A més, aquell dia les càmeres no van funcionar. Qui tenia contacte amb l’empresa de seguretat era el secretari general”. Aunque esa declaración podría parecer ambigua, resulta evidente que el acusado atribuyó a mi representado participación en el robo. Así, cuando el entrevistador cuestionó al Sr. SOTERAS sobre lo que insinuaba, el querellado respondió:  “Aquí ho deixo. Ell era qui tenia el contacte amb l’empresa i el fil directe amb els Mossos. No dic res més”.

“No, no. (Camacho) està de baixa. Ell continua sent el secretari general d’aquesta casa. El futbol català li continua pagant els 167.000 euros anuals que cobra. Es parla molt del meu sou, i aquest senyor cobra igual o més.  Però ja ho dono per ben emprat, perquè com a professional és bo. Una altra cosa és que a partir d’aquest moment sigui recomanable per a qualsevol institució. Queda marcat de per vida. Crec que no pot anar enlloc més”. 

DIARI LA VANGUARDIA

“Tant de bo els Mossos d’Esquadra haguessin tingut la mateixa energia que quan ens van entrar a robar el 31 de desembre per endur-se documents del cas Soule. Els Mossos haurien de mirar per què van fer un forat a la paret i per què van entrar al meu despatx i al del senyor Calle. És curiós que no van entrar en el del senyor Camacho, que és qui més informació té”. 

EL MATÍ DE CATALUNYA RÀDIO

“Jo entenc que l’únic que podien estar buscant era documentació. I prou. Perquè no van… Només van anar a remenar dos o tres despatxos. Per cert, al despatx del secretari general no van ni entrar-hi. Per tant, És raro, eh? Que al despatx del secretari general, que és el despatx on hi ha d’haver més informació, i que no hi posin ni els peus. Però Bueno. Van entrar. Lo que si li asseguro que no vaig tirar la paret a terra. Sembla ser que hi ha una informació que ho diu. Doncs no, no vaig ser jo. I lo que van fer es remenar, buscar, i evidentment, es van emportar documentació. I sempre documentació lligada amb el Cas Soule”.

TALAVERA, UNA ANÈCDOTA

Finalment: va reaparèixer a la citació judicial, via videotrucada, l’excandidat ‘missing’, Alejandro Talavera. Després d’assegurar que fa “5 o 6 anys” que no parla amb Soteras, va fer tot un curs de mala memòria.

Segons l’expresident del Cornellà, actualment a l’‘atur’ esportiu, va mantenir tres reunions (una a casa seva) amb l’exsecretari Camacho durant el procés electoral encara que més per l’interès de l’empleat que pel seu. Encara més, la informació privilegiada que li ‘regalava’ Camacho ni la va mirar encara que li pogués interessar per a la seva campanya. Tampoc va dir (ni se li va preguntar) per les seves reunions amb el director Calle i se’n va sortir, com va poder, quan li van recordar que en els comicis del 2023 va ser ‘inelegible’ ja que li van deixar una desena de companys (futurs directius) per deslleial. Una pura anècdota.

The post Soteras-Camacho i la fermesa de la jutgessa appeared first on FutbolCatalunya.com.

A la Federació Catalana de Futbol hi ha coses que no fallen mai. Quan el problema és esportiu, silenci. Quan el problema és institucional, evasives. Quan el problema és de transparència, expedient incomplet. I quan algú explica el que passa, cap al jutjat.

‘Can Soteras’ torna a tenir la mà molt ràpida per moure papers judicials. L’últim nom que apareix en aquesta nova tongada és el d’Óscar Benítez, exconcejal de l’Ajuntament de Barcelona i criminalista. Contra ell s’ha presentat una conciliació impulsada per una llarga llista de noms federatius que faria gairebé una alineació sencera amb banqueta inclosa.

PAPERETES JUDICIALS DE SOTERAS A CÀRREC DEL FUTBOLCAT

Hi són José M.Calle, director, l”extraordinari’ Sergi Garrido, secretari general, Joan Estuch, cap de presidencia i el seu antecessor, Alberto Prieto. Continuem: Montoliu, assessor ‘transcomunicador’ del president, Juan F. Muñoz, delegat de Tarragona i Beatriz Hurtado, subdelegada de Tarragona.

La llista és molt llarga: Daniel Parra, delegat de Barcelona, Carlos Lopa, delegat del Vallès Oriental; Alejandro Guerrero, la ‘Bomba’ del vicesecretari; Jesús Manchado Villena, cap de compres; Jesús Manchado Lozano, cap de recursos humans; Miguel A. Esquerré, directiu; Susana Puell, directiva; Josep Maria ‘Mossèn’ Espasa, vicepresident; Gemma Deumal, competicions; Xavier Alís, alcalde de Linyola; Agustín Velasco, delegació de Girona, i Joan Soteras Vigo.

Por una Democracia saludable.

Como ya he comentado alguna que otra vez, la corrupción es poliédrica, tiene muchas caras algunas de ellas muy sibilinas como el hecho de presentar querellas para acallar a los disidentes, eso si, con dinero de otros, y con la única pretensión de…

— Òscar Benitez (@oscar_benitez_b) May 6, 2026

TOT L’APARELL FEDERATIU. O GAIREBÉ TOT

La imatge és potent: una Federació sencera, o una part molt significativa de la seva estructura directiva i professional, activant la via judicial contra una persona vinculada a l’entorn d’Isern. Cadascú que tregui les seves conclusions.

Però Benítez no és l’únic. Soteras, Calle, Garrido i la mateixa Federació també han anat contra Miguel Ángel Galán, president de l’Associació Democràcia i Transparència en l’Esport. I. com a corol·lari, contra Oriol Camacho, exsecretari general de l’FCF.

En aquest cas, per unes manifestacions fetes el passat 20 de gener a la Comissió d’Esports del Parlament de Catalunya. Sí, al Parlament!. No en una sobretaula, no en una piulada escalfada, no en una tertúlia de bar sinó davant diputats, en una compareixença institucional sobre el funcionament de la Federació. Sembla que a l’FCF tampoc li agrada gaire que les explicacions arribin a la cambra catalana.

La jugada, en el fons, és coneguda: qui parla, rep; qui incomoda, rep; qui posa llum sobre determinats episodis federatius, rep. I qui no comparteix el relat oficial, també rep.

QUI PAGA TOTA AQUESTA FESTA JUDICIAL?

Tot això ho signa María Barbancho, lletrada de la Catalana i persona amb vincles familiars molt propers amb Soteras -desconeixem si actualment encara manté aquest vincles, ni ens interessa). Tant propers com per compartir pollastres a l’ast els diumenges (s’entén la metàfora…).

Oficialment no se sap qui paga tota aquesta festa judicial. Extraoficialment, la intuïció fa temps que juga de titular. Potser algun club, si encara en queda algun amb ganes de preguntar, ho podria plantejar a la pròxima Assemblea General.

UN PUNT DE DÉJÀ-VU

La cosa té un punt de déjà-vu. Soteras havia dit en diversos mitjans que ja no posaria més accions legals. Una altra frase per emmarcar. O per arxivar directament al calaix de les promeses federatives que duren menys que “las pochas con todos sus sacramentos” que demana habitualment el quasi octogenari president.

A més, la Federació sembla oblidar un precedent molt recent i molt incòmode que vam informar aquí a futbolcatalunya.com, el cas de Juanjo Isern. El Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona ja va arxivar una querella de Soteras per injúries i calúmnies i va recordar que hi havia una investigació penal oberta a Sabadell per la possible falsedat d’actes notarials utilitzades per emetre vots en les eleccions a la presidència de la FCF.

El jutjat va venir a dir una cosa força elemental: si hi ha fets investigats judicialment, parlar-ne no és automàticament delicte. I expressions similars a les que ara tornen a molestar la cúpula federativa van quedar emparades per la llibertat d’expressió.

Però a la FCF això sembla que no li importa gens. Es prova una vegada, es prova una altra, i així fins que algú calli, es cansi o es quedi sense recursos per defensar-se.

El TCE, A LA CUA ESPERANT PAPERS

I mentre l’aparell federatiu es mou amb diligència quan es tracta de portar gent als jutjats, el Tribunal Català de l’Esport ha hagut de tornar a picar a la porta per reclamar documents.

El cas és el de l’àrbitre Antonio Lopo Castillo. El TCE ha emès un segon ofici, de data 6 de maig, en què deixa clar que la FCF no ha aportat la documentació requerida i que l’expedient administratiu continua incomplet.

Traducció: quan toca acusar, molta pressa; quan toca entregar l’expedient complet, calma federativa i que l’àrbitre sancionat es foti.

I el Tribunal Català no ho diu amb una carícia. Adverteix que, si la Federació no completa la documentació, podrien derivar-se responsabilitats qualificades com a infraccions molt greus segons la legislació esportiva catalana.

‘PASSEN’ TOTALMENT DEL TRIBUNAL CATALÀ

Això ja no és una anècdota. És un patró. La FCF exerceix funcions públiques delegades. No és el menjador de casa de ningú, encara que s’ho pensin. Decideix sobre competicions, sancions, llicències, recursos i carreres esportives. Quan tramita un expedient disciplinari, ha de fer-ho amb garanties.

I quan el TCE demana papers, els papers s’envien. Complets. Ordenats. I sense fer perdre el temps a ningú.

I BERNI ÁLVAREZ? UNA FOTO, SI US PLAU?

Però la realitat és tossuda: expedients incomplets, conciliacions, amenaces judicials i un clima permanent de conflicte.

Mentrestant, el Departament d’Esports de Berni Alvarez continua mirant-s’ho des de la barrera. Molta institucionalitat, moltes fotografies, moltes paraules sobre bon govern, però davant la FCF de Soteras la intervenció pública continua sent la mínima imprescindible. O ni això.

El futbol català fa temps que arrossega massa problemes fora del camp. Els clubs tenen prou feina per sobreviure, formar jugadors, pagar quotes, quadrar pressupostos i competir cada cap de setmana. I, mentrestant, la Federació que hauria d’estar al seu servei dedica energies a querelles, conciliacions i batalles institucionals.

Un model que prefereix el jutjat a l’explicació. La pressió a la transparència. L’expedient incomplet a la rendició de comptes. I el silenci dels clubs a una assemblea incòmoda. Sinó, com és que Calle fa la Convenció de clubs de fútbol sala online? Miau…

The post Soteras continua repartint paperetes judicials appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest dimarts 28 pot obrir-se la primera finestra pública sobre un escàndol que ha anat guanyant volum a força d’inacció. La CUP, ERC i En Comú Podem porten a la comissió les demandes de compareixença que posen sobre la taula la seqüència -i la responsabilitat- de l’Administració esportiva en la gestió de les denúncies sobre les eleccions de la Federació Catalana de Futbol.

Les denúncies, presentades davant el Tribunal Català de l’Esport per Camacho (l’encara secretari general) i Galán (el president de CENAFE i de l’Associació Democracia y Transparencia en el Deporte), van quedar sense resposta durant divuit llargs mesos. No només no responien als denunciants, tampoc ho feien a mitjans com futbolcatalunya.com. Un exemple de transparència… Va haver de ser el Síndic de Greuges qui va exigir explicacions al Govern i va accelerar els terminis; aquell requeriment ha acabat pressionant perquè la qüestió arribi ara al Parlament.

LA COMPLICITAT D’ABEL GARCÍA

Abel García, Secretari General de l’Esport i màxim responsable polític del Tribunal, segur que aportarà més llum al Parlament de com pot ser que una denúncia estigui guardada en un calaix quasi dos anys. I, a més, hagi d’acabar destituint quasi tots els membres del TCE perquè obrin expedient i el paralitzin al minut per una suposada prejudicialitat penal que els juristes no veuen per enlloc. Per cert, s’ha interposat recurs contra la suspensió del procediment, segur que el Tribunal informarà puntualment a aquest mitjà.

L’estratègia guvernamental de deixar prescriure les infraccions, no ha funcionat. Ara, es paralitza l’expedient i s’expedienta al denunciant (Camacho) perquè tingui feina a defensar-se i vagi amb compte en no autoinculpar-se. El que menys importa a aquest nou Tribunal, com al d’abans, és conèixer la veritat. Perquè el Tribunal no mana, mana el polític i el polític ja sabem quina samarreta porta.

QUÈ PODEM ESPERAR DEL PARLAMENT?

Si la votació prospera, la Comissió podrà citar formalment els noms proposats i exigir documentació i explicacions públiques: què va fer, quan i amb quina celeritat la Generalitat; quines diligències va obrir la Secretaria General d’Esport; i per què, segons els impulsors parlamentaris, moltes alertes van ser ignorades pel Govern fins a la intervenció del Síndic.

El Parlament, davant la gran quantitat d’evidències que tindrà ocasió d’escoltar, podrà demanar de nou la dimissió de Soteras i la seva Junta i exigir al Govern que actuï amb fermesa d’una vegada, enlloc d’actuar de comparsa.

Aquest dimarts, a les 15 h, sabrem si el Parlament exemplifica la pressió institucional o si la qüestió queda novament a l’espera que els clubs prenguin la iniciativa.

The post El frau electoral de la FCF es debat aquest dimarts al Parlament appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’encara secretari general Oriol Camacho s’atreveix a denunciar actuacions “inconfessables” de Soteras, Calle i d’altres treballadors en el procés electoral. I ho va fer per acabar amb el presumpte ús i abús de les VISAS per a dinars, comunions i festes de guardar en campanya electoral per part d’uns quants delegats i pagaments de les actes notarials a “casa Simón” per un no treballador de la FCF. (segons Camacho).

Es diu que en una notaria de Sabadell fan preus especials per a tots els clubs i federats de Catalunya.

EL MISTERI DE L’ESTRANYA PARELLA

Amb un parell de pebrots, els quals tant li agraden a Soteras i no sabem si amb una bona copa de ‘Chinchón’ i els millors ‘sagraments’ al millor estil Izarra, Oriol Camacho va iniciar el seu particular “Tour” de confessions i penediment. Se’n va als Mossos, al Jutjat d’Instrucció de Sabadell, als mitjans de comunicació i, com si es tractés d’una plaça de bous braus, acaba la seva feina capgirant l’arena amb dues orelles i la cua. La traca final arriba a la Oficina de Presidència de la Generalitat, amb la consellera ‘amiga’ de Soteras, Laura Vilagrà.

I perquè ningú li digui a Camacho que és un mentider, s’emporta les millors “armes de matar” (que no “catanes”) per la seva confessió: documents, e-mails i àudios per donar i vendre. És clar, algun dels protagonistes dels àudios podrà dir que no és la seva veu amb allò tan de moda com és la intel·ligència artificial.

ON ESTAN LES PROVES ‘HONORABLE’ SOTERAS?

Soteras ja ha dit públicament que ja tenen totes les proves per demostrar que el que diu Camacho és fals. Ànim, ‘honorable’ Joan, “al toro”! Els Mossos i la jutgessa volen aclarir-ho ja.

Aquí comença el misteri. Si la “parella” Soteras i Calle ha enviat a casa seva més de 30 extreballadors de forma improcedent, com és possible que al secretari general Oriol Camacho, no se li hagi obert ni tan sols expedient disciplinari… per allò de “transgredir la bona fe contractual” que diu el Conveni Col·lectiu, etc… Perquè el que s’ha dit, com a mínim, sembla molt greu, oi?

Diran que no podien fer-ho perquè Antifrau el va nomenar “testimoni protegit” per la Llei que protegeix els ‘informants’ per no patir represàlies de cap mena a la feina.

GARRIDO INTENTA TREURE PIT A L’ASSEMBLEA

Però sorprèn més, ja que el flamant vicesecretari Sergi Garrido, que coneix molt bé el sumari del jutjat d’instrucció a Sabadell, va recordar a l’Assemblea als clubs amics i no amics que ara mateix “el seu cap” Camacho ja no és testimoni protegit. Com que Garrido ha participat en els expedients d’acomiadament dels seus ex companys, segur que podria donar les raons. Però ho va deixar per a la propera Assemblea.

Si això és cert, per què aleshores no s’atreveixen a fer fora al secretari general, que els ha deixat amb les vergonyes a l’aire, o almenys ho ha intentat, amb àudios que s’escolten molt millor que els de l’Izarra, i documents de tots els colors. Àudios a tots els escenaris: a les oficines del carrer Sicília, a reunions de junta, a dinars, sopars, etc… No sabem si també algun s’ha enregistrat al bany. Per si algú pensa que “quan es canta, ho fan en funció de l’hora del dia”.

TÉ MÁS ÀUDIOS COMPROMETEDORS CAMACHO?

O hi ha temor que Camacho tingui més àudios, que no tinguin res a veure amb el procés electoral, però que serveixin per dirigir una pel·lícula de Netflix sobre el dia a dia a l’illa de Sicília? Perquè diuen que acomiadar gratis és possible en casos així…  I Camacho, de llarg, és el que més guanya de tothom.

O se’ls ha passat el termini de prescripció de 60 dies i ja no ho poden fer gratis? Segur que els assessors jurídics de la FCF ens podran donar les explicacions oportunes. Tant esforç per acomiadar administratius i administratives pagant diners, i ara prefereixen no fer fora Camacho ni gratis. Hauria estat bé que l’Assemblea hagués conegut les raons.

The post Per què la parella ‘diabòlica’ no acomiada Oriol Camacho? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ens situem a l’octubre 2019: Joan Soteras nomena José M. Calle, director de la Lliga Catalana de Futbol Sala, com a adjunt a la presidència. En una carrera meteòrica d’unes quantes setmanes, primer decideix pujar-lo a administrador general i, després a director general, amb un interessant contracte d’alta dirección.

A més, li dóna el comandament total en recursos humans, administració, comptabilitat i moltes altres coses i el que calgui, simultaniejant tot això actualment amb el seu càrrec al futsal de la RFEF, i acollint-lo de nou per ‘ajudar’ al bon govern del futbol sala estatal.

CALLE MULTIPLICA ELS SEUS CÀRRECS

Per a aquests nomenaments, Soteras ha tingut sempre en compte l’experiència i l’irreprotxable currículum vitae del seu nou director general; per descomptat, no hi ha ningú que el superi ‘en mèrits’ per a funcions tan importants.

Un cop aposentat al seu lloc, el director general decideix posar en marxa ‘els seus moderns’ mètodes de treball en recursos humans i potser es comptabilitzi a la seva etapa més acomiadaments, cessaments, no renovacions de contractes, que en els últims 50 anys de la FCF.

Ja portem gairebé 12 treballadors “descansant” a casa els darrers mesos… , si no ens fallen els comptes, sense comptar els directius que han estat també cessats en les seves funcions en els dos darrers anys, i algunes baixes mèdiques per temes de salut mental d’alguns dels seus treballadors.

MÉS ACOMIADAMENTS QUE EN 50 ANYS A LA FCF

Alguns pares o mares de família, ja hi són al carrer, amb acomiadaments disciplinaris, amb indemnització a zero euros, tot i que fa molts anys que treballaven en principi de manera modèlica a la FCF.

Segons fonts jurídiques laborals consultades per futbolcatalunya.com, la majoria d’aquests acomiadaments seran considerats nuls o improcedents i la FCF haurà de fer front a quantioses indemnitzacions, que, a la pràctica, hauran de pagar els clubs de manera indirecta. Tenim l’exemple de l’anterior assessor jurídic de la FCF, costant-ne el seu cessament a la FCF gairebé 200.000 euros, de moment…

ADÉU A JAVIER LATORRE

També aquesta Redacció té coneixement de l’ambient d’angoixa que s’ha instal·lat entre alguns dels treballadors del carrer Sicília i de les delegacions territorials davant aquests nous mètodes. Amb la més moderna tecnologia de control i supervisió, i facilitant, com no podia ser d’una altra manera, un ambient distès per treballar en les millors condicions possibles pel futbol català.

La darrera intervenció de Soteras, del director Calle i del secretari general Camacho, amb el Javier Latorre, ha superat qualsevol de les expectatives anteriors. Sent perfectament coneixedors de la greu desgràcia familiar que ha patit aquests darrers dies, el 5 de setembre passat decideixen donar-li a més una ‘grata notícia’.

Això sí, i estant en el seu dret de fer-ho, acorden no renovar-li el contracte que té com a director de comitès disciplinaris i comissions (ètica esportiva, antiviolència, mediació, integritat, protecció del menor, reglamentària) i de l’àrea de compliment normatiu.

18 ANYS DE SERVEI AL CARRER

Tot i que fa gairebé 18 anys que és a la casa en diferents llocs, tots de manera altruista, excepte en els darrers sis anys que va ser contractat per la FCF per Andreu Subies i per Joan Soteras (Latorre va començar amb Jordi Roche en antiviolència, va seguir amb Casals com a president del Comitè d’Apel·ació (nou anys), amb Subies en 2 mandats, i ara, també amb Soteras, 1 mandat i 9 mesos), però el cessament ara ho fan amb un mètode totalment nou.

Ho fan només uns dies abans de la finalització del seu contracte, sense que ningú s’hi posi telefònicament amb contacte amb ell i puguin explicar-li quines són les raons de la decisió. Tampoc cal que ho facin, però les formes sempre són importants i més quan no hi ha dubtes sobre el irreprotxable full de serveis de l’afectat per aquesta irresponsable decisió i que tants anys ha dedicat a la casa amb resultats molt positius i reconeixements exprés de clubs i federats.

CAMACHO COMPLEIX ORDRES

Explicarem el nou mètode per fer la notificació d’aquesta decisió amb Latorre. Oriol Camacho, secretari general de la FCF, en lloc de parlar directament amb ell, com a persona afectada, decideix trucar el dilluns 5 de setembre als principals col·laboradors de Latorre i els diu que no renovaran el contracte del seu director.

Els col·laboradors li mostren la seva incredulitat, no entenen res i li demanen que parli amb Latorre, directament; posteriorment, Camacho envia un whatsapp al director ‘posant-se a la seva disposició’ per ampliar informació i, més tard, el departament de compres de la FCF li envia un correu dient que “és voluntat de la FCF no renovar-li el contracte que finalitza uns dies després”.

CADENA D’ERRORS

L’endemà, el 6 de setembre (encara amb contracte en vigor i sense haver estat cessat), Camacho dóna l’ordre de tallar-li el compte de correu electrònic (segur que seguint instruccions d’algú). A la vegada, impedeix l’accés als seus correus i documentació, i fa enviar a les secretàries dels comitès i comissions un correu a tots els seus membres (advocats majoritariàment), ‘impedint tàcitament’, que aquests contactin amb el seu director ‘encara no cessat, per a sorpresa de tots que reben aquest correu.

A més, ordena que qualsevol gestió tècnica la facin directament amb el personal administratiu de la FCF, o, i, si aquestes persones no poden o saben respondre, serà l’òrgan federatiu competent qui contestarà.

EL SILENCI COM A CONTESTACIÓ

El director Latorre demana explicacions al secretari general en diverses ocasions del perquè d’aquestes actuacions sense el seu coneixement previ, que li impedeixen treballar tenint contracte en vigor i, Camacho, tot i que ‘es va posar a disposició’ de Latorre per whatsapp, no ha tingut temps per contestar-li a les seves preguntes i ja n’han passat dos setmanes.

Quines són les raons d’aquesta actuació? Ningú diu el perquè. El que se sap és que el director Latorre ha rebut aquests dies constants suports del personal intern i extern de la FCF, i de la majoria de membres de comitès i comissions.

INGRÉS A LA REIAL ORDRE AL MÈRIT ESPORTIU

I atenció, perquè s’han produït ja dimissions de càrrecs importants en comités i comissions solidaritzant-se amb Latorre i es preveu que s’incrementi el seu nombre els propers dies o setmanes a mesura que es vagi coneixent la realitat dels fets.

Aquest prestigiós jurista és reconegut en la seva activitat professional, tant a nivell català, com estatal i internacional, al punt que està actualment a la taula del Consell Superior d’Esports la sol·licitud, que han presentat importants institucions catalanes i estatals, perquè li sigui concedit l’ingrés a la Reial Ordre al Mèrit Esportiu.

Curiosament, per aquest reconeixement compta amb la carta de suport exprés de la pròpia FCF, sent president Soteras.

Latorre és conegut també per garantir al màxim, davant de qualsevol persona, la independència i autonomia dels comitès disciplinaris i els d’ètica esportiva en la resolució dels seus expedients, i per preocupar-se per la formació i millora contínua de tot el personal vinculat a la seva àrea. Tot i això, Soteras, Calle i Camacho, el trio la-la-la sembla que consideren que no és útil disposar d’una persona amb aquestes característiques a la FCF.

Però la purga no s’acaba aquí. En els propers dies, continuarà…. Tindrem sorpreses important.

The post Soteras, Calle y Camacho o el ‘trio la-la-la’ appeared first on FutbolCatalunya.com.