Ander Gorostidi (1996) és el metrònom del Nàstic. Es podria dir que és l’extensió de l’entrenador al terreny de joc. El vasc no va tenir un inici fàcil a la seva etapa a Tarragona, però a base de persistència s’ha fet amb un lloc a l’equip fins al punt d’estar a punt de complir 100 partits. Gorostidi, com tota la plantilla, no oblida el cop de Málaga de fa uns mesos.

Per això, precisament, el migcampista guipuscoà reclama que se li doni valor a la fortalesa mental de l’equip. El Nàstic ho vol tornar a intentar i està en disposició d’aconseguir el tan anhelat retorn al futbol professional.

GOROSTIDI, EN PROFUNDITAT

Com està el Nàstic ara mateix?

Bé, animats. Crec que estem on volem estar, que és a la zona de playoff d’ascens i veig l’equip amb moltes ganes i il·lusió. Estem bé i confiem que el proper dissabte aconseguirem els tres punts.

Això li volia preguntar, precisament. Estan on volien estar? Ho dic perquè venint d’on venen i amb la Cultural Leonesa tan destacada potser no se li dona prou valor.

El nostre objectiu sempre ha estat estar a les posicions de dalt. No ens fixem en els rivals, perquè al final si nosaltres no fem bé la nostra feina no serveix de res. Ens enfoquem amb nosaltres i crec que estem en una situació privilegiada perquè la lliga és super competitiva i se li ha de donar valor.

“INTENTO NO RECORDAR EL DIA DEL MÁLAGA”

Quin record té del partit de tornada contra el Málaga?

El record és trist. Sobretot per com va anar. Amb un menys durant una hora vam fer un esforç brutal i va ser una pena. Diria que vam tenir molt mala sort. Intento no recordar aquell moment, tot i que és veritat que va ser molt bonic veure l’estadi ple. Durant 120 minuts l’afició va gaudir del partit i els instants finals van ser molt durs. Hem de fer net. No està oblidat, però sí que ho aparquem a un costat i ens centrem en aquesta temporada.

Què en pensa de que es digui que dies com aquell poden ser un punt d’inflexió?

A nivell personal em quedo amb el bon record del que vam viure a l’estadi, ja que va ser increïble veure’l així. Va ser un pal pel club i per nosaltres, però ens hem de quedar també amb el factor positiu. La gent no confiava molt en nosaltres i vam ser capaços de revertir aquella situació i d’estar a 30 segons de pujar. Aquesta temporada s’ha d’enfocar de la mateixa manera. L’any anterior va ser dur i crec que l’equip ha fet un esforç brutal i estar a dalt des del principi no era gens fàcil venint d’un pal tan dur. Se li ha de donar valor, no és gens fàcil estar on estem després del que vam passar.

“HE SEGUIT AL NÀSTIC PERQUÈ SOC FELIÇ”

Va tenir ofertes per sortir, però va decidir seguir a Tarragona. Per què?

Sincerament perquè soc feliç. El dia a dia és molt bo, la ciutat m’agrada i el club és una passada. L’estadi, l’afició, la ciutat, tot en general. Quan soc feliç penso que el que va bé més val no canviar-ho. Els diners evidentment ajuden a ser feliç, però arribes a un punt que valores que el club també va fer un esforç en mi de confiança i d’insistència. Valoro molt l’esforç del club i soc feliç, ho resumeixo així. M’encanta jugar al Nou Estadi de local, m’encanta el dia a dia a Tarragona. El clima és excepcional, la família la tinc a prop, la dona està contenta. M’encanta tot, en definitiva.

“No em mouen els diners, em mou el sentiment”, va dir en una entrevista al Diari de Tarragona.

Ho matisaré una mica. L’any que vaig arribar no vaig estar a l’alçada. La temporada passada tampoc vaig començar amb molts minuts i vaig revertir la situació. Tenia molt en ment que d’aquí no marxava fins que no tingués continuïtat. El que vam aconseguir amb el playoff, omplint l’estadi. Va ser un pal, però em vaig quedar amb una sensació de dir: jo d’aquí no me’n vaig. Igual sentiment de pertinença, d’afecte cap al club i la ciutat i de dir que no marxava. Parlant amb la família em deien que aquí estava molt bé, que em valoraven i que d’aquí no podia marxar.

Recorda quants penals a favor li han xiulat al Nàstic des que juga aquí?

No ho recordo gaire, però uns sis o set.

No no, menys menys.

“ENS ENFOQUEM EN DONAR LA MILLOR VERSIÓ”

El tema de l’arbitratge és molt complicat. Sempre els àrbitres intenten fer-ho el millor possible i a vegades s’equivoquen com nosaltres. Tenen una feina molt complicada i no crec que vagin en contra de ningú. Potser no veuen clars els penals i per això no els xiulen, però sí que m’agradaria que en xiulessin més. Arribem moltes vegades a camp contrari i potser hem tingut algunes accions que es podrien haver xiulat. S’ha de seguir i em centro en el que depèn de nosaltres.

El que sí depèn del Nàstic és una dada. Temporada passada 24 gols encaixats en 38 partits i a l’actual 30 en 27 jornades.

Sí, ho hem comentat. Veus com està la lliga ara mateix i s’encaixen més gols. L’any passat ens vam mal acostumar. Teníem uns registres increïblement bons i fora del que és normal. Aquest any hem encaixat més? Sí, però també n’hem marcat més. Cada temporada és un món. Intentem millorar la faceta defensiva i l’ofensiva i ens enfoquem en el dia a dia, en millorar i en donar la millor versió.

“EL VESTIDOR ÉS UN BÚNQUER, PERÒ EL RUN RUN EXTERN ÉS NORMAL”

Com viu l’equip el run run al voltant de la figura de Dani Vidal que hi ha hagut les darreres setmanes?

En un equip que aspira a pujar és normal que hi hagi aquest run run. Sabem on estem, el club que és i com d’ambiciós és el Nàstic. Ho portem bé, ens centrem en nosaltres i el vestidor és un búnquer. Som una família i des del dia a dia intentem donar la millor versió, preparar bé els partits i guanyar el màxim possible.

Amb tot, sent un búnquer el vestidor, l’objectiu és pujar plantilla i cos tècnic liderats per Dani Vidal?

Cos tècnic, directiva, plantilla… estem tots units. El club és una família, començant pel president i acabant pel que neteja l’estadi. Tots volem el mateix i lluitem per aconseguir-ho.

“ÉS UNA ERRADA PENSAR ON ESTAREM EN UN O DOS MESOS”

Quina lliçó es pot extreure de la temporada passada per a frontar un playoff de millor manera a l’actual?

Veig que per estar on volem estar hem de guanyar dissabte a un rival directe com el Barakaldo. Al final és una errada pensar on estarem en un o dos mesos i centrar-nos en el dia a dia. És un tòpic, però és que és així. Cada setmana hem d’intentar guanyar i estem mentalitzats i obsessionats en guanyar-lo. Aquest és l’objectiu principal. Més enllà ni ho pensem. Queden onze partits i son molts punts i això es tracta de guanyar i tornar a guanyar.

És el segon jugador amb més minuts aquesta temporada, només superat per Pablo Fernández.

Entreno per guanyar-me un lloc a l’onze. Per sort aquest any m’està tocant bastant, ho estic gaudint i espero que segueixi així. Som quatre migcampistes de bon nivell i pot jugar qualsevol i qualsevol dels altres ho pot fer igual o millor que jo. El ‘marrón’ és pel míster, que té un problema.

Està a sis partits dels 100 amb el Nàstic. Li agradaria complir 100 més de grana al futbol professional?

No era conscient d’això. No miro les estadístiques, però tan de bo arribi i serà una xifra bonica. No és fàcil complir 100 partits en un club i menys a un tan exigent com el Nàstic i espero que arribi aviat. Soc feliç, no miro més enllà. Vull aconseguir l’objectiu del club, gaudir amb l’afició i que després del pal de la temporada passada tots plegats mereixem una alegria.

The post Gorostidi: “No és gens fàcil estar on estem” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El passat 11 de desembre el Nàstic feia oficial la seva intenció de presentar una querella contra el col·legiat Eder Mallo Fernández. Làrbitre lleonès va ser el protagonista del partit d’ascens amb el Màlaga el passat 22 de juny.

Un mes i 16 dies després, els grana reben l’admissió a tràmit per part del Jutjat número 4 de Tarragona

LA LLUITA DEL NÀSTIC

D’aquesta manera, el Nàstic ha fet oficial avui un comunicat on expressa la seva satisfacció per l’admissió a tràmit de la demanda interposada. Els esdeveniments ocorreguts durant el partit de promoció d’ascens contra el Màlaga CF mai s’oblidaran a Tarragona.

Aquesta decisió judicial, emesa per la magistrada encarregada del cas, representa un primer pas en el procés que busca aclarir els fets i defensar els interessos del club grana.

En la nota, el club grana reafirma el seu compromís amb la transparència i la justícia, destacant que la decisió de recórrer a la via legal no va ser presa a la lleugera. El partit, disputat el passat mes de juny, va estar marcat per diverses controvèrsies arbitrals i situacions irregulars. Segons el club, van influir de manera decisiva en el resultat final i, per tant, en l’eliminació de l’equip en la lluita per l’ascens.

CONFIANÇA EN EL SISTEMA JUDICIAL

La directiva grana ha manifestat la seva confiança en el sistema judicial i en la imparcialitat del procés, alhora que ha agraït el suport incondicional de l’afició i dels socis en aquest moment tan delicat. Segons el comunicat, “la defensa de la institució i dels seus valors és una responsabilitat ineludible que assumim amb determinació”.

El Nàstic també ha informat que continuarà col·laborant estretament amb els seus assessors legals per assegurar que es presentin totes les proves necessàries per demostrar les anomalies detectades en aquell enfrontament. Tot i que el procés judicial pot ser llarg, el club no descarta emprendre accions addicionals davant altres òrgans competents si es considera necessari.

Amb aquesta decisió judicial, el Nàstic manté viva l’esperança d’aconseguir justícia i un possible canvi en el desenllaç d’aquella promoció d’ascens.

The post Admeten la demanda del Nàstic contra l’àrbitre Eder Mallo appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Nàstic de Tarragona, que aquesta passada setmana ha estat un dels dos escollits pel futbol català perquè els representi a l’Assemblea de la RFEF, ha fet un pas de gegant en acudir a la justícia ordinària. Presentar una querella criminal contra el col·legiat basc, Eder Mallo Fernández, per “falsedat documental i corrupció esportiva” és fer el que mai cap altre club s’ha atrevit fins al present.

I, encara que això (inicialment) hauria de portar amb si un suport explícit per part de la Federació Catalana de futbol, és tot el contrari. Encara ressona el qualificatiu de “descerebrat” a l’expresident Josep María Andreu per part del ‘valent’ Soteras qui va preferir no anar al Nou Estadi en aquesta eliminatòria clau.

EL NÀSTIC VA PER TOTES

De fet, va deixar que fos el seu delegat Cosano qui aparegués i rebés les crítiques des de la zona noble i per part d’alguns seguidors.

A ningú ha de sorprendre que ara, una altra vegada, carrer el septuagenari responsable de la FCF, més atent a les falsificacions del Jutjat 2 de Sabadell, que a aquestes coses. Mai va ordenar obrir cap mena de recerca sobre el que va passar en aquest trist Nàstic-Màlaga ni va defensar al club a Madrid ja que el preocupa molt més la butaca de la RFEF.

El Gimnàstic de Tarragona, SAD es querella contra l’àrbitre del Nàstic – Málaga CF

L’entitat grana defensa la dignitat i honorabilitat del Nàstic i de Tarragona

https://t.co/sdXPOFgbX1
https://t.co/jUsgIJF2fY#14milraons

— NÀSTIC DE TARRAGONA (@NASTICTARRAGONA) December 10, 2024

Aquest dimarts 10 també serà recordat, una altra vegada, per a comprovar l’inexistent poder del futbol català en l’arbitratge espanyol. Recordem que el responsable del col·lectiu, ‘Rambo’ Xavi Moreno, ara conferenciant, ‘va ser dimitit’ després que la Guàrdia Civil ho retingués a la FCF fins que va aportar les factures i comprovants de pagament a Negreira, etc. No oblidem.

A L’ESPERA D’ADMISSIÓ

D’aquesta manera, el club grana espera que en les pròximes hores se sàpiga si s’admet a tràmit la nova i inèdita querella contra el col·legiat Eder Mallo. La directiva que presideix Lluís Fàbregas sap que s’enfronta a tot el que s’estableix i que a UEFA i RFEF res el molesta més que acudir als jutjats ordinaris. Però, encara que el mal ja està fet, estan decidits a anar cap endavant.

Amb un cost que sobrepassa els 5 milions d’euros (drets televisius i tancament de camp), el Nàstic, que va contractar una empresa de detectives per a certificar indicis, afirma estar convençut de la seva postura. I així ho han manifestat en roda de premsa aquesta tarda el conseller Antonine Jordà i el catedràtic de dret penal, Fermín Morales.

Si volen saber més dades sobre el col·legiat basc, els recomanem aquest text del diari SUD el passat 10 de desembre

NOTA: El Nàstic va aprovar un pressupost de 4,89 milions d’euros per a la 2024-25 en la seva Junta GENERAL D’Accionistes

The post Covard silenci de la FCF amb el Nàstic appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’extensa entrevista de FutbolCatalunya a Lluís Fàbregas segueix. Després dels temes tocats a la primera part, arriba l’àmbit esportiu. El Nàstic ve de quedar-se a un minut de l’ascens i en certa manera ha estat capaç de mantenir el bloc. Ara mateix formen part de la plantilla 15 jugadors de la temporada passada, mentre que han arribat cinc futbolistes i han estat baixa nou. Amb tot, l’ascens és l’objectiu no només per la part esportiva, sinó també per l’econòmica i la social.

Fàbregas destacava ahir a aquesta Redacció que volien abandonar una Primera Federació que és “insostenible”. Doncs bé, cada estiu el Nàstic ha de fer ampliacions de capital per compensar pèrdues i poder competir amb equips descendits de Segona – amb ajuda de descens – i filials. Així seguiran, tot i que a mig termini, com en tota empresa, la opció d’una venta està sobre la taula.

“EL PLAYOFF DE VIGO VA SER PER INTERESSOS ECONÒMICS DE LA RFEF, NO PEL COVID”

Per un club com el Nàstic de Tarragona era més fàcil ascendir a l’antiga Segona B que a l’actual Primera Federació?

Sense cap dubte. Molt més fàcil era. Aquest sistema entre el 25% d’equips que baixen, un únic que puja directe i el playoff del segon al cinquè dona menys possibilitats. Totalment.

NÀSTIC: A UN MINUT DE L’ASCENS

Clar, ho deia perquè són cinc anys fora del futbol professional i això és el rècord del club en aquest segle.

És cert, no havíem estat mai fora més de tres anys seguits. El nostre objectiu sempre ha estat el de tornar a LaLiga per fer sostenible l’entitat, però a Vigo en aquell playoff unificat a 1.000 quilòmetres de distància la nostra gent va fer dos viatges llargs en una decisió totalment incomprensible. El covid ja no hi era i va ser un tema purament d’interessos econòmics de la RFEF. Ja vam veure què va passar allà. Ens van anul·lar un gol legal contra el Villarreal B, un equip amb un poder econòmic rellevant. En aquest cas la diferència era important i un jugador que es diu Jackson i ara juga al Chelsea de la Premier League ens va fer dos gols. El Nàstic aleshores estava clarament en desavantatge i va fer molt per pujar a Segona.

“AL PLAY-OFF ENS VÀREM VEURE EN DESAVANTATGE”

Ara, fa tres setmanes, la gent ja va veure com va anar el partit de Málaga, com ens van fer el gol allà i què va passar a Tarragona.14.500 persones a l’estadi i molta des de casa seva per televisió van veure tot el tema de l’àrbitre, l’expulsió d’un jugador al minut 50, el Málaga sense cap amonestació, l’àrbitre va marxar del camp, va aturar el partit i el va allargar més del compte. Tot plegat, una sèrie de condicionants que van fer reviure que el Nàstic era més petit que el Málaga. Només veure la representació institucional a Tarragona, amb el president de la Junta d’Andalusia, el president de la Federació Andalusa, etc. ens vàrem veure en desavantatge. No només al camp, sinó a la llotja. És una pena perquè tots ho donàvem per fet, sobretot amb el dos a zero. Les circumstàncies estaven escrites de que el Nàstic no podia estar a Segona aquest any. Ho tornarem a intentar i l’objectiu és quedar primers.

“L’ÀRBITRE VA ALLARGAR EL PARTIT MÉS DEL COMPTE”

Ha parlat de Vigo, de Málaga. Si li afegeixo Llagostera què li ve al cap?

Em venen decepcions profundes. D’un objectiu que tens a l’abast, que el tens a tocar i que et veus superior. Contra Málaga i Llagostera va passar. A Llagostera es va jugar en unes condicions no aptes pel futbol semiprofessional. Les dimensions del camp, els aficionats agafant jugadors nostres… és una història que queda lluny, però que les circumstàncies no permetien la pràctica del futbol. Davant del Villarreal B a la lliga regular els vam guanyar els dos partits. En una final pot passar de tot, no volem buscar excuses, però la realitat és aquesta, que van ser tres decepcions molt fortes.

“LA GESTIÓ DE TV A 1ARFEF L’HAURIA DE FER LA LIGA, QUE SÓN ELS QUE EN SABEN I DONEN VALOR”

Abans hem parlat de la Primera Federació com a categoria, però vull anar a un punt concret que potser és l’origen del problema. El 2020 els equips catalans de Segona B demanen a Joan Soteras que defensi a Madrid anar separats i acaben els 10 a un grup juntament amb l’Andorra. Allò va ser l’inici del problema?

Crec que sí. No va estar massa encertat. La RFEF no tenia clara aquesta competició. Sí que tenien clar el dibuixar el que volia ser. És la seva primera categoria regular i la que haurien de potenciar a nivell de recursos i de venta de drets de televisió centralitzats. Hi ha hagut impagaments, canvis de productora a mitja temporada, promeses d’ingressos que no s’han pagat. Aquest any hem rebut menys diners de televisió que la temporada passada, s’han incrementat els costos d’arbitratges, les llicències i quedant segons hem rebut menys diners que l’any passat. No és merescut això.

“ABANS LA LLIGA ERA EL DIMONI”

Si ho diem és perquè nosaltres hem estat a LaLiga i hem vist el que cobraven i com es gestionava tot i el que rebem ara. Sabem que els drets que cobra la Segona A no són els que genera, en som conscients. Però hi ha un acord que el 10% dels diners de Primera es cedeixen a Segona. Teníem una oportunitat que la gestió dels drets de televisió de Primera Federació es fes a través de LaLiga, que són els que en saben i els que donen valor per col·locar aquest producte. La RFEF es va negar sempre perquè LaLiga era el dimoni. Si algú sap de què va això és LaLiga, que ha incrementat els drets any rere any. Col·locar una Primera Federació amb equips com Málaga, Deportivo, Castellón, nosaltres, 10 filials. Hi ha elements per treure un rendiment que no han sabut treure.

“VENDRE EL CLUB ÉS UNA OPCIÓ REAL I TENIM PROPOSTES DE COMPRA”

Si el Nàstic no puja a Segona Divisió a curt i mig termini és sostenible econòmicament?

És sostenible sempre que la propietat vulgui aportar recursos. Quan no ho facin farem un pressupost alt per massa social, però no podrem competir amb filials i equips que baixen de Segona Divisió. Nosaltres serem sostenibles fins que els accionistes decideixin deixar d’aportar el diferencial de recursos. Si nosaltres tenim tres i en gastem quatre vol dir que en falta un. Què fem? Acumulem deute? No. Posem els diners en forma d’ampliació de capital fins que arribem a pujar. Si passen sis, set, vuit anys, doncs pot ser que venguem el club. És una opció real i tenim propostes de compra. Si les tenim és perquè la gent s’interessa en aquesta entitat. Quan els accionistes es cansin de posar recursos s’acabarà això de fer pressupostos per mirar de pujar i quedar primers.

“SI ACUMULEM DEUTE? NO”

Què han donat Dani Vidal i Iván Moreno al Nàstic des de la seva arribada?

Creiem que han portat coses molt positives. Tenim un cos tècnic de la casa amb ells dos i també Jordi Abella, el preparador físic, en Jaume Garcia, analista, el Manolo Oliva, l’entrenador de porters que porta set anys aquí. Això ha donat una cohesió que no teníem altres anys. També una figura clau ha estat l’arribada del Javi Sanz a la direcció tècnica. Venia de la pedrera del Real Madrid, té 30 anys i s’ha bolcat amb el Sergi Parés a construir l’equip de la temporada passada. Estem molt segurs i creiem que tenim una estabilitat en quant a la direcció esportiva i als tècnics.

“NOMÉS VENDREM JUGADORS AMB CONTRACTE SI LA PROPOSTA ÉS EXTRAORDINÀRIA”

En aquestes categories costa mantenir el bloc, però el Nàstic manté porter, laterals, migcampistes i davanter.

La perspectiva és il·lusionant. Hem tingut propostes per jugadors que tenen contracte en vigor d’equips de LALIGA HYPERMOTION i d’altres potents de la Primera Federació. No els volem deixar anar si no és per una proposta extraordinària. Jugadors que havien acabat contracte que tenien ofertes superiors a la nostra han decidit quedar-se aquí com Gorostidi i David Concha. Ens hem quedat a mig camí i trobem fonamental mantenir el bloc i incorporar jugadors de qualitat.

“VOLÍEM QUE NACHO I TRIGUEROS SEGUISSIN. EL CAS DE NACHO ÉS DIFÍCIL D’ENTENDRE”

Hi ha jugadors que marxen. Fer-ho a equips de Segona té lògica, però entén que Trigueros prefereixi l’Andorra que el Nàstic o que Nacho fitxi per l’Intercity abans que seguir a Tarragona? Aquesta és la nova realitat de la Primera Federació?

Nosaltres la oferta de renovació de Nacho i Trigueros la vam presentar i volíem que es quedessin. Són dos centrals que vam fitxar l’any passat i han donat un rendiment magnífic. En el cas de Trigueros està clar que Andorra té una casuística especial a nivell fiscal i els hi costa menys que a nosaltres poder pagar els seus empleats. Un altre desavantatge clara respecte a nosaltres que a més li afegeixes que l’Andorra estava a Segona l’any passat i té una ajuda pel descens d’1,3 milions d’euros.

Trigueros ha volgut assegurar un rendiment econòmic i un rendiment esportiu a l’espera del que pugui passar. El cas de Nacho és més difícil d’entendre que hagi optat per aquesta proposta. Nosaltres al veure que no volia seguir vam anar a per l’altra opció que teníem l’any passat, que era Gorka Pérez. Canviem peces i molt contents de que Gorka pugui estar aquí.

“TRIGUEROS? ANDORRA TÉ UNA CASUÍSTICA ESPECIAL”

Curiosa aquesta autopista sense peatge de Lugo a Tarragona. Gorka Pérez, Antoñín Cortés i Víctor Narro.

Eren jugadors amb contractes molt alts a Lugo. Allà tenien una ajuda del descens important i unes fitxes que multiplicaven per dos o per tres les nostres. Ara, al veure que això no garanteix estar a dalt, el Lugo ha aplicat una reducció de pressupost, els jugadors han baixat les seves pretensions i els hem pogut fitxar.

“MARC FERNÁNDEZ TÉ CONTRACTE I LA COMISSIÓ ESPORTIVA VALORARÀ LA SITUACIÓ”

Deia que no està pendent de les xarxes socials, però els últims dies hi ha hagut bastant de rebombori per la possible sortida de Marc Fernández, un dels capitans. Seguirà Marc Fernández?

Marc Fernández té contracte, com altres jugadors. La situació la valorarà la comissió esportiva, que són els tècnics, la direcció esportiva i les condicions de pressupost. Són els tres elements que defineixen aquesta plantilla pel que fa a entrades, sortides i jugadors que segueixen. A partir d’aquí doncs es prendrà una decisió. El Marc té contracte en vigor, és un professional excel·lent i ho ha donat tot per l’equip. Està super integrat a la ciutat i quan el vam fitxar va ser una aposta important nostra i vam haver de fer un esforç econòmic. És el que passa en aquestes situacions, que després potser has de renegociar condicions o buscar una sortida. Totes aquestes casuístiques es parlaran i es prendrà una decisió que beneficiï al Nàstic i perjudiqui el mínim possible als afectats.

“SI UNA COSA TÉ EL NÀSTIC ÉS TARRAGONA”

Abans parlàvem de Llagostera. Creu que aquesta temporada vinent té similituds amb la de després d’aquell cop letal del 2014?

És un plus motivacional. Nosaltres, independentment del que ha passat, tenim clar que l’habitat natural del Nàstic és LaLiga d’una manera estable. Sense anar a patir cada any i després intentar aconseguir el que vam assolir el 2006, que és recuperar la Primera Divisió. Nosaltres tenim una clara diferència respecte un equip que ho ha fet molt bé i està classificat per jugar Champions, que és el Girona. El Nàstic, a dia d’avui, és de capital local amb la propietat a Tarragona mentre que el Girona, per exemple, ha optat pel model de grup, de holding, del City que dona una sèrie d’avantatges enormes, que ben treballats com han fet ells donen fruits. Fa 10 anys que tenen a Quique Cárcel, el president Delfí Geli és una persona de futbol i la propietat, amb el Pere Guardiola, Bolívar i el grup City. Nosaltres quan competíem amb el Girona érem de propietat local i patíem per no baixar.

“HI HA GENT D’AQUÍ QUE NO LI AGRADA EL FUTBOL”

També hem vist un cas molt concret, a 10 quilòmetres d’aquí, que tenia 100 anys d’història i ja no existeix i això que stava a LaLiga i el van fer desaparèixer per una mala gestió i per no ser sostenible. Avui per avui nosaltres ens considerem seriosos a l’hora de treballar tot i que el fet de vendre’ns, que és una opció, si ho fem serà deixant el club en mans de professionals amb bones mans, en definitiva, i no a qualsevol. Perjudicaria a l’entitat i no ho volem. Si una cosa té el Nàstic és Tarragona. Hi ha gent d’aquí que no li agrada el futbol i li parles del Nàstic i és una cosa que se la fa seva.

“EL MODEL CITY DONA AVANTATGES ENORMES”

Per acabar, vol transmetre un missatge a l’afició?

Crec que hem tocat tots els temes, l’esportiu, el social, l’econòmic i el federatiu i animo a la gent del Nàstic a que sàpiga que l’entitat està en les mans del mateix Consell d’Administració des del 2012. Som persones amb prestigi, professionals i amb rigor. Josep Maria Andreu ha donat un pas al costat, però no es desentén i representa les seves accions al Consell. El més important és que ha deixat aquest camí marcat de saber fer i ser respectat a tot arreu, tot i que alguns no ho considerin així.

The post “Si una cosa té el Nàstic és Tarragona” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Lluís Fàbregas acaba d’assumir la presidència del Consell d’Administració de la SAD del Nàstic de Tarragona després de 15 anys com a director general del club. El dirigent, també ex porter grana, passa a liderar un club que viu el pitjor moment d’aquest segle a la 1a Federació, esportivament parlant i és que per primer cop des del 2000, els grana acumulen cinc temporades fora del futbol professional, és a dir, tornar és l’objectiu, tot i que l’estructura competitiva, amb una Primera Federació que no agrada a ningú, ho dificulta.

El Nàstic té molts fronts oberts ara mateix i alguns engrescadors, com superar els 8.000 socis de la temporada passada i d’altres complexes, com el de rebaixar la dura sanció de la RFEF pel Nàstic-Málaga. Fàbregas té feina per davant i explica a FutbolCatalunya el seu full de ruta.

“UNA 1a. FEDERACIÓ INSOSTENIBLE”

Comencem aclarint alguns temes. Paradox substituirà a Sorigué com a patrocinador?

No és veritat això: Paradox per Sorigué no. Estem tancant el tema de qui serà el nou patrocinador enlloc de Sorigué, però no està decidit que sigui Paradox ja que Paradox és una de les alternatives, però n’hi ha d’altres.

I a nivell econòmic canviarà molt?

No, no canviarà gaire sinò que és un patrocini Premium.

“UN 75% DE LES ACCIONS ESTAN EN MANS DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ”

Com es reparteix l’accionariat del Nàstic de Tarragona?

Gairebé un 75% de les accions estan en mans del Consell d’Administració i després de l’ampliació de capital de l’altre dia és gairebé un 80%. Un 10% és de l’Ajuntament i un 10% la resta de petits accionistes.

Quin tant per cent té Fred Wester d’aquest 80% que comenta?

Josep Maria Andreu és el màxim accionista i Fred Wester el segon màxim accionista. Jo sóc president executiu i com a Lluís Fàbregas no tinc accions.

El Nàstic té escoles de futbol al món?

El Nàstic té un acord amb una acadèmia internacional, que és la Nàstic Sports Academy. Fa dos anys que està en marxa i aportem el nostre coneixement a nivell tècnic i de metodologia al centre educatiu que tenim a Arbòs del Penedès. És el centre amb més volum de nois i noies de la província de Tarragona.

“EL PRESSUPOST DEL NÀSTIC 24/25 ÉS DE 4,5 MILIONS D’EUROS”

A quan puja el pressupost del Nàstic ara mateix a la 1a Federació?

Estem sobre els 4,5 milions d’euros de pressupost global.

Quina perspectiva hi ha respecte al número de socis?

La temporada passada vam acabar gairebé amb 8.000. Tenim moltes esperances créixer a partir d’aquesta xifra.

“SUPERAR ELS 8.000 SOCIS SERIA UN ÈXIT PEL NÀSTIC”

Arriba als 10.000 és un objectiu?

Tan de bo, seria una xifra molt bona. Superar els 8.000 a la 1a Federació i mirar cap amunt ja seria un èxit. Feia molts anys que no teníem aquest volum de massa social fidel. La primera setmana que vam obrir la campanya online hi van haver més de 300 altes de gent que no era soci. Això són unes expectatives molt il·lusionants.

Pràcticament no fa un mes que és president. Vostè es gira quan li diuen president o no?

No, si fa poc més d’una setmana que es va fer el nomenament. Costa que em giri quan em diuen president. Jo he estat el director general del Nàstic durant 15 anys. A la primera xerrada d’aquesta temporada amb els jugadors, quan els hi vaig donar la benvinguda, els hi he explicat la situació. Els vells ja em coneixien i els nous ja ho saben. La meva figura és executiva, de fer funcionar les diferents àrees del club. Ara representaré la part institucional com a president del Consell d’Administració de la SAD i m’honora moltíssim. Mai hagués pogut imaginar arribar a aquest càrrec i faré el que he fet fins ara: defensar els interessos de l’entitat per sobre de tot.

“DEFENSARÉ ELS INTERESSOS DEL NÀSTIC PER SOBRE DE TOT”

Canvia molt?

Estem al mateix despatx, treballant de la mateixa manera, amb el mateix equip de professionals tot i que canviarà a la part institucional, representant el club com a primera figura.

Ara qui farà d’home dolent?

Jo assumeixo la màxima responsabilitat. Soc una persona honesta, una persona valenta i em caracteritzo per això ja des de la meva època de futbolista, que era porter. Estava sol davant del perill i ara enlloc d’aturar pilotes aturaré altres coses. Som un equip de professionals molt qualificats i entre tots farem la feina com hem fet fins ara.

“NO EM FAN POR LES CRÍTIQUES I M’AGRADA EL CARA A CARA”

Té por a les crítiques?

No em fan por les crítiques. Hi he conviscut sempre. Estar en una posició pública i que ve de gust. Molta gent voldria estar al meu lloc i tenir el privilegi de ser president del Nàstic. Som conscients que crea enveges i frustracions. Mai he decidit res en base a les crítiques. Soc una persona antiga, no m’agrada el tema de les xarxes socials i sé perquè prenc les meves decisions. És per donar satisfaccions a accionistes, socis i aficionats. Això és el que em marca. Que em critiquin més no em farà canviar. A mi m’agrada el cara a cara, saber qui tinc davant i estic cada dia al despatx. Qualsevol persona que tingui alguna cosa per millorar pot venir i el rebré encantat o em pot escriure un correu, un missatge o trucar-me per telèfon.

Creu que l’afició sap que els ingressos de socis representen una quarta part del total d’ingressos del club?

Ara agafa més rellevància el fet d’estar fora del futbol professional ja que allà el percentatge és més petit i aquí al no tenir aquells drets de televisió puja. Som dels clubs que més recursos generem, però no de forma suficient per fer un pressupost equilibrat que no generi unes pèrdues. La gent és conscient, perquè hi contribueix. Sobretot empreses i institucions del territori. La propietat cada any ha de posar diners de la seva butxaca per equilibrar el pressupost i no deixar un deute a l’entitat.

“LA SANCIÓ DE LA RFEF PEL NÀSTIC-MÁLAGA ÉS IMMERESCUDA I DESMESURADA”

Com està l’assumpte de les al·legacions del partit Nàstic-Málaga?

Estem esperançats. Fa uns dies amb temps i forma vam fer arribar unes al·legacions molt sòlides, contundents i aportant criteris objectius. Tots van en la línia de rebaixar la sanció totalment immerescuda i desmesurada que vam tenir. No tan sols per tancar l’estadi quatre partits, sinó l’acarnissament amb Concha (12 partits de sanció) i Nacho (6 partits i tres mesos). És totalment immerescut. Nosaltres defensem, encara que Nacho ja no estigui amb nosaltres, que no era merescut aquell càstig.

S’ha parlat d’una possible amnistia de sancions pel títol de l’Eurocopa, però clar sense Rocha es desconeix qui la podria aplicar. No s’ha de descartar, ja que ha passat altres vegades. Tenim el mateix dret els que estem ara que els que estaven el 2012. L’amnistia l’ha de donar la RFEF, Rocha ja sabem que no és doncs la persona que el substitueixi és la que hauria de considerar aquesta opció. Hi ha antecedents d’amnistia en situacions similars.

NOTA

L’ENTREVISTA amb Futbolcatalunya va ser divendres passat 19 i encara no se sabia la decisió del Comitè d’Apel·lació que ha arribat aquest DILLUNS 22La RFEF desestima el recurs presentat pel Nàstic. En resum: les sancions derivades de la final del play-off contra el Málaga queden intactes: clausura del Nou Estadi quatre partits i 12 partits sense jugar per a Concha. El Nàstic pot continuar recorrent al TAD.

“HI HA UN ABISME ENTRE LA MANERA DE TREBALLAR DE LALIGA I DE LA RFEF”

El repte està clar: arribar al futbol professional.

És aquest i arribar a Primera al mig termini, però, clar, el primer pas és estar a LALIGA HYPERMOTION. Avui ja hauríem de ser equip de LaLiga. Vam fer de tot i més per poder-ho ser. Circumstàncies alienes a nosaltres no ens van permetre fer-ho. En els últims tres anys hem arribat a dues finals de playoff. Nosaltres treballem en aquest únic objectiu, en deixar una categoria totalment insostenible com és la Primera Federació i formar part de LaLiga. D’aquesta competició prestigiada, ben gestionada i on el club se senten representats. L’equip de professionals de LaLiga està al servei dels clubs i ens permet obtenir recursos. Hi ha un abisme entre la manera de treballar de LALIGA i la de la RFEF. Ho trobem molt a faltar això.

No volem oblidar-nos de preguntar-li pel Nàstic Genuine.

Per nosaltres és un abans i un després a la història del Nàstic, la creació d’aquest equip Genuine ja que van de quatre anys a 55 o gairebé 60 els més grans. Entrenen un cop per setmana a les nostres instal·lacions i tenen tractament d’equip dins de la nostra estructura de futbol base. LaLiga Genuine ja porta set temporades i tots els equips de Primera i Segona estan representats, els que hem format part de LaLiga i ara ja no hi som ens han permès seguir.

“LA FCF HA D’ESTAR AL SERVEI DELS CLUBS, NO PER SERVIR-SE DELS CLUBS”

Parlem de la Federació Catalana de Futbol. Suposem que quan Joan Soteras qualifica de “descerebrat” a l’ex president causa sorpresa oi?

Jo espero que el senyor Soteras quan es dirigeixi al Nàstic ho faci amb respecte ja que és el mínim que podem demanar a una persona que ostenta un càrrec que representa a tots els clubs catalans, des del més humil al més potent. Esperem que estiguin al costat del club, que en escoltin i ens representin. Sobretot que treballin pels clubs. Entenem la FCF com una entitat que ha d’estar al servei dels clubs, no per servir-se dels clubs. Aquesta és la màxima que hem entès sempre en una organització que marca la reglamentació i organitza competicions. Nosaltres per desgràcia no ens sentim representats ni acompanyats en aquest viatge.

Suposo que quan vostè i la directiva del Nàstic escolten a Joan Soteras dient que no tornarà mai més a Tarragona no dormen.

Ell és lliure de prendre la decisió que consideri mentre que nosaltres entenem que el Nàstic, amb 140 anys d’història, el quart equip més representatiu del país a dia d’avui, es mereix que se’l tingui en consideració. Si el president decideix no venir a Tarragona tindrà els seus motius. Nosaltres sempre rebrem amb els braços oberts als dirigents de les institucions que ens han de representar, ja siguin nacionals o territorials.

“OPINAR ÉS L’ÚNIC QUE HA FET MALAMENT EL NÀSTIC”

Per què no van anar a l’Assemblea del futbol català?.

Nosaltres parlem clarament, sense miraments, el que creiem és el que transmetem i quan ens convoquen a Madrid o a Barcelona diem el que veiem que no està bé o ens pot perjudicar i donem la nostra opinió. Això és l’únic que ha fet malament el Nàstic per rebre el tracte que estar rebent. Altres clubs opten per no dir res o tenen temor a possibles represàlies. No és el nostre cas. Nosaltres defensem els interessos del nostre escut i no ens callaran.

Creu que es pot fer pitjor una gestió com la de la Primera Federació?

És totalment insostenible. és un desastre i això que aquesta competició té quatre anys i perd al voltant de 40 milions d’euros de mitjana per temporada sense tenir en compte els filials. És una categoria fora de lloc amb un format de 1a Federació que no és el correcte i amb 40 equips que són de característiques molt diferents i, a més, tenim una greu competència deslleial, que és competir amb filials. Els filials tenen la font d’ingressos de LaLiga i això és una clara avantatge seva respecte nosaltres. Ells opten al mateix que nosaltres, a aconseguir un ascens de categoria. Veig bé que filials participin a Primera Federació, però hauria d’estar topat el seu dret a pujar de categoria. Això és un greuge que perjudica a clubs importants.

“EL FUTBOL CATALÀ S’HA DE REPLANTEJAR COM ESTÀ FENT LES COSES”

Si vostè té cara a cara a Joan Soteras com a president del Nàstic què li diria?

Li diria: “Joan pensa bé el que estàs representant i com ho estàs representant” ja que hi ha molts clubs que no ens sentim representats per la gestió que està aplicant a la FCF. És una Federació amb prestigi, la primera a nivell nacional pel que fa a llicències juntament amb Andalusia, però l’evidència és que no hi haurà cap equip català a LALIGA HYPERMOTION aquesta temporada. L’Espanyol a pujat a Primera, el Girona juga Champions i el Barça està on ha d’estar sempre mentre que, a Segona, no hi haurà cap català i a Primera Federació, dos, (el filial del Barça i nosaltres), dos històrics i que els hi va costar molt ser-hi com Sabadell i Cornellà han perdut la categoria desgraciadament. Crec que el futbol català s’ha de replantejar com està fent les coses, sobretot veient com altres territorials amb menys llicències que nosaltres tenen més representació.

No ha estat tan contundent com el president de la FE Grama, que li va demanar directament que marxés.

Entenc que cada persona sap el que ha de fer, a més, som gent adulta i el senyor Soteras ha portat un club com el Sabadell i és conscient de la dificultat de gestionar clubs fora del futbol professional. Això es mereix un respecte i un recolzament per part de la FCF; jo no li diria que marxés, però la situació a la que estem mereix un respecte.

Tanquem aquesta primera part reprenent el tema social. Si arribessin als 10.000 socis seria…

Tan de bo, això sria un bon indicador de que l’equip guanya partits ja que, per desgràcia la gent sol apuntar-se quan les coses van bé. Fa molts anys que el Nàstic no té 10.000 socis, des de l’any del descens de Primera Divisió i ara estem en una molt bona xifra a la 1a Federació, que tan de bo puguem mantenir i créixer pel que hem de ser conscients de la ciutat que tenim i de com costa.

The post “Volem marxar d’aquesta Primera Federació insostenible” (1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Només hores després de caure eliminat enfront del Málaga, Josep Maria Andreu, president del Consell d’administració grana, fa un pas al costat. Seguirà com a accionista i al Consell, però abandona la presidencia “amb un sentiment de gran emoció. Ha estat un honor i un orgull presidir aquest club i sempre estaré al servei del club”.

Poc més de mitja hora va necessitar Andreu per a reflexionar en veu alta i admetre que “sento impotència i injustícia i no és la primera vegada, però ara ha estat més cruel”.

És més, la decisió ja estava presa abans del trist desenllaç final. “Era una decisió consensuada amb la meva família encara que tots volíem pujar a Segona. Se sofreix molt i és hora de deixar-ho. El Nàstic és un club potent amb una estructura sòlida”, va afegir.

ANDREU: PRIMER, L’ÀRBITRE; DESPRÉS SOTERAS

El col·legiat Mallo Fernández va ser el centre de la seva última aparició com a president doncs “va tenir una actuació xulesca. Quan vaig baixar al vestidor em van dir que hi havia hagut alguna discussió. El col.legiat mai va patir problemes de seguretat’”.

Més contra l’àrbitre, a qui presentaran una demanda judicial per la via civil per negligència professional. Segons Andreu, “vam tenir un àrbitre que ens va arruïnar el partit. No cal tirar pilotes al camp tot i que passa habitualment. Em recordo de Llagostera o del partit de Màlaga i no va passar res. El que no es pot és abandonar el camp. L’àrbitre va tenir una actitud xulesca”.

“SEGUR QUE SOTERAS NO POT DORMIR TRANQUIL”

Després d’afirmar, primer, que “sempre hem defensat les coses clares i, si la 1RFEF segueix així, acabarà arruïnada. No pot seguir sense control i arruinada”, després li va arribar el torn a Joan Soteras, encara president de la FCF.

“No hem rebut cap missatge, el president de la FCF no va venir i m’entristeix. Si no ve a un partit així, sap greu però no va venir perquè ja sabia el que podia passar. És el responsable de la 1RFEF i jo vaig dimitir perquè ens van maltractar i ens van apartar. No ha fet res bé. Tenim la consciència tranquil·la. Segur que el (Soteras) no pot dormir tranquil respecte al Nàstic”.

En resum: “El futbol català hauria d’estar molt millor donat que tenen algun deficit en la seva gestió, no? Alguna cosa es fa mal”.

”NOSALTRES TENIM LA CONSCIÈNCIA TRANQUIL·LA”

Per cert: sancions? “Quines sancions ens poden caure quan no va haver-hi incidents, només el llançament de pilotes. Fora del camp, en el vestuari, no va passar res. Li demano disculpes pels insults però ell deberia demanar-les també per la seva actitud parcial i de xulo. Si hi ha, les defensarem”. Andreu se’n va amb el dubte de si “nosaltres som els dolents de la pel·lícula? Demanarem com a testimonis a tots els àrbitres que han vingut a Tarragona. Mai hi ha hagut cap problema”

The post Andreu s’aparta de la presidència i carrega contra Soteras appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Nàstic seguirà amb el seu purgatori de Primera Federació. Cinc temporades després, els grana van tenir més a prop que mai el retorn al futbol professional però l’esforç va ser insuficient. Els dos gols d’avantatge es van esfumar de la forma més cruel, a la última jugada. El Nou Estadi va plorar un dels cops més durs que es recorden al futbol català, però també va reconèixer la gran temporada dels seus amb un aplaudiment.

D’entrada, tampoc calia una gesta. El Nàstic havia de fer el que havia aconseguit en 14 dels 21 partits d’aquesta temporada a casa. Guanyar, no hi havia més. Per un gol per passar al final de la pròrroga o per més d’un per no patir durant dues hores de joc.

Per això, l’equip de Dani Vidal no va tornar-se boig. Intens d’entrada, sí, però sense arriscar més del compte. Els grana tenien la pressió alta habitual, tot i que les recuperacions en camp contrari eren nul·les. El Málaga, per la seva part, una proposta oposada. Els locals volien provocar coses i els andalusos que no passés res.

Els de Pellicer baixaven el ritme amb possessions llargues sense intenció, cada servei de porta d’Alfonso Herrero era una batalla contra el cronòmetre i les pèrdues de temps eren constants. Així, va anar passant el temps sense res destacable més enllà del gran ambient que van donar els 14.531 presents al Nou Estadi.

GROGUES PEL NÀSTIC, OCASIÓ DE JOAN ORIOL

La gran majoria van exaltar-se contra Mallo Fernández a la recta final de la primera part, quan l’àrbitre va amonestar els dos centrals del Nàstic. Un peatge important, el de tenir Nacho i Trigueros amb groga contra un davanter tan incòmode com Roberto Fernández.

L’autor dels dos gols del partit d’anada va barallar-se molt, però no va generar res durant la primera part. De fet, la única acció clara va arribar al minut 44 amb un retall de Joan Oriol i una rematada amb la dreta des de fora l’àrea que va sortir fora per poc. L’acció va recordar a la del segon gol contra el Ceuta i no va anar de gaire que tingués el mateix final.

El Málaga tenia el partit on volia i qui havia de canviar coses era el Nàstic. L’equip local va posar una marxa més a la represa i va encadenar un seguit de bones accions ofensives sense encert a la rematada. I el temps es va aturar al minut 63, quan l’amonestació de Nacho de la primera part va ser decisiva i el central grana va veure una segona groga i va ser expulsat.

EL CAP DE GODOY ENCÈN EL NOU ESTADI

Quan tot semblava perdut i el panorama es girava en contra va aparèixer Alan Godoy. El canari, el més diferencial de la segona volta grana, no va fallar a la seva cita amb el gol i va encendre el Nou Estadi. El temple grana va entrar en ebullició i va començar a jugar i de quina manera. Es van viure uns minuts de gran ambient i es van moure les banquetes.

Dani Vidal va fer un doble canvi i va donar entrada a Dufur per ajustar la línia defensiva amb un altre central. Sergio Pellicer, tot el contrari. Dioni, un davanter centre, entrava per un pivot com Genaro. No li quedava una altra que arriscar al Málaga, no només per la superioritat numèrica sinó perquè la victòria mínima grana donaria l’ascens al Nàstic al final d’una pròrroga.

APAREIX SANTAMARÍA I SANTA TECLA

La solidaritat en l’esforç grana va provocar el temps extra. Mitja hora més. Per un ascens valia la pena. Abans de començar sonava I will survive al Nou Estadi i d’això, precisament, es tractava. De sobreviure.

El guió va canviar inesperadament. Una llarga jugada d’atac comandada per un imperial Gorostidi va acabar amb una centrada al segon pal de Pol Domingo i Gorka Santamaría, de cap, marcava el segon i provocava el deliri grana.

EL FINAL MÉS DRAMÀTIC POSSIBLE

S’arribava al descans de la pròrroga amb dos gols d’avantatge per part dels grana. El Málaga n’havia de fer dos en un quart d’hora i només va trigar dos minuts a marcar el primer. Dioni, molt oportú, recollia un refús de Varo per reduir distàncies.

Amb el dos a un el partit es va interrompre per la retenció i llançament de pilotes. Aquests minuts perduts, quan l’àrbitre va enviar els equips a vestidors, van ser fatals a la llarga. I és que al temps afegit, en una jugada de rebots dins l’àrea, Antoñito marcava el gol de l’empat que donava l’ascens al Málaga.

El cop, letal, va ser duríssim per un Nàstic que havia jugat més d’una hora en inferioritat numèrica i havia aconseguit un avantatge de dos gols. No queda una altra ara que encaixar el cop, digerir-lo i convertir-lo en benzina pel que ve. Com va passar a Llagostera. Per lluitar per tornar fins el final.

FITXA TÈCNICA

NÀSTIC: Varo, Pol Domingo, Trigueros, Nacho, Joan Oriol, Gorostidi (Borja Martínez 105’), Óscar Sanz, Andy (Dufur 74’), Concha (Marc Fernández 84’), Godoy (Jaume Jardí 74’) i Pablo Fernández (Gorka Santamaría 66’).

MÁLAGA: Alfonso Herrero, Gabilondo, Einar, Juande, Ferreiro (Antoñito 99’), Kevin Medina (Larrubia 58’), Manu Molina, Víctor, Genaro (Dioni 76’), Roberto i Dani Lorenzo (Juanpe 109’).

ÀRBITRE: Eder Mallo Fernández (comité de Castilla y León). TG: Trigueros, Gorka Santamaría, Joan Oriol. TV: Nacho per doble amonestació al minut 63.

GOLS: 1-0 Godoy (71’), 2-0 Gorka Santamaría (94’), 2-1 Dioni (107’), 2-2 Antoñito (122’).

INCIDÈNCIES: Partit de la tornada del playoff d’ascens a Segona Divisió disputat al Nou Estadi Costa Daurada davant de 14.531 espectadors.

The post Tragèdia grana d’un Nàstic èpic appeared first on FutbolCatalunya.com.