El modest FC Pirinaica, equip de Primera Catalana que va lluitar amb Federació, TCE i Antifrau ja que la temporada 25-26 va merèixer l’ascens a la Lliga Elit, va ser l’única veu contrària a la FCF a l’Assemblea de Sant Cugat.

A Manuel Artero, president, no li va fer falta obrir la boca sinó que simplement va aixecar la mà per a expressar la seva opinió negativa a tot el que la directiva federativa va plantejar. Bé, a tot, menys a la ratificació d’acords del futbol sala perquè es va abstenir. Els seus arguments mereixen una bona lectura.

“ASSEMBLEA HISTÒRICA? NO VEIG LA RAÓ”

Artero va deixar el seu taxi -mitjà de vida habitual- per a acudir a Sant Cugat. Ho ha fet sempre des que és president -ha estat també jugador, ajudant entrenador, tresorer, vicepresident- per això quan sent això d‘‘Assemblea històrica’ pregunta, ja que “no vaig notar diferències respecte a unes altres. El que hauria de plantejar-se la Federació és per què van triar una sala sense aforament per a l’anterior”.

Els 800 euros que haurà de cobrar per la seva assistència a l’Assemblea no és una cosa que tingui en compte perquè “no ho sabia, la veritat. No recordo aquesta circular, a veure si és veritat i ho cobrem”.

Els números per la presència dels clubs en el Teatre-Auditori Emma Vilarasau de Sant Cugat del Vallès es traduiran en més de 400.000 euros de despesa que, per descomptat, ja han pagat amb les seves multes els propis afectats. “Ells han de recordar que es deuen als clubs perquè sembla que se n’obliden. En la vida tot torna, tot és circular i l’FCF és un exemple per als catalans del que significava una colònia tèxtil. Nosaltres treballem i paguem i així funciona”.

“NO ERA VICEPRESIDENT SOTERAS QUAN EL CAS SOULE?”

El que tampoc va agradar molt a Artero és que “si algú fa un exercici de transparència, com el que van simular dilluns, cal donar també els números del director general, del secretari i del president. Van tenir molt poca ètica quan van nomenar a Oriol Camacho”.

És més, encara que admet que se li escapa el cas ‘Soule’, sí que es pregunta “per què no van dir que el vicepresident primer, quan el cas Soule, era Soteras?. Per què nomenen a tothom menys a Soteras?. És incomprensible”.

PREMI JOC NET: “ARA SÍ, ARA, NO”

El president de la ‘Piri’ “no vull dir que tot ho facin malament, però que la majoria de les coses, sí. Gràcies a les nostres quotes es manté tot això i això no ho volen veure”.

I, per a qualsevol que pensi que és un ‘ressentit’ pel seu contenciós actual amb l’FCF “li diré el mateix que li vaig dir al secretari Garrido. És curiós que sempre s’equivoquin amb nosaltres. Ens van dir que havíem aconseguit el premi de ‘Joc Net’ i, després, van tornar a comptar i s’havien equivocat. Tothom es pot equivocar, això és el que em va dir”.

The post “Una Assemblea històrica de la FCF? No vaig notar diferències” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pocs futbolistes trobaran amb una trajectòria fidel des del principi fins als seus 28 anys actuals (va complir el passat dia 2 del present juny), però David Cura, el capità de la UE Sants, baixa del vaixell blanc-i-verd.

A molts ens costarà veure a aquest futbolista exemplar amb una altra samarreta que no sigui la santsenca encara que tot té un principi i un final. Aquest passat diumenge 9 ja el va anunciar i li ho explica a Futbolcatalunya.

PARLA DAVID CURA

Creia que aquest dia podia arribar?

Doncs no. Sí que em feia la idea que em quedava poc ja per a jugar, però la veritat és que no.
Però si només té 28 anys!. Sí, però ara tinc altres prioritats com la meva nena. Per això, el futbol ja no era el principal per a mi.

El seu pare era delegat també de la UE Sants? Segueix o també ho deixa?

No, el meu pare també s’acomiada del Sants. Han estat molts anys delegat i ara portava el femení.

En resum: es va una mica fart de tot?

No, fart, no, són molts anys i en alguns ha anat molt bé i en uns altres, no. Vaig començar des de l’etapa d’iniciació fins avui.

“HAN ESTAT MOLTS ANYS AL SANTS”

I per què no s’ha estat mai?

Perquè no ho sé, potser perquè estava bé aquí, em sentia com a casa meva, per comoditat, ho tinc tot a un minut de casa i perquè estava bé.

En quants camps ha arribat a jugar com a local?

A Magória, la Bàscula, Ibèria i Energia.

El Sants és l’exemple absolut que els polítics passen del futbol de barri, no?

En aquest cas pot ser que sigui així encara que crec que entrem en un tema que jo no… a mi se m’escapa molt aquest tema.

“HE JUGAT FINS A 4 CAMPS COM A LOCAL”

Hi ha qui pot pensar que també es va perquè cauen a Segona catalana?

No, també me’n podria haver anat quan baixem a tercera. Mai he mirat la categoria, sinó més el que em donava ser aquí.

Pot haver estat el principal motiu?

No. Són anys molt durs, cal fer molts canvis i cal treballar molt perquè el Sants torni a estar on es mereix.

Repassar el seu historial amb tota la seva vida lligat a la mateixa entitat és una cosa increïble
Més o menys, encara record de memòria cada any i el que he anat fent.

“HAVIA DE FER UN CANVI”

Se’n va amb nostàlgia o ja ha girat full?

Home, són molts anys, però ho he pensat i parlat amb la meva parella per a veure el que era millor per a nosaltres i tal.

Llavors, la raó per la qual es va David Cura de la UE Sants, quina és?

Doncs que calia fer un canvi. Hi havia moltes opcions fins i tot deixar de jugar, però he decidit per anar-me’n a un altre equip.

Quin record s’endú des de Sants?

Molt bons, bona afició, bons companys, que sempre m’han ajudat, i m’han ensenyat molt. A final, ens hem de quedar amb el bo.

“CONTINUARÉ JUGANT, PER DESCOMPTAT”

Ha rebut moltes trucades?

De molts companys, sí, que m’ho continuï passant bé o d’entrenadors que m’han dit que va ser un plaer entrenar-me.

I el seu pare que ha estat aquí al seu costat sempre?.

No hem parlat molt, però sempre m’ha donat suport.

I David, ara que vol…

Un lloc on estigui còmode, que m’agradi el projecte, no gaire més…. aquest còmode.

Veient el cas de la UE Sants… el futbol català es mor?

No sabria dir-te per què el Sabadell juga el play-off d’ascens com l’Europa, per exemple. Sí que és veritat que molts equips més humils no reben ajuda o que mereixen estar en una altra categoria.

The post David Cura s’acomiada de la seva eterna UE Sants appeared first on FutbolCatalunya.com.

Després de l’ascens aconseguit pel nostre primer equip, fruit de l’esforç, la implicació, la constància i la feina de molts anys, el Club Atlètic Alpicat va signar un conveni de filiació amb l’Atlètic Lleida per a la temporada 2025-2026. Durant les reunions inicials, el Club Atlètic Segre va manifestar el seu interès a incorporar-se al projecte, proposta que va ser acceptada amb la voluntat de sumar esforços i generar una col·laboració beneficiosa per a totes les parts. 

L’acord contemplava l’aportació de jugadors, tècnics i suport econòmic per afrontar les necessitats en una temporada especialment exigent després de fer el salt a una categoría superior. 

Ben aviat vam comprovar que alguns dels compromisos adquirits no es materialitzaven i vam viure realitats allunyades dels interessos del nostre club que consideràvem incompatibles amb l’essència i els valors que defineixen l’Atlètic Alpicat. 

AT. ALPICAT, AT SEGRE I AT LLEIDA

Durant la pretemporada i l’inici de la competició es va produir una situació que la junta directiva no podia acceptar: jugadors que havien contribuït de manera decisiva a l’ascens i que eren peces clau del projecte esportiu de l’Atlètic Alpicat, van veure reduït el seu protagonisme en favor de futbolistes integrats a través de l‘Atlètic Segre. No es tractava d’una qüestió esportiva puntual, sinó d’una dinàmica que amenaçava de desvirtuar completament la manera de fer futbol que el nostre club ha desenvolupat durant anys.

En aquestes circumstàncies, la junta directiva va actuar amb responsabilitat reafirmant que l’Atlètic Alpicat no està al servei dels interessos de cap altra entitat. Som un club amb personalitat pròpia, amb una trajectòria consolidada i una filosofia basada en la promoció dels jugadors formats a casa i en la fidelitat amb el poble d’Alpicat. 

La resposta va ser tan reveladora com decebedora. Quan va quedar clar que l’Atlètic Segre no tindria la capacitat de controlar ni intervenir en les decisions esportives del club, va decidir abandonar el projecte. Ho va fer sense donar cap explicació formal a la nostra entitat i intentant emportar-se tots els jugadors que havia incorporat, fet que evidencia quina era la veritable naturalesa de la seva participació en aquest conveni. 

L’AT. SEGRE VA ABANDONAR EL PROJECTE

Quan alguns tècnics i jugadors van marxar, l’Atlètic Alpicat es va quedar assumint en solitari les responsabilitats econòmiques i esportives previstes inicialment de manera compartida. Sense les ajudes anunciades i sense el suport compromès, el club va haver de fer front íntegrament a les despeses derivades del pas a una altra categoria. Ho vam fer perquè entenem que les obligacions acordades s’han de complir i perquè el nostre principal deure és amb els jugadors, els socis i el poble d’Alpicat. 

Volem reconèixer públicament a tots aquells jugadors que van decidir quedar-se i continuar al nostre costat. La seva lleialtat i el seu compromís han demostrat que hi ha persones que entenen el futbol més enllà dels interessos puntuals i de les estratègies de conveniència.

Malgrat les dificultats, el club ha continuat endavant gràcies a la professionalitat i dedicació dels jugadors i nous tècnics, al suport dels socis i a la col·laboració dels patrocinadors que creuen en aquest projecte. A tots ells els volem expressar el nostre més sincer agraïment.

“MAI RENUNCIANT A LA NOSTRA IDENTITAT”

L’Atlètic Alpicat no és només un equip de futbol. És una entitat que forma part del patrimoni social i esportiu del nostre municipi. Durant anys hem treballat per construir un model basat en l’arrelament, la formació i el sentiment de pertinença. Un model que continuarà sent la nostra guia mentre tinguem la responsabilitat de dirigir el club.

Els fets viscuts aquesta temporada ens han reafirmat en una convicció. Les portes estaran obertes a totes aquelles persones i entitats que vulguin col·laborar i sumar-se al nostre projecte des del respecte mutu, amb la voluntat de fer-lo créixer, però mai renunciant a la nostra identitat. Creiem que el futur dels clubs de poble passa per preservar la seva peculiaritat, reforçar el seu futbol base i mantenir viu el vincle amb la comunitat que els dona sentit. El Club Atlètic Alpicat no és ni serà una sucursal de ningú, ni permetrà que anys de feina, esforç i sentiment de pertinença siguin utilitzats per afavorir projectes aliens.

Continuarem treballant com hem fet sempre: amb independència i coherència, amb rigor i compromís. Defensant els nostres valors i posant per davant el club, el poble i la seva gent. Perquè l’Atlètic Alpicat és patrimoni d’Alpicat i el seu futur només el decidiran aquells que realment creuen en aquest escut.

Atentament,

Junta Directiva del Club Atlètic Alpicat

The post “L’Atlètic Alpicat és patrimoni d’Alpicat” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Sebas Hita és el president del CD Can Parellada i no amaga la seva amargor i la seva pena per la sanció de 60 partits que un dels seus futbolistes (I.C.H.) ha rebut per part del Comitè de competició de la FCF per agredir als col·legiats en l’últim partit. A més, d’altres 16 per al fisioterapeuta del primer equip (F.P.) per idèntic motiu.

El partit entre Sta. Perpètua i Can Parellada, ascens a Segona Catalana, va haver de ser suspès amb un 3-0 favorable als locals. El col·legiat del Maresme, Mohamed Boukriqui, va mostrar 2 grogues als locals per 13 als visitants a més de tres vermelles per als egarencs.

EL QUE DIU L”ACTA’ SOBRE LA SANCIÓ

Abans de repassar el que diu l’acta cal dir que tant el col·legiat com ‘Rambo’ Moreno, el responsable (?) des de fa 17 anys dels àrbitres catalans, van parlar amb Catalunya Ràdio ‘Tot Costa’ i van exposar la seva realitat. Bé, en el cas de Moreno només es va limitar a ‘fer massatges’ als periodistes. No obstant això, val la pena escoltar.

Per part seva, el Comitè de Competició exposa molt clarament en el text de ‘Sancions’ el guió de la trista pel·lícula.

El CD Can Parellada, a través d’al·legacions, nega que es produïssin els fets relatats a l’acta i annex arbitrals, i acusa l’àrbitre principal i l’assistent número 1 d’accions premeditades contra el seu club, d’haver proferit insults cap als seus membres, i de diverses actituds violentes, i als efectes de demostrar-ho considera que poden actuar  com a testimonis el delegat de l’equip visitant, l’observador federatiu, i membres del cos policial. Malgrat aquestes afirmacions, el cert és que l’informe de l’observador federatiu confirma tots els fets que s’han recollit als documents arbitrals, i no existeix la possibilitat que membres de la policia actuïn com a testimonis.

Pel que fa al club local, ha formulat també al·legacions a través de les quals sol·licita que el partit es doni per finalitzat pel fet de ser l’equip visitant el responsable de la suspensió, i atenent al resultat existent en aquell moment. Tenint en compte l’exposat, no queda desvirtuat per cap mitjà probatori ni el motiu de suspensió del partit, ni els fets atribuïts als diferents membres de l’equip visitant expulsats o amonestats, i per tant procedeix la imposició de les sancions corresponents per aquest motiu, havent-se pogut constatar, mitjançant fotografia, la ferida que presentava l’àrbitre del partit a conseqüència de l’agressió rebuda, i corresponent al jugador I. Hablili dues sancions en haver consumat dues agressions a membres del cos arbitral.Finalment, i tenint en compte tant la causa de la suspensió com el resultat existent en el marcador, així com les accions antiesportives de caràcter greu que es van produir un cop l’encontre va ser suspès per part de futbolistes de l’equip visitant, es disposa donar per finalitzat l’encontre amb el resultat de tres gols a zero, en aplicació de l’article 228 del Reglament General.

EL QUE DIU EL CAN PARELLADA

El president del Can Parellada, el primer que argumenta és que “mai disculparé la violència i, si ho ha fet, que pagui, però que no es taqui el nom del club”. Sebas Hita recorda que “durant el partit no va passar res. Repeteixo que rebutgem la violència, vingui d’on vingui, però, quan es donin les notícies, que també se’ns escolti. En el camp no va passar gens estrany”.

Segons el màxim dirigent del club terrassenc “no sempre el que posa l’àrbitre en l’acta és cert al cent per cent. Es podria investigar, parlar amb el Santa Perpètua i amb el Can Parellada, hi ha moltes maneres per a preguntar per què ha passat tot això i arribar al fons”.

Hita “no veig mans rares” i fins i tot està d’acord “amb la mà dura, però que se’ns escolti a tots, si us plau. Hi ha unes imatges on es diu que el jugador li va pegar als àrbitres i ja està. TV3 només va agafar una versió. Dels meus 15 equips no veuran ni un sol acte de violència”.

The post 60 partits de sanció per a un futbolista agressor appeared first on FutbolCatalunya.com.

TROFEU VILA DE SAN MARTÍ (CE JÚPITER)

Us esperem a La Verneda aquest diumenge a partir de les 9:30h per gaudir d’una gran jornada de jupiterisme en família!

10:00h Partit equip inclusiu

11:00h Partit veterans i exjugadors

12:00h Partit primer equip femení

14:00h Acte de clausura i celebració dels 117 anys del Club Esportiu Júpiter

The post XVIII Trofeu Vila de San Martí appeared first on FutbolCatalunya.com.

No hauria de ser notícia ni arribar a aquests límits en societats esportives sense ànim de lucre que generalment neixen per a la formació de futbolistes. Però la realitat parla de tot el contrari. I ara arriba una última denúncia, signada per un grup superior al 57% dels seus associats des del CD Almeda de Cornellà.

La raó passa per “un mandat esgotat des del 2025”. De fet, només dos directius, inclòs el president (o ex) segueixen perquè Dani Ramírez es nega a abandonar el càrrec.

EL MODEST BARRI D’ALMEDA

L’única cosa que demanen és “convocar una Assemblea General, de manera immediata, per a triar una Comissió Gestora que administri el club i els condueixi a unes eleccions en tres mesos”.

Aquesta situació, que coneixen de primera mà l’FCF (a través de la seva ‘familiar’ delegació del Baix Llobregat) i el mateix Consell Català de l’Esport, ja ha forçat dues reclamacions per a la seva actualització des del carrer Sicília. No obstant això, Ramírez es nega, segons aquests socis, i sembla més preocupat per dirigir el bar de l’entitat. “No ha donat resposta a ningú. Solament ha dit, a qui li preguntava, que no anava a convocar res o donava un silenci com a resposta”, afirma a Futbolcatalunya l’excoordinador i exdirector del CD Almeda, David Martínez.

DAVID MARTÍNEZ, MÉS DE 20 ANYS DE SERVEI

Amb més de 20 anys de servei en aquest equip de barri, nascut en 1070, David ‘va guiar’ inicialment al seu expresident en el càrrec. “El servei de bar ho porta Ramírez al costat de la seva família”, diu, i això pot condicionar la seva resposta.

Després d’haver passat d’un futbol formatiu de 4 als actuals 34 equips, Martínez va haver de sortir del club. A més, ara està la intromissió dels federatius familiars. “Els hem demanat en dues ocasions a la FCF que ho solucioni i una tercera aquest passat divendres. No obstant això, tal com es va demanar es va retirar aquesta última petició, després de rebre segons ells per un canal no oficial (Intranet), les nostres dimissions ara perquè no les havia tramitat el president (o ex) en el seu degut moment. No entenc ara aquest canvi”.

Així estan les coses a un humil club de barri de Cornellà on últimament només ha estat notícia l’acord de Messi i l’entitat més representativa de la ciutat. Però, com es pot comprovar, hi ha moltíssim més i l’Ajuntament s’està posant nerviós.

The post Almeda es pinta els colors de ‘guerra’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dissabte passat va haver-hi una gran festa a les instal·lacions del Municipal Gaudenci Sellés Roma de Quart. Els locals van aconseguir matemàticament el seu ascens a Primera Catalana. De la mà d’un clàssic de les banquetes com és Albert Batllosera, i mancant dues jornades per al final de la Fase regular, ja són campions.

Amb 63 punts aconseguits i amb el detall important de ser màxims realitzadors d’aquest I Grup (75) -fins i tot dels 6- , els gironins arriben a Primera després de 9 temporades consecutives en Segona.

NOMBRES DE CAMPIONS DEL QUART

Els números del conjunt dirigit per Batllosera són impressionants amb 28 partits disputats (19 victòries, 6 empats i 3 derrotes). És més, mentre que a casa han sumat 33 punts sobre 42, a domicili han obtingut 30 sobre 42,

Per descomptat que, encara que ha estat el resultat de la gran feina realitzada pel grup, cal destacar els gols de Gerard Pratsevall amb 23 anotats en 22 partits jugats. Sisè curs del davanter local i les seves millors xifres enfront de la meta rival.

LA MÀ MÀGICA DE BATLLOSERA

I, encara que ja és notícia coneguda, la mà del tècnic Albert Batllosera ha estat màgica. Va arribar la jornada 10a (22 de novembre), es va estrenar amb un 3-3 a Palafrugell i a partir d’aquí va començar la remuntada.

El seu llarg passat a Lloret, on va estar a punt d’aconseguir 200 partits en aquesta banqueta, li va facilitar la seva arribada a Quart i des d’aquí un nou ascens. Sí, perquè Albert ja coneix el que significa pujar de categoria. Ho va fer amb el Lloret en la 2022-2023 quan va aconseguir la Lliga Elit. Ara, el mestre Batllosera podrà tornar a intentar-lo.

El Quart és el primer equip de Segona Catalana que ja ha festejat el seu ascens; en la resta la baralla està assegurada en els 180 minuts finals de curs.

The post Batllosera condueix el Quart a Primera appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segon ascens en la quarta temporada per al tècnic del Singuerlín, Àngel Gálvez. Encara que és molt jove ja pot treure pit pel seu excel·lent historial al futbol base de la UE Sants -(“amb 15 ascensos en 13 temporades”)– i ara ja com a nou equip de la Lliga Elit 26-27.

Aquesta nit hi haurà sopar de l’equip i merescuda festa com avantsala de la presentació del futbol base aquest divendres festiu.

EL SINGUERLÍN A LA LLIGA ELIT

“Aquest és un lloc on des del primer dia m’han donat totes les eines que he demanat per a dur a terme el meu projecte des de zero. Som un club molt humil, amb un pressupost molt baix i que ens fixem en futbolistes que no són molt seguits per altres clubs”, comenta Gálvez. És més, “sabem que no ens podem equivocar a l’hora de fitxar”.

Aquest pla s’ha traduït en un nou ascens on “el treball ha estat constant. Des del primer dia (20 d’agost) vam mostrar la nostra ambició perquè volíem pujar. Era un repte molt difícil, però amb il·lusió, treball i sacrifici de tots hem aconseguit aquest somni”.

“EL TALENT DEL GRUP”

A tot això que enumera l’entrenador dels colomencs cal afegir més. “El talent de la plantilla i de tot el grup realitzant coses diferents a la resta, hem estat molt protagonistes amb pilota i amb un joc diferent”, diu.

Mancant tres jornades per al final, el Singuerlín suma 64 punts gràcies als 34 sobre 29 de casa i als 30 sobre 42 a domicili. I gràcies, també, a ser el tercer equip més golejador del Grup II (48) i el menys golejat (19). “Jugar com a locals ens va molt bé i fora ens ha sortit bé. L’afició em tracta molt bé, crec que m’ho he guanyat i ens superem cada dia”.

UN RECORD PER A LA UE SANTS

Per cert; no podíem parlar amb Ángel sense recordar el seu passat a la UE Sants i la seva actual realitat. El tècnic sabadellenc porta el seu passat molt interioritzat. “Tant de bo l’Ajuntament compleixi amb totes les promeses que sempre ha dit sobre Magòria i puguin tornar al barri i estar amb la seva gent. Sense entitat pròpia és impossible ser més ambiciós, que es posin les piles l’Ajuntament i el Districte de Sants. Tant de bo igual que han fet ara amb el Narcís Sala i el Nou Sardenya donessin un repàs al districte de Sants-Montjuïc. Ojalà puguin donar-los el que els correspon des de més de 15 anys”.

The post El festival de Can Zam és l’ascens del Singuerlín appeared first on FutbolCatalunya.com.

La pitjor notícia que podia donar-se al CF Lloret després del partit del passat 14 d’abril tenia com a protagonista al seu capità Fran Chamizo i l’ha confirmat el mateix protagonista aquest dimarts 28.

Segons ha comunicat el jugador blanenc aquest greu KO li deixarà en fora de joc fins a la pròxima temporada, per descomptat.

“Dissabte em van donar la pitjor notícia (en clau futbol) en 32 anys que tinc: trencament de lligament creuat i menisc intern. El mateix dissabte, el club, em va voler renovar per la temporada vinent. T’estimo moltíssim, Lloret”.

EL LLORET, MÉS QUE AGRAÏT

Per part seva, el club gironí es va moure ràpidament i va anunciar la seva renovació un any més. “Com a mostra de confiança, agraïment i respecte per tot el que representa”, han dit. Recordem que Fran va arribar la temporada 2028-2019 del Bescanó i sempre s’ha mantingut fidel als seus colors.

“Més enllà del cop esportiu”, afegeix la nota, “aquesta situació ens recorda el valor de les persones que lideren amb exemple dins i fora del camp”. Encara més: “En Fran ha estat, és i continuarà sent un referent per a tots nosaltres: pel seu compromís, la seva entrega i la seva manera d’entendre aquest escut”.

SEMPRE A DISPOSICIÓ

Fran es va lesionar el passat 17/4 a Torroella de Mongrí amb triomf visitant per 0-2. Va jugar els 90’ però després va arribar la pitjor de les notícies. I arriba desprès d’un curs 25-26 on ha jugat amb la totalitat de partits com indiscutible (26) per al seu tècnic Amós Gasca amb 2 targetes grogues i 3 gols. La pròxima temporada serà el primer reforç de luxe per a l’històric CF Lloret.

The post Exemplar CF Lloret amb el seu capità Chamizo appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb 12 punts en joc no val la pena perdre molt de temps amb les matemàtiques, encara que els 5 de diferència, que poden ampliar-se a 8 si guanya el CF Singuerlin el partit ajornat enfront de l’APA Poble Sec, està gairebé tot dit.

Segur que més d’un recorrerà al tòpic i dels números, per descomptat, coses més rares s’han vist, però si aquesta situació es produeix només en quedarien 9 en joc i 8 de marge.

En resum: el líder de Can Zam espera aquest diumenge al Ripollet mentre l’Igualada va a Cardona, a un punt del descens directe. Segons els resultats finals, hi haurà festa.

UN SINGUERLIN ESPECTACULAR

Un Singuerlin, que ve de la temporada 2020-2021 de jugar a Tercera Catalana, pujar a Segona (2023) i a Primera (2025), ara mira ja la Lliga Elit. Els seus números són espectaculars: 31 punts sumats sobre 36 disputats a casa seva, enfront de 27 sobre 39 a domicili.

L’equip, dirigit per Ángel Gálvez, només ha deixat escapar 17 punts sobre els 45 totals (24%), és el tercer màxim realitzador (43) del Grup 2. Suma 5 menys que l’APA Poble Sec (7è) i 17 menys que l’Igualada (2n).

Per contra, els colomencs només han encaixat 17 gols, 3 menys que la G.Manresa (8è).

ÀNGEL GÁLVEZ JA SAP EL QUE ÉS PUJAR

Per cert: el tècnic Gálvez es va formar amb anterioritat a les banquetes del futbol formatiu de la UE Sants. Actualment, compleix el seu quart curs en l’equip blanc-i-verd i ja sap el que és pujar de categoria (2023-2024).

El CF Singuerlín està preparat per a tot encara que molt més per a un ascens molt merescut. Aquest diumenge, a casa, enfront del Ripollet, i dimecres, enfront de l’APA P.Sec, a La Satàlia, amb 1-1, al marcador provisional.

The post Ara li toca pujar a la Lliga Elit al CF Singuerlin appeared first on FutbolCatalunya.com.

Després de set temporades a la Primera Catalana, el CF Martorell ha aconseguit aquest passat dimecres el seu ascens desitjat a la Lliga Elit. Un nou triomf en el partit ajornat enfront del Sant Cugat, col·loca l’equip blanc-i-vermell com a líder intractable del Grup III mancant 4 partits per al final de la Fase regular.

La festa del conjunt dirigit per Edu Berrocal en el seu primer curs com a ‘mestre’ a la banqueta ha donat els seus fruits. Equip màxim golejador (52), menys golejat (21, al costat de Viladecans), amb els mateixos punts sumats al Torrent de Llops que a domicili (30/39), l’èxit s’ha aconseguit i només amb dues derrotes en tot el campionat.

Invictes des d’un llunyà 18 de gener, aquest grup del Baix Llobregat (2202) està fent història.

EDU BERROCAL I LA SEVA “BONA GENT”

Al capdavant del projecte, un mestre de Primària que estén els seus coneixements al món del futbol. Amb només tres hores de somni després d’aconseguir el desitjat ascens, ja que “ho celebrem, vam anar al nostre camp i sopem junts”. Ara toca assaborir l’èxit”.

“Clar que ha costat molt, més de tres anys picant a la porta. Sembla que la diferència (12 punts), amb 4 partits per disputar-se, sobre el segon, ha estat un camí fàcil, però hem hagut de ser molt constants i regulars”, comenta Edu.

Parlar de claus poden ser múltiples, però la fonamental “ha estat tenir un vestuari fantàstic de bona gent, de qualitat, amb grans jugadors, una identitat clara i hem demostrat que es pot ser campió en aquestes categories jugant bé al futbol”.

I ARA, SINGUERLÍN I ARGENTONA?

Berrocal, que va iniciar amb una plantilla “molt renovada, amb només 4/5 futbolistes”, va haver de recompondre el grup “i anar a més. Després d’aquesta reconstrucció, hem tret i tenim nombres de campions”.

I ara queden per resoldre’s els grups 1 i 2. Els favorits, per a Edu Berrocal, són “al Grup 2, el Singuerlín, té tots els números; si guanyen el partit pendent, el tenen fet. A l’I, crec que serà l’Argentona sobre el Lloret perquè fa molts anys que fan les coses bé”. Ara com ara, qui ho ha fet immillorable és el CF Martorell.

The post “Tenim un vestuari fantàstic amb bona gent” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La seva virtut és marcar gols, encara que la seva funció principal sigui el contrari: evitar que els contraris el superin. Es tracta d’Ivan Rivera Sánchez, porter del CE Canyelles, autor de dos golassos, des del punt de penal, aquest passat diumenge. Va ser contra el Marianao Poblet (Segona Catalana Grup III).

Ivan, que va començar la remuntada del seu equip ja que s’havien avançat els visitants, va anotar en el minut 36’ i va repetir en el 61’.

IVAN I JA VAN 4!

D’aquesta manera, el porter Pitxitxi, una institució en el club, es col·loca com a segon màxim realitzador del seu equip amb 4 gols després de Kevin Marek Buksa Kozien, amb 10. Aquestes 4 alegries, traduïdes en punts per als locals dirigits per Eric Cristofol, les ha aconseguit enfront dels santboians del Marianao -per partida doble-, Atlètic Ibèria i Sporting Gavà.

Quatre gols marcats per 20 de rebuts en 17 partits de competició és el seu balanç, la qual cosa el col·loca com a cinquè millor porter del seu grup. Per davant estan Rafa Leva (Gavà, ara porter del Rubí) i Marcos Hurtado (Prat B), si bé no compten, en no sumar el número mínimvde partits totals. Sí que ho fan Fran Navarro (Sporting Gavà, 0,82 per partit), Víctor Vázquez (Barceloneta, 1,13) i Ivan Caro (Racing Vallbona 1,18) al costat de Rivera.

FENOY I CHILAVERT

Hem recordat a dues estrelles mundials del futbol dels anys 70 i 80 com són Carles ‘El Loco’ Fenoy i José Luis Chilavert. Mítiques són les seves carreres i etern el record que van deixar en el futbol espanyol.

Fenoy va passar per Celta i Valladolid, entre molts equips, i fins i tot l’argentí va arribar a acabar una temporada com a màxim golejador de l’equip gallec (5 gols). Va ser a la campanya 1976-1977.

Chilavert, de qui es guarda un record extraordinari a Saragossa, va ser tot un especialista en jugades a pilota aturada, tant penaltis com lliures directes. El golàs que va anotar a l’Argentina al Monumental al ‘Mono’ Burgos en 1996 és inesborrable.

Fenoy i Chilavert, Chilavert i Fenoy, dos antecedents per a l’actual porter del CE Canyelles que que suma i segueix. Ivan Rivera un ‘killer’ de la porteria al futbol català.

The post Ivan Rivera, el porter Pitxitxi del Canyelles appeared first on FutbolCatalunya.com.

Jornada 21a de la competició a Primera Catalana i tres comiats-destitucions (concepte a triar) per a prescindir de tres tècnics, en concret, de Granollers i Juventus-Lloret, (Grup I), i Terlenka (III).

En resum: 20 tècnics ja han aparegut després d’haver-se produït els corresponents relleus des que va començar la Lliga al setembre, un 41,6% en els tres grups, i mancant 9 perquè acabi la Fase regular. Hi ha qui diu que podria ser molt pitjor i és cert. Caldrà esperar a veure si aquesta quantitat no augmenta en dates posteriors.

21a JORNADA
TERCER TÈCNIC A GRANOLLERS

La derrota del EC Granollers davant Can Gibert (2-1) va ser l’última presència de Toni Sallés amb els vallesans. Han estat 14 partits al capdavant del primer equip ja que va signar després de la jornada 7 en el lloc de l’històric Albert Batllosera.

Deixa a l’equip en la vuitena plaça de la classificació, a vuit punts de la segona i a 5 del descens directe. Granollers, Figueres i Lloret ja sumen 3 entrenadors aquesta temporada 2025-2026 i encara no ha acabat.

SKENDER TORNA A LA JUVENTUS

D’altra banda, a Lloret de Mar, el Juventus-Lloret decidia prescindir de Jordi Cantano i donar pas, de nou, a Sheshi Skender i Juanjo Palma. “Veig a un equip molt ferit, mentalment bloquejat, però a poc a poc ho posarem en bona direcció. A mi m’agrada la possessió i dominar el joc”, afirma el nou entrenador que inicia la seva segona etapa a l’equip gironí.

La ‘Juve’ està en sisena posició (32 punts) a només 5 del segon classificat (Palamós). “Podem fer coses importants”, va afegir Juanjo ja que “l’única cosa que ens falta és confiança”. Després d’empatar al Municipal del Molí davant la UE Figueres, aquest pròxim dissabte repeteixen a casa seva enfront del Can Gibert.

DAVID I TERLENKA SE SEPAREN

I, finalment, adeu de David Rodríguez al CB Terlenka després de tres temporades al capdavant amb una trajectòria impressionant. Agraïment del club pratenc a David i al seu preparador de porters, Jorge Navarro encara que en les xarxes socials no expliquen les raons per a aquesta substitució. 4 KO consecutius? Impossible!

Nouvinguts a la Primera Catalana, ocupen la 13a plaça (23 punts), empatats a Joventut 25 de Setembre i Natació Terrassa si bé encara quedaran 27 en joc.

The post Allau de marxes a les banquetes de Primera Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

El comunicat oficial del CF Vilanova del Camí no deixa lloc per a dubtes. El calendari va marcar el passat 21 de desembre del 2025 i se’n va ajornar per circumstàncies meteorològiques; la nova data que es va decidir va ser aquest dimecres el 14 de gener però… la Federació Catalana ni se’n ‘va assabentar’.

Així ho admeten els protagonistes del partit que estaven ‘escalfant’ al camp amb l’esperança que aparegués el col·legiat de torn. Ni tan sols la presència del delegat federatiu i vilanoví Paco Borrega, va fer res. És un dels molts casos que l’estructura federativa se’n ‘oblida’ perquè estan per a altres tasques.

COMUNICAT OFICIAL DEL CLUB

EL VILANOVA CAMÍ DÓNA EXPLICACIONS

“Jo crec que ni ells saben el que ha passat”, declara a Futbocatalunya el president local Carlos Fernández. Van establir contacte telefònic “amb David, de la delegació de Barcelona i ens va comentar que s’havia produït un encreuament de dades, un problema informàtic. En resum: els àrbitres donen la culpa a Competició i Competició als àrbitres. És un ròssec”, afegeix.

La veritat és que el partit corresponent a la jornada 13a de Segona Catalana (Grup IV) tindrà un triple desplaçament per als vallesans del Sant Quirze Vallès. Multipliquin els 40 Km per 3 i tenen els 120 Km que hauran de recórrer, dos en dies laborables, per a jugar el partit. “I ara l’FCF pretén que juguem abans que acabi gener passi el que passi, amb totes les exigències del món”, finalitza Fernández.

Segons informa la mateixa pàgina web de la FCF el quart partit entre Vilanova del Camí i Sant Quirze s’haurà de jugar el 21 de gener (20.30) al Camp de Futbol ZEM Can Tito de Vilanova. A la quarta la vençuda?.

The post Vilanova Camí-Sant Quirze: sense ‘registre’ de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un informe del DEPARTAMENT DE DADES

redaccio@futbolcatalunya.com

Quan el campionat de Segona Catalana és a punt d’arribar al final de la primera volta, alguns noms comencen a destacar a les estadístiques de la categoria. Un d’ells és el d’un porter qui a la vigília de Reis celebrarà el seu 30è aniversari. Alfonso García Murciano, conegut futbolísiticament per Gonzo, defensa la porteria del CF Canonja i pot presumir de ser el meta de tota la Segona Catalana que més temps triga a rebre un gol.

El càlcul és senzill. Si dividim els minuts en què un porter hi és al camp entre els gols encaixats, obtenim una xifra de minutatge que com més alta sigui, més reflecteix el que costa batre’l. Gonzo ha recollit només set cops la pilota del fons de la seva porteria en 1.080 minuts de joc. Arrodonint a la baixa -el decimal és 2-, 154 minuts de mitjana entre gol i gol. Gairebé un partit sencer i dos terços d’un altre!

EL GRAN RIVAL DE GONZO

La xifra és destacable. I més si tenim en compte que entre els porters que compleixen els requisits en aquests moments -amb un mínim de la meitat més un dels partits jugats-, només 10 superen els 100 minuts de mitjana. Gonzo avantatja per 8 minuts un porter de nissaga, Francesc Navarro (Sporting Gavà), amb una millor mitjana de gols per partit -0,57 per 0,58-, per bé que el fill del mític Álvaro Navarro ha disputat menys minuts que Gonzo.

Gonzo signa una trajectòria reconeguda al futbol català i aragonès, passant per equips com ara l’Almudévar, Vilafranca, Tarazona, At. Monzón, Valls, El Catllar i Rapitenca, abans d’incorporar.se al Canonja al novembre de 2024. Curiosament, aquesta temporada ha debutat a la Segona Catalana. El seu equip és el líder del grup 6, amb un punt d’avantatge respecte el Cambrils Unió. Un debut espectacular, ara com ara.

CARLOS, EN EL NOM DEL GOL

Pel que fa als golejadors, sens dubte el nom de les primeres jornades és el de Carlos Guerrero. El ‘9’ de l’Sporting Gavà està signant uns números de campionat, amb 14 goles als 12 partits que ha jugat fins ara. I són 12 perquè l’equip de Can Tintorer té pendent l’encontre de la darrera jornada contra el Bon Pastor. El partir es va ajornar per l’alerta meteorològica del 20 de desembre.

Carlos viu la seva segona temporada a l’Sporting i ja ha batut els 13 gols que va signar als 27 partits de la 2024-2025. En aquest final del 2025 ha vist porta en 9 dels 12 encontres que ha jugat. També, amb un ‘hat trick’ al partit contra el Sarrià que va acabar 0-5.

Les seves xifres, combinades amb el gran moment del porter Francesc Navarro, ajuden a explicar el liderat d’un Sporting Gavà que vol fer història. Aquesta temporada al grup 3 opta a l’ascens a una Primera Catalana on mai no ha jugat.

Val a dir que Carlos té força competència al grup 3, ja que el seu ‘veí’ del Gavà Sergio Caballero el persegueix a tres gols. També Javito Comas, de l’Escola Esportiva Guineueta, en suma 11. A quatre gols ja es troba Quim Solano, jugador del Sant Ignasi. Com es pot veure, a tots els grups només nou jugadors han arribat a la xifra de 10 gols o l’han superada en aquests moments.

The post Golejadors i porters de Segona Catalana: Gonzo, un mur de categoria appeared first on FutbolCatalunya.com.

Quaranta-vuit hores després i, encara que la pluja continua present a les Terres de l’Ebre, la veritat és que ja es comença a respirar. O, com bé diuen els protagonistes, ja ‘torna a sortir el sol’
Al llarg d’aquest dimarts han estat els mateixos directius de la Rapitenca, al costat d’operaris de la Brigada de l’Ajuntament, els qui han pogut posar-se a la feina i intentar rehabilitar el camp Municipal de la Devessa.

CAP DESGRÀCIA PERSONAL A LA RÀPITA

“S’ha passat malament, ha estat bastant dur, però ens anem recuperant. Per sort no hi ha hagut cap desgràcia personal i això és el més important”, comenta a Futbolcatalunya el president de l’entitat, Txema Miralles.

Aquesta feliç notícia significa també que “aquest dimecres podrem obrir el camp a tot el futbol base i al primer equip”. D’aquesta manera, el primer equip podrà preparar el pròxim partit a Rubí on els espera el Joventut 25 de Setembre. Per descomptat que han de recuperar també el del passat diumenge davant el Viladecans perquè els dos clubs van acordar ajornar-lo pel mal temps.

ELS CLUBS DECIDEIXEN; LA FCF PASSA

Insistim: van ser els dos clubs els qui van decidir ajornar el partit, ja que el pronòstic del temps era molt negatiu. “La Federació Catalana no ens ha dit ni ens va dir res encara que era de sentit comú i ens vam entendre perfectament amb el president del Viladecans”, afegeix.

Txema Miralles, que va recollir aquest juny passat el relleu de l’etern Fernando García, es mostra molt respectuós amb Ajuntament i FCF encara que la Delegació i la mateixa Federació va brillar pel seu silenci. “No hem rebut cap trucada de la FCF, de ningú, ni del delegat Subirats, que també és rapitenc, ni Joan Soteras (no li conec) tampoc. No hem rebut cap notificació ni cap trucada”, admet amb certa desesperança.

La solidaritat dels equips veïns és “exemplar. L’última ha estat aquest dimarts l’Amposta, el nostre màxim rival, i ha estat encantador. Gràcies a tots. Un altre: el Joventut 25, el nostre pròxim rival, també s’han preocupat i s’agraeix”.

L’ODISSEA D’ALCANAR I AMPOSTA

Desgraciadament, no sols ha sofert la dura situació climatològica la Rapitenca sinó que han estat molts més a les Terres de l’Ebre. El ‘Diari de Tarragona’, ja va publicar aquest dilluns l’odissea que van sofrir Alcanar i Amposta en els seus desplaçaments que els van obligar a passar la nit a La Ràpita i Tortosa, respectivament. Un altre episodi que es podria haver evitat si hi hagués hagut coordinació des de la Federació Catalana.

The post A La Ràpita torna a ‘sortir el sol’, però la FCF no s’assabenta appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Pirinaica va quedar tercer al Grup 2 de la fase regular de Primera Catalana. I el Santfeliuenc, segon al Grup 3. La 1a Catalana són tres grups i puja a la Lliga Elit directament el campió de cadascú i també ascendeix el guanyador del Play Off d’ascens a aquesta competició. Recordem que participen els segons classificats dels tres grups (Argentona, G1; Júpiter, G2 i Santfeliuenc, G3): juntament amb el millor tercer classificat dels tres grups que va ser la Pirinaica, del grup).

A les eliminatòries del play-off, la Pirinaica va eliminar el Santfeliuenc i va perdre a la següent contra el Júpiter, que va ascendir directament a la Lliga Elit.

PIRINAICA-SANTFELIUENC: NÚMEROS DE CONFUSIÓ

La FCF interpreta l’article 208.1.b) del Reglament general a favor del Santfeliuenc. “Gaudirà sempre de més dret el club amb millor classificació de la divisió o categoria immediatament inferior”, diu. El Santfeliuenc va quedar segon al G3 de 1aCat (54 punts, coeficient 1,8, 52 gols a favor, 41 en contra) i el club manresà, tercer al G2 (59 punts, coeficient 2.0, 52 gols a favor, 29 en contra).

La pregunta és qui té el millor dret esportiu per pujar: la Pirinaica, com diu el seu president Manuel Artero?. O el Santfeliuenc, presidit per Alberto Prieto i cap del gabinet de presidència de Soteras, fins fa molt poc.

La normativa actual no aclareix un cas de laboratori com aquest. Així que toca interpretar. No es diu si el millor és el que acaba millor classificat a la primera fase de la competició (lliga regular). O bé si es tracta del millor classificat al play-off (segona fase de la competició).

LES DADES NO MENTEIXEN

Podria tenir sentit premiar el club que ha quedat davant a la lliga regular amb el “millor dret esportiu”… però això només se sosté en condicions d’igualtat… Just el que aquí no ha passat.

La Pirinaica i el Santfeliuenc no han jugat en el mateix grup a la fase regular de Primera Catalana. I, per tant, no es poden establir criteris equitatius i comparatius a la lliga regular sent diversos grups.

La Pirinaica i el Santfeliuenc van ser assignats a grups diferents, no sobre la base de criteris esportius, sinó de criteris geogràfics en funció del territori. Per tant, ni van compartir grup ni rivals, ni el nivell dels rivals era equiparable.

Com a curiositat, al G1, els coeficients van del 0,3 a l’1,8 (mitjana 1,34). Al G2 de la Pirinaica van des del 0,9 al 2,4 (mitjana 1,39) i al G3 del Santfeliuenc, des del 0,6 al 2.0 (mitjana 1,35).

NO ES POT COMPARAR SOBRE COSES

Les dades no menteixen; ‘en teoria”, el Grup ‘de millors números’ és el 2, el de la Pirinaica, amb el més gran dels coeficients mínims (0,9). El més gran dels coeficients màxims (2,0) i la mitjana individual més gran, si es comparan els Grups (sent 2,0 la de la Pirinaica i 1,8 la del Santfeliuenc). Amb més punts a favor la Pirinaica (59) que el Santfeliuenc (54). Iguals en gols marcats (52).

Per tant, en no haver-hi igualtat acreditada en qüestions esportives en l’assignació dels equips als tres grups, no es pot prendre com a ‘millor dret esportiu‘ la classificació individual de cadascun dels grups a la fase regular. No són comparables.

On es produeix la veritable ‘igualtat’ esportiva és a la fase de play-off, on la Pirinaica es va imposar al Santfeliuenc (semis, anada, 3-0); A la tornada, va caure per 1 a 0 (Global: Pirinaica 3-Santfeliuenc 1). Gràcies a aquest KO del ‘Santfe’ per la Pirinaica al playoff, aquest últim va poder jugar la fase final contra el Júpiter. És a dir, la Pirinaica va arribar més lluny que el ‘Santfe’ al play-off. Recordem que és la que defineix l’ordre classificatori per a l’ascens a la Lliga Elit.

El reglament no diu que hagi d’ocupar la vacant el millor classificat en un grup determinat en lloc d’un altre equip de grup diferent. Si es volgués que sigui així, ho hauria dit sens dubte, però no ho posa. I és lògic que no consti en aquest cas. Evidenment no es pot comparar sobre coses desiguals per prendre decisions (tres grups diferents, on el criteri que preval és el geogràfic, no l’esportiu).

LA VERITABLE INTERPRETACIÓ ES PRODUEIX AL PLAY-OFF

Per aquesta raó el reglament té en compte que hi ha 3 grups a 1a Catalana i únicament es refereix a l’equip millor classificat a la categoria que no hagi ascendit directament. I el criteri s’estableix al final de la competició, amb la fase de playoff, on els equips participants compten amb les mateixes “armes”.

