Encara que qualsevol pot pensar que és massa jove per a assumir la responsabilitat de dirigir un primer equip com el Vilassar de Mar, que ningú s’enganyi perquè Met Boratau té coneixements suficients. El fet que només hagi dirigit aquests dos últims anys el sub 13 i el sub 14 del Girona és el resultat d’assumir tota la responsabilitat tècnica en molts equips de futbol formatiu.

I, ara, al costat de la direcció esportiva del club maresmenc, li arriba la seva primera gran oportunitat. Comença des del zero més absolut i després d’una col·laboració anual amb l’Espanyol. Per història (1923) està obligat a tot, però el primer és assegurar la seva vuitena participació consecutiva en Tercera.

AIXÍ ÉS I AIXÍ S’EXPLICA MET BORATAU

Llegim, dies enrere, que el seu l’objectiu és “impulsar i fomentar la vinculació entre el primer equip i la pedrera de la UE Vilassar”. És així?

És un dels objectius i, a part del primer equip, soc una de les dues figures responsables de la base. Feia anys que no debutava cap jugador en el primer equip i ja van dos i no és fàcil de fer-ho.

Quantes vegades li hem recordat que només té 27 anys i és el tècnic més jove del grup?

M’ho comenten i em pregunten si em provoca respecte per tenir jugadors més grans, però porto des dels 16 anys entrenant, onze temporades i entrenant uns 20 equips. El futbol és un tema de persones i tot és més fàcil del que ens creiem.

“ALS MEUS JUGADORS ELS PARLO DE TU”

Suposem que a alguns futbolistes com Monterde, Parent, Cuatrecasas o Sekou els parlarà de vostè?

No, ens diem i ens tractem de tu a tu. S’ha hagut de fer l’equip de nou. Al, principi algun futbolista tenia dubte sobre venir perquè no hi havia cap jugador, però jo ja fa temps que miro la categoria i perfils. Hem tingut la sort que les primeres opcions han dit que sí i volen continuar fent créixer l’equip.

La primera característica en la qual es fixa a l’hora de signar un jugador?

Que tinguin un bon tracte de pilota, que tinguin personalitat i capaces de repartir esforços; hi ha qui no és així, però el substitueix amb intel·ligència. Que siguin ràpids amb pilota o que ajudin a l’equip.

“VOLEM FUTBOLISTES AMB PERSONALITAT”

El primer que va pensar quan el seu president Xevi Ramon li va convidar a agafar l’equip, què va ser?

Quan me’n vaig anar aquestes dues últimes temporades a Girona ja vam dir que me n’anava per a aprendre i que estaria preparat per a tornar. Volia que fora un bon projecte perquè a Girona estava bé i s’han donat les condicions desitjades per al retorn. Jo sabia, que si es desvinculava l’Espanyol, podria ser la meva oportunitat.

Vostè li troba sentit parlar d’objectius a llarg termini des de la posició d’entrenador?

Quan es comença un projecte has de tenir confiança fins al final. Ja sé que el futbol depèn dels resultats, però el Vilassar és un club on el seu president no decideix molt ràpidament un canvi d’entrenador. Jo soc el primer, si les coses no funcionen, del que passa i sé el que puc aportar o fer un pas al costat. Ara com ara, tinc tranquil·litat per a treballar.

“A QUI MÉS COSES LI HE ‘AGAFAT’ ÉS A IGNASI SENABRE”

Ja hem sentit que li agrada molt la direcció de Luis Enrique o Manolo González. Algun col·lega de Tercera a qui admiri de veritat?

Hi ha molts que, encara que no conec personalment, sé com treballen. És clar que a qui més coses li he agafat d’aquesta categoria és Ignasi Senabre. Li vaig veure en el futbol base de l’Europa, és intens i protagonista.

Arriba a Vilassar després de dirigir el futbol base del Girona. Això demostra que el futbol és el mateix ja sigui una categoria que una altra?

A l’hora de preparar un entrenament, sí. Sempre són equips diferents, cadascú té característiques diferents. Més que el problema amb les edats és tenir l’actual plantilla i on es fa difícil triar per la seva qualitat. No em sembla perillós entrenar el món professional; si confies i confien en tu, no em preocupa.

“EL PRIMER OBJECTIU ÉS LA PERMANÈNCIA”

Un tòpic: l’objectiu és la permanència i gràcies?

Quan es comença en una categoria de màxima igualtat, per dalt i per baix, el primer és salvar i continuar amb el projecte. L’objectiu principal és la permanència, fer un bon futbol i que el màxim nombre de jugadors vagi cap amunt.

Vostè ha començat des de zero, ja que només Salim segueix en el primer equip. Millor així?.

El millor és, quan ja sumes tres temporades, mantenir una línia continuista. La veritat és que ara els hem triat a tots i ells ens han triat a nosaltres i tot és més fàcil.

“VOLEM FUTBOLISTES JOVES AMB GANES”

Ha confeccionat una plantilla molt completa encara que, per descomptat, la joventut és notable. Hi ha molt de risc en aquesta aposta?

El que hem fet al costat d’Adrià i el president a l’hora de confeccionar la plantilla és buscar 4/5 jugadors contrastats de la zona, que ens donin un plus de credibilitat, i una resta de perfils amb ganes i joves.

Met, la seva major ambició, quina és?

Tornar a animar a la gent del poble perquè ens vingui a veure i anar tots junts. La meva missió és fer un equip competitiu.

Finalment: La seva opinió sobre el nou play off?

Per al futbol català és positiu. Poden pujar 3 o 4 jugadors i farà que la Lliga sigui més competitiva. No obstant això, el Vilassar el que desitja és anar a poc a poc t

The post Met Boratau o la joventut al poder appeared first on FutbolCatalunya.com.

Roberto Morales (FE Grama), Àlex Marsal (Peralada) i Cristian García (CP San Cristóbal) es mantenen a les banquetes de Tercera Federació per a la temporada 2026-2027 des de 2024. No obstant això, també podríem incloure Dani Sánchez (2022, Sant Joan At. Montcada) amb 3 ascensos en 4 anys, i, per descomptat, al mestre Toni Carrillo (Martinenc) amb la mateixa marca que Dani. A Carrillo cal incloure-li en el seu historial les seves 8 temporades a Tercera amb el Cerdanyola i dos a Segona Federació.

En resum–MERCAT 2026-2027: 9 cares noves per 9 continuïtats per a un curs en el qual semblen molt clars els favorits per a barallar per un ordre en les primeres cinc places. Després tocarà esperar a una Lliga de 34 jornades per a conèixer el seu desenvolupament i a un innovador play-off.

NOMÉS TRES BANQUETES ES REPETEIXEN DES DE 2024-2025

Com a curiositat val la pena recordar que només Roberto Morales (FE Grama), Àlex Marsal (Peralada) i Cristian García (CP San Cristóbal) segueixen en el mateix club i en la mateixa categoria des de la 2024-2025. Ja és un ‘miracle’ si es té en compte la facilitat amb la qual treballen els directius dels clubs a l’hora de tirar a tècnics.

També caldrà esperar a la Lliga per a veure la reacció dels equips després de l’arribada dels seus nous tècnics. L’aragonès Juan Carlos Beltrán aterra per a assumir la direcció d’un At. Lleida obligat a tot com està el nou Hospi de Jordi Alba i Thiago. D’altra banda, el barceloní Genís Sampietro torna a Badalona, ara per a responsabilitzar-se del primer equip, després d’un exercici excel·lent al Vilanova. La clau passarà per la paciència d’uns directius massa inquiets, com al nou UE Cornellà de Messi.

LA PACIÈNCIA COM A CLAU

El mateix es pot comentar respecte a Met Borotau (27 anys), el més jove del Grup que haurà d’assumir primer equip i coordinació de l’entitat. Aquesta il·lusió vilasarenca també la viuran Ramon Gatell (Europa), Luis Gallego (Montañesa), Àxel Vizuete (Tona), Conrad García (Vilanova) i el gran Dani Sánchez (Sant Joan At. Montcada).

Aquestes són les cares noves mentre que segueixen amb renovades il·lusions noms propis de reconegut prestigi. Aquí estan Toni Carrillo (Martinenc), Cristian Garcia (Sant Cristòfor), Albert Aybar ‘Peque’ o Roberto Morales (FE Grama) -hi haurà play-off d’ascens?-.

Uns altres com el torrellanenc David Gurillo (FC l’Escala), en la seva tercera oportunitat, Ignasi Senabre/Paco Hidalgo) amb la UE Cornellà de Messi o Alex Marsal en un Peralada molt renovat estan davant de la seva nova gran oportunitat.

Com la té Manel Cazorla (Mollerussa) o el mateix Xavi Vilagut amb el seu nouvingut Pobla Mafumet. El filial ha de formar futbolistes, però l’ambició sempre és màxima.

The post 9 debutants i 9 repetidors a les banquetes appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pocs jugadors mantenen la seva fidelitat amb el club com Omar Balde. El fitxatge del migcampista espluguenc a Montcada va encapçalar un projecte que ja suma cinc temporades i un resultat de tres ascensos, des de Segona Catalana a l’actual Tercera Federació.

El pressupost dels de Can Sant Joan és, per descomptat, un dels més baixos de la categoria encara que això no vol dir res de cara a la temporada. El primer ja s’ha aconseguit: jugar a la Bombonera de Sant Joan de Montcada. Amb Omar Balde parlem de futbol des de Futbolcatalunya.

OMAR I LA UE SANT JOAN AT MONTCADA

Omar, què passa amb aquest Sant Joan At. Montcada, acabat d’ascendir a Tercera Federació, per què gairebé ningú parla? Què passa?

Bé, fa poc que hem començat amb la pretemporada. El club estava una mica estancat en Segona Catalana fa quatre anys i entrem un grup d’amics que volíem pujar-lo a Primera Catalana. Comencem a canviar tant l’estructura del club com el primer equip i ara ja es parla una miqueta més, crec.

Passar del 2022 al 2026 de Segona Catalana a Tercera Divisió, és molt forta i això que ja podien haver pujat l’any passat.

“NO ES DONA IMPORTÀNCIA ALS NOSTRES RESULTATS”

Sí, aquest matí ho parlava amb un company i la veritat és que no som conscients encara del que hem fet perquè cada any hi ha un munt de plantilles competitives, amb molt de pressupost, amb l’objectiu de pujar i gairebé sempre acaben fracàs, al final poden pujar molt pocs. Nosaltres hem anat pujant de manera ràpida i crec que no es dona la importància que tenen els nostres resultats. La gent et pregunta com hem arribat fins aquí i és la història de cada any: ningú ha donat ‘diner’ per nosaltres.

Aquesta realitat els incomoda?

No. Jo estic tranquil, perquè cada any ha estat el mateix. De Segona Catalana a Primera, després quèiem en la final del play-off amb l’At Sant Just i repetim ascens encara que ens deien que anàvem a baixar. Perquè no va ser així. Tercera és un salt molt gran, i més en aquesta Tercera que sembla una Segona B d’anys passats, amb equips amb moltíssim pressupost.

“NINGÚ HA DONAT MAI ‘DINER’ PER NOSALTRES”

Sembla que els cinc primers llocs ja tenen amo. El que no sabem qui serà campió i l’ordre de la promoció, però ja tenen amo els cinc primers, no?

Això sembla. El que és cert és que per a molts tot el que no sigui quedar entre els cinc primers és fracàs absolut i per a mi això és bo perquè ells tenen la pressió. Després això és com tot, cal saber gestionar plantilles on hi ha jugadors amb molt de pes, molt d’ego, i tothom va amb la condició de jugar el 70-80% dels partits. Al final els diners exigeix resultats, i quan no hi ha resultats hi ha canvis d’entrenadors i tota la resta.

A vostès, aquesta marxa, aquesta exigència del rival els ‘posa’, eh?

Sí, sí, clar, ens ‘posa’ perquè a part per a nosaltres també és un repte. Competir en una categoria així i intentar guanyar-los, ens ‘posa’.

Aquest Sant Joan At Montcada juga amb ‘avantatge’ i és la seva afició i les dimensions del seu camp, un factor que molts rivals no tenen.

“COMPETIR EN AQUESTA CATEGORIA ÉS UN REPTE”

Sí, bé, al final sí que és veritat que la nostra gent estreny molt. Tenim la gran sort de comptar amb ells des del fang, perquè ja estaven amb nosaltres en Segona Catalana. i ara estan en una categoria merescuda. Aquest factor a nosaltres ens ajuda bastant.

En resum: l’objectiu és? Molestar prou o somiar?

El nostre objectiu és la permanència, cal ser realistes. I, sobretot, millorar en coses que vam fallar l’any passat, com que encaixàvem molts gols i, quan perdíem, perdíem per molt. Pel que fa a joc intentarem ser molt més rigorosos en el sistema defensiu i encaixar el mínim possible i no perdre la nostra essència de ser un equip vertical. Cal posar les coses difícils al rival, ser molt intensos i guanyadors de dols. Cal salvar-nos al més aviat possible per a poder gaudir després de la categoria.

“LA NOSTRA AFICIÓ VE AMB NOSALTRES DES DEL FANG”

En l’àmbit personal: jugador, capità i director esportiu? És a dir, amb el lloc assegurat… A vostè, Dani Sánchez, el míster, no li tocarà mai?

No, no, ell sap que jo no soc cap problema perquè el que miro és el benefici de l’equip. I, si en qualsevol moment ell decideix que jo no haig de jugar, jo l’assumeixo. Soc un jugador més una vegada que m’he vist de curt.

Segueixen 15 futbolistes des de Lliga Elit, és a dir, es manté la confiança en el grup guanyador

Sí. Nosaltres comencem el projecte realment amb un grup que era d’una o dues categories més amunt. Van confiar en nosaltres i hem pogut arribar fins aquí, ara com ara, però calia confiar peti qui peti. Això d’anar pujant categories i tornar-te boig fitxant jugadors no pot ser. Cal reafirmar el grup i tornar a asseure les relacions socioafectives entre companys. Realment costa; al final, jo crec que gent amb menys nivell, però units sempre donen la cara de veritat l’un per l’altre.

“EL MÍSTER SAP QUE JO SOC UN MÉS DEL GRUP”

Vostè que ha estat acostumat a administrar ‘misèria’, entre cometes, i amb respecte, ara en Tercera divisió, amb aquesta subvenció milionària de la RFEF, ara li caurà ‘’ els diners?

M’agrada el sarcasme, però això va del mateix: continuar gestionant ‘misèria’, sí. El que et donen, ho has de pagar després en arbitratges, desplaçaments, material i tota la resta. Afegeix sous de tants jugadors i cos tècnic, que són bastant irrisoris, per cert.

“COM A DIRECTOR ESPORTIU CALDRÀ CONTINUAR GESTIONANT ‘MISÈRIA’”

Però cobren perquè alguns ni això…

Sí, nosaltres tenim la sort de dir que no se li deu res a ningú, tothom cobra, però la veritat és que és poquet, poquet.

A veure si s’estira una mica més la directiva ara en Tercera!.

La nostra directiva tampoc cobra, eh.

L’important seria també que l’ajuntament els facilités alguna subvenció…

Gira full, si us plau.

Una curiositat: des del 2022 juga al Sant Joan de Montcada. Per què aquesta fidelitat?.

Perquè jo vaig arribar per amistat. Jo, quan acabo en el Martinenc, estava molt cansat del futbol, però em van convèncer i aquí em trobo de meravella.

The post “El gran avantatge de la UE Sant Juan At. Montcada és la seva afició” appeared first on FutbolCatalunya.com.

És la pitjor notícia que podria haver rebut el nou tècnic del CF Vilanova, Conrad García. La greu lesió del davanter lleidatà Lamin Jawara suposa un greu contratemps per al xaval (25 anys), per descomptat, i per a un equip que volia aquest curs enlairar-se totalment.

Titular davant el CE Manresa a El Congost, Lamin va haver de deixar el terreny de joc de manera obligada i haurà d’esperar uns sis mesos per al seu retorn. El temps importa molt poc, només interessa la seva plena recuperació i des de Futbolcatalunya també ens unim a aquest nou repte.

LAMIN, LA GRAN BASA

El jove davanter, que ha signat aquest estiu des del seu pas pel CFJ Mollerussa, ha arribat als Alumnes Obrers amb tota la il·lusió del món i aquest KO suposa un cop dur.

Després de tres temporades en l’equip del Pla d’Urgell, on va sumar 19 gols en la Lliga, ha arribat a Vilanova per a triomfar i segur que ho farà quan reaparegui de gom a gom.

Aquestes eren les paraules del crac a la nostra Redacció un llunyà 9 de setembre del 2025 quan ja destacava en el seu equip.

The post Sis mesos de baixa per a Lamin Juwara appeared first on FutbolCatalunya.com.

El comentari més generalitzat quan es parla amb els clubs és que “la IA no té ni idea, que només són estimacions i que el càlcul sobrepassa la realitat”. Això és el que contesten quan els indiquem que la consulta realitzada per ChapGPT mostra aquests resultats que també poden consultar.

Segur que a més d’un li haurà produït somriure, però tampoc cal descartar que pugui existir més d’un encert. Segons la IA , “puedo elaborar una estimación razonable, pero es importante distinguir entre datos públicos y estimaciones. En Tercera Federación la mayoría de clubes no publican su presupuesto ni su masa salarial, por lo que las cifras siguientes son aproximaciones basadas en el tamaño de la entidad, información histórica, movimientos de plantilla y capacidad económica conocida, no cifras oficiales”. Ja està tot dit?.

EL TOP-5 DE LA IA OFEREIX POCS DUBTES

La veritat és que, encara que han tingut en compte els equips de la temporada passada, és a dir, que falten els nouvinguts Sant Joan At. Montcada, Martinenc i Pobla Mafumet, hi ha aspectes a destacar.

Per exemple: algú dubte seriosament que L’Hospitalet, At. Lleida, Cornellà, Badalona i Manresa poden ocupar aquestes cinc primeres posicions al final de temporada?. En aquest grup d’elit també caldria considerar a un renovat Vilanova amb números que sobrepassen els 300.000 euros.

Però per dalt, un ránking amb la UE Cornellà de Leo Messi, CE L’Hospitalet de Jordi Alba/T. Alcántara, el CF Badalona del francés Michel De Voronine i el At Lleida dels empresaris de la zona. L’ordre només el coneix l’enllaç Josep Ayuso, empleat de la FCF a qui paga l’RFEF. Així doncs, parlar de xifres pot ser absurd però els triats difícilment baixen del milió d’euros de pressupost, segons testimonis consultats per aquesta Redacció.

NÚMEROS, SUBVENCIÓ FITXES P

Si ens quedem només amb les dades de la IA segur que hi ha confusió encara que només queda que esperar les Assemblees o les juntes d’accionistes per a poder contrastar informacions. Qui o els qui són els clubs amb menys força econòmica per a aquest curs 2026-2027?. Tampoc ens equivocaríem massa si assenyalem als nouvinguts encara que algun dels directius implicats treuen pit per a dir que no passen dels 100.000 euros. Si insisteixen en aquesta ‘veritat’, caldrà treure’ls els colors.

Els clubs de Tercera Federació, que reben un fix de 35.000€-5.000€ per professionalització i per utilitzar els suports publicitaris de l’ajuda FUTUR, afegeixen 1€/Km. pels desplaçaments.

SEGURETAT SOCIAL A MIDA

Recordem que es tracta d’un màxim de 25 llicències per equip amb un màxim de 16 per a futbolistes majors de 23. L’acceptació de la subvenció per part de la RFEF obliga els clubs a invertir aquesta quantitat en despeses com a Seguretat Social, fitxes professionals etc., clar que aquesta assignatura amb la Hisenda pública encara és un capítol que segueix sense acabar d’obrir-se del tot. Quant costarien 25 fitxes amb les seves corresponents tributacions?. El que mai deixa de pujar són els sous a l’RFEF i a les seves Territorials, FCF inclosa, per descomptat.

The post Curiosa estimació de pressupostos per la IA appeared first on FutbolCatalunya.com.

És una de les cares més joves del panorama directiu del nostre futbol català, no obstant això, Quim Carandell ja suma 10 anys al capdavant de la UE Tona. I només amb 31 a la seva esquena. Des de Segona Catalana a Tercera Federació i amb una solidesa institucional i esportiva envejable, la referència futbolística d’Osona en vol més.

I així li ho van recordar aquest passat diumenge amb motiu de la històrica visita del Barcelona At. al Municipal al Trofeu de Festa Major. Homenatge i triomf esportiu per a una jornada inoblidable que va des de l’ascens impossible a Nou Barris (2020) fins a l’alegria d’abril del 2022. Carandell mira lluny, molt lluny, sense perdre el seu present.

CARANDELL I TONA, CAP AMUNT

Quan comencen els homenatges als 31 anys, què es pensa?

Doncs que portem una trajectòria ben treballada i consolidada encara que amb 31 anys no estic per a molts homenatges perquè crec que encara em queda una carrera al davant en el futbol català i desitjo estar molts anys. Se’m fa estrany, la veritat, encara que és d’agrair perquè la van realitzar els companys de junta i això es tradueix en el fet que també estan a gust i que el Tona va cap endavant.

Cinquena temporada consecutiva en Tercera i un homenatge per a una persona que també es diu a si mateix que ull amb el futur!?

Bé, el que volien els meus companys era donar-me ànims per a continuar endavant i que la feina, que fins ara s’ha fet bé, es pugui mantenir. Aquí es fa molta feina des de darrere de la barrera perquè els protagonistes són els jugadors i tècnics i la nostra gent està entusiasmada amb el nostre projecte. Cal continuar endavant perquè en Tercera es puja i es baixa molt ràpidament.

“A TONA ES FA MOLTA FEINA DARRERE DE LA BARRERA”

Quin és el veritable objectiu d’aquest Tona? A on vol arribar Carandell amb aquest Tona?

És molt difícil posar-te metes cap amunt perquè lluites contra pressupostos i ciutats que et superen en milers i milers d’habitants i la veritat és que tenim els recursos que tenim. No som Cornellà, Badalona o L’Hospitalet, i per això fem la nostra labor a nivell patrocinis i social i que surtin els números en Tercera. Mai ens tanquem cap porta, però, si no arriba una injecció econòmica important, és molt complicat.

Aquesta temporada han renovat totalment estructures esportives. És el missatge clar que van de debò i per totes?

Ja portàvem molts anys amb un cos tècnic molt bó que liderava Ricard Farrés amb Marc Francolí a la direcció esportiva i han fet un pas al costat. Quan aquesta situació es produeix, hi ha mil oferiments i un s’adona que molta gent vol venir a Tona perquè està reconegut. Si es parlés malament del nostre projecte, ens costaria trobar jugadors i entrenadors. És un plaer dirigir una entitat que tothom considera.

“PRESIDENT DE LA FCF? ÉS UN OBJECTIU REALISTA, SÍ”

Una pregunta més: parlem amb el futur president de la Federació Catalana de futbol?

Estem treballant en això, és un objectiu realista, sí. Per a ser president de la Catalana, com han fet molts, cal trepitjar el terreny, molts camps de Catalunya, i això ho tinc molt interioritzat. Sé les dificultats de gestió que té un club (fitxes, pagaments…) i no és fàcil perquè cal lluitar amb Ajuntament, Diputació, patrocinadors i recollir de tots els llocs. Aquesta part la tinc molt apresa i podria aportar coses que cal millorar.

Parlem de dates, terminis?

No, en el 2027 hi ha eleccions i segur que no em presentaré. Espero anar en alguna candidatura com la de Juanjo Isern i a partir d’aquí treballar pel bé del futbol català.

The post Quim Carandell, un president de 10 al Tona appeared first on FutbolCatalunya.com.

Difícilment s’oblidarà la temporada passada a L’Escala, ja que la novena plaça de la classificació va mostrar un treball molt complicat de repetir. L’equip dirigit pel tècnic més jove de la categoria (30), David Gurillo, va saber mantenir-se diverses jornades com a líder o segon del grup V. increïble!

Aquest curs es planteja un nou examen encara que sense els seus màxims golejadors com van ser Youssef o Adri Expósito. Cert que han fitxat un crack com Joel Arimany encara que la renovació dels gironins obligarà a tots a un esforç suplementari. De tot això parlem amb el seu entrenador, el torrellanenc David Gurillo.

PARLA DAVID GURILLO, TÈCNIC DEL FC L’ESCALA

Com va la calor, entrenador?.

Ara com ara ho portem bé, com es pot, la veritat.

Sempre es deia, ara ja no, que les pretemporades s’havien de preparar en territoris amb ‘fresqueta’ però això ha passat a millor vida, no?.

Ara ens adaptem al que tenim i nosaltres aquí a l’Escala adaptem el nostre horari. Entrenem sobre les 18 hores mentre que durant la Lliga ho fem a les 16,30 h.

A més d’un mes per a l’inici de la Lliga, com viu aquests primers dies el tècnic i director esportiu de l’Escala?.

Amb molta il·lusió i responsabilitat per a complir l’objectiu que ens marca el club que no és un altre que romandre en Tercera i amb ganes de treballar i construir una família en l’equip.

“L’OBJECTIU QUE ENS MARQUEN ÉS LA PERMANÈNCIA”

En la pretemporada del 25 van seguir 5 jugadors i es van quedar només a 9 punts de la cinquena plaça; aquest 2026 només segueixen 8. Aquesta és la millor solució/recepta per a iniciar els nous cursos, la renovació gairebé total?.

Ens hauria agradat que hagués estat menys, però els dos capitans han fet un pas al costat i fins i tot abans se’n va anar Youssef i, ara, Adri Expósito. Ens hauria agradat que haguessin seguit però han preferit anar a altres objectius més ambiciosos i ens toca adaptar-nos amb altres futbolistes de Girona o de l’Alt Empordà. Ens agradaria tenir una base sòlida de 14/15 jugadors.

“HEM HAGUT DE RETALLAR PER A COMPLIR AMB ELS, PAGAMENTS”

Vostè creu que amb el pressupost del seu equip, un dels de meitat de taula o dels baixos (pregunto), pot repetir el gran resultat de la seva primera temporada?.

Tothom ens compararà amb l’equip de l’any passat igual que va passar l’anterior i l’anterior. La veritat és que enguany la categoria és encara més exigent ja que s’han incorporat equips com el Cornellà (Messi) o l’At. Lleida que signa jugadors de categories superiors. Serà una Lliga molt dura i nosaltres sortim amb un pressupost més baix que l’anterior perquè hem hagut de retallar perquè l’equip sempre compleixi en els seus pagaments.

Se’n va anar Youssef a mig curs amb 11 gols encara que Adri Expósito va mantenir la línia amb 14, la meitat dels 51 pràcticament. La pregunta és: Joel Arimany , Touray o Bryan Ramírez podran superar aquesta xifra realitzadora?.

Tant de bo. És cert que Adri enguany ha pogut arribar a 14, amb Youssef treballem bé i, abans d’anar-se’n, va anotar aquests 11 gols en 18 gols. Tant de bo amb Joel, Erik Saavedra, Mousa o Brian, per exemple, puguem també sumar les seves virtuts. Joel (Arimany) ve de dues temporades amb 8 i 13 gols, respectivament, i ha de ser el nostre referent a dalt.

“CREC QUE SOM BONS EN FER MILLORS ALS NOSTRES JUGADORS”

Resum: 12 altes (3 juvenils) per 9 baixes. Per descomptat, que encara queda molt per a fitxar, no, o apostar pel talent de casa és una prioritat?.

Ens hem d’ajustar, cal fer moltes apostes amb jugadors de categories més baixes o joves que surten del juvenil però que tenen potencial. A nivell físic també els veiem un estereotip que es pot treballar i es pot adaptar a la categoria. Cal treballar les seves febleses, millorar-les i que no es notin. Crec que som bons a fer millors als nostres jugadors i seguirem aquesta línia.

Imaginem que per a aconseguir aquesta setena plaça i, especialment, la bona imatge del bon futbol del curs passat fa falta molta feina. Com poden combinar vostès la vida esportiva i la social de la plantilla?.

“CAL SER MOLT EMPÀTICS AMB LA PLANTILLA”

Els jugadors fan molts esforços ja que alguns venen des de lluny, uns altres treballen i li ho combinen amb els 4 dies d’entrenament. Els joves tenen aquesta aspiració, cal ser empàtics i saber on estem, sense exigir l’impossible i valorar-ho.

Ara com ara, llegir noms com Arimany, Eteme, Maynau, Arnau o Iker Bermúdez sona molt bé.

Sona molt bé però cal adaptar-los ja que són molts nous. Per això hem començat abans que altres equips, necessitem aquest procés d’adaptació per a començar bé.

Míster. un repàs als rivals de grup suposa un al·licient especial lluitar per ficar-se en aquest play off d’ascens o continua sent un somni?.

Cal anar pels 40 punts i mirar el dia a dia. La primera volta de la temporada passada vam arribar a estar líders o segons, després se’ns va anar Yousseff i va ser clau per al rendiment de l’equip. Ens va servir per a aprendre i créixer i ens ha de servir com a motivació per a enguany. Serà un any diferent davant un repte més difícil.

“L’ANY PASSAT ENS HA DE SERVIR PER A APRENDRE”

At. Lleida, Badalona, L’Hospitalet, Cornellà, FE Grama, Pobla, Vilanova…. sembla que les places ja estan agafades!.

Inicialment sembla així.. el Vilanova s’ha mogut ràpid i bé i serà una Lliga molt competitiva. No veig moltes sorpreses en les primeres places, sembla una zona bastant ocupada.

Per cert, què li sembla aquesta nova idea de canviar els rivals de promoció d’ascens?

Bé, m’agrada, hauran més possibilitats per als catalans. Aquesta Lliga és molt igualada i tant de bo dos o tres més puguin pujar.

The post “Enguany el repte per al FC L’Escala és més difícil” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mentre el MERCAT està que crema en aquesta Tercera Federació Grup V, ja es coneixen (algunes, oficialment; unes altres, per trucades directes als interessats) l’inici de la pretemporada 2026-2027. A més, Europa B i CE L’Hospitalet seran els dos primers aquest dilluns 20 de juliol mentre que els tres nouvinguts a la categoria ho faran els últims al costat del Peralada.

La disputa de la Lliga i de la posterior promoció d’ascens obliga a Pobla Mafumet, Martinenc i Sant Joan At. Montcada a retardar la seva presentació. Recordem que la competició oficial de la Lliga començarà el 6 de setembre de 2026 i finalitzarà el 9 de maig 2027 la seva Fase regular.

UNA TEMPORADA INTENSA

Els dos descansos queden establerts per a 21 i 27/12 i 3/1/27 mentre que els ‘nous’ play-off es jugaran 16/23 maig, 30 maig/6 juny i 13/20 juny 2027. Seran 34 jornades, a anada i tornada, sistema de punts, calendari simètric, amb ascens directe per al campió, a més, segon, tercer, quart i cinquè hauran de superar una triple eliminatòria de play-off amb equips de tota Espanya.

La nova normativa parla d’un màxim de 25 llicències (16 amb més de 23 anys) i l’obligació de mantenir a 7 futbolistes de la primera plantilla sempre en el camp.

UN MERCAT QUE CREMA

Si desitgen saber l’inici d’aquest curs 26-27, poden repassar el quadre adjunt. La setmana del 20 al 26 de juliol ja s’estrenen Europa B (0 carnes noves) i L’Hospitalet (12). A més, l’Escala (12), Vilassar (15), Vilanova G. (rècord, 16), Cornellà (5) i Tona (11).

La setmana que marca el dilluns 27 sumarà At. Lleida (13), Badalona (11), FE Grama (9), Mollerussa (10), Montañesa (13) i San Cristóbal (10). Tancaran Cerdanyola (7), Pobla Mafumet (5), Martinenc (10) i Peralada (8).

L’últim que s’estrenarà serà el Sant Joan At. Montcada (4) el 3 d’agost tot i que també cal destacar que Europa B encara no han comunicat cap alta.

Evidentment, hi ha molt de temps per davant per a continuar conformant les plantilles i els amistosos de pretemporada.

NOTA: El nombre d’ALTES/BAIXES/RENOVACIONS, així com les DATES d’inici de pretemporada, es poden haver vist alterat després de publicar aquest text.

#VERMELL: Equips NOUVINGUTS a Tercera/ VERD: EQUIP DE 2A FEDERACIÓ

The post Europa B i L’Hospi arrenquen la temporada appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb gairebé 15 anys com a president del CF Badalona, Miguel Ángel Sánchez segueix sense oblidar el passat curs quan el primer equip es va quedar a la riba d’un ascens. Per tercera vegada consecutiva, els badalonins van perdre la baralla per pujar de categoria i ningú eludeix responsabilitats.

I no ho fa Sánchez ja que no evita respostes incòmodes sinó que admet errors com la destitució del tècnic Pedro Dólera. De res val pensar en una altra solució, ja que el temps ja ha passat i ara el present està en mans de la plantilla de Genís Sampietro.

PARLA EL PRESIDENT DEL CF BADALONA

Han assumit ja la impossibilitat de comprar una plaça per a 2a Federació?

Sí. Des del CF Badalona hem intentat fins a l’últim moment aconseguir una plaça a Segona Federació mitjançant el procediment establert per a la cobertura de vacants, assumint el pagament del deute generat per altres clubs. Érem conscients que era un procés molt complicat, a causa de l’interès i la participació d’entitats com el Reial Madrid Castella, el Castelló, el Lleida i el Cornellà, entre altres clubs que també aspiraven a obtenir la plaça.

Tot i la dificultat i les escasses possibilitats, considerem que era la nostra obligació intentar-ho. Per aquest motiu, el CF Badalona va arribar a dipositar l’import corresponent al compte de la Federació, Finalment, no ha estat possible, però el club ha demostrat una vegada més la seva voluntat d’aprofitar totes les oportunitats disponibles per competir a la categoria que, per història, ciutat i estructura professional, entenem que mereix. Seguirem treballant amb la mateixa determinació per assolir els nostres objectius esportius i tornar al CF Badalona al lloc que li correspon.

No acaba una temporada i ja comença una altra.

Sí, comencem una nova temporada amb l’exigència de sempre i amb la il·lusió renovada. És veritat que encara tenim molt present l’ocorregut el curs passat, perquè vam estar prop de l’objectiu, però també hem de valorar que l’equip va tornar a competir per pujar fins al final.

Encara no s’ha oblidat el KO de la promoció d’ascens?

Ha estat un cop dur, evidentment. Quan arribes a una promoció d’ascens i no aconsegueixes l’objectiu, sempre queda aquesta sensació d’oportunitat perduda. Però també cal analitzar-ho amb perspectiva: el Badalona ha disputat tres play-offs consecutius, i això significa que l’equip és competitiu, que el club és a prop i que s’estan fent moltes coses bé.

“TRES PLAY-OFFS CONSECUTIUS CONFIRMEN QUE EL PROJECTE TÉ UNA BASE SÒLIDA”

Insisttim: tres play-offs consecutius!

Exacte, i això no és casualitat. Tres play-offs consecutius demostren regularitat, ambició i capacitat per a estar a dalt. Evidentment, a Badalona no ens conformem amb participar en la promoció; volem pujar. Però estar tres anys continuats barallant per l’ascens també confirma que el projecte té una base sòlida. El play-off és una competició molt exigent, amb molta pressió i amb eliminatòries molt igualades. L’èxit final només l’aconsegueix un, però per a arribar aquí cal fer moltes coses bé durant tota la temporada.

Quin ha estat el major error comès per aquesta junta directiva?

Possiblement, no reforçar l’equip de la manera que necessitàvem en el mercat d’hivern. Ja teníem alguns símptomes i el cos tècnic ens demanava algun reforç amb més jerarquia, especialment en posicions concretes. No era senzill trobar jugadors diferencials en aquest moment, però potser aquí ens va faltar fer un pas més. En qualsevol cas, quan un equip competeix per l’ascens fins al final, els errors s’analitzen des de la màxima exigència. I això també és positiu, perquè significa que el club s’exigeix estar a dalt.

