Dissabte passat va haver-hi una gran festa a les instal·lacions del Municipal Gaudenci Sellés Roma de Quart. Els locals van aconseguir matemàticament el seu ascens a Primera Catalana. De la mà d’un clàssic de les banquetes com és Albert Batllosera, i mancant dues jornades per al final de la Fase regular, ja són campions.

Amb 63 punts aconseguits i amb el detall important de ser màxims realitzadors d’aquest I Grup (75) -fins i tot dels 6- , els gironins arriben a Primera després de 9 temporades consecutives en Segona.

NOMBRES DE CAMPIONS DEL QUART

Els números del conjunt dirigit per Batllosera són impressionants amb 28 partits disputats (19 victòries, 6 empats i 3 derrotes). És més, mentre que a casa han sumat 33 punts sobre 42, a domicili han obtingut 30 sobre 42,

Per descomptat que, encara que ha estat el resultat de la gran feina realitzada pel grup, cal destacar els gols de Gerard Pratsevall amb 23 anotats en 22 partits jugats. Sisè curs del davanter local i les seves millors xifres enfront de la meta rival.

LA MÀ MÀGICA DE BATLLOSERA

I, encara que ja és notícia coneguda, la mà del tècnic Albert Batllosera ha estat màgica. Va arribar la jornada 10a (22 de novembre), es va estrenar amb un 3-3 a Palafrugell i a partir d’aquí va començar la remuntada.

El seu llarg passat a Lloret, on va estar a punt d’aconseguir 200 partits en aquesta banqueta, li va facilitar la seva arribada a Quart i des d’aquí un nou ascens. Sí, perquè Albert ja coneix el que significa pujar de categoria. Ho va fer amb el Lloret en la 2022-2023 quan va aconseguir la Lliga Elit. Ara, el mestre Batllosera podrà tornar a intentar-lo.

El Quart és el primer equip de Segona Catalana que ja ha festejat el seu ascens; en la resta la baralla està assegurada en els 180 minuts finals de curs.

The post Batllosera condueix el Quart a Primera appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segon ascens en la quarta temporada per al tècnic del Singuerlín, Àngel Gálvez. Encara que és molt jove ja pot treure pit pel seu excel·lent historial al futbol base de la UE Sants -(“amb 15 ascensos en 13 temporades”)– i ara ja com a nou equip de la Lliga Elit 26-27.

Aquesta nit hi haurà sopar de l’equip i merescuda festa com avantsala de la presentació del futbol base aquest divendres festiu.

EL SINGUERLÍN A LA LLIGA ELIT

“Aquest és un lloc on des del primer dia m’han donat totes les eines que he demanat per a dur a terme el meu projecte des de zero. Som un club molt humil, amb un pressupost molt baix i que ens fixem en futbolistes que no són molt seguits per altres clubs”, comenta Gálvez. És més, “sabem que no ens podem equivocar a l’hora de fitxar”.

Aquest pla s’ha traduït en un nou ascens on “el treball ha estat constant. Des del primer dia (20 d’agost) vam mostrar la nostra ambició perquè volíem pujar. Era un repte molt difícil, però amb il·lusió, treball i sacrifici de tots hem aconseguit aquest somni”.

“EL TALENT DEL GRUP”

A tot això que enumera l’entrenador dels colomencs cal afegir més. “El talent de la plantilla i de tot el grup realitzant coses diferents a la resta, hem estat molt protagonistes amb pilota i amb un joc diferent”, diu.

Mancant tres jornades per al final, el Singuerlín suma 64 punts gràcies als 34 sobre 29 de casa i als 30 sobre 42 a domicili. I gràcies, també, a ser el tercer equip més golejador del Grup II (48) i el menys golejat (19). “Jugar com a locals ens va molt bé i fora ens ha sortit bé. L’afició em tracta molt bé, crec que m’ho he guanyat i ens superem cada dia”.

UN RECORD PER A LA UE SANTS

Per cert; no podíem parlar amb Ángel sense recordar el seu passat a la UE Sants i la seva actual realitat. El tècnic sabadellenc porta el seu passat molt interioritzat. “Tant de bo l’Ajuntament compleixi amb totes les promeses que sempre ha dit sobre Magòria i puguin tornar al barri i estar amb la seva gent. Sense entitat pròpia és impossible ser més ambiciós, que es posin les piles l’Ajuntament i el Districte de Sants. Tant de bo igual que han fet ara amb el Narcís Sala i el Nou Sardenya donessin un repàs al districte de Sants-Montjuïc. Ojalà puguin donar-los el que els correspon des de més de 15 anys”.

The post El festival de Can Zam és l’ascens del Singuerlín appeared first on FutbolCatalunya.com.

És perfectament legítim que en una categoria com la Primera Real Federación Española de Fútbol es vulgui garantir una determinada qualitat competitiva, audiovisual i d’instal·lacions. Ara bé, en una ciutat com Barcelona n’hi han limitacions urbanístiques evidents. I, a més, una enorme pressió d’ús sobre els equipaments esportius, l’obligació generalitzada de transformar camps municipals intensius en camps de gespa natural té conseqüències que van molt més enllà del primer equip.

La FIFA té regulades, des de fa més d’una dècada, les tipologies i qualitats de la gespa artificial i diferencia clarament segons els usos: el segell FIFA Quality Pro s’orienta al futbol professional, amb un ús típic de fins a 20 hores setmanals, mentre que el FIFA Quality s’adreça a instal·lacions municipals, recreatives i comunitàries amb usos habituals de 40/60 hores setmanals. És a dir, la FIFA reconeix que la gespa artificial té un encaix específic en contextos d’ús intensiu, precisament com els que suporten molts camps municipals de Ajuntament de Barcelona.

UNA DISCUSSIÓ EFICIENT I SEGURA

Tanmateix, la FIFA també adverteix que cal valorar el conjunt del sistema per optar per una qualitat o una altra: el manteniment, la durabilitat, el cicle de vida i l’impacte ambiental dels materials. I, des del punt de vista de la gestió, també importa una altra cosa: la capacitat real de la instal·lació per absorbir hores d’ús sense expulsar activitat esportiva de base.

L’estudi encarregat per la Diputació de Barcelona a Instituto de Biomecánica (IBV), conclou que un manteniment adequat dels camps de gespa artificial n’allarga la vida útil, en millora les condicions de joc i seguretat i redueix el cost anual mitjà de la instal·lació. És a dir, ben mantinguda, la gespa artificial no és només una solució intensiva; també pot ser una solució eficient i segura.

COMPETIR O SOSTENIR FUTBOL BASE? NO!

El Sant Andreu ha explicat oficialment que la substitució de la gespa del Narcís Sala només es podrà executar un cop resolta la reubicació del futbol base en altres espais. I en el cas de l’Europa, Diari ARA ja ha explicat que la sortida del Nou Sardenya ha obligat a reordenar activitat i buscar alternatives. Quan una norma pensada per a una categoria nacional acaba tensionant encara més la xarxa de camps municipals i desplaçant el futbol formatiu, la discussió deixa de ser només reglamentària i passa a ser també social, urbana i de política esportiva.

Els clubs no han d’escollir entre competir dignament o sostenir el seu futbol base. Defensar els clubs de barri i defensar un ús responsable, sostenible i intensiu de les instal·lacions esportives no és anar contra la qualitat. És entendre que la sostenibilitat esportiva també forma part del bon govern.

The post Això també és una discussió social, urbana i de política esportiva appeared first on FutbolCatalunya.com.

La pitjor notícia que podia donar-se al CF Lloret després del partit del passat 14 d’abril tenia com a protagonista al seu capità Fran Chamizo i l’ha confirmat el mateix protagonista aquest dimarts 28.

Segons ha comunicat el jugador blanenc aquest greu KO li deixarà en fora de joc fins a la pròxima temporada, per descomptat.

“Dissabte em van donar la pitjor notícia (en clau futbol) en 32 anys que tinc: trencament de lligament creuat i menisc intern. El mateix dissabte, el club, em va voler renovar per la temporada vinent. T’estimo moltíssim, Lloret”.

EL LLORET, MÉS QUE AGRAÏT

Per part seva, el club gironí es va moure ràpidament i va anunciar la seva renovació un any més. “Com a mostra de confiança, agraïment i respecte per tot el que representa”, han dit. Recordem que Fran va arribar la temporada 2028-2019 del Bescanó i sempre s’ha mantingut fidel als seus colors.

“Més enllà del cop esportiu”, afegeix la nota, “aquesta situació ens recorda el valor de les persones que lideren amb exemple dins i fora del camp”. Encara més: “En Fran ha estat, és i continuarà sent un referent per a tots nosaltres: pel seu compromís, la seva entrega i la seva manera d’entendre aquest escut”.

SEMPRE A DISPOSICIÓ

Fran es va lesionar el passat 17/4 a Torroella de Mongrí amb triomf visitant per 0-2. Va jugar els 90’ però després va arribar la pitjor de les notícies. I arriba desprès d’un curs 25-26 on ha jugat amb la totalitat de partits com indiscutible (26) per al seu tècnic Amós Gasca amb 2 targetes grogues i 3 gols. La pròxima temporada serà el primer reforç de luxe per a l’històric CF Lloret.

The post Exemplar CF Lloret amb el seu capità Chamizo appeared first on FutbolCatalunya.com.

No oblidaran fàcilment l’ascens a Segona Federació del CE Manresa sota la direcció de Sergi Trullàs. Havien de superar al CF Badalona, i ho van fer amb matrícula (4-1), i esperar que el filial de l’Europa superés la UE Cornellà (2-1), i així va ser.

Dues temporades després, els bagencs pugen de categoria i ho faran, mancant dues jornades per al final de la Fase regular, com a campions de grup.

El Manresa treu 6 punts (i millor gol-average) al Badalona i 7 al Cornellà. Aquest pròxim cap de setmana: Cornellà-Manresa i Badalona-L’Hospìtalet. I, l’última? L’Hospitalet-Cornellà i Vic-Badalona.

UN MANRESA DE CAMPIONAT

La primera part de la pel·lícula s’havia de guanyar a casa i El Congost no va fallar al seu equip. Els 2.187 espectadors de rècord van ajudar als de Trullàs que ja guanyaven en el minut per 2-0, gols de Matheus Texeira (9’) i Moha (19’).

El tècnic visitant Dólera va recórrer als canvis amb l’entrada de Bermu i Di Marco, però la resposta local va ser determinant amb el 3-0 d’Ayoub (46’). La festa manresana era total i Moha Ezzarfani va posar el seu segon particular (suma 9) per a deliri absolut dels presents.

El Badalona va començar a ressorgir, encara que era molt tard i el mal ja estava fet. El gol de l’honor de Toni Larrosa (85’) no va servir per a res.

L’EUROPA B PROVOCA L’ÈXTASIS

La segona part de la història va haver d’esperar fins a passades les 21.30 hores. Un triomf del filial dirigit per un sensacional Josep María Gené, dels millors equips aquesta segona volta, va superar a un Cornellà que tenia a la seva mà tot.

D’aquesta tasca es va encarregar el xaval Joel Cadenas en aconseguir superar als verds en dues ocasions (38’ i 70’). Aquest 2-0 no va frenar l’ímpetu visitant, ja que Gonzalo Pereira va sumar el 2-1 quan quedaven tres minuts per al final. No hi havia temps suficient i el Manresa va cridar títol de campió i ascens des del Congost.

Per dalt només queda conèixer l’ordre de classificació (segon, tercer i quart) i qui serà el cinquè (Vilanova o FE Grama).

The post Un meravellós Manresa ja és de 2a Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb 12 punts en joc no val la pena perdre molt de temps amb les matemàtiques, encara que els 5 de diferència, que poden ampliar-se a 8 si guanya el CF Singuerlin el partit ajornat enfront de l’APA Poble Sec, està gairebé tot dit.

Segur que més d’un recorrerà al tòpic i dels números, per descomptat, coses més rares s’han vist, però si aquesta situació es produeix només en quedarien 9 en joc i 8 de marge.

En resum: el líder de Can Zam espera aquest diumenge al Ripollet mentre l’Igualada va a Cardona, a un punt del descens directe. Segons els resultats finals, hi haurà festa.

UN SINGUERLIN ESPECTACULAR

Un Singuerlin, que ve de la temporada 2020-2021 de jugar a Tercera Catalana, pujar a Segona (2023) i a Primera (2025), ara mira ja la Lliga Elit. Els seus números són espectaculars: 31 punts sumats sobre 36 disputats a casa seva, enfront de 27 sobre 39 a domicili.

L’equip, dirigit per Ángel Gálvez, només ha deixat escapar 17 punts sobre els 45 totals (24%), és el tercer màxim realitzador (43) del Grup 2. Suma 5 menys que l’APA Poble Sec (7è) i 17 menys que l’Igualada (2n).

Per contra, els colomencs només han encaixat 17 gols, 3 menys que la G.Manresa (8è).

ÀNGEL GÁLVEZ JA SAP EL QUE ÉS PUJAR

Per cert: el tècnic Gálvez es va formar amb anterioritat a les banquetes del futbol formatiu de la UE Sants. Actualment, compleix el seu quart curs en l’equip blanc-i-verd i ja sap el que és pujar de categoria (2023-2024).

El CF Singuerlín està preparat per a tot encara que molt més per a un ascens molt merescut. Aquest diumenge, a casa, enfront del Ripollet, i dimecres, enfront de l’APA P.Sec, a La Satàlia, amb 1-1, al marcador provisional.

The post Ara li toca pujar a la Lliga Elit al CF Singuerlin appeared first on FutbolCatalunya.com.

Després de set temporades a la Primera Catalana, el CF Martorell ha aconseguit aquest passat dimecres el seu ascens desitjat a la Lliga Elit. Un nou triomf en el partit ajornat enfront del Sant Cugat, col·loca l’equip blanc-i-vermell com a líder intractable del Grup III mancant 4 partits per al final de la Fase regular.

La festa del conjunt dirigit per Edu Berrocal en el seu primer curs com a ‘mestre’ a la banqueta ha donat els seus fruits. Equip màxim golejador (52), menys golejat (21, al costat de Viladecans), amb els mateixos punts sumats al Torrent de Llops que a domicili (30/39), l’èxit s’ha aconseguit i només amb dues derrotes en tot el campionat.

Invictes des d’un llunyà 18 de gener, aquest grup del Baix Llobregat (2202) està fent història.

EDU BERROCAL I LA SEVA “BONA GENT”

Al capdavant del projecte, un mestre de Primària que estén els seus coneixements al món del futbol. Amb només tres hores de somni després d’aconseguir el desitjat ascens, ja que “ho celebrem, vam anar al nostre camp i sopem junts”. Ara toca assaborir l’èxit”.

“Clar que ha costat molt, més de tres anys picant a la porta. Sembla que la diferència (12 punts), amb 4 partits per disputar-se, sobre el segon, ha estat un camí fàcil, però hem hagut de ser molt constants i regulars”, comenta Edu.

Parlar de claus poden ser múltiples, però la fonamental “ha estat tenir un vestuari fantàstic de bona gent, de qualitat, amb grans jugadors, una identitat clara i hem demostrat que es pot ser campió en aquestes categories jugant bé al futbol”.

I ARA, SINGUERLÍN I ARGENTONA?

Berrocal, que va iniciar amb una plantilla “molt renovada, amb només 4/5 futbolistes”, va haver de recompondre el grup “i anar a més. Després d’aquesta reconstrucció, hem tret i tenim nombres de campions”.

I ara queden per resoldre’s els grups 1 i 2. Els favorits, per a Edu Berrocal, són “al Grup 2, el Singuerlín, té tots els números; si guanyen el partit pendent, el tenen fet. A l’I, crec que serà l’Argentona sobre el Lloret perquè fa molts anys que fan les coses bé”. Ara com ara, qui ho ha fet immillorable és el CF Martorell.

The post “Tenim un vestuari fantàstic amb bona gent” appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’ascens a Primera Federació de la UE Sant Andreu i la seva lògica reivindicació de jugar al Narcís Sala ha acabat d’obrir els ulls al CE Europa. Després d’una temporada dissenyada pel seu pitjor enemic, els escapulats s’han afartat de les seves ‘excursions’ i desitgen que el pròxim curs (tant de bo sigui en el futbol professional) sigui a casa seva, el Nou Sardenya.

No obstant això, perquè aquesta situació es doni, la directiva que presideix Hèctor Ibar haurà d’enfrontar-se a massa rivals. Clar que els gracienss compten amb una afició extraordinària que poden decidir moltes eleccions polítiques.

Després del silenci impresentable del president de la FCF, Soteras, la ignorància dels seus propis companys de categoria que desitgen gespa natural SÍ o SÍ, el CE Europa ha d’afegir a uns polítics locals que només volen sortir a la foto. Les pròximes hores seran claus.

NOTA INFORMATIVA CE EUROPA

En els darrers dies s’ha reobert el debat sobre la normativa que obliga els clubs de Primera Federació a disposar de gespa natural als seus estadis, fet que ha obligat el primer equip masculí del CE Europa a disputar enguany mitja temporada lluny del Nou Sardenya. Tot i que l’equip encara està immers en les darreres jornades de la competició, el Club ja treballa en la planificació de la propera temporada. I ho fa amb una idea clara: continuar a Can Dragó és inviable, i el desig i la ferma voluntat del CE Europa és tornar a casa.

Per aquest motiu, la Junta Directiva ja està treballant per complir el desig de tots els aficionats i aficionades escapulats: tornar a veure jugar el seu equip a casa, al Nou Sardenya.

El trasllat a Can Dragó no només ens perjudica a nivell esportiu, sinó també social i especialment econòmic. Can Dragó suposa un cost econòmic inassumible que posa en risc la viabilitat del Club Esportiu Europa i compromet el seu futur. Al gener no vam tenir cap altra opció que acceptar el trasllat a mitja temporada, però no podem continuar acceptant un model que ens expulsa del nostre territori i ens condemna a la inviabilitat econòmica.

NORMATIVA INJUSTA

Per aquest motiu, exposem de forma clara i rotunda la nostra postura: volem tornar a jugar a casa nostra la propera temporada, en condicions que garanteixin la continuïtat i la sostenibilitat del Club, ja que la situació actual és insostenible i necessitem una solució urgent i definitiva pel nostre present i futur. Estenem la mà a totes les parts implicades per explorar solucions que garanteixin la continuïtat i sostenibilitat del club, incloent la possibilitat d’un canvi de gespa al Nou Sardenya.

El Club ja està treballant per que aquest retorn a casa sigui una realitat i seguirem en aquesta línia.

Recordem també que la normativa que obliga a disposar de gespa natural és injusta, desproporcionada i perjudicial per a la sostenibilitat dels clubs. No respon a criteris esportius reals ni a la realitat econòmica de la categoria i, per aquest motiu, es troba impugnada als tribunals.

Defensarem el nostre Club, el nostre estadi i la nostra vila fins al final.

El Nou Sardenya és casa nostra, i l’Europa ha de tornar a casa.

Club Esportiu Europa

The post “Normativa injusta, desproporcionada i perjudicial” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb només 3 jornades per al final de la Fase regular, és normal que els nervis apareguin i s’encenguin les alarmes. No obstant això, val la pena recordar temps pretèrits i resultats que, a vegades, en el món del futbol es repeteixen. Un empat i dues derrotes consecutius han precipitat la confusió a Badalona.

Per contra, a Manresa són líders, en exclusiva, i amb tres punts d’avantatge, malgrat caure 2-0 a Nou Barris.

I aquest pròxim diumenge (12.30 h.), a El Congost, Manresa-Badalona, amb arbitratge de Josep Ollé Lladó (28 anys, comitè Tarragona), responsable del partit CE L’Hospitalet-Badalona (0-0) de la primera volta.

“DÓLERA ÉS UN GRAN GESTOR DE GRUPS”

Però anem a pams, ja que l’actual situació del CF Badalona, acostumat a ser líder habitual de la categoria aquest curs, planteja algun dubte. Per a alguns pot ser així, però no per al seu president, Miguel Ángel Sánchez. “El treball d’enguany estic segur que donarà el seu fruit. Malgrat l’actual dinàmica negativa de l’equip, Pedro és un gran gestor de grups i capaç de revertir situacions com aquesta perquè ja ho ha fet anteriorment”.

Sánchez afegeix al seu missatge paraules de gratitut per a la seva afició. “Mereix un 10 pel reconeixement de l’esforç econòmic i titànic que s’ha fet enguany per a intentar arribar a la Segona Federació. Dissabte passat van ser gairebé 100 persones a l’entrenament per a donar suport als jugadors i això és d’agrair”.

DOBLE EXAMEN PER AL BADALONA

Amb 9 punts en joc, sembla clar que el diumenge seran més que 3 punts els que estiguin en joc entre Manresa i Badalona. I, atenció, al Cornellà perquè està només a 1 i va al Nou Sardenya.

Recordem que en la primera tornada escapulats i bagencs van empatar a 1. Els de Dólera, amb 4 gols encaixats en els seus últims 3 partits i cap marcat, han de trencar aquesta pèssima ratxa i aquesta setmana hi ha hagut conjura al vestuari. No ho tindran fàcil davant un Manresa que només ha deixat escapar 16 dels 45 punts a casa seva. I després tocarà L’Hospi, però aquest serà el següent capítol.

The post Hi ha raons per a l’alarma a Badalona? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va per tu, Natxo! pic.twitter.com/F0kf9fquKm

— Unió Esportiva Sant Andreu (@uesantandreu) April 20, 2026

Sant Andreu ha començat el dia aquest dilluns amb un sabor únic, el sabor que només els campions poden mostrar al seu barri, a tot un poble lliurat amb el seu equip. Llarga nit per a la plantilla, encara que van faltar el cap Natxo o el lesionat Noel, però temps hi ha al davant per a festejar.

De fet, segons ha comunicat el responsable de premsa quadribarrat, Roger Graells, la rua tindrà que lloc diumenge que ve 3 de maig. A l’equip li queda viatjar a Alcoi i tancar el curs enfront del Barbastro al Narcís Sala. Una vegada finalitzi aquest últim xoc de Lliga, començarà la gran festa.

NO TOTS FELICITEN EL CAMPIÓ

Atenció a aquest 3 de maig perquè serà una cita històrica i reivindicativa per a una entitat a la qual sembla desitgen arrencar de casa seva. Que trist i lamentable és saber que, a aquestes hores, el club no ha rebut encara cap felicitació de les autoritats de la ciutat. Penós. Tampoc va aparèixer l’encara president de la FCF, Soteras, ja que va triar sortir a la foto de la Copa del Rei de Sevilla servint a Louzán abans de ser present en el dia més gran d’una entitat que passeja la quadribarrada per tota la nostra geografia.

Clar que l’escridassada que li hagués caigut des de la graderia hagués estat també de campionat. Una mica més, l’amo Taito Suzuki es queda sense agafar la Copa, ja que el protagonisme el volia un altre.

El Narcís Sala és una festa!

Jugadors i aficionats celebren l’ascens sobre la gespa!#SantAndreuReusE3

https://t.co/RlF4bhC9tN pic.twitter.com/qmFGf1rBUp

— Esport3 (@esport3) April 19, 2026

DEL NARCÍS SALA NO ELS MOURAN

I, a partir d’ara, comença el compte enrere per a revelar el que és una realitat per a tothom, menys per a algunes excepcions que es tapen els ulls. L’afició (els votants) ho repeteixen sempre: NO a moure’s del Narcís Sala. Ni caben a Can Dragó (on també haurien de pagar lloguer a l’Ajuntament) ni desitgen sortir del seu fortí.

El seu president d’honor, Manuel Camino, no va poder ser més contundent. ““A Can Dragó no hi cabem i no tenim res a veure amb el Club Esportiu Europa”,, va dir. Algun dubte? Ja,ja,ja, el capità del vaixell andreuenc ha sofert i sofreix massa situacions compromeses com per a cedir fàcilment.

Però aquesta és una altra ‘guerra’ que segur guanyarà l’afició, el poble de Sant Andreu del Palomar.

Carta de Taito Suzuki adreçada als socis/es

The post La rua del campió serà el pròxim 3 de maig appeared first on FutbolCatalunya.com.

El nom de Leo Messi s’ha traduït en un nou fenomen viral en confirmar-se la compra d’un nou equip, la UE Cornellà, a partir d’aquest curs. El secretisme absolut que ha envoltat l’operació, encara que ara tothom era coneixedor, però ningú ho havia dit ni publicat, ha fet que els verds es posin a un primer pla mundial.

La UE Cornellà SAD, que presidia un desconegut Francesc Espín, executa aquesta venda al grup de Messi després d’haver-li abonat fa uns mesos 200.000 euros (segons Mundo Deportivo) al màxim accionista, Andrés Manzano, ara empleat del FC Barcelona.

BALMÓN NO NOMENA MANZANO, NOMÉS MESSI

“S’obre un nou temps amb més oportunitats i expectatives. Messi coneix perfectament al Cornellà. Un club sanejat i ve a reforçar”, va declarar l’alcalde Balmón al programa ‘MésNit’ de TV3. Segons el polític socialista “el que m’interessa és que continuïn passant milers de joves i persones amb l’element comú del futbol i la projecció que dona Messi és impressionant”.

El diàleg amb l’argentí ha estat “molt clar ja que no ens agrada crear falses expectatives. Ja li vam explicar per videoconferència les nostres intencions”.

Per cert, una curiositat, li pregunten des de l’estudi: “El preu de l’operació?”. Resposta amb somriure: “Això no entra a la meva esfera”. Un altre assumpte: “No jugaré la carta electoral de Messi” contesta l’alcalde a un any vista del pròxim procés.

Evidentment aquesta “esfera” de la qual parla Balmón només correspon a l’accionariat de la UE Cornellà SAD. Sense nomenar una sola vegada a l’antic màxim accionista, Andrés Manzano, ara empleat del FC Barcelona, Balmón va mostrar un orgull absolut davant tal operació. Poc o res va dir quan la UEC era ‘maltractada’ per la FCF i l’RFEF perquè no disposava de gespa natural i veure’s obligat a jugar a l’estadi de l’Espanyol, a Palamós o a la mateixa CE Dani Jarque. Això és història.

"Messi coneix molt bé el Cornellà, ningú ens ve a salvar sinó a reforçar."

L'alcalde Antonio Balmón diu que s'obre "un nou temps amb més oportunitats i expectatives" per a la UE Cornellà amb la compra del club per part del crac argentí https://t.co/GilfmMWyfl #MésNit3Cat pic.twitter.com/NIUXeU43Ty

— 3CatInfo (@3CatInfo) April 16, 2026

NOMÉS EL PRIMER EQUIP S’HA VENUT

I un últim detall que ha passat inadvertit per a tothom, ja que l’única cosa que interessa és aquesta compra de l’argentí Messi. Segons publica Mundo Deportivo, “en aquesta operació no entra la Fundació de Cornellà, presidida per Maria Isabel López, on estan els equips de l’escola”.

No és un assumpte menor, ja que més de 1.000 nens juguen en totes les categories possibles del futbol català. Per descomptat que d’aquí han sortit Jordi Alba, David Raya, Gerard Martín, Javi Puado, Keita Balde o Aitor Rubial, entre moltíssims, però aquesta història ja és coneguda en el futbol mundial.

The post “No jugaré la carta electoral de Messi” appeared first on FutbolCatalunya.com.

The post Tot l’ànim i la força per al gran Natxo González appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va arribar a Manresa per treure del pou l’equip del Congost i ho va fer per confirmar l’aposta del director esportiu, Àlex Redondo. La sort va sortir cara i aquest rodamon del futbol ha sabut trobar el seu forat al futbol català després d’una primera etapa formativa per Júpiter, Sabadell i Badalona. La seva formació humana i esportiva arreu del món és un regal per a l’entitat del Bages.

Sergi Trullàs es va quedar només amb 4 futbolistes del curs passat i va saber fitxar amb Redondo un grup que frega el campionat. Ara queda el millor, és clar, i Badalona i Cornellà encara han de dir la seva última paraula.

SERGI: “NO HEM FET RES ENCARA”

Ens van sobtar molt les seves primeres paraules l’altre dia després de la victòria davant del Cerdanyola dient, “ara a gaudir, demà a treballar”

Doncs, això. Tranquil·litat total, que no hem fet res encara. Queden 12 punts, només hi ha 3 de diferència, hem de jugar un partit, bé, dos partits, tant amb la Montañesa com a Cornellà, que són rivals directes i tot pot passar. Encara en queda molt, cert, que estem a un passet molt curt, però en qualsevol moment això pot canviar. 

Vau treballar ja dimarts? 

No. Vam treballar dilluns, ahir vam descansar dimarts, i dimecres i dijous tornarem a entrenar, i dissabte també.

“ESTEM A UN PASSET MOLT CURT”

Les primeres paraules postpartit van destinades al partit de diumenge o ja parlen del futur?

No, ja ho vam fer dilluns, això, la primera sessió va ser dilluns. Dimecres és la segona sessió de la setmana. 

Ara sí que està a les seves mans, ara depèn absolutament de vostès.

Bé de la ‘Monta’ també, ya que al final també depenen d’ells mateixos i nosaltres també de no, saltres mateixos. 

Clar, perquè tenen aquest partit clau al Congost (26 abril) on és decidirà tot?

Exacte, exacte, en principi sí, aquests punts contra la ‘Monta`’:47) i del CE Europa B amb el Badalona, lògicament també ajudaran, però al final l’enfrontament directe decidirà molt. Si arriba l’empat, llavors haurem d’anar mirant el Cornellá també que ve per darrere i en cas de victòria, doncs també la victòria i el gol-average.

“A LA GENT LI POT SEMBLAR UNA SORPRESA”

L’actual posición és una sorpresa per a Sergi Trullàs?

Anar primers? Bé, la temporada, no, la temporada en total. Sorpresa li pot semblar a la gent des de fora perquè és un grup que només van continuar tres jugadors, hem firmat molts jugadors nous, de molts jocs diferents i al principi potser sí, pot impactar des de fora, però des de dintre, des de la pretemporada, vam veure que allà hi havia un caliu molt bo. El grup es va ajuntar, es van conèixer els jugadors, tant a nivell personal com professional, jugadors molt joves, amb molta qualitat, molta qualitat humana també i una vegada va passar la pretemporada vam tenir bons resultats contra equips de categoria superior i l’equip s’ho va creure. Vam començar la Lliga bastant bé i fins al dia d’avui penso que hem sigut molt regulars i que ens mereixem poder disputar la Lliga contra rivals tan importants com aquests.

Evidentment no són el pressupost més alt de la categoria, però sí que tenen una de les històries més importants de la categoria. Volem dir que estan històricament més obligats, o estan obligats pràcticament a tot per la història.

22 JORNADAS DE PROMOCIÓ I 16 AMB LA PORTERIA A ZERO

La realitat es que presenten una temporada magnífica, amb 22 jornades a la promoció d’ascens, 3 vegades com el número 1 de la categoria, -una compartida amb el Badalona. Sou màxim golejador de la categoria amb l’Hospi, però 4 més o menys golejat, això és feina, no? (48), 16 porteries a zero. (4:21… una barbaritat! . Són moltes, si, tota aquesta segona volta hem encaixat poquíssims gols, i crec que dels últims 15 partits només hem perdut un. Són números que, si et poses a pensar, mareien una mica, però el secret nostre és que no esperem a mirar el que hem fet, sinó el que queda per venir, i en aquest cas això ens ha anat bé i volem continuar així. 

“LA GENT ESTÀ MOLT ENGRESCADA”

La gent, què diu?. De cara al futur què diu? El seu vestidor què diu? 

La gent està molt engrescada, hem aconseguit l’objectiu del play-off, això ens relaxa en el sentit que tenim premi a l’esforç que hem fet, però ara que estem en aquesta situació l’equip està convençut i vol tirar fins al final per intentar quedar primers i ser els millors de la teoria, encara que sabem que serà molt complicat. Tenim al costat a Badalona, que és un equipàs, i al Cornellà també, així que amb molt de respecte, però amb moltes ganes d’aconseguir-ho.

Home, són dos equipassos, evidentment, però repassant també el teu planter, començant per l’Òscar Pulido, que és un dels millors porters, amb el Carlos Azón del Badalona. Després té els seus habituals Iglesias, Nico Olmedo o Matius Texeira. Tot i això, el que ens ha sobtat molt és que ha reafirmat molt la categoria de gent com a Ayoub, Aleix Díaz o Moha.

“AQUEST MANRESA TÉ MOLTS JUGADORS DE NIVELL”

Sí, són jugadors de molt nivell. Moha és un jugador molt consagrat aquí a Catalunya amb molta experiència, i que ha jugat en categories superiors. I clar jugadors como l’Òscar Pulido, amb experiència en categories superiors amb el mateix Manresa, l’Àlex Iglesias o Mateus… no em voldria deixar ningú, Tenim jugadors joves amb molt de futur, i alguns jugadors que ja han tocat categories superiors i que li donen aquesta experiència a l’equip. 

Hem recordat un parell de vegades el partit (16 abril) al Congost. A l’anada, va ser un empat a 1. Al Bages es decidirà el campionat?

“ELS 3 PUNTS DAVANT LA ‘MONTA’ SON IMPORTANTÍSSIMS”

Nosaltres ara mateix pensem que els punts contra la Montañesa són vitals, són molt importants. Sí que és cert que ens jugarem el tema del gol average i ,al final, si tu sumes 3 punts no els sumen ells, Això és el que et dona aquest enfrontament directe, però els 3 punts de la ’Monta’ que tenim aquest diumenge per nosaltres ara mateix són els més importants. Es cert queel partit contra Badalona serà decisiu, això està clar.

Han guanyat a casa 29 sobre 45 i 31 sobre 45, a domicili. És a dir: juguen igual a casa que fora? 

Si bé, a principi de temporada a casa ens costava una mica més, sí que és cert que jo penso que va ser una mica de casualitat, tampoc veia el per què, i al final s’ha anat ajustant amb el pas de les jornades, s’ha igualat tot. Fora de som els millors visitants, i a casa estarem amb el top 4, top 5 segur. 

“SOM ELS MILLORS VISITANTS, I DE LA LLIGA”

Estarem fins a la darrera jornada per saber qui és el campió? 

Sí. Nosaltres volem ser campions, si és abans millor, i si hem d’esperar fins a l’última, esperarem fins a l’última. I ja et dic, nosaltres ho lluitarem amb totes les nostres forces, si al final no ens dona, doncs també cal donar-li molt de valor a allò que està fent l’equip. Tenim el premi del playoff, i si no ho lluitaríem al playoff, però bé, intentarem amb totes les nostres forces quedar primers i acabar abans.

Insistim: què diu la gent a Manresa? 

La gent de Manresa està molt il·lusionada, ens està acompanyant un grup d’animació allà (8:55) on anem, tant a casa com a fora, la directiva, la gent del club… tothom té moltes ganes de continuar i poder aconseguir aquest somni, i dins del vestidor, doncs ja et dic,  allò és una pinya, és una família, i cada dia que anem a entrenar, la veritat que ho gaudim molt l’estar junts, el competir junts, i això es transmet després a cada jornada de Lliga. 

“LA GENT DE MANRESA ESTÀ MOLT IL·LUSIONADA”

Fem pronòstic del final de temporada o no?

Si el Manresa serà campió? Sí, sí. Bé, clar, què t’he de dir jo, no? No ho sé, no ho sé… La veritat és que veig els jugadors cada dia, la seva il·lusió l’esforç que fan… 

Heu fet aposta entre vosaltres? 

No, home, no, tothom aposta pel Manresa, al vestidor, clar. És evident que confiem en nosaltres mateixos, però sempre, ja et dic, respectant els clubs tan importants com Badalona, com Cornellà, i els altres. 

Veient el seu historial, la veritat és que l’Àlex Redondo, director esportiu, ja que va ser qui el va portar cap aquí, no? 

Sí, l’Àlex Redondo és qui va confiar en mi, sí. S’ha d’estar una miqueta boig per portar-te un nano de 36 anys amb un historial com el meu. He estat a Àfrica, als Estats Units, Xina, Cuba, sí, molt bé, però i el futbol català, què? Jo vaig començar al futboll base del Júpiter, allà al meu barri, Sant Andreu, Sabadell i Badalona,. Al final, vaig donar un pas a la meva carrera, vaig marxar a l’estranger, vaig estar donant multes pel món,  i últimament hi era als Emirats Àrabs, allà a Dubai, d’assistent amb el millor equip d’allà. Compartíem Champions League asiàtica, amb el Hilal, amb en Neymar, amb tots aquests. Vaig tenir un fill amb la meva dona, vam venir Barcelona, i aquí

“L’ÀLEX REDONDO ÉS QUI VA CONFIAR EN MI”

Evidentment el futbol és futbol a qualsevol lloc del món.

Exacte. El que m’ha donat a mi el futbol és poder conèixer molts països, molta gent diferent, moltes cultures diferents, i al final això és un aprenentatge brutal. Quan tornes a casa ho veus tot des d’una altra dimensió, pots veure les coses des d’una altra perspectiva. Sempre és  bo conèixer molt a nivell tàctic, però també és molt important contactar, conèixer, dirigir-te a les persones. És una ajuda molt important que he tingut a la meva carrera, poder veure amunt i poder gaudir també del futbol. 

Viu a Barcelona i cada dia viatja a Manresa? 

Exacte, sí. És molt divertit. Vaig molt content, no hi ha cap dia que digui “ostres, no tinc ganes d’anar cap allà,” amb una hora de camí gairebé, i una hora de tornada, la veritat és que vaig molt motivat. Quan arribo allà amb jugadors super disposats a escoltar, em torno superfeliç perquè ho donen tot durant cada entrenament i la veritat és que ho deixo tot a la meva feina. 

“VAIG MOLT CONTENT CADA DÍA A MANRESA”

Tornant a la realitat, Diu que el partit a Nou Barris és com si fos la primera part del Manresa-Badalona. 

Bé, al final, no sé si és la primera part del Manresa-Badalona però és el partit que ve ara i són tres punts que són diferents als següents, són tres punts que si no els guanyem no els recuperarem, i si els guanyem, continuarem com a mínim amb l’avantatge de 3 punts amb el Badalona o 5 del Cornellà 

El Badalona té Manresa i L’Hospi després de l’Europa B (13:55) i el Cornellà té la FEGrama per començar, Cornellà i L’Hospi, o sigui que és un final de calendari espectacular, eh? 

Sí, ho tenim complicat, la veritat, tots els equips tenim un calendari que és difícil. Al final tots els equips  sempre volen guanyar i ho posaran complicat, per això només guanya un normalment I sempre serà el més regular, el que ha sigut millor durant tot l’any . Penso que el que sigui capaç d’afrontar els partits de la millor manera serà el digne campió.

The post “Si el Manresa serà campió? Sí, sí, clar…, què t’he de dir jo, no!” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mentre els possibles candidats a les eleccions presidencials de la FCF segueixen en silenci i amagats, diferents empleats, amb el seu director Calle al capdavant, continuen immersos en la seva carrera personal d’autobombo. Aquest diumenge va tocar Vilanova.

Absent el septuagenari i el seu xofer, el comandament era per a Calle al costat del genuflex Garrido i al polivalent periodista-delegat, Joan Estruch. El 75 aniversari del CF Vilanova era l’excusa per a una presència estel·lar, i més quan s’anaven a creuar (sí o sí) amb l’expresident Andreu Subies.

LA CAMPANYA ELECTORAL I EL JUTJAT

Per descomptat que no van coincidir a la llotja, encara que sí que va haver-hi encreuament de mirades mentre els jutjats decidiran l’últim somriure Ara com ara, la qual cosa sí que se sap és que el ‘futur ministre d’Economia’ Calle treu pit per la seva fantàstica gestió com a director. Més de 7 milions de benefici implica que el geni de les finances mereixi sortir a coll a la pròxima Assemblea de clubs, si hi ha espai, clar.

El que està clar ès que la Federació Catalana de Futbol ha tornat a treure pit. Ara diu que la seva “eficiència econòmica” s’ha traduït en més recursos per als clubs catalans, que les ajudes directes s’han disparat, que la despesa externa s’ha reduït un 59%, que la de personal gairebé no ha crescut entre 2018 i 2025, que ja no necessita finançament extern, que el deute hipotecari ha caigut un 92% i que els fons propis superen els 8 milions. Tot plegat, sota el lideratge de Joan Soteras i la seva junta.

Fins aquí, el relat oficial. El de la casa ordenada, els números sanejats i la gestió exemplar. El problema és que la realitat judicial que va apareixent per una altra banda explica una història bastant menys lluïda. I, sobretot, bastant menys innocent.

MÉS CONTES, QUE COMPTES

Perquè fa mesos que FutbolCatalunya ja advertia que darrere del “miracle econòmic” venut per el director Calle hi havia molta propaganda i molts silencis. En aquell article de gener, titulat “Contes i Comptes del director”, recordava que, entre 2019 i 2026, els ingressos per llicències i quotes de clubs passaven de 4,08 a 7,63 milions, i les subvencions públiques de 2 a 4,82 milions, però que el repartiment als clubs no creixia al mateix ritme: de 2,36 a 3,79 milions.

També subratllava que la partida de publicitat, propaganda i relacions públiques pujava de 231.200 a 796.900 euros, i que les retribucions a directius passaven de 409.700 a 544.000 euros. És a dir: menys miracle i més maquillatge interessat.

EL CONTE DEL JUTJAT DE SABADELL

Ara, a aquest relat crític, se li afegeix una dada molt més seriosa que qualsevol article d’opinió: un auto judicial. I aquí el decorat canvia del tot.

Segons l’auto del Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Sabadell, de l’1 d’octubre de 2025, la investigació policial ha ofert “seriosos indicis” no només d’un delicte de falsedat en document privat i públic, sinó també d’un delicte d’administració deslleial. Tots ells, connectats entre si i vinculats a la seu de la FCF de Barcelona i a l’elevació a escriptura pública a una notaria de Sabadell.

I el més delicat no és només la qualificació penal. És el relat dels fets que fa el mateix auto. Segons aquesta resolució, els certificats o actes de 13 de febrer de 2023, relatius a clubs que no estaven degudament inscrits al Registre d’Entitats Esportives, haurien incorporat signatures falsificades de presidents i secretaris.

I tot aixó per facultar la candidatura de Joan Soteras i permetre-li acreditar notarialment la representació per exercir el dret de vot a les eleccions federatives. Sempre, és clar, en termes d’indicis i dins d’una causa encara viva.

ACREDITACIONS FALSES DES DE LA PRÒPIA FCF

I aquí apareix de ple el nom de José M.Calle. Perquè l’auto no el situa en un marge anecdòtic. El situa en el centre. Diu que aquests actes o certificats presumptament falsos haurien estat encarregats pels principals investigats, Joan Soteras i Víctor Güell Serra, “presumptament” amb el consentiment i coneixement de José Miguel Calle Echevarría.

I va més enllà: afegeix que, de l’anàlisi de la documentació i la informació obtinguda dels dispositius i correus corporatius intervinguts, s’ha constatat que l’elaboració de les acreditacions falses es va fer des de les bases de dades oficials de la pròpia FCF, “sota la supervisió directa” de Calle, que “presumptament” seria qui donava les ordres i instruccions oportunes.

LES COMPTES QUE CONTA EL JUTJAT

Encara més greu és el que l’auto acota sobre la presumpta administració deslleial.

La resolució parla d’un ús inadequat de recursos federatius en favor de la candidatura de Joan Soteras. Anotin: targetes de dèbit il·limitades per a determinats membres o treballadors, despeses de disseny i elaboració de la campanya electoral. A més, pagament d’actes notarials i compensacions econòmiques a través de “bonus” d’entre 3.000 i 15.000 euros. Per a qui? per a membres de l’equip del candidat, entre ells el mateix José Miguel Calle, Alberto Prieto, Sergio Garrido, Jesús Manchado i Alejandro Guerrero, a més d’altres formes indirectes de sufragar la campanya amb recursos de la Federació. Sempre, insistim, en fase d’instrucció i sota presumpció d’innocència.

Per això la notícia de l’FCF sona tan malament. No perquè una federació no pugui explicar els seus números. Pot i ha de fer-ho. El problema és fer-ho com si no existís el context. Com si el director que va al Parlament a vendre el “miracle” no aparegués després, en una resolució judicial, associat -presumptamen- a falsedats documentals i a l’ús de recursos federatius per apuntalar una candidatura.

Com si no hi hagués una ombra judicial creixent sobre la manera com s’ha administrat aquesta casa.

COM ACABARÀ EL CONTE DELS COMPTES AL JUTJAT?

La qüestió, al final, és molt simple. Si l’eficiència econòmica consisteix a congelar quotes, reduir serveis externs i millorar ratis, perfecte. Però si al mateix temps hi ha indicis que recursos federatius s’haurien utilitzat per interessos electorals particulars, llavors ja no parlem d’eficiència. Parlem d’una altra cosa. I aquesta altra cosa no es resol amb infografies, ni amb notes de premsa, ni amb exercicis d’autobombo.

Futbolcatalunya ja ho va explicar fa mesos: els comptes no quadraven tant com deien. Ara el jutjat hi afegeix una capa encara més incòmoda. Potser alguns “contes” no eren només contes. Potser també eren comptes, però d’una naturalesa molt diferent.

I aquests, a diferència dels que es pengen al web federatiu, els acabarà revisant un jutge. Poster per això el director va acumulant fons propis, ell segur que no acabarà pagant, ho faran els clubs.

The post Quan l’’eficiència econòmica’ acaba al jutjat appeared first on FutbolCatalunya.com.

El KO del Badalona al Municipal de Sta. Coloma deixa un final de Lliga regular a Tercera Federació obert a situacions taquicàrdiques per a la primera plaça d’ascens directe. Manresa, Badalona i Cornellà tenen 12 punts per jugar-se i en alguns casos amb xocs directes.

En resum: cal reservar-se per a partits claus, elèctrics i no apte per a molts cors. Aquesta primera plaça i la cinquena de promoció tenen moltes coses que dir encara.

MANRESA, LÍDER SOLITARI

Els manresans de Sergi Trullàs descansen aquesta jornada en aquest lloc de privilegi després de guanyar a casa al Cerdanyola i aprofitar l’ensopec del Badalona a Sta. Coloma. Amb només tres jornades com a líder (jornada 26a i 30a) i una, colíder (27a), els del Nou Congost han aconseguit ara aquesta primera plaça al llarg del campionat en exclusiva. Té mèrit, i així se’l reconeix, haver sabut estar durant 22 més en zona de promoció. Plantilla té per a ser aquí i ho està demostrant encara que hi ha rivals amb pressupostos superiors, per descomptat.

Si aquest Manresa supera la pròxima prova de Nou Barris (han deixat escapar 19 punts sobre 45), l’examen arribarà la jornada 32a (26 abril) al Bages. Recordem que en la primera volta es va donar un 1-1 a l’estadi escapulat.

LA REFLEXIÓ DEL BADALONA

Amb una ratxa de 7 triomfs, 6 empats i 2 derrotes (2026), el CF Badalona arriba a aquest període final amb una inquietud fins a un cert punt il·lògica. Equip menys golejat (19) -16/30 porteries a zero-, 24 de 30 jornades com a líder i 30 sobre 30 en zona de promoció han de donar la suficient confiança a l’afició i a la inquieta directiva.

El pròxim rival a casa es diu Europa B i després arribaran dos moments màgics. Manresa i L’Hospitalet són dos exàmens per a una nota que el tècnic Pedro Dólera ha superat en moltes ocasions.

UN CORNELLÀ IL·LUSIONAT

I, com a tercera opció, encara que a 5 punts del líder, la UE Cornellà. Meritori curs dels verds immersos en una difícil transició, però amb bons resultats. La pròxima prova davant la FE Grama pot dir molt perquè els colomencs també desitgen la cinquena plaça de promoció.

El duel del Nou Sardenya és l’aperitiu per a un final espectacular davant Manresa i L’Hospitalet amb final incert.

The post Es decidirà l’ascens directe al CE Manresa – CF Badalona? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Cal recordar d’on venia tot plegat. La Pirinaica, la temporada passada, va ser el millor tercer de Primera Catalana, amb millor puntuació i coeficient que el Santfeliuenc, i a més el va eliminar directament en la promoció d’ascens.

Amb aquests arguments, el club manresà va defensar que el millor dret esportiu li corresponia. La FCF va decidir el contrari. I després van validar aquesta decisió els òrgans federatius i, finalment, el TCE. Fins aquí, una controvèrsia esportiva.

NOMÉS FINS AQUÍ LA DENUNCIA?

No. El Tribunal, quan ha hagut de confrontar els precedents i la doctrina aportats per la Pirinaica, no ha fet una gran construcció jurídica. Ha triat la via més còmoda: dir que són “casuístiques diferents” i passar pàgina. Massa poc per a un òrgan que se suposa que ha de donar l’última resposta amb rigor, profunditat i autoritat.

I després hi ha el temps. El maleït temps. El TCE va prorrogar el temps màxim que té per resoldre perquè se suposa que tenia molta feina, però poc després que futbolcatalunya.com publiqués l’endarreriment “selectiu” d’alguns expedients que molestaven a la FCF, van fallar als pocs dies. Casualitat? Segur. Però la imatge és pèssima igualment.

APAREIX EL NOM DEL PONENT: POL BUSQUETS MAS

Aquí és on la cosa canvia de pantalla. Perquè el debat no és si avui continua o no continua vinculat a la FCF. El debat és que, almenys fins al maig de 2025, figurava al Portal de Transparència federatiu com a membre del Comitè Jurisdiccional de Competició de la mateixa Federació, juntament amb una membre actual del TCE, Mar Ropero.

És a dir, de la part afectada pel recurs (la FCF). I això, com a mínim, obria un problema seriós d’aparença d’imparcialitat. Els dos vocals, probablemente, s’haurien d’haver abstingut.

Però n’hi ha més, Pol Busquets és a més advocat de FILS Legal, que segons el seu perfil oficial de LinkedIn, assessora la UFEC de ‘Poncio’ Gerard Esteva i almenys 20 federacions esportives. Per tant, la Pirinaica denuncia l’existència d’una causa d’incompatibilitat, és a dir, Busquets no hauria d’haver estat mai nomenat membre del Tribunal en aquestes circumstàncies.

QUI VA FER EL NOMENAMENT?

Doncs, Abel García, secretari general del Departament d’Esports. Malgrat va lliurar el segell d’entitat ètica (jajaja…) a la FCF en un acte a la UFEC ple de plafons publicitaris de FILS Legal, sembla que quan es va entrevistar amb Busquets no se’n va enrecordar. Casualitat? També.

El que poster ja no és tan casual és que alguns membres ja li hagin dimitit, descontents amb el funcionament molt discutible del Tribunal.

I ARA… QUÈ?

La Pirinaica assegura que va saber qui era el ‘ponent’ només quan va rebre la resolució. I arran d’això ha activat una doble ofensiva: revisió d’actes nuls i denúncia davant Antifrau. I aquí hi ha el detall que més incomoda: el club no es limita a protestar. Demana l’acta de la deliberació i la votació. Demana saber qui hi era, qui va intervenir i com es va formar la voluntat de l’òrgan. Dit clar: vol saber si el TCE va funcionar com hauria d’haver funcionat. I fa bé.

Perquè el problema ja no és només si la plaça era per a la Pirinaica o per al Santfeliuenc. El problema és si el màxim òrgan de justícia esportiva catalana pot permetre’s aquest nivell d’opacitat, aquest nivell de retard i aquesta ombra sobre la seva independència.

EL PERFIL PROFESSIONAL DELS MEMBRES DEL TCE

I aquí encara hi ha un altre forat negre: la transparència. O, millor dit, la falta de transparència. Perquè no es tracta només de perfils professionals poc clars. Es tracta de no saber bé la situació real dels mandats, de no tenir una traçabilitat pública prou nítida dels nomenaments i de no poder comprovar amb naturalitat quins controls s’han fet sobre incompatibilitats i abstencions.

Massa zones fosques per a un tribunal públic. La Pirinaica ha perdut el recurs. Sí. Però potser ha obert una altra batalla molt més rellevant. La de posar damunt la taula una pregunta incòmoda que fa temps que plana sobre el futbol català: qui controla el controlador?

ANTIFRAU TÉ ARA LA PARAULA

Perquè quan un tribunal tarda, resol malament, esquiva el fons i ho fa sota sospita, el problema ja no és una plaça. El problema és el tribunal que controla Abel García. Per cert, farien bé d’esborrar els membres que han dimitit. Informació de servei.

The post La Pirinaica denuncia el TCE a l’Oficina Antifrau appeared first on FutbolCatalunya.com.

The post “Gaudir, avui; treballar, demà”, Sergi Trullàs appeared first on FutbolCatalunya.com.

The post Gol en pròpia porta (91′) i vida per al Nàstic appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest pròxim dissabte tornarem a gaudir del clàssic derbi català entre FC Barcelona i RCD Espanyol a Primera Divisió encara que hi ha tres ‘plats’ més per a assaborir.

El xoc de filials (diumenge, 12 hores, 31a Jornada) mesurarà les forces del sisè classificat (45 punts) de 2a Federació enfront del novè (41). Els blaugrana de Juliano Belletti volen tornar a la zona de promoció d’ascens ja que pujar de manera directa és impossible. Els pericos de Raul Jardiel, que arriben a la Ciutat Esportiva amb una ratxa de tres empats i dues derrotes consecutives, continuen somiant amb objectius majors.

En la primera volta van guanyar els blanc-i-blaus (1-0, Ferran Gómez 79’).

ELS CADETS S15 I S16, PER TOTES

Però l’emoció estarà garantida també a la categoria cadet Sub 15 i Sub 16. Els més petits tenen a l’Espanyol com a líder (67 punts) i invictes lluny de la CE Dani Jarque (34/36 punts sumats). Els de Fermí Recasens, que van caure 2-3 a la primera volta, volen ‘venjança’ enfront dels d’Àlex Fernández, amb un partit per disputar. L’únic KO local es va produir el passat 22 de febrer a les mans del Girona.

D’altra banda, el Sub 16 presenta als blaugrana de David Sánchez al capdavant de la classificació (59 punts) un més que els blanc-i-blaus de Jordi Fernández amb 58. El duel serà molt competit, ja que, mentre els locals són els màxims realitzadors (70), els visitants són els menys golejats (14). En la primera volta es va donar un 0-1 per als periquitos, gol d’Hugo Chacón.

Mancant cinc jornades per al final de la Lliga, el títol no és clar per a ningú encara que els tres punts d’aquesta finalitat de setmana seran vitals.

The post Tres ‘miniderbis’ coincidents amb els ‘grans’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

El davanter gavanenc de la FE Grama Fran Orellana va camí de consumar una gran temporada en la seva estrena com a jugador colomenc. Un complet historial com a futbolista des que sortís de Gavà. Atenció al seu historial formatiu a Primera Catalana (Viladecans, Rubí, Vista Alegre) i enlairar.se a Tercera (Manresa, Castelldefels, Vilassar) ara sembla que ha trobat el seu lloc a Sta. Coloma.

Amb 9 gols anotats, a només 2 de la seva millor marca com a mariner el curs passat, Fran ha aparegut a temps per a retornar als de Roberto Morales a zona de privilegi. Els tres punts enfront del colíder Badalona són vitals.

LA FE GRAMA, PROTAGONISTA

Arribeu al derbi contra el líder en el millor moment amb dinàmica de la temporada. Com afronta l’equip aquest partit?

De forma immillorable. Crec que encadenar tres victòries seguides a tercera federació és complicadíssim. Així estem ara, tot el que costava més al principi ara està sortint i els resultats estan arribant.

Personalment, si no vaig errat, ara mateix ets màxim golejador de l’equip. Com valores la temporada fins ara?

La veritat és que molt content. Sempre he anat una mica de menys a més i els davanters vivim una mica dels gols. Al final, tot i que quan entra una pilota, entren totes, ara es una mica el que m’està passant.

“CONTRA UN POTENT BADALONA HEM D’ESTAR PERFECTES”

Què li veus ara a l’equip que li ha permès encadenar aquesta bona dinàmica en comparació a fa dos mesos que semblava que tot venia cap avall?

Crec que la dinàmica negativa anterior venia molt condicionada d’errors puntuals i que en el desenvolupament de cada partit l’atrapem molt. Ara crec que això s’ha revertit i que ara mateix som més pràctics, més sòlids, més consistents i que tenim més encert tant a escala defensiva com ofensiva i això s’està traduint als resultats.

El Badalona ara mateix és el líder empatat amb el Manresa, però tots dos estan allà al capdavant de la classificació. Què creus que farà falta per competir-los i poder sumar els tres punts a casa?

Crec que hem d’estar al nostre millor nivell. Quan ja arribes en aquests moments de la temporada crec que no valen errors i si volem treure alguna cosa de profit i la victòria contra un potent Badalona hem d’estar perfectes, sense errors.

“ARA MATEIX SOM MÉS PRÀCTICS, MÉS SÒLIDS”

Els derbis al final sempre són especials. Des de dins del vestidor com es viu un partit així?

Afrontem la setmana amb la màxima il·lusió, amb la tranquil·litat d’haver guanyat tres partits consecutius, però l’exigència és màxima.

Al final, com tu dius, els derbis no es juguen, es guanyen i vosaltres a casa no podeu fer una altra cosa que sumar de tres en tres.

I en aquest cas jugar al Municipal davant de la nostra gent en un partit que tindrà una dimensió especial. És un partit amb una tensió competitiva diferent que no deixa de ser un derbi.

“DIUMENGE HI HAURÀ UNA TENSIÓ COMPETITIVA DIFERENT”

Què significa per tu en l’àmbit personal?

Al final, com a jugador i amant del futbol, aquests partits que tenen un plus sempre es viuen de forma més intensa i especial. Això et dona una mica més a cada duel, una mica més a cada pilota i esperem tots junts com aquí transmetre aquesta intensitat, aquesta passió a l’afició.

Com a davanter, podries dir que vius aquests partits amb una motivació extra?

Home, fer gols és important, però fer gols en aquest partit sempre és com una mica més especial, més, no sé, agrada més. No et sabria dir, però sí, la idea és, sigui jo o sigui qui sigui, que l’equip guanyi. Al final, és com gaudim tots junts.

“FER GOLS EN AQUESTS PARTITS SEMPRE ÉS ESPECIAL”

Quin paper creus que pot tindre la gent, l’afició, en un partit com el de diumenge?

Bé, crec que a tots els partits l’afició és importantísima. Crec que als jugadors que estem al camp ens dona una carrera extra, un esforç extra, però en aquests partits que ja es comencen a guanyar. Bé, s’acaba la temporada, són els partits que definiran una mica on acabarà l’equip i a més, en un derbi, crec que l’afició és essencial per poder aconseguir la victòria.

Les dues últimes, en l’àmbit personal, et marques algun objectiu concret per aquest final de temporada?

Bé, individualment, m’agradaria, com sempre, superar-me. L’any passat vaig fer 11 gols, doncs, si puc superar aquest any perfecte i si pot ser que sigui traduint en punts per la Grama, doncs molt millor.

“L’AFICIÓ ÉS ESSENCIAL PER PODER ACONSEGUIR LA VICTÒRIA”

I l’última, quin missatge li enviaries a la gent de Santa Coloma perquè vingui diumenge al camp i puguem gaudir d’un derbi amb una graderia que presenti un bon espectre?

El missatge és això, que ho donarem tot, que volem posar la FE Grama i Santa Coloma on es mereix i que crec que no hi ha millor escenari que amb un derbi contra el Badalona.

The post “Volem posar la FE Grama i Santa Coloma on es mereixen” appeared first on FutbolCatalunya.com.

The post Sergio Camus: ‘És millor no mirar la classificació” appeared first on FutbolCatalunya.com.

The post “Si parlo, em fiquen a la presó”, Jordi López, tècnic de l’At. Lleida appeared first on FutbolCatalunya.com.

La 24ª edició del torneig internacional de futbol base MICFootball (MIC- Mediterranean International Cup) ha culminat aquest diumenge amb la celebració de les últimes sis finals, repartides entre l’Estadi Municipal de Palamós, on han assistit més de 6.000 persones, i l’Estadi de Vilatenim de Figueres, per on han passat més de 5.000 espectadors.

Els campions han estat l’AFC Ajax a la categoria U13, Club Atlético de Madrid a la U14, Rayo Vallecano a la U15, FC Barcelona a la U16, Atlético de Madrid a la U18 i la UE Quart a la U19, amb el conjunt gironí protagonitzant una de les grans històries del torneig en proclamar-se campió per segon any consecutiu. Completen així el quadre d’honor d’una edició que ha tornat a batre rècords de participació i que ha reunit més de 8.500 futbolistes. 

 Aquestes finals han tancat una setmana de competició amb més de 1.200 partits jugats en 60 camps de les comarques de Girona, consolidant el MICFootball com un dels tornejos de futbol base més importants a nivell internacional. 

CAMPIONS 2026 MICFOOTBALL

 Maite Colomer, directora del MICFootball, fa una valoració molt positiva de l’edició 2026 del torneig: “Tot l’esforç i la feina feta durant aquests últims mesos s’han vist reflectits en un MIC que, un any més, ha funcionat amb un alt nivell d’exigència i qualitat. Si això ha estat possible és, sobretot, gràcies a la dedicació, implicació i compromís de tot l’equip humà que hi ha al darrere, amb una menció molt especial als més de 450 voluntaris, que han estat imprescindibles al llarg de tota la setmana. No només l’organització, sinó també les instal·lacions, els equips participants, els allotjaments, els serveis de transport i tots els municipis implicats han contribuït a fer possible un torneig d’aquestes dimensions. Cada any creixem en xifres i en complexitat, i això ens obliga a seguir millorant i adaptant-nos constantment. La resposta d’enguany ha estat molt positiva i ens dona l’energia i la motivació necessàries per començar a treballar des d’ara mateix per fer que l’edició de l’any vinent sigui encara millor”, ha expressat.  

U13 INFANTIL | NEW YORK SC – AFC AJAX (0-3) 

Els gols de J’Chemaro Severin (2) i Luuk Stinissen, a la segona part, han permès a l’AFC Ajax guanyar el New York SC i proclamar-se d’aquesta manera campió de la categoria U13 infantil del MICFootball en la final que s’ha jugat a Figueres. Després d’una primera meitat força igualada, Severin ha trencat l’equilibri en rematar des de dins l’àrea una gran jugada col·lectiva. Dos minuts després, el davanter neerlandès ha signat el seu doblet per donar tranquil·litat, i la sentència ha arribat al minut 35. 

La trajectòria de l’Ajax en aquesta edició ha estat excel·lent, aixecant dos títols amb els dos equips amb què ha participat. 

U14 INFANTIL | LA GALAXY – ATLÉTICO DE MADRID (0-1) 

La primera final de diumenge s’ha disputat a Palamós, a l’Estadi Municipal, i ha coronat el Club Atlético de Madrid com a campió de la categoria U14 infantil després d’imposar-se al LA Galaxy en un partit decidit per la mínima (0-1). L’únic gol del partit ha arribat a la primera part, obra de Marco Zoran Ivackovic. Els matalassers han tingut el control del joc a la segona meitat, però en la darrera jugada el conjunt nord-americà ha tingut una oportunitat per forçar els penals que ha desviat el porter, Hugo Molina. 

 Amb aquesta victòria, el conjunt madrileny revalida el títol de la passada edició en aquesta categoria. Els de Daniel Antonio Ortega han arribat a la final després d’acabar primers de grup i d’eliminar equips com la Juventus FC i el FC Andorra. 

Justin Diaz, davanter de LA Galaxy, ha estat el màxim golejador del torneig U14 amb 9 gols. 

U15 CADET | RAYO VALLECANO – ATLÉTICO DE MADRID (1-0) 

Amb un gol n’ha tingut prou el Rayo Vallecano per vèncer l’Atlético de Madrid a la final de la categoria U15. El derbi madrileny ha estat una de les finals més igualades dels darrers anys, amb molta intensitat, però poques ocasions per a tots dos equips. El 0-1 definitiu ha arribat a cinc minuts del final, en l’ocasió més clara del partit. Una gran jugada combinativa dins l’àrea que ha culminat David Sánchez. Els rojiblancos han insistit fins al final, però no han aconseguit empatar. 

És el primer títol en la història del MIC per al Rayo Vallecano, que ha arribat a la final després d’eliminar la UE Figueres a les semifinals. 

U16 CADET | AS ROMA –  FC BARCELONA (1-2)  

El destí de la U16 al MICFootball 2026 ha deixat a la final els mateixos equips que van jugar el partit amistós que va obrir el torneig dimecres passat, amb victòria del Barça a Vilatenim (1-0). Avui, el títol s’ha jugat a l’Estadi Municipal de Palamós i l’ha aixecat el Barça, després de remuntar a l’AS Roma (1-2). Tot i haver-se enfrontat fa dies, l’ambient avui era molt diferent, digne d’una final del MIC. El conjunt italià s’ha avançat al primer minut amb una diana de Jacopo Vasta. El Barça ha aconseguit empatar ràpid, al minut 10, gràcies al gol del seu capità, Hugo Garcés. A la segona meitat, el domini culer ha aconseguit enfonsar els italians i Artem Rybak ha signat el gol de la remuntada, al minut 31. 

Amb aquest, el Barça aconsegueix el seu quart títol en categoria cadet en els darrers 5 anys. 

U18 JUVENIL | REAL BETIS BALOMPIÉ – ATLÉTICO DE MADRID (0-1) 

L’Atlético de Madrid ha aconseguit el doblet de trofeus aquest matí a Palamós amb la victòria de l’U18 contra el Real Betis per 0-1. Després d’uns primers minuts de tempteig, el conjunt madrileny ha aconseguit el control del partit i ha tingut les millors ocasions, fent lluir Victor Cristian Kroes, porter verd-i-blanc. No ha estat fins al minut 41 que Gonzalo Benito ha marcat el primer i definitiu gol de la final. 

Amb aquest títol, l’Atlético en suma 12 al palmarès d’aquest prestigiós torneig. Brayan de la Cruz, davanter matalasser, ha estat el màxim golejador de la competició amb 8 gols. 

U19 JUVENIL| UE QUART – DEPORTIVO ALAVÉS (1-0) 

L’UE Quart, un equip de la província de Girona, ha fet història imposant-se al Deportivo Alavés (1-0) en l’última final de la 24a edició del MIC que ha tingut lloc a l’Estadi Vilatenim de Figueres. La plantilla actual que s’ha proclamat campiona de la U19, compta amb la majoria de jugadors que van guanyar l’any passat la categoria U18. L’autor del gol, Eudald Morell, ja va ser un dels golejadors de la final del 2025, i avui ha donat el títol al seu equip amb una rematada a la sortida d’un córner. 

L’equip gironí ha guanyat tots els partits del torneig i es corona per segona vegada en la història del MIC. 

The post Ajax, Atlético, Rayo, Barça i Quart , campions MICFootball 26 appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els bons (i veterans) aficionats de l’històric Unió Atlètica Horta no oblidaran l’extraordinaria temporada 1975-76, ara fa ni més ni menys que mig segle. I no tan sols va suposar un vital ascens a la Regional Preferent i posterior accés a una potentíssima Tercera Divisió en virtut d’una reestructuració en el futbol català, sinó que va deixar una inesborrable empremta per les exhibicions i caràcter en el terreny de joc d’un recordat i implicat equipàs dirigit per l’enyorat Josep Monfort.

El conjunt barceloní va protagonitzar un apassionant duel fins a la recta final d’un curs, que va concloure el 25 de maig de 1976, amb un grandíssim i favorit no menys històric Badalona. Integrat per autèntiques llegendes com ara Mayolas, Cubells, Aladro, Berruezo, José Luis Maderuelo, Celestino, Rodr o el mític Antonio Marín Coll, que va ascendir a la Primera Divisió l’any 1970 amb el Reial Club Deportiu Espanyol, SEMPRE seran part de la història del futbol català.

INESBORRABLE UA HORTA, CAMPIÓ 75/76

Per l’equip d’un camp del carrer Feliu i Codina de l’ex Vila d’Horta que anava agafant forma mentre els hortencs es van veure obligats, a més, a començar la competició a “l’exili” del camp del Club Esportiu Europa al Sardenya gracienc.

Monfort va apostar per un onze tipus amb Aroca a la porteria, Castany, Marín, Català i Puertas en defensa. Rubio, García i Vidal en el centre del camp i tres referències ofensives literalment letals: González, Floro i Formento. I també amb aportacions també de futbolistes com Julio Molano, a la línia defensiva, Domingo, a la punta esquerra i el porter Riol (amb Aroca al servei militar), van aconseguir que els aficionats gaudissin, com feia anys que no es produïa, amb el rendiment, complicitat i qualitat dels seus.

MONFORT, CAMPIÓ AMB ELS CAMPIONS

Tant és així que l’afició de l’Horta no va fallar omplint autocars, en el crucial partidàs ara fa 50 anys, en el camp badaloní de l’Avinguda de Navarra. A només tres jornades per finalitzar la Lliga. Una confrontació a cara o creu que donava pràcticament el TÍTOL al guanyador.

L’excel·lent victòria dels jugadors de Monfort per 1 a 2 (amb dianes de Garcia, de penal i del golejador Floro) va desfermar una eufòria indescriptible. I va tenir continuïtat a la tornada de l’expedició al Feliu i Codina amb centenars de persones rebent, emocionades, als virtuals Campions.

CELEBRACIÓ VIBRANT AL FELIU I CODINA

La Unió Atlètica Horta va arrodonir la temporada en la jornada posterior en el aferrissat derbi davant el Turó de la Peira amb un 5 a 0 que va certificar, a falta d’un partit en el terreny del Llefià, el Títol.

Bé, títol i ascens 1975-76 en un camp ple a vessar que va celebrar, com mai, les prestacions d’uns jugadors que van exhibir una unió , dins i fora de la gespa, absolutament claus per arrodonir un curs per emmarcar que va finalitzar amb 56 punts dels barcelonins. Només dos per sobre d’un Badalona que, en virturt del seu gran potencial, va acabar pujant també de categoria al imposar-se a la Unió Esportiva Olot en la promoció d’ascens.

Monfort, que ens va deixar amb només 53 anys al 1980 per un cruel càncer, va poder complir un altre somni la temporada següent 1976-77: ser campió amb un altre dels seus estimats clubs.

Parlem del CEEuropa després d’aconseguir-ho també (a banda del gran Horta 75-76’) amb l’Amposta, el Santboià i el Centre d’Esports L’Hospitalet. A més de protagonitzar, a començament dels anys seixanta, uns exercicis esplèndids en una exigent Tercera Divisió amb un altre gran històric: el Martinenc F.C.

The post 50 anys del Títol de Campió d’una inesborrable Unió Atlètica Horta appeared first on FutbolCatalunya.com.