La seva virtut és marcar gols, encara que la seva funció principal sigui el contrari: evitar que els contraris el superin. Es tracta d’Ivan Rivera Sánchez, porter del CE Canyelles, autor de dos golassos, des del punt de penal, aquest passat diumenge. Va ser contra el Marianao Poblet (Segona Catalana Grup III).

Ivan, que va començar la remuntada del seu equip ja que s’havien avançat els visitants, va anotar en el minut 36’ i va repetir en el 61’.

IVAN I JA VAN 4!

D’aquesta manera, el porter Pitxitxi, una institució en el club, es col·loca com a segon màxim realitzador del seu equip amb 4 gols després de Kevin Marek Buksa Kozien, amb 10. Aquestes 4 alegries, traduïdes en punts per als locals dirigits per Eric Cristofol, les ha aconseguit enfront dels santboians del Marianao -per partida doble-, Atlètic Ibèria i Sporting Gavà.

Quatre gols marcats per 20 de rebuts en 17 partits de competició és el seu balanç, la qual cosa el col·loca com a cinquè millor porter del seu grup. Per davant estan Rafa Leva (Gavà, ara porter del Rubí) i Marcos Hurtado (Prat B), si bé no compten, en no sumar el número mínimvde partits totals. Sí que ho fan Fran Navarro (Sporting Gavà, 0,82 per partit), Víctor Vázquez (Barceloneta, 1,13) i Ivan Caro (Racing Vallbona 1,18) al costat de Rivera.

FENOY I CHILAVERT

Hem recordat a dues estrelles mundials del futbol dels anys 70 i 80 com són Carles ‘El Loco’ Fenoy i José Luis Chilavert. Mítiques són les seves carreres i etern el record que van deixar en el futbol espanyol.

Fenoy va passar per Celta i Valladolid, entre molts equips, i fins i tot l’argentí va arribar a acabar una temporada com a màxim golejador de l’equip gallec (5 gols). Va ser a la campanya 1976-1977.

Chilavert, de qui es guarda un record extraordinari a Saragossa, va ser tot un especialista en jugades a pilota aturada, tant penaltis com lliures directes. El golàs que va anotar a l’Argentina al Monumental al ‘Mono’ Burgos en 1996 és inesborrable.

Fenoy i Chilavert, Chilavert i Fenoy, dos antecedents per a l’actual porter del CE Canyelles que que suma i segueix. Ivan Rivera un ‘killer’ de la porteria al futbol català.

The post Ivan Rivera, el porter Pitxitxi del Canyelles appeared first on FutbolCatalunya.com.

Jornada 21a de la competició a Primera Catalana i tres comiats-destitucions (concepte a triar) per a prescindir de tres tècnics, en concret, de Granollers i Juventus-Lloret, (Grup I), i Terlenka (III).

En resum: 20 tècnics ja han aparegut després d’haver-se produït els corresponents relleus des que va començar la Lliga al setembre, un 41,6% en els tres grups, i mancant 9 perquè acabi la Fase regular. Hi ha qui diu que podria ser molt pitjor i és cert. Caldrà esperar a veure si aquesta quantitat no augmenta en dates posteriors.

21a JORNADA
TERCER TÈCNIC A GRANOLLERS

La derrota del EC Granollers davant Can Gibert (2-1) va ser l’última presència de Toni Sallés amb els vallesans. Han estat 14 partits al capdavant del primer equip ja que va signar després de la jornada 7 en el lloc de l’històric Albert Batllosera.

Deixa a l’equip en la vuitena plaça de la classificació, a vuit punts de la segona i a 5 del descens directe. Granollers, Figueres i Lloret ja sumen 3 entrenadors aquesta temporada 2025-2026 i encara no ha acabat.

SKENDER TORNA A LA JUVENTUS

D’altra banda, a Lloret de Mar, el Juventus-Lloret decidia prescindir de Jordi Cantano i donar pas, de nou, a Sheshi Skender i Juanjo Palma. “Veig a un equip molt ferit, mentalment bloquejat, però a poc a poc ho posarem en bona direcció. A mi m’agrada la possessió i dominar el joc”, afirma el nou entrenador que inicia la seva segona etapa a l’equip gironí.

La ‘Juve’ està en sisena posició (32 punts) a només 5 del segon classificat (Palamós). “Podem fer coses importants”, va afegir Juanjo ja que “l’única cosa que ens falta és confiança”. Després d’empatar al Municipal del Molí davant la UE Figueres, aquest pròxim dissabte repeteixen a casa seva enfront del Can Gibert.

DAVID I TERLENKA SE SEPAREN

I, finalment, adeu de David Rodríguez al CB Terlenka després de tres temporades al capdavant amb una trajectòria impressionant. Agraïment del club pratenc a David i al seu preparador de porters, Jorge Navarro encara que en les xarxes socials no expliquen les raons per a aquesta substitució. 4 KO consecutius? Impossible!

Nouvinguts a la Primera Catalana, ocupen la 13a plaça (23 punts), empatats a Joventut 25 de Setembre i Natació Terrassa si bé encara quedaran 27 en joc.

The post Allau de marxes a les banquetes de Primera Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

El comunicat oficial del CF Vilanova del Camí no deixa lloc per a dubtes. El calendari va marcar el passat 21 de desembre del 2025 i se’n va ajornar per circumstàncies meteorològiques; la nova data que es va decidir va ser aquest dimecres el 14 de gener però… la Federació Catalana ni se’n ‘va assabentar’.

Així ho admeten els protagonistes del partit que estaven ‘escalfant’ al camp amb l’esperança que aparegués el col·legiat de torn. Ni tan sols la presència del delegat federatiu i vilanoví Paco Borrega, va fer res. És un dels molts casos que l’estructura federativa se’n ‘oblida’ perquè estan per a altres tasques.

COMUNICAT OFICIAL DEL CLUB

EL VILANOVA CAMÍ DÓNA EXPLICACIONS

“Jo crec que ni ells saben el que ha passat”, declara a Futbocatalunya el president local Carlos Fernández. Van establir contacte telefònic “amb David, de la delegació de Barcelona i ens va comentar que s’havia produït un encreuament de dades, un problema informàtic. En resum: els àrbitres donen la culpa a Competició i Competició als àrbitres. És un ròssec”, afegeix.

La veritat és que el partit corresponent a la jornada 13a de Segona Catalana (Grup IV) tindrà un triple desplaçament per als vallesans del Sant Quirze Vallès. Multipliquin els 40 Km per 3 i tenen els 120 Km que hauran de recórrer, dos en dies laborables, per a jugar el partit. “I ara l’FCF pretén que juguem abans que acabi gener passi el que passi, amb totes les exigències del món”, finalitza Fernández.

Segons informa la mateixa pàgina web de la FCF el quart partit entre Vilanova del Camí i Sant Quirze s’haurà de jugar el 21 de gener (20.30) al Camp de Futbol ZEM Can Tito de Vilanova. A la quarta la vençuda?.

The post Vilanova Camí-Sant Quirze: sense ‘registre’ de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un informe del DEPARTAMENT DE DADES

redaccio@futbolcatalunya.com

Quan el campionat de Segona Catalana és a punt d’arribar al final de la primera volta, alguns noms comencen a destacar a les estadístiques de la categoria. Un d’ells és el d’un porter qui a la vigília de Reis celebrarà el seu 30è aniversari. Alfonso García Murciano, conegut futbolísiticament per Gonzo, defensa la porteria del CF Canonja i pot presumir de ser el meta de tota la Segona Catalana que més temps triga a rebre un gol.

El càlcul és senzill. Si dividim els minuts en què un porter hi és al camp entre els gols encaixats, obtenim una xifra de minutatge que com més alta sigui, més reflecteix el que costa batre’l. Gonzo ha recollit només set cops la pilota del fons de la seva porteria en 1.080 minuts de joc. Arrodonint a la baixa -el decimal és 2-, 154 minuts de mitjana entre gol i gol. Gairebé un partit sencer i dos terços d’un altre!

EL GRAN RIVAL DE GONZO

La xifra és destacable. I més si tenim en compte que entre els porters que compleixen els requisits en aquests moments -amb un mínim de la meitat més un dels partits jugats-, només 10 superen els 100 minuts de mitjana. Gonzo avantatja per 8 minuts un porter de nissaga, Francesc Navarro (Sporting Gavà), amb una millor mitjana de gols per partit -0,57 per 0,58-, per bé que el fill del mític Álvaro Navarro ha disputat menys minuts que Gonzo.

Gonzo signa una trajectòria reconeguda al futbol català i aragonès, passant per equips com ara l’Almudévar, Vilafranca, Tarazona, At. Monzón, Valls, El Catllar i Rapitenca, abans d’incorporar.se al Canonja al novembre de 2024. Curiosament, aquesta temporada ha debutat a la Segona Catalana. El seu equip és el líder del grup 6, amb un punt d’avantatge respecte el Cambrils Unió. Un debut espectacular, ara com ara.

CARLOS, EN EL NOM DEL GOL

Pel que fa als golejadors, sens dubte el nom de les primeres jornades és el de Carlos Guerrero. El ‘9’ de l’Sporting Gavà està signant uns números de campionat, amb 14 goles als 12 partits que ha jugat fins ara. I són 12 perquè l’equip de Can Tintorer té pendent l’encontre de la darrera jornada contra el Bon Pastor. El partir es va ajornar per l’alerta meteorològica del 20 de desembre.

Carlos viu la seva segona temporada a l’Sporting i ja ha batut els 13 gols que va signar als 27 partits de la 2024-2025. En aquest final del 2025 ha vist porta en 9 dels 12 encontres que ha jugat. També, amb un ‘hat trick’ al partit contra el Sarrià que va acabar 0-5.

Les seves xifres, combinades amb el gran moment del porter Francesc Navarro, ajuden a explicar el liderat d’un Sporting Gavà que vol fer història. Aquesta temporada al grup 3 opta a l’ascens a una Primera Catalana on mai no ha jugat.

Val a dir que Carlos té força competència al grup 3, ja que el seu ‘veí’ del Gavà Sergio Caballero el persegueix a tres gols. També Javito Comas, de l’Escola Esportiva Guineueta, en suma 11. A quatre gols ja es troba Quim Solano, jugador del Sant Ignasi. Com es pot veure, a tots els grups només nou jugadors han arribat a la xifra de 10 gols o l’han superada en aquests moments.

The post Golejadors i porters de Segona Catalana: Gonzo, un mur de categoria appeared first on FutbolCatalunya.com.

Quaranta-vuit hores després i, encara que la pluja continua present a les Terres de l’Ebre, la veritat és que ja es comença a respirar. O, com bé diuen els protagonistes, ja ‘torna a sortir el sol’
Al llarg d’aquest dimarts han estat els mateixos directius de la Rapitenca, al costat d’operaris de la Brigada de l’Ajuntament, els qui han pogut posar-se a la feina i intentar rehabilitar el camp Municipal de la Devessa.

CAP DESGRÀCIA PERSONAL A LA RÀPITA

“S’ha passat malament, ha estat bastant dur, però ens anem recuperant. Per sort no hi ha hagut cap desgràcia personal i això és el més important”, comenta a Futbolcatalunya el president de l’entitat, Txema Miralles.

Aquesta feliç notícia significa també que “aquest dimecres podrem obrir el camp a tot el futbol base i al primer equip”. D’aquesta manera, el primer equip podrà preparar el pròxim partit a Rubí on els espera el Joventut 25 de Setembre. Per descomptat que han de recuperar també el del passat diumenge davant el Viladecans perquè els dos clubs van acordar ajornar-lo pel mal temps.

ELS CLUBS DECIDEIXEN; LA FCF PASSA

Insistim: van ser els dos clubs els qui van decidir ajornar el partit, ja que el pronòstic del temps era molt negatiu. “La Federació Catalana no ens ha dit ni ens va dir res encara que era de sentit comú i ens vam entendre perfectament amb el president del Viladecans”, afegeix.

Txema Miralles, que va recollir aquest juny passat el relleu de l’etern Fernando García, es mostra molt respectuós amb Ajuntament i FCF encara que la Delegació i la mateixa Federació va brillar pel seu silenci. “No hem rebut cap trucada de la FCF, de ningú, ni del delegat Subirats, que també és rapitenc, ni Joan Soteras (no li conec) tampoc. No hem rebut cap notificació ni cap trucada”, admet amb certa desesperança.

La solidaritat dels equips veïns és “exemplar. L’última ha estat aquest dimarts l’Amposta, el nostre màxim rival, i ha estat encantador. Gràcies a tots. Un altre: el Joventut 25, el nostre pròxim rival, també s’han preocupat i s’agraeix”.

L’ODISSEA D’ALCANAR I AMPOSTA

Desgraciadament, no sols ha sofert la dura situació climatològica la Rapitenca sinó que han estat molts més a les Terres de l’Ebre. El ‘Diari de Tarragona’, ja va publicar aquest dilluns l’odissea que van sofrir Alcanar i Amposta en els seus desplaçaments que els van obligar a passar la nit a La Ràpita i Tortosa, respectivament. Un altre episodi que es podria haver evitat si hi hagués hagut coordinació des de la Federació Catalana.

The post A La Ràpita torna a ‘sortir el sol’, però la FCF no s’assabenta appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Pirinaica va quedar tercer al Grup 2 de la fase regular de Primera Catalana. I el Santfeliuenc, segon al Grup 3. La 1a Catalana són tres grups i puja a la Lliga Elit directament el campió de cadascú i també ascendeix el guanyador del Play Off d’ascens a aquesta competició. Recordem que participen els segons classificats dels tres grups (Argentona, G1; Júpiter, G2 i Santfeliuenc, G3): juntament amb el millor tercer classificat dels tres grups que va ser la Pirinaica, del grup).

A les eliminatòries del play-off, la Pirinaica va eliminar el Santfeliuenc i va perdre a la següent contra el Júpiter, que va ascendir directament a la Lliga Elit.

PIRINAICA-SANTFELIUENC: NÚMEROS DE CONFUSIÓ

La FCF interpreta l’article 208.1.b) del Reglament general a favor del Santfeliuenc. “Gaudirà sempre de més dret el club amb millor classificació de la divisió o categoria immediatament inferior”, diu. El Santfeliuenc va quedar segon al G3 de 1aCat (54 punts, coeficient 1,8, 52 gols a favor, 41 en contra) i el club manresà, tercer al G2 (59 punts, coeficient 2.0, 52 gols a favor, 29 en contra).

La pregunta és qui té el millor dret esportiu per pujar: la Pirinaica, com diu el seu president Manuel Artero?. O el Santfeliuenc, presidit per Alberto Prieto i cap del gabinet de presidència de Soteras, fins fa molt poc.

La normativa actual no aclareix un cas de laboratori com aquest. Així que toca interpretar. No es diu si el millor és el que acaba millor classificat a la primera fase de la competició (lliga regular). O bé si es tracta del millor classificat al play-off (segona fase de la competició).

LES DADES NO MENTEIXEN

Podria tenir sentit premiar el club que ha quedat davant a la lliga regular amb el “millor dret esportiu”… però això només se sosté en condicions d’igualtat… Just el que aquí no ha passat.

La Pirinaica i el Santfeliuenc no han jugat en el mateix grup a la fase regular de Primera Catalana. I, per tant, no es poden establir criteris equitatius i comparatius a la lliga regular sent diversos grups.

La Pirinaica i el Santfeliuenc van ser assignats a grups diferents, no sobre la base de criteris esportius, sinó de criteris geogràfics en funció del territori. Per tant, ni van compartir grup ni rivals, ni el nivell dels rivals era equiparable.

Com a curiositat, al G1, els coeficients van del 0,3 a l’1,8 (mitjana 1,34). Al G2 de la Pirinaica van des del 0,9 al 2,4 (mitjana 1,39) i al G3 del Santfeliuenc, des del 0,6 al 2.0 (mitjana 1,35).

NO ES POT COMPARAR SOBRE COSES

Les dades no menteixen; ‘en teoria”, el Grup ‘de millors números’ és el 2, el de la Pirinaica, amb el més gran dels coeficients mínims (0,9). El més gran dels coeficients màxims (2,0) i la mitjana individual més gran, si es comparan els Grups (sent 2,0 la de la Pirinaica i 1,8 la del Santfeliuenc). Amb més punts a favor la Pirinaica (59) que el Santfeliuenc (54). Iguals en gols marcats (52).

Per tant, en no haver-hi igualtat acreditada en qüestions esportives en l’assignació dels equips als tres grups, no es pot prendre com a ‘millor dret esportiu‘ la classificació individual de cadascun dels grups a la fase regular. No són comparables.

On es produeix la veritable ‘igualtat’ esportiva és a la fase de play-off, on la Pirinaica es va imposar al Santfeliuenc (semis, anada, 3-0); A la tornada, va caure per 1 a 0 (Global: Pirinaica 3-Santfeliuenc 1). Gràcies a aquest KO del ‘Santfe’ per la Pirinaica al playoff, aquest últim va poder jugar la fase final contra el Júpiter. És a dir, la Pirinaica va arribar més lluny que el ‘Santfe’ al play-off. Recordem que és la que defineix l’ordre classificatori per a l’ascens a la Lliga Elit.

El reglament no diu que hagi d’ocupar la vacant el millor classificat en un grup determinat en lloc d’un altre equip de grup diferent. Si es volgués que sigui així, ho hauria dit sens dubte, però no ho posa. I és lògic que no consti en aquest cas. Evidenment no es pot comparar sobre coses desiguals per prendre decisions (tres grups diferents, on el criteri que preval és el geogràfic, no l’esportiu).

LA VERITABLE INTERPRETACIÓ ES PRODUEIX AL PLAY-OFF

Per aquesta raó el reglament té en compte que hi ha 3 grups a 1a Catalana i únicament es refereix a l’equip millor classificat a la categoria que no hagi ascendit directament. I el criteri s’estableix al final de la competició, amb la fase de playoff, on els equips participants compten amb les mateixes “armes”.

Per tant, en absència de norma expressa, en principi, no quedaria cap altra interpretació que acudir on es produeix la veritable igualtat entre equips. En resum: a la fase de play-off, on els quatre equips juguen en idèntiques condicions (anada i tornada), sense tenir en compte altres criteris. L’ordre classificatori és clar: ascendeix el que guanya la 2a eliminatòria (Júpiter) queda 2n el perdedor (Pirinaica) i els eliminats (3r i 4r) a la 1a eliminatòria del playoff (Santfeliuenc i Argentona).

Això no obstant, s’admeten altres interpretacions, com han fet els executius de la FCF. Els comitès … o els jutjats decidiran. Ara no tindran problemes al carrer Sicilia amb la nova professionalització dels comitès.

The post El ‘millor dret’ de la Pirinaica per ascendir a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

Històric ascens a la Lliga Elit del CE Júpiter, ja que es va imposar 2-0 en el partit de tornada per l’ascens gràcies a un gol del seu especialista Sergi Monsó en el minut 96’.

Clar que sempre quedarà la incògnita de saber què hagués pogut passar si la Pirinaica no hagués jugat amb deu futbolistes des del minut 26 per doble groga de Dever. Aquesta absència va condicionar el partit encara que va haver-hi ocasions per les dues parts.

El treball del local Dani Sánchez va donar els seus fruits per als grisgrana que veien com uns 3.000 espectadors aplaudien i secundaven des de la graderia. Ni vulgui la calor va ser un problema per a ningú.

POLS JÚPITER – PIRINAICA

Només l’extraordinària actuació del porter visitant Dani del Rio va evitar que els locals igualessin molt aviat la renda de 1-0 de l’anada. Les seves intervencions i un travesser de Monsó van evitar el gol local; mentre la ‘Piri’, avui de blanc i amb senyal reivindicatiu a la seva esquena pel col·lectiu LGBTIQ+, van tenir a Kenneth com a protagonista. Eloi va començar i el travesser va anul·lar l’ocasió manresana.

CONFIANÇA I MONSÓ EN EL 96’

Ja en la segona meitat els de Romans Carrillo van disposar de dues accions més, obra d’Eloi i Quintana, encara que la fortuna tampoc va estar del seu costat.

Hauria de ser en el 96’ quan l’especialista Sergi Monsó aconseguiria superar a Dani del Rio per a desesperació visitant. La invasió del camp va obligar el col·legiat Ivan Ramos a detenir el xoc durant mitja hora i a multiplicar-se als Mossos d’Esquadra.

La seva nombrosa presència va frenar accions reprovables i es va poder acabar l’eliminatòria per a alegria d’un històric Júpiter. Aplaudiment, també, per a la Pirinaica perquè sempre va donar la cara malgrat la clara inferioritat.

The post El CE Júpiter es fica a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

No hi ha dia sense escàndol ni jornada sense decisions capritxoses per part d’una Federació Catalana que presenta el superpartit de Catalunya, però al qual el seu president Soteras decideix no acudir. No obstant això, el cas que ens ocupa parla del capritx federatiu entorn del resultat del partit Montmeló-Canovelles (Tercera Catalana, Grup V).

El xoc es va començar a jugar el passat 4 de maig i es va haver de suspendre (2-1, 86’) “pel comportament antiesportiu” de diversos jugadors visitants, segons va redactar l’àrbitre. La FCF (Comitè Competició) decideix donar per acabat el partit, però aquest dilluns 26 pensen que cal jugar 4’ pendents i 6’ d’afegit) perquè el Canovelles va presentar un recurs.

La classificació està encapçalada per Vilamayor (64), Vilanova Vallés (60), Canovelles i Sant Celoni 59. En resum: un gol dels visitants col·locaria el 2-2, els pujaria a la segona plaça (60), igualaria amb Vilanova V., però perdrien plaça d’ascens per gol average.

“FA PUDOR: NO SABEM QUI HI HA DARRERE”

“No sabem qui hi ha darrere de tot això, però sona a tèrbol i a brut”, afirma el director esportiu, Kirian De la Torre a Futbolcatalunya. “L’evidència diu que, si el Canovellas guanya el Sta Perpètua (1-1), ningú s’hagués assabentat d’aquest recurs”, afegeix.

El greu és que “han esperat a treure aquest ’as’ sota la màniga aquest passat dilluns 19” a més que el Montmeló mai va ser informat d’aquest recurs. “Tant el president com l’entrenador del Montmeló ens han confirmat que van rebre la informació aquest dilluns a les 11 hores. Nosaltres confiem en l’esportivitat del Montmeló per a deu minuts a porta oberta. A veure què passa”, conclou.

De la Torre, que ha anat a Apel·lació i fins i tot al TCE, sap que ja han estat perjudicats perquè “si juguéssim la promoció seria el cap de setmana. Els nostres jugadors estan indignats i nosaltres, també”.

The post “Tot això fa pudor de tèrbol i brut” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest passat dijous 15 va ser l’última reunió entre la UE Osor i l’Ajuntament de la ciutat i tots els protagonistes van sortir com van entrar. La presidenta del club de la Selva, Eva Bautista, ja es temia la pèrdua de temps davant l’alcalde Joan Pla i es va reafirmar.

Farts de “mentides”, segons la mateixa presidenta, jugaran aquest dissabte (18 h.) l’últim partit de Lliga enfront del Tossa B, dimitiran i s’obrirà un nou procés electoral. Fundat un llunyà 1969, encara que hi ha dades futbolístiques des de 1935, el futbol deixarà d’existir ja que els responsables municipals es neguen a reformar unes instal·lacions impresentables inclòs una gespa tercermundista.

LA UE OSOR DIMITEIX

“La reunió no va servir per a res perquè l’alcalde ens va dir que es farien les millors de la instal·lació, però no ens va donar cap prova”, comenta Eva Bautista a Futbolcatalunya. A més, volen un camp d’herba “artificial i no natural, com diuen” i això que “els manteniments són insostenibles”.

La lluita contra el Consistori dura més de dos anys. “Ningú esperava res nou aquest passat dijous i de la manera que et contesten ja es pot veure”, afegeix ja que “no estan preocupats sinó tot el contrari: els és igual. Damunt reien”.

“A l’AJUNTAMENT LI ÉS IGUAL TOT”

Segons la màxima dirigent d’aquest club de Quarta Catalana, pensa que “si nosaltres ens n’anem, vindran uns altres. Els és igual. Ens ha deixat tan clar que, a curt termini, no anaven a fer res, que no tenim una altra sortida”.

La realitat és que es parla d’un pressupost TOP sobre els “350.000€”, però hi ha una segona versió amb herba reciclada que podria estar entre “160.000€-170.000€”.

“EL PITJOR SÓN LES MENTIDES”

El penós és que han deixat passar grans ocasions per a trobar subvencions tant a nivell de Diputació com des de la mateixa Unió Europea. “El pitjor són les mentides. L’abril del 2024 ja li vaig dir que estava acostumat a mentir, però jo, no. Mai han dit que sigui un tema econòmic. Encara més, va venir al sopar de final de temporada i els va dir als jugadors que en el 2024 tindrien el camp. Però, després, ni ens va contestar”, destaca.

ADEU A UNA ENTITAT HISTÒRICA

“Estic molt tranquil·la amb tot el que hem intentat. Hem mirat tota mena de subvencions, molts alcaldes ens han assessorat, li ho expliquem tot, però ens van dir que això era molt difícil”. Eva Bautista mostra la seva clara desesperació perquè també s’han perdut dues subvencions per part de la Diputació que hagués solucionat la situació.

A partir d’ara, toca esperar, però igual un altre club català desapareix per la inacció d’uns polítics.

The post La UE Osor diu prou “farts de mentides” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els tres grups de Primera Catalana tanquen la lliga regular aquest cap de setmana. Hi ha moltes coses aclarides, com ara els ascensos directes –San Juan At. Montcada, Martinenc i Ciudad Cooperativa-, dues de les quatre places de promoció i també alguns descensos a Segona Catalana. Tot i això, és cap de setmana de calculadora.

En aquest article intentarem posar llum a la foscor dels dubtes. És possible que molts seguidors ja hagin fet els seus números, però analitzarem grup a grup el que queda en joc en una jornada on tothom estarà pendent de les xarxes socials per tal de veure el moviment dels marcadors.

Per començar, hem de recordar que els campions de cada grup pugen directament a Lliga Elit, mentre que els tres segons i el millor tercer jugaran una promoció per assolir una quarta plaça d’ascens.

PRIMERA CATALANA, A FONS

A la zona baixa, els quatre últims de cada grup baixen a Segona Catalana, mentre que el pitjor dotzè serà descens no compensat, arrossegat pels dos descensos catalans a Tercera Federació. Si el representant català que jugui la promoció d’ascens puja a Segona Federació, aquesta plaça de descens quedarà compensada i l’equip afectat es mantindrà a Primera Catalana.

Amb les dades fins a la jornada 29, el que sabem del cert és que tant la plaça de millor tercer dels tres grups com la de pitjor dotzè es produiran al mateix grup de competició, el segon.

GRUP 1: TENSIÓ A LA ZONA BAIXA

Amb l’ascens del San Juan At. Montcada i la confirmació de l’Argentona a la promoció, no hi ha opcions pel millor tercer per puntuació final. A la zona baixa d’aquest Grup I de Primera Catalana, s’han consumat tres dels quatre descensos directes: Torellò (34 punts), Montcada (23) i Roses (8).

Quedarà per decidir una plaça de descens directe que ara ocupa el Bescanó (37). Mollet i Banyoles, amb 38 i Torroella, amb 39, són els altres implicats. En aquest aspecte, hi haurà qui dirà que els tres equips amb 40 punts –Caldes, Juventus Lloret i Castellar– també hi serien en zona de risc, però l’enfrontament directe Torroella-Bescanó ho evita, ja que un dels dos no hi arribaria als 40 punts.

Les circumstàncies en fan que tots quatre equips depenguin d’ells mateixos per salvar-se. Guanyant, segueixen un any més a Primera Catalana. A partir d’aquí, entren en joc els empats a punts. Com veureu a continuació, qui té pitjor sort en aquestes bregues és el Banyoles.

ATENCIÓ BANYOLES

• El Mollet guanya el Torroella
• El Torroella guanya el Banyoles
• El Bescanó guanya el Mollet
• El Mollet guanya el Banyoles
• Banyoles i Bescanó estan empatats, però la diferència general de gols afavoreix el Banyoles
• Al triple empat a 39 punts entre Mollet, Torroella i Banyoles, cau el Bayoles
• Al triple empat a 38 punts entre Bescanó, Mollet i Banyoles, cau el Banyoles

A la darrera jornada, el Banyoles rebrà al Miquel Coromina el Castellar. Per la seva banda, el Mollet visitarà el Parets. Però, com dèiem abans, la clau és el partit Torroella-Bescanó.

• Si guanya el Torroella, el Bescanó és equip de Segona Catalana.
• Si empaten, el Bescanó només salvaria la categoria si Mollet i/o Banyoles perden
• Si guanya el Bescanó, el Banyoles només salvaria la categoria guanyant el seu partit. Si ho fa, el Mollet necessitaria almenys empatar per salvar-se i condemnar el Torroella.

Els tres partits decisius es jugaran dissabte 17, a les 17:00 hores.

GRUP 2: EL DESCENS, UN TRENCACLOSQUES

Arribats a la darrera jornada, el grup segon de la Primera Catalananomés té dues coses clares. El Martinenc és el campió i puja a Lliga Elit, mentre que el Júpiter jugarà la promoció d’ascens com a segon classificat. És l’únic grup on encara cap equip ha baixat matemàticament. Fins i tot el cuer, Racing Vallbona, pot acabar a una dotzena plaça que, tot i que no garanteix la permanència, sí que dona opcions de salvació.

Pirinaica i Igualada es jugaran una tercera plaça que significarà jugar la promoció d’ascens a Lliga Elit. Tots dos l’afronten empatats a 51 punts, però amb els manresans per davant gràcies a l’enfrontament directe. La ‘Piri’, que rebrà a la Guineueta, depèn del seu resultat. Guanyant o igualant el que faci l’Igualada, seria tercera. I als igualadins, que visiten el Natació Terrassa, només els hi val fer millor resultat que la Pirinaica.

DOTZENA PLAÇA, DESCENS NO COMPENSAT

Mirem el descens. Actualment, les quatre places definitives les ocupen Parc (26), Juneda (25), Artesa de Segre (25) i Racing Vallbona (24). La dotzena plaça -que seria de descens no compensat- l’ocupa la Guineueta (27). L’onzena, amb encara possibilitat de descens directe, és pel Natació Terrassa (29). Finalment, la desena -salvat directament però amb opcions de ser dotzè- és pel Sants (30).

Els partits de referència són,

• Sants – Balaguer
• Natació Terrassa -Igualada
• Pirinaica – Guineueta
• Gimnàstic Manresa – Parc
• Juneda – Júpiter
• Artesa de Segre – Singuerlín
• Borges Blanques – Racing Vallbona

Es pot dir que tant Sants com Natació Terrassa tenen la calma a tocar. A rots dos els hi falta un punt. En el cas dels egarencs, el punt seria suficient sempre que la Guineueta no guanyés el seu partir amb una diferència superior als 12 gols. Si el Sants no guanya el Balaguer, una carambola el podria enviar a la dotzena plaça. Passaria pel triomf de la Guineueta al camp de la Primaica i l’empat del Natació Terrassa contra l’Igualada. El triple empat a 30 punts perjudica els santsencs.

AMB EMPAT, A RECÓRRER AL NÚMERO SUPERIOR DE GOLS

Pel que fa als de Terrassa, en cas de derrota podrien caure al descens directe acabant tretzens. Seria si la Guineueta guanya i, alhora, el Parc també venç al camp del Gimnàstic Manresa, la qual cosa faria que els barcelonins acabessin dotzens. És cert que empaten als enfrontament particulars, però el -18 del ‘goal avergae’ general dels egarencs pujaria per la derrota, mentre que els -20 dels del Fortpienc es reduiria. Amb un empat a -19 s’hauria de recórrer al número superior de gols marcats. Actualment, el Parc n’ha fet 39 i el Natació Terrassa, 33.

I mirant als cinc de sota, la clau és senzilla. Han de guanyar els seus partits. Sobretot els quatre últims. Parc, Juneda, Artesa de Segre i Racing Vallbona estarien condemnats al descens empatant o perdent. En cas de victòria, al màxim que poden aspirar tots és a ser dotzens… sempre que la Guineueta no guanyi.

En el cas del Racing Vallbona, només té un camí per acabar dotzè i es perar a compensar el ‘no compensat’. Ha de guanyar alhora que la Guineueta i el Parc perden els seus partits i també que Juneda i Artesa de Segre no guanyin. Si el Parc empatés, el triple empat a 27 punts perjudicaria a aquest equip i als vallbonencs.

Els dos representants de les comarques de ponent han de guanyar i esperar. Juneda i Artesa de Segre empatem a una victòria el seu enfrontament directe, però el Juneda guanya per la diferència de gols.  Amb la ‘Guine’, el Juneda empata a tot a l’enfrontament particular però el superaria al ‘goal average’ general, ja que els barcelonins es quedarien clavats en -30 i els lleidatans millorarien el seu -26, ja que haurien vençut.

JUNEDA I ARTESA SEGRE, A L’ESPERA

El pitjor escenari pel Juneda seria un triple empat a 28 punts amb Guineueta i Artesa de Segre. Els de Nou Barris surten primers d’aquesta lligueta, per davant de Juneda i Artesa. Si el Parc no guanya, baixen amb ell els dos de les comarques de ponent. Però alerta, si el Parc guanya, els tres del triple empat baixen i els del Fortpienc acaben dotzens.

Finalment, la Guineueta necessitaria guanyar per salvar-se o, almenys, acaba dotzena. Amb l’empat hauria d’estar pendent sobretot de que el Parc no guanyi. I perdent, hauria d’estar pendent de tots els implicats. Un bon guirigai.

L’horari unificat és diumenge a les 12.00 hores.

GRUP 3: LLUITA AFERRISSADA PER LA PROMOCIÓ

Moltes més coses decidides al grup 3. El Ciudad Cooperativa de Sant Boi de Llobregat va certificar el seu tercer ascens consecutiu. A sota, tres de les quatre places de descens ja estan confirmades. Sant Ildefons (28 punts), La Sénia (26) i Camarles (19) no seguiran a la Primera Catalana. Malgrat això, els minuts restants del partit La Sénia-El Catllar (1-2) serán decisius.

La darrera jornada posa en joc un plaça de promoció d’ascens, que serà pel segon classificat, i una de descens a Segona Catalana, que serà per l’equip que acabi tretzè. Tres candidats per a la primera i dos per a la segona d’elles.

Els dos principals aspirants a jugar la promoció són dos equips del Baix Llobregat, Santfeliuenc i Martorell. Tots dos, amb 51 punts. La diferència particular afavoreix al ‘Santfe’… amb un petit matís si entra un ‘convidat’ que ara explicarem.

BATALLA PER LA SEGONA PLAÇA

A la quarta plaça, amb 49 punts hi ha el Sitges. Les seves possibilitats d’acabar segon passen per guanyar el seu partit contra el Camarles i esperar que Santfeliuenc i Martorell perdin els seus compromisos. També seria segon si el Martorell perd i el ‘Santfe’ empata, ja que el superaria al ‘goal average’ general. Però alerta, si tant Santfeliuenc com Martorell empaten els seus partits i el Sitges guanya, qui acabaria segon seria el ‘Santfe’, per assolir més punts en els enfrontaments directes.

Aquesta batalla té un convidat de pedra, que pot arribar als 51 punts però no pot ser segon de cap manera. Parlem del Sant Cugat. I no pot ser segon però sí influir en qui ho és. Tot això passaria per victòria del ‘SantCu’, derrota de Santfeliuenc i Martorell als seus partits i que el Sitges no guanyi el seu compromís. Al triple empat a 51 punts entre ‘Santcu’, ‘Santfe’ i Martorell, tots tres equips acabem enmatats a 5 punts. La regtla diu que després s’ha de mirar la diferència de gols en aquests enfrontaments… i aquí guanya el Martorell. Recordeu que havíem dit que en empat a 51 entre Sanfeliuenc i Martorell, guanyarien els primers. Aquesta és l’excepció que ho canviaria.

UN DESCENS EN SUSPENSIÓ

I el descens és tota una incógnita a causa del partit suspés que hem comentat. El Catllar (31 punts) i La Sénia (26) són els protagonistes d’un encontre que fins a la seva suspensió dominaven els catllarencs per 1-2. Els seniencs ja estan comdemnats, encara que aixequessin el marcador.
Molt atent quedarà el Canonja, amb 33 punts, que podría no dependré d’ell mateix, ja que si el pàrtit acaba amb aquest resultat, El Catllar en sumaria 34. El Juventud 25 de Septiembre, amb 36, està totalment salvat ja que guanya l’enfrontament directe amb els caniongins.

L’horari oficial d’aquesta jornada al grup 3 serà diumenge, a les 17:30 hores.

The post Primera Catalana: Tot el que es decideix a la darrera jornada appeared first on FutbolCatalunya.com.

La EE Guineueta està a mig camí d’aconseguir la salvació en el Grup II de la 1aCat. Situada a la 14a posició de la classificació (24 punts), manté un pols espectacular amb el cuer Artesa de Segre 22, Racing Vallbona i Juneda, amb 24 i Parc, amb 26. Encara queden dues jornades per disputar-se.

En el cas dels de Nou Barris arriben a aquest efecte de setmana amb dos triomfs consecutius davant G. Manresa (3-2) i Juneda (3-4)– Ara, esperen a CN Terrassa aquest diumenge i acomiadaran la Lliga en el camp de la Pirinaica.

La tremenda igualtat en aquesta zona baixa del grup i les places dues i tres de promoció d’ascens (Júpiter 59 punts, Igualada 55 i Pirinaica 53) conviden a 180 minuts dels més atractius.

CENTENO CONFIA EN LA SEVA EE GUINEUETA

“Jo li vaig dir a l’equip que, si feien aquests últims 12 punts, ens salvàvem i, ara com ara, sumem 6”, declara el president de la EEG, José Centeno. La clau va ser “guanyar a casa nostra al G. Manresa perquè ells es jugaven la vida per la tercera plaça de promoció i van perdre”.

El màxim responsable de l’entitat barcelonina vol destacar a l’àrbitre del passat diumenge a Juneda, ja que “va estar espectacular”. La realitat és que “marquem en el minut 92 i en el 97 l’últim i s’ho volien ‘menjar’, però l’home es va mantenir ferm i va estar molt bé. Va afegir 13 minuts que eren els que es van perdre”.

ENTRADA GRATUÏTA EL DIUMENGE

Ara queda acomiadar-se a casa –“amb entrada gratuïta per a tothom”- i esperar que arribi el que semblava un miracle.

Per cert, encara que ara és un assumpte secundari, la ‘Guine’ manté una demanda contra les persones que gestionen l’Ajuntament. És a dir, Directora de contractació, Directora de serveis tècnics i el Gerent del Districte. “Tot segueix el seu camí, esperant que la Justícia es posi al dia i a veure què diuen. No ens ha dit res sinó que ho estan estudiant”.

The post La EE Guineueta sí que creu en el miracle appeared first on FutbolCatalunya.com.

Té només 36 anys encara que Genís Sampietro ja acumula molts anys d’experiència en les banquetes d’APA Poble Sec, Damm, Badalona juvenil, Cornellà i, ara, Vilanova. Als seus èxits passats no li van donar temps en el seu últim equip per a repetir-los, però ara és a temps de fer-ho en un altre lloc.

Sampietro s’ha compromès per 10 partits, si no hi ha promoció d’ascens, per a col·locar al conjunt del Garraf a Tercera Divisió.

“CAL APROFITAR LES GANES DE L’AFICIÓ I DEL CLUB PER A PUJAR”

Ha estat arribar i moldre a Vilanova! 2 triomfs, 2 partits!.

Sí, hem encaixat amb la plantilla, hem arribat en un moment que no era el millor però ens hem trobat un grup molt disposat a complir l’objectiu. Tant de bo seguim així.

Una plantilla que marca gols (31), però rep massa (25)…

Crec que la nostra assignatura pendent era mantenir a zero la porteria i intentar generar més ocasions en la porteria rival.

Això de guanyar més punts lluny de casa?.

S’han tret millors resultats a domicili pel model de joc de l’equip, però ara ha de ser d’una altra manera. Tenim un camp molt bo i vam fer millor joc davant el Castelldefels que a Sant Just. Cada partit es pot jugar bé encara que l’afició i el camp compta molt.

“L’AFICIÓ I EL CAMP COMPTEN MOLT”

La promoció d’ascens no ha de perillar, però guanyar-se la primera o segona plaça és molt més complicat.

Pujar de manera directa seria el millor, evidentment, encara que aquest equip també està preparat per a jugar un play-off. El que toc caldrà disputar-ho ja que la nostra idea principal és pujar sigui com sigui.

Sampietro arriba a Vilanova per a pujar a l’equip a Tercera o amb un projecte a llarga durada?

No, he signat fins a final d’aquesta temporada i de cara al pròxim any ja es veuran objectius i sensacions.

“PUJAR DIRECTES SERIA EL MILLOR”

No s’ha reforçat encara?

No, no hem incorporat a ningú perquè jo també vaig dir que confiava en la gent que hi havia. Anem amb els que estem.

La diferència en aquesta Lliga Elit és mínima?

El Vic està més destacat però ja està més igualat en una categoria molt complicada. No cal despistar-se.

Com veu el calendari que queda?

Fixar-se en el calendari és una ximpleria perquè ens venen equips de dalt, complicats, i de baix, també complicats.

“LA LLIGA ELIT ÉS MOLT COMPLICADA”

Qui marca gols en aquest Vilanova perquè el primer que apareix és Frutos (4)?

Sí, encara que des que estem nosaltres, ha marcat 3 gols Pablo en els dos partits. No hi ha un golejador clar encara que no m’importa perquè es generen ocasions, és igual que sigui l’un o l’altre.

Ha notat que, després de sis anys consecutius en Primera Catalana, arriba a un Vilanova amb urgències d’ascens?

Veig un Vilanova amb aquesta pressió per a pujar encara que nosaltres estem una mica aïllats de tot això. Cal aprofitar les ganes de l’afició i del club per a ascendir però primer cal estar centrats i que aquesta ansietat no ens tregui del camí.

“VEIG UN EQUIP AMB PRESSIÓ I GANES PER PUJAR”

Com assumeix caure de Segona Federació a la Lliga Elit?

En el meu cas, molt bé, i ho he agafat amb moltes ganes, no em sap greu haver baixat dues categories. Se’m dona bé em treballo i sempre estaré on ens trobem a gust.

En resum; vostè és entrenador de futbol, no de categories?

Soc entrenador encara que vull arribar el més amunt possible i estar a Vilanova és molt bo per a mi.

“NO EM SAP GREU HAVER BAIXAT DUES CATEGORIES”

O sigui: pensar que és un o dos passos enrere és un error?

Totalment. No crec que em guanyés un mal nom pel que vaig fer a Cornellà sinó tot el contrari perquè he rebut moltes mostres de suport. Haig de continuar creixent i ara he fet un altre bon pas.

“HE DONAT UN BON PAS A VILANOVA”

Va sortir amb una certa amargor de Cornella? Va sortir 16è i estan 16è després de 17 jornades?

Me’n vaig anar bé de Cornellà, em van tractar molt bé amb jugadors i directius, sense males sensacions encara que crec que, si es confia en un entrenador al principi, cal deixar-lo treballar. Estic convençut que, si m’haguessin deixat més temps, l’equip estaria millor. Sempre quedarà el dubte, però accepto les coses com venen i tot el que passa es pot aprofitar.

“SI M’HAGUESSIN DEIXAT MÉS TEMPS A CORNELLÀ…”

El primer i immediat pas és guanyar al líder Vic?

Tant de bo puguem guanyar aquest dissabte, seria la bomba.

The post Genís: “Aquest Vilanova ha de pujar sigui com sigui” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Grup 1 de Primera Catalana està vivint una temporada d’autèntic vertigen amb el pols aferrissat que mantenen l’Argentona i el San Juan Atlético Montcada per la primera posició.

Ambdós equips han exhibit una gran regularitat al llarg de la competició, demostrant que són els principals aspirants a aconseguir l’ascens. El calendari ha volgut que el seu duel directe arribi a la jornada 28, el proper 4 de maig, quan tan sols quedaran dues dates per al final de la lliga regular, convertint aquest en un enfrontament decisiu.

UN POLS DE CAMPIONAT

L’Argentona, un equip que ha fet de la solidesa defensiva una de les seves grans virtuts, ha demostrat una gran capacitat. I ho ha fet per sumar punts tant a casa com a domicili com a equip menys golejat (16) del grup.

Liderats per un bloc compacte i experimentat a les ordres de Rafa Garro, els del Maresme han sabut gestionar amb intel·ligència els moments clau de la temporada. D’aquesta manera han evitat ensurts innecessaris i mantenint una trajectòria constant.

Per la seva banda, el Sant Juan Atlético Montcada ha exhibit un estil de joc ofensiu i atrevit que l’ha convertit en un dels conjunts més perillosos del campionat.

Amb una davantera dinàmica i amb molts recursos, els jugadors de Dani Sánchez han aconseguit marcar una gran quantitat de gols (46), la qual cosa ha fet que els ha permès sumar victòries importants fins ara.

EN RESUM: ARGENTONA (22/33 punts a casa seva; 20/33 a domicili). SAN JUAN AT. MONTCADA: 25/30  a Can Sant Joan per 16/36 como a visitant.

I EL 4 DE MAIG, CARA A CARA

Així, doncs, el partit del 4 de maig es presenta com una final anticipada. El factor psicològic serà fonamental, ja que l’equip que surti vencedor no només sumarà tres punts clau, sinó que també enviarà un missatge de superioritat al seu rival directe.

A més, caldrà veure en quin estat arriben tots dos equips, ja que les jornades prèvies podrien alterar la classificació i les sensacions dels contendents.

Sigui com sigui, el duel entre l’Argentona i el Sant Juan Atl. Montcada promet emocions fortes i podria ser determinant per decidir quin equip acabarà coronant-se com a campió del Grup 1 de Primera Catalana. Els aficionats ja marquen en vermell aquesta cita, que podria passar a la història de la categoria.

The post Segueix el pols Argentona-Sant Joan At. Montcada appeared first on FutbolCatalunya.com.

Queden 10 jornades per al final de la Fase regular de Primera Catalana, molts punts encara en joc (30). Amb aquesta raó ja hauria de bastar per a no tirar les campanes al vol i menys amb un tècnic com Toni Carrillo.

El tècnic barceloní, que té gravat encara el KO del juny passat (promoció davant el Sant Juan At. Montcada), sap que la història del Martinenc els obliga a lluitar al màxim.

DIABLES QUE FAN DIABLERIES

No es pot entendre d’una altra manera aquest llibre de registres d’un equip amb 10/10 triomfs a casa seva per 20/27 punts a domicili. Màxim realitzador del grup II (49) i mínim golejat (6) -únic equip des de la Lliga EA Sports fins a 1a Catalana-. Encara més: amb 13 porteries a zero (20 jornades), i 1 KO en tot el campionat (Balaguer 1-0, 29/9!).

El Martinenc de Carrillo torna aquest pròxim diumenge a la Lliga després del parèntesi de Carnestoltes i ho farà front a l’Igualada, un altre clàssic.

UN GRUP ESTEL·LAR

I tot això ho ha aconseguit Toni Carrillo i el seu equip tècnic amb una plantilla més que reconeguda en el futbol català.

Jugadors com el gran porter Toni Casamayor (els seus números parlen) o defenses estel·lars com Max, Alex Torres, Ivan, Piferrer, el ‘Pitxitxi’ Aragonés, Gaspa i Gari als quals es va sumar Picolo justifiquen aquesta mitja dotzena de gols rebuts.

A més, un centre del camp on segueixen forts jugadors com Plazuelo, Tejada, Sosa, Garriga, Carlos o Ferran Sánchez cal sumar una línia de davanters de categoria. Suárez, Bacari, Fini, Angel González i el nouvingut Elhadji són garantia d’èxit. I per a això està al capdavant del projecte Toni Carrillo.

The post Els intocables ‘diables vermells’ de Toni Carrillo appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest diumenge, el Municipal de la Verneda serà l’escenari d’un duel amb solera dins la Primera Catalana. El CE Júpiter rebrà la UE Sants en un enfrontament que, més enllà de la classificació actual, sempre suma un component històric. I, evidenment, també de rivalitat entre dos clubs de fort arrelament al futbol barceloní.

El Júpiter, actual segon de la classificació del Grup 2 de Primera Catalana (37 punts), està en un gran estat de forma. L’equip gris-i-grana ha sumat un seguit de victòries que l’han consolidat a aquesta posició de luxe. Ara vol aprofitar el suport de la seva afició per continuar amb aquesta dinàmica positiva. Els de La Verneda destaquen per un joc ofensiu que ha donat molts fruits aquesta temporada, amb Llorenç Genescà i Artur Monsó (Pitxitxi, de la categoría, 10 gols) com a referents realitzadors.

JÚPITER-SANTS: PURA HISTÒRIA

Per la seva banda, el Sants, vuitè i a 10 punts del Júpiter, arriba amb la necessitat de puntuar per continuar aspirant a les places capdavanteres. L’equip blanc-i-verd, malgrat haver tingut una trajectòria irregular en les últimes jornades, confia en la seva lluita defensiva. Per descomptat també confien en la capacitat de desestabilitzar els partits per poder treure un bon resultat.

A més, històricament, els enfrontaments entre Júpiter i Sants han estat plens d’intensitat i emoció. Dos equips que representin barris amb una forta identitat futbolística i que han protagonitzat duels inoblidables al llarg de dècades. L’últim precedent a la Verneda és va saldar amb un empat treballat per part del Sants (1-1), mentre que en el partit de la segona volta de la temporada passada, l’equip gris-i-grana se’n va endur la victòria per la mínima a l’Energia.

L’EQUIP LOCAL, INVICTE A LA VERNEDA

Aquesta nova edició del duel a dalt amb un Júpiter que vol apropar-se al líder Martinenc (a 7 punts) i un Sants amb la voluntat de donar un cop d’efecte i apropar-s’a els primeres posicions. L’ambient és preveu excepcional per a un partit que, com cada temporada, serà un autèntic espectacle. Diumenge és viurà, un cop més, un capítol més d’aquesta rivalitat històrica.

L’equip de Juanjo García encara no ha perdut a casa seva (6 triomfs per 3 empats) mentre que els de Juan Carlos Morales han sumat 16/27 punt

The post Júpiter i Sants, dos històrics obligats a ressorgir appeared first on FutbolCatalunya.com.

A Sant Joan At. Montcada i CD Montcada els separen 18 punts en la classificació de Primera Catalana (Grup I). Aquest detall podria ser suficient per a més d’un a l’hora de considerar el possible desenllaç d’aquest derbi que a la primera volta (La Ferrería) va acabar amb triomf per als visitants per 1-2, gols d’Omar (32’), d’una banda, i de Reche (1’) i Oscar Muñoz (56’), per l’altra.

Però un derbi sempre és un derbi i qualsevol resultat és possible. El Sant Joan, a 2 punts del líder Argentona, ha perdut 3 partits aquest curs, però els dos últims han estat consecutius i el penúltim, per golejada.

UN DERBI MOLT DESIGUAL

L’equip local dirigit per Dani Sánchez suma grans números. Conjunt més golejador del grup (33), tercer menys golejat (16), té al Pitxitxi Òscar Muñoz (7) al capdavant dels realitzadors. Comparteix posició amb Marc Ruano (Castellar), Alan Parra (Torelló) i Nil Moyano (Can Gibert).

Davant, l’equip de Miki Corominas és el més golejat de la categoria (23), el quart menys golejador (18) i només ha sumat 4 dels 21 punts disputats a domicili.

EL TÈCNIC JOSÉ PINTI HO VEU AIXÍ

1) És un derbi gairebé decidit?

Segons la classificació, el favorit és el Sant Joan de Montcada , però decidit no està, ja que és un derbi i en aquesta mena de partits s’igualen molt les forces. Cert és que pel camp i jugant a casa, el Sant Joan de Montcada té un cert avantatge, però això és futbol i pot passar qualsevol cosa.

2) Per què tanta diferència entre un equip i un altre?

Òbviament, la diferència està en el pressupost i en els anys que porten treballant bé. Això et fa tenir jugadors de molt de nivell com té el Sant Joan de Montcada. En les seves files hi ha jugadors d’una i fins i tot de dues categories més i amb una experiència dilatada en el futbol català i, si juntes experiència i qualitat en el terreny de joc, és gairebé una mescla perfecta.

“NOMÉS DEMANO QUE HAGI ESPORTIVITAT”

3) El Sant Joan és el gran favorit per a l’ascens?

Per descomptat, a més l’any passat es van quedar a les portes. Han continuat mantenint el bloc i el cos tècnic i això dona un mínim avantatge. Hauran de lluitar fins al final contra un Argentona que també va fer play-off l’any passat i són els dos grans favorits.

Clar que per sentiment i per l’estima que li tinc al club i al barri m’inclino pel Sant Joan de Montcada. Jo crec que els punts a casa han de ser claus i aquí el Sant Joan de Montcada és molt fort .

4) En resum, hi haurà golejada dissabte?

Golejada, no crec. Com he dit abans, és un derbi i aquí s’igualen molt les forces encara que és cert que el Sant Joan de Montcada tenen jugadors molt bons en atac. Es juga en un camp de dimensions reduïdes i aquí les jugades, a pilota parada, marquen molt la diferència i, si no estàs encertat en defensa, pots tenir una tarda difícil. L’única cosa que demano és que hi hagi esportivitat entre jugadors i aficionats dels dos equips i es vegi un bonic derbi amb molts gols

The post Hi haurà derbi amb golejada a Can Sant Joan? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fundat en 1952 i amb un passat excel·lent per Primera i Segona Catalana, l’actual CD Morell és l’únic equip català fins a aquesta última categoria que no ha guanyat un partit. Aquesta primera part del curs 2024-2025 l’ha tancat amb 13 derrotes en els 13 partits disputats; 11 gols a favor 57 rebuts és el balanç de la primera part de l’exercici.

Només l’històric CF Reus, a la Tercera Catalana, comparteix aquesta curiosa realitat. Mentrestant, a Quarta, n’hi ha 4: Cabrera d’Anoia (g. 25), PB Sant Feliu Llobregat (g. 23), Hailukong Barcelona (g. 20) i Ponent CF (g. 8).

UN HISTÒRIC DEL FUTBOL CATALÀ (CD MORELL)

“El més important és el projecte que tenim per davant”, compte a Futbolcatalunya el president del CD Morell, Antoni Fernández. Per cert, fa més d’un any que va substituir a Francisco Palma tot i que la FCF encara no s’ha assabentat.

“El nostre entrenador (Carles Pedreño) sap el que hi ha i, mentre tingui interès, aquí té el seu equip. No estem en situació de posar diners sinó de construir un projecte, una base de futur”, afegeix.El CD Morell no enganya a ningú ja que “jugadors i tècnics saben que treballem per a aquest futur” i no hi ha una altra realitat. Fernández sap que “si paguéssim 700 o 7800 euros als futbolistes es barallarien per venir però no és el cas”.

Els del Tarragonès esperen sumar molt aviat la seva primera gran alegria de la temporada en el grup VI de Segona Catalana.

Com a curiositat cal destacar que més de la meitat de gols marcats per l’equip dirigit per Carles Pedreño són obra de Marc Ayats d’Aizpuru (6 de 11)

The post Els indesitjats comptadors a zero del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

El primer dels dos altercats:

Badre rep un cop d'Ortiz i cau

L'àrbitre principal no el veu, però el de banda sí i l'avisa

Afició visitant va a recriminar-li l'acció al de banda

Entre el camí es troben amb aficionats locals a qui intenten agredir

El de banda hauria rebut… pic.twitter.com/YQx1AVXTtX

— tvmataró (@tvmataro) December 21, 2024

El segon dels dos altercats:

L'àrbitre suspèn el partit amb motiu de l'escopinada al de banda

Mentre marxen jugadors, el càmera de @SJATLMontcada agredeix a Badre amb un cop de puny a la cara

Santiago, dels visitants, intenta apropar-se a Badre i González l'ha de frenar pic.twitter.com/93I5S1JjAH

— tvmataró (@tvmataro) December 21, 2024

Les declaracions més destacades de Rafa Garro i Antonio Gómez, entrenador i president del @fcargentona

Les entrevistes es fan fora del Camp Municipal amb motiu del desallotjament que ha fet la policia "per motius de seguretat" pic.twitter.com/6xtkz4BSp7

— tvmataró (@tvmataro) December 21, 2024

Declaracions de Rafa Garro i Antonio Gómez, entrenador i president del Argentona // FONT: TV Mataró

The post Agressions a l’Argentona- San Juan At. Montcada appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segur que Oscar Mejías i David Olid (Ripollet) han recarregat piles aquest cap de setmana de descans en Segona Catalana. I els hianirà molt bé per a mantenir aquest rècord de 23 gols anotats amb tan sols 11 jornades disputades.

En resum: 23 gols marcats, una xifra que supera a 14 dels seus rivals en aquest Grup IV de Segona Catalana. Només han estat superats, ara com ara, pel líder Puigreig (29), i seguits, molt de prop, pel cuer Sabadell Nord (22). Per això, quan es diu que Mejías i Olid valen per 14, això és una evidència.

ÓSCAR MEJÍAS O EL BARBER DE CASTELLAR

“No em puc queixar de la feina”, comenta Mejías des de la seva barberia a Castellar on es guanya la vida, ja que el futbol és només una passió. “És el meu hobbi, és la meva estona de desconnexió al costat de la meva família”.

Als seus 30 anys, aquest badaloní ha format una parella espectacular al costat de David Olid, sense haver aconseguit, per cert, cap gol de pena màxima.

“Ens entenem tots dos molt bé al camp, no som egoistes. Gaudim molt i ens associem de meravella. L’equip juga un 3-5-2 i aquí estem els dos a dalt”, declara a Futbolcatalunya. No obstant això, li recordem aquest KO a casa seva enfront l’actual líder Puigreig. “Ens van expulsar a un company en el 38’ amb 1-0 a favor, però en la segona ens van remuntar al minut 96″, diu.

Mejías, que ha passat per equips com Santa Perpètua, Les Franqueses, Mollet, Caldes i, ara Ripollet, admet que està signant un bon inici de curs. “A Segona Catalana costa molt marcar gols i molts equips es conformen amb un 1-0. El cert és que aquest Ripollet genera molt”, afegeix.

“OBJECTIU? ASCENS”

L’objectiu, segons Mejías, passa per “pujar ja que fa molts anys que no estem a Primera Catalana. La nostra graderia és molt gran i ha de venir molta gent perquè s’ompli, encara que a poc a poc ho estem aconseguint”.

La clau és que “jo estic molt a gust aquí, amb un grup de vestuari molt bo i el que importa és el bon ambient. Hi ha gent jove i veterans que adaptem a tots”

The post Óscar Mejías i David Olid valen per 14 appeared first on FutbolCatalunya.com.

El primer equip masculí del Martinenc empata aquest diumenge sense gols a la Verneda, al camp del Júpiter (0-0), en un derbi d’històrics en plena pugna pel lideratge del grup 2 de Primera Catalana. El repartiment de punts manté els gris-i-grana un punt per sobre a la classificació, quan tot just s’han disputat vuit jornades de lliga.

Molt bon ambient a la Verneda, amb cues als accessos i una graderia principal ben vistosa i animació durant els 90 minuts, per a un duel d’alt nivell, carregat d’emocions i en què probablement els vermells duien més la iniciativa. Després del tempteig inicial, un avís en forma de xut de Sergio Mulero que marxava alt precedia l’opció més clara del duel: al minut 17, acció individual de Carlos des de l’esquerra que acabava amb un xut enverinat del 14 vermell que s’estavellava al pal jupiterista. El Martinenc tenia la pilota i el Júpiter esperava per sortir a l’atac, i al tram final de la primera part els de la Verneda disposaven d’una arribada des de la dreta, amb centrada de Gurrea i rematada de Cristian que Toni enviava a córner.

BON PARTIT A LA VERNEDA

Al minut 40 la graderia protestava una decisió arbitral, falta de Llur sobre Toni, que acabava en gol un cop el col·legiat ja havia sancionat la falta. Amb tot, la primera part finalitzava amb una altra clara acció per al Martinenc, amb una rematada de cap de Bacari des de l’àrea petita, que sortia fora per poc. Així s’arribava al descans.

A la represa, amb un canvi per al Martinenc, l’entrada d’Albert per Mulero a banda esquerra, els primers minuts repetien una fase de tempteig que s’hauria pogut trencar amb una passada a l’espai per a Bacari, que després de controlar veia com la defensa jupiterista evitava l’u contra u davant el porter. Al minut 65 arribava l’opció més clara de la segona part. Centrada de Pitu des de la dreta i Saro rematava a boca de canó, directe a gol. El porter del Júpiter, Xavi Betrán, aturava en dos temps. El Martinenc tenia més el control, però les opcions no arribaven.

Al minut 80, i després dels canvis, amb Albert caigut a la dreta, l’atacant sortit del planter xutava lleugerament alt des de fora l’àrea. Als minuts finals el Júpiter s’estirava i tenia dues arribades, amb un xut de Leira que sortia fora i, especialment, amb una rematada perillosa de Sergio Peña que Toni aturava segur, en dos temps. El porter establia aquest diumenge el seu rècord d’imbatibilitat des que juga al Martinenc, situat ara en 375 minuts de joc.

Repartiment de punts en un bon partit dels vermells, davant un rival cridat a lluitar per la primera plaça aquest curs. Punt que ha de ser un nou reforç moral per a l’equip, que continuarà el camí diumenge vinent, al Guinardó, davant el Natació Terrassa.

The post La Verneda viu un gran clàssic sense gols appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest diumenge (12 h.) es viurà un dels duels més esperats de la Primera Catalana amb el partit entre el Júpiter i el Martinenc. Toni Carrillo, actual entrenador visitant, torna a la que va ser casa seva, la Verneda, amb una forta vinculació emocional i familiar.

Toni, que va ser jugador del Júpiter i és fill del mític Miguel Carrillo, antic vicepresident del club afronta aquest retrobament especial amb l’equip dels ‘diables vermells’.

TONI CARRILLO, ARA ‘DIABLE VERMELL’

La connexió amb la Verneda va més enllà, ja que el seu germà petit, Miki, també va jugar al filial del Júpiter, consolidant una relació estreta entre la família Carrillo i el club barceloní.

En la temporada passada, el Júpiter i el Martinenc van protagonitzar dos partits molt intensos. En la primera volta, els gris grana van guanyar per 3-1 en un duel on van ser expulsats Pitu Plazuelo i Patrick Chico. A la segona volta, el partit va acabar en empat (1-1) en una jornada decisiva.

Ara, amb els dos equips situats al capdamunt del Grup 2 de Primera Catalana, el partit de diumenge promet emoció i tensió.

Actualment, el Júpiter lidera la classificació amb 19 punts, un més que el Martinenc. Els locals es mantenen invictes amb sis victòries i un empat, sent també l’equip més golejador amb 19 gols, destacant els seus màxims realitzadors, Llorenç Genesca i Artur Monsó, amb cinc gols cadascun.

PRIMER CONTRA SEGON

Per part seva, el Martinenc ha aconseguit sis triomfs i una derrota, i amb 17 gols marcats i només 2 encaixats es posiciona com l’equip amb millor defensa del grup, gràcies, en gran part, a la gran actuació del seu porter, Toni Casamayor. En atac, Adrià Saro ha estat fonamental amb quatre gols.

Aquest partit promet ser una gran lluita pel lideratge i un espectacle de futbol intens i competitiu entre dos grans equips del futbol català.

The post Toni Carrillo torna a la Verneda amb el Martinenc appeared first on FutbolCatalunya.com.

Comiat inesperat i amarg a la UD Viladecans, ja que aquest passat dijous s’ha confirmat l’adeu del capità, Albert Lara. L’ ‘angel de la guarda’ de l’equip baixllobregatí, infermer a l’Hospital de Viladecans, i habitual lateral va utilitzar ‘X’ per a explicar aquest adeu als seus socis.

Mentrestant, la directiva que presideix Victoriano Héndez deixava passar 17 hores abans de contestar també a través de les xarxes socials. Millor interpretar a cadascuna de les parts, ja que la primera reacció és difícilment objectiva.

ALBERT LARA I EL VILADECANS

Lara, que va iniciar la seva relació amb el ‘Vila’ el passat 2017, va ser molt rotund. Poden llegir el seu breu però intens comentari amb paraules i expressions realment dures. “Decisió inesperada”, “mereixo més respecte” o no han estat correctes “ni les formes ni el moment” resumeixen molt bé la seva incomoditat.

Admet que surt “per la porta de darrere” i “assenyalat” mentre que el silenci del seu entrenador, Alberto Triguero també obre una altra via de justificació. El ja excapità de l’equip desitja el millor, com era d’esperar, als seus companys que actualment són cuers del grup III de Primera Catalana.

I EL CLUB… BLA, BLA, BLA

La rèplica de la UD Viladecans, a base de comentaris retòrics en ‘X’ són molt pobres. “Des del club volem agrair la dedicació, el treball, el sacrifici i l’esforç de Lara durant aquests 7 anys que ha vestit la samarreta blanc-i-vermella i ha lluït el braçalet de capità. Aconseguint un ascens a Lliga Elit i disputant més de 100 partits amb la nostra entitat”.

Encara més: “Et desitgem la major de les sorts en el teu futur. Sempre tindràs un buit en el nostre cor”.

En resum: “La UD Viladecans comunica que Albert Lara no continuarà formant part de la disciplina blanc-i-vermella per decisió tècnica”. A veure si Alberto Triguero, l’entrenador, també dona la seva opinió.

The post Adeu a l’àngel de la guarda’ de la UD Viladecans appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest dissabte 12 és un dia molt especial per al Club Deportiu Borgonyà i per a tots els seus seguidors. I ho és, ja que es commemora el centenari del seu camp de futbol, un espai emblemàtic carregat d’història i tradició.

Fundat el 1924, l’estadi, que aquesta tarda viu el seu partit de Quarta Catalana davant de la UE Seva, ha estat testimoni de desenes d’èxits. I també de moments difícils i un sentiment de comunitat que ha perdurat al llarg de generacions.

El CD Borgonyà, que té les seves arrels a la petita colònia industrial de Borgonyà, al municipi de Sant Vicenç de Torelló, és un dels clubs més antics de la zona d’Osona.

CD BORGONYÀ, 129 ANYS DE VIDA

El club es va fundar sota l’impuls dels treballadors de la fàbrica tèxtil d’origen escocès Coats Fabra, que també van introduir la passió pel futbol en aquesta regió. El camp de futbol és un dels més antics de Catalunya i va ser construït gràcies a l’esforç dels treballadors i els dirigents de la fàbrica.

Durant aquests 100 anys, el camp ha estat el centre de la vida esportiva i social de la comunitat. Amb la seva gespa envoltada d’arbres i una graderia molt acollidora, ha estat l’escenari de partits èpics i rivalitats esportives locals. A més a més, l’estadi ha acollit nombrosos esdeveniments socials, esdevenint un punt de trobada per als habitants de Borgonyà i les zones properes.
El camp de futbol no és només un terreny de joc, sinó un símbol d’identitat col·lectiva.

IL·LUSIÓ RENOVADA

Al llarg dels anys, el CD Borgonyà ha passat per diverses etapes. Tot i els alts i baixos esportius, el club ha sabut mantenir-se en actiu gràcies a la dedicació de jugadors, entrenadors i afició. El centenari del camp coincideix amb una etapa de creixement del club ja que encara competeix en les categories regionals amb una il·lusió renovada.

Per celebrar aquest centenari, el club ha organitzat diverses activitats commemoratives, que inclouen un partit amistós amb un equip històric de la zona, xerrades sobre la història del club i la inauguració d’una exposició fotogràfica que recull imatges inèdites de les últimes dècades.

COMPROMESOS AMB EL FUTBOL I LA COMUNITAT

Aquestes activitats no només recorden el passat del club, sinó que també miren cap al futur amb optimisme. Aquest centenari és un homenatge a totes les persones que han format part del club, generació rere generació, han omplert el camp de futbol de Borgonyà amb la seva passió i suport incondicional.

Amb aquests 100 anys, el Club Deportiu Borgonyà no només commemora la seva història, sinó que també reafirma el seu compromís amb el futbol i la comunitat.

The post El camp del CD Borgonyà ja és centenari appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’episodi recorda a temps pretèrits que es pensaven superats, però és clar que no. Partit entre Móra la Nova At. i Amposta B, Tercera Catalana Grup 18, amb 2-0 final. La notícia es resumeix així: el col·legiat Aitor Casado Margalef expulsa al jugador local Yassine Ayadi per llançar-li aigua en el túnel d’accés a vestuaris (minut 45′).

La targeta vermella va ser evident pel que la segona meitat hauria d’haver començat amb 10 locals per 11 visitants. Però… la sorpresa arriba quan els d’Amposta van repassar la quantitat de rivals i van observar que jugaran 11!.

QUÈ VA FER EL DELEGAT DE LA FCF?

l tècnic visitant, Oliver Serrano, va reclamar a l’àrbitre quan ja estava a punt d’iniciar-se el segon període. La resposta del col·legiat és que la vermella s’havia anul·lat després de la visita de l’actual delegat de la FCF a les Terres de l’Ebre, Hernán Subirats.

Testimonis presencials confirmen a FC que en el descans va aparèixer Subirats en el vestuari de Casado Margalef. El delegat federatiu, al vestuari del col·legiat!. A l’acta no apareix res i fins i tot l’Amposta es va negar a signar en aquest redactat on l’àrbitre no va voler, encara que se li va demanar, escriure tot el que havia passat amb la targeta vermella de la polèmica.

El que sí que se sap és que Subirats va parlar per telèfon amb el president de l’Amposta, Carles Gilabert. “A mi em va dir el delegat Hernán que l’àrbitre va canviar la decisió; primer va expulsar a un jugador i va rectificar als vestuaris, però no sap la raó, això em va dir. Al camp el va expulsar, al vestuari va retirar aquesta expulsió”, va afirmar a Futbolcatalunya.

HERNÁN SUBIRATS, RETRATAT

L’entrenador Oliver Serrano va anar també molt rotund: “A l’àrbitre no li tiro cap culpa, ja que es va veure pressionat en el vestuari; volem respostes. No és normal aquesta desautorització a l’àrbitre; no sé el que va passar dins del vestuari perquè jo no estava, però, si el delegat dels Terres de l’Ebre, entra al vestuari, sembla clar que va ser per a alguna cosa”, va comentar a aquesta Redacció.

En resum: “La nostra pregunta és: quina influència té Subirats perquè l’àrbitre rectifiqui la decisió d’un àrbitre que no vol incloure l’ocorregut en l’acta. Necessitem explicacions”.

LA VERSIÓ OFICIAL A ‘TOTS ELS GOLS’

Durant aquest diumenge, mentre algunes parts tenien problemes per a localitzar a Subirats, els excel·lents companys de Imagina Ràdio, SÍ. Poden escoltar aquest PODCAST adjunt on el delegat ebrenc afirma que “l’àrbitre ja havia decidit abans d’entrar ell” i que “no va ser una targeta vermella sinó dues grogues”.

En fi, l’opinió de l’expresident de la Rapitenca ara amb funcions de ‘totpoderós’ a les Terres de l’Ebre a qui li agrada entrar en els vestuaris sempre per a saludar als àrbitres”

The post Dubtosa aparició del delegat FCF al Móra la Nova-Amposta appeared first on FutbolCatalunya.com.