“DÓLERA ÉS DELS MILLORS TÈCNICS I AMB NIVELL PER A CATEGORIES SUPERIORS”

Destituir un entrenador mancant quatre jornades, havent estat sempre en zona de play-off i moltes setmanes com a líder, no va ser una ‘ficada de pota’ important?

Va ser una decisió molt complicada i presa en un context de molta tensió competitiva. L’equip no estava transmetent les sensacions que necessitàvem en el tram decisiu i es va buscar una reacció.

La pregunta és si no va ser una ‘ficada de pota’?

Pot haver estat una ficada de pota, sí. Vist amb perspectiva, segurament es poden valorar altres alternatives. Pedro Dólera és un gran entrenador, un dels millors de la categoria i fins i tot amb nivell per a categories superiors. Sap perfectament què necessita un equip per a competir per un ascens. Però en aquell moment l’equip arrossegava una dinàmica complicada i vam entendre que calia provocar un canvi. Les decisions esportives sempre es prenen pensant en el millor per al club, encara que després el temps pugui demostrar que potser no van ser les més encertades.

“FER FORA DÓLERA POT HAVER ESTAT UNA ‘FICADA DE POTA’”

No hauria estat més fàcil apartar a tres jugadors que no estaven entrant en la dinàmica?

És una possibilitat. A ‘misses diteS’ sempre apareixen alternatives que potser podrien haver-se valorat. Però en el futbol les decisions es prenen amb la informació, la pressió i el context del moment. L’important és aprendre de tot l’ocorregut. El club ha competit tres anys seguits per pujar i ara hem de convertir aquesta experiència acumulada en fortalesa per a fer el pas definitiu.

Com afronta el club tenir un dels pressupostos més alts de Tercera aquesta nova temporada?

Ho afrontem amb naturalitat i responsabilitat. El Badalona és un club important, representa a una ciutat important i ha de tenir ambició. Es parla molt del nostre pressupost, però hi ha altres clubs com Cornellà, L’Hospitalet, Manresa i algun més que també tenen projectes molt forts.
No ens amaguem. Volem barallar per l’ascens directe. Venim de competir tres play-offs consecutius i això ens obliga a continuar creixent. L’exigència és alta, però també ho és la il·lusió.

“INTENTAREM LLUITAR PER L’ASCENS DIRECTE”

Sap que tornen a començar amb l’obligació pràcticament absoluta de pujar directament?

Sabem que el Badalona sempre genera expectativa. Qualsevol jugador que ve aquí ha d’entendre que aquest escut exigeix competir al màxim. Però no hem de viure aquesta pressió com una angoixa, sinó com una motivació.

Després de tres play-offs consecutius, el missatge ha de ser positiu: som a prop, som competitius i hem de transformar aquesta continuïtat en l’ascens que tots volem.

El Cornellà té darrere a Messi, L’Hospitalet a Jordi Alba… i vostès?

Nosaltres també tenim darrere un grup inversor potent, compromès i amb voluntat de fer créixer el club. S’estan fent les coses amb serietat, professionalitzant àrees i empenyent perquè el projecte tingui recorregut. L’objectiu és que tot el club avanci: primer equip, futbol base, estructura, gestió i relació amb la ciutat.

“DARRERE TENIM UN GRUP INVERSOR POTENT”

Però aquest grup també ha estat responsable de decisions com la destitució de l’entrenador mancant quatre jornades i de no haver aconseguit l’ascens.

Tots tenim responsabilitat. La té el president, la direcció esportiva i també la propietat. En un club professionalitzat, les decisions esportives corresponen a la direcció esportiva, però tots formem part del projecte i tots hem d’assumir la nostra part. L’important és que existeix autocrítica, però també confiança. No hem aconseguit l’objectiu final, que era pujar, però el Badalona porta tres anys competint per fer-ho. Aquesta continuïtat ha de servir-nos per a millorar, no per a destruir el construït.

“GENÍS ÉS UN TÈCNIC TOP”

L’aposta per Genís Sampietro sembla un encert si es mira la seva trajectòria, però ara toca mirar el present i el futur immediat.

Genís ha demostrat que és un entrenador TOP dins de la categoria. Té un model de joc atractiu, una idea clara i una gran capacitat per a treballar amb jugadors joves i amb talent. A més, ve de fer una gran feina i coneix molt bé la Tercera Federació. La seva trajectòria amb equips formatius també parla molt bé d’ell. Va ser capaç de portar a un equip juvenil a una final four per davant de clubs com Barça, Madrid, Atlètic o Sevilla, i això demostra personalitat, mètode i coneixement.

“SAMPIETRO ESTÀ PREPARAT PER A LIDERAR AQUEST PROJECTE”

Això significa que haurà de treballar també amb molts juvenils?

No necessàriament. Genís té sensibilitat per a treballar amb joves, però el Badalona necessita una plantilla equilibrada. Necessitem jugadors amb energia, talent, experiència, lideratge i caràcter competitiu. La Tercera Federació és una categoria molt complicada. Hi ha camps difícils, rivals molt treballats i molta igualtat. Per això necessitem futbolistes amb personalitat, jugadors amb braçalet, que sàpiguen competir en tota mena d’escenaris.

“TERCERA ÉS UNA CATEGORIA COMPLICADA”

Genís pot estar tranquil que aquesta és una aposta seriosa per a la banqueta? És a dir, si arriben els nervis en la quarta jornada, no hi haurà un relleu precipitat?

L’aposta per Genís és seriosa. Creiem en ell i creiem en el projecte. També és cert que en el futbol els resultats manen, però volem donar-li estabilitat, confiança i temps perquè l’equip creixi.
Venim de tres play-offs consecutius i això ens dona una base competitiva important. Ara hem de construir des d’aquí, no començar de zero. Genís arriba per a donar continuïtat a aquesta ambició, però també per a aportar el seu segell, la seva idea i la seva manera d’entendre el joc. Confiem plenament en ell i estem convençuts que ens donarà molt.

“AQUESTA CIUTAT MEREIX ESTAR MÉS AMUNT”

Quinze anys en la presidència no són pocs. Per què segueix?

Perquè existeix un sentiment molt profund cap a la ciutat, cap a l’escut i cap a l’entitat. El Badalona forma part de la meva vida, i segueixo convençut que aquest club té molt recorregut per davant. Quan miro enrere, veig molts anys de treball, etapes difícils i també moments molt positius. Però, per sobre de tot, veig un club viu, competitiu, amb ambició i amb una massa social que mereix tornar a il·lusionar-se. Ara hem de fer aquest pas que ens falta. Haver disputat tres play-offs consecutius demostra que som a prop, que el camí és el correcte, però el nostre objectiu és culminar-lo. Aquesta ciutat i aquest club mereixen estar molt més a dalt.

“TENIM UN ALCALDE QUE CREU EN NOSALTRES”

Badalona mereix molt més, president!

Sens dubte. Badalona és una ciutat de més de 220.000 habitants, una de les ciutats més importants de Catalunya, i té potencial per a tenir al seu club en categories superiors. A més, l’ascens del Juvenil A a la màxima categoria del futbol nacional demostra que hi ha treball, talent i estructura. Tenim una base que ens permet mirar al futur amb optimisme. L’objectiu és que el primer equip també pugui estar on creiem que mereix estar.

No es podrà queixar del suport de l’Ajuntament. No tots els alcaldes tracten així al primer equip de la seva ciutat.

Clar que no. Tenim un alcalde que creu a la ciutat, en l’esport i en el futbol de Badalona. La inversió superior als quatre milions d’euros per a instal·lar gespa natural i modificació estructural en els dos camps és una mostra clara d’aquest compromís. Aquest suport és molt important per al club i per a tot el futbol de la ciutat. Quan les institucions, el club i l’afició caminen en la mateixa direcció, el projecte s’enforteix. Estem molt satisfets que es valori el treball de l’entitat. Ara ens correspon respondre amb serietat, compromís i resultats esportius.

“EL FUTBOL CATALÀ NECESSITA ESTABILITAT I TRANSPARÈNCIA”

Última pregunta: Soteras, encara president de la FCF, hauria de marxar-se ja?.

Crec que cal ser prudents i respectar els temps de la justícia. Si finalment la justícia determina que ha de marxar-se, evidentment haurà de fer-ho. No és positiu que una institució estigui constantment en els mitjans per assumptes judicials o per problemes interns. El futbol català necessita estabilitat, transparència i una imatge forta.

La pregunta era si s’havia d’anar-se ja o no.

Amb tantes causes obertes, si finalment acaben on sembla que poden acabar, haurà de marxar-se. L’important és que la Federació estigui per sobre de les persones i que el futbol català tingui una institució sòlida, respectada i centrada en ajudar als clubs.

The post “Tots som responsables al Badalona” appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’encert letal de la SD Compostela davant un gris CF Badalona va decidir el 3-0 final a l’anada de la 3a eliminatòria per l’ascens a la Segona Federació. Un altre partit lamentable per part dels escapulats, que no van arribar a disparar entre els tres pals de la porteria local, obliga a un nou miracle aquest pròxim diumenge.

Servirà la crida, una nova crida, de suport a l’afició?. Haurà de servir, ja que aquest equip ja ha demostrat ser capaç del pitjor… i del millor.

PITJOR INICI DEL BADALONA, IMPOSSIBLE

Ja sigui per les baixes, especialment la d’Azón sota la porteria visitant, o per la impressió de jugar en un estadi com el ‘Verónica Boquete’ de Compostela, la veritat és que el Badalona no es va assabentar de res al llarg de la primera mitja hora del partit.

I gràcies a la ‘Diosa Fortuna’ perquè van rebre només un gol, però podien haver estat quatre. L’únic, a més, va arribar producte d’un mal rebuig de Marco Martínez després d’internada per la banda dreta de Valín (3’).

Una altra rematada gallega al pal (Armental, 12’), una altra gran carrera de Samu (18’), que va sortir molt ajustat, i un tremend embolic del porter Víctor (Charly, 23’) se’n van anar al buit mentre els badalonins no reaccionaven.

De fet, la primera (i única) aparició la va protagonitzar Carlitos Guzmán (40’) amb un tret molt llunyà i sense perill. Els intents de superar per les seves bandes de Diawara i Joaco no van donar els seus fruits.

SEGONA PART CONTRADICTÒRIA

El segon període va ser realment contradictori, ja que els visitants van controlar (gairebé sempre) la pilota, però la definició va ser gallega. Van ser letals els locals perquè van aparèixer davant Víctor i només ho van fer per a marcar.

Un servei de banda, amb dos tocs inclosos dins de l’àrea, va finalitzar amb el 2-0, obra de Guisande (46′), a plaer. Aquest marcador va fer mal, per descomptat, però va ser l’inici d’una voluntat de canvi, ja que també van entrar Pinyol i Aso (63’) per Guzmán i Pime.

Un xut allunyat de Joaco (65’) va ser l’única resposta ofensiva encara que el Compostela no va tenir pietat. Una pilota solta a Charly, el va certificar el ‘9’ per a ‘regalar’ un túnel a Marco i afusellar a Víctor.

El 3-0 va donar entrada (a bona hora) de Robert Simón al camp encara que la sentència ja estava feta.

Ara només queda un altre miracle, una altra remuntada a Badalona. Segur que l’afició també juga com ho va fer davant el Cornellà.

The post Al Badalona li caldrà una altra remuntada històrica appeared first on FutbolCatalunya.com.

Partit per a la història del CF Badalona i inoblidable per a poder ensenyar als seus que la fe i la constància mou muntanyes. Amb un 4-1 sofert a l’anada en un partit desastrós, la remuntada es presentava com un objectiu molt complicat, però els escapulats han sabut reaccionar.

Una pròrroga d’infart, amb dues expulsions (Josu i el porter visitant Isaac, els gols del mateix Josu (48’), Toni Larrosa (68’) i Marco Martínez (90’) van fer realitat un 4-4 que es decidia per la classificació de Lliga. I aquí, els locals, que van acabar segons per tercers, els visitants, passaven ronda.

COMPOSTELA-BADALONA, FINAL

Ara els espera l’històric Compostela en la tercera i definitiva eliminatòria per l’ascens a la Segona Federació. El 2-1 reeixit per el ‘Compos’ enfront del modest At. Arteixo li va donar el premi pel seu segons dona posició a la Lliga perquè van acabar 3-3 a la pròrroga.

Les dates seran el 14 (Estadi Verónica Boquete) i el 21 (Municipal de Badalona) del present juny encara que haurem d’esperar.

Segur que la ‘bogeria’ que s’ha viscut aquest diumenge a l’estadi badaloní és molt difícil que es repeteixi perquè el guió ha estat molt especial.

Després d’una primera part on els verds van mostrar un dispositiu seriós i ferm, tot es va decidir en la segona. O, dit d’una altra forma, en els 75 minuts finals d’aquest partit de tornada.

UN GUIÓ DE BOGERIA

El veterà Josu, que es perdrà el primer partit davant el ‘Compos’ per expulsió, va trencar el 0-0 inicial després de culminar una jugada de Diawara (48’). Només havien passat tres minuts del descans i l’esperança brillava a Badalona. No obstant això, el segon va costar molt, sinó que li ho diguin a un gran Toni Larrosa que, sorprenentment, va ser substituït.

Clar que el tercer ho va materialitzar un Marco Martínez (90’) fabulós en atac i en defensa perquè va marcar aquest 3-0 i va evitar, en el temps d’afegit, el gol de l’honor (i de la classificació) de la UEC.

Si no han pogut seguir el partit entre Badalona i Cornellà, val la pena que se senten i aprofitin amb la segona part i la bogeria de la pròrroga. Ara, als locals els arribarà la tercera i definitiva davant el Compostela, però aquest 7 de juny serà una remuntada per als llibres.

The post Excepcional classificació del Badalona enfront del Cornellà appeared first on FutbolCatalunya.com.

La classificació de Cornellà i Badalona per a la segona eliminatòria per l’ascens a la Segona Federació torna a demostrar dues coses: qui dona primer, dona dues vegades, i qui millor es classifica a la Lliga ‘juga’ amb avantatge. No hi ha més.

Ara arriba la segona part de la història amb avantatge per al Badalona davant la UEC perquè no sols tancarà fase al seu Municipal sinó que continuarà amb el seu factor camp favorable.

SAMPIETRO FA SUAR AL CORNELLÀ

La matinal es va estrenar amb el duel entre Cornellà i Vilanova i amb el 0-1 de l’anada als Alumnes Obrers. Aquest gol de rebot dels verds a l’anada ha tingut el seu pes en or.

El tècnic barceloní Genís Sampietro va preparar com mai el seu retorn al Municipal del Baix Llobregat i va saber aturar l’ímpetu dels locals. La balança es va desnivellar en el 59’ gràcies a una aparició molt oportuna de Joan Raventós i va obrir les portes a una pròrroga ‘calenta’ en general, ja que la temperatura era considerable. Clar que quan Pol Gimeno va col·locar el 0-2 en el 92’ tot es va ensorrar per a una UEC que va saber recompondre’s.

L’acció final que va suposar l’1-2 en el marcador va arribar quan més augmentava la desesperació local. Una pilota llançada a l’atac verd, amb cop de cap inclòs per al centre de l’àrea, el va aprofitar Àlex Pereira per a sentenciar (114’).

El 2-2 del global es va transformar en classificació per a la UE Cornellà gràcies a la seva millor classificació de lliga (tercer enfront de quart amb 4 punts d’avantatge per als primers).

Extraordinari curs del Vilanova de la mà de Sampietro i ‘rajada’ del president vilanoví, Quim Reche. A veure si li ho diu també als seus amics de la FCF en la pròxima Assemblea.

L’HOSPI D’IGNASI QUER VA PERDRE A CASA

A la tarda va arribar el segon partit amb dos gols d’avantatge per al Badalona al Municipal riberenc. No obstant això, aquesta renda no va donar la serenitat necessària als escapulats. I això que van marcar primer, als 8’, gràcies a una sensacional definició de Toni Larrosa.

45' | ADRIIII FA L’1-1@cfbadalonasad 1-1 @CELHospitalet
Adri García #BadalonaHospi #3aRFEF #SomhiHospi #AraÉsElMoment pic.twitter.com/LIHSxwj5No

— CE L'Hospitalet (@CELHospitalet) May 24, 2026

Però l’orgull també juga i això ho va demostrar el conjunt de Sergio Juste perquè en cap moment van abaixar els braços. L’oportunitat del gol materialitzat per Adri García (45’), abans del descans, va ser una gran dosi d’aire fresc. El mal rebuig del porter Azón la va caçar el ‘14’ de l’Hospi i va deixar obertes totes les incògnites.

La resta ho va fer Ignasi Quer. Quin tros de jugador, quin gran golejador (20 gols de Pitxitxi) per a mostrar les millors sensacions visitants. Dos gols en el mateix minut (77’), sí en el mateix minut, del davanter osonenc van situar l’obligació de la pròrroga.

I en aquests 30 minuts extra, encara que Quer va anotar (no se li va concedir el seu hat-trick), tot va acabar igual. Amb 3-3 en el final, la segona plaça de la Lliga per al Badalona va derrotar el CE L’Hospitalet que ja pot planificar el pròxim curs.

The post Cornellà i Badalona treuen profit appeared first on FutbolCatalunya.com.

Com viu el dia a dia quan va pel carrer de Lleida, amb els seus amics o la família? Tot això com s’explica?

És complicat. Jo vaig començar com a advocat, de fet, continuo sent advocat del club, i a poc a poc, per les circumstàncies i l’evolució pròpia del club, agafo una mica més protagonisme com a portaveu i una mica la cara visible.

I què li diuen?

Fins al moment em tracten bé, perquè al final la gent sí que veu que s’ha fet un esforç o que s’està intentant reflotar una situació molt complicada del club històric de la ciutat. En general, bé. En l’àmbit personal és un desgast molt gran per la mateixa exposició i per tots els moviments que hi ha a dins de la ciutat en l’àmbit polític i empresarialment i això és el que ha sigut més complicat.

Reconeixem que Lleida és una de les ciutats amb més capacitat de creativitat de Catalunya i quan va dir que n’hi havia un inversor desconegut, tothom deia el mateix. “Això són els Esteve, això són els Esteve, ja que el Marc, també, continua sent advocat dels Esteve.

“LA GENT DE LLEIDA VEU QUE S’HA FET UN ESFORÇ”

No, no, en absolut. A veure, aquí fa 46 anys que manen els mateixos, i no em refereixo només als polítics. Diguem-ne, per utilitzar un terme sicilià, les mateixes famílies són les que sempre estan darrere de tot. I són les que manen i mouen fils i hi ha interessos. I ara interessa dir que jo soc l’advocat dels Esteve. Jo soc l’únic, soc l’únic, amb el senyor Luís Pereira, que m’he querellat contra els Esteve en diversos procediments judicials que encara estan oberts al jutjat. La resta s’ha omplert molt la boca de voler arreglar la situació del futbol a Lleida i no han fet res. Per tant, hi ha un interès a crear aquest ambient dient que els Esteves estan darrere de tot, com han d’estar darrere de tot. Com hi han d’estar si han deixat el club com l’han deixat!

“AQUÍ FA 46 ANYS QUE MANEN ELS MATEIXOS”

I tota aquesta història, té més explicacions?

Doncs que n’hi ha aquests interessos per crear un relat que, en general, la població ja no se’l creu. Si alguna cosa positiva hem tret d’aquests dos últims anys és que han despullat la ciutat i s’ha vist clarament quines són les persones que mouen fils i quins interessos n’hi ha. És una de les coses positives.

En resum: 15 díes o la ‘mort’?

Sí. No n’hi ha una altra sortida. El procediment concursal marca aquests terminis a partir del moment que l’administrador concursal presenta el seu informe. Són quinze dies per arribar a tancar els acords amb la Generalitat Social, ja que el camí el teníem molt clar. L’únic que ens falta és trobar els diners.

“SOC L’ÚNIC, AMB EL SENYOR PEREIRA, QUE M’HE QUERELLAT CONTRA ELS ESTEVE”

Què diu de tot això, en Lluís Pereira?

A veure, ell ha anat seguint una mica segons el que jo l’informava, però sí que aquesta última ‘estocada’ excedeix els límits de qualsevol cosa que et puguis imaginar, o fins i tot del que hem pogut patir aquest tècnic. La veritat és que dijous estava molt emprenyat..

“DARRERE HI SÓN GENT AMB PODER I QUE TENEN INFLUÈNCIES”

I si no actuava sol l’inversor ‘mentider’, amb qui ho feien?

Això no ho sé. I ens hem adonat, encara més, que hi ha gent molt poderosa que té interessos, no sabem quins interessos en tot això, però que aquí darrere hi ha gent amb poder. És una cosa que, a mesura que van passant els dies, ho tinc més clar. Intentarem esbrinar qui són aquestes persones que hi ha darrere, però no sé si seran properes o no, però que són gent amb poder i que tenen influències, ho tinc claríssim.

Són empresaris de Lleida?

No ho sé, això, no m’atreveixo a dir-ho amb rotunditat. Jo puc tenir les meves sospites, però no puc dir-ho ni vull dir-ho en aquest moment, perquè és objecte d’investigació i esperem a veure com evoluciona tot.

“EM SORPRÈN MOLT LES NO-TRUCADES DE MOLTA GENT”

Quines trucades l’han sorprès?

En positiu, la veritat és que… no és que m’hagin sorprès, però sí que… ostres… he rebut missatges de suport i trucades de suport de moltíssima gent, no només aficionats, també empresaris de Lleida i de polítics de tots els colors. Però el que em sorprèn més són els silencis de gent que havia sigut molt propera al club i gent molt propera personalment i que, ara, estan tots molt callats, no? La sorpresa és més pels silencis, per les no-trucades, que per les trucades i alguns silencis fan mal.

Suposem que ‘Mossèn’ Espasa, delegat de la FCF a Lleida, o ‘el capo’ Soteras, president sí que s’han interessat per la situació d’aquest històric com és el Lleida, no?

“SOTERAS JA ENS VA DIR QUE LA PORTA DE LA FCF ESTAVA TANCADA MENTRE FOS PRESIDENT”

No, no, res, res. No hem rebut cap trucada institucional en l’àmbit federatiu, ni tampoc personal. Sí que treballadors de la federació sí que ho han fet amb mi i m’han escrit, hem rebut suport i ànims, però ni el delegat federatiu, ni molt menys el president de la Catalana ens han dit res. L’última conversa amb Soteras va ser que mentre ell estigués al capdavant de la federació, el Lleida tenia les portes tancades de la FCF. No espero res d’aquest senyor ni del delegat creatiu de Lleida que és una bona persona, però hi és dins i ha de jugar el seu joc.

La FCF va abonar tot el deute que tenia amb el Lleida?

La Federació, actualment, el que ens ha de pagar són els ajuts d’aquesta temporada, ja que estem pendents de presentar l’última documentació. Suposo que ho faran; si no, ho hauran de fer per la via judicial, perquè el jutge ens obligarà a pagar-ho, i és l’únic que ara tenim pendent.

“SUPOSO QUE L’FCF PAGARÀ LES SUBVENCIONS O ARRIBARÀ LA VIA JUDICIAL”

Escoltim, si es tanca el Lleida FC, Marc Torres què farà?

Em dedicaré a allò que he fet sempre i a allò que continuo fent, que és fer d’advocat en el meu despatx i amb els meus clients de sempre i ja està. Ja he tingut la dosi de futbol per tota la vida. Si ens arriba una oferta d’un club interessant i que necessita serveis jurídics, jo m’hi dedico a assessorar, i fa molts anys que assessoro clubs esportius.

Estàs davant de la seva afició, què li diu?

Bé, ho vaig dir dijous una mica en roda de premsa. Primer, disculpar-me per aquestes últimes setmanes per no haver pogut acabar de tancar o d’assolir l’objectiu que de trobar algú que pogués posar els diners per salvar el club. Jo he fet tot el possible, no és una justificació, és veritat, jo m’hi he deixat aquí moltes més coses personalment i professional. Que lluitin pel que senten, pel que vulguin fer, si volen iniciar un nou projecte a Cuarta Catalana, que ho facin, i que no es deixin trepitjar per la gent que mou els fils a Lleida.

The post “Tant de bo no es deixin trepitjar per la gent que mou els fils a Lleida” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El passat 13 del present mes de maig va arribar un nou miracle a Lleida amb l’aparició d’un inversor desconegut gràcies a l’anunci del seu adjunt a la presidència, Marc Torres. Era una altra sessió d’aire nou des de l’arribada de Luis Pereira el gener del 2022.

Però, com si fos un presagi, l’abril del 2025 va arribar l’anunci del mateix Pereira quan va dir que havia estat enganyat a través d’una societat alemanya presumptament vinculada a un inversor de Dubai.

“NO HI HA FUTUR” (LLEIDA CF)

Clar que aquest dijous 21 de maig del 2026, ha estat rotund. “No hi ha futur” ja que el presumpte inversor francès amb passaport britànic ha estat detingut per Mossos d’Esquadra perquè “no pot justificar la seva identitat”.

Poc després, el mateix Torres admetia amb notable dolor que havien estafat al Lleida CF i a ell mateix. Si no apareix, una mà ‘amiga’ que pagui els 2 milions inicials i assumeixi, més tard, el deute de 5 més, el futbol català dirà adeu a un altre històric.

RDP MARC TORRES (21-5-26) UA1 LLEIDA

“Decideixo presentar una denuncia als Mossos per estafa i falsedat documental de l’inversor”

“He fet tot el que he pogut per salvar al club però, en relació al futur, he de dir que no hi ha futur tot i que hi ha termini fins el 5 de juny però seria un cop de sort molt gran que aparegués algú i posés els 2 milions que fan falta i la resta de diners per tancar els acords”.

“Tinc la consciència molt tranquil•la perquè ho he donat tot. Espero les crítiques i sé de qui vindran. Endavant”

“A l’afició li dic que lluitin. Que tenim una ciutat que m’avergonyeix. Que no es deixin trepitjar”

“Quan és el moment d’efectuar els pagaments me n’adono de que hi ha alguna cosa que no acaba de lligar”

Cronologia de la situació del Lleida CF: polèmiques i desacords
(DIARI SEGRE, 30-5-2025)

The post El Lleida CF o el conte que mai s’acaba appeared first on FutbolCatalunya.com.

El més important és que aquest desconegut inversor britànic assumirà amb el seu propi patrimoni el resultat econòmic del Lleida CF. A poc a poc s’aniran coneixent detalls d?aquesta última operació salvadora d?un club històric que formarà part de la Lliga Elit el curs vinent 2026-2027.

Marc Torres ha afirmat que l’encara propietari Luis Pereira no reclamarà la seva aportació superior als 2 milions d’euros i ha destacat el deute de 40.000 euros del veí At. Lleida. Per a començar, caldrà abonar 1,8 milions d’euros (1,1 per Seguretat Social i 700.000€ a Hisenda).

Aquest matí a la sala de premsa del Camp d'Esports, l’adjunt a la presidència del Lleida CF, Marc Torres, ha fet balanç de la temporada en l’àmbit institucional i econòmic del club.
Durant la compareixença, s’ha explicat que el club ha seguit tots els passos del procediment… pic.twitter.com/O2wTLMSBQK

— Lleida CF (@LleidaCF) May 13, 2026

RODA DE PREMSA (UA1 LLEIDA RÀDIO)

“El nou inversor és un empresari del sector hoteler i de la restauració amb passaport britànic, amb domicili a França i que s’ha establert aquí per fer-ne inversions”.

“Tenim un acord signat on es compromet a posar els diners necessaris per pagar el deute que surti del procediment concursal i, el compromís també marca que durant 7 anys mínim, ell assumirà, amb el seu propi patrimoni, on no arribi el club”.

“La durada del conveni amb l’Ajuntament, finalment, serà de 4 anys i, després, qüestions d’explotació, gestió del camp i, al final, on ens hem encallat més era en una qüestió de fiscalitat del conveni”.

“Jo no seguiré, ajudaré i respectaré el procés de transició i qüestions jurídiques, però crec que comença una nova etapa amb un nou projecte i que és bo que hi hagi cares noves”.

The post El Lleida CF respira gràcies a un inversor desconegut appeared first on FutbolCatalunya.com.

No oblidaran fàcilment l’ascens a Segona Federació del CE Manresa sota la direcció de Sergi Trullàs. Havien de superar al CF Badalona, i ho van fer amb matrícula (4-1), i esperar que el filial de l’Europa superés la UE Cornellà (2-1), i així va ser.

Dues temporades després, els bagencs pugen de categoria i ho faran, mancant dues jornades per al final de la Fase regular, com a campions de grup.

El Manresa treu 6 punts (i millor gol-average) al Badalona i 7 al Cornellà. Aquest pròxim cap de setmana: Cornellà-Manresa i Badalona-L’Hospìtalet. I, l’última? L’Hospitalet-Cornellà i Vic-Badalona.

UN MANRESA DE CAMPIONAT

La primera part de la pel·lícula s’havia de guanyar a casa i El Congost no va fallar al seu equip. Els 2.187 espectadors de rècord van ajudar als de Trullàs que ja guanyaven en el minut per 2-0, gols de Matheus Texeira (9’) i Moha (19’).

El tècnic visitant Dólera va recórrer als canvis amb l’entrada de Bermu i Di Marco, però la resposta local va ser determinant amb el 3-0 d’Ayoub (46’). La festa manresana era total i Moha Ezzarfani va posar el seu segon particular (suma 9) per a deliri absolut dels presents.

El Badalona va començar a ressorgir, encara que era molt tard i el mal ja estava fet. El gol de l’honor de Toni Larrosa (85’) no va servir per a res.

L’EUROPA B PROVOCA L’ÈXTASIS

La segona part de la història va haver d’esperar fins a passades les 21.30 hores. Un triomf del filial dirigit per un sensacional Josep María Gené, dels millors equips aquesta segona volta, va superar a un Cornellà que tenia a la seva mà tot.

D’aquesta tasca es va encarregar el xaval Joel Cadenas en aconseguir superar als verds en dues ocasions (38’ i 70’). Aquest 2-0 no va frenar l’ímpetu visitant, ja que Gonzalo Pereira va sumar el 2-1 quan quedaven tres minuts per al final. No hi havia temps suficient i el Manresa va cridar títol de campió i ascens des del Congost.

Per dalt només queda conèixer l’ordre de classificació (segon, tercer i quart) i qui serà el cinquè (Vilanova o FE Grama).

The post Un meravellós Manresa ja és de 2a Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb només 3 jornades per al final de la Fase regular, és normal que els nervis apareguin i s’encenguin les alarmes. No obstant això, val la pena recordar temps pretèrits i resultats que, a vegades, en el món del futbol es repeteixen. Un empat i dues derrotes consecutius han precipitat la confusió a Badalona.

Per contra, a Manresa són líders, en exclusiva, i amb tres punts d’avantatge, malgrat caure 2-0 a Nou Barris.

I aquest pròxim diumenge (12.30 h.), a El Congost, Manresa-Badalona, amb arbitratge de Josep Ollé Lladó (28 anys, comitè Tarragona), responsable del partit CE L’Hospitalet-Badalona (0-0) de la primera volta.

“DÓLERA ÉS UN GRAN GESTOR DE GRUPS”

Però anem a pams, ja que l’actual situació del CF Badalona, acostumat a ser líder habitual de la categoria aquest curs, planteja algun dubte. Per a alguns pot ser així, però no per al seu president, Miguel Ángel Sánchez. “El treball d’enguany estic segur que donarà el seu fruit. Malgrat l’actual dinàmica negativa de l’equip, Pedro és un gran gestor de grups i capaç de revertir situacions com aquesta perquè ja ho ha fet anteriorment”.

Sánchez afegeix al seu missatge paraules de gratitut per a la seva afició. “Mereix un 10 pel reconeixement de l’esforç econòmic i titànic que s’ha fet enguany per a intentar arribar a la Segona Federació. Dissabte passat van ser gairebé 100 persones a l’entrenament per a donar suport als jugadors i això és d’agrair”.

DOBLE EXAMEN PER AL BADALONA

Amb 9 punts en joc, sembla clar que el diumenge seran més que 3 punts els que estiguin en joc entre Manresa i Badalona. I, atenció, al Cornellà perquè està només a 1 i va al Nou Sardenya.

Recordem que en la primera tornada escapulats i bagencs van empatar a 1. Els de Dólera, amb 4 gols encaixats en els seus últims 3 partits i cap marcat, han de trencar aquesta pèssima ratxa i aquesta setmana hi ha hagut conjura al vestuari. No ho tindran fàcil davant un Manresa que només ha deixat escapar 16 dels 45 punts a casa seva. I després tocarà L’Hospi, però aquest serà el següent capítol.

The post Hi ha raons per a l’alarma a Badalona? appeared first on FutbolCatalunya.com.

El nom de Leo Messi s’ha traduït en un nou fenomen viral en confirmar-se la compra d’un nou equip, la UE Cornellà, a partir d’aquest curs. El secretisme absolut que ha envoltat l’operació, encara que ara tothom era coneixedor, però ningú ho havia dit ni publicat, ha fet que els verds es posin a un primer pla mundial.

La UE Cornellà SAD, que presidia un desconegut Francesc Espín, executa aquesta venda al grup de Messi després d’haver-li abonat fa uns mesos 200.000 euros (segons Mundo Deportivo) al màxim accionista, Andrés Manzano, ara empleat del FC Barcelona.

BALMÓN NO NOMENA MANZANO, NOMÉS MESSI

“S’obre un nou temps amb més oportunitats i expectatives. Messi coneix perfectament al Cornellà. Un club sanejat i ve a reforçar”, va declarar l’alcalde Balmón al programa ‘MésNit’ de TV3. Segons el polític socialista “el que m’interessa és que continuïn passant milers de joves i persones amb l’element comú del futbol i la projecció que dona Messi és impressionant”.

El diàleg amb l’argentí ha estat “molt clar ja que no ens agrada crear falses expectatives. Ja li vam explicar per videoconferència les nostres intencions”.

Per cert, una curiositat, li pregunten des de l’estudi: “El preu de l’operació?”. Resposta amb somriure: “Això no entra a la meva esfera”. Un altre assumpte: “No jugaré la carta electoral de Messi” contesta l’alcalde a un any vista del pròxim procés.

Evidentment aquesta “esfera” de la qual parla Balmón només correspon a l’accionariat de la UE Cornellà SAD. Sense nomenar una sola vegada a l’antic màxim accionista, Andrés Manzano, ara empleat del FC Barcelona, Balmón va mostrar un orgull absolut davant tal operació. Poc o res va dir quan la UEC era ‘maltractada’ per la FCF i l’RFEF perquè no disposava de gespa natural i veure’s obligat a jugar a l’estadi de l’Espanyol, a Palamós o a la mateixa CE Dani Jarque. Això és història.

"Messi coneix molt bé el Cornellà, ningú ens ve a salvar sinó a reforçar."

L'alcalde Antonio Balmón diu que s'obre "un nou temps amb més oportunitats i expectatives" per a la UE Cornellà amb la compra del club per part del crac argentí https://t.co/GilfmMWyfl #MésNit3Cat pic.twitter.com/NIUXeU43Ty

— 3CatInfo (@3CatInfo) April 16, 2026

NOMÉS EL PRIMER EQUIP S’HA VENUT

I un últim detall que ha passat inadvertit per a tothom, ja que l’única cosa que interessa és aquesta compra de l’argentí Messi. Segons publica Mundo Deportivo, “en aquesta operació no entra la Fundació de Cornellà, presidida per Maria Isabel López, on estan els equips de l’escola”.

No és un assumpte menor, ja que més de 1.000 nens juguen en totes les categories possibles del futbol català. Per descomptat que d’aquí han sortit Jordi Alba, David Raya, Gerard Martín, Javi Puado, Keita Balde o Aitor Rubial, entre moltíssims, però aquesta història ja és coneguda en el futbol mundial.

The post “No jugaré la carta electoral de Messi” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va arribar a Manresa per treure del pou l’equip del Congost i ho va fer per confirmar l’aposta del director esportiu, Àlex Redondo. La sort va sortir cara i aquest rodamon del futbol ha sabut trobar el seu forat al futbol català després d’una primera etapa formativa per Júpiter, Sabadell i Badalona. La seva formació humana i esportiva arreu del món és un regal per a l’entitat del Bages.

Sergi Trullàs es va quedar només amb 4 futbolistes del curs passat i va saber fitxar amb Redondo un grup que frega el campionat. Ara queda el millor, és clar, i Badalona i Cornellà encara han de dir la seva última paraula.

SERGI: “NO HEM FET RES ENCARA”

Ens van sobtar molt les seves primeres paraules l’altre dia després de la victòria davant del Cerdanyola dient, “ara a gaudir, demà a treballar”

Doncs, això. Tranquil·litat total, que no hem fet res encara. Queden 12 punts, només hi ha 3 de diferència, hem de jugar un partit, bé, dos partits, tant amb la Montañesa com a Cornellà, que són rivals directes i tot pot passar. Encara en queda molt, cert, que estem a un passet molt curt, però en qualsevol moment això pot canviar. 

Vau treballar ja dimarts? 

No. Vam treballar dilluns, ahir vam descansar dimarts, i dimecres i dijous tornarem a entrenar, i dissabte també.

“ESTEM A UN PASSET MOLT CURT”

Les primeres paraules postpartit van destinades al partit de diumenge o ja parlen del futur?

No, ja ho vam fer dilluns, això, la primera sessió va ser dilluns. Dimecres és la segona sessió de la setmana. 

Ara sí que està a les seves mans, ara depèn absolutament de vostès.

Bé de la ‘Monta’ també, ya que al final també depenen d’ells mateixos i nosaltres també de no, saltres mateixos. 

Clar, perquè tenen aquest partit clau al Congost (26 abril) on és decidirà tot?

Exacte, exacte, en principi sí, aquests punts contra la ‘Monta`’:47) i del CE Europa B amb el Badalona, lògicament també ajudaran, però al final l’enfrontament directe decidirà molt. Si arriba l’empat, llavors haurem d’anar mirant el Cornellá també que ve per darrere i en cas de victòria, doncs també la victòria i el gol-average.

“A LA GENT LI POT SEMBLAR UNA SORPRESA”

L’actual posición és una sorpresa per a Sergi Trullàs?

Anar primers? Bé, la temporada, no, la temporada en total. Sorpresa li pot semblar a la gent des de fora perquè és un grup que només van continuar tres jugadors, hem firmat molts jugadors nous, de molts jocs diferents i al principi potser sí, pot impactar des de fora, però des de dintre, des de la pretemporada, vam veure que allà hi havia un caliu molt bo. El grup es va ajuntar, es van conèixer els jugadors, tant a nivell personal com professional, jugadors molt joves, amb molta qualitat, molta qualitat humana també i una vegada va passar la pretemporada vam tenir bons resultats contra equips de categoria superior i l’equip s’ho va creure. Vam començar la Lliga bastant bé i fins al dia d’avui penso que hem sigut molt regulars i que ens mereixem poder disputar la Lliga contra rivals tan importants com aquests.

Evidentment no són el pressupost més alt de la categoria, però sí que tenen una de les històries més importants de la categoria. Volem dir que estan històricament més obligats, o estan obligats pràcticament a tot per la història.

22 JORNADAS DE PROMOCIÓ I 16 AMB LA PORTERIA A ZERO

La realitat es que presenten una temporada magnífica, amb 22 jornades a la promoció d’ascens, 3 vegades com el número 1 de la categoria, -una compartida amb el Badalona. Sou màxim golejador de la categoria amb l’Hospi, però 4 més o menys golejat, això és feina, no? (48), 16 porteries a zero. (4:21… una barbaritat! . Són moltes, si, tota aquesta segona volta hem encaixat poquíssims gols, i crec que dels últims 15 partits només hem perdut un. Són números que, si et poses a pensar, mareien una mica, però el secret nostre és que no esperem a mirar el que hem fet, sinó el que queda per venir, i en aquest cas això ens ha anat bé i volem continuar així. 

“LA GENT ESTÀ MOLT ENGRESCADA”

La gent, què diu?. De cara al futur què diu? El seu vestidor què diu? 

La gent està molt engrescada, hem aconseguit l’objectiu del play-off, això ens relaxa en el sentit que tenim premi a l’esforç que hem fet, però ara que estem en aquesta situació l’equip està convençut i vol tirar fins al final per intentar quedar primers i ser els millors de la teoria, encara que sabem que serà molt complicat. Tenim al costat a Badalona, que és un equipàs, i al Cornellà també, així que amb molt de respecte, però amb moltes ganes d’aconseguir-ho.

Home, són dos equipassos, evidentment, però repassant també el teu planter, començant per l’Òscar Pulido, que és un dels millors porters, amb el Carlos Azón del Badalona. Després té els seus habituals Iglesias, Nico Olmedo o Matius Texeira. Tot i això, el que ens ha sobtat molt és que ha reafirmat molt la categoria de gent com a Ayoub, Aleix Díaz o Moha.

“AQUEST MANRESA TÉ MOLTS JUGADORS DE NIVELL”

Sí, són jugadors de molt nivell. Moha és un jugador molt consagrat aquí a Catalunya amb molta experiència, i que ha jugat en categories superiors. I clar jugadors como l’Òscar Pulido, amb experiència en categories superiors amb el mateix Manresa, l’Àlex Iglesias o Mateus… no em voldria deixar ningú, Tenim jugadors joves amb molt de futur, i alguns jugadors que ja han tocat categories superiors i que li donen aquesta experiència a l’equip. 

Hem recordat un parell de vegades el partit (16 abril) al Congost. A l’anada, va ser un empat a 1. Al Bages es decidirà el campionat?

“ELS 3 PUNTS DAVANT LA ‘MONTA’ SON IMPORTANTÍSSIMS”

Nosaltres ara mateix pensem que els punts contra la Montañesa són vitals, són molt importants. Sí que és cert que ens jugarem el tema del gol average i ,al final, si tu sumes 3 punts no els sumen ells, Això és el que et dona aquest enfrontament directe, però els 3 punts de la ’Monta’ que tenim aquest diumenge per nosaltres ara mateix són els més importants. Es cert queel partit contra Badalona serà decisiu, això està clar.

Han guanyat a casa 29 sobre 45 i 31 sobre 45, a domicili. És a dir: juguen igual a casa que fora? 

Si bé, a principi de temporada a casa ens costava una mica més, sí que és cert que jo penso que va ser una mica de casualitat, tampoc veia el per què, i al final s’ha anat ajustant amb el pas de les jornades, s’ha igualat tot. Fora de som els millors visitants, i a casa estarem amb el top 4, top 5 segur. 

“SOM ELS MILLORS VISITANTS, I DE LA LLIGA”

Estarem fins a la darrera jornada per saber qui és el campió? 

Sí. Nosaltres volem ser campions, si és abans millor, i si hem d’esperar fins a l’última, esperarem fins a l’última. I ja et dic, nosaltres ho lluitarem amb totes les nostres forces, si al final no ens dona, doncs també cal donar-li molt de valor a allò que està fent l’equip. Tenim el premi del playoff, i si no ho lluitaríem al playoff, però bé, intentarem amb totes les nostres forces quedar primers i acabar abans.

Insistim: què diu la gent a Manresa? 

La gent de Manresa està molt il·lusionada, ens està acompanyant un grup d’animació allà (8:55) on anem, tant a casa com a fora, la directiva, la gent del club… tothom té moltes ganes de continuar i poder aconseguir aquest somni, i dins del vestidor, doncs ja et dic,  allò és una pinya, és una família, i cada dia que anem a entrenar, la veritat que ho gaudim molt l’estar junts, el competir junts, i això es transmet després a cada jornada de Lliga. 

“LA GENT DE MANRESA ESTÀ MOLT IL·LUSIONADA”

Fem pronòstic del final de temporada o no?

Si el Manresa serà campió? Sí, sí. Bé, clar, què t’he de dir jo, no? No ho sé, no ho sé… La veritat és que veig els jugadors cada dia, la seva il·lusió l’esforç que fan… 

Heu fet aposta entre vosaltres? 

No, home, no, tothom aposta pel Manresa, al vestidor, clar. És evident que confiem en nosaltres mateixos, però sempre, ja et dic, respectant els clubs tan importants com Badalona, com Cornellà, i els altres. 

Veient el seu historial, la veritat és que l’Àlex Redondo, director esportiu, ja que va ser qui el va portar cap aquí, no? 

Sí, l’Àlex Redondo és qui va confiar en mi, sí. S’ha d’estar una miqueta boig per portar-te un nano de 36 anys amb un historial com el meu. He estat a Àfrica, als Estats Units, Xina, Cuba, sí, molt bé, però i el futbol català, què? Jo vaig començar al futboll base del Júpiter, allà al meu barri, Sant Andreu, Sabadell i Badalona,. Al final, vaig donar un pas a la meva carrera, vaig marxar a l’estranger, vaig estar donant multes pel món,  i últimament hi era als Emirats Àrabs, allà a Dubai, d’assistent amb el millor equip d’allà. Compartíem Champions League asiàtica, amb el Hilal, amb en Neymar, amb tots aquests. Vaig tenir un fill amb la meva dona, vam venir Barcelona, i aquí

“L’ÀLEX REDONDO ÉS QUI VA CONFIAR EN MI”

Evidentment el futbol és futbol a qualsevol lloc del món.

Exacte. El que m’ha donat a mi el futbol és poder conèixer molts països, molta gent diferent, moltes cultures diferents, i al final això és un aprenentatge brutal. Quan tornes a casa ho veus tot des d’una altra dimensió, pots veure les coses des d’una altra perspectiva. Sempre és  bo conèixer molt a nivell tàctic, però també és molt important contactar, conèixer, dirigir-te a les persones. És una ajuda molt important que he tingut a la meva carrera, poder veure amunt i poder gaudir també del futbol. 

Viu a Barcelona i cada dia viatja a Manresa? 

Exacte, sí. És molt divertit. Vaig molt content, no hi ha cap dia que digui “ostres, no tinc ganes d’anar cap allà,” amb una hora de camí gairebé, i una hora de tornada, la veritat és que vaig molt motivat. Quan arribo allà amb jugadors super disposats a escoltar, em torno superfeliç perquè ho donen tot durant cada entrenament i la veritat és que ho deixo tot a la meva feina. 

“VAIG MOLT CONTENT CADA DÍA A MANRESA”

Tornant a la realitat, Diu que el partit a Nou Barris és com si fos la primera part del Manresa-Badalona. 

Bé, al final, no sé si és la primera part del Manresa-Badalona però és el partit que ve ara i són tres punts que són diferents als següents, són tres punts que si no els guanyem no els recuperarem, i si els guanyem, continuarem com a mínim amb l’avantatge de 3 punts amb el Badalona o 5 del Cornellà 

El Badalona té Manresa i L’Hospi després de l’Europa B (13:55) i el Cornellà té la FEGrama per començar, Cornellà i L’Hospi, o sigui que és un final de calendari espectacular, eh? 

Sí, ho tenim complicat, la veritat, tots els equips tenim un calendari que és difícil. Al final tots els equips  sempre volen guanyar i ho posaran complicat, per això només guanya un normalment I sempre serà el més regular, el que ha sigut millor durant tot l’any . Penso que el que sigui capaç d’afrontar els partits de la millor manera serà el digne campió.

The post “Si el Manresa serà campió? Sí, sí, clar…, què t’he de dir jo, no!” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El KO del Badalona al Municipal de Sta. Coloma deixa un final de Lliga regular a Tercera Federació obert a situacions taquicàrdiques per a la primera plaça d’ascens directe. Manresa, Badalona i Cornellà tenen 12 punts per jugar-se i en alguns casos amb xocs directes.

En resum: cal reservar-se per a partits claus, elèctrics i no apte per a molts cors. Aquesta primera plaça i la cinquena de promoció tenen moltes coses que dir encara.

MANRESA, LÍDER SOLITARI

Els manresans de Sergi Trullàs descansen aquesta jornada en aquest lloc de privilegi després de guanyar a casa al Cerdanyola i aprofitar l’ensopec del Badalona a Sta. Coloma. Amb només tres jornades com a líder (jornada 26a i 30a) i una, colíder (27a), els del Nou Congost han aconseguit ara aquesta primera plaça al llarg del campionat en exclusiva. Té mèrit, i així se’l reconeix, haver sabut estar durant 22 més en zona de promoció. Plantilla té per a ser aquí i ho està demostrant encara que hi ha rivals amb pressupostos superiors, per descomptat.

Si aquest Manresa supera la pròxima prova de Nou Barris (han deixat escapar 19 punts sobre 45), l’examen arribarà la jornada 32a (26 abril) al Bages. Recordem que en la primera volta es va donar un 1-1 a l’estadi escapulat.

LA REFLEXIÓ DEL BADALONA

Amb una ratxa de 7 triomfs, 6 empats i 2 derrotes (2026), el CF Badalona arriba a aquest període final amb una inquietud fins a un cert punt il·lògica. Equip menys golejat (19) -16/30 porteries a zero-, 24 de 30 jornades com a líder i 30 sobre 30 en zona de promoció han de donar la suficient confiança a l’afició i a la inquieta directiva.

El pròxim rival a casa es diu Europa B i després arribaran dos moments màgics. Manresa i L’Hospitalet són dos exàmens per a una nota que el tècnic Pedro Dólera ha superat en moltes ocasions.

UN CORNELLÀ IL·LUSIONAT

I, com a tercera opció, encara que a 5 punts del líder, la UE Cornellà. Meritori curs dels verds immersos en una difícil transició, però amb bons resultats. La pròxima prova davant la FE Grama pot dir molt perquè els colomencs també desitgen la cinquena plaça de promoció.

El duel del Nou Sardenya és l’aperitiu per a un final espectacular davant Manresa i L’Hospitalet amb final incert.

The post Es decidirà l’ascens directe al CE Manresa – CF Badalona? appeared first on FutbolCatalunya.com.

El davanter gavanenc de la FE Grama Fran Orellana va camí de consumar una gran temporada en la seva estrena com a jugador colomenc. Un complet historial com a futbolista des que sortís de Gavà. Atenció al seu historial formatiu a Primera Catalana (Viladecans, Rubí, Vista Alegre) i enlairar.se a Tercera (Manresa, Castelldefels, Vilassar) ara sembla que ha trobat el seu lloc a Sta. Coloma.

Amb 9 gols anotats, a només 2 de la seva millor marca com a mariner el curs passat, Fran ha aparegut a temps per a retornar als de Roberto Morales a zona de privilegi. Els tres punts enfront del colíder Badalona són vitals.

LA FE GRAMA, PROTAGONISTA

Arribeu al derbi contra el líder en el millor moment amb dinàmica de la temporada. Com afronta l’equip aquest partit?

De forma immillorable. Crec que encadenar tres victòries seguides a tercera federació és complicadíssim. Així estem ara, tot el que costava més al principi ara està sortint i els resultats estan arribant.

Personalment, si no vaig errat, ara mateix ets màxim golejador de l’equip. Com valores la temporada fins ara?

La veritat és que molt content. Sempre he anat una mica de menys a més i els davanters vivim una mica dels gols. Al final, tot i que quan entra una pilota, entren totes, ara es una mica el que m’està passant.

“CONTRA UN POTENT BADALONA HEM D’ESTAR PERFECTES”

Què li veus ara a l’equip que li ha permès encadenar aquesta bona dinàmica en comparació a fa dos mesos que semblava que tot venia cap avall?

Crec que la dinàmica negativa anterior venia molt condicionada d’errors puntuals i que en el desenvolupament de cada partit l’atrapem molt. Ara crec que això s’ha revertit i que ara mateix som més pràctics, més sòlids, més consistents i que tenim més encert tant a escala defensiva com ofensiva i això s’està traduint als resultats.

El Badalona ara mateix és el líder empatat amb el Manresa, però tots dos estan allà al capdavant de la classificació. Què creus que farà falta per competir-los i poder sumar els tres punts a casa?

Crec que hem d’estar al nostre millor nivell. Quan ja arribes en aquests moments de la temporada crec que no valen errors i si volem treure alguna cosa de profit i la victòria contra un potent Badalona hem d’estar perfectes, sense errors.

“ARA MATEIX SOM MÉS PRÀCTICS, MÉS SÒLIDS”

Els derbis al final sempre són especials. Des de dins del vestidor com es viu un partit així?

Afrontem la setmana amb la màxima il·lusió, amb la tranquil·litat d’haver guanyat tres partits consecutius, però l’exigència és màxima.

Al final, com tu dius, els derbis no es juguen, es guanyen i vosaltres a casa no podeu fer una altra cosa que sumar de tres en tres.

I en aquest cas jugar al Municipal davant de la nostra gent en un partit que tindrà una dimensió especial. És un partit amb una tensió competitiva diferent que no deixa de ser un derbi.

“DIUMENGE HI HAURÀ UNA TENSIÓ COMPETITIVA DIFERENT”

Què significa per tu en l’àmbit personal?

Al final, com a jugador i amant del futbol, aquests partits que tenen un plus sempre es viuen de forma més intensa i especial. Això et dona una mica més a cada duel, una mica més a cada pilota i esperem tots junts com aquí transmetre aquesta intensitat, aquesta passió a l’afició.

Com a davanter, podries dir que vius aquests partits amb una motivació extra?

Home, fer gols és important, però fer gols en aquest partit sempre és com una mica més especial, més, no sé, agrada més. No et sabria dir, però sí, la idea és, sigui jo o sigui qui sigui, que l’equip guanyi. Al final, és com gaudim tots junts.

“FER GOLS EN AQUESTS PARTITS SEMPRE ÉS ESPECIAL”

Quin paper creus que pot tindre la gent, l’afició, en un partit com el de diumenge?

Bé, crec que a tots els partits l’afició és importantísima. Crec que als jugadors que estem al camp ens dona una carrera extra, un esforç extra, però en aquests partits que ja es comencen a guanyar. Bé, s’acaba la temporada, són els partits que definiran una mica on acabarà l’equip i a més, en un derbi, crec que l’afició és essencial per poder aconseguir la victòria.

Les dues últimes, en l’àmbit personal, et marques algun objectiu concret per aquest final de temporada?

Bé, individualment, m’agradaria, com sempre, superar-me. L’any passat vaig fer 11 gols, doncs, si puc superar aquest any perfecte i si pot ser que sigui traduint en punts per la Grama, doncs molt millor.

“L’AFICIÓ ÉS ESSENCIAL PER PODER ACONSEGUIR LA VICTÒRIA”

I l’última, quin missatge li enviaries a la gent de Santa Coloma perquè vingui diumenge al camp i puguem gaudir d’un derbi amb una graderia que presenti un bon espectre?

El missatge és això, que ho donarem tot, que volem posar la FE Grama i Santa Coloma on es mereix i que crec que no hi ha millor escenari que amb un derbi contra el Badalona.

The post “Volem posar la FE Grama i Santa Coloma on es mereixen” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Antonio Morales, president de la FE Grama, respon amb aquest text al lamentable episodi per insults racistes a Cornellà-El Prat. El seu coneixement dels escenaris, del propi futbol amb prop de 5 dècades a l’esquena i de la seva immersió en diferents cultures són tota una garantia. Trist, com la majoria per aquests fets, ha aprofitat per exposar públicament el seu pensament sabent que, malauradament, això pot passar en qualsevol camp.

Morales, habitual cada final de Ramadà amb la comunitat islàmica de Catalunya, ha donat sempre, juntament amb l’Ajuntament colomenc, totes les facilitats perquè el Municipal pogués acollir aquesta festa.

Amb més de 36 nacionalitats en les seves diferents seccions esportives i totes les seves religions, la seva política social i integradora el converteixen en un referent.

MORALES PREN LA PARAULA

Futbolcatalunya.com m’ha demanat que expressi públicament el que penso sobre els lamentables
fets que vam viure aquest passat dimarts a Cornellà-Prat. Llàstima que, per culpa d’uns pocs, ho paguem tots, però aquesta és la societat que ens ha tocat viure i que cal corregir i educar.

Sense assenyalar ningú, sense responsabilitzar ningú, sense ofendre ningú -almenys aquesta és la meva intenció- he de dir que em va doldre moltíssim allò de “Musulmà, el que no boti” així com altres insults irreproduïbles. M’encanta llegir reaccions d’alguns polítics i la del nostre president Louzán -altres s’acullen al seu silenci covard-, però cal arribar al fons de la qüestió.

CAL ARRIBAR AL FONS DE LA QÜESTIÓ

La meva experiència m’ha demostrat que totes les persones som iguals, sí, iguals. El color, la religió, el pensament… tot això forma part de la persona. No és res diferent sinó més del mateix i ho puc comprovar cada vegada que ens reunim al camp Municipal de la Grama al final del Ramadà.

Els responsables de la comunitat islàmica agraeixen als colomencs la nostra voluntat de col·laboració, però som nosaltres qui hauríem d’estar agraïts per la seva ajuda i la seva arribada als nostres pobles i ciutats. És clar que hi ha excepcions, tot i que això correspon a la justícia i
que no els enganyin, això és independent de qualsevol color, raça o pensament.

ELS CULPABLES ES VAN RETRATAR

Per això, avui repeteixo que no soc musulmà, però com si ho fos, i això no s’ha de convertir en un insult. El futbol és un esport encara que alguns no ho vulguin entendre i, si us plau, que ningú ataqui l’afició del RCD Espanyol. Els culpables es van retratar i carregaran amb la seva actitud ridícula encara que les càmeres no els puguin delatar. Mantinc a nivell personal que només la integració i la justícia ens poden mantenir estalvi en aquesta societat, i atacar-nos només ens condueix a l’enfrontament i al caos. Salut i una forta abraçada.

The post Antonio Morales: “No soc musulmà, però com si ho fos” appeared first on FutbolCatalunya.com.

The post El Badalona recupera el lideratge a l’Escala (1-1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nefast 2026 per al CE L’Hospitalet que ha tornat a confirmar aquest dimecres en partit ajornat (jornada 24a) a Tona. El 4-1 favorable als osonencs mostra un balanç de 6 punts sobre 30 disputats encara que la part positiva és que es mantenen a un punt de la 5a plaça de promoció i a 2 de la 4a. Veure els líders (Badalona i Manresa), a 12 punts només produeix enrogiment.

Al llarg d’aquest nou any només han aconseguit superar a Lleida (2-1) i Vilassar (1-4i). No han passat del 0-0 inicial, al seu Municipal, enfront de Badalona i Mollerussa. A més, han caigut en sis ocasions: Cornellà, Sant Cristóbal, l’Escala, Vilanova, FE Grama i Tona. Una altra dada il·lustrativa: 6 gols anotats per 13 rebuts en els últims 5 partits.

AQUEST CE L’HOSPITALET NO FUNCIONA

Després de començar de la mà de Cristian Gómez, l’Hospi va acceptar la dimissió del tècnic de casa per un desagradable incident familiar a la graderia. Va deixar a l’equip a la quarta plaça a 5 punts de la primera. Va ser substituït per Sergio Juste i la fortuna ha estat el seu pitjor enemic perquè el tarragonés només ha pogut sumar 3 punts sobre 15 (1 triomf davant el Lleida i 4 KO). L’últim ha estat aquesta tarda al Municipal de Tona.

DECLARACIONS DE SERGIO JUSTE

“Ens ha passat el mateix que el dia de la FE Grama en la primera part. Hem tirat la primera part, no hem combatut, no acabem de competir. Tenim errors molt greus, hem estat tota la setmana treballant i avui s’ha tornat a produir una altra vegada. En la segona part l’equip ha reaccionat, ha sortit bé, però un altre error ens ha condicionat el partit. Ja està. Vull veure el partit una altra vegada per a valorar més coses. Si no es competeix en la Tercera RFEF, per moltes tàctiques i històries, els rivals (especialment en la segona volta que ja et coneixen) ens passen per damunt”.

The post Què li passa a aquest CE L’Hospitalet?! appeared first on FutbolCatalunya.com.