Per tant, en absència de norma expressa, en principi, no quedaria cap altra interpretació que acudir on es produeix la veritable igualtat entre equips. En resum: a la fase de play-off, on els quatre equips juguen en idèntiques condicions (anada i tornada), sense tenir en compte altres criteris. L’ordre classificatori és clar: ascendeix el que guanya la 2a eliminatòria (Júpiter) queda 2n el perdedor (Pirinaica) i els eliminats (3r i 4r) a la 1a eliminatòria del playoff (Santfeliuenc i Argentona).

Això no obstant, s’admeten altres interpretacions, com han fet els executius de la FCF. Els comitès … o els jutjats decidiran. Ara no tindran problemes al carrer Sicilia amb la nova professionalització dels comitès.

The post El ‘millor dret’ de la Pirinaica per ascendir a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

Històric ascens a la Lliga Elit del CE Júpiter, ja que es va imposar 2-0 en el partit de tornada per l’ascens gràcies a un gol del seu especialista Sergi Monsó en el minut 96’.

Clar que sempre quedarà la incògnita de saber què hagués pogut passar si la Pirinaica no hagués jugat amb deu futbolistes des del minut 26 per doble groga de Dever. Aquesta absència va condicionar el partit encara que va haver-hi ocasions per les dues parts.

El treball del local Dani Sánchez va donar els seus fruits per als grisgrana que veien com uns 3.000 espectadors aplaudien i secundaven des de la graderia. Ni vulgui la calor va ser un problema per a ningú.

POLS JÚPITER – PIRINAICA

Només l’extraordinària actuació del porter visitant Dani del Rio va evitar que els locals igualessin molt aviat la renda de 1-0 de l’anada. Les seves intervencions i un travesser de Monsó van evitar el gol local; mentre la ‘Piri’, avui de blanc i amb senyal reivindicatiu a la seva esquena pel col·lectiu LGBTIQ+, van tenir a Kenneth com a protagonista. Eloi va començar i el travesser va anul·lar l’ocasió manresana.

CONFIANÇA I MONSÓ EN EL 96’

Ja en la segona meitat els de Romans Carrillo van disposar de dues accions més, obra d’Eloi i Quintana, encara que la fortuna tampoc va estar del seu costat.

Hauria de ser en el 96’ quan l’especialista Sergi Monsó aconseguiria superar a Dani del Rio per a desesperació visitant. La invasió del camp va obligar el col·legiat Ivan Ramos a detenir el xoc durant mitja hora i a multiplicar-se als Mossos d’Esquadra.

La seva nombrosa presència va frenar accions reprovables i es va poder acabar l’eliminatòria per a alegria d’un històric Júpiter. Aplaudiment, també, per a la Pirinaica perquè sempre va donar la cara malgrat la clara inferioritat.

The post El CE Júpiter es fica a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

No hi ha dia sense escàndol ni jornada sense decisions capritxoses per part d’una Federació Catalana que presenta el superpartit de Catalunya, però al qual el seu president Soteras decideix no acudir. No obstant això, el cas que ens ocupa parla del capritx federatiu entorn del resultat del partit Montmeló-Canovelles (Tercera Catalana, Grup V).

El xoc es va començar a jugar el passat 4 de maig i es va haver de suspendre (2-1, 86’) “pel comportament antiesportiu” de diversos jugadors visitants, segons va redactar l’àrbitre. La FCF (Comitè Competició) decideix donar per acabat el partit, però aquest dilluns 26 pensen que cal jugar 4’ pendents i 6’ d’afegit) perquè el Canovelles va presentar un recurs.

La classificació està encapçalada per Vilamayor (64), Vilanova Vallés (60), Canovelles i Sant Celoni 59. En resum: un gol dels visitants col·locaria el 2-2, els pujaria a la segona plaça (60), igualaria amb Vilanova V., però perdrien plaça d’ascens per gol average.

“FA PUDOR: NO SABEM QUI HI HA DARRERE”

“No sabem qui hi ha darrere de tot això, però sona a tèrbol i a brut”, afirma el director esportiu, Kirian De la Torre a Futbolcatalunya. “L’evidència diu que, si el Canovellas guanya el Sta Perpètua (1-1), ningú s’hagués assabentat d’aquest recurs”, afegeix.

El greu és que “han esperat a treure aquest ’as’ sota la màniga aquest passat dilluns 19” a més que el Montmeló mai va ser informat d’aquest recurs. “Tant el president com l’entrenador del Montmeló ens han confirmat que van rebre la informació aquest dilluns a les 11 hores. Nosaltres confiem en l’esportivitat del Montmeló per a deu minuts a porta oberta. A veure què passa”, conclou.

De la Torre, que ha anat a Apel·lació i fins i tot al TCE, sap que ja han estat perjudicats perquè “si juguéssim la promoció seria el cap de setmana. Els nostres jugadors estan indignats i nosaltres, també”.

The post “Tot això fa pudor de tèrbol i brut” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest passat dijous 15 va ser l’última reunió entre la UE Osor i l’Ajuntament de la ciutat i tots els protagonistes van sortir com van entrar. La presidenta del club de la Selva, Eva Bautista, ja es temia la pèrdua de temps davant l’alcalde Joan Pla i es va reafirmar.

Farts de “mentides”, segons la mateixa presidenta, jugaran aquest dissabte (18 h.) l’últim partit de Lliga enfront del Tossa B, dimitiran i s’obrirà un nou procés electoral. Fundat un llunyà 1969, encara que hi ha dades futbolístiques des de 1935, el futbol deixarà d’existir ja que els responsables municipals es neguen a reformar unes instal·lacions impresentables inclòs una gespa tercermundista.

LA UE OSOR DIMITEIX

“La reunió no va servir per a res perquè l’alcalde ens va dir que es farien les millors de la instal·lació, però no ens va donar cap prova”, comenta Eva Bautista a Futbolcatalunya. A més, volen un camp d’herba “artificial i no natural, com diuen” i això que “els manteniments són insostenibles”.

La lluita contra el Consistori dura més de dos anys. “Ningú esperava res nou aquest passat dijous i de la manera que et contesten ja es pot veure”, afegeix ja que “no estan preocupats sinó tot el contrari: els és igual. Damunt reien”.

“A l’AJUNTAMENT LI ÉS IGUAL TOT”

Segons la màxima dirigent d’aquest club de Quarta Catalana, pensa que “si nosaltres ens n’anem, vindran uns altres. Els és igual. Ens ha deixat tan clar que, a curt termini, no anaven a fer res, que no tenim una altra sortida”.

La realitat és que es parla d’un pressupost TOP sobre els “350.000€”, però hi ha una segona versió amb herba reciclada que podria estar entre “160.000€-170.000€”.

“EL PITJOR SÓN LES MENTIDES”

El penós és que han deixat passar grans ocasions per a trobar subvencions tant a nivell de Diputació com des de la mateixa Unió Europea. “El pitjor són les mentides. L’abril del 2024 ja li vaig dir que estava acostumat a mentir, però jo, no. Mai han dit que sigui un tema econòmic. Encara més, va venir al sopar de final de temporada i els va dir als jugadors que en el 2024 tindrien el camp. Però, després, ni ens va contestar”, destaca.

ADEU A UNA ENTITAT HISTÒRICA

“Estic molt tranquil·la amb tot el que hem intentat. Hem mirat tota mena de subvencions, molts alcaldes ens han assessorat, li ho expliquem tot, però ens van dir que això era molt difícil”. Eva Bautista mostra la seva clara desesperació perquè també s’han perdut dues subvencions per part de la Diputació que hagués solucionat la situació.

A partir d’ara, toca esperar, però igual un altre club català desapareix per la inacció d’uns polítics.

The post La UE Osor diu prou “farts de mentides” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els tres grups de Primera Catalana tanquen la lliga regular aquest cap de setmana. Hi ha moltes coses aclarides, com ara els ascensos directes –San Juan At. Montcada, Martinenc i Ciudad Cooperativa-, dues de les quatre places de promoció i també alguns descensos a Segona Catalana. Tot i això, és cap de setmana de calculadora.

En aquest article intentarem posar llum a la foscor dels dubtes. És possible que molts seguidors ja hagin fet els seus números, però analitzarem grup a grup el que queda en joc en una jornada on tothom estarà pendent de les xarxes socials per tal de veure el moviment dels marcadors.

Per començar, hem de recordar que els campions de cada grup pugen directament a Lliga Elit, mentre que els tres segons i el millor tercer jugaran una promoció per assolir una quarta plaça d’ascens.

PRIMERA CATALANA, A FONS

A la zona baixa, els quatre últims de cada grup baixen a Segona Catalana, mentre que el pitjor dotzè serà descens no compensat, arrossegat pels dos descensos catalans a Tercera Federació. Si el representant català que jugui la promoció d’ascens puja a Segona Federació, aquesta plaça de descens quedarà compensada i l’equip afectat es mantindrà a Primera Catalana.

Amb les dades fins a la jornada 29, el que sabem del cert és que tant la plaça de millor tercer dels tres grups com la de pitjor dotzè es produiran al mateix grup de competició, el segon.

GRUP 1: TENSIÓ A LA ZONA BAIXA

Amb l’ascens del San Juan At. Montcada i la confirmació de l’Argentona a la promoció, no hi ha opcions pel millor tercer per puntuació final. A la zona baixa d’aquest Grup I de Primera Catalana, s’han consumat tres dels quatre descensos directes: Torellò (34 punts), Montcada (23) i Roses (8).

Quedarà per decidir una plaça de descens directe que ara ocupa el Bescanó (37). Mollet i Banyoles, amb 38 i Torroella, amb 39, són els altres implicats. En aquest aspecte, hi haurà qui dirà que els tres equips amb 40 punts –Caldes, Juventus Lloret i Castellar– també hi serien en zona de risc, però l’enfrontament directe Torroella-Bescanó ho evita, ja que un dels dos no hi arribaria als 40 punts.

Les circumstàncies en fan que tots quatre equips depenguin d’ells mateixos per salvar-se. Guanyant, segueixen un any més a Primera Catalana. A partir d’aquí, entren en joc els empats a punts. Com veureu a continuació, qui té pitjor sort en aquestes bregues és el Banyoles.

ATENCIÓ BANYOLES

• El Mollet guanya el Torroella
• El Torroella guanya el Banyoles
• El Bescanó guanya el Mollet
• El Mollet guanya el Banyoles
• Banyoles i Bescanó estan empatats, però la diferència general de gols afavoreix el Banyoles
• Al triple empat a 39 punts entre Mollet, Torroella i Banyoles, cau el Bayoles
• Al triple empat a 38 punts entre Bescanó, Mollet i Banyoles, cau el Banyoles

A la darrera jornada, el Banyoles rebrà al Miquel Coromina el Castellar. Per la seva banda, el Mollet visitarà el Parets. Però, com dèiem abans, la clau és el partit Torroella-Bescanó.

• Si guanya el Torroella, el Bescanó és equip de Segona Catalana.
• Si empaten, el Bescanó només salvaria la categoria si Mollet i/o Banyoles perden
• Si guanya el Bescanó, el Banyoles només salvaria la categoria guanyant el seu partit. Si ho fa, el Mollet necessitaria almenys empatar per salvar-se i condemnar el Torroella.

Els tres partits decisius es jugaran dissabte 17, a les 17:00 hores.

GRUP 2: EL DESCENS, UN TRENCACLOSQUES

Arribats a la darrera jornada, el grup segon de la Primera Catalananomés té dues coses clares. El Martinenc és el campió i puja a Lliga Elit, mentre que el Júpiter jugarà la promoció d’ascens com a segon classificat. És l’únic grup on encara cap equip ha baixat matemàticament. Fins i tot el cuer, Racing Vallbona, pot acabar a una dotzena plaça que, tot i que no garanteix la permanència, sí que dona opcions de salvació.

Pirinaica i Igualada es jugaran una tercera plaça que significarà jugar la promoció d’ascens a Lliga Elit. Tots dos l’afronten empatats a 51 punts, però amb els manresans per davant gràcies a l’enfrontament directe. La ‘Piri’, que rebrà a la Guineueta, depèn del seu resultat. Guanyant o igualant el que faci l’Igualada, seria tercera. I als igualadins, que visiten el Natació Terrassa, només els hi val fer millor resultat que la Pirinaica.

DOTZENA PLAÇA, DESCENS NO COMPENSAT

Mirem el descens. Actualment, les quatre places definitives les ocupen Parc (26), Juneda (25), Artesa de Segre (25) i Racing Vallbona (24). La dotzena plaça -que seria de descens no compensat- l’ocupa la Guineueta (27). L’onzena, amb encara possibilitat de descens directe, és pel Natació Terrassa (29). Finalment, la desena -salvat directament però amb opcions de ser dotzè- és pel Sants (30).

Els partits de referència són,

• Sants – Balaguer
• Natació Terrassa -Igualada
• Pirinaica – Guineueta
• Gimnàstic Manresa – Parc
• Juneda – Júpiter
• Artesa de Segre – Singuerlín
• Borges Blanques – Racing Vallbona

Es pot dir que tant Sants com Natació Terrassa tenen la calma a tocar. A rots dos els hi falta un punt. En el cas dels egarencs, el punt seria suficient sempre que la Guineueta no guanyés el seu partir amb una diferència superior als 12 gols. Si el Sants no guanya el Balaguer, una carambola el podria enviar a la dotzena plaça. Passaria pel triomf de la Guineueta al camp de la Primaica i l’empat del Natació Terrassa contra l’Igualada. El triple empat a 30 punts perjudica els santsencs.

AMB EMPAT, A RECÓRRER AL NÚMERO SUPERIOR DE GOLS

Pel que fa als de Terrassa, en cas de derrota podrien caure al descens directe acabant tretzens. Seria si la Guineueta guanya i, alhora, el Parc també venç al camp del Gimnàstic Manresa, la qual cosa faria que els barcelonins acabessin dotzens. És cert que empaten als enfrontament particulars, però el -18 del ‘goal avergae’ general dels egarencs pujaria per la derrota, mentre que els -20 dels del Fortpienc es reduiria. Amb un empat a -19 s’hauria de recórrer al número superior de gols marcats. Actualment, el Parc n’ha fet 39 i el Natació Terrassa, 33.

I mirant als cinc de sota, la clau és senzilla. Han de guanyar els seus partits. Sobretot els quatre últims. Parc, Juneda, Artesa de Segre i Racing Vallbona estarien condemnats al descens empatant o perdent. En cas de victòria, al màxim que poden aspirar tots és a ser dotzens… sempre que la Guineueta no guanyi.

En el cas del Racing Vallbona, només té un camí per acabar dotzè i es perar a compensar el ‘no compensat’. Ha de guanyar alhora que la Guineueta i el Parc perden els seus partits i també que Juneda i Artesa de Segre no guanyin. Si el Parc empatés, el triple empat a 27 punts perjudicaria a aquest equip i als vallbonencs.

Els dos representants de les comarques de ponent han de guanyar i esperar. Juneda i Artesa de Segre empatem a una victòria el seu enfrontament directe, però el Juneda guanya per la diferència de gols.  Amb la ‘Guine’, el Juneda empata a tot a l’enfrontament particular però el superaria al ‘goal average’ general, ja que els barcelonins es quedarien clavats en -30 i els lleidatans millorarien el seu -26, ja que haurien vençut.

JUNEDA I ARTESA SEGRE, A L’ESPERA

El pitjor escenari pel Juneda seria un triple empat a 28 punts amb Guineueta i Artesa de Segre. Els de Nou Barris surten primers d’aquesta lligueta, per davant de Juneda i Artesa. Si el Parc no guanya, baixen amb ell els dos de les comarques de ponent. Però alerta, si el Parc guanya, els tres del triple empat baixen i els del Fortpienc acaben dotzens.

Finalment, la Guineueta necessitaria guanyar per salvar-se o, almenys, acaba dotzena. Amb l’empat hauria d’estar pendent sobretot de que el Parc no guanyi. I perdent, hauria d’estar pendent de tots els implicats. Un bon guirigai.

L’horari unificat és diumenge a les 12.00 hores.

GRUP 3: LLUITA AFERRISSADA PER LA PROMOCIÓ

Moltes més coses decidides al grup 3. El Ciudad Cooperativa de Sant Boi de Llobregat va certificar el seu tercer ascens consecutiu. A sota, tres de les quatre places de descens ja estan confirmades. Sant Ildefons (28 punts), La Sénia (26) i Camarles (19) no seguiran a la Primera Catalana. Malgrat això, els minuts restants del partit La Sénia-El Catllar (1-2) serán decisius.

La darrera jornada posa en joc un plaça de promoció d’ascens, que serà pel segon classificat, i una de descens a Segona Catalana, que serà per l’equip que acabi tretzè. Tres candidats per a la primera i dos per a la segona d’elles.

Els dos principals aspirants a jugar la promoció són dos equips del Baix Llobregat, Santfeliuenc i Martorell. Tots dos, amb 51 punts. La diferència particular afavoreix al ‘Santfe’… amb un petit matís si entra un ‘convidat’ que ara explicarem.

BATALLA PER LA SEGONA PLAÇA

A la quarta plaça, amb 49 punts hi ha el Sitges. Les seves possibilitats d’acabar segon passen per guanyar el seu partit contra el Camarles i esperar que Santfeliuenc i Martorell perdin els seus compromisos. També seria segon si el Martorell perd i el ‘Santfe’ empata, ja que el superaria al ‘goal average’ general. Però alerta, si tant Santfeliuenc com Martorell empaten els seus partits i el Sitges guanya, qui acabaria segon seria el ‘Santfe’, per assolir més punts en els enfrontaments directes.

Aquesta batalla té un convidat de pedra, que pot arribar als 51 punts però no pot ser segon de cap manera. Parlem del Sant Cugat. I no pot ser segon però sí influir en qui ho és. Tot això passaria per victòria del ‘SantCu’, derrota de Santfeliuenc i Martorell als seus partits i que el Sitges no guanyi el seu compromís. Al triple empat a 51 punts entre ‘Santcu’, ‘Santfe’ i Martorell, tots tres equips acabem enmatats a 5 punts. La regtla diu que després s’ha de mirar la diferència de gols en aquests enfrontaments… i aquí guanya el Martorell. Recordeu que havíem dit que en empat a 51 entre Sanfeliuenc i Martorell, guanyarien els primers. Aquesta és l’excepció que ho canviaria.

UN DESCENS EN SUSPENSIÓ

I el descens és tota una incógnita a causa del partit suspés que hem comentat. El Catllar (31 punts) i La Sénia (26) són els protagonistes d’un encontre que fins a la seva suspensió dominaven els catllarencs per 1-2. Els seniencs ja estan comdemnats, encara que aixequessin el marcador.
Molt atent quedarà el Canonja, amb 33 punts, que podría no dependré d’ell mateix, ja que si el pàrtit acaba amb aquest resultat, El Catllar en sumaria 34. El Juventud 25 de Septiembre, amb 36, està totalment salvat ja que guanya l’enfrontament directe amb els caniongins.

L’horari oficial d’aquesta jornada al grup 3 serà diumenge, a les 17:30 hores.

The post Primera Catalana: Tot el que es decideix a la darrera jornada appeared first on FutbolCatalunya.com.

La EE Guineueta està a mig camí d’aconseguir la salvació en el Grup II de la 1aCat. Situada a la 14a posició de la classificació (24 punts), manté un pols espectacular amb el cuer Artesa de Segre 22, Racing Vallbona i Juneda, amb 24 i Parc, amb 26. Encara queden dues jornades per disputar-se.

En el cas dels de Nou Barris arriben a aquest efecte de setmana amb dos triomfs consecutius davant G. Manresa (3-2) i Juneda (3-4)– Ara, esperen a CN Terrassa aquest diumenge i acomiadaran la Lliga en el camp de la Pirinaica.

La tremenda igualtat en aquesta zona baixa del grup i les places dues i tres de promoció d’ascens (Júpiter 59 punts, Igualada 55 i Pirinaica 53) conviden a 180 minuts dels més atractius.

CENTENO CONFIA EN LA SEVA EE GUINEUETA

“Jo li vaig dir a l’equip que, si feien aquests últims 12 punts, ens salvàvem i, ara com ara, sumem 6”, declara el president de la EEG, José Centeno. La clau va ser “guanyar a casa nostra al G. Manresa perquè ells es jugaven la vida per la tercera plaça de promoció i van perdre”.

El màxim responsable de l’entitat barcelonina vol destacar a l’àrbitre del passat diumenge a Juneda, ja que “va estar espectacular”. La realitat és que “marquem en el minut 92 i en el 97 l’últim i s’ho volien ‘menjar’, però l’home es va mantenir ferm i va estar molt bé. Va afegir 13 minuts que eren els que es van perdre”.

ENTRADA GRATUÏTA EL DIUMENGE

Ara queda acomiadar-se a casa –“amb entrada gratuïta per a tothom”- i esperar que arribi el que semblava un miracle.

Per cert, encara que ara és un assumpte secundari, la ‘Guine’ manté una demanda contra les persones que gestionen l’Ajuntament. És a dir, Directora de contractació, Directora de serveis tècnics i el Gerent del Districte. “Tot segueix el seu camí, esperant que la Justícia es posi al dia i a veure què diuen. No ens ha dit res sinó que ho estan estudiant”.

The post La EE Guineueta sí que creu en el miracle appeared first on FutbolCatalunya.com.

Té només 36 anys encara que Genís Sampietro ja acumula molts anys d’experiència en les banquetes d’APA Poble Sec, Damm, Badalona juvenil, Cornellà i, ara, Vilanova. Als seus èxits passats no li van donar temps en el seu últim equip per a repetir-los, però ara és a temps de fer-ho en un altre lloc.

Sampietro s’ha compromès per 10 partits, si no hi ha promoció d’ascens, per a col·locar al conjunt del Garraf a Tercera Divisió.

“CAL APROFITAR LES GANES DE L’AFICIÓ I DEL CLUB PER A PUJAR”

Ha estat arribar i moldre a Vilanova! 2 triomfs, 2 partits!.

Sí, hem encaixat amb la plantilla, hem arribat en un moment que no era el millor però ens hem trobat un grup molt disposat a complir l’objectiu. Tant de bo seguim així.

Una plantilla que marca gols (31), però rep massa (25)…

Crec que la nostra assignatura pendent era mantenir a zero la porteria i intentar generar més ocasions en la porteria rival.

Això de guanyar més punts lluny de casa?.

S’han tret millors resultats a domicili pel model de joc de l’equip, però ara ha de ser d’una altra manera. Tenim un camp molt bo i vam fer millor joc davant el Castelldefels que a Sant Just. Cada partit es pot jugar bé encara que l’afició i el camp compta molt.

“L’AFICIÓ I EL CAMP COMPTEN MOLT”

La promoció d’ascens no ha de perillar, però guanyar-se la primera o segona plaça és molt més complicat.

Pujar de manera directa seria el millor, evidentment, encara que aquest equip també està preparat per a jugar un play-off. El que toc caldrà disputar-ho ja que la nostra idea principal és pujar sigui com sigui.

Sampietro arriba a Vilanova per a pujar a l’equip a Tercera o amb un projecte a llarga durada?

No, he signat fins a final d’aquesta temporada i de cara al pròxim any ja es veuran objectius i sensacions.

“PUJAR DIRECTES SERIA EL MILLOR”

No s’ha reforçat encara?

No, no hem incorporat a ningú perquè jo també vaig dir que confiava en la gent que hi havia. Anem amb els que estem.

La diferència en aquesta Lliga Elit és mínima?

El Vic està més destacat però ja està més igualat en una categoria molt complicada. No cal despistar-se.

Com veu el calendari que queda?

Fixar-se en el calendari és una ximpleria perquè ens venen equips de dalt, complicats, i de baix, també complicats.

“LA LLIGA ELIT ÉS MOLT COMPLICADA”

Qui marca gols en aquest Vilanova perquè el primer que apareix és Frutos (4)?

Sí, encara que des que estem nosaltres, ha marcat 3 gols Pablo en els dos partits. No hi ha un golejador clar encara que no m’importa perquè es generen ocasions, és igual que sigui l’un o l’altre.

Ha notat que, després de sis anys consecutius en Primera Catalana, arriba a un Vilanova amb urgències d’ascens?

Veig un Vilanova amb aquesta pressió per a pujar encara que nosaltres estem una mica aïllats de tot això. Cal aprofitar les ganes de l’afició i del club per a ascendir però primer cal estar centrats i que aquesta ansietat no ens tregui del camí.

“VEIG UN EQUIP AMB PRESSIÓ I GANES PER PUJAR”

Com assumeix caure de Segona Federació a la Lliga Elit?

En el meu cas, molt bé, i ho he agafat amb moltes ganes, no em sap greu haver baixat dues categories. Se’m dona bé em treballo i sempre estaré on ens trobem a gust.

En resum; vostè és entrenador de futbol, no de categories?

Soc entrenador encara que vull arribar el més amunt possible i estar a Vilanova és molt bo per a mi.

“NO EM SAP GREU HAVER BAIXAT DUES CATEGORIES”

O sigui: pensar que és un o dos passos enrere és un error?

Totalment. No crec que em guanyés un mal nom pel que vaig fer a Cornellà sinó tot el contrari perquè he rebut moltes mostres de suport. Haig de continuar creixent i ara he fet un altre bon pas.

“HE DONAT UN BON PAS A VILANOVA”

Va sortir amb una certa amargor de Cornella? Va sortir 16è i estan 16è després de 17 jornades?

Me’n vaig anar bé de Cornellà, em van tractar molt bé amb jugadors i directius, sense males sensacions encara que crec que, si es confia en un entrenador al principi, cal deixar-lo treballar. Estic convençut que, si m’haguessin deixat més temps, l’equip estaria millor. Sempre quedarà el dubte, però accepto les coses com venen i tot el que passa es pot aprofitar.

“SI M’HAGUESSIN DEIXAT MÉS TEMPS A CORNELLÀ…”

El primer i immediat pas és guanyar al líder Vic?

Tant de bo puguem guanyar aquest dissabte, seria la bomba.

The post Genís: “Aquest Vilanova ha de pujar sigui com sigui” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Grup 1 de Primera Catalana està vivint una temporada d’autèntic vertigen amb el pols aferrissat que mantenen l’Argentona i el San Juan Atlético Montcada per la primera posició.

Ambdós equips han exhibit una gran regularitat al llarg de la competició, demostrant que són els principals aspirants a aconseguir l’ascens. El calendari ha volgut que el seu duel directe arribi a la jornada 28, el proper 4 de maig, quan tan sols quedaran dues dates per al final de la lliga regular, convertint aquest en un enfrontament decisiu.

UN POLS DE CAMPIONAT

L’Argentona, un equip que ha fet de la solidesa defensiva una de les seves grans virtuts, ha demostrat una gran capacitat. I ho ha fet per sumar punts tant a casa com a domicili com a equip menys golejat (16) del grup.

Liderats per un bloc compacte i experimentat a les ordres de Rafa Garro, els del Maresme han sabut gestionar amb intel·ligència els moments clau de la temporada. D’aquesta manera han evitat ensurts innecessaris i mantenint una trajectòria constant.

Per la seva banda, el Sant Juan Atlético Montcada ha exhibit un estil de joc ofensiu i atrevit que l’ha convertit en un dels conjunts més perillosos del campionat.

Amb una davantera dinàmica i amb molts recursos, els jugadors de Dani Sánchez han aconseguit marcar una gran quantitat de gols (46), la qual cosa ha fet que els ha permès sumar victòries importants fins ara.

EN RESUM: ARGENTONA (22/33 punts a casa seva; 20/33 a domicili). SAN JUAN AT. MONTCADA: 25/30  a Can Sant Joan per 16/36 como a visitant.

I EL 4 DE MAIG, CARA A CARA

Així, doncs, el partit del 4 de maig es presenta com una final anticipada. El factor psicològic serà fonamental, ja que l’equip que surti vencedor no només sumarà tres punts clau, sinó que també enviarà un missatge de superioritat al seu rival directe.

A més, caldrà veure en quin estat arriben tots dos equips, ja que les jornades prèvies podrien alterar la classificació i les sensacions dels contendents.

Sigui com sigui, el duel entre l’Argentona i el Sant Juan Atl. Montcada promet emocions fortes i podria ser determinant per decidir quin equip acabarà coronant-se com a campió del Grup 1 de Primera Catalana. Els aficionats ja marquen en vermell aquesta cita, que podria passar a la història de la categoria.

The post Segueix el pols Argentona-Sant Joan At. Montcada appeared first on FutbolCatalunya.com.