Difícilment oblidarà el capità del CF Badalona, Toni Larrosa, aquesta temporada. I, menys, el partit de Copa RFEF jugat dimecres 9 a Can Cabanyes. El resultat final és això de menys, encara que quedessin eliminats enfront del Sestao, però la factura per a l’equip de Genís Sampietro és molt alta.

De fet, aquest dimarts s’ha conegut, després de noves proves mèdiques, que el davