El davanter gavanenc de la FE Grama Fran Orellana va camí de consumar una gran temporada en la seva estrena com a jugador colomenc. Un complet historial com a futbolista des que sortís de Gavà. Atenció al seu historial formatiu a Primera Catalana (Viladecans, Rubí, Vista Alegre) i enlairar.se a Tercera (Manresa, Castelldefels, Vilassar) ara sembla que ha trobat el seu lloc a Sta. Coloma.

Amb 9 gols anotats, a només 2 de la seva millor marca com a mariner el curs passat, Fran ha aparegut a temps per a retornar als de Roberto Morales a zona de privilegi. Els tres punts enfront del colíder Badalona són vitals.

LA FE GRAMA, PROTAGONISTA

Arribeu al derbi contra el líder en el millor moment amb dinàmica de la temporada. Com afronta l’equip aquest partit?

De forma immillorable. Crec que encadenar tres victòries seguides a tercera federació és complicadíssim. Així estem ara, tot el que costava més al principi ara està sortint i els resultats estan arribant.

Personalment, si no vaig errat, ara mateix ets màxim golejador de l’equip. Com valores la temporada fins ara?

La veritat és que molt content. Sempre he anat una mica de menys a més i els davanters vivim una mica dels gols. Al final, tot i que quan entra una pilota, entren totes, ara es una mica el que m’està passant.

“CONTRA UN POTENT BADALONA HEM D’ESTAR PERFECTES”

Què li veus ara a l’equip que li ha permès encadenar aquesta bona dinàmica en comparació a fa dos mesos que semblava que tot venia cap avall?

Crec que la dinàmica negativa anterior venia molt condicionada d’errors puntuals i que en el desenvolupament de cada partit l’atrapem molt. Ara crec que això s’ha revertit i que ara mateix som més pràctics, més sòlids, més consistents i que tenim més encert tant a escala defensiva com ofensiva i això s’està traduint als resultats.

El Badalona ara mateix és el líder empatat amb el Manresa, però tots dos estan allà al capdavant de la classificació. Què creus que farà falta per competir-los i poder sumar els tres punts a casa?

Crec que hem d’estar al nostre millor nivell. Quan ja arribes en aquests moments de la temporada crec que no valen errors i si volem treure alguna cosa de profit i la victòria contra un potent Badalona hem d’estar perfectes, sense errors.

“ARA MATEIX SOM MÉS PRÀCTICS, MÉS SÒLIDS”

Els derbis al final sempre són especials. Des de dins del vestidor com es viu un partit així?

Afrontem la setmana amb la màxima il·lusió, amb la tranquil·litat d’haver guanyat tres partits consecutius, però l’exigència és màxima.

Al final, com tu dius, els derbis no es juguen, es guanyen i vosaltres a casa no podeu fer una altra cosa que sumar de tres en tres.

I en aquest cas jugar al Municipal davant de la nostra gent en un partit que tindrà una dimensió especial. És un partit amb una tensió competitiva diferent que no deixa de ser un derbi.

“DIUMENGE HI HAURÀ UNA TENSIÓ COMPETITIVA DIFERENT”

Què significa per tu en l’àmbit personal?

Al final, com a jugador i amant del futbol, aquests partits que tenen un plus sempre es viuen de forma més intensa i especial. Això et dona una mica més a cada duel, una mica més a cada pilota i esperem tots junts com aquí transmetre aquesta intensitat, aquesta passió a l’afició.

Com a davanter, podries dir que vius aquests partits amb una motivació extra?

Home, fer gols és important, però fer gols en aquest partit sempre és com una mica més especial, més, no sé, agrada més. No et sabria dir, però sí, la idea és, sigui jo o sigui qui sigui, que l’equip guanyi. Al final, és com gaudim tots junts.

“FER GOLS EN AQUESTS PARTITS SEMPRE ÉS ESPECIAL”

Quin paper creus que pot tindre la gent, l’afició, en un partit com el de diumenge?

Bé, crec que a tots els partits l’afició és importantísima. Crec que als jugadors que estem al camp ens dona una carrera extra, un esforç extra, però en aquests partits que ja es comencen a guanyar. Bé, s’acaba la temporada, són els partits que definiran una mica on acabarà l’equip i a més, en un derbi, crec que l’afició és essencial per poder aconseguir la victòria.

Les dues últimes, en l’àmbit personal, et marques algun objectiu concret per aquest final de temporada?

Bé, individualment, m’agradaria, com sempre, superar-me. L’any passat vaig fer 11 gols, doncs, si puc superar aquest any perfecte i si pot ser que sigui traduint en punts per la Grama, doncs molt millor.

“L’AFICIÓ ÉS ESSENCIAL PER PODER ACONSEGUIR LA VICTÒRIA”

I l’última, quin missatge li enviaries a la gent de Santa Coloma perquè vingui diumenge al camp i puguem gaudir d’un derbi amb una graderia que presenti un bon espectre?

El missatge és això, que ho donarem tot, que volem posar la FE Grama i Santa Coloma on es mereix i que crec que no hi ha millor escenari que amb un derbi contra el Badalona.

The post “Volem posar la FE Grama i Santa Coloma on es mereixen” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El futbol té una cara amarga que ningú vol veure. El 13 d’abril de 2025, al Municipal de Mollerussa, tot es va aturar per al Jofre Graells. Una mala acció, un ‘crac’ i la certesa que alguna cosa greu havia passat. “Em vaig voler enganyar a mi mateix i vaig tornar a saltar al camp”, explica el Jofre.

Va aguantar tres minuts més, fins que el genoll va dir prou a només deu metres d’on la seva família mirava el partit.

GRAELLS, SINÒNIM DE FUTBOL

Però el passat 8 de febrer, gairebé 300 dies després, la història va fer un gir. El Jofre tornava a disputar minuts en partit oficial. I allà, compartint vestidor i gespa, l’esperava el Miquel, el seu germà petit.

Aquesta és la crònica de dos germans units pel CFJ Mollerussa que, per fi, tornen a jugar junts. de “fotre gols” a no poder parar taula.. Una lesió de llarga durada és, sobretot, una prova mental. El Jofre reconeix que el canvi de vida va ser dràstic. “Al principi tens molts dubtes. Passes d’estar a un gran nivell i fotre gols a punta pala, a no servir ni per parar la taula”, confessa amb sinceritat.

El procés ha tingut moments molt durs. El davanter del Mollerussa explica que, quan la motivació fallava, es posava vídeos seus d’abans de la lesió per recordar quin jugador era i convèncer-se que tornaria.

300 DIES DESPRÉS, MIQUEL I JOFRE EN ACCIÓ

Mentrestant, el Miquel ho vivia des de l’altra banda. “He vist de primera mà tot el que ha patit i treballat cada dia. És un gran exemple tant per a mi com per a tot l’equip”, explica el petit dels Graells, orgullós de veure com el seu germà ha superat tots els terminis.

“El futbol va ser cruel: em vaig trencar a deu metres d’on estava tota la meva família. Sentir-me cridar allà va ser dur per a ells.”, diu Jofre Graells.

Aprendre a mirar des de la grada aquests 10 mesos han servit al Jofre per aprendre coses que no es veuen quan jugues cada diumenge. Es va perdre un viatge a Indonèsia i va haver d’adaptar la seva vida laboral, però també va canviar la seva visió del joc.

GERMANS I ‘RIVALS’ ALS ENTRENAMENTS

“He après a valorar la normalitat”, assegura. I també llança una reflexió per a l’afició: “Des de dalt es veu molt fàcil i la gent xerra molt. Però quan estàs a baix, t’adones que el futbol és molt més complicat del que sembla des de la grada”.

El retorn del Jofre el dia 8 no només és una gran notícia per al club, sinó que recupera una dinàmica única al vestidor: la dels germans Graells.

Com es porta compartir equip a 3a RFEF? “És molt divertit, jo soc un dels veterans i dels capitans, però ell em veu com el seu germà i és molt caparrut, fa veure que no m’escolta“, explica el Jofre rient. La bona relació, però, no treu que hi hagi piques.

EL CFJ MOLLERUSSA, D’ENHORABONA

El Jofre explica una anècdota recent que defineix perfectament la seva relació: “L’altre dia a l’entrenament, el Miquel em va tirar un ‘canyo’. Jo li vaig respondre amb una puntada de peu, i ell me la va tornar. Ens vam mirar i ens vam posar a riure.”

Per al Miquel, no hi ha millor lloc per estar: Sempre havíem dit que volíem jugar junts i no hi ha millor club que el Mollerussa per fer-ho”. Tot i les baralles puntuals als entrenaments, s’entenen amb una mirada.

LA PROMESA DE L’ANESTÈSIA

Ara que ja ha tornat, el Jofre es permet explicar un secret del dia de l’operació. Fruit de l’anestèsia, va fer una promesa al doctor tot just despertar al quiròfan: “Li vaig prometre que aquest any seria el màxim golejador de la categoria”, recorda divertit. “Serà complicat, però allà queda”.

El diumenge 8 de febrer, quan va entrar al camp, no va tenir por. Ni rastre del dolor d’aquell 13 d’abril. “L’adrenalina fa que t’oblidis de tot. Només tenia ganes de gaudir”.

Si el Miquel hagués de definir aquests 10 mesos en una sola paraula, ho té clar: “Perseverança”. El Mollerussa recupera el seu capità, però els Graells recuperen el seu soci. I la 3a RFEF ja està avisada: tornen a jugar junts.

The post Els germans Graells o 10 mesos de lluita per tornar a somriure appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb més de 20 anys als camps de futbol, en equips des de l’Alzamora i la Damm passant per Barcelona com Mallorca B, Sant Andreu i, especialment, Cerdanyola i Martinenc, Pitu Plazuelo se’n va. Després de tota la seva vida entre Nou Barris i Sant Andreu, ara li espera el Pais Valencià amb la seva dona i el gol més important de la seva vida, el seu fill.

Es jubila diumenge? Digui’ns que no.

Sí, ho deixo. La decisió no és perquè no vulgui acabar el projecte. De fet, després de la lesió tan greu que vaig tenir a Cerdanyola, -alguns van dir que no tornaria a jugar- va aparèixer l’ego que tenim tots una miqueta i em va dir que no mereixia sortir així sinó dins del terreny de joc.

APLAUDIMENT MAJÚSCUL PER A PITU

I va arribar la trucada de Toni Carrillo?

Sí. Amb Toni sempre hem tingut una relació d’amor i el contrari, perquè en moments ens hem separat. Me’n vaig anar a Vilassar, vaig tornar… després Cerdanyola i, quan apareix el projecte del Martinenc, em va dir que si volia formar part d’aquest projecte. La veritat és que al Martinenc li tinc molta estima perquè ja havia estat en una altra etapa i era com tancar el cercle, un club prop del meu barri.

‘Només’ té 38 anys, a on va?

No me’n vaig per un tema d’edat ni perquè no em vegi amb força per a continuar jugant, és per un tema familiar. En el 2024 vaig ser pare, la meva dona és de València, ens hem comprat un pis a Ontinyent i creiem que per a la nostra unitat familiar el millor és anar-nos-en I, bo, jo he sol·licitat una excedència en el meu treball (director dels centres VivaGym) perquè m’estic perdent el creixement del meu fill, vaig a un ritme que la meva empresa actual no m’ho permet.

Però gens de futbol?

No, de futbol, a un 100% a nivell competitiu, res. Si torno a jugar algun dia és potser amb amics o en una categoria molt diferent del que som ara. Ara tanco ja aquesta etapa i, si algun dia em poso les botes, serà un mode amistós.

“NO ME’N VAIG PER UN TEMA D’EDAT”

I què farà el diumenge 1 de febrer ja retirat?

Doncs, el trasllat i gaudir del meu petit, perquè al final el nen ha començat a caminar. Soc un pare molt involucrat, ja que vaig tots els caps de setmana cap a Ontinyent i faig moltes bogeries. Potser m’aixeco a les 5 del matí per a arribar al camp del Martinenc a les 10 i després competir a les 12. He arribat a sortir divendres després de l’entrenament a les 10 de la nit per carretera per a arribar potser a les 2 de la matinada i poder gaudir del meu fill. Si es desperta durant la nit li faig un petó i em torno.

I ara que farà Toni Carrillo? I el Martinenc que farà ara? No hi ha ascens o què?

Sí, clar que viurà el play-off, segur. I després ja saps que els equips de Toni sempre competeixen, a casa són molt forts i en les eliminatòries tot pot passar. Aquesta Lliga Elit està molt igualada i hi ha equips històrics, equips de Tercera Divisió amb un nivell molt bo, és a dir que pot passar de tot.

Segur que molts ens recordem d’aquell cadet del FC Barcelona amb Piqué, Messi, Víctor Vázquez i, per descomptat, Pitu Plazuelo..

Correcte, sí, sí. De fet, l’altre dia em va dir VV ara que ‘em retiro jo i també te’n vas tu’!. Home, jo no seré president-entrenador, com és Víctor a Santa Coloma.

“SEGUR QUE EL MARTINENC VIURÀ EL PLAY-OFF”

Sembla una moda… Víctor Vázquez, Gerard Piqué…

Sí. La meva relació amb Víctor, part des de la Damm amb aquell camp de terra, el del cementiri de Sant Andreu, a la Bombonera. Petitó, petitó, abans d’anar-se’n fins i tot al camp de l’Horta.

Doncs, això, la generació dels presidents!

No crec. Si em toqués alguna cosa, igual invertiríem en futbol, però ara mateix jo no em veig en aquesta faceta. Aquell cadet sí que era bo, va ser el millor cadet de la meva vida. Teníem molt bon equip, la veritat que sí.

La màxima categoria per la qual ha passat ha estat Segona B, no?

Segona B. sí.

Ja no hi ha jugadors com a Pitu Plazuelo. Ja no hi ha jugadors com tu, hi ha un altre tipus de jugadors amb l’excusa del futbol modern. O es neix així o no hi ha res a fer. No continuarà lligat d’alguna manera com a tècnic o director tècnic?

VÍCTOR VÁZQUEZ, PIQUÉ, MESSI…

Suposo. Al final, quan has ‘mamat’ futbol ho portes aquí dins és una cosa innata i ens hem convertit en les persones que som. Aquesta convivència , aquesta disciplina o aquesta educació es troben a faltar. Jo em recordo d’arribar al camp de la Damm i saludar a tothom donant-li la mà, mirant-li a la cara… era diferent. Però bé, ara també n’hi ha menys vergonya. Nosaltres teníem més futbol de carrer, no hi havia cap cartell que posés prohibit jugar la pilota i avui dia el veus. És un futbol diferent amb joves de molt de talent.

No el molestem més: quin missatge li transmetrà aquest diumenge a l’afició?

Sobretot agraïment, perquè segur diumenge tindré aquí a la meva gent, a la família que ha passat moments en els quals un igual ha estat fins i tot fins a injust per ells. Segur que he pagat amb ells les meves frustracions i han estat en les bones i en les dolentes. També gràcies a l’afició, a les institucions que he defensat i que continuïn fent costat a clubs centenaris perquè no s’ha de perdre aquest futbol.

Pitu Plazuelo se’n va, però ha deixat el seu segell al futbol català i això no tothom ho pot dir. Li desitgem el millor.

Gràcies.

The post Pitu Plazuelo, un gran del futbol català penja les botes appeared first on FutbolCatalunya.com.

Comença 2026 i ho farà amb sabor agredolç al Nou Sardenya; només directius com el president de la RFEF, Rafael Louzán, i l’encara de la FCF, Soteras són tan maldestres que anteposen una norma a la voluntat de l’aficionat. I, davant aquesta situació el president del CE Europa, Hèctor Ibar, es rebel·la.

Si no hi ha miracle, que no n’hi haurà, el dissabte 10 de gener Can Dragó obrirà les portes als d’Aday Benítez. Mai hauria pensat Ibar que sota el seu mandat el primer equip hauria d’emigrar per capritx federatiu. Dos anys després d’arribar a la presidència, assenyala molt clar als culpables de semblant cacicada.

“NI LOUZÁN NI SOTERAS HAN FET RES PER NOSALTRES”

Li hem llegit i escoltat moltes vegades queixar-se per les decisions i comentaris de la RFEF sobre la injusta mesura de la gespa natural/artificial del Nou Sardenya, però mai ha posat el dit en el màxim responsable d’aquesta ‘cacicada’ que es diu Joan Soteras. Per què aquesta ’generositat’?

No, no, generositat, no ja que sempre ho he dit: ni la FCF ni en Soteras ens han ajudat res en aquest procés. Primer ens dirigim a la RFEF i ens van enganyar perquè van dir que ens ajudarien -m’ho va dir personalment el Sr Louzán davant testimonis en el 125 Aniversari de la FCF-. Ens va enganyar deliberadament.

“EL PRESIDENT DE LA RFEF ENS VA PROMETRE UN ANY DE MARGE”

Reiterem el nom del Sr Louzán.

Sí, jo soc molt clar. El Sr Louzán em va dir en diverses ocasions que empatitzava amb la nostra situació i que no podíem sortir del barri de Gràcia. A més, canviar la norma no podia, però que sí que ens donaria una temporada sencera de marge per a jugar al Nou Sardenya.

Quant al seu president de la Catalana?

Quant al president de la Catalana només puc dir que no ens ha ajudat tampoc i, encara que va dir que ho faria, no ho ha fet perquè no ha aconseguit res. Ells diuen que si que han fet coses, que és impossible canviar la norma. No ens hem sentit recolçats per aquesta FCF en aquesta història. Qui va inventar aquesta norma en el 2022 amb la Primera RFEF? Encara és l’hora que algú expliqui per què es va posar aquesta norma.

QUI VA INVENTAR AQUESTA NORMA EN EL 2022 AMB LA PRIMERA RFEF? SOTERAS, NO?

El Sr Soteras va ser el ‘pare’ de la criatura, la persona que va dir que a partir d’aquest moment seria una categoria seriosa…

Aquí volia anar a parar jo. Perquè això, amb el sr. Soteras com a responsable van crear aquesta norma que ens ha perjudicat molt a Arenas de Guetxo i a l’Europa, per exemple. Hem buscat empatia i van dir que la comissió dels clubs van votar que no ho admetien. Ens vam anar al CSD i tampoc ens van fer cas i ara estem al Contenciós amb una acció que encara no han dirimit els jutges. Nosaltres demanem la cautelar i ens l’han negat, però sobre anul·lar la norma encara no ha resolt.

Una pregunta que algun aficionat ha plantejat i no sabem contestar: per què no es retiren de la competició?

Això seria posar-li-ho molt fàcil. Vivim un moment únic i creiem, convençuts, que aquesta norma canviarà aviat o tarda. Aconseguirem el nostre propòsit, no seria molt coherent retirar-nos.

“ENS FAN FORA DE CASA NOSTRA”

Perquè quan vegem aquesta estrena davant l’At. Madrileño viurem un gran pas enrere.

Hem d’intentar que no sigui així. Ara com ara no ens respecten ni els horaris dels partits. A més que ens fan fora de casa nostra, ens fan anar a un camp que està lluny i amb horaris complicats (21 hores o 14 hores). Beneficiar-nos no ho farà, però haurem de fer un gran esforç.

Per què no conviden al Sr Louzán, que vingui de la mà amb Soteras a la llotja, i segueixi l’últim partit contra l’Alcorcón. Així veurà, en directe, l’ambientàs del Nou Sardenya i la ‘mala jugada’ que els faran?.

“CONVIDAR LOUZÁN CONTRA L’ ALCORCÓN? SÍ, PERÒ NO VINDRÀ”

Podríem convidar-li encara que Louzán ja és conscient del nostre ambient i molts equips han admès no estar acostumats a jugar amb aquests ambients. Fa més d’un any que no perdem a casa i, més enllà de la gespa, està l’ambient que es viu.

Per totes aquestes raons han de convidar Louzán perquè vegi les cares de la gent a la qual vol fotre, home!

No vindrà, crec, encara que no és mala idea convidar-ho contra l’Alcorcón, dissabte 10 de gener a les 14 hores. A veure què fem.

Gràcies, president, i clar desitjar-los millor any 2026 és impossible!

Tant de bo ens aproximem. Gràcies i Salut a tothom.

The post Ibar assenyala Louzán i Soteras per l’adeu al Nou Sardenya appeared first on FutbolCatalunya.com.

Quan parlem amb Xavi Bartolo encara no era oficial el seu nomenament como a president de l’At. Lleida. Havien decidit mantenir la notícia en secret fins passat el partit a Eivissa i ja és una realitat. Nou repte per a millorrar per a aquest històric futbolista de Bellvís que ha sabut destacar sempre on ha estat.

Admet errors en la gestió d’una entitat jove i d’un equip confeccionat contrarellotge, però ara es poden buscar encara solucions. I ho farà ja no com a director esportiu sinó com a president, com a màxim responsable. Per descomptat que ha viscut episodis ‘pitjors’ a la seva vida.

“CLAR QUE CAL MILLORAR MOLT”

“En aquest club s’està molt tranquil, et deixen treballar, és petit, tenim pocs anys d’existència, vam néixer del no-res i el portem entre poca gent. Hem vist moltes alegries i no ens podem queixar de res encara que aquesta temporada no hem fet res encara i hem de millorar. Volem la permanència i cal millorar perquè hem estat molt vulnerables en defensa, molt tebis, i, si ho som, és difícil de guanyar, cal ser més estables i millorar molt”.

Els últims partits poden tenir l’excusa de la mala sort encara que això no serveix.

Podríem dir això, però vam voler jugar la Copa RFEF per a agafar experiència i anar a la Copa del Rei. Van ser dos mesos intents, vam tenir moltíssimes lesions, vivim un calvari, anàvem amb 15 convocats. Ara necessitem atgurar-nos, reforçar-nos i tinc esperances; em dona coratge admetre-ho, ja que aquest grup no té un nivell extraordinari. Cert que hi ha 4 equips per davant molt forts, però la resta tots som iguals. Si millorem una mica en defensa, hi ha possibilitats per a cobrir l’objectiu.

“HEM VISCUT UN CALVARI DE LESIONS”

Fins avui han fitxat a Vargas i Cobos.

Cobos ja va ser inscrit i Vargas ho serà el 4 de gener. Necessitem algun reforç més enrere, i amb la lesió de croats de Carlos Mas i algun migcampista, ens obliga a reforçar-nos aquí. Aquest mercat d’hivern, no ens enganyem, és complicat, ja que la nostra marca tampoc és bona, estem en la cua del Grup 3, som conscients.

Parlar de 6/7 reforços és parlar d’una tercera part d’una plantilla. Això és molt!

No sé si arribarem a 7, però calculo que 5 o 6 sí que som capaços de fer-ho. A l’estiu vam tenir problemes perquè el projecte va arrencar tard i la gestió de la plantilla va ser complicada i ara toca corregir on hem estat més febles. Volem ser un equip més fiable.

“NECESSITEM 5/6 FITXATGES”

O sigui: dos defenses més, un migcampista i un davanter més… en principi.

Un central, sí, un pivot i un punta ja estaríem bé encara que, segons com es mogui el mercat, podem fer una cosa més interessant.

I, per descomptat, caldrà donar baixes.

Clar. Al principi vam fer una plantilla llarga encara que hem sofert moltes lesions que ens han limitat. És futbol, hi ha fitxatges i hi ha sortides perquè també els interessarà sortir. És el futbol, res nou.

“CAL DONAR-LI CONFIANÇA A GABRI”

No sabem quant temps es mantindrà Gabri a la banqueta, però mantenir-lo ara parla molt bé del director esportiu (ara president) per mantenir-li aquesta confiança i cal felicitar-lo a vostè.

Al final ja se sap que el més fàcil és canviar l’entrenador. Això és fruit dels mals resultats, evidentment, però cal veure el treball diari i la seva vinculació amb la plantilla. La meva experiència em diu que la majoria de vegades que es fa un canvi d’entrenador, no serveix. Tot es posa a la balança i es mira. Si arriba un moment que no s’aguanta, es canvia, però cal donar-li la confiança a Gabri.

“AMB NOMÉS UNA PORTERIA A ZERO ANEM AL DESCENS”

Rebre 27 gols és inacceptable. Per què?

Perquè hem estat molt febles en la nostra àrea en tots els sentits. Molts gols ens han superat per situacions de superioritat numèrica i això significa ser feble en conceptes. Amb 27 gols en contra no es pot guanyar, és inassumible; amb només una porteria a zero marxen cap al descens i això ho entén qualsevol.

L’estat de la gespa del Camp d’Esports pot millorar i, també, empitjorar!

Sí que pot empitjorar, sí, però és el que hi ha. Trigaria molt per a explicar les raons i no vull tampoc excuses perquè també està malament per als rivals. El més normal és que empitjori pel mal temps que patim, no és el problema principal.

“L’ESTAT DE LA GESPA NO ÉS EXCUSA”

Una curiositat: en el contracte de Xavi Bartolo figura alguna clàusula que segueixi que pot substituir al tècnic si li ho demana la directiva?

Normalment, no, ni tampoc és el meu objectiu encara que fa dos anys vaig agafar a l’equip des del principi. No obstant això, ni està ni ho desitjo.

Abans de començar aquesta entrevista ens ha comentat que ‘el futbol és més que la vida’. I doncs?

Mira: no és que sigui més que la vida, però estem en una situació delicada, a vegades sembla que tot gira al voltant del futbol i només és una part sense la qual jo no podria viure. Tinc clar que la vida té moltes més coses i, encara que hem de preocupar-nos pel futbol, hi ha coses més importants per a sentir-nos felices. Som afortunats de viure aquí, del nostre dia a dia i tota la resta serà benvingut.

The post “Volem la permanència i hi ha molt a millorar” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Diego Fuoli és el clar exemple que per a ser profeta a la seva terra primer cal fer via. Ho va tenir molt clar des de juvenil i des que va sortir de l’històric Stadium Casablanca per a buscar-se la vida. I, encara que sempre podria pensar que podria haver anat millor, tampoc es queixa.

Als 28 anys manté, al costat de l’equip sabadellenc, un grup invicte i aquest divendres assumeix el complicat examen del Nou Sardenya. Tant de bo qui més guanyi sigui l’espectador.

EL ‘PARTIDÀS’ DEL NOU SARDENYA

Aquesta setmana ens ha dit un aficionat que és molt normal que només hagi rebut 5 gols perquè juga amb la Pilarica al seu costat.

Doncs, sí, sí que la porto. A la motxilla, al cotxet del meu fill, a qualsevol lloc perquè sempre ajuda una mica,

Sembla que som presents en un dels seus moments més dolços.

Sí, les coses i els resultats surten i estem gaudint molt d’un club amb estructura molt professional i amb un vestuari molt unit. Em sento molt bé amb tots i valorat a un lloc on noto que volien apostar per mi i ho han fet, en un context ideal i molt volgut per tots.

“JO NO SIGNO MAI UN EMPAT”

Com és possible que un xaval que va sortir com a juvenil del seu Zaragoza encara mantingui aquest accent tan identificatiu?

M’ho diuen molt quan entro en algun establiment de la ciutat. Vaig sortir amb 17 anys de casa i mantinc vincle amb els meus amics i aquest accent s’ha quedat amb mi. I ho sento amb molt orgull.

Anem a divendres davant un ‘partidàs’ de veritat!

Sí, és un partidàs en el qual s’enfronten el segon classificat a la casa del tercer. L’Europa té un gran equip, una gran afició, i tenen la mateixa il·lusió per fer un bon any igual que nosaltres. Crec que serà un partit molt vistós per a l’espectador, de tu a tu, i cal sortir al 200% al camp.

Si ells no han perdut encara a casa i vostès no ho han fet a domicili, signa un empat?

No, cada partit que aquest Sabadell surt a jugar no és a empatar. Després pot ser que sigui una bona opció, però aspirem a guanyar, ja que és la nostra il·lusió.

“L’EUROPA TÉ UN GRAN EQUIP I UNA GRAN AFICIÓ”

Sí que coincidirà amb nosaltres que, en el cas que l’afició jugui, estan en clar desavantatge.

Sabem que la seva afició juga un paper molt important, els donen suport sempre i molt de prop però portarem a 600 persones al camp que es notaran moltíssim. Els notem sempre amb nosaltres.

En aquests ‘partidassos’ cal sortir a ‘mossegar’ o a veure què passa?

Cal sortir com sempre, fidel a la identitat d’equip, no a veure-les venir. Des del minut un sortim a guanyar.

Aquest Europa és molt més que Jordi Cano, no? Amb tot el valor que tenen els seus 8 gols, per descomptat.

Bé, és el Pitxitxi i cal estar molt atents a ell encara que un equip és un conjunt. Hi ha altres futbolistes que mostren una gran temporada també perquè tenen un bloc sòlid i vertical.

“AMB NOSALTRES ANIRAN 600 PERSONES I ES NOTARAN MOLTÍSSIM”

En resum: Pitxitxi contra Zamora i al revés.

Doncs sí i crec que pot passar qualsevol cosa encara que aniria molt bé un punt, però pot passar qualsevol cosa. Estem preparats per a tot i cal sortir a guanyar.

Hem citat a Cano i també es pot dir que Diego Fuoli només suma 5 gols en contra en 13 partits, únic equip invicte de totes les categories europees i 8 porteries a zero, 7 consecutives.

“A L’EUROPA NO SOLS ESTÀ EL PITXITXI CANO”

Són números molt bons, sí, i costa molt aconseguir-ho davant grans equips amb jugadors diferencials. No sols és cosa meva sinó d’un equip que defensa des de dalt i ens sacrifiquem molt sense pilota. Cal ajudar perquè el rival no arribi.

Al Tarazona va arribar a les 15 jornades invicte. Bon repte.

Sí. Sempre he dit que la meva il·lusió seria superar aquesta xifra, com a mínim, i aconseguir més. Volem una Lliga inoblidable i tot comença per defensar i aprofitar les oportunitats.

“ÉS VERITAT: ENTRENEM COM A ‘ANIMALS’”

Això de dir que entrenen com a ‘animals’, és per a espantar?

És veritat i així ens ho ha transmès el nostre cos tècnic. Es juga com s’entrena i cal anar al màxim entrenaments llargs perquè es vegi en els partits. Cal repetir molts esforços i així arribar als minuts finals amb possibilitats, no per a espantar. Som molt exigents.

Sempre s’ha dit que segones parts no són bones, però vostè ha tornat a la Nova Creu Alta i se surt amb diferència.

Sí. La primera va ser un any per a oblidar en el personal i en el col·lectiu i ara em sento molt valorat com a treballador i com a persona. Gaudim molt de l’ambient.

“EM SENTO MOLT VALORAT A SABADELL”

Qui és més espectacular Fuori o el seu col·lega europeista Flere?

Diferents. Flere, com el seu equip, l’està fent molt bé. Personalment, no li coneixia i no he tingut el gust de jugar contra ell fins a aquesta temporada i l’està fent molt bé.

Un xaval que va sortir tan jove de Saragossa, que encara no ha estat profet a la seva terra (excepte Tarazona), com ha viscut la seva trajectòria des que va arribar com a juvenil a Vila-real?

Cada persona té el seu camí i a mi m’han tocat moltes corbes i en tots els equips he après. A Vila-real vaig viure moltes dinàmiques perquè vaig arribar com a juvenil des del Stadium Casablanca; aquí vaig començar a donar-li importància al món del futbol. Després de tres anys em va tocar sortir, vaig venir a Sabadell, no estava en el context adequat, vaig anar a Almeria -vaig jugar un partit en el primer equip en la Copa i amb ascens davant el Leganés-. Vaig sortir per al San Fernando i a partir d’aquí he tingut el privilegi de jugar també a l’Arenteiro i ara Sabadell. Estic molt feliç amb la meva vida.

“FLERE ESTÀ DEMOSTRANT QUE ÉS UN BON PORTER”

Fuoli és italià o argentí?

Italià perquè la meva mare és italiana.

Diego Licinio Lázaro Fuoli, bona targeta de presentació.

És el nom del meu avi italià i m’agrada molt.

Acabem: aquest divendres posem a la travessa?.

Jo sempre penso que el Sabadell sortirà a guanyar.

No, això no val, a la travessa que posem?

Tant de bo que sigui un 2.

The post “Aquest Europa-Sabadell és un partidàs de veritat” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fran Grima és un dels pocs representants del futbol català que segueix en actiu i en plena forma. Aquest sacrifici dona el seu premi i, després de viure un calvari en el desaparegut Badalona Futur (Som Maresme), torna a somriure amb el CF Vilanova.

Si els ve de gust comprovar aquest renaixement d’aquest futbolista d’Olesa, que pot treure pit amb un historial molt complet, passin i llegeixin. Des dels seus inicis com a juvenil a Terrassa fins al seu fitxatge per històrics com Sant Andreu, Badalona i Eivissa. Mallorca i Badajoz són dues estacions que tampoc oblidarà fàcilment aquest jugador el caràcter i la personalitat del qual li ha endut pel cap alt.

EL FUTBOL, SEGONS FRAN GRIMA

Futbolísticament, es pot comprovar que està en perfecta forma i d’ànim també perquè dissabte passat es va veure que el seu fort caràcter es manté ferm com sempre. Quina esbroncada els va donar als xavals del seu equip en la banqueta!. Per què?!

Bé, hi havia un company que tenia targeta, va entrar al camp a l’hora que l’àrbitre les ‘repartia’ … i vaig haver de donar un toc perquè espavilessin, però res més.

Dit amb el seu caràcter val la pena veure-ho.

És que, si no és així, no sé per què juguem perquè jo no estic per a passar l’estona.

“ESTIC MOLT A GUST A VILANOVA”

Però una bronca d’un crack que ja acaricia els 38 anys ha d’afectar, eh!. Tant de bo es contagiés algun de l’esperit de Fran Grima!

Bé, jo estic molt a gust a Vilanova. Estic en un bon club i una mica sorprès amb el míster i alguns jugadors.

Sorprès, per què?

Per a bé. La veritat és que juguem molt bé i tenim molt clara la nostra intenció de joc. Jo, ara, tinc moltes ganes després de l’últim any-desastre al Badalona Futur-Som Maresme, o com sigui.

Això costa superar-ho, no?

Sí, però cal saber que es tracta de clubs que fan invents i ja veus. Els mals glops no hi ha qui te’ls pagui.

“LA VERITAT ÉS QUE JUGUEM MOLT BÉ”

Parlem del present. Un equip nouvingut a Tercera Federació està en zona de play-off. Com s’explica?.

Pot ser sorprenent, però no és la primera vegada que es veu en el futbol. Quan es fan les coses bé, hi ha joventut i un bon grup, bon club i bon entrenador, aquí estan els resultats.

Els seus números diuen que ha jugat 9 partits (6 titular, 3 suplent), 4 substitucions, 3 grogues –“cap per ‘puntades’, eh), 534 minuts en el camp…

Tant de bo fossin més encara que hi ha rotacions i la joventut estreny com jo feia. És normal si bé encara ‘mossego’ una mica.

“ENCARA ‘MOSSEGO’ UNA MICA, EH!

Haver encaixat només 8 gols en 10 jornades és molta mentalització?

I treball al costat de compromís de tot l’equip; això sempre dona els seus fruits.

Tenen un tècnic molt jove (Genís Sampietro, 37 anys)

Sí, jove, però amb experiència que va adquirir al futbol base (APA Poble Sec i Badalona) i a Segona Federació (Cornellà). Li veig molt preparat per a la categoria.

I això com es nota?

Això es nota en els conceptes, en el dia a dia, quan parles de futbol i tot el que intenta transmetre. Aquí t’adones del seu gran nivell.

“EL MÍSTER ESTÀ MOLT PREPARAT”

Imaginem que al vestuari algun company li parlarà de ‘vostè’ o això ja ha passat?

Què va!! Ja no hi ha respecte (ja ja). Intento transmetre valors o conceptes de futbol i això ja em val.

Però aquests valors encara viuen en el futbol?

Cal intentar transmetre-li-ho als joves perquè estan perdent una mica el respecte. Es creuen que tot arriba de manera molt fàcil i és tot el contrari.

Vostè creu que els xavals tenen ben conceptualitzada el que significa jugar en una Tercera Federació?

Crec que abans costava moltíssim més arribar a Tercera.

“AL FUTBOL S’ESTÀ PERDENT UNA MICA EL RESPECTE”

Per a un futbolista com Fran Grima, que té una carrera realment interessant, jugar en Tercera, què significa?

Tant de bo hagués pogut més anys a dalt encara que l’edat també et condueix més cap avall. Jo sempre vull competir al màxim nivell i, encara que, després de l’any passat, em va sortir aquest equip de Tercera i ho estic disfrutant.

Fa 13 anys que no jugava a Tercera amb el Terrassa. Gairebé sempre ha estat en Segona B?.

Sí, tenia aquesta incertesa. No és la Tercera d’abans, quan vaig estar a Terrassa o en Sant Andreu.

“AQUELL SANT ANDREU… DE LANZAROTE, LUSO…”

La part bona de sumar anys és que pocs poden dir que han viscut ascensos gloriosos, com amb el Sant Andreu (2008 o 2010).

Jo només tenia 20 anys la primera vegada al Sant Andreu, venia del Terrassa i vaig tenir poques oportunitats. Del que em recordo és de l’any que quedem campions (2010) amb Lanzarote, Luso, Abraham… vaig gaudir, de veritat.

Després, quatre temporades al Badalona de sempre.

També vaig estar molt a gust allí i vaig millorar molt amb Manolo González perquè em va treure molt de rendiment. El seu caràcter va ajudar el meu i em va fer millorar moltíssim. Manolo és un ‘gran’.

“MANOLO GONZÁLEZ EM VA AJUDAR MOLTÍSSIM”

I, quan dissabte passat reben i guanyen al poderós Badalona per 2-1, és una satisfacció especial?.

És clar. Venien de ser líders invictes i ho afrontem amb ganes; si estem al nostre nivell, podem guanyar qualsevol, com hem fet amb l’Hospi i el Badalona. El nostre objectiu és portar el comandament del partit i no sentir-nos inferiors a ningú.

Però l’objectiu del Vilanova no serà la promoció, sinó mantenir-se?.

El nostre objectiu és gaudir i veure on ens va col·locant la Lliga; no ens podem sentir inferiors a ningú, perquè en aquestes categories hi ha molta igualtat.

“EL NOSTRE OBJECTIU ÉS GAUDIR”

Ens ha parlat de Sant Andreu i Badalona, però el seu cor segueix a Eivissa?.

I tant, vaig estar cinc temporades, els meus millors anys, vaig ser capità, ho jugava tot i tinc grans amics i millors records i afecte.

Després te’n vas a Badajoz i el mal somni.

Un futbolista surt molt ‘tocat’ perquè el teu nivell baixa molt i molt negatiu. Cal saber com va això del futbol i per als joves és molt dur, cal anar cap endavant.

The post Fran Grima: “Torno a gaudir del futbol” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Estudiant d’Història i opositor a Mosso d’Esquadra, Joan Miquel Rusiñol Galeote ha tornat enguany a la seva Lleida quan més falta li fa a l’entitat. Només així s’entén que aquest xaval de 25 anys parli més amb el cor que amb el cap i que pugui sofrir qualsevol ensopec com cosa molt seva.

Aquest passat diumenge va aconseguir el primer gol de l’equip de Jordi Cortés al camp del Vic i, encara que no va ser suficient per a sumar el primer triomf, sí que serveix per a veure el futur amb més optimista.

EL LLEIDA, CASA SEVA

“Sí, estic molt ‘tocat’ com ho estan els meus companys i, en ser jo de Lleida i tenir ara la sort de representar-lo, em sap molt malament per l’afició. Estem en una situació molt delicada i, vulguis o no, es tracta d’una afició que no ho ha passat gens bé en els últims deu anys. Ells sempre han estat i estan al peu del canó i crec que se’ls ha de demanar perdó sempre. El mal és que estem en una dinàmica negativa, que sempre surt creu fins i tot que no llancem la tovallola. Encara és molt aviat, queden molts punts per a girar aquesta situació.

Per què demanen disculpes o perdó quan segur que ho donen tot al camp?

A mi, com lleidatà, em sap molt malament per la gent que es desplaça per aquest club històric, es gasta els diners pel desplaçament per veure a aquest equip en Tercera federació. Això és admirable. Tots els seus missatges són positius, sempre amunt, fidels en moments difícils. Li posarem collons i ganes i volem que ho sàpiguen. A veure si comencem davant el Peralada.

“AQUESTA AFICIÓ ÉS ADMIRABLE”

Com es troba el grup perquè, la veritat, tenen tots els problemes del món.

Tenim un vestuari saníssim i cobrem al dia. Quant a l’extraesportiu poc puc dir perquè nosaltres ens dediquem a competir tan bé com sigui possible, no ens influeix.

A nivell esportiu repassen molt la classificació?

No, però sabem que som cuers i no és gens bo. Cal tenir calma i girar la situació. Tot surt malament, de tres xuts del Vic ens fan dos gols, és una dinàmica que cal revertir. El nostre primer gol va arribar gairebé per gràcia de Déu després de molts rebots, són situacions complexes.

“CAL CAPGIRAR AQUESTA SITUACIÓ”

Un gol obra de Déu i de vostè que remata finalment.

Sí, però no va servir per a res, no li dono més importància. El principal objectiu són els tres punts i sabem que queda molta Lliga. Aquest cap de setmana és molt important per a canviar la dinàmica.

És clar que la solidaritat és la clau per a la supervivència.

Aquest és un supergrup, et dic la veritat, anem tots a una i, ara com ara, no estem rebent coses bones. Podem girar la situació, de veritat.

EL MITE D’OSCAR RUBIO

En aquest vestuari hi ha una figura extraordinària que es diu Oscar Rubio. Mite, llegenda, referència, exemplar…. Tot. Què diu Oscar?

Com a persona és un 12, una magnífica persona, és un malalt del futbol, un senyor que es cuida moltíssim….

Per què li diu senyor?

Perquè és un senyor en tot el sentit de la paraula: com a jugador i persona. Encara arriba a l’entrenament una hora i mitja abans que tots per als seus tractaments i competeix a un nivell espectacular. Jo li he vist jugar a la UE Lleida, al Lleida Esportiu i dona consells molt valuosos. Després de la derrota de Vic ens va comentar que només ens queda treballar i treballar per a poder donar el millor i revertir la situació.

“AQUESTA ÉS LA MEVA TEMPORADA SOMIADA”

La part positiva és que només van 7 jornades i les diferències no són grans.

Clar. I l’afició ens ho ha fet saber. Nosaltres posarem tots els ‘collons’ possibles i és d’agrair.

Més ‘collons’ que cor?

Tot acompanya i, si falla una cosa, cal multiplicar l’altra.

A nivell personal i, després del seu historial esportiu, aquesta temporada com la hi planteja?

Més que important és una temporada somiada, tinc l’escut del Lleida i de la meva ciutat al meu cor i això és un orgull i una responsabilitat immensos. Aquest equip ha aconseguit gestes històriques i ara és un honor ser aquí, només sento orgull i admiració. Els meus pares van estar en el famós Lleida-Reial Madrid, com a nuvis, i sempre ha estat un partit inoblidable; el meu germà és soci de tota la vida, els meus amics, també. Segur que ens salvem perquè ho donem i ho donarem tot. Gràcies

The post “Tinc l’escut del Lleida al meu cor” appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’inici de l’Europa en la temporada del seu debut a Primera Federació està sent de bojos. Líder, màxim golejador i revelació absoluta de la categoria. També va ser de bogeria el desenllaç del partit a Algeciras de la setmana passada. Al minut 95 l’Europa perdia. Un després, empatava. I al 101 apareixia Adnane per marcar el gol de la victòria en una remuntada inversemblant. L’extrem marcava el seu tercer d’aquesta temporada, el número 14 des del seu debut a l’Europa.

En menys de dos anys Adnane Ghailan Benktib s’ha consolidat al primer equip. Per la banda del Sardenya ha mostrat els seus trucs, com també ho fa Lamine Yamal. La comparació no és casual. Tots dos son originaris de Rocafonda i a Mataró van donar els seus primers passos per arribar a on son ara. D’aquelles patxangues a un somni: el d’arribar el més amunt possible al món del futbol.

EL NOU SARDENYA I ADNANE

A Primera Federació ara mateix no hi ha ningú millor que l’Europa.

Difícil, sí sí, estar millor ara mateix, la veritat.

Si li dic la paraula ‘líder’ que li ve al cap?

Doncs molta alegria de com ha començat tot i esperant que duri el màxim possible.

Com s’explica aquest inici de l’Europa sent debutant a la categoria?

Crec que es deu a moltes coses, però al final tot es resumeix en que tenim un bon equip. Jugador per jugador estem demostrant que som vàlids per la categoria. Després evidentment el factor camp juga al nostre favor. Som molt forts allà i estem sumant bastants punts.

Adnane forma part del primer equip graciense des del passat ernero del 2024

“JUGANT SENSE RES A PERDRE ÉS MÉS FÀCIL GUANYAR”

Què té aquest estadi perquè sigui tan difícil guanyar-vos?

És un camp que pressiona. Normalment hi ha 2000-3000 persones, però la sensació és que son molts més. I al final estem molt a gust jugant al Nou Sardenya i això es nota en la confiança. Jugues sense res a perdre i quan jugues així és més fàcil guanyar.

Preocupa al vestidor el fet de saber que no es jugarà la temporada sencera al Nou Sardenya?

Sí, evidentment. Cada partit al Nou Sardenya és una festa, de veritat. Et sents professional i és una llàstima que no puguem viure l’any sencer allà. Ja veurem què acaba passant.

Si una cosa s’ha vist en aquest inici és que l’Europa no només guanya pel camp. Fora de casa tampoc ha anat gens malament.

Estem demostrant que som un equip competitiu en aquest sentit. Som difícils de guanyar i estem sumant punts fora de casa i també de local. Això és el que et fa estar a dalt al final, sinó seria impossible anar primers.

I a més, amb grans moments com el minut 101 de l’altre dia a Algeciras.

Tam de bo vivim algun dia més així al Nou Sardenya, que crec que el viurem. Va ser un dia molt especial el de l’altre dia del gol a Algeciras, la veritat.

Ha estat clau mantenir la inèrcia guanyadora de la temporada passada mantenint el gruix de la plantilla de l’ascens?

Sí, jo crec que al final el procés de fer un equip sempre és complicat per la resta de clubs. El fet d’encaixar els fitxatges, adaptar-te a la filosofia del tècnic si és nou… En això nosaltres tenim bastant terreny guanyat. Al final hi ha molt bons jugadors a la plantilla, sinó no se n’haguessin quedat tants d’un any a l’altre. Els bons fitxatges que s’han fet també ens ha donat un plus i tenim molt bon.

“LA DERROTA DEL DERBI ENS VA FER VEURE COSES QUE NO FEIEM BÉ”

Fins a quin punt la derrota contra el Sant Andreu de fa un any (3-6) va ser un punt d’inflexió per arribar a on estan ara?

Casualment va ser el partit que pitjor ens va sortir defensivament parlant. Ens va fer veure moltes coses que no estàvem fent bé en aquell moment. Vam acabar d’ajustar moltes coses i sempre que hi ha cops forts un ha de saber refer-se. Així anem, seguim i treballem per estar el millor possible.

Es trobaran a faltar una mica aquells derbis contra el Sant Andreu aquesta temporada?

Sí, sempre es trobaran a faltar. També crec que a la lliga hi ha prou partits bons per estar pensant en això. Aquesta setmana mateix juguem contra l’Eldense, que és un equipàs. Cada setmana venen equips molt forts.

En menys de dos anys ha passat de l’Europa B a competir a Primera Federació. Tot està anant molt ràpid oi?

És cert que està anant tot molt ràpid, però vaig tenir la sort d’entrar a poc a poc amb l’equip sempre. Ja el primer any entrenava amb ells i m’anava adaptant als seus ritmes i fent aquesta transició. Per sort he encaixat bé i estic jugant i sentint-me important.

És agosarat dir que Adnane Ghailan és el Lamine Yamal del Sardenya?

Tant de bo ser tan bo com ell. Ja hi ha hagut alguna broma respecte al tema.

No és la primera vegada que algú l’anomena així pel que veig.

Alguna vegada m’ho han dit. Soc de Mataró i del mateix barri que ell, es pot fer la broma sense problema.

“ALGUNA PATXANGA HEM FET A ROCAFONDA AMB LAMINE YAMAL”

Es coneixen doncs?

Sí, ell vivia quan era petit amb els seus pares a Rocafonda i algun cop vam coincidir.

Alguna ‘patxanga’ futbolística hi ha hagut?

Alguna, alguna. Poquetes perquè li trec 6-7 anys i soc bastant més gran que ell. Ho hem pogut gaudir i he vist com és de bo.

Ha somiat en arribar al nivell professional, com Lamine?

Estem bastant més a prop del futbol professional del que sembla. L’Europa no era un equip acostumat a estar en aquestes categories, però últimament està demostrant que sí. Tant de bo arribar a Primera Divisió, és clar. Un treballa cada dia per arribar el més amunt possible i amb aquesta idea estic.

“ADAY SAP TOCAR LA TECLA EN EL TRACTE PERSONAL”

En aquest sentit, va bé tenir un entrenador com Aday per no relaxar-se?

Aday és un entrenador que sap tocar la tecla en el tracte personal amb el jugador per treure el màxim rendiment de tots. Per mi ha estat una figura molt important.

Objectiu permanència o es pot ser ambiciós?

Ara mateix és difícil dir-te l’objectiu que tenim. Hem de seguir en la mateixa línia i veure fins on ens dona. Estem a la jornada 8 i encara queden molts partits per posar-nos un sostre. Simplement, crec que hem de seguir amb aquesta manera de competir i veure fins on podem arribar.

The post El futbol de barri de Rocafonda meravella el Sardenya appeared first on FutbolCatalunya.com.

Disposa d’un historial molt complet amb inicis a les categories inferiors de la UE Lleida i llarg recorregut des de Balaguer, Mollerussa, At. Lleida i, en dues ocasions, Fraga. El brau central d’Almatret ha sofert molt últimament per culpa del maluc, va passar pel quiròfan per a guanyar mobilitat, però les molèsties superen el sacrifici aquests dos últims anys.

Per tot això, ara, als seus 28 anys Ormo penja les botes encara que continuarà lligat al futbol catalá com a professor i entrenador. Lleida ho agrairà.

ORMO I LA SEVA VIDA LLIGADA A LLEIDA

Em van operar del maluc l’any passat, vaig tornar a jugar aquesta temporada, anava forçant molt, encara que sabia que després seria pitjor per a la meva salut, i he decidit deixar-ho definitivament. Com no visc exclusivament del futbol….

Quina és la seva primera activitat?

Sóc professor. Ara estic a la FCF amb els cursos d’entrenadors i, com tinc també INEF, també sóc al futbol base de l’At. Segre i al Joan Oró. He tingut un parell de possibilitats per a anar de preparador físic, però no ha pogut ser.

Acomiadar-se del futbol en actiu als 28 anys ha de suposar un bon disgust?

Ho haig de deixar per salut encara que ho trobaré a faltar per competir. Encara sort que el ‘cuquet’ de competir el puc mantenir des de la banqueta, ja és alguna cosa.

“HO DEIXO PER SALUT”

Ha jugat al Lleida, Mollerusa, Balaguer, At. Lleida i, finalment, Fraga. Vostè sí que coneix el futbol lleidatà.

La veritat és que he estat molt bé en tots els llocs encara que l’operació de maluc m’ha millorat però no suficient per a continuar jugant. Noto els dos mesos que que ja porto parat.

Continua vivint al seu Almatret natal?

No, visc a Lleida, a mitja hora, és encara la comarca del Segrià.

“LLEIDA MEREIX ESTAR MOLT MÉS A DALT DEL QUE ES TROBA”

Disculpi la insistència: què passa a Lleida i per què?

Una mica de tot. El Lleida venia amb el deute d’anys anteriors, i, ara que semblava que anava a desaparèixer presenten concurs de creditors. Després està l’At. Lleida encara que l’afició està amb el Lleida. Aquesta és la rivalitat que n’hi ha. El millor seria que hi hagués un únic club a Lleida i que agafés tota la massa social. Hi ha potencial per a estar molt més a dalt que la Segona Federació.

En resum: li veiem aviat com a màxim responsable tècnic d’un equip superior o es mantindrà en el formatiu?

Ja veurem, sóc jove. He pogut estar com a preparador físic, però no he mogut fitxa. Costa molt que et donin l’oportunitat però caldrà anar pujant a poc a poc.

“AQUESTS ULTIMS DOS ANYS HAN ESTAT DURS”

Bé, perquè ara, a poc a poc també, els aficionats ja sabran que Marcel Ormo no seguirà en actiu.

Els que em coneixen ho saben si bé encara m’han anomenat un parell d’equips per a jugar i ja els vaig dir que l’havia de deixar. Han estat dos anys durs sense completar dues setmanes mai. Massa sofriment i afecta molt diàriament. Calia prendre decisions.

The post Marcel Ormo deixa el futbol als 28 anys appeared first on FutbolCatalunya.com.

Sempre ha estat un personatge lligat al futbol català i, quan va sortir per a treballar com a delegat o cap de material a Miranda de Ebro o a Eivissa, va endur-se la senyera de Catalunya. Juan Aranda segueix com el primer dia.

Lleial a l’amistat i amb les idees clares per a ajudar a qualsevol protagonista del nostre futbol, el ‘Torero’ (una altra passió) del futbol catalá obre ara les portes de La Rioja. Per cert, està a punt de començar a col·laborar amb els nous responsables de la Federació. Això que guanyaran.

‘EL TORERO’ TRIOMFA A LOGRONYO

Què fa ara el ‘torero’ del futbol català?

Després de cinc anys a l’illa meravellosa d’Eivissa, ara estic a Logronyo, en una ciutat meravellosa on se m’ha acollit com a ‘fill adoptiu’ i on em sento molt feliç.

Però no té res a veure ni amb la UD Logroñés ni amb l’SD Logroñés. Sí que l’han vist amb el nou president de la La Rioja, Gustavo Sainz, i Raul Ruiz.

És cert. He col·laborat amb tots dos perquè el passat 26 de juliol poguessin guanyar i donar un canvi necessari a aquesta Federació. Després d’un any s’ha aconseguit.

La veritat és que, després de sis anys lluny de Catalunya (Mirandés i Eivissa), podria haver tornat a casa. Per què no ho ha fet?

Perquè havia de començar una vida de zero i vaig decidir fer-ho al paradís de Logronyo al costat de també gent encantadora com són els de La Rioja. Abans venia un parell de vegades a l’any, però ara ja soc aquí.

“EM SENTO MOLT FELIÇ A LA RIOJA”

I què fa a Logronyo perquè vostè sempre ha estat actiu i ha estat vinculat al futbol?

Ara estic una mica apartat del futbol ja que no s’ha donat la casualitat d’entrar ni a l’SD ni a la UD Logroñés. No obstant això, s’ha obert una altra porta gràcies a Diego i a Javi perquè soc el relacions públiques de la discoteca Coco i el pub Lluna. És un altre món, però estic molt motivat.

I aquest contacte amb el futbol català?

Sempre intento estar al corrent del nostre futbol. No hi ha diumenge que no em connecti per saber tot el que passa allà. No estic físicament però hi ha dos equips als quals trameto, especialment, una gran abraçada. la Montañesa (4 anys) i el CE L’Hospitalet.

“MONTAÑESA I HOSPI SÓN ELS MEUS DOS GRANS EQUIPS”

La seva història parla de Viladecans, L’Hospitalet At.- “amb José Aguilera i Antonio Rusiñol”- Espanyol, Ribes, Marianao Poblet, Castelldefels , Santboià i Montañesa. Després se’n va anar a Miranda i finalment a l’Eivissa d’Amadeo Salvo. Vostè recorda que en el 2015 arribem a parlar dels seus 500 partits com a delegat de Tercera divisió?

Per descomptat. Vaig començar a la UD Viladecans de Custodio Jiménez López, em va donar l’oportunitat de ser delegat i el secretari tècnic més jove d’un equip català. A partir d’aquí ja vam anar passant per altres llocs que sempre guardaré per a mi.

“VULL ACOSTAR AQUESTA MERAVELLA DE CIUTAT A TOTS ELS SEUS VISITANTS”

És a dir, que ara, amb l’arribada de Sainz i Ruiz, tornarà a involucrar-se amb el futbol encara que sigui a la Rioja?

A poc a poc ja que la presa de possessió serà el 6 d’agost després de 16 anys de l’anterior president. La idea és poder col·laborar amb el meu gra d’experiència.

Llàstima que cap equip català pugui coincidir a Logronyo perquè els dos equips de La Rioja estan al Grup 2…

Doncs que sigui als play-off. Jo miro sempre les designacions arbitrals per si ve algun àrbitre català i que se senti còmode a casa nostra.

La veritat és que molta gent recorda al ‘Torero’ del futbol català amb afecte encara que, si hi ha hagut qui li posa pels núvols, és Pablo Alfaro…

Amb Pablo vam estar els últims 11 partits al Mirandés i em va recomanar per a estar a Eivissa. El meu gran afecte personal per a Pablito.

“PABLO ALFARO SEMPRE EM VA AJUDAR I LI HO AGRAEIXO”

Com veu Juan Aranda el futbol català des de la distància?

Veig que tenen una categoria nova (Elit) a l’autèntic ‘bressol’ del futbol espanyol. Allí hi ha molts equips (Barcelona i Espanyol, evidentment) amb molt bons futbolistes i molt bones pedreres (Cornellà, Damm, etc…).

Fa poc se li va veure amb el tècnic del Badalona, Pedro Dólera.

Gran senyor, Pedro, com Xavi Gallart ‘el Gallo’ (Santboià, Ferran Martorell o Gavà) i molts més. També va estar per aquí Víctor García Verdura, l’únic col·legiat català de Primera, i la seva família i va ser una gran alegria. La meva riquesa no són els diners sinó les amistats del futbol i aprofito des de Futbolcatalunya perquè quan visitin aquesta meravella de Logronyo contactin amb mi perquè els faré conèixer tots els racons d’aquesta ciutat. Vull que se sentin com a casa seva.

The post El ‘Torero’ del futbol català triomfa ara a Logronyo appeared first on FutbolCatalunya.com.

Robert Simón (1993) és història del CF Badalona. Format a la pedrera i natural de la ciutat, l’extrem ha disputat 179 partits amb el club escapulat i ara torna per viure la seva tercera etapa a l’equip de la seva vida. Robert, format a la base des dels quatre anys, arriba en un moment d’inflexió de la seva carrera futbolística. No ha fet net mentalment del trencament del tendó d’Aquiles del 2023 i no ha estat el mateix ni a Terrassa ni a Cornellà. Ara, a Badalona, Pedro Dólera té la missió de tornar a treure la millor versió del badaloní.

Com s’ha gestat aquest retorn a Badalona?

Després de la lesió les experiències a Cornellà i Terrassa no van ser molt bones, no acabava de tornar-me a sentir bé i a ser feliç. El Badalona és casa meva, jo necessitava el Badalona, el Badalona després de la decepció del playoff necessitava això també, ens hem trobat i és una solució bona pels dos.

“MENTALMENT NO HE GAUDIT DESPRÉS DE LA LESIÓ”

Comenta que no ha estat el mateix després de la lesió de Tarragona. És un tema físic o mental?

Físic no, em trobo molt bé, mentalment no he acabat de gaudir del futbol un altre cop i crec que tornant a casa i als orígens puc ser feliç un altre cop jugant a futbol.

Clar, entenc que el Badalona per Robert Simón és especial.

Vaig començar a jugar a futbol allà als quatre anys. Vaig debutar al primer equip , vaig tornar i tinc gairebé 200 partits amb la samarreta escapulada. Sempre ho dic, és el club de la meva vida.

Quin record té de les dues primeres etapes allà?

Molt bo. Super especial el debut amb Manolo Márquez, les temporades després amb Manolo González… A Badalona he estat molt feliç jugant a futbol i torno amb aquesta intenció, la de ser feliç i tornar a demostrar qui soc. També retornar al club a la categoria que crec que mereix estar.

Segons bdfutbol.com està a 38 partits dels 217 d’Albert Cámara i David Prats, els dos jugadors que han vestit més la samarreta escapulada de la història.

És una responsabilitat ja que son jugadors que quan era petit els anava a veure al camp i eren ídols per mi i poder fer aquestes xifres i intentar superar-los és molt bonic.

“DE PETIT, L’AVINGUDA NAVARRA ERA UNA SEGONA CASA PER MI”

Clar, és que no és només que hagi jugat al Badalona des dels quatre anys, sinó que ja anava al camp com aficionat.

Al final l’Avinguda de Navarra era com una segona casa per mi. Recordo de petit que vaig viure l’ascens contra el Villarreal B, les següents promocions. De petit he fet vida allà. El dia del Barça a la Copa del Rei era aplegapilotes. Son moltes coses les que he viscut a Badalona.

Segueix vivint a la ciutat?

Sí, sí. Segueixo vivint a Badalona.

Venint d’un playoff d’ascens, renovant Fassani i fitxant Josu o Robert Simón té bona pinta la temporada no?

Crec que van aprendre dels errors que van tenir l’any passat. També el míster és molt important al futbol. No cal dir res de Pedro Dólera i la seva trajectòria. És molt important el tècnic, la base de jugadors és bona i amb això només no s’aconsegueixen els objectius. Haurem de treballar, anirem a camps molt durs i serà una temporada difícil.

“ÉS IMPORTANT TENIR L’EXPERIÈNCIA DE PEDRO DÓLERA”

Tenir un entrenador amb experiència com Pedro Dólera ajuda.

Fa bona pinta. L’afició es va engrescar a final de temporada amb el playoff i al final el Badalona ha d’estar a una altra categoria. Per circumstàncies està a Tercera i ara ens toca a nosaltres parlar al camp i intentar pujar de categoria.

Ha seguit el possible ascens als despatxos que s’ha acabat emportant l’Atlètic Lleida?

Al final arribaven notícies. El Badalona ho va intentar, però el reglament era clar. Pots estar d’acord o no, perquè el Badalona va estar més a prop de pujar que l’Atlètic Lleida, però s’han de respectar les normes i ja està.

Sap greu que clubs històrics com el Badalona estiguin a Tercera i altres de nous a base de comprar ascensos estiguin més amunt?

Es perd la màgia del futbol, de veure un playoff i un ascens. És un reflex de com està la societat avui dia, que ha canviat tot. Aquests canvis han arribat al futbol i es veuen reflectits en aquests casos.

Parlant de canvis, com ha canviat Robert Simón respecte a quan va marxar de Badalona la última vegada?

Son 32 anys, soc un jugador molt més madur, més veterà. He viscut situacions que abans no havia viscut, he jugat a un club com el Nàstic de Tarragona que és dels més grans de Catalunya. Aquesta experiència la porto amb mi i estic per ajudar als companys, per ajudar al cos tècnic i fer un bon any.

“ELS CANVIS DEL NÀSTIC SON ESTRANYS I SORPRENEN”

Com ha viscut la neteja de jugadors i cos tècnic d’aquest estiu al Nàstic?

Una mica sorprenent des de fora. Sempre dic que el Badalona és el meu club, però el segon és el Nàstic. Allà vaig estar molt bé i la gent em va tenir molta estima. Des de fora es veu estrany el canvi del Dani Vidal. El Dani per mi és una persona especial, ell ho sap. Els canvis de jugadors no s’entenen. Havien creat una base, un sentiment de pertinença a Tarragona que crec que ara s’ha perdut. Els de dalt prenen decisions i s’han de respectar, però des de fora es veu estrany.

Aquesta temporada que ve és un punt d’inflexió per Robert Simón?

Sí. He vingut a Badalona pel Pedro, pel míster. Ell em coneix i sap que vinc amb moltes ganes. Estic amb la il·lusió del juvenil que puja al primer equip. És un tema especial i sentimental Badalona i vaig al màxim per fer una gran temporada i ascendir de categoria.

Parlant d’entrenadors, Manolo González què?

A mi no em sorprèn. El conec des de petit i sabia el míster que era. Però havia de tenir aquesta oportunitat i aquesta mica de sort. Ell afortunadament l’ha tingut i està a l’elit i jo que me n’alegro el primer. Per sort no ha canviat, cada setmana parlem i comentem coses i continua sent el mateix, que és el més important.

The post “Vull tornar a ser feliç al Badalona” appeared first on FutbolCatalunya.com.

És un rostre conegut a la ciutat de L’Hospitalet, ja que Antoni Garcia ha sabut moure’s en diferents sectors de la ciutat. Funcionari de professió i polític per devoció, ara toca dirigir l’Hospi amb la mirada posada al futbol profesional amb el suport dels futbolistes Jordi Alba i Thiago Alcántara.

García (un altre Garcia) no ha tingut oposició per a aconseguir la presidència i ja treballa per a començar a superar categories.

AIXÍ SERÀ EL NOU HOSPI DE GARCIA

D’on surt Antoni Garcia? Des de quan és soci de l’entitat? Ja sap on es fica?

Sóc soci des del 2016, he format part de la junta directiva de Santi Ballesté (2023). Soc funcionari de la Generalitat, administratiu i tècnic de Medi Ambient, a l’Agència d’Habitatgede Catalunya (àrea de sostenibilitat).

És a dir: l’Hospi no tindrà un president professional?

No, tot, el contrari. Soc funcionari des del 2003 i he estat regidor de l’Ajuntament. Tinc la meva feina i la compatibilitzo amb la presidència del CE L’Hospitalet.

“SÓC SOCI DES DEL 2016”

Va ser regidor d’Esquerra Republicana…

Sí, del 2015 al 2023.

Està més prop del PSC, ara?

No. Jo no estic prop de cap ni milito ja a Esquerra; soc una persona que estima L’Hospitalet, m’apassiona aquesta ciutat, sempre he col·laborat i col·laboro en diversos moviments socials. Soc soci d’altres entitats com el Centre d’Estudis de L’H i tercer vicepresident de la Creu Roja de L’H. L’objectiu de participar en diversos llocs és contribuir al benestar de veïns i veïnes.

Antoni Garcia arriba per a ser president un o diversos mandats?

El mandat és per a 6 anys i ja veurem perquè el primer objectiu implica debatre una futura SAD.

Vostè creu que el futur del Hospi passa per aquesta SAD?

És obligatori ser una SAD per a estar a Primera Federació, és un debat tranquil que cal continuar de manera transparent. Aquest camí és inajornable, cal poder ser SAD i cal fer-ho bé. Primer cal portar el primer equip i els més importants a la SAD i la Fundació per al futbol base.

“EL PRIMER ÉS DEBATRE UNA FUTURA SAD”

La ciutat sempre ha estat Barça-Espanyol-Madrid mentre que la identificació i la solidaritat amb l’Hospi ja estat mínima. Dignísima per als pocs socis riberencs, però mínima. Per què?

Barça i Espanyol són molt grans i han impedit molt el nostre creixement. Crec que L’H és una ciutat amb identitat pròpia i aquest és un projecte que desitja col·locar a aquest club com la segona ciutat de Catalunya que és i el volem en Primera Divisió. Per això, aquest projecte és de ciutat, volem que tots els teixits de la ciutat apostin i li ho facin seu. Volem reafirmar el nostre projecte de ciutat a través del futbol.

Vostè creu que es pot acabar amb aquesta etiqueta de ‘ciutat dormitori’?

L’H té identitat pròpia que l’ha anat construint aquests anys; la gent diu que és d’un barri determinat i molt arrelat. I també comença a haver-hi identitat i sentiment de club amb més de 1.000 nens/nenes que volen el club.

“L’H TÉ IDENTITAT PRÒPIA”

Aquestes paraules cap a la Primera divisió no és més una manera de vendre el projecte que una realitat?

La realitat és que estem en 3a Federació, però tenim un somni i és situar-lo on li correspon a aquesta ciutat. És el nostre objectiu i això significa treballar diàriament.

En l’àmbit econòmic, qui assumeix aquesta responsabilitat inclòs el president?

Tenim una junta de 3 persones (Òscar, Roger i jo), assessors esportius (Jordi Alba i Thiago) i en la futura junta arribaran Oscar Pierre, CEO i fundador de Glovo, i Gonzalo Álvarez, CEO de Rocket-up per al febrer vinent. La base econòmica és fonamental i ara ja treballem amb patrocinadors per a crear equips competitius.

“VOLEM CREAR EQUIPS COMPETITIUS”

Xavi Escaich continuarà com a gerent?

Sí, per descomptat.

Qui treballa el primer equip?

El director esportiu, Nico amb el suport de Jordi Alba i Thiago.

Alba i Thiago diran a qui es fitxa?

Donaran suport a l’àrea esportiva. Donaran la seva opinió, però fitxarà Nico.

S’ha anunciat l’adeu de Jaume Delgado. Arribarà Cristian Gómez?

Ni dic ni que sí ni que no, no dic res.

“ALBA I THIAGO DONARAN LA SEVA OPINIÓ ESPORTIVA”

Aconseguirà vostè que l’Hospi sigui l’equip més volgut de L’H?

Crec que ja ho és, és l’equip de la ciutat i volem que acabi connectant amb tota la ciutat i facin seu aquest projecte. L’equip vol a la ciutat i la ciutat vol al Hospi, segur.

Bé, hi ha qui es pregunta si l’Hospi voldrà més a la resta de clubs de la ciutat, s’acostarà més?

Nosaltres volem a tots els clubs de la ciutat i desitgem màxima col·laboració. Repeteixo que és un projecte de ciutat i portar a aquest club a Primera. Aquesta junta treballarà per a arribar a aquests acords.

“L’HOSPI ÉS L’EQUIP MÉS ESTIMAT DE LA CIUTAT”

Perquè no hi hagi dubtes. Econòmicament, què Hospi ha rebut?

He rebut un Hospi amb un deute intern d’1.200.000€ amb socis de l’entitat (al 2016, Santi Ballesté va rebre el deute de la Seguretat Social que s’havia de pagar SÍ o SÍ). Aquest mes d’abril era l’últim pagament i va haver-hi gent que va deixar diners per a evitar la desaparició.

Si parla de deute intern és perquè també hi ha externa?

No. Existia la de Seguretat Social i ja s’ha pagat.

“GRAN PART DEL DEUTE CORRESPON A MÁGICO DÍAZ”

Aquest 1.200.000€ correspon a deute al Sr Mágico Díaz?

En gran part, sí, i es pagarà. Haurem de decidir els terminis de pagament.

Suposem que continuarà la subvenció municipal pròxima als 300.000€ i manteniment de la instal·lació?

Correcte encara que la subvenció varia i nosaltres rebem la subvenció pel nostre futbol base.

Amb mil nens/nenes en el futbol base hi ha un gran negoci…

Negoci, no. No fem negoci, és un futbol important, sí, però ho veiem com un dels pilars del club per a fer bons futbolistes i amb valors.

“AMB EL FUTBOL BASE NO FEM NEGOCI”

Una curiositat: sap si el nou alcalde David Quirós és soci del club encara que, si no ho és, no seria el primer perquè la majoria no ho han estat.?

No ho sé ni sabria dir-te per què.

Santi Ballesté serà nomenat president honorífic?

Sí.

És a dir, ja tindran dos: Miguel García i Santi Ballesté.

Tindrem els presidents honorífics que decideixin els socis. Miguel García és president d’honor, però no soci. La idea és que Santi també ho sigui per la seva trajectòria.

“HI HAURÀ DOS PRESIDENTS HONORÍFICS, SÍ”

L’Hospi va ser García i ara és més García. Són parents?

No som ni cosins ni parents. Garcías n’hi ha molts, és un cognom molt comú, hi ha una relació cordial.

The post “El projecte per a aquest Hospi és de ciutat i per a pujar a Primera” appeared first on FutbolCatalunya.com.

És la primera temporada de Dani Rebollo com jugador del Nàstic encara que el sentiment grana de pertinença del porter andalús és absolut. Ha sabut lluitar el lloc de titular amb el gran Alberto Varo i últimament el tècnic Dani Vidal li ha donat tota la seva confiança.

Així les coses, aquest pròxim diumenge (19 h.) serà el responsable de mantenir a zero la seva porteria al Reino de León. Tot un examen per al crack de Lepe que cerca, com tot el seu equip, un ascens al futbol professional d’on va arribar procedent del Saragossa.

DANI REBOLLO VOL GUANYAR LA CULTURAL

A 6 jornades per al final es posa un més nerviós o és un cert això d’un partit més?.

Els jugadors volem que tots els partits siguin importants, ara tenim confiança i sabem que estem davant un partit important on només ens queda que deixar-ho tot.

Si li preguntem pels teus pròxims rivals, el té frescos?.

Anem a la Cultu, ve el Real Unión, anem a Andorra, Lugo, anem a G. Segoviana, i acabem amb Arenteiro.

Els té gravats a la seva memòria…

Sí, Cal anar per totes i a veure fins on ens dona.

La Cultural ve d’1/4/2 en els últims set partits; el Nàstic ve de 4/2/1…. Això els diu alguna cosa o ja és passat?.

“ANEM A LLEÓ AMB MOLTA IL·LUSIÓ”

Això diu que cada partit és diferent, cada escenari és diferent del qual ara anem perquè sabem que jugarem davant un equip que fa tot un any que està a dalt i fent les coses molt bé. No vol dir res, la veritat nosaltres anem amb il·lusió i confiança després del nostre últim partit.

L’experiència del Nàstic pot relativitzar aquest respecte total cap a un Reino de Lleó sempre referència, no?

Nosaltres també som forts al nostre camp, el Nou Estadi sempre estreny i ens mostren el seu respecte. Sabem a quin camp anem i el respecte serà mutu encara que amb mentalitat de treure els tres punts.

“L’IMPORTANT ÉS QUE L’EQUIP SUMI”

Més números. No sé si a vostè això dels números li interessa o no…. al Reino de Lleó els locals han deixat de guanyar 17 dels 48 disputats mentre que vostès lluny de Tarragona han sumat 17 de 48. En resum; millor a casa que fora, però és el que hi ha…

Cada camp és diferent. Venim d’altres camps més petits o plens d’aigua (Zamora) i cal adaptar-nos a tot.

9 porteries a zero en 32 jornades. Quantes són seves?.

La veritat, no sé, crec que 4. L’important és que l’equip sumi.

Anem al partit perquè cal assegurar com més aviat millor la posició de promoció, no? O encara podem pensar en l’ascens directe?.

“NOSTRA PREOCUPACIÓ PASSA PER COMPETIR”

Intentarem guanyar perquè no depenem de nosaltres només per a aquest ascens directe. La nostra preocupació implica arribar el diumenge allí en les millors condicions i competir-los de tu a tu.

Això de vostès enguany és una pel·lícula estranya. Ja van començar amb tota la polèmica pel ‘NO ascens’, partits a porta tancada…tot això es nota, Dani, al camp?

Ho notem quan ve la gent al camp i ens dona suport totalment. Els sentim al nostre costat i, especialment, en els moments que l’equip visitant estreny.

“SENTIM L’AFICIÓ AL NOSTRE COSTAT”

Fins a quin punt surten vostès responsabilitzats i pressionats per la victòria?

Nosaltres ens centrem en el que podem controlar, això de fora és una altra cosa encara que els notem el seu suport.

Si un repassa resultats sembla que tinguin alguna conjura en contra perquè els últims minuts els solen pagar cars. Això és cansament, poca preparació psicològica…

Són molts factors igual que nosaltres podem marcar en aquests minuts. Això és futbol encara que al final ja no hi ha marge de reacció.

“NOSALTRES ENS CENTREM EN EL QUE PODEM CONTROLAR”

A veure si contagia vostè a l’afició perquè aquesta Cultural imposa, menys que al principi, és cert, però imposa. El 2-3 de la primera volta!

Anem allí amb ganes d’imposar-nos, de jugar-los de tu a tu perquè són fortes i, si han estat a dalt, és per alguna cosa. A veure si els donem una alegria a la nostra gent.

On pot estar la clau per a guanyar; un dia perfecte de Dani Rebollo o un dia perfecte per a Antoñín o Pablo?.

“TOTS HEM D’ESTAR BÉ”

Per a puntuar cal estar tot l’equip bé; davanters, defenses i migcampistes i la gent de la banqueta. Cal estar concentrats i amb les idees molt clares.

Finalment: digui-li a la seva afició, què passarà aquest diumenge?

Tant de bo puguem donar-los una gran alegria i que el pròxim partit tornin a estar amb nosaltres.

The post “Davant la Cultural només ens queda deixar-ho tot” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Miguel Galán és l’etern ‘querellator’ del futbol espanyol, una de les veus més bel·ligerants i dialogants del nostre esport. El seu historial assumeix l’adeu a expresidents com Angel Villar, Luis Rubiales i Pedro Rocha; ara manté un ‘feble’ acord amb Rafael Louzán.

Com a personalitat inquieta del nostre futbol, el passat, present i futur del futbol català també el preocupa. Per aquesta raó s’ha personat com a ‘acusació popular’ al Jutjat 2 de Sabadell enfront de Joan Soteras, la seva junta i el seu grup de col·laboradors-executius.

“S’ESTÀ DEMOSTRANT QUE TOT ESTÀ PODRIT”

Miguel o Miquel Galán ja que ve ara molt per Catalunya?

La veritat és que sona molt bé això de Miquel, però, ara com ara, soc Miguel Galán.

Parlem amb el pròxim president de la FCF?. Com s’ha querellat també contra Soteras i companyia i està tan lliurat a la causa catalana, serà per alguna cosa, no?

Això li ho deixo a Juanjo Isern perquè així ho van votar els clubs i perquè legalment li pertany.

Ara de debò. Com és possible que vostè, que es ‘va carregar’ Angel Villar, Pedro Rocha o Luis Rubiales, encara no hagi fet el mateix amb Soteras?

“AQUESTA FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL ÉS UN NIU DE CORRUPCIÓ”

Catalunya és especial mentre que, amb els altres tres presidents intervé el president del CSD, aquí només es pot inhabilitar Soteras a través del Consell Català de l’Esport. Aquí es donen condicionants més polítics.

Ja fa un any que la Generalitat es va aplanar i va dir que Soteras i la seva junta s’havien d’anar, però aquí no passa res.

L’Associació Transparència i Democràcia a l’Esport i jo només portem un any en la causa enfront de Soteras al jutjat de Sabadell i tant de bo s’acabi la corrupció. Aquesta FCF és un niu de corrupció i no entenc com la Generalitat ha aguantat amb aquest tema tant de temps.

“JO HE PACTAT AMB LOUZÁN, NO M’HE VENUT”

Vostè parla de la Generalitat i va anar així, però els polítics ja no són del mateix color.

Clar i això sol passar fins els explota en la cara, se’ls torna insostenible quan comencen a veure en els mitjans que això és un escàndol. Molts mitjans hauran llegit en els vostres com el cap de Recursos humans li diu a la seva núvia que ‘estic falsificant signatures’… si jo fos Salvador Illa o Alex Talavera, que anava de capdavanter de la transparència per a acabar amb Soteras i va pactar amb Calle… bé, es demostra que tot està podrit.

Soteras, Calle, Talavera…

Quan veig que Talavera es ‘ven’ a Soteras em sembla una ignomínia per a ser una oposició. Aquí estaven Talavera, Isern, Palacios, però si l’oposició es ‘ven’ al poder… poden pactar per a millorar col·lectius. Parlem d’ignomínia i presumpte delicte.

“SOTERAS ÉS VELLA GUÀRDIA RUBIALISTA”

Ara que Galán té relació amb Louzán, president de la RFEF no han parlat sobre aquesta situació del futbol català?

La meva relació amb Louzán és de pacte puntual però jo no m’he venut ni he agafat vicepresidències com Tebas o Aganzo. Ara estem en crisi perquè aquest pacte era d’investidura, no de legislatura. A nivell personal em sembla una bona persona, dialogant i això no es podia fer ni amb Villar, ni amb Rubiales ni amb Soteras perquè són ‘cafres’. Si signa una cosa que sap que no pot complir, és el seu problema. Louzán és president de la RFEF perquè Miguel Galán no va impugnar.

Però Louzán què opina de Soteras?

Opina que són vella guàrdia rubialista i el seu desig seria que desaparegués encara que també depèn dels seus vots. En el moment que el TSJC decideixi fer fora Soteras i que entri Isern, serà Juanjo qui assumeixi aquesta vicepresidència.

“LA CORRUPCIÓ A LA CATALANA ÉS MOLT GRAN”

No hi ha possibilitat que el TSJC decideixi noves eleccions per a la FCF?

Des del meu punt de vista jurídic, no. En el supòsit que no es donés aquest cas, només es podrien presentar els candidats d’aquest moment (Isern-Palacios). El normal és que el Sr. Palacios, que va treure molt pocs vots, es retiri. Si es donés aquest escenari, com que Calle o Israel desitjarien continuar ’xuclant’ intentarien que Palacios es presentés però la corrupció és molt gran per això.

Per què manté Louzán a la parella Soteras-Calle a la RFEF?

Perquè no hi ha un pronunciament judicial i creu, com li va passar a ell, que fins que no hi hagi sentència ferma de Sabadell o TSJC, no pot fer res. Això xoca amb el seu discurs renovador de no tenir gent rubialista, corrupta i li pot esquitxar, ja li ho he dit. Hem vist converses Rubiales-Soteras-Calle parlant de Novanet i els imputaran a l’operació Brody.

“CREC QUE EL TSJC ES PRONUNCIARÀ PER ISERN”

Per què creu que el futbol corromp tant?

Perquè hi ha diners i entra gent que no està bé econòmicament i no és honrada. Jo, per exemple, tinc la meva empresa, estic posicionat i tinc una trajectòria o Juanjo Isern té la seva vida solucionada. Si després arriba la RFEF i li posa al president de la FCF 150.000€ no hauria de tenir la sensació mai de ficar la mà a la caixa. A Juanjo li he dit que ha de cobrar com a president perquè així se li pot exigir. El problema són els que els envolten.

“MARXA ABANS QUE ENTRIS A LA PRESÓ!”

Hi ha tantes coses que s’haurien de fer…

El primer, crear una vicepresidència de Transparència i bon govern per a aplicar la Llei. Compliance? Això no serveix per a res. En la web han d’aparèixer tots els sous de directius i executius importants i els comptes anuals. Aquí, la FCF està a la cua del futbol.

Quines coses diu! Si aquesta FCF s’autoproclama la millor Territorial d’Espanya amb nombre de llicències rècord!

Això no li fa el millor gestor sinó que cal veure els números.

“LA PETICIÓ DEL FISCAL ES POT ANAR A 120/15 ANYS DE PRESÓ”

Si Galán estigués cara a cara amb Soteras, què li diria?

Marxa abans que entris a la presó. El cas Sabadell pot acabar amb presó per a Soteras perquè la gent es creu que només hi ha un cas de falsedat documental. I no és així. Encara no estem en la fase d’acusació i, en aquest moment, s’afegirà banda criminal organitzada, administració deslleial, corrupció electoral. La petició del fiscal es pot anar a 10/ 15 anys de presó.

I això quan es pot produir?

En menys d’un any s’introduiran nous delictes perquè el ‘bolcat’ de telèfons ha demostrat que una banda criminal ben estructurada. Són més de 3 persones, cadascun té la seva feina: Soteras era la cúpula, Calle ho manejava tot, alguns treballadors (recursos humans) agafaven actes, Montoliu pagava amb els seus diners i després li ho retornaven amb el de la FCF…això és una banda criminal. Aquesta petició de ‘presó’ és ampliable per a tots els imputats.

“AQUESTA FCF ÉS CORRUPTA I EL SEU PRESIDENT ÉS CORRUPTE”

No obstant això, encara no li ha posat cap querella. Estrany, no?

Villar em va posar 12, amb Rubiales van ser 20 i Rocha, també, peró ni Tebas ni Soteras i això que li he dit corrupte. Per què? Perquè els fets ho demostren en les eleccions i, com hi ha hagut corrupció electoral, la FCF és corrupta i el seu president és corrupte.

Quin seria el seu missatge per als empleats de la Catalana?

Ja em va passar quan Villar i Rubiales. Cal no confondre els empleats de la FCF, que tiren endavant el seu treball, amb els directius. Els empleats són honrats i miren amb estupefacció aquestes coses. Quan dic la FCF és corrupta, ho dic pels seus dirigents.

“SI ISERN ÉS PRESIDENT, TAMBÉ LI VIGILARÉ”

Alguna cosa més sobre la FCF?

Sí. Si tenen pensada la maniobra de convocar eleccions abans que surti la decisió del TSJC no sols no el poden fer sinó que és delicte de desobediència. L’única sortida que hi ha és Juanjo Isern que va guanyar les eleccions després dels paranys d’un altre. Soteras va guanyar ‘dopat’ amb falsificacions d’actes. La meva Associació sempre estarà on hi hagi corrupció a l’esport i, si porta Juanjo a la presidència, li estaré vigilant”.

“EL FC BARCELONA POT PORTAR TEBAS A L’INHABILITACIÓ”

Ens pot aclarir com un empleat (Javier Tebas) s’enfronta als seus caps (Barcelona, Reial Madrid).

Perquè Tebas viu i depèn dels altres 38 clubs. Això del ‘fair-play’ financer a qui més beneficia és als dos grans, però als petits no els deixes créixer. A Tebas li pot passar que per un comunicat d”ego’ (ja retirat) ho acabi pagant. El que passa és que la gent no s’atreveix a anar contra ell. Una nova denúncia, en aquest cas del FC Barcelona per l’assumpte Dani Olmo, li pot portar al TAD per reincidència. És a dir, inhabilitació. El dubte seria per quant temps. La realitat és que si el Barcelona ho denuncia al CSD, Uribes ho elevaria al TAB i s’obriria expedient sancionador.

The post “Hi ha una banda criminal ben estructurada al futbol català” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Quique i Oscar Alvarez sempre han estat i seran els fills del nostre volgut Quique Costas, un exemple com a futbolista i tècnic i com a gran persona. El millor és que la seva descendència (hi ha també una filla) ha heretat els seus valors. I això és el que ara, com a tècnics, transmeten als seus futbolistes.

Quique ha tornat aquest curs a Catalunya després de la seva formació tècnica per Vila-real, Alabès i Llevant al costat de Javi Calleja. Per a la seva arribada a Girona compta, a més, amb el seu germà Oscar i la seva gran experiència en el futbol català i un grup estel·lar de treball. Haver ‘nascut’ i pujat en el futbol formatiu del FC Barcelona és una altra garantia.

Això ho van saber veure Quique Cárcel, director esportiu del Girona, i Albert Siria, responsable del futbol base i i els resultats els donen la raó.

“UN DIA VAIG PARLAR AMB QUIQUE CÁRCEL I AQUÍ ESTEM”

L’actual realitat del filial supera les teves perspectives?

La veritat és que vaig arribar molt il·lusionat a Girona. Em vaig informar i, encara que desconeixia la Tercera d’aquí i el seu nivell i no tenia una expectativa molt clara, els xavals estan responent molt bé.

Hem d’admetre que ens va sorprendre molt la seva arribada a un filial encara que es tracti d’un super Girona de la mà del Grup City, però pensar que els xavals anaven a tenir aquests mestres que saben del que va la formació era una inversió molt rendible i agradable.

Això va sorgir per les meves ganes de tornar a ser primer tècnic després de diversos anys meravellosos amb Javier Calleja. Un dia vaig venir a veure entrenar al Girona, vaig parlar amb el meu amic Quique Cárcel i em va convidar a tornar. Ho vaig parlar amb el meu germà, que té molt coneixement del futbol català, decidim que era un lloc perfecte per a entrenar i aquí estem.

“ELS XAVALS ESTAN RESPONENT MOLT BÉ”

La seva biografia tècnica reflecteix que va ser segon de luxe amb Calleja i també amb García Pimienta i Oscar García per a després seguir com a primer entrenador de cadets i juvenils del Barça. Per formació no serà.

Les meves primeres experiències van ser amb dos grans (Pimi i Oscar) i en una gran acadèmia que l’hem viscut des de petit. Després vaig agafar cadets i juvenils i tot va venir molt bé.

Nou mesos després, segons en la classificació, des de la 4a jornada en zona ascens, i fins a 7 xavals ja han debutat amb Míchel. En pretemporada es van donar 13 altes, 19 baixes i 13 es van mantenir. Això es tradueix en l’equip més realitzador (54) de la categoria i amb 30 rebuts (massa?). Amb aquest mà a mà amb un potent Reus, a 6 punts, aquesta primera plaça es pot lluitar o millor reafirmar la segona?.

“EL REUS FC REDDIS TÉ NÚMEROS IMMILLORABLES”

Una vegada ficats en aquesta baralla ho intentarem. Serà difícil i, encara que els nostres números són bons, també són millorables. Quant a gols rebuts, estic d’acord. Són números bons amb victòries, però hi ha un rival que l’està fent millor. Cal pensar en nosaltres i, si ens dona per a estar en la primera posició, cal estar preparats. Els estem estrenyent a un Reus que té uns números immillorables. Tenen un bon avantatge i hem d’anar al seu camp; cal competir i competir.

La veritat és que vostès també són increïbles. No perdien des de la 2a jornada i cauran en Nou Barris el 9 de març contra el cuer. Això és la inexperiència?

És el futbol, mai se sap on es pot perdre i davant la Montañesa, a més, hem perdut els dos partits de les 3 derrotes que hem encaixat. Això és el futbol, repeteixo, i en aquesta Tercera mai m’he trobat un dia per a dir que rival tan fàcil sinó al revés, amb un nivell alt i fins i tot sorprès.

“PER AL GIRONA SERIA MILLOR ESTAR EN UNA CATEGORIA MÉS ALTA”

Aquest Girona B necessita, més que mai, l’ascens o, si ve serà benvingut, per què prioritza la formació i nodrir al primer equip?

No m’amagaré que per al club seria millor estar en una categoria més alta. Aquest Girona l’està fent molt bé en Primera i seria important tenir el filial més amunt.

Parlem d’aquest encantador filial que practica un futbol entretingut i que té noms propis molt joves i amb futur. Sense comparacions però es veu que aquest Girona formatiu ja planta cara a Espanyol i Barcelona en la resta de categories. Ja sé que això és més treball de Síria, però vostè també recorre al juvenil, lògicament.

“UN BON FUTBOL BASE? BONA GENT I INVERSIÓ”

Jo crec que, per a tenir un bon futbol base, ha d’haver-hi bona gent al capdavant i el Girona els té en el projecte. I, en segon lloc, cal invertir. No hi ha més. Treball de captació amb bons professionals, inversió, competir i crec que anem pel bon camí. Jo pujo nois del juvenil B i responen molt bé. Serà un punt d’inflexió important quan tinguem una Ciutat Esportiva en els pròxims dos anys.

Quique Alvarez té els seus fixos: Sergi Puig, Yaako, Papa, Raul, Adri, Minsu, Biel, Nil, Dawda… en fi, un grup estel·lar. A aquests xavals també se’ls nota la pressió per guanyar i agradar per a pujar?

“EN AQUEST EQUIP TOTS DONEN LA CARA”

No crec que tinguin aquesta pressió o, almenys, jo intento llevar-la-hi; si que tenen la pressió que els fico jo per a cada partit com si fos l’últim. Cal intentar fer les coses bé, no els demano guanyar o guanyar; és més, moltes vegades la pressió la hi posen ells perquè són guanyadors. Tots els que salin sempre donen la cara, prefereixo no donar noms, han estat molts xavals aquí i tenen aquest sentiment de competir.

La comunicació amb Míchel perfecta, segur?

És molt fàcil. No hi ha dia a dia perquè no tenim aquesta Ciutat Esportiva i estar junts, però hi ha comunicació sempre. Sempre avisen amb temps si volen jugadors i això també s’agraeix.

“AMB MÍCHEL? ÉS MOLT FÀCIL COMUNICAR-NOS”

Vostè creu que una lliga de filials no seria millor i guanyaria tothom o igual creu que aquesta combinació amb i contra veterans sempre ajuda?

Em costa veure-ho. Entenc les queixes d’altres equips, però, quan he vist a Anglaterra que es fa això, els jugadors perden competitivitat. Als nois els va molt bé jugar amb altres rivals que no siguin filials, és una competitivitat que sempre tenen i és el que fa que tinguem aquest gran nivell a Espanya. No sé si competirien igual.

“SI SURTEN 3 JUGADORS PER AL PRIMER EQUIP ÉS UN ÈXIT”

Hem pogut veure a Yaako, Minsu, Papa, Dawda… en el primer equip. Aquest és el futur Girona?

Un club com el Girona ha d’intentar treure jugadors que t’ajudin a tu esportivament o econòmicament. Han sortit jugadors a altres equips i, per descomptat, per al primer equip del Girona encara que és difícil pujar-los. Si surten 3 o 4 jugadors per al primer equip ja és un èxit.

Al final de temporada, els germans Alvarez s’asseuran i avaluaran el seu futur o anem pas a pas?

Ni idea, no sé què dir-te, estic molt content i còmode aquí, amb un cos tècnic increïble, amb el meu germà, amb tothom. Clar que el futur ja dirà, ara només penso acabar aconseguint l’objectiu que seria molt bonic.

The post Quique Alvarez dona ales al Girona B appeared first on FutbolCatalunya.com.

Robert Costa (1994) és un rodamon del futbol. Es va formar al futbol base del Barça i amb el filial blaugrana va arribar a jugar a Segona Divisió A. Des d’aquell llunyà 2016 el defensa ha jugat a Galícia, València, Múrcia o Balears i no havia tornat a la seva terra fins que l’Olot el va trucar. L’ADN tan pretès pel club garrotxí es guanya a través del tret identitari que aporten al club tots el jugadors gironins. D’aquesta manera l’Olot vol mantenir la categoria després de dos descensos en els dos darrers intents.

M’ha dit que estava a classe. Què estudia?

Estic fent accés al grau superior de nutrició. Fa temps que vaig començar i després ho vaig deixar. Aquest any que ho tinc a prop de casa aquí a Olot era el momento de tornar-m’hi a posar i treure-m’ho d’una vegada.

ROBERT COSTA TÉ LA PARAULA

Es vol dedicar a això en un futur?

Sí, sempre m’ha agradat el tema de la nutrició. A més em serveix pel tema del futbol. És un sector que està creixent més i sobretot a la vida diària de les persones. És una cosa maca i divertida per estudiar i dedicar-m’hi.

O sigui la rutina de Robert Costa ara és estudiar pels matins, entrenar per les tardes i jugar els caps de setmana.

Correcte. Sí, sí. No m’avorreixo pas i ja va bé.

Parlem de l’Olot. Sembla que s’ha superat el moment crític de fa unes setmanes.

“LA BANQUETA NO ERA EL PROBLEMA, PERÒ SÍ PODIA SER UNA SOLUCIÓ”

Crec que sí. La veritat és que ara estem agafant bons resultats. Vam passar un mal moment, però el vestidor i el club ha ajudat a que el canvi fos possible i a que això no sigui un drama. Al final sempre ens hem mantingut junts i ha estat clau per poder aconseguir els resultats que tenim ara.

Què ha canviat per millorar tant els resultats?

Ha sigut el treball diari. No conformar-se amb el que fèiem. Estàvem contents amb la feina que fèiem, però no donava resultats. Va haver-hi un canvi a la banqueta i sí que és veritat que no era el gran problema, però sí una cosa que podia ser una solució. L’equip ha estat junt i ara treballem en aspectes defensius, que aquí teníem carències pel que fa a encaixar gols. Si no m’equivoco ara portem un gol rebut en quatre partits i a partir d’això hem de créixer. Porteria a zero i almenys d’aquesta manera els partits no es perden i sempre puntues.

És una evidència això que diu. També que aquesta dinàmica coincideix amb quan ha recuperat el protagonisme a l’equip.

Al començament de temporada no vaig participar en gaires partits. Crec que la constància del treball diari m’ha portat a tenir ara més protagonisme. Estic jugant més, els resultats s’estan donant i intento fer-ho el millor possible per l’equip i els meus companys. Faig el que he après aquests anys i la meva experiència es veu al terreny de joc. Tan l’entrenador com els jugadors confien en mi i que segueixi així, que acumulem bons resultats i pugui seguir jugant.

L’aspecte identitari de l’Olot es nota en aquest sentit? La majoria sou gironins i hi ha sentiment de pertinença.

La filosofia de l’Olot encaixa molt amb mi. Quan vaig saber que el club estava interessat en mi no vaig dubtar ni un moment en venir. Fa anys que els segueixo i el fet d’estar a prop de casa és un punt molt a favor, sobretot per desconnectar amb la família i els amics. Molts equips s’haurien de reflectir en l’Olot, el que defensa i els valors que té. La veritat que és exemplar.

“QUAN EM VAN OFERIR TORNAR A CASA NO VAIG DUBTAR”

Des del 2016 no jugava a Catalunya. Ja són anys.

La veritat que el futbol m’ha portat arreu d’Espanya. He trepitjat Galícia, Balears, València… He viscut experiències molt bones i he conegut bona gent i diferents futbols. Quan vaig tenir la oportunitat de poder tornar a casa no ho vaig dubtar ni un moment.

Manolo González em va comentar que Robert Costa tenia sortida de pilota de Primera Divisió.

Sempre m’ha vist amb bons ulls Manolo. La veritat que van ser dos anys espectaculars allà a la Peña Deportiva. Vaig aprendre molt. No creia que amb 28 anys aprengués de futbol i la veritat que juntament amb Gerard Garrido, el seu segon, vaig aprendre moltíssim de futbol, d’aspectes que desconeixia completament i vam viure dos anys inoblidables. La veritat que tinc records molt bonics d’ells dos, sobretot de Manolo.

“POTSER SEMPRE M’HA FALTAT MALA LLET”

També em va dir que li faltava una mica de mala llet.

Veig que com m’ho deia a mi, igual. Em deia coses bones i dolentes. Sempre m’ha dit que per ser central hauria de tenir més mala llet. No contundent, però sí més agressiu. Em va fer treure una mica aquest aspecte que potser em faltava i sempre he compensat amb altres coses.

Li ha quedat alguna cosa per fer a la seva carrera futbolística?

Vaig debutar molt jove a Segona Divisió i estic molt content amb tot el que he viscut. He jugat playoffs amb clubs diferents i vinc aquí a Olot a seguir creixent. La meva idea no és retirar-me d’aquí dos dies. La idea és fer créixer l’Olot, si es pot posar-lo on es mereix, que és de Segona B cap a dalt. Vull seguir aprenent i poc més.

“ESTIC CONVENÇUT DE QUE ENS SALVAREM”

A mig termini es veu temps jugant a Olot?

Estic molt bé. És un club que des del primer dia he vist que vol fer i fa les coses molt bé. Cada vegada va creixent i estic molt bé, m’ha acollit molt bé des del primer dia. La institució és bona i si pot ser vull estar més anys per aquí.

Faria una promesa per la permanència?

Com estic tan convençut de que ens salvarem no me la jugaré gaire perquè encara em perjudicarà. Estic totalment convençut de que treurem la situació endavant. Mantindrem la categoria.

The post El nutricionista Robert Costa té la recepta per l’Olot appeared first on FutbolCatalunya.com.

Només suma cinc mesos al capdavant del Badalona Futur, però Josep Delgado ha aprofitat aquest temps de la millor manera. Situat a Premià de Dalt i amb molts interrogants entorn de la seva persona, el president del club se sincera en Futbolcatalunya.

No ens interessa el seu passat només ens vam centrar en el present i en el seu immediat futur i les novetats poden aparèixer molt aviat.

JOSEP DELGADO I “VENDRE” EL BADALONA FUTUR

Quin balanç faria, si es pot fer, després de 5 mesos de presidència al Badalona Futur?

Molt positiu. Hem tingut moltes dificultats i hem tingut damunt de la taula totes les problemàtiques del club des que va deixar de ser Llagostera Costa Brava. Ha estat una travessia complicada per al Consell d’administració anterior, ja que no es van fusionar ni es van quedar a Lleida i al juliol semblava que el club anava a desaparèixer. Nosaltres decidim posar-nos i no ha estat fàcil. Hem descobert coses que no sabíem, però ara ja és més fàcil.

Han descobert, què?

Que el club no tenia 150.000€ de deute sinó que, aproximadament, són 600.000€ de deute directe i dues contingències molt importants. Una: el préstec de Lleida (una mica més d’un milió d’euros) i dos: la demanda del CF Badalona per la no fusió.

“TROBEM UN DEUTE DIRECTE DE 600.000€”

En resum: l’advocat Toni Freixa li va enganyar a vostè quan li va vendre l’equip?

Bé, direm que part de la informació no me la va donar ja que va parlar d’un deute de 150.000€. Després vam veure que hi ha una demanda per 975.000€ del CF Badalona i un préstec que ens reclama la gent de Lleida.

Això significa que portarà a l’advocat Freixa als tribunals?

Si podem evitar-ho, ho evitarem. Si volem resoldre els problemes del club, no els resoldrem amb Freixa als tribunals, Clar que el que no farem serà assumir la responsabilitat d’un altre.

“HI HA UN PRÉSTEC PENDENT AMB LLEIDA I UNA DEMANDA AMB EL CF BADALONA”

Pot desaparèixer aquest Badalona Futur?

Ara té la vida més sana que fa 5 mesos i el nostre objectiu és arreglar coses en les oficines i en el camp. Encara que es perdés la categoria, no desapareixeríem.

Però, sr Delgado, el futbol és afició i, encara que vostès han trobat la seva nova casa a Premiá, encara no s’ha donat aquesta identificació.

Premià de Dalt ens ha acollit molt bé, el nostre cos tècnic s’està acostant molt al futbol base de la ciutat. Els nens que venen al camp el fan per a animar i estem en una etapa de transició.

Quant li ha costat la ‘broma’ d’aquest equip?

Són xifres que…. bé… nosaltres assumim la meitat d’un pressupost que no vam fer (una mica més d’un milió) i fins aquí hem arribat. I això que vivim sorpreses inesperades.

“AQUEST EQUIP NO DESAPAREIXERÀ ENCARA QUE BAIXÉS”

Capítol jugadors. Quan acabaran els deutes?

Hi ha un compromís total perquè estiguin al dia. L’últim que hem fet és pagar deutes d’AFE de temporades anteriors.

Inclòs el sr ex director esportiu, Lucas Viale?

No, Se li deuen 1.500€ i ni ho ha exigit ni ho ha reclamat sinó que, quan puguem, li pagarem.

Preguntes obligades. Què fa un gironí al capdavant d’un equip sense identitat pròpia? Aquest futbol és negoci?

“HEM INTENTAT POSAR ORDRE DES DE NOVEMBRE”

El futbol, ben gestionat, genera diners i a Espanya, també. Jo vaig passar per Girona, vam tenir un deute de 8,9 milions €, amb 1.400 socis i 800 persones al camp. Sis mesos després omplim el camp i, com va dir un dels nostres directius, la nostra època va servir per a posar el club de cara a la ciutat. Aconseguim que la gent posés banderes del club en cotxes i balcons encara que el que sí que aconseguim és vendre a qui millor gestionava futbol. Vam fer diversos play-off i pugem a Primera amb un 30% meu encara.

Si jo fos empresari i volgués comprar aquest Badalona Futur, quant demanaria?

L’any passat es va comprar una plaça de Primera Federació, a través de la RFEF, per 250.000€. Vendre el club és molt possible i, si arriba aquest moment, donarem tota la informació verídica del club. Hem intentat posar ordre des del novembre passat i hem trobat comprensió a Badalona, Lleida i Llagostera.

“ESTEM ENCANTATS AMB PREMIÀ”

Sembla encantat amb Premià?

Sí, el tracte és molt bo, tenim acord per anys i es milloraran les nostres relacions.

Algun missatge per al futbol català?

Que treballem tots molt més amb la nostra gent de casa. Aquí hi ha un futbol base impressionant i això cal treballar-ho.

The post “Vendre aquest Badalona Futur és molt possible” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Diumenge passat en un dels actes del 120 aniversari del FC Vilafranca es va fer un homenatge a Pepe i Paco Fos pels 50 anys de vinculació al club. Tots dos van arribar de València a través d’un tiet que residia a la capital de l’Alt Penedès i el que va passar després ja és història. Des d’aquell llunyà 1974 els Fos han dedicat tota una vida al ‘Vila’. El Paco va ser president des del 1987 i el Pepe és delegat del primer equip des d’aleshores. Són 37 anys de Pepe Fos, qui té les claus del club, i a Vilafranca és tota una institució.

“Vaig venir de València amb 20 anys i ara en tinc 70”, explica Pepe Fos a FutbolCatalunya. De tot aquest temps “potser em quedaria amb els dos playoff que hem fet” i a tall d’anècdota ens revela el seu pitjor dia com a delegat: “La única vegada en tots aquests anys de delegat que m’he deixat les fitxes va ser al camp del Pomar a Badalona. Vaig agafar el cotxe, vaig tornar a Vilafranca mentre escalfaven i quan començava el partit ja era allà”.

“GRÀCIES A LA FAMÍLIA PER LA SEVA PACIÈNCIA”

Un detall menor d’una trajectòria impecable de gairebé quatre dècades dedicat al club, al seu club. Agraeix a la família la seva comprensió per tants caps de setmana perduts i recapitula aquesta etapa de la següent manera:“Les circumstàncies han fet que hagi estat tan de temps al Vilafranca. Menys un any sabàtic sempre hi he estat. De presidents he tingut el Pere Montserrat, el meu germà, Joan Soler, el Giró i ara el Manel Ortiz. Fixa’t, cinc presidents en cinquanta anys”.

Ningú porta més anys al club que Pepe Fos. És així. “Porto les claus del camp encara que sigui municipal”, afirma orgullós i es defineix com un delegat “atípic”. Per què? Doncs, perquè “no soc professional, però cada dia estic al camp i veig tots els entrenaments. Els entrenadors ja no m’han d’explicar res del diumenge perquè ho veig tot”.

“EL DELEGAT ÉS LA PERSONA MÉS IMPORTANT A UN PARTIT”

Pepe ha estat delegat, directiu, conseller personal, psicòleg… Se l’estima tothom dins i fora de Vilafranca. “El delegat, per mi, és la persona més important durant un partit de futbol. És qui rep els àrbitres, qui ho té tot preparat, qui vigila que no passi res, qui està pendent del públic i procurant que els àrbitres estiguin el millor possible”, relata quan li preguntem per la figura del delegat.

Pot ser atípic, com diu ell, però demostra ser més professional que ningú ja que “després del partit ja t’emprenyaràs amb l’àrbitre, però durant el partit has d’estar amb ells. Sinó per què fas de delegat?”. De fet, la majoria de delegats actuals van ser àrbitres i van ser rebuts fa anys per Pepe Fos quan anaven a Vilafranca. 

“VILAFRANCA? NO SOC L’ARTÍFEX DE RES, PERÒ PARTICIPO EN TOT”

Ara “tenen més nivell”, declara Fos que no vol pronunciar-se quan li preguntem si creu que l’Estadi Municipal de Vilafranca hauria de portar el seu nom: “Això no ho haig de dir jo”. El Pepe ha viscut la millor etapa històrica del Vilafranca, amb les grans actuacions als playoff, la Copa Catalunya o la Copa Federació. Afirma que “t’omple una mica tot això. No ets l’artífex de res, però participes en tot”.

Per acabar, si s’ha de quedar amb una persona de tota aquesta etapa no seria cap altre que el seu germà Paco: “El meu millor amic de la meva etapa al Vilafranca és el meu germà. Hem estat els dos junts com a jugadors, a la directiva i els seus 15 anys de president vaig estar sempre al seu costat. Hem d’agrair a moltes persones que ens han ajudat molt per estar tant temps aquí”.

PEPE, SEGONS LLUÍS MONTANER, SANTI TRIGUERO I IVÁN MORENO

Lluís Montaner: “Si un dia el camp de futbol ha de portar un nom hauria de ser el del Pepe. És molt estimat i valorat pels àrbitres. Tots volen venir a Vilafranca pel bon tracte que dispensa el Pepe Fos. Com a persona és un 10 i la seva estima pel club és evident. Els millors entrenadors de la història del Vilafranca han estat amb ell: Francesc Ricart Pi de la Serra, Lluís Aloy, Puchi, Iván Moreno i Manel Rodríguez. Les ha vist de tots colors. Ha vist l’equip a Preferent, fent playoff contra el Malagueño i l’Adarve, a la final de la Copa Catalunya… És història del FC Vilafranca”.

Santi Triguero: “Pepe Fos és part de l’escut del Vilafranca. Porta 50 anys entre delegat i jugador. Recordo que vaig arribar al Vilafranca de la Blanca Subur amb 18 anyets i va ser ell qui em va fer la primera fitxa com a jugador amateur. També va ser qui me la va fer la primera vegada com a entrenador de Tercera Divisió. És una institució dins del Vilafranca, un home que estima el club i sempre ha estat a les verdes i a les madures. Aquest tipus de clubs es sostenen per persones així, que l’estimen i hi treballen desinteressadament. El Pepe és la viva imatge d’aquest club. Ha estat sempre i seguirà estant mentre ell pugui. Es desviu pel Vilafranca i és una molt bona persona”.

Iván Moreno: “A la vida hi ha persones que les pots vincular a un club i el Pepe ha aconseguit que quan et parlin del FC Vilafranca et vingui a la ment el gran Pepe Fos. Durant més d’un miler de partits sempre s’ha comportat de manera professional i responsable. És una bona persona, és atent i sempre intenta ajudar-te i ajudar per sobre e tot al club. Resol problemes i evita conflictes amb bones paraules. La veritat que ha estat un privilegi treballar amb una persona com ell i tenir-lo al meu costat. Un mite, una llegenda i si gires l’escut del Vilafranca diuen que hi ha una foto del Pepe Fos amb les fitxes dels jugadors. Un gran del futbol català que mereix tot lo bo que li passi”.

The post “El Vilafranca és la meva segona vida” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Sergio Cortés (1993) fa més d’una dècada que viu del futbol. Des del debut a Badalona el 2011 ha passat per Mallorca B, Burgos, Cornellà, Ebro, Llagostera, San Fernando, UCAM Murcia i Badalona Futur fins arribar a Sabadell. El migcampista ja no es vol moure de casa per un bon motiu, ja que acaba d’estrenar paternitat i és pare d’una nena de tres mesos. Mentre intenta donar el millor fora del camp, també busca fer-ho dins liderant un Sabadell invicte fins avui.

Són quatre victòries i dos empats pel líder, una ratxa que amenaça el Sant Andreu, segon classificat, al Narcís Sala. Sergio Cortés vol anar pas a pas. No vol que quan les coses vagin malament, que aniran, “ens carreguem la motxilla de pedres nosaltres mateixos”. El Sabadell no guanyarà amb l’escut a cap camp, però per l’escut la seva plantilla anirà a mort per aconseguir l’ascens.

Ara a Sabadell, abans a Vic i a Badalona. Fa uns anys que juga a prop de casa seva, Cardedeu.

Estic a 35 minuts de Sabadell. Jo ja no em moc de casa, ja he plantat la tenda de campanya aquí i ja no marxaré. Vaig estar tres anys a Mallorca, un a Burgos, Madrid, San Fernando… bastants anys a fora.

Arribats a una edat hi ha altres prioritats oi?

Sí, acabo de tenir una nena i ja no ens mourem. Vaig cansat, però bé té només tres mesos i anem distrets.

“NO HA ESTAT L’INICI SOMIAT, PERÒ GAIREBÉ”

L’inici del Sabadell no ha estat somiat, però gairebé no?

No és l’inici somiat. Òbviament ens hagués agradat guanyar tots els partits, però anem líders invictes amb quatre victòries i dos empats. Potser tenim l’espina aquesta de l’eliminació de la Copa Federació contra el Poblense, ja que volíem jugar la Copa del Rei. Però tenint en compte com anem a la lliga l’inici és més que bo sí.

Creu que el Sabadell té una pressió afegida que no té cap altre equip del seu grup de Segona Federació?

És veritat que es parla molt de la pressió. Des de dins més que pressió ens ho marquem com un repte i una responsabilitat. Tots els jugadors que hem vingut aquí aquesta temporada sabem perquè venim. L’objectiu és clar, el d’intentar tornar al Sabadell mínim a la categoria de sobre. La lliga és molt llarga, això no ha fet més que començar i segur que hi haurà trams de la temporada que no aniran tan bé com ara i no ens podem autodestruir. Hem de ser estables.

Li havia passat mai el fet d’arribar a una plantilla que només té un jugador de la temporada passada?

Està Marru, però també Morci i Pau que estaven a cavall entre primer equip i filial. La resta som nous, com bé dius. Per desgràcia a les nostres categories hi ha pocs projectes que mantinguin l’estructura de l’any anterior. Arribem a un club històric, que la temporada passada no va anar bé i com perdre té conseqüències i una és la renovació pràcticament total de tota la plantilla i cos tècnic.

“SÓC CAPITÀ PEL MÍSTER, VOL QUE SIGUI UN DELS LÍDERS DE L’EQUIP”

A més, això ha implicat que tal qual aterra ja és capità.

Va ser una decisió que va prendre el míster. Les primeres setmanes d’entrenament venia tocat de la temporada passada i un dia m’ho va comentar. Que per la meva experiència i tot volia que fos un dels líders de l’equip, un dels capitans i que quan veu caràcter doncs li agradaria que fos el capità.

Ser capità implica un compromís extra?

És una responsabilitat més, però la implicació és la mateixa. Per veterania, edat i experiència ja toca igualment. Ser capità no és només portar el braçalet. És intentar ajudar els més joves i fer d’enllaç entre plantilla i cos tècnic.

“QUAN DONEM UNA MICA L’AFICIÓ ESTÀ A MORT AMB NOSALTRES”

Parlàvem abans de la pressió, però en el sentit positiu aquest any s’han batut rècords de socis i hi haurà 900 arlequinats al Narcís Sala.

El tema de l’afició és espectacular la resposta que hem tingut aquest any. El club venia de passar tres o quatre anys no gaire bons, amb dos descensos des de l’any de Segona A. L’afició del Sabadell és molt fidel, sent molt els seus colors i els hi agrada molt animar. Quan tu dones una mica ells estan a mort amb tu. Aquest inici de temporada s’ha vist això i ara que estan anant bé els resultats ells responen. A Lleida van venir 300 més o menys i ara a Sant Andreu 900. A casa contra l’Espanyol i el Cornellà es van superar els 3.000 espectadors. Es fa molt fàcil jugar així i és un goig certament.

Parlant del Sant Andreu, per tot això que comenta és un dels partits que agrada jugar.

Per l’aficionat català ha de ser una festa. Per nosaltres veure el Narcís Sala ple de gent i amb 900 persones de la nostra afició ha de ser un punt extra. S’ha donat així, és la jornada 7, primer contra segon. És anecdòtic, però som els dos equips que hem aconseguit més punts. Per la nostra part intentarem fer un bon partit, treure els tres punts i obrir més escletxa respecte el segon classificat.

“POTSER ENS HA FALTAT ESTAR MÉS ENCERTATS DE CARA A GOL”

Creu que a l’equip li ha faltat efectivitat de cara a porta els últims partits?

És una categoria molt igualada. Anar a Lleida i guanyar amb solvència és difícil perquè és un bon equip que estarà a dalt. Cornellà, recent descendit com nosaltres, doncs igual. Sí que és veritat que en certs moments de partit ens ha faltat estar una mica més encertats de cara a porteria. Per això no ens hem de preocupar, seria més preocupant si no tinguéssim aquestes ocasions. L’important és que l’equip està endollat. Ens agradaria guanyar els partits amb més solvència, però la categoria és igualada i no et pots despistar.

Dos gols i dos assistències. Superarà el registre de vuit amb el Llagostera?

No és una cosa que m’obsessioni, la veritat. Si puc ajudar l’equip marcant gols i donar assistències genial. Cadascú hem d’aportar el nostre granet de sorra per aconseguir l’objectiu comú amb treball, sacrifici i bon joc.

“ELS IMPAGAMENTS DEL BADALONA FUTUR SÓN PASSAT”

Li haig de preguntar pel Badalona Futur. Esportivament molt bé, però a nivell social deuria ser difícil i també va transcendir que van patir impagaments.

És diferent. He deixat aquest tema de banda, la veritat. Vam tenir problemes a l’estiu amb impagaments i per sort abans de començar la lliga ja se’ns va pagar el que ens devien i ja està. És molt diferent jugar a Vic amb els nostres familiars a fer-ho a la Nova Creu Alta amb més de 3.000 persones cada setmana. T’has d’adaptar una mica a tot, va ser un any complicat per tots. L’experiència la valoro positivament, va ser un bon any tot i que vaig acabar lesionat. També el tema del Ferran Costa, que va marxar a l’Andorra i no vam poder complir els objectius. L’any passat el deixem apartat, és un tema que ja està. S’ha cobrat tot el que se’ns devia i llestos. No tinc gaire més a dir, la veritat.

“NO ARRIBAR AL FUTBOL PROFESSIONAL NO ÉS CAP ESPINA”

Té l’espina de no haver pogut arribar al futbol professional?

He estat molts anys a Segona B, a Primera Federació i ara a Segona Federació. Potser sí que m’ha faltat per arribar. No és cap espina, la veritat. Si no he jugat al futbol professional per A o per B serà per alguna cosa. Estic content amb la meva trajectòria, crec que encara em queden bons anys de futbol i encara em queden anys de gaudir del que més m’agrada.

El Sabadell és el club més especial de tots els que ha jugat? A nivell històric, institucional i tot d’aquí Catalunya sí. Evidentment és el club més gran de tots els que he jugat.

“NO PODEM FICAR-NOS UNA MOTXILLA I ANANT TIRANT-NOS PEDRES”

Parlàvem al principi de l’ascens, de la pressió… però l’objectiu del Sabadell és aquest, no?

Sí, està clar. L’objectiu el tenim tots clar, però el que t’he dit abans Jordi. El que no podem fer jornada rere jornada és ficar-nos una motxilla i anar tirant-nos pedres i martiritzar-nos. Les notes les ficarem al maig quan acabi la lliga. Tots sabem quin és el nostre objectiu, però el que no podem fer cada setmana és obsessionar-nos ni posar-nos més pressió i pedres a la motxilla de les que ens toquen. Tots tenim clar el nostre objectiu d’aquesta temporada, anirem partit a partit a guanyar els màxims possibles per estar a dalt.

Històricament els equips campions d’aquestes categories no han guanyat per la samarreta, sinó per adaptar-se a diferents casuístiques com per exemple les dimensions dels camps fora de casa.

Tots els equips que estan a dalt són molt forts a casa. Tot el que puguem aconseguir fora millor que millor. La Segona Federació és complicada, molt igualada i camps amb dimensions i superfícies diferents. Ens hem d’adaptar cada setmana al partit que toqui i ser un equip camaleònic.

“NO PER GUANYAR EL TERRASSA SEREM CAMPIONS, NI ELLS TAMPOC”

Molts anys després hi haurà derbi Sabadell-Terrassa. Com ho veu?

Un derbi sempre és un derbi. Fa molts anys que no ens enfrontem i aquest any veurem. És un partit especial, però són tres punts com tots. No per guanyar al Terrassa guanyarem la lliga ni ells a nosaltres tampoc. El viurem especialment quan toqui i quan arribi ja el viurem com toca.

The post “Hem de tenir estabilitat i no autodestruir-nos” appeared first on FutbolCatalunya.com.

És un dels grans fitxatges de la temporada. Walid Meddeb va canviar Badalona per Sta. Coloma i aquests nous aires s’estan traduint en gols. Per a aquest davanter català que va començar al Cornellà i va passar pel juvenil i el primer equip del Badalona, li ha arribat la seva gran oportunitat a la FE Grama.

Aquest passat diumenge va marcar dos gols d’or per al seu equip a l’Ignasi Sagnier enfront del líder Prat i ja n’acumula 5. Realista, il·lusionat i amb les idees clares va per totes.

WALID I LA FE GRAMA

“Estic preparadíssim, vull marcar gols i guanyar per al meu equip; tant de bo segueixi així durant tota la temporada.

No s’ho creurà de manera excessiva?

“No, toco de peus a terra sempre i haig de continuar ficant gols perquè és el meu treball”

I, si no, té la seva família, el seu president, el seu entrenador…

“Amb la meva mare és suficient, en cada partit em diu el que haig de fer i fins i tot, quan protest a l’àrbitre, em renya”

La seva mare li diu el que ha de fer. Potser va ser futbolista? (Broma)

“LA MEVA MARE SEMPRE EM COMENTA TOT”

“No, el que passa és que sempre li ha agradat veure el futbol amb els seus germans i la família. La veritat és que a vegades em ‘escalfo’ i em costa.”

Walid!, una mare és sagrada! Si li diu que ho ha fet bé, a callar; si li diu que ho ha fet malament, a callar, també!

“Per descomptat. Exacte”.

Tornem a Walid. Es tracta d’aconseguir com més gols millor o treballar per a l’equip?

“La veritat és que prefereixo no marcar i que guanyi l’equip sempre; de fet, jo canviaria els meus 5 gols per portar 6 punts més”.

“CANVIARIA ELS MEUS 5 GOLS PER 6 PUNTS MÉS”

Vostè sempre ha marcat gols…

“En els tres anys que porto ja en Tercera Federació he ficat alguns, sí, i aquest és el meu objectiu”.

Quins entrenadors té com a motiu de record per a si?

“Santi Alvarez em va treure des del juvenil a la Tercera RFEF amb el Badalona i tot li ho dec a ell”

Ja es parlarà de futur, ara com ara, imaginem, que tot demana trobar el seu lloc amb la FE Grama?

Exacte, centrat amb la FE Grama i intentar fer un bon any.

“SANTI ALVAREZ M’HO VA ENSENYAR TOT”

Ja sap que la FE Grama sempre ha estat un excel·lent mirall per a la projecció de grans futbolistes.
Ho sé, s’han fet un bon nom en el futbol i han arribat a brillar en el futbol professional. Tant de bo pugui arribar. A mi em van dir que, si feia les coses bé, podia fer un bon salt.

Per què fitxa Walid pels colomencs quan tenia altres ofertes?

Necessitava un canvi d’aires encara que no me n’he anat tan lluny i Josep Ricart, director esportiu del club, em va contactar i em va valorar des del primer moment.

Discursos convincents…

Sí, de Sicart, especialment, del president Morales i del míster Esteva.”JAVI MÁRQUEZ EM VA CONVÈNCER”

Morales va ser molt explícit?

Teníem un contacte comú que era Javi Márquez que va estar amb mi a Badalona. Em va parlar molt bé de la FE Grama i havia de fer-li cas, ja que es tracta d’una gran persona i d’un gran futbolista de l’Espanyol i de la selecció espanyola.

Per què li ha costat tant arrencar a l’equip? Cinc jornades perquè arribi el primer triomf?

Arrencar quant a puntuació perquè el joc és bo. Els resultats són producte d’una ratxa negativa i a veure si ara tot canvia. Hem perdut tots per la mínima.

“CAL LLUITAR PEL PLAY-OFF”

Aquest equip està confeccionat, com a mínim, per a estar entre els cinc primers. No és pregunta sinó afirmació.

Sí, té potencial per a barallar per aquest play-off, però tot és qüestió de treball.

Quan va acabar el partit al Prat, què comenten al vestuari?

Sabíem que era un partit molt important perquè ens la jugàvem en camp del líder i ens vam dir que era l’escenari perfecte per a reaccionar. Guanyem i sentim una descàrrega de pressió i alegria que ens vam fer una gran abraçada tots. Ara, cap amunt.

Clau va ser el seu primer gol (42′), però més decisiu el segon (61′).

Sí, i vam saber aguantar la pressió durant mitja hora.

“AQUÍ HI HA MOLTA GENT JOVE”

Què és el que més li ha cridat l’atenció del seu equip?

Hi ha jugadors molt bons i amb molta gent jove. Jo em quedo amb el migcampista Alvaro Martí, que té la meva edat 21, i té molt futur al davant. Hurtado també, però ara està lesionat; ve d’Andalusia de ser capità.

En resum: poden estar tranquils a Sta Coloma que aquesta FE Grama anirà cap amunt!

Clar, i farem tot el que és a la nostra mà perquè no ens agrada ser aquí a baix.

SIGNEM 15 GOLS? BÉ”

Acabem, amb aposta inclosa: quants gols aquesta temporada?

Mai m’he posat una xifra. Penso marcar sempre però soc del partit a partit.

Si no arriba a 15, ens convida a un menjar; si arriba, que arribarà, paga vostè a Futbolcatalunya. D’acord?

Signem 15. Fet.

The post “Aquesta FE Grama ha de jugar play-off” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Escriu Abel García, a manera de presentació, al seu compte de twitter: ‘Pare de la Carla, boig per l’esport i la muntanya. 1r secretari del Berguedà i regidor de Berga. Ara, secretari general de l’Esport’.

Només 20 dies després de sol·licitar una entrevista al segon responsable de l’esport català i nou secretari general, es va produir aquest intercanvi d’impressions. Ni la seva DIRCOM, Judith Masià, ni ell mateix van posar cap inconvenient sinó tot el contrari.

Mitja hora al Consell Català de l’Esport a Esplugues va ser suficient per a escoltar el seu missatge. Va contestar, per descomptat, el que va voler i com va voler, només faltaria; de la mateixa manera que Futbolcatalunya va preguntar i va repreguntar el que va considerar oportú.

EL SECRETARI GARCÍA DONA LA CARA

En aquest ENLLAÇ podeu escoltar aquesta mitja hora íntegra d’una conversa (desitgem) entretinguda i que (tant de bo) serveixi per a buidar alguna incògnita. Abel García llança el seu missatge i, a partir d’aquí, vosaltres (lectors) analitzareu i traureu conclusions.

Graduat en Història, assessor d’Esports, regidor, tinent d’alcalde, cap d’Esports a l’Ajuntament Mollet, responsable d’esports al Consell Comarcal, president del Consell Esportiu Berguedá. Membre de la UCEC, corredor de curses de muntanya d’ultradistància, veguer de la Federació d’Entitats Excursionistes (Regió 7) i ara… secretari general de l’Esport de la Generalitat i… només 47 anys!

“Em llevo a les 03.45 hores, faig tres hores d’entrenament i torno a les 8h. a casa. Vinc del món de la muntanya i de l’excursionisme, vaig refundar el Centre Excursionista Lillet i em vaig implicar a la Federació d’Entitats Excursionistes amb el seu president Jordi Merino, al capdavant”, comenta com a presentació.

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT

La seva família, si podem saber-ho, què li ha dit, ja que ara deixar de tenir caps de setmana i festius lliures i tindrà sempre la culpa de tot el que no funcioni de l’esport català després del conseller, clar?

La família sap que això és temporal encara que és un equilibri difícil de compaginar. Haig d’agrair molt la nostra dedicació a la nostra filla; a vegades, és el pitjor que porto de la conciliació familiar, especialment, el cap de setmana.

Els 195 cm. del conseller imposen o Abel García (1,70 cm.) és el crític més gran de Berni Alvarez?

Imposen els 195 cm., però, quan he tingut la sort de conèixer-li, imposa la gran persona que és i la seva credibilitat. Ve d’haver ‘picat pedra’, es nota, i està al capdavant d’un gran equip. És un gran coneixedor de què necessita l’esport català.

“EL CONSELLER VE DE ‘PICAR PEDRA'”

Per primera vegada a la història… Conselleria de l’Esport i Secretaria General de l’Esport. Treball hi ha per a tots, no?

Clar. Abans, l’actual Conselleria depenia d’una altra, és a dir, el secretari general anava amb més carpetes on es tracten els temes. Ara, el nostre conseller pot parlar, de tu a tu, amb les conselleries de tota la vida. Hem estat pioners a l’Estat espanyol.

Com resumiria, si us plau, els objectius a curt, mig i llarg termini?

El conseller va fer divendres passat 27 una compareixença immaculada. Va tractar el tema de simplificació administrativa (registre d’entitats, subvencions…), ‘Pla de xoc’ d’infraestructures i el gran ‘calaix’ de l’Esport360′, assumpte salut, impacte econòmic, turisme esportiu etc. Intentarem fer un treball transversal i mostrar l’esport com un subjecte important amb altres conselleries.

PLA DE XOC I SIMPLIFICACIÓ

Nosaltres insistirem en aquesta situació que viu la FCF…

Vostès poden insistir i jo insistiré també en el meu plantejament de no pronunciar-me més sobre un tema que no és a les nostres mans avui en dia. Poc podem dir més.

Perdoni, ho pot dir, una altra cosa és que ho vulgui dir o no. Ho respectem tot….

“CAL FACILITAR LA BUROCRÀCIA”

Bé. Ens podria concretar sobre aquest ‘Pla de xoc’ a les instal·lacions esportives (camps de futbol) que ha registrat un augment considerable de lesions de genoll.

Perquè són les superfícies menys dolentes. Són perilloses, sí, però és més perillós un Pavelló que està a punt de caure. Parlem de ‘cirurgia de guerra’. El sistema esportiu català, quant a estructures, es basava al PIEC (Pla Infraestructures Esportives Catalunya)… i la Generalitat no injectava diners des del 2010. Sempre va ser un PIEC expansiu però no conservador. Si s’han mantingut ha estat gràcies a Ajuntament i algunes Diputacions. Nosaltres, ara, fem una diagnosi d’infraestructures.

“LA GENE NO VA INJECTAR DINERS EN INFRAESTRUCTURES DES DEL 2010”

Ja sabem que vostè representa al nostre esport català, però FC gira entorn del món del futbol. Si ens permet, parlem de futbol: el Berga en quina categoria està?

Segona Catalana. Clar que ho segueixo, ja que jo vaig jugar a la Pobla de Lillet (equip centenari) -no al Berga-, on era porter i capità. El Puigcerdà em va fer una oferta i me’n vaig anar molts anys i després vaig jugar al futbol sala al Bagà. Vaig acabar al Puigcerdà amb 41 anys.

Tres equips a Primera Divisió i cap a Segona. Quina seria la seva opinió sobre aquesta trista realitat?

Trista, o no? No cal mesurar la qualitat esportiva del país perquè estiguin a una elit o no sinó pels seus projectes. A més, no tot ha de ser futbol perquè tenim un país en el qual el futbol surt sota les pedres, però abans no hi havia un cartell de Festa Major que no presentés una cursa ciclista i un combat de boxa. No tothom pot practicar l’esport que desitja.

“VAIG SER PORTER I CAPITÀ A LA POBLA DE LILLET”

Divendres passat 20 van acudir molts presidents de Federacions davant la presència del conseller Alvarez. Per part de la Federació Catalana de Futbol va acudir un empleat imputat. Què li diu això?

“La convocatòria la va fer la UFEC -apunta la DIRCOM de la Conselleria-. Nosaltres vam atendre a tots els que estaven, no li demanem la matrícula a ningú”

En resum: si li insistim sobre la situació judicialitzada del president i de la junta de la FCF, vostè es posa de costat o va de front?

No em puc posar de cap costat, ja que qui s’ha de posar és un jutge i determinar. A partir del fet que aquest jutge em digui ‘vostè ja no es pot fer fotos al seu costat’ o ‘vostè no el pot rebre’, llavors el rebrem com toca. Ara mateix…

“QUI S’HA DE POSAR SOBRE LA FCF ÉS UN JUTGE I DETERMINAR”

Bé, però vostè sap la posició de la Generalitat, l’aplanament dels seus serveis jurídics…

Nosaltres no tornarem a pronunciar-nos més sobre aquest tema. No ens amaguem, ja que és un tema que és aquí però nosaltres…

Nova matisació de la DIRCOM, Judith Masià: “Hi ha un procés que està en mans de la justícia i nosaltres respectem els processos judicials. No som aquí per a ser opinadores sinó per a gestionar l’esport del país”

Però, vostè, no creu que la gent del futbol pot pensar que aquest nou secretari s’amaga des del principi?

No m’amago, no, l’atenc a vostè i sé, per què he vist el tracte que donen a aquest tema. i no tinc cap objecció a veure’m amb vostè. Ni tinc cap objecció perquè cap Federació em convidi a estar amb ells perquè, si no, seria prejutjar, passar per sobre del sistema judicial.

Vaja, que vostè no té cap problema a asseure’s al costat d’un president imputat (investigat)?

Imputat no vol dir condemnat, ara cal esperar el que digui un jutge, de veritat.

Tercera intervenció de Judith Masià: “No tenim problemes a atendre les peticions de la FCF o de basket…”

“JO NO M’AMAGO, NO, I L’ATENC A VOSTÈ”

Vostè creu que les campanyes publicitàries s’han convertit en una justificació, més que un missatge, per a acabar amb la violència a l’esport?

Fa menys de 4 setmanes que som aquí i, si es fan obres a la cuina de casa, no podem deixar de menjar i el món de l’esport és igual. Estem creant estructura, però el món no s’atura i ens reclamen en tots els llocs. Estem treballant la presentació del protocol de les violències, farem formació pel territori, repartirem les 12.000 guies que hi ha i serà un treball intensiu. Estem en un país mediterrani que, a vegades, funcionem amb la pastanaga i el bastó.

La UFEC desapareixerà? Per a què volem un organisme si ja tenim Conselleria i Secretaria?

No ho sè. Crec que fan un treball de suport a les entitats petites i no veig que sigui una contradicció la seva existència.

“LA UFEC? NO VEIG QUE SIGUI UNA CONTRADICCIÓ LA SEVA EXISTÈNCIA”

Vagi amb compte que el president Gerard Esteva, més conegut com Poncio, va encarregar un Informe, que van pagar les federacions, per a posar al punt de mira el TCE…

(Entrada del conseller Berni Alvarez durant l’entrevista i salutació cordial). La nostra referència a ‘Poncio’ Esteva va acabar amb una somriure.

Dos últims aspectes. L’INEFC com a universitat de l’esport i Escola Catalana de l’Esport. Estem d’acord que només l’educació i la formació en valors ens serveix perquè els nostres esportistes (i no esportistes) puguin ser fonamentalment, persones el dia de demà?

Nosaltres parlem d’Esport360. La Fundació Bofill va fer un treball excel·lent en educació, una diagnosi en els punts que s’educa. L’esport, com una gran caixa d’eines que és, també té el seu espai per a educar.

Seleccions catalanes, SÍ o SÍ?

El conseller ha estat molt clar: el que esportistes i federacions vulguin. Hi ha un compromís de Govern i el conseller ha dit que es complirà.

The post El secretari general de l’Esport, Abel García, té molt clar el seu missatge appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va començar a Olesa i va passar per Terrassa, Sant Andreu, Espanyol B i Badalona. No obstant això, la carrera de Fran Grima cal repassar-la també per clubs com At. Balears, Mallorca, Eivissa i, finalment, Badajoz.

El seu caràcter guerrer i la seva personalitat sempre han brillat i ho fa mantenir-se com el primer dia. Torna a Catalunya amb una experiència envejable de la qual s’aprofitarà el conjunt ‘badaloní-osonenc-lleidatà-baixllobregatí-???‘. Aquest passat diumenge no va jugar per sanció, però ja torna a estar a la disposició del grup.

FRAN GRIMA I CFB FUTUR

“Han passat molts anys, especialment he estat per la zona de Balears, i ja tenia ganes de trobar-me aquí amb la família i amb gent del futbol català”.

Com ha trobat el nostre futbol català?

“Jo veig molt nivell, sempre l’he seguit perquè he competit també a Primera, Segona i Tercera RFEF. Ja es van veure als equips catalans al play-off d’ascens a Primera RFEF i enguany sembla que es repetirà. Aquí, en aquest Grup III, hi ha bones plantilles”.

Però després cap va pujar!

“Ja, però és que pujar és molt difícil; si et surt malament una estona, ja se sap, caus”.

“AQUÍ VAN FER PLAY OFF LA TEMPORADA PASSADA”

Torna a Catalunya i, més concretament, al Badalona Futur perquè no sap realment on es fica?

“Sempre sap un on va i, si vinc aquí, és perquè em criden, confien en mi i m’agrada el projecte. Es parla d’inestabilitat, però la temporada passada van fer play-off”.

Sí, però el curs passat, dins de la inestabilitat, els empresaris de Lleida l’oferien. Ara, se senten ‘desemparats’ d’alguna manera?

“No, tenim per darrere a una gent que ha apostat per un gran projecte i, encara que tenim una problemàtica amb el camp d’entrenament, s’ha de solucionar i tenir una base estable. Tant de bo puguem competir tranquil·lament i oblidar-nos de tota la resta”.

“TANT DE BO PUGUEM COMPETIR TRANQUIL·LAMENT”

Aquesta situació incerta fa al grup més fort?

“Segur. Al final, tot això l’única cosa que fa és enfortir al grup”.

Vostè havia viscut una situació similar a la seva carrera?

“La veritat és que el futbol mai deixa de sorprendre’t i m’he trobat de tot. L’any passat vaig ser a un gran club (Badajoz) i van passar moltes coses”.

“RETORN A COMPETIR, NO A RETIRAR-ME”

I ara Fran Grima, als seus 37 anys, què desitja en el seu retorn al futbol català?

“Continuar competint com quan tenia 20 anys, intentar estar a la disposició de l’entrenador i quedar el més amunt possible amb aquest equip”.

Fran sempre has estat un futbolista que s’ha lliurat al camp i això és difícil de canviar.

“Això ho portaré sempre amb mi encara que tingui 37 anys; la meva idea és com quan tenia 20 i partir-me la cara pel meu club perquè aquesta ha estat (crec) la clau per a seguir aquí”.

“SEGUR QUE EL TÈCNIC FARÀ PARLAR”

El futbol català pot estar content amb el seu retorn però la família més, per descomptat.

Sí, ja tenim un nen de dos anys i aquest ha estat un dels motius per a tornar. Ho faig per a competir i no, com pot pensar algun secretari tècnic o entrenador, per a retirar-me. Qui em coneix sap com soc i encara desitjo competir el més amunt possible i amb ambició.

Què tal el tècnic Sergi Escobar?

Molt bé. Jo tampoc li coneixia, és un tècnic amb caràcter que té les idees clares i un estil de joc molt agressiu, en pressió. Es nota que el cos tècnic es coneix d’etapes anteriors al Castelló i segur que farà parlar.

The post “Aquest CFB Futur ha apostat per un gran projecte” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Gairebé deu anys, quarta temporada des de la seva arribada al febrer del 2022, per a Xavi Molist que prioritza mantenir-se en aquesta Segona Federació i després anar per empreses majors.

Gairebé onze anys des de la seva retirada com a jugador, quarta temporada al capdavant del Sant Andreu amb un balanç més que positiu. 5a plaça i promoció (2022), 2n i ascens (2022-2023), 4t i promoció (2023-2024). Ara què toca?

MOLIST I L’AFICIÓ DEL SANT ANDREU

Treballar bé i quedar el més amunt possible perquè aquest equip ha d’estar preparat per a aconseguir, com a mínim, el mateix que la temporada passada. No obstant això, sabem que la Lliga és molt complicada i hem de tornar a pensar a assentar-nos en la categoria. Primer: salvació i segon; com més a dalt, millor.

Deia el passat estiu que “el primer objectiu és salvar-nos”. Això ara ja no embeni, veritat!.

“CAL ACONSEGUIR, COM A MÍNIM, EL MATEIX QUE LA TEMPORADA PASSADA”

Continua sent el mateix: El primer objectiu? Salvar-nos. Després, segons s’aconsegueixi això, mirar més cap amunt i seguir un altre any en Segona. Per a l’altre, i si s’aconsegueix treballar igual, mirar més alt.

Sona a lliçó apresa…

No, la realitat és tenir els punts que ens garanteixi salvació i més tard mirar a dalt. Un exemple: La Nucía, l’any passat, volia això, però si penses a ascendir, sí o sí, et pots pegar l’hòstia. Primer l’A, després la B i, en acabant, la C, passets curts.

“Els jugadors s’han de deixar la vida”. Aquesta frase és seva. Vostè creu que hi ha per a punt?

Tothom ens hem de deixar la vida i intentar estar el més amunt possible. Si no vas al 200% et passen per damunt altres equips que també són molt bons. En la temporada passada va haver-hi un moment en el qual no ens crèiem que podíem lluitar per estar a dalt i ja ens valia amb play-off i això no val. Cal intentar per guanyar sempre.

“SI PENSES A PUJAR, SÍ O SÍ, ET FOTS UNA HÒSTIA”

Tots coincidim que la seva afició és excepcional, però aquesta pressió de l’aficionat sempre és beneïda pressió?

La nostra afició no és una pressió sinó una sort que tenim; tenir a més de 3.000 persones en el camp i veure 200/300 persones lluny de casa fa que tothom hagi de treballar més. Aquesta afició mereix el màxim, es deixa la vida i els seus diners per a animar i cal retornar-los el màxim.

Això el poden entendre els habituals, però els nouvinguts…

El que ens exigeixen és que donin el màxim i mai diran res. Si no, hi haurà crítica, per descomptat.

“LA NOSTRA AFICIÓ EXIGEIX DONAR EL MÀXIM”

El mateix club ha resumit la pretemporada: 9 partits, 8 victòries, 1 empat, 20 gols marcats, 9 en contra. Aquest mes de preparació sota una calor asfixiant per a què serveix?

Per a posar a l’equip físicament bé. Els resultats no diuen res sinó saber el que busquem des del primer dia.

Sembla clar que a la RFEF li importa un rave que el futbolista sofreixi les temperatures que tenim i les seves conseqüències…

Aquest problema no el podem solucionar nosaltres, ens hem d’adaptar.

Van començar el passat 22 de juliol i 7 dies després ja juguen un partit. Estem tots bojos?

El primer partit es va jugar pels Històrics, però aquest Torneig em serveix per a molt. L’únic inconvenient és jugar a les 18 hores encara que, després d’una setmana de treball, ja estem preparats.

“HEM BUSCAT FUTBOLISTES QUE JUGUEN EL NOSTRE FUTBOL”

Sant Andreu 24-25. 20 cares noves (6 juvenils) i 15 coneguts. El que funciona, es toca mínimament?

Hi ha hagut alguna sortida que van demanar per millors ofertes, uns altres que deixem que se n’anessin i hem signat el que volíem. Hem buscat, amb el nostre director esportiu David Mordillo, futbolistes que juguen al que volíem nosaltres.

Ha reforçat totes les seves línies amb noms interessants (Torices, Marcet, Jurado…. però el nom propi és un juvenil.. Kibili Jabbi, és el que té marcar gols, no?

Clar, si fiques gols, sembla que siguis el millor del món. El que té de bo les pretemporades és que apareixen juvenils del no-res i sembla que són els millors del món. Tenen molt recorregut, estan a la nostra dinàmica, però el seu equip és el juvenil i encara ha de derrocar la porta. Té Josu, Max, Serrano, Jurado, Gorriti.. n’hi ha molts per aquestes posicions i molt bons.

“KIBILI JABBI JUGARÀ AL JUVENIL”

El curs passat, després de les primeres 4 jornades, es van ficar en posició de promoció i només en 3 ocasions van baixar a la 7a plaça. Repetir aquest camí pot ser una de les claus?

Si repetim aquest camí, serà un èxit i tornarem a play-off. Seria bo per a tothom, però serà una Lliga diferent perquè arriben equips molt forts de Primera RFEF i de Tercera. Cal tenir tranquil·litat perquè, si l’equip treballa bé, sempre arriben els resultats.

Repassar els equips que estan en aquest grup III causa respecte. La seva classificació de pressupostos a qui dona les primeres 5 posicions?

No. Hi ha equips com Sabadell, At Balears, Terrassa, València Mestalla… són equips que han d’estar a dalt. Com deia abans amb La Nucía, cal treballar bé; l’any passat érem dels pressupostos més baixos i vam fer play-off.

“SI JUGUEM BÉ, ARRIBARAN ELS RESULTATS”

L’única cosa que demana Molist aquesta temporada és?

A l’afició que continuïn igual, ja que ens donen un plus sempre, és una barbaritat i a casa, increïbles encara que anem perdent. I als jugadors, ambició, ser responsables i professionals, així estarem més prop d’un possible play-off.

En resum: play-off, Sí o Sí!

Nosaltres lluitarem per estar a dalt i la nostra il·lusió i fer play-off com 10 equips més i lluitarem per això.

The post “La nostra afició no és una pressió sinó una sort” appeared first on FutbolCatalunya.com.