No és un adeu més, encara que aquest primer dilluns d’agost no s’oblidarà a la ciutat gironina. Un equip amb el nom de Juventus-Lloret ha anunciat la seva desaparició. Amb 8 anys de vida i tres ascensos des de la Quarta Catalana, l’equip ‘italià’ dirigit per l’albanès Skender Sheshi, amb residència a Badalona, i presidit per Francesco Cristiano, es veu obligat a deixar la competició. El que l’encara president de l’FCF, Soteras, interpretaria com “la bona salut del futbol català”.

En aquest cas, i segons publicava aquest dilluns Mundo Deportivo, al Juventus-Lloret li ‘fan fora’ de la Lliga, ja que entrenar a les 22 hores és impossible. Amb la plantilla ja confeccionada, amb una pretemporada que començava aquest dimarts i amb estrena davant L’Escala el dimarts 12, tot s’ha ensorrat.

ADÉU AL JUVENTUS-LLORET

“No podem fer res i hem de llençar a la merda set anys de futbol diferents. Ens han donat un horari terrible de 22 h a 24 hores per al primer equip i el juvenil, és a dir, mig camp per a cadascun, increïble, per a 40 xavals”, afirma el seu entrenador Skender Sheshi qui ara anirà a l’atur. Prefereix no entrar a discutir amb els polítics, ja que “el nostre director esportiu Quim Calls i el nostre president han parlat amb l’Ajuntament, però no hi ha res a fer”.

El que sí que sap és que “enguany, a més, hem canviat metodologia i els horaris doncs no anàvem a entrenar a les 12.30 h. del matí. I, a més, amb majoria de xavals del futbol català i només sis futbolistes de l’any anterior que són estrangers”. La ‘Juve’ de Lloret ha viscut aquests vuit anys “com un club professional jugant al Molí. Mai ens han deixat jugar al del Lloret”. Recordem que els dos equips de Lloret estan agrupats a l’I d’aquesta categoria.

En resum: “l’Ajuntament vol fer-nos fora de Lloret perquè saben que la Juve’ els pot fer mal i fins i tot superar-los a la Lliga. Mai hem tingut ajuda de l’Ajuntament en 8 anys, no sé ni qui és l’alcalde, ni li conec”.

Ara, el Racing Vallbona, el millor dels segons classificats de Segona Catalana, espera decisions per part de l’FCF.

The post El Juventus-Lloret comunicarà aquest dilluns que desapareix appeared first on FutbolCatalunya.com.

No han passat ni 24 hores des de l’última crònica judicial del futbol català i ja en tenim una altra. Aquest dijous, Joan Soteras seia al banc dels acusats amb Miquel Sellarès i Oriol Camacho pel cas Duran. Divendres quedava vist per sentència el judici per les presumptes calúmnies de Soteras contra Camacho. I ara hem conegut que Soteras i Calle es troben a les portes d’un nou judici.

El Tribunal d’Instància de Barcelona, secció penal plaça 12, ha acordat continuar pels tràmits del procediment abreujat una causa contra tots dos per un presumpte delicte d’acusació i denúncia falsa. Fiscalia i acusacions disposen ara de deu dies per presentar els seus escrits i demanar l’obertura de judici oral.

L’ESPIONATGE SOTERAS- IVAN CARRILLO

El procediment neix de les dues querelles que la FCF va presentar el desembre de 2021 contra el seu excap d’administració, José Domingo Valls. Se l’acusava d’administració deslleial i estafa per la contractació d’uns informes de seguretat a l’empresa ORCA i pel pagament de diverses factures. Les dues causes van acabar arxivades.

L’objecte del contracte? Espiar a Ivan Carrillo -curiós: al 2021, espiat per la FCF i al 2023, president de la Fundació de la Federació Catalana de futbol.

La justícia va considerar acreditat que l’encàrrec existia, que els treballs s’havien fet i entregat i que Valls no havia actuat d’esquena a la Federació. Ara, la instructora aprecia indicis que Soteras i Calle coneixien perfectament aquests fets, però els haurien negat durant la investigació interna de Compliance i haurien traslladat a la junta directiva una versió que va portar a aprovar les querelles.

ORIOL CAMACHO TORNA A SER CLAU

L’auto concedeix una rellevància especial a la declaració d’Oriol Camacho, exsecretari general i signant del contracte amb ORCA, juntament amb la de Narciso Ortega.

Camacho va explicar que va ser Soteras qui va impulsar l’encàrrec davant la preocupació per unes suposades filtracions d’informació interna. També va declarar que Soteras i Calle coneixien l’existència i el contingut essencial del contracte.

Quan Calle va sostenir que l’informe no s’havia entregat, Camacho li va respondre que havia estat presentat en un sobre tancat. Segons va declarar davant la jutgessa, el director general li va ordenar destruir l’exemplar físic. No ho va fer.

La magistrada considera que el seu testimoni, juntament amb la resta de declaracions i la documentació aportada, ofereix una base suficient per mantenir l’atribució delictiva contra Soteras i Calle.

MIQUEL SELLARÈS QUEDA FORA

D’altra banda, l’ex directiu Miquel Sellarès ha aconseguit el sobreseïment provisional. El jutjat considera que haver autoritzat el pagament de les factures com a tresorer i haver votat posteriorment a favor de les querelles no demostra que sabés que les acusacions contra Valls eren falses.

La roda judicial no s’atura. Cas Duran, cas Camacho i ara cas Valls. Tres procediments diferents i dos noms que es repeteixen al centre de tots: Soteras i Calle. El futbol català encara no ha acabat de sortir d’un jutjat quan ja està entrant al següent.

The post On n’hi ha dos n’hi ha tres: nou judici contra Soteras  appeared first on FutbolCatalunya.com.

Difícilment s’oblidarà la temporada passada a L’Escala, ja que la novena plaça de la classificació va mostrar un treball molt complicat de repetir. L’equip dirigit pel tècnic més jove de la categoria (30), David Gurillo, va saber mantenir-se diverses jornades com a líder o segon del grup V. increïble!

Aquest curs es planteja un nou examen encara que sense els seus màxims golejadors com van ser Youssef o Adri Expósito. Cert que han fitxat un crack com Joel Arimany encara que la renovació dels gironins obligarà a tots a un esforç suplementari. De tot això parlem amb el seu entrenador, el torrellanenc David Gurillo.

PARLA DAVID GURILLO, TÈCNIC DEL FC L’ESCALA

Com va la calor, entrenador?.

Ara com ara ho portem bé, com es pot, la veritat.

Sempre es deia, ara ja no, que les pretemporades s’havien de preparar en territoris amb ‘fresqueta’ però això ha passat a millor vida, no?.

Ara ens adaptem al que tenim i nosaltres aquí a l’Escala adaptem el nostre horari. Entrenem sobre les 18 hores mentre que durant la Lliga ho fem a les 16,30 h.

A més d’un mes per a l’inici de la Lliga, com viu aquests primers dies el tècnic i director esportiu de l’Escala?.

Amb molta il·lusió i responsabilitat per a complir l’objectiu que ens marca el club que no és un altre que romandre en Tercera i amb ganes de treballar i construir una família en l’equip.

“L’OBJECTIU QUE ENS MARQUEN ÉS LA PERMANÈNCIA”

En la pretemporada del 25 van seguir 5 jugadors i es van quedar només a 9 punts de la cinquena plaça; aquest 2026 només segueixen 8. Aquesta és la millor solució/recepta per a iniciar els nous cursos, la renovació gairebé total?.

Ens hauria agradat que hagués estat menys, però els dos capitans han fet un pas al costat i fins i tot abans se’n va anar Youssef i, ara, Adri Expósito. Ens hauria agradat que haguessin seguit però han preferit anar a altres objectius més ambiciosos i ens toca adaptar-nos amb altres futbolistes de Girona o de l’Alt Empordà. Ens agradaria tenir una base sòlida de 14/15 jugadors.

“HEM HAGUT DE RETALLAR PER A COMPLIR AMB ELS, PAGAMENTS”

Vostè creu que amb el pressupost del seu equip, un dels de meitat de taula o dels baixos (pregunto), pot repetir el gran resultat de la seva primera temporada?.

Tothom ens compararà amb l’equip de l’any passat igual que va passar l’anterior i l’anterior. La veritat és que enguany la categoria és encara més exigent ja que s’han incorporat equips com el Cornellà (Messi) o l’At. Lleida que signa jugadors de categories superiors. Serà una Lliga molt dura i nosaltres sortim amb un pressupost més baix que l’anterior perquè hem hagut de retallar perquè l’equip sempre compleixi en els seus pagaments.

Se’n va anar Youssef a mig curs amb 11 gols encara que Adri Expósito va mantenir la línia amb 14, la meitat dels 51 pràcticament. La pregunta és: Joel Arimany , Touray o Bryan Ramírez podran superar aquesta xifra realitzadora?.

Tant de bo. És cert que Adri enguany ha pogut arribar a 14, amb Youssef treballem bé i, abans d’anar-se’n, va anotar aquests 11 gols en 18 gols. Tant de bo amb Joel, Erik Saavedra, Mousa o Brian, per exemple, puguem també sumar les seves virtuts. Joel (Arimany) ve de dues temporades amb 8 i 13 gols, respectivament, i ha de ser el nostre referent a dalt.

“CREC QUE SOM BONS EN FER MILLORS ALS NOSTRES JUGADORS”

Resum: 12 altes (3 juvenils) per 9 baixes. Per descomptat, que encara queda molt per a fitxar, no, o apostar pel talent de casa és una prioritat?.

Ens hem d’ajustar, cal fer moltes apostes amb jugadors de categories més baixes o joves que surten del juvenil però que tenen potencial. A nivell físic també els veiem un estereotip que es pot treballar i es pot adaptar a la categoria. Cal treballar les seves febleses, millorar-les i que no es notin. Crec que som bons a fer millors als nostres jugadors i seguirem aquesta línia.

Imaginem que per a aconseguir aquesta setena plaça i, especialment, la bona imatge del bon futbol del curs passat fa falta molta feina. Com poden combinar vostès la vida esportiva i la social de la plantilla?.

“CAL SER MOLT EMPÀTICS AMB LA PLANTILLA”

Els jugadors fan molts esforços ja que alguns venen des de lluny, uns altres treballen i li ho combinen amb els 4 dies d’entrenament. Els joves tenen aquesta aspiració, cal ser empàtics i saber on estem, sense exigir l’impossible i valorar-ho.

Ara com ara, llegir noms com Arimany, Eteme, Maynau, Arnau o Iker Bermúdez sona molt bé.

Sona molt bé però cal adaptar-los ja que són molts nous. Per això hem començat abans que altres equips, necessitem aquest procés d’adaptació per a començar bé.

Míster. un repàs als rivals de grup suposa un al·licient especial lluitar per ficar-se en aquest play off d’ascens o continua sent un somni?.

Cal anar pels 40 punts i mirar el dia a dia. La primera volta de la temporada passada vam arribar a estar líders o segons, després se’ns va anar Yousseff i va ser clau per al rendiment de l’equip. Ens va servir per a aprendre i créixer i ens ha de servir com a motivació per a enguany. Serà un any diferent davant un repte més difícil.

“L’ANY PASSAT ENS HA DE SERVIR PER A APRENDRE”

At. Lleida, Badalona, L’Hospitalet, Cornellà, FE Grama, Pobla, Vilanova…. sembla que les places ja estan agafades!.

Inicialment sembla així.. el Vilanova s’ha mogut ràpid i bé i serà una Lliga molt competitiva. No veig moltes sorpreses en les primeres places, sembla una zona bastant ocupada.

Per cert, què li sembla aquesta nova idea de canviar els rivals de promoció d’ascens?

Bé, m’agrada, hauran més possibilitats per als catalans. Aquesta Lliga és molt igualada i tant de bo dos o tres més puguin pujar.

The post “Enguany el repte per al FC L’Escala és més difícil” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest dijous 23 de juliol s’ha celebrat a la Ciutat de la Justícia el judici que enfrontava a Manel Duran (exdirectiu de la FCF) contra Joan Soteras (president), Miquel Sellarès (exvicepresident) i Oriol Camacho (exsecretari). Fiscalia i l’acusació popular demanen dos anys de presó i 1.800 euros de multa pels tres.

L’11 de febrer de 2021, en plena pandèmia, es va celebrar una junta directiva de la FCF a Sabadell. Soteras va proposar el cessament de Duran com a delegat del Penedès i no el va deixar parlar abans de la votació.

Duran va impugnar el cessament i va haver un judici civil el 2023, on Soteras, Sellarès i Camacho van declarar que l’exdirectiu havia pogut parlar quan va voler. El jutge, per tant, va desestimar la seva demanda.

CESSAMENT SENSE RÈPLICA

Malgrat això, Duran havia enregistrat la sessió. “Tu calladet que ja estàs cessat”, replicava Soteras a Duran quan cridava que el deixessin parlar. Soteras i Sellarès van dir que va poder parlar tot el que va voler. Camacho, més prudent, que Soteras i Duran es van cridar i no va escoltar el que deien, per això no va recollir a l’acta les reiterades peticions de Duran perquè el deixessin parlar.

LA FISCALIA NO S’HO EMPASSA

La Fiscalia no ha donat credibilitat al testimoni dels acusats i ha elevat a definitives les conclusions: dos anys de presó i 1800 euros de multa. L’acusació particular, per descomptat, també. Sosté que els acusats van actuar de forma concertada i van mentir deliberadament. Punt.

CALLE TOCA EL VIOLÍ

Han declarat com a testimonis Juanjo Isern, Jordi Solé, Rafa Pinedo (tots ells exdirectius) i José M.Calle (l’encara director). Tots han coincidit, inclús Calle, que es van atropellar els drets de Duran en no deixar-lo parlar. Potser no l’interessa que l’octogenari president segueixi en el càrrec un nou mandat, perquè ganes no li falten. Per la resta, ‘el totpoderós’ s’ha limitat al “no recordo” o jo passava per allà de casualitat, el que li ha costat la reprimenda de l’advocat de l’acusació particular: “vostè recorda perfectament que el senyor Duran va presentar una carta de 7 pàgines, però és incapaç de recordar si el senyor Duran va demanar la paraula abans de votar”.

La resta de testimonis, han confirmat que Duran va intentar parlar i no se’l va deixar i que se li va faltar el respecte.

POSEN LA GRAVACIÓ AL JUDICI

Durant el judici, s’ha reproduït l’àudio de la junta directiva en la que es va cessar Duran. Vergonya aliena. Un Soteras desencadenat dient-li de tot a Manel Duran, mentre només demanava parlar. I menys mal que el jutge no ha escoltat determinats insults que alguns mitjans van reproduir que li haurien adreçat a Duran.

NI UNA SALUTACIÓ DE CORTESIA

L’anècdota l’ha protagonitzat Jordi Bonet, que s’ha negat a donar-li la mà a Soteras, malgrat la insistència de l’acusat president. A qui no ha volgut saludar l’encara president ha estat a Juanjo Isern ni a la resta de testimonis que portava Manel Duran. Ni al mateix Duran, és clar. Per què serà? Potser encara té l’esperança d’una reconciliació amb Bonet i Sellarès?

DOBLE SESSIÓ JUDICIAL

Però ‘la festa’ del futbol català no ha acabat aquí: a la sala de vistes del costat, ha prestat declaració José M. Calle posteriorment. Per quin tema? Per la querella de Camacho contra Soteras, per vàries entrevistes que va concedir l’acusat president l’abril de 2024. L’acusa de calúmnies i, com ja hem informat, se li demana un any i mig de presó.

Semblava el joc de les cadires, però on la d’acusat sempre l’ocupa Soteras. Calle ha definit a Camacho com una bèstia negra que es reunia amb opositors, que mentia en les declaracions del cas Soulé per protegir Andreu Subies, que han descobert no sé quantes irregularitats…

Van obrir expedient disciplinari al senyor Camacho? No. No hi ha més preguntes senyoria.

I el millor de tot: que el tema eleccions està tancat i que la justícia ha dit que tot bé, gràcies. I Sabadell? . Properament, parlarem de la Santa Alianza, un nou xat de Whatsapp amb una participació decissiva d’Alejandro Guerrero i Sergi Garrido, els ‘jabalies’ com els anomenaven Calle i un expatriat a Ceuta, Alberto Prieto, (excap de gabinet de Soteras), on els mossos han trobat enregistrat totes les guarrades (i més) que es van fer en aquell fastigós procés electoral de 2022 i 2023.

UNA LLARGA CRÒNICA JUDICIAL QUE COMENÇA A TANCAR-SE

Soteras encara el final de mandat amb el judici oral a portes contra el seu directiu de futbol sala Miquel Esquerré, amb Sabadell a portes d’obrir judici també i on coneixerem aviat les peticions de pena. Però abans es coneixerà la decisió del jutge del ‘cas Duran’, que avui ha quedat vist per sentència, i del ‘cas Camacho’, per la seva querella per calúmnies contra Soteras, que previsiblement aquest divendres quedarà vist també per sentència (després de tres sessions…).

El que no sabrem, fins que algú faci una due diligence, és què li ha costat aquest ball de judicis al futbol català. Soteras volia ser recordat per una Ciutat Esportiva, però tristament serà recordat com Joan ‘el querelles’ amb diners aliens.

The post Doble ració de jutjats per a Soteras appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mentre el MERCAT està que crema en aquesta Tercera Federació Grup V, ja es coneixen (algunes, oficialment; unes altres, per trucades directes als interessats) l’inici de la pretemporada 2026-2027. A més, Europa B i CE L’Hospitalet seran els dos primers aquest dilluns 20 de juliol mentre que els tres nouvinguts a la categoria ho faran els últims al costat del Peralada.

La disputa de la Lliga i de la posterior promoció d’ascens obliga a Pobla Mafumet, Martinenc i Sant Joan At. Montcada a retardar la seva presentació. Recordem que la competició oficial de la Lliga començarà el 6 de setembre de 2026 i finalitzarà el 9 de maig 2027 la seva Fase regular.

UNA TEMPORADA INTENSA

Els dos descansos queden establerts per a 21 i 27/12 i 3/1/27 mentre que els ‘nous’ play-off es jugaran 16/23 maig, 30 maig/6 juny i 13/20 juny 2027. Seran 34 jornades, a anada i tornada, sistema de punts, calendari simètric, amb ascens directe per al campió, a més, segon, tercer, quart i cinquè hauran de superar una triple eliminatòria de play-off amb equips de tota Espanya.

La nova normativa parla d’un màxim de 25 llicències (16 amb més de 23 anys) i l’obligació de mantenir a 7 futbolistes de la primera plantilla sempre en el camp.

UN MERCAT QUE CREMA

Si desitgen saber l’inici d’aquest curs 26-27, poden repassar el quadre adjunt. La setmana del 20 al 26 de juliol ja s’estrenen Europa B (0 carnes noves) i L’Hospitalet (12). A més, l’Escala (12), Vilassar (15), Vilanova G. (rècord, 16), Cornellà (5) i Tona (11).

La setmana que marca el dilluns 27 sumarà At. Lleida (13), Badalona (11), FE Grama (9), Mollerussa (10), Montañesa (13) i San Cristóbal (10). Tancaran Cerdanyola (7), Pobla Mafumet (5), Martinenc (10) i Peralada (8).

L’últim que s’estrenarà serà el Sant Joan At. Montcada (4) el 3 d’agost tot i que també cal destacar que Europa B encara no han comunicat cap alta.

Evidentment, hi ha molt de temps per davant per a continuar conformant les plantilles i els amistosos de pretemporada.

NOTA: El nombre d’ALTES/BAIXES/RENOVACIONS, així com les DATES d’inici de pretemporada, es poden haver vist alterat després de publicar aquest text.

#VERMELL: Equips NOUVINGUTS a Tercera/ VERD: EQUIP DE 2A FEDERACIÓ

The post Europa B i L’Hospi arrenquen la temporada appeared first on FutbolCatalunya.com.

Només 24 hores abans que arribés aquest dissabte l’oficialitat per xarxes socials del CE Europa, el diari SPORT titulava, amb encert: “Alguna cosa passa a l’Europa que no té cap Gràcia”.

Aquest mateix dia, Mundo Deportivo parlava de “situació caòtica” esportivament i la veritat és que hores després s’ha produït l’adeu de Benítez i l’arribada del ‘mestre’ Josep Maria Gené.

ADEU AMB INTERROGANTS ADAY-EUROPA

Mentre el club ha donat les seves explicacions per les xarxes socials, el tècnic roman en silenci. Com a màxim val la pena recordar la seva entrevista a RAC1 el passat 14 de juny. En aquest moment va dir que “jo tinc contracte amb l’Europa i sempre estarà en el meu cor, em va obrir una porta i no és tan fàcil… hi ha pocs entrenadors que surten de jugar i els contracten. És complicat. Si no passa res… el club sap que jo vull progressar, fa 4 anys que entreno i 5 he aconseguit ascensos… m’agrada sentir-me líder i que la gent et segueix”.

Van ser 45′ dedicats en el ‘Superesports’ a la figura d’un tècnic que ja ha fet història després del seu pas per l’Escala i Europa. Tot i aixó, no va quedar massa clar la seva continuïtat a Gràcia. Avui ja se sap oficialment.

El dubte s’ha buidat aquestes últimes hores, ja que Aday tenia un any més de contracte i han hagut de negociar per a arribar a un acord.

LES LIMITACIONS DEL CLUB

Segons el club, aquest adeu respon “a la decisió personal d’Aday de no continuar”. A més deixa una frase amb dubte, ja que també ho fa per “la proposta de Josep Maria Gené d’assumir també la direcció tècnica”. Ha estat el mateix Gené qui s’ha ofert com a relleu?.

La directiva escapulada parla de “silenci obligat” davant les queixes de l’afició per la seva nul·la comunicació. Agraeix, per descomptat, el treball d’Aday i avança noves incorporacions.

Recordem que, ara com ara, al MERCAT s’han produït 13 baixes, 7 altes, 4 reforços del filial i 3 renovacions.

Paraules de comiat d’ @adaybenitez11 #GràciesAday pic.twitter.com/YNOHZc2WvV

— Club Esportiu Europa (@CEEuropa) July 18, 2026

GESTIÓ EQUILIBRADA

El CE Europa fa referència al “control econòmic” i ‘regala’ una crítica a aquells clubs que “destinen recursos molt per sobre de les seves possibilitats”.

Aquesta “gestió responsable” del club farà que el seu president Hèctor Ibar i la seva junta informin als seus socis les seves decisions. D’una banda, i el seu primer tècnic, Josep Maria Gené, per un altre, expliquin tots aquests moviments en les pròximes hores. Se suposa…

The post El ‘mestre’ Gené per Aday Benítez a l’Europa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Llàstima que la Federació Catalana de futbol no hagi utilitzat l’streaming’ per a oferir el judici que el seu president Soteras ha hagut d’afrontar per presumpte delicte d’‘injúries i calúmnies’ a l’exsecretari general, Oriol Camacho davant una jutgessa que ha anat per feina.

Hi haurà una segona part (23 juliol), ja que encara han de declarar el querellat Soteras i el director José M. Calle per a, posteriorment, conèixer-se la sentència final.

Al llarg d’aquest dijous 16 van comparèixer el querellant Oriol Camacho, el querellat Soteras i els testimonis de l’actual secretari Garrido i de l’excandidat a la FCF, Alejandro Talavera.

LA JUTGESSA NO ESTÀ PER A XIMPLERIES

L’‘exhibició’ de la jutgessa Calvo Resel va ser majúscula. Desconeixem, per descomptat, la seva decisió final perquè encara no té tota la informació, però la seva practicitat i la seva clarividència marca un camí que tant de bo assumissin altres jutjats.

Poc li va importar que el seu treball es veiés interromput per un altre cas que va haver d’ajornar, inicialment, per incompareixença d’un testimoni. Va reprendre la feina, quan va poder, i va tirar endavant amb les dues causes.

En la vessant referent a Soteras-Camacho, poques ximpleries. Fins a tres ocasions li va haver de demanar al federatiu Sergi Garrido (amb títol d’advocat) que es referís a la seva persona amb el degut respecte que marca el ‘vostè’. Tres.

Que a algú amb la suficient formació, se li hagi de reprendre per semblant ‘suficiència’ hauria d’equivaler a alguna cosa més que una ‘estirada d’orelles’. Tampoc val la pena entrar en algunes respostes on només es destil·la la seva genuflexió i el seu servilisme depriment. Més val passar paraula. Ja que per sobre d’ell només està Soteras, segons diu Garrido, queda clar el grau de respecte a l’organigrama de la ‘Fede’.

BARBANCHO I LES ‘IMPERTINÈNCIES’

Mentre Garrido rebia la seva dosi de ‘pal’, a l’advocada de la FCF, la il·lustre especialista en Drets de sang, drets de Trànsit i firma il·lustre del periodisme, Maria Barbancho, també li va tocar el ‘regal’ de la jutgessa. En diverses ocasions se li va recordar el qualificatiu d’impertinent a les seves preguntes alhora que se li va impedir diversos interrogants del seu interrogatori que només podien portar a confusió.

La jutgessa no va caure en aquest laberint de comptar moltes coses per a no dir res: ‘va tallar’ als dos advocats en sec, va repreguntar davant la dificultat per a expressar alguna qüestió dels lletrats i va tornar a citar a les parts per al pròxim 23.

Tant de bo aquestes idees tan clares i directes de la magistrada es poguessin contagiar també al Jutjat 2 de Sabadell on s’instrueix el cas per presumpta falsificació de signatures i identitat.

SOULE, ROBATORI, CALÚMNIES, INJÚRIES I DECLARACIONS

Recordem que Oriol Camacho, totalment desvinculat ja de la Federació Catalana, va ser acusat per Soteras en diferents mitjans afins on mai se li discuteix. Per descomptat, Camacho es va veure obligat a exercir dret de rèplica, però les presumptes calúmnies i injúries sempre es recordaran.
Una dada més: la pena demandada per la part acusadora demana 1 ANY I SIS MESOS de presó per calúmnies i 15.000€ per mal moral i reputacional.

DIARI L’ESPORTIU DE CATALUNYA

“Quant al robatori, va ser la nit del 31 de desembre. Van remenar diversos despatxos, i el que és raríssim és que no es va remenar el despatx del secretari general. No és estrany? Ni hi van entrar. I d’aquest robatori, els Mossos mai més ens han dit res. A més, aquell dia les càmeres no van funcionar. Qui tenia contacte amb l’empresa de seguretat era el secretari general”. Aunque esa declaración podría parecer ambigua, resulta evidente que el acusado atribuyó a mi representado participación en el robo. Así, cuando el entrevistador cuestionó al Sr. SOTERAS sobre lo que insinuaba, el querellado respondió:  “Aquí ho deixo. Ell era qui tenia el contacte amb l’empresa i el fil directe amb els Mossos. No dic res més”.

“No, no. (Camacho) està de baixa. Ell continua sent el secretari general d’aquesta casa. El futbol català li continua pagant els 167.000 euros anuals que cobra. Es parla molt del meu sou, i aquest senyor cobra igual o més.  Però ja ho dono per ben emprat, perquè com a professional és bo. Una altra cosa és que a partir d’aquest moment sigui recomanable per a qualsevol institució. Queda marcat de per vida. Crec que no pot anar enlloc més”. 

DIARI LA VANGUARDIA

“Tant de bo els Mossos d’Esquadra haguessin tingut la mateixa energia que quan ens van entrar a robar el 31 de desembre per endur-se documents del cas Soule. Els Mossos haurien de mirar per què van fer un forat a la paret i per què van entrar al meu despatx i al del senyor Calle. És curiós que no van entrar en el del senyor Camacho, que és qui més informació té”. 

EL MATÍ DE CATALUNYA RÀDIO

“Jo entenc que l’únic que podien estar buscant era documentació. I prou. Perquè no van… Només van anar a remenar dos o tres despatxos. Per cert, al despatx del secretari general no van ni entrar-hi. Per tant, És raro, eh? Que al despatx del secretari general, que és el despatx on hi ha d’haver més informació, i que no hi posin ni els peus. Però Bueno. Van entrar. Lo que si li asseguro que no vaig tirar la paret a terra. Sembla ser que hi ha una informació que ho diu. Doncs no, no vaig ser jo. I lo que van fer es remenar, buscar, i evidentment, es van emportar documentació. I sempre documentació lligada amb el Cas Soule”.

TALAVERA, UNA ANÈCDOTA

Finalment: va reaparèixer a la citació judicial, via videotrucada, l’excandidat ‘missing’, Alejandro Talavera. Després d’assegurar que fa “5 o 6 anys” que no parla amb Soteras, va fer tot un curs de mala memòria.

Segons l’expresident del Cornellà, actualment a l’‘atur’ esportiu, va mantenir tres reunions (una a casa seva) amb l’exsecretari Camacho durant el procés electoral encara que més per l’interès de l’empleat que pel seu. Encara més, la informació privilegiada que li ‘regalava’ Camacho ni la va mirar encara que li pogués interessar per a la seva campanya. Tampoc va dir (ni se li va preguntar) per les seves reunions amb el director Calle i se’n va sortir, com va poder, quan li van recordar que en els comicis del 2023 va ser ‘inelegible’ ja que li van deixar una desena de companys (futurs directius) per deslleial. Una pura anècdota.

The post Soteras-Camacho i la fermesa de la jutgessa appeared first on FutbolCatalunya.com.

A les 9 del matí s’ha posat a funcionar el nou Nàstic de Tarragona 2026-2027 a les ordres del seu tècnic Xisco Campos. Amb un total de 29 jugadors, mancant les seves dues últimes incorporacions, la calor no ha estat problema per a desenvolupar una primera i intensa sessió de treball en les instal·lacions del Nou Estadi.

Aquest dijous se sumaran al grup les seves dues últimes cares noves, concretament, l’exeuropeísta Babanzila Meshak i l’exgallec (Lugo), Borja Sánchez. Mentre el primer es compromet fins al 2029, el segon el fa fins al 30 de juny del 2027 amb una més opcional.

UN NÀSTIC MOLT RENOVAT

I, encara que l’objectiu és el mateix de sempre (pujar de categoria), el grup queda confeccionat a través d’una selecta desena de jugadors de l’etapa anterior més un total de 18 fitxatges. L’arribada de Tomeu Nadal a la direcció esportiva i Xisco Campos a la banqueta grana ha fet un volt absoluta a la confecció de la plantilla si bé encara faltaran alguns ajustos més, especialment, en el capítol de baixes.

10 AMISTOSOS, ARA COM ARA

Segons el programa que ha facilitat el club tarragoní, els granes tindran un calendari de 10 partits amistosos com a preparació i, si ho desitgen, AQUÍ poden consultar la programació de cara a l’inici de temporada el pròxim 30 d’agost al Nou Estadi enfront del Reial Saragossa.

PLANTILLA
MERCAT NÀSTIC 26-27

Porters
Gaizka Ayesa, Nahuel Pérez* i Gerard Curto*.

Defenses
Enric Pujol, Guillem Barrés, Oriol Subirats, Manel Royo, José María Amo, Nico Van Rijn, Joseda Menargues i Eric Mora*.

Migcampistes
Marc Montalvo, Aitor Gelardo, Eugeni Valderrama, Toni Gabarri, Shinnosuke Katshushima, Manuel Pavón*, Alex Beamuz* i Pol Cid*.

Davanters
Pau Martínez, Carlos Segura, Diego Gómez, Pere Marco, Joan Prohens, Alex Almansa, Darío Ramírez, Pau Cifuentes*, Nico Aguzzi* i Mor Diarra*.

Els futbolistes David Alba, Mángel Prendes, Cedric Omoigui i Sergio Santos disposen d’un permís especial de quinze dies per absentar-se de la dinàmica esportiva del primer equip.

*Jugadors (9) del filial/juvenil que iniciaran la pretemporada amb el primer equip.

The post El Nàstic 2026-2027 ja està en marxa appeared first on FutbolCatalunya.com.

La temporada 2026-2027 ja és una realitat amb l’aparició d’Europa (1a Federació), Espanyol B i Olot (2a) encara que ha estat un dilluns reservat, especialment, a proves físiques i mèdiques. El Nàstic de Xisco Campos ho farà el dimecres 15 al Nou Estadi Costa Daurada.

La majoria d’equips esperen a la setmana del dilluns 20 per a arrencar. Són els casos de Sant Andreu, Barcelona At. Girona B, Manresa i Reus FC Reddis. L’últim serà el Terrassa d’Oriol Alsina per a la setmana del 27.

EUROPA, ESPANYOL B I OLOT, ELS PRIMERS

Com a mesura prèvia, els clubs han hagut d’actualitzar les peticions de la RFEF: pressupost mínim (50.000€/1.500.000€), de 6 a 18 fitxes professionals i salari mínim de 35.000€ anuals per a futbolistes majors de 23 anys.

La competició oficial donarà inici aquest pròxim 30 d’agost, és a dir, encara queda més d’un mes de MERCAT per a fitxatges.

Ara com ara, Europa, Espanyol i Olot han hagut de suar de valent en el seu primer dia de treball. Els graciens, amb el dubte gairebé resolt del tècnic (adeu a Aday Benítez i benvinguda al mestre Josep María Gené), també hauran de decidir el seu camp de joc.

Mentrestant, en aquesta primera sessió han aparegut 3 futbolistes del curs passat més 6 fitxatges i els reforços del filial. AQUÍ poden repassar el detall dels moviments escapulats amb ja 8 baixes. D’altra banda, de cara als partits previstos per a aquestes dates només apareix el xoc davant el Barcelona a la Ciutat Esportiva el divendres 24.

OLOT-ESPANYOL, DISSABTE 18

Per part seva, els garrotxins han començat la seva pretemporada amb 10 fitxatges i ja amb l’atenció posada en el seu primer partit de preparació per a dissabte 18 davant el RCD Espanyol.
L’última incorporació ha estat el barceloní David Escoda, lateral esquerre cedit per part del Girona.
Segons les primeres paraules del tècnic Roger Vidal ara “l’objectiu és físic i fer grup”. El partit Olot-Girona (22, dimecres) és el primer i únic xoc previst per a juliol.

SERGIO GARCÍA, PROTAGONISTA

Pel que respecta al filial del RCD Espanyol, la Clínica Corachán ha estat el camp de treball per a comprovar l’estat de la plantilla. Els pericos, ara com ara, han recuperat 6 peces del exfilial Vilassar Mar, 4 del juvenil i Hugo Pérez (Nàstic).

L’arribada de Sergio García a la banqueta sumarà també el retorn de Pablo Rotchen des de la Damm. A partir del dimecres, els blanc-i-blaus ja trepitjaran el terreny de joc. El dissabte 25 tindrà lloc el primer AMISTÓS de la temporada al Miramar enfront de l’Escala.

The post Europa, Espanyol B i Olot comencen els primers appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb gairebé 15 anys com a president del CF Badalona, Miguel Ángel Sánchez segueix sense oblidar el passat curs quan el primer equip es va quedar a la riba d’un ascens. Per tercera vegada consecutiva, els badalonins van perdre la baralla per pujar de categoria i ningú eludeix responsabilitats.

I no ho fa Sánchez ja que no evita respostes incòmodes sinó que admet errors com la destitució del tècnic Pedro Dólera. De res val pensar en una altra solució, ja que el temps ja ha passat i ara el present està en mans de la plantilla de Genís Sampietro.

PARLA EL PRESIDENT DEL CF BADALONA

Han assumit ja la impossibilitat de comprar una plaça per a 2a Federació?

Sí. Des del CF Badalona hem intentat fins a l’últim moment aconseguir una plaça a Segona Federació mitjançant el procediment establert per a la cobertura de vacants, assumint el pagament del deute generat per altres clubs. Érem conscients que era un procés molt complicat, a causa de l’interès i la participació d’entitats com el Reial Madrid Castella, el Castelló, el Lleida i el Cornellà, entre altres clubs que també aspiraven a obtenir la plaça.

Tot i la dificultat i les escasses possibilitats, considerem que era la nostra obligació intentar-ho. Per aquest motiu, el CF Badalona va arribar a dipositar l’import corresponent al compte de la Federació, Finalment, no ha estat possible, però el club ha demostrat una vegada més la seva voluntat d’aprofitar totes les oportunitats disponibles per competir a la categoria que, per història, ciutat i estructura professional, entenem que mereix. Seguirem treballant amb la mateixa determinació per assolir els nostres objectius esportius i tornar al CF Badalona al lloc que li correspon.

No acaba una temporada i ja comença una altra.

Sí, comencem una nova temporada amb l’exigència de sempre i amb la il·lusió renovada. És veritat que encara tenim molt present l’ocorregut el curs passat, perquè vam estar prop de l’objectiu, però també hem de valorar que l’equip va tornar a competir per pujar fins al final.

Encara no s’ha oblidat el KO de la promoció d’ascens?

Ha estat un cop dur, evidentment. Quan arribes a una promoció d’ascens i no aconsegueixes l’objectiu, sempre queda aquesta sensació d’oportunitat perduda. Però també cal analitzar-ho amb perspectiva: el Badalona ha disputat tres play-offs consecutius, i això significa que l’equip és competitiu, que el club és a prop i que s’estan fent moltes coses bé.

“TRES PLAY-OFFS CONSECUTIUS CONFIRMEN QUE EL PROJECTE TÉ UNA BASE SÒLIDA”

Insisttim: tres play-offs consecutius!

Exacte, i això no és casualitat. Tres play-offs consecutius demostren regularitat, ambició i capacitat per a estar a dalt. Evidentment, a Badalona no ens conformem amb participar en la promoció; volem pujar. Però estar tres anys continuats barallant per l’ascens també confirma que el projecte té una base sòlida. El play-off és una competició molt exigent, amb molta pressió i amb eliminatòries molt igualades. L’èxit final només l’aconsegueix un, però per a arribar aquí cal fer moltes coses bé durant tota la temporada.

Quin ha estat el major error comès per aquesta junta directiva?

Possiblement, no reforçar l’equip de la manera que necessitàvem en el mercat d’hivern. Ja teníem alguns símptomes i el cos tècnic ens demanava algun reforç amb més jerarquia, especialment en posicions concretes. No era senzill trobar jugadors diferencials en aquest moment, però potser aquí ens va faltar fer un pas més. En qualsevol cas, quan un equip competeix per l’ascens fins al final, els errors s’analitzen des de la màxima exigència. I això també és positiu, perquè significa que el club s’exigeix estar a dalt.

“DÓLERA ÉS DELS MILLORS TÈCNICS I AMB NIVELL PER A CATEGORIES SUPERIORS”

Destituir un entrenador mancant quatre jornades, havent estat sempre en zona de play-off i moltes setmanes com a líder, no va ser una ‘ficada de pota’ important?

Va ser una decisió molt complicada i presa en un context de molta tensió competitiva. L’equip no estava transmetent les sensacions que necessitàvem en el tram decisiu i es va buscar una reacció.

La pregunta és si no va ser una ‘ficada de pota’?

Pot haver estat una ficada de pota, sí. Vist amb perspectiva, segurament es poden valorar altres alternatives. Pedro Dólera és un gran entrenador, un dels millors de la categoria i fins i tot amb nivell per a categories superiors. Sap perfectament què necessita un equip per a competir per un ascens. Però en aquell moment l’equip arrossegava una dinàmica complicada i vam entendre que calia provocar un canvi. Les decisions esportives sempre es prenen pensant en el millor per al club, encara que després el temps pugui demostrar que potser no van ser les més encertades.

“FER FORA DÓLERA POT HAVER ESTAT UNA ‘FICADA DE POTA’”

No hauria estat més fàcil apartar a tres jugadors que no estaven entrant en la dinàmica?

És una possibilitat. A ‘misses diteS’ sempre apareixen alternatives que potser podrien haver-se valorat. Però en el futbol les decisions es prenen amb la informació, la pressió i el context del moment. L’important és aprendre de tot l’ocorregut. El club ha competit tres anys seguits per pujar i ara hem de convertir aquesta experiència acumulada en fortalesa per a fer el pas definitiu.

Com afronta el club tenir un dels pressupostos més alts de Tercera aquesta nova temporada?

Ho afrontem amb naturalitat i responsabilitat. El Badalona és un club important, representa a una ciutat important i ha de tenir ambició. Es parla molt del nostre pressupost, però hi ha altres clubs com Cornellà, L’Hospitalet, Manresa i algun més que també tenen projectes molt forts.
No ens amaguem. Volem barallar per l’ascens directe. Venim de competir tres play-offs consecutius i això ens obliga a continuar creixent. L’exigència és alta, però també ho és la il·lusió.

“INTENTAREM LLUITAR PER L’ASCENS DIRECTE”

Sap que tornen a començar amb l’obligació pràcticament absoluta de pujar directament?

Sabem que el Badalona sempre genera expectativa. Qualsevol jugador que ve aquí ha d’entendre que aquest escut exigeix competir al màxim. Però no hem de viure aquesta pressió com una angoixa, sinó com una motivació.

Després de tres play-offs consecutius, el missatge ha de ser positiu: som a prop, som competitius i hem de transformar aquesta continuïtat en l’ascens que tots volem.

El Cornellà té darrere a Messi, L’Hospitalet a Jordi Alba… i vostès?

Nosaltres també tenim darrere un grup inversor potent, compromès i amb voluntat de fer créixer el club. S’estan fent les coses amb serietat, professionalitzant àrees i empenyent perquè el projecte tingui recorregut. L’objectiu és que tot el club avanci: primer equip, futbol base, estructura, gestió i relació amb la ciutat.

“DARRERE TENIM UN GRUP INVERSOR POTENT”

Però aquest grup també ha estat responsable de decisions com la destitució de l’entrenador mancant quatre jornades i de no haver aconseguit l’ascens.

Tots tenim responsabilitat. La té el president, la direcció esportiva i també la propietat. En un club professionalitzat, les decisions esportives corresponen a la direcció esportiva, però tots formem part del projecte i tots hem d’assumir la nostra part. L’important és que existeix autocrítica, però també confiança. No hem aconseguit l’objectiu final, que era pujar, però el Badalona porta tres anys competint per fer-ho. Aquesta continuïtat ha de servir-nos per a millorar, no per a destruir el construït.

“GENÍS ÉS UN TÈCNIC TOP”

L’aposta per Genís Sampietro sembla un encert si es mira la seva trajectòria, però ara toca mirar el present i el futur immediat.

Genís ha demostrat que és un entrenador TOP dins de la categoria. Té un model de joc atractiu, una idea clara i una gran capacitat per a treballar amb jugadors joves i amb talent. A més, ve de fer una gran feina i coneix molt bé la Tercera Federació. La seva trajectòria amb equips formatius també parla molt bé d’ell. Va ser capaç de portar a un equip juvenil a una final four per davant de clubs com Barça, Madrid, Atlètic o Sevilla, i això demostra personalitat, mètode i coneixement.

“SAMPIETRO ESTÀ PREPARAT PER A LIDERAR AQUEST PROJECTE”

Això significa que haurà de treballar també amb molts juvenils?

No necessàriament. Genís té sensibilitat per a treballar amb joves, però el Badalona necessita una plantilla equilibrada. Necessitem jugadors amb energia, talent, experiència, lideratge i caràcter competitiu. La Tercera Federació és una categoria molt complicada. Hi ha camps difícils, rivals molt treballats i molta igualtat. Per això necessitem futbolistes amb personalitat, jugadors amb braçalet, que sàpiguen competir en tota mena d’escenaris.

“TERCERA ÉS UNA CATEGORIA COMPLICADA”

Genís pot estar tranquil que aquesta és una aposta seriosa per a la banqueta? És a dir, si arriben els nervis en la quarta jornada, no hi haurà un relleu precipitat?

L’aposta per Genís és seriosa. Creiem en ell i creiem en el projecte. També és cert que en el futbol els resultats manen, però volem donar-li estabilitat, confiança i temps perquè l’equip creixi.
Venim de tres play-offs consecutius i això ens dona una base competitiva important. Ara hem de construir des d’aquí, no començar de zero. Genís arriba per a donar continuïtat a aquesta ambició, però també per a aportar el seu segell, la seva idea i la seva manera d’entendre el joc. Confiem plenament en ell i estem convençuts que ens donarà molt.

“AQUESTA CIUTAT MEREIX ESTAR MÉS AMUNT”

Quinze anys en la presidència no són pocs. Per què segueix?

Perquè existeix un sentiment molt profund cap a la ciutat, cap a l’escut i cap a l’entitat. El Badalona forma part de la meva vida, i segueixo convençut que aquest club té molt recorregut per davant. Quan miro enrere, veig molts anys de treball, etapes difícils i també moments molt positius. Però, per sobre de tot, veig un club viu, competitiu, amb ambició i amb una massa social que mereix tornar a il·lusionar-se. Ara hem de fer aquest pas que ens falta. Haver disputat tres play-offs consecutius demostra que som a prop, que el camí és el correcte, però el nostre objectiu és culminar-lo. Aquesta ciutat i aquest club mereixen estar molt més a dalt.

“TENIM UN ALCALDE QUE CREU EN NOSALTRES”

Badalona mereix molt més, president!

Sens dubte. Badalona és una ciutat de més de 220.000 habitants, una de les ciutats més importants de Catalunya, i té potencial per a tenir al seu club en categories superiors. A més, l’ascens del Juvenil A a la màxima categoria del futbol nacional demostra que hi ha treball, talent i estructura. Tenim una base que ens permet mirar al futur amb optimisme. L’objectiu és que el primer equip també pugui estar on creiem que mereix estar.

No es podrà queixar del suport de l’Ajuntament. No tots els alcaldes tracten així al primer equip de la seva ciutat.

Clar que no. Tenim un alcalde que creu a la ciutat, en l’esport i en el futbol de Badalona. La inversió superior als quatre milions d’euros per a instal·lar gespa natural i modificació estructural en els dos camps és una mostra clara d’aquest compromís. Aquest suport és molt important per al club i per a tot el futbol de la ciutat. Quan les institucions, el club i l’afició caminen en la mateixa direcció, el projecte s’enforteix. Estem molt satisfets que es valori el treball de l’entitat. Ara ens correspon respondre amb serietat, compromís i resultats esportius.

“EL FUTBOL CATALÀ NECESSITA ESTABILITAT I TRANSPARÈNCIA”

Última pregunta: Soteras, encara president de la FCF, hauria de marxar-se ja?.

Crec que cal ser prudents i respectar els temps de la justícia. Si finalment la justícia determina que ha de marxar-se, evidentment haurà de fer-ho. No és positiu que una institució estigui constantment en els mitjans per assumptes judicials o per problemes interns. El futbol català necessita estabilitat, transparència i una imatge forta.

La pregunta era si s’havia d’anar-se ja o no.

Amb tantes causes obertes, si finalment acaben on sembla que poden acabar, haurà de marxar-se. L’important és que la Federació estigui per sobre de les persones i que el futbol català tingui una institució sòlida, respectada i centrada en ajudar als clubs.

The post “Tots som responsables al Badalona” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La resposta federativa és coneguda, però no per això menys discutible: el club que vulgui ocupar la plaça ha de satisfer una quantitat econòmica vinculada als deutes del club descendit.

El cas actual és especialment gràfic. CD Arenteiro i SD Tarazona havien militat a Primera Federació la temporada 2025/26 i, després de descendir esportivament a Segona Federació, han estat adscrits a Tercera Federació per causes econòmiques. Aquesta decisió genera dues vacants a Segona Federació, una al grup 1 i una altra al grup 2. 

La xifra fixada per la RFEF és contundent: 380.464,16 euros per plaça. No és una quantitat arbitrària, surt de sumar els deutes atribuïts a Arenteiro i Tarazona —393.573,51 euros en el cas del club gallec i 367.354,81 euros en el cas del club aragonès— i dividir el total entre les dues vacants. 

LA RFEF I EL DRET ESPORTIU COM A SEGON PLAT

La RFEF sostindrà que no es tracta d’una subhasta pura, perquè no guanya qui ofereix més, sinó qui té millor dret esportiu entre els clubs que paguen. Però aquesta és precisament la crítica principal: el dret esportiu queda condicionat al pagament previ. Primer s’ha de passar per caixa; després ja es mirarà qui tenia millor mèrit esportiu.

El Reglament de Competicions ho diu clarament: els equips que ostentin millor dret esportiu a ocupar aquestes vacants han de satisfer la quantitat econòmica que la RFEF fixi per circular, integrada per deutes davant la Comissió Mixta, tècnics, la mateixa RFEF i federacions autonòmiques. I la manca d’abonament íntegre dins termini impedeix optar a la cobertura de la vacant.

PRECEDENTS A CATALUNYA

Aquesta regulació ve de lluny. El futbol català ja ho ha viscut abans. El 2017, el Peralada va acabar accedint a Segona B després del descens administratiu del Gavà per impagaments, abonant els 133.000 euros fixats per la RFEF per cobrir deutes de Gavà i Boiro. 

Dos anys després, el cas Reus-Andorra va ser encara més sonat: la plaça del Reus a Segona B va arribar a tenir un preu inicial de 630.000 euros, posteriorment rebaixat a 452.022 euros, i finalment va acabar sent adjudicada al FC Andorra, després que l’Hospitalet renunciés a dipositar aquella quantitat i altres clubs com Intercity o Zamora també intentessin optar-hi.

I LES “NOVES” POLÍTIQUES DE CONTROL ECONÒMIC DE LA RFEF?

Per tant, el problema no és nou. Però sí que avui és menys justificable que mai. Si ja era criticable que un tercer club hagués d’assumir el deute d’un altre per poder fer valer el seu dret esportiu, encara ho és més ara, amb l’actual regulació de control econòmic de la RFEF.

Una normativa que, en teoria, hauria de servir per prevenir insolvències, garantir l’equilibri econòmic-financer dels clubs, protegir obligacions laborals i contractuals i preservar el fair play financer.

La mateixa RFEF disposa d’un òrgan específic per a aquesta funció: l’Òrgan de Supervisió Econòmica de Clubs (OSEC). Aquest òrgan pot analitzar dades econòmiques, requerir explicacions, ordenar auditories, mantenir reunions amb clubs en dificultat econòmica, aprovar plans de viabilitat i denunciar incompliments davant els òrgans competents.

La pregunta, per tant, és inevitable: si existeix tot aquest sistema de control econòmic, per què es continua arribant a situacions en què un club cau per impagaments i la solució consisteix a traslladar el cost a un altre club?. I encara més: per què aquest cost condiciona l’exercici del millor dret esportiu?

UN SISTEMA FALLIT

El sistema genera una contradicció difícil de defensar. D’una banda, la RFEF diu que vol evitar insolvències i garantir competicions netes. De l’altra, quan el mecanisme preventiu falla, converteix el deute del club infractor en el preu d’entrada per a un tercer. El club aspirant no ha signat aquells contractes, no ha generat aquelles nòmines impagades, no ha deixat cap forat a la Comissió Mixta i no ha provocat el descens administratiu. Però, si vol ocupar la vacant, ha d’assumir econòmicament les conseqüències.

La situació és especialment dura en el futbol modest. Immobilitzar centenars de milers d’euros en un termini curtíssim no és una decisió esportiva; és una operació financera. Les vacants que han generat l’Arenteiro i Tarazona, obliga als clubs interessats (a Catalunya: At. Lleida, Badalona i Cornellà) a comunicar la seva voluntat d’ocupar la plaça i efectuar l’ingrés dins els terminis fixats, i només després es verificava qui té millor dret esportiu entre els que han pagat.

És cert que les circulars preveuen fases successives si la plaça no s’adjudica: primer 380.464,16 euros, després 190.232,08 euros, després 95.116,04 euros i, només en quarta fase, una adjudicació sense cost basada exclusivament en el millor dret esportiu.  Però això no corregeix el problema; l’evidencia. El mèrit esportiu pur només apareix quan abans han fracassat totes les fases econòmiques.

LA TEMPORADA PASSADA VA SER EL LLEIDA

Catalunya també va patir aquesta lògica la temporada passada amb el cas Lleida. La plaça vacant per descens administratiu tenia un cost de 288.920,94 euros. El Cornellà apareixia com el club amb prioritat esportiva, seguit de Peña Deportiva, Alzira, Mallorca B i Badalona Futur.

I, si tots ells renunciaven, entraven en escena equips del play-off català de Tercera Federació com Atlètic Lleida, Peralada i Badalona. Finalment, el club lleidatà va acabar ocupant la plaça del seu veí després d’abonar la quantitat exigida. Ara, amb la vacant generada pel Tarazona al grup 2, el focus català torna a ser evident.

I QUÈ PASSARÀ EN EL FUTUR?

El debat no és si cal protegir futbolistes, entrenadors i creditors ja que és evident que cal fer-ho. El debat és si aquesta protecció pot descansar sobre un club que no ha generat el deute. Per això existeixen els avals, els fons de garantia, les auditories, els controls previs, els plans d’ajust, les sancions i la responsabilitat dels gestors. Si tot aquest sistema no evita el problema, la solució no pot ser convertir una plaça esportiva en una factura traspassable.

La RFEF hauria de revisar aquesta regulació. No té sentit proclamar el fair play financer i, alhora, fer que l’accés a una plaça vacant depengui de la capacitat de pagar deutes aliens. El millor dret esportiu hauria de ser el punt de partida, no el premi final després de superar un peatge.

Perquè quan el mèrit esportiu només opera després del justificant bancari, la competició deixa de decidir-se del tot al camp. I el futbol modest, que ja viu prou tensionat econòmicament, no necessita més subhastes encobertes. Necessita regles clares, controls eficaços i una RFEF que assumeixi les conseqüències dels seus propis mecanismes de supervisió.

The post Places vacants RFEF o peatge federatiu? appeared first on FutbolCatalunya.com.

El CE Europa obre una consulta als socis i sòcies per decidir el futur immediat del club

www.ceeuropa.cat

NOTA DE CLUB

The post El soci decidirà el futur del CE Europa appeared first on FutbolCatalunya.com.

El modest FC Pirinaica, equip de Primera Catalana que va lluitar amb Federació, TCE i Antifrau ja que la temporada 25-26 va merèixer l’ascens a la Lliga Elit, va ser l’única veu contrària a la FCF a l’Assemblea de Sant Cugat.

A Manuel Artero, president, no li va fer falta obrir la boca sinó que simplement va aixecar la mà per a expressar la seva opinió negativa a tot el que la directiva federativa va plantejar. Bé, a tot, menys a la ratificació d’acords del futbol sala perquè es va abstenir. Els seus arguments mereixen una bona lectura.

“ASSEMBLEA HISTÒRICA? NO VEIG LA RAÓ”

Artero va deixar el seu taxi -mitjà de vida habitual- per a acudir a Sant Cugat. Ho ha fet sempre des que és president -ha estat també jugador, ajudant entrenador, tresorer, vicepresident- per això quan sent això d‘‘Assemblea històrica’ pregunta, ja que “no vaig notar diferències respecte a unes altres. El que hauria de plantejar-se la Federació és per què van triar una sala sense aforament per a l’anterior”.

Els 800 euros que haurà de cobrar per la seva assistència a l’Assemblea no és una cosa que tingui en compte perquè “no ho sabia, la veritat. No recordo aquesta circular, a veure si és veritat i ho cobrem”.

Els números per la presència dels clubs en el Teatre-Auditori Emma Vilarasau de Sant Cugat del Vallès es traduiran en més de 400.000 euros de despesa que, per descomptat, ja han pagat amb les seves multes els propis afectats. “Ells han de recordar que es deuen als clubs perquè sembla que se n’obliden. En la vida tot torna, tot és circular i l’FCF és un exemple per als catalans del que significava una colònia tèxtil. Nosaltres treballem i paguem i així funciona”.

“NO ERA VICEPRESIDENT SOTERAS QUAN EL CAS SOULE?”

El que tampoc va agradar molt a Artero és que “si algú fa un exercici de transparència, com el que van simular dilluns, cal donar també els números del director general, del secretari i del president. Van tenir molt poca ètica quan van nomenar a Oriol Camacho”.

És més, encara que admet que se li escapa el cas ‘Soule’, sí que es pregunta “per què no van dir que el vicepresident primer, quan el cas Soule, era Soteras?. Per què nomenen a tothom menys a Soteras?. És incomprensible”.

PREMI JOC NET: “ARA SÍ, ARA, NO”

El president de la ‘Piri’ “no vull dir que tot ho facin malament, però que la majoria de les coses, sí. Gràcies a les nostres quotes es manté tot això i això no ho volen veure”.

I, per a qualsevol que pensi que és un ‘ressentit’ pel seu contenciós actual amb l’FCF “li diré el mateix que li vaig dir al secretari Garrido. És curiós que sempre s’equivoquin amb nosaltres. Ens van dir que havíem aconseguit el premi de ‘Joc Net’ i, després, van tornar a comptar i s’havien equivocat. Tothom es pot equivocar, això és el que em va dir”.

The post “Una Assemblea històrica de la FCF? No vaig notar diferències” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Durant els darrers anys, la FCF ha viscut instal·lada en una successió de causes judicials, querelles, denúncies, conciliacions, procediments laborals, contenciosos administratius, investigacions penals, detectius, acomiadaments, indemnitzacions i conflictes derivats de la seva pròpia gestió institucional.

Una Federació que hauria d’estar centrada en els clubs, les competicions, els àrbitres, les llicències i el futbol de base ha acabat convertida en una maquinària jurídica permanent.

FCF: DUES ELECCIONS I DUES CAUSES PENALS

Les eleccions de 2022, celebrades en un clima de màxima tensió, van acabar als jutjats per les irregularitats vinculades al procés electoral. La causa de Tortosa afecta el procés de 2022 i investiga presumptes falsedats relacionades amb documentació electoral i vots vinculats a clubs de les Terres de l’Ebre. El jutjat ha tancat la instrucció i les acusacions demanen pel directiu de Soteras, Miguel Ángel Esquerré, més d’onze anys i mig de presó per fins a quatre delictes diferents de falsificació documental.

La repetició electoral de 2023 tampoc va tancar la crisi. Al contrari: la causa de Sabadell investiga presumptes falsedats documentals i administració deslleial relacionades amb aquell nou procés electoral.

En aquesta causa hi consten investigats Joan Soteras, membres de la seva Junta Directiva com Víctor Güell i professionals de la Federació com José Calle, Alberto Prieto, Álvaro ontoliu, Alejandro Guerrero o Sergi Garrido. En breu es dictarà Auto de transformació i també coneixerem les peticions de pena, que seguiran el mateix camí que les d’Esquerré, a les que caldrà sumar una administració deslleial molt qualificada de més de 250.000 euros, amb penes de quatre a vuit anys de presó només per aquest delicte. Tot presumptament, és clar…

Juanjo Isern actua d’acusació particular (malgrat l’han pretès expulsar des de la FCF) en els dos casos i Miguel Galán com acusació popular a Sabadell.

LA FEDERACIÓ DE LES QUERELLES INSTRUMENTALS

Durant el mandat de Joan Soteras, la FCF s’ha dedicat a litigar contra exdirectius, periodistes, opositors, extreballadors i veus crítiques. La llista és llarga: Manel Duran (exdirectiu), Josep Vives (exdirectiu), José Domingo Valls (exadvocat), Oriol Camacho (exsecretari), Encarna García (periodista), Manuel Ayala (periodista), Javier Latorre (extreballador), Paquita Linares (exdirectiva), Juanjo Isern (exdirectiu i candidat), Miguel Galán (querellator), Òscar Benítez i molts altres noms han aparegut en aquestes querelles instrumentals que només busquen acovardir els qui aixequen la veu contra la presumpta corrupció federativa. Aquest humil periodista tampoc s’ha lliurat…

Quina federació esportiva normal necessita obrir tants fronts judicials contra persones que han format part del futbol català, que han treballat a la casa, que han exercit oposició o que simplement han informat sobre la gestió federativa?. Només aquells que han confós la defensa institucional amb la defensa personal.

DINERS FEDERATIUS PER DEFENSAR INTERESSOS PERSONALS

La qüestió més greu no és només que la FCF hagi impulsat querelles o conciliacions. La qüestió és qui les paga.

El jutjat de Sabadell investiga si determinades despeses processals personals foren assumides per la Federació. Però hi ha moltes accions personals interposades especialment per Joan Soteras o José M. Calle a títol nominal contra Juanjo Isern, Encarna García o Manel Duran. Aquestes, qui les paga? A jutjar per l’advocada que els defensa, la omnipresent Maria Barbancho, la resposta està clara.

L’exvicepresident econòmic, Miquel Sellarés, ja va advertir de la greu desviació en despeses legals de la FCF. Evidentment, es va corregir, invitant-lo a marxar.

L’ADVOCADA EXTERNA I UNA FACTURA ESTRUCTURAL

En aquest mapa judicial hi apareix de manera recurrent l’advocada María Barbancho Saborit, assessora jurídica externa de la Federació i personal de Soteras i Calle en una important quantitat d’assumptes.

La seva relació amb la FCF situa la seva prestació de serveis dins una ‘iguala’ jurídica àmplia que cobria assessorament civil, mercantil, penal, laboral, administratiu, protecció de dades, procediments judicials i compliance penal. La ‘iguala’ fixava 5.000 euros mensuals més impostos per assessorament jurídic i representació judicial, i 2.500 euros mensuals més impostos addicionals per compliance penal.

És a dir, 7.500 euros mensuals més impostos: 90.000 euros anuals abans d’IVA. Amb IVA, 108.900 euros anuals. Aquesta és la informació que consta al sumari de Sabadell, malgrat demana periòdicament que aquesta informació sigui expurgada i no es pugui conèixer (igual que altres correus del director general que la incomoden).

I això sense comptar determinats procediments, despeses de procuradors, actuacions complementàries, informes, recursos o treballs extraordinaris que podien generar costos separats, que ascendeixen a més de 500.000 euros (només el 2025), segons la informació relativa als serveis professionals externs present a la documentació de l’Assemblea d’aquest 2026.

La judicialització de la FCF no és gratuïta pels clubs, té una estructura econòmica que paguen els clubs, per defensar-se quatre.

COMPLIANCE O ARMA DE GUERRA INTERNA?

Durant el mandat Soteras s’han obert investigacions internes sobre contractacions, factures, serveis jurídics, proveïdors i actuacions del passat. El patró és clar: el compliance servia per anar contra els enemics, contra antics responsables o contra persones ja fora de l’estructura, però no per fiscalitzar amb la mateixa intensitat les pràctiques internes del present.

Quan calia assenyalar el passat, hi havia informes, denúncies, conclusions, assemblees i relats de regeneració. Quan calia mirar cap a dins, cap a les decisions de la cúpula actual, el sistema es convertia en silenci, opacitat o protecció corporativa.

EL CAS SOULE: DE VÍCTIMA A PROBLEMA

La FCF va impulsar la seva personació com a actor civil, presentant-se com a perjudicada pels fets investigats entre 2011 i 2018. Es van gastar 30.000 euros en un informe absurd. L’Audiència Nacional els ha recordat que ha estat beneficiada amb més de 22 milions d’euros i la FCF ha acabat com a responsable civil. Una gran gestió. Com sempre, perden els clubs.

LA CARPETA LABORAL: ACOMIADAMENTS, ACORDS I TALONARI

La FCF de Soteras no només ha judicialitzat la política interna i la crítica externa. També ha acumulat una carpeta laboral molt pesada, amb acomiadaments, denúncies, acords transaccionals, reconeixements d’improcedència i indemnitzacions elevades.

Els noms són diversos: Raquel Elola, Albert Fernández, Javier Latorre, Sandra Mora, Antoni Vera, Francesc Forcada, Consuelo Portalés, Glòria Ribas, Marc Romaní, Xavier Pérez, Adrià Solís, Adrià Gabernet, Francisco Duran, Lluís Broto, Robert Farrà, Cristina Olivé i Oriol Camacho, entre d’altres.

Alguns casos han aparegut a la premsa vinculats a denúncies de maltractament laboral, conflictes interns i acomiadaments improcedents mentre que altres consten en acords judicials o actes de conciliació. El resultat és sempre el mateix ja que sempre tenim sortides traumàtiques i diners de la Federació per tancar conflictes.

Només amb algunes de les xifres identificades, el cost és escandalós. L’acomiadament de Lluís Broto (excomptable) es va tancar per 230.000 euros (més uns merescuts pals de golf). El d’Oriol Camacho, per 240.000 euros (sense pals de golf). La suma exacta dels dos és de 470.000 euros. Gairebé mig milió d’euros només en dues sortides.

Dues sortides més van representar uns altres 240.000 euros. En total, sense comptar costos d’advocats, procuradors, detectius privats (sí, s’han fet seguiments amb detectius…), la xifra en indemnitzacions supera de llarg el milió d’euros i això no és una anècdota laboral sinò que ès una política de recursos humans fallida i caríssima.

QUERELLES QUE CAUEN, CONFLICTES QUE QUEDEN

Moltes d’aquestes querelles i denúncies han acabat arxivades, inadmeses, desestimades o encallades. Aquest és un dels efectes més perversos de la política de querelles: encara que no prosperin, fan mal. Fan mal al periodista que ha d’anar al jutjat per haver publicat informacions incòmodes. Fan mal a l’exdirectiu que ha discrepat de la gestió. Fan mal a l’extreballador que reclama drets. Fan mal a l’opositor que fiscalitza. I fan mal a una institució que acaba projectant la imatge d’una Federació que respon a la crítica amb violència judicial.

EL PREU INSTITUCIONAL DEL MANDAT SOTERAS

El resultat és una Federació judicialitzada en tots els fronts: penal, civil, laboral, administratiu, disciplinari i contenciós.

Causes electorals a Tortosa i Sabadell més querelles contra exdirectius i opositors o procediments contra periodistes, i conflictes amb extreballadors amb litigis derivats del Cas Soule i expedients davant el TCE. O conciliacions prèvies a querelles, més factures de procuradors, a mñés d`’honoraris d’advocats, detectius, informes interns, recursos, arxius, inadmissions, apel·lacions i indemnitzacions laborals de sis xifres.

Tot això és normal?… doncs, una Federació esportiva no pot funcionar com si fos una part processal permanent. No pot convertir la discrepància en delicte, la crítica en querella, la informació periodística en objectiu judicial i els conflictes laborals en una successió de xecs per tancar incendis.

I encara menys pot fer-ho amb diners federatius sense una explicació clara, detallada i transparent a uns clubs que aquest dilluns tenen la paraula. Vigilin el que diuen, no els caigui una querella…

The post El que no t’explicaran a l’Assemblea sobre els jutjats de l’FCF (II) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segur que Lluís Fàbregas no pensava que li podria resultar tan complicat pujar al futbol professional d’on mai el Nàstic de Tarragona va haver de caure. Però la realitat és la que és i un altre any no sols no s’ha pujat sinó que s’ha sofert al límit per no perdre la categoria.

Fàbregas i el seu consell d’administració donen la cara, assumeixen un nou repte i s’explica davant els seus més de 9.000 socis i tots els seus aficionats.

Quan se’n va de vacances?

Ni he fet ni a curt termini faré. Quan arrencada tot, una setmana al setembre ens escaparem, però, entre el que suposa tancar una temporada i iniciar una altra, no podem.

FÀBREGAS ASUMEIX LA SEVA CULPA I RESPONSABILITAT

Dos anys com a president executiu convaliden a una persona que ho ha estat tot en aquest club?

Dos anys com a president executiu, sí. Vinc de 16 anys com a director general, vaig ser responsable de marca i fins i tot vaig arribar a jugar com a professional. Soc conscient que tot té un final, però ara continuo amb aquesta responsabilitat i continuo lliurat fent el que més m’agrada.

Després de finalitzar el curs, Fàbregas es reuneix amb si mateix i amb el seu equip i els explica als seus socis els errors que cal solucionar per a tornar a estar en el punt de sortida com l’entitat que és el Nàstic?

Vam fer una roda de premsa i el primer que vam fer va ser assumir la nostra culpa de la nefasta planificació esportiva perquè passem de dues temporades tocant el cel del play-off a jugar en els inferns del possible descens.

“ASSUMIM LA CULPA DE LA NEFASTA PLANIFICACIÓ ESPORTIVA”

Ja han passat 7 anys des que va sortir l’equip del futbol professional i encara se sent que cal redefinir el rumb esportiu del Nàstic. El destí no és sempre el mateix? L’ascens?

Està marcat que sempre sortim a barallar per l’ascens i així hem fet en les últimes temporades amb pressupostos importants per a estar en el futbol professional que és on li correspon al Nàstic. No obstant això, el futbol ens ha dit que no ha pogut ser, així que sempre hem assumit el diferencial dels pressupostos i no hem endeutat més a l’entitat.

Parli’ns de Fredrik Wester. Se’n va, es queda, què passa?

És un accionista més que posseeix una mica més del 40% de la SAE; ja va presentar la seva dimissió com a conseller.

“NO HEM ENDEUTAT MÉS L’ENTITAT”

Esportivament, per què el fracàs enguany?

Vam fer molts canvis forçats a última hora i el principal va ser prescindir del nostre director esportiu (Javi Sanz) que ens va endur a dues finals de play-off. Va ser un error greu. Es van signar jugadors de manera precipitada. La temporada en la qual tenim més socis (9.000), major assistència de públic a l’Estadi i un desfasament econòmic menor, no ens ha sortit a nivell esportiu.

Ara com ara: 10 jugadors continuen (Óscar Sanz i Marc Álvarez), 11 altes i 13 baixes. Destaquen el retorn a Tarragona de jugadors com Valderrama o Manel Royo. Pocs moviments queden, no?

Sí. Primer va ser elegir el director esportiu Tomeu Nadal, l’entrenador Xisco Campos i ara ja decideixen la plantilla. Cal buscar fora jugadors que no ens han donat el plus necessari aquest passat any. Som a les seves mans.

“EL PRINCIPAL ERROR VA SER PRESCINDIR DEL NOSTRE DIRECTOR ESPORTIU”

Ho deia perquè l’ascens de la Pobla de Mafumet també és un bon reforç?

Molt bo. Jugar a la Lliga Elit va ser un cop dur per a nosaltres i la veritat és que la bona feina els ha retornat a Tercera.

Econòmicament: quan s’ha perdut enguany en una categoria ruïnosa com continua sent la Primera Federació?

Havíem aprovar a la Junta general d’accionistes sobre els 600.000€ de resultat negatiu, inferiors als dos últims anys. Aquesta categoria, que té una mitjana superior als 40 milions d’euros per als seus 40 clubs, sense considerar filials, és una ruïna. Hi ha sous de futbolistes que cobren més que els professionals de la Lliga Hypermotion i això no situa en desavantatge respecte a uns altres. Encara hi ha moltes denúncies d’impagaments i es penalitza massa als qui complim amb totes les obligacions.

“L’ASCENS DE LA POBLA MAFUMET ÉS MOLT BO PER A TOTS”

Dies enrere, l’RFEF va fer ‘el paperot’ amb tots els clubs, es va parlar de possibles votacions irregulars, però la realitat és que Louzán és molta paraula i pocs fets…

No estic d’acord ja que Louzán ha canviat moltes coses, és una persona amb bones idees però no sempre es poden executar ràpidament. L’RFEF està al costat dels clubs i li donem tota la nostra confiança al president Louzán. Tenim la sort, al costat de la UE Olot, que des del 2024 som els representants del futbol català a l’Assemblea de Madrid. 34 clubs catalans ens van triar, al novembre més de 400 clubs van demanar una convocatòria extraordinària d’Assemblea… no parem de fer coses. Tots sabem el que passa en el dia a dia de la FCF i que hi ha unes eleccions en el 2027.

“LOUZÁN HA CANVIAT MOLTES COSES”

Anirà aquest dilluns 29 en l’Assemblea del futbol català?

No aniré però hi serà un representant nostre.

Si no va a Sant Cugat, imagini’s que té el micròfon i li pot explicar als clubs la realitat de Soteras i la seva junta?

Primer: cal escoltar els clubs i donar veu a la majoria. No es pot obviar una clara decepció i allunyament dels dirigents de la FCF respecte als clubs. Més del 35% del cens van signar un document per a demanar una Assemblea que ens allunyi dels jutjats, que l’FCF serveixi i no se serveixi dels clubs.

“AQUESTA FCF NO ENS REPRESENTA”

I, què més, Fàbregas?

Segon: quan sigui el moment de les eleccions volem un procés democràtic regulat i els clubs decidiran perquè aquesta Federació ha perdut molt de prestigi i no ens representen els seus actuals dirigents. I, finalment, (perdó), sempre que reivindiquem o, simplement, demanem alguna cosa, ho fem amb respecte i educació encara que, per desgràcia, no siguem corresposts d’igual manera. El to no ha de ser el de menyspreu, altivesa ni supèrbia.

The post “El primer que hem fet és assumir la nostra culpa” appeared first on FutbolCatalunya.com.

PRIMERA FEDERACIÓ GRUP 2 2026-2027
SEGONA FEDERACIÓ GRUP 2 2026-2027

Pròxim dimarts 30 de juny, sorteig del calendari de totes dues categories a l’RFEF.

The post Definits els grups de 1a i 2a Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.

L‘FCF arribarà a l’Assemblea General Ordinària del 29 de juny amb el relat preparat: solvència, superàvit, subvencions, ajuts als clubs i una gestió econòmica presumptament exemplar. Ho han anat escalfant els últims mesos des del web federatiu. El problema és que els comptes expliquen una altra cosa.

La Federació no és una empresa privada amb accionistes, és una entitat esportiva privada, d’utilitat pública i interès cívic i social, sense ànim de lucre. Això vol dir que els excedents han de revertir en la finalitat federativa: els clubs.

L’FCF: SENSE ÀNIM DE LUCRE MENYS REPARTIMENT

El 2025, l’FCF tanca amb 7,59 milions d’euros en efectiu i altres actius líquids. El 2024 en tenia 6,01 milions. El 2023, 3,88 milions. En dos exercicis, la caixa pràcticament s’ha duplicat.

Però, si hi ha tanta caixa, per què no es retorna més als clubs? Aquesta és la pregunta que no sortirà al PowerPoint.

La dada més incòmoda és la caiguda del resultat. El 2023, l’FCF va tancar amb un resultat positiu de 2,30 milions d’euros. El 2024 va baixar a 1,98 milions. El 2025 queda en 1,30 milions. En dos anys, el resultat cau més d’un milió d’euros. La caiguda és del 43,6%.

EL SUPERÀVIT CAU ENCARA QUE INGRESSEN MÉS

Això no és una trajectòria brillant. És un deteriorament progressiu del marge de gestió.

I encara és més greu perquè els ingressos no baixen. Al contrari. Els ingressos per activitats passen de 28,02 milions el 2023 a 30,14 milions el 2024 i a 31,01 milions el 2025. És a dir, l’FCF ingressa gairebé 3 milions més que fa dos exercicis, però obté més d’un milió menys de resultat.

La conclusió és clara: el problema no és que entrin pocs diners. El problema és que l’estructura se’ls menja.

MÉS QUOTES, MENYS RESULTAT

El relat oficial deia que no s’havien apujat quotes des de la temporada 2018-2019. Però el pressupost 2027 ja dibuixa una altra realitat.

El 2025, l’FCF liquida 7,74 milions d’euros en quotes de clubs i entitats. Per al 2027 ja en pressuposta 7,98 milions. És a dir, la pròpia documentació assembleària ja preveu més ingressos per quotes.

Durant anys, el fort creixement de llicències havia permès sostenir el relat. Més federats volia dir més ingressos sense necessitat formal d’apujar determinades quotes. El volum tapava la pressió econòmica real.

Però això s’ha acabat. La temporada 2024-2025 l’FCF presentava 233.532 llicències. La temporada 2025-2026 en presenta 230.102. Són 3.430 menys. Una caiguda de l’1,47%.

No és una catàstrofe, però sí un canvi de cicle. Fins ara, l’FCF podia créixer en ingressos perquè creixia en llicències. Si ara comença a perdre federats i, malgrat això, ja preveu més quotes el 2027, tot apunta que el 2028 pot ser encara pitjor: menys base sobre la qual recaptar i més necessitat de pressionar els clubs per sostenir la mateixa estructura.

LES SUBVENCIONS: EL TRUC DEL TITULAR GRAN

L’FCF diu que subvenciona molt, però cal separar titulars de realitat.

La campanya “Tots som un equip” s’ha presentat com un paquet de més d’1,5 milions d’euros per a clubs i federats. Però la pròpia informació federativa diu que, en futbol amateur masculí, els ajuts directes de l’FCF són 578.956,27 euros, mentre que 599.375 euros corresponen a bonificacions de la Mutualitat. En futbol amateur femení, els ajuts directes de l’FCF són 128.443,89 euros i les bonificacions de Mutualitat, 193.380 euros.

Per tant, dels més d’1,5 milions anunciats, els ajuts directes FCF als clubs, són aproximadament 707.400 euros. La resta són bonificacions de la Mutualitat.

Entre la temporada 2022/23 i la 2025/26, les quotes de la Mutualitat han pujat de manera generalitzada (més d’un 8,7% de mitjana): la territorial masculina passa de 92,74 € a 100,80 €, el juvenil i cadet de 85,69 € a 93,14 €, l’infantil de 62,42 € a 67,85 € i la resta del futbol base de 50,77 € a 55,18 €. És a dir, la Federació ven com a gran ajuda unes bonificacions de Mutualitat que realment paguen clubs i federats.

LES SANCIONS JA FINANCEN MÉS QUE ALGUNS AJUTS

El mateix passa amb les pilotes oficials. L’FCF presenta 1,27 milions d’euros en subvencions de pilotes. Però no és diner lliure perquè el club decideixi si necessita pagar arbitratges, desplaçaments, material, lloguer de camp o quotes. Són pilotes oficials vinculades a una obligació imposada per la pròpia Federació: disputar els partits amb la pilota oficial. Primer imposes l’obligació.

Després presentes el compliment de l’obligació com una ajuda. Això no és redistribució real, és un negoci molt lucratiu que caldria preguntar a qui beneficia. Als clubs segur que no.

INCREMENT D’UN 52% PER SANCIONS!

Hi ha una altra dada que retrata perfectament el model: les sancions econòmiques.

El 2025, l’FCF liquida 1.021.054,69 euros en sancions. Més d’un milió d’euros. I per al pressupost 2027 ja preveu 1.036.549,92 euros. Quan Soteras va accedir a la presidència (2018/2019), les sancions suposaven poc més de 680.000€. Ha incrementat aquesta partida més d’un 52%.

La comparació és demolidora: la campanya “Tots som un equip” anuncia més d’1,5 milions, però els ajuts directes FCF als clubs són uns 707.400 euros. En canvi, les sancions liquidades el 2025 superen el milió.

Dit d’una altra manera: la Federació cobra més per sancions del que retorna directament als clubs en una de les seves grans campanyes estrella.

LES DESPESES CORREN MÉS QUE ELS CLUBS

La despesa tampoc acompanya el relat. Les altres despeses d’explotació passen de 18,12 milions el 2023 a 20,22 milions el 2024 i a 22,06 milions el 2025. Són gairebé 4 milions més en dos exercicis.

Els serveis exteriors també creixen: 6,91 milions el 2023, 7,88 milions el 2024 i 8,61 milions el 2025. Per tant, quan l’FCF presumeix d’estalvis en proveïdors externs, els comptes recents diuen el contrari: la partida de serveis exteriors no baixa, puja.

I aquí apareix una altra dada que mereix explicació: els fons propis i les provisions.

Els fons propis de l’FCF ja pugen fins als 8,13 milions d’euros. Les provisions a llarg termini, que el 2023 eren zero, van passar a 431.358 euros el 2024 i el 2025 s’enfilen fins a 1.076.902 euros.

SOTERAS OBLIDA EL SEU PASSAT SERVIL

A l’assemblea diran que això és culpa d’un president que ja no hi és fa més de 8 anys (cas Soulé). El que no diran és com s’ha arribat fins aquí.

No diran que la FCF porta anys obsessionada a personar-se al Soule com si fos la gran perjudicada del cas, quan l’Audiència Nacional ja havia apuntat que els fets investigats podien haver suposat un afavoriment econòmic de la Federació Catalana de més de 22 milions d’euros. Sí, ho estan escoltant bé.

ELS CLUBS PODEN PAGAR 22 M.D’EUROS PER INSISTÈNCIA MALALTISSA

Recorden quan van dir en una Assemblea que la FCF havia resultat perjudicada i que volien comparèixer a l’Audiència Nacional com actors civils? Els van dir que NO i la seva insistència malaltissa ha provocat tot just el contrari: han aconseguit que la FCF sigui qualificada com a responsable civil i potser hagi de retornar aquests 22 milions d’euros.

han aconseguit que la FCF sigui qualificada com a responsable civil i potser hagi de retornar aquests 22 milions d’euros.

Les accions temeràries d’una junta directiva que majoritàriament prov

Les accions temeràries d’una junta directiva que majoritàriament prové de la època Soule. El mateix servil Soteras era el primer que anava a supervisar les obres de la seu de Sabadell, ha provocat que una entitat que estava al marge de la Soule (la FCF), ara estigui implicada com a responsable civil. Felicitats.

Per això no és acceptable vendre l’acumulació de fons propis i provisions com una simple mostra de bona gestió. Si és pel Soule, que ho diguin sencer: retenen recursos perquè la seva obsessió processal ha acabat generant una possible contingència per a la pròpia Federació.

S’estan posant la vena abans de la ferida, però la ferida, en bona part, l’han ajudat a obrir ells mateixos.

MENYS SUBVENCIÓ PREVISTA I MÉS PRESSIÓ PREVISTA

El pressupost 2027 també anticipa una dada rellevant: les subvencions administratives previstes baixen fins a 4,35 milions, quan el 2025 se n’han liquidat 5,47 milions. És una reducció prevista de més d’1,1 milions.

Si l’FCF preveu menys subvencions administratives, menys llicències i més quotes, la tendència és evident: el sistema haurà de suportar més pressió econòmica. I qui és el sistema? Els clubs. Sempre els clubs.

UN 65% MÉS DE DESPESA DE RETRIBUCIÓ A DIRECTIUS

En aquest context, sorprèn que Soteras presentés en la seva primera Assemblea a Tàrrega (2019) un pressupost de retribució de directius de 308.000€ i el pressupost d’enguany per 2027 presenti una despesa de 509.000€. Un 65,26% d’increment amb una reducció de 32 a 24 directius. Serà l’IPC…

I SOTERAS, A LA MUTUALITAT

La cirereta arriba amb el nomenament de Joan Soteras com a membre de la Junta Directiva de la Mutualitat de Futbolistes. L’FCF ho ha venut com una manera de reforçar la representació del futbol català en un organisme clau.

El que encara no ha explicat Soteras és si aquest nou càrrec comportarà retribució per a ell. Recordin, Soteras cobra 120.000€ nets (impostos a part) de la FCF per la seva dedicació completa a la FCF. Si ara té una dedicació remunerada a la Mutualitat, perquè no redueix la compensació que rep de la FCF si la seva dedicació serà inferior?

El corralet, com sempre, se’l reparteixen entre quatre. I la factura, com sempre, la paguen els clubs.

The post El que no t’explicaran a l’Assemblea sobre l’economia de l’FCF (I) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segona remuntada del CE Sabadell en aquesta promoció d’ascens a la Lliga Hypermotion després de golejar (4-0) al Zamora en el partit de tornada d’aquest segon encreuament. La festa en una Nova Creu Alta repleta (11.908 espectadors) s’ha convertit en realitat després d’una temporada excepcional on es va escapar l’ascens directe, però es va certificar en el play-off.

UN SABADELL AMB RUA

Tot va començar de meravella amb un golàs extraordinari de Javi López Pinto (18′) que, per descomptat, va condicionar tot el desenvolupament del xoc. Ni tan sols la lesió de Kaiser va trencar els plans locals.

En una segona meitat on el Zamora va aparèixer molt més, el desenllaç final del partit va ser espectacular.

Una rematada de Kike Márquez es va estavellar en el pal (77′) d’un meravellós Diego Fuoli i, quan ja s’acariciava la pròrroga, va arribar un final de pel·lícula. Gol de Eneko (89′), golàs de Quadri (95′) i matrícula d’honor per a Xavi Moreno (110′).

La invasió del terreny de joc va obligar a esperar una mica més perquè els arlequinats van poder cantar l’ascens, però es va aconseguir. I això és el més important. FELICITATS, CE SABADELL, nou equip de la Lliga Hypermotion 2026-2027.

ATENCIÓ per a aquest diumenge amb una rua per tota la ciutat per a festejar un ascens sensacional

The post Ascens a la Lliga Hypermotion del CE Sabadell appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dos anys i mig després, la UD Viladecans torna a la Lliga Elit sota la direcció d’un dels tècnics més experimentats del futbol català. Amb un passat totalment lligat al Santfeliuenc (16 cursos- 600 partits), a qui va pujar fins a Tercera divisió, el barceloní va assaborir un descans merescut, va tornar al Castelldefels i, ara, torna a pujar de categoria amb el ‘Vila’.

Andrés va arribar a Viladecans aquest 2025 per a fer-se càrrec d’un equip amb limitades forces. No obstant això, a poc a poc, ha posat el seu segell per a tancar en la segona eliminatòria un ascens a Lliga Elit meravellós. Així li ho va agrair la seva afició aquest passat diumenge.

Sumar 36 punts sobre 45 a casa seva i ser el segon menys golejat de la categoria (un més que el Singuerlín) ha obtingut premi. I amb González segur que buscaran més.

UN VILADECANS, DE CAMPIONAT

Quin diumenge 14 de juny!

Sí, va estar molt fanfarró aquest passat diumenge. No sé quanta gent hi havia, però no es podia entrar al camp; com a mínim hi havia unes 2.000 persones. No va ser el nostre millor partit, però passem encara que ells van marcar primer, empatem, van tornar a marcar, remuntem, i decidim en la pròrroga.

I enfront d’un Igualada, l’equip més golejador (69) de primera catalana.

El màxim golejador, sí, mentre que nosaltres hem estat el segon menys golejat de primera catalana.

“DIUMENGE PODIEN ESTAR 2.000 PERSONES AL CAMP!”

No dirà que un tècnic com vostè, amb la seva experiència, es va posar nerviós!

Bé, vaig veure la satisfacció del deure compliment. Enguany, quan em van cridar del ‘Vila’ no em van demanar l’ascens, ni de bon tros. Ningú m’ho va plantejar encara que, evidentment, tothom té ganes de pujar. Ni era una obligació ni era una exigència des del principi.

El seu últim ascens va ser amb el Santfeliuenc, no?

Si, amb el ‘Santfe’ (2013).

El cas estrany és que estigués un any i mig de ‘vacances’.

Fonamentalment, perquè em vaig voler apartar, ja que van ser 16 temporades allí (seguides), una darrere de l’altra i això cansa una mica. Després, després d’apartar-me una mica, descansar i desconnectar, ningú es recordava de mi. No em va cridar ningú fins que va arribar el Castelldefels.

“VAIG ESTAR 16 ANYS AL SANTFELIUENC”

És una cosa incomprensible: amb el seu historial s’haurien de multiplicar aquestes ofertes.

Jo no sé exactament explicar els motius o les raons encara que cadascun és com és. Jo crec que hi ha una cosa que és bastant important; no tinc aquesta capacitat de tenir molts contactes. Jo vaig a un camp de futbol a veure un partit, perquè vull estudiar el rival, a un jugador o al que sigui, em poso en el meu lloc i a veure el partit, Tom els meus apunts i ja està.

La veritat és que una mica ‘dessaborit’, home!…

És veritat, soc una mica, però a la meva edat és difícil canviar. és… encara que també tinc el meu punt de ‘gràcia’, eh.

Encara no es podrà enfrontar al seu amic Toni Carrillo ja que el Martinenc ha pujat a Tercera.

“M’ENFRONTARÉ ALS MEUS AMICS CAMILO I JUANJO”

Ho faré contra el meu amic Camilo, però no ho faré contra els meus amics Carrillo o Juanjo, és veritat.

Una curiositat: Andrés González no creu que la Primera catalana és un cementiri?

Jo crec que una mica… però la Lliga Elit és una categoria atractiva perquè tots els equips estan en un mocador. I els tres o quatre anys que té de vida cada any pràcticament ha passat el mateix.

“JA HE RENOVAT PER UN ANY”

Sí, però l’ideal no serien dos grups de Tercera?

La Lliga Elit fa que la Primera Catalana sigui una mica més feble i que no hi hagi major nivell de competitivitat. Potser, caldria buscar que la categoria més alta de Catalunya (Lliga Elit, Primera Catalana o com s’anomeni) tingui dos grups o la mateixa Tercera.

Imaginem que ja li hauran ofert la renovació per a diversos anys més?

Doncs no, bàsicament, per a diversos anys més, no, però bàsicament perquè ja fa un mes que es va ampliar

Bé, doncs, la temporada 2026-2027 haurà de lluitar per l’ascens a Tercera

L’any que ve lluitarem per a pujar a Tercera, per descomptat.

The post “Ha estat molt ‘xulo’ pujar amb el Viladecans” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El FC Barcelona (U8), el NFU de Rússia (U9), el W.I.G Naga de Laos (U10), el RDC Espanyol (U11) i el The A Academy del Regne Unit (U12) han estat els guanyadors de la 22a edició del torneig de futbol base MICFootball7, que s’ha disputat aquest cap de setmana en tres municipis de la Costa Daurada: Cambrils, Reus i Riudoms.

La competició ha comptat amb la participació de 136 equips de 18 països d’arreu del món, amb futbolistes catalans, d’altres punts de l’Estat i també procedents del Canadà, Estats-Units, Colòmbia, Regne Unit, Països Baixos, Bèlgica, Marroc, França, Lituània, Hongria, Bulgària, Rússia, Xina, Tailàndia, Corea del Sud, Laos i Japó. Més de 1.200 futbolistes alevins, benjamins i prebenjamins, repartits en cinc categories segons la seva edat, han estat els protagonistes de 330 partits. La cita ha reunit uns 3.000 espectadors durant els dos dies.

UN MICFOOTBALL7, DE CAMPIONAT

Per segon any consecutiu, la categoria U8 l’ha guanyat el FC Barcelona. Després de batre 1-0 a l’Atlético de Madrid a la semifinal, el Barça s’ha enfrontat al Valencia CF. El partit ha acabat amb empat a 0 al final del temps reglamentari. A la tanda de penals, els blaugranes han aconseguit la victòria 2-1. A la categoria U9, l’equip guanyador ha estat el NFU de Rússia. Els russos aconsegueixen el seu segon títol en la història del torneig després d’imposar-se per tres gols a zero, al Rayo Vallecano. La categoria U10 l’ha guanyat un altre equip internacional. Es tracta del W.I.G Naga, de Laos, que ha superat 2-1 al Valencia CF a la final.

En la categoria U11, la victòria ha estat pel RCD Espanyol, que s’ha imposat al Somapa 4 Sports tailandès. La final ha acabat amb empat a zero i s’ha decidit a la tanda de penal, on els catalans han batut als tailandesos 3-2. A la semifinal, l’Espanyol havia derrotat 4-1 a la Real Sociedad. Finalment, a la categoria U12, el The A Academy del Regne Unit ha guanyat 2-0 al Footballstars. Els britànics han fet ple de victòries, guanyant tots els partits que han jugat des de la fase de grups.

RÈCORD DE PAÏSOS PARTICIPANTS

Els guanyadors de les finals de consolació de cada categoria han estat el The A Academy a les categories U8 i U9, el Footballstars B a la U10, el Barça Academy Hungary a la categoria U11 i el Junior a la U12.

Maite Colomer, directora de MICSports, explica que “ha sigut un gran cap de setmana, amb rècord de països participants i un repte que hem sabut tirar endavant, tenint partits simultanis a 4 instal·lacions diferents. Els equips s’ho han passat bé i els jugadors han pogut tancar la temporada amb un torneig que recordaran sempre”.

El campionat ha comptat amb cobertura televisiva en alguns dels seus camps mitjançant la plataforma MICFootball TV. D’aquesta manera, més de 130 dels 330 partits que s’han disputat s’han pogut veure en directe per televisió.

The post Barça, Espanyol, NFU, Naga i The Academy, campions MICFootball7 appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’encert letal de la SD Compostela davant un gris CF Badalona va decidir el 3-0 final a l’anada de la 3a eliminatòria per l’ascens a la Segona Federació. Un altre partit lamentable per part dels escapulats, que no van arribar a disparar entre els tres pals de la porteria local, obliga a un nou miracle aquest pròxim diumenge.

Servirà la crida, una nova crida, de suport a l’afició?. Haurà de servir, ja que aquest equip ja ha demostrat ser capaç del pitjor… i del millor.

PITJOR INICI DEL BADALONA, IMPOSSIBLE

Ja sigui per les baixes, especialment la d’Azón sota la porteria visitant, o per la impressió de jugar en un estadi com el ‘Verónica Boquete’ de Compostela, la veritat és que el Badalona no es va assabentar de res al llarg de la primera mitja hora del partit.

I gràcies a la ‘Diosa Fortuna’ perquè van rebre només un gol, però podien haver estat quatre. L’únic, a més, va arribar producte d’un mal rebuig de Marco Martínez després d’internada per la banda dreta de Valín (3’).

Una altra rematada gallega al pal (Armental, 12’), una altra gran carrera de Samu (18’), que va sortir molt ajustat, i un tremend embolic del porter Víctor (Charly, 23’) se’n van anar al buit mentre els badalonins no reaccionaven.

De fet, la primera (i única) aparició la va protagonitzar Carlitos Guzmán (40’) amb un tret molt llunyà i sense perill. Els intents de superar per les seves bandes de Diawara i Joaco no van donar els seus fruits.

SEGONA PART CONTRADICTÒRIA

El segon període va ser realment contradictori, ja que els visitants van controlar (gairebé sempre) la pilota, però la definició va ser gallega. Van ser letals els locals perquè van aparèixer davant Víctor i només ho van fer per a marcar.

Un servei de banda, amb dos tocs inclosos dins de l’àrea, va finalitzar amb el 2-0, obra de Guisande (46′), a plaer. Aquest marcador va fer mal, per descomptat, però va ser l’inici d’una voluntat de canvi, ja que també van entrar Pinyol i Aso (63’) per Guzmán i Pime.

Un xut allunyat de Joaco (65’) va ser l’única resposta ofensiva encara que el Compostela no va tenir pietat. Una pilota solta a Charly, el va certificar el ‘9’ per a ‘regalar’ un túnel a Marco i afusellar a Víctor.

El 3-0 va donar entrada (a bona hora) de Robert Simón al camp encara que la sentència ja estava feta.

Ara només queda un altre miracle, una altra remuntada a Badalona. Segur que l’afició també juga com ho va fer davant el Cornellà.

The post Al Badalona li caldrà una altra remuntada històrica appeared first on FutbolCatalunya.com.

Derrota per la mínima del CE Sabadell davant el Zamora al camp de la Ruta de la Plata amb dues parts molt diferents. Mentre en la primera ni es va veure al conjunt arlequinat, en la segona va manar i no va passar dificultats encara que tampoc va disposar d’ocasions.

Un gol en el minut 3 va decidir aquest primer partit, segona eliminatòria, per una plaça en la Lliga Hypermotion 2026-2027.

DECISIVA NOVA CREU ALTA

La sortida dels vallesans al camp de la Ruta de la Plata va sorprendre, ja que els va poder la por escènica. Només s’havien consumit dos minuts i mig quan un greu error en la conducció de la pilota des de darrere va acabar amb un dels grans gols de la temporada.

Mario Losada (3’) es va aprofitar de la situació i va treure un xut molt col·locat a l’esquadra esquerra d’un sorprès Fuoli. Encara que el porter aragonès estava una mica avançat, res podia fer davant un xut encertadíssim per a alegria local.

Els locals d‘Oscar Cano van insistir amb la seva pressió aclaparadorament el que va dificultar les aparicions visitants. És més, mentre els castellà-lleonesos van inquietar fins a quatre ocasions, els catalans ni es van estrenar. Una única aparició de Joel Priego per la banda dreta així com un tret llunyà de López Pinto va mostrar l’escassa ambició visitant.

LESIONS I A L’ESPERA

La segona meitat va tenir clar color visitant, no obstant això, l’única ocasió arlequinada es va produir en el minut 91. Els diferents canvis per part del CE Sabadell van reafirmar l’aposta a Zamora: van entrar Ton Ripoll, Sergi Segura, Eneko i Godoy per Miguelete, Carlos García (lesionat), Escudero i Joel Priego (lesionat), respectivament.

L’ajust tècnic sabadellenc va propiciar que es jugués sense davanter centre sabedors que encara queda el partit de tornada. Encara més, les dues úniques aparicions van ser gràcies a un ‘regal’ del col·legiat (87’) -finalitzat sense història– i a una volea excepcional de Rubén Martínez (91’) després d’assistència de Fuoli que va sortir fora.

Res més, que no és poc. 1-0 a Zamora, però amb la tornada, una vegada més, a la Nova Creu Alta aquest pròxim divendres 19 (21 hores). Aquesta és la gran cita per al Centre d’Esports, aquest és el gran dia per a l’afició.

The post Una altra vegada decidirà la glòria la Nova Creu Alta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pocs futbolistes trobaran amb una trajectòria fidel des del principi fins als seus 28 anys actuals (va complir el passat dia 2 del present juny), però David Cura, el capità de la UE Sants, baixa del vaixell blanc-i-verd.

A molts ens costarà veure a aquest futbolista exemplar amb una altra samarreta que no sigui la santsenca encara que tot té un principi i un final. Aquest passat diumenge 9 ja el va anunciar i li ho explica a Futbolcatalunya.

PARLA DAVID CURA

Creia que aquest dia podia arribar?

Doncs no. Sí que em feia la idea que em quedava poc ja per a jugar, però la veritat és que no.
Però si només té 28 anys!. Sí, però ara tinc altres prioritats com la meva nena. Per això, el futbol ja no era el principal per a mi.

El seu pare era delegat també de la UE Sants? Segueix o també ho deixa?

No, el meu pare també s’acomiada del Sants. Han estat molts anys delegat i ara portava el femení.

En resum: es va una mica fart de tot?

No, fart, no, són molts anys i en alguns ha anat molt bé i en uns altres, no. Vaig començar des de l’etapa d’iniciació fins avui.

“HAN ESTAT MOLTS ANYS AL SANTS”

I per què no s’ha estat mai?

Perquè no ho sé, potser perquè estava bé aquí, em sentia com a casa meva, per comoditat, ho tinc tot a un minut de casa i perquè estava bé.

En quants camps ha arribat a jugar com a local?

A Magória, la Bàscula, Ibèria i Energia.

El Sants és l’exemple absolut que els polítics passen del futbol de barri, no?

En aquest cas pot ser que sigui així encara que crec que entrem en un tema que jo no… a mi se m’escapa molt aquest tema.

“HE JUGAT FINS A 4 CAMPS COM A LOCAL”

Hi ha qui pot pensar que també es va perquè cauen a Segona catalana?

No, també me’n podria haver anat quan baixem a tercera. Mai he mirat la categoria, sinó més el que em donava ser aquí.

Pot haver estat el principal motiu?

No. Són anys molt durs, cal fer molts canvis i cal treballar molt perquè el Sants torni a estar on es mereix.

Repassar el seu historial amb tota la seva vida lligat a la mateixa entitat és una cosa increïble
Més o menys, encara record de memòria cada any i el que he anat fent.

“HAVIA DE FER UN CANVI”

Se’n va amb nostàlgia o ja ha girat full?

Home, són molts anys, però ho he pensat i parlat amb la meva parella per a veure el que era millor per a nosaltres i tal.

Llavors, la raó per la qual es va David Cura de la UE Sants, quina és?

Doncs que calia fer un canvi. Hi havia moltes opcions fins i tot deixar de jugar, però he decidit per anar-me’n a un altre equip.

Quin record s’endú des de Sants?

Molt bons, bona afició, bons companys, que sempre m’han ajudat, i m’han ensenyat molt. A final, ens hem de quedar amb el bo.

“CONTINUARÉ JUGANT, PER DESCOMPTAT”

Ha rebut moltes trucades?

De molts companys, sí, que m’ho continuï passant bé o d’entrenadors que m’han dit que va ser un plaer entrenar-me.

I el seu pare que ha estat aquí al seu costat sempre?.

No hem parlat molt, però sempre m’ha donat suport.

I David, ara que vol…

Un lloc on estigui còmode, que m’agradi el projecte, no gaire més…. aquest còmode.

Veient el cas de la UE Sants… el futbol català es mor?

No sabria dir-te per què el Sabadell juga el play-off d’ascens com l’Europa, per exemple. Sí que és veritat que molts equips més humils no reben ajuda o que mereixen estar en una altra categoria.

The post David Cura s’acomiada de la seva eterna UE Sants appeared first on FutbolCatalunya.com.

“Per un projecte esportiu arrelat a la seva identitat i als seus valors de cara a la temporada 2026-2027”. Així resumeix el Nàstic de Tarragona l’arribada del seu nou tècnic, Francesc Xavier ‘Xisco’ Campos, el capità que va conduir als grana a l’últim ascens. Aquest dijous serà la seva presentació oficial.

Xisco Campos, que actualment formava part del staff tècnic del primer equip del Real Mallorca des de fa quatre anys (amb Jagoba Arrasate i Demichelis), va viure els dos anteriors en el filial insular del 2022 al 2024.

XISCO, BONS RECORDS

“Havia de fer el pas per un bé meu, quan estàs excessivament protegit no creixes”, va afirmar el nou entrenador tarragoní que arriba al club del Nou Estadi amb clars objectius. Ja no val citar la paraula ascens sinó, com a mínim, no sofrir fins a l’última jornada per a no perdre la categoria.

L’arribada del tècnic de Binissalem, exjugador grana durant sis temporades, coincideix també amb el fitxatge del nou director esportiu, Tomeu Nadal. Segons l’exporter i ara màxim responsable de l’equip tècnic des de la secretaria cal anar “amb humilitat, esforç, presa de decisions i tenir clar què vol ser el Nàstic”.

PARLEN LLUIS FÀBREGAS I XISCO CAMPOS

LLUIS FÁBREGAS: “la seva incorporació “reforça l’aposta per un projecte amb arrels del territori”

XISCO: “No podem prometre resultats, però sí que l’equip li ho deixarà tot. Independentment del resultat, la gent se sentirà identificada i honrada”

“Generarem uns hàbits d’excel·lència en treball i dedicació. Tots hem de remar en la mateixa direcció. “Hem de créixer des de la humilitat i des de la valentia”.

“Quan em vaig acomiadar ja vaig dir que no era un comiat perquè aquesta és com casa meva”.

“Era el moment. M’he vist moltes vegades aquí, però tot és un procés. Havia de créixer en molts aspectes”,

The post El Nàstic de Xisco,Tomeu i Fàbregas, al Nou Estadi appeared first on FutbolCatalunya.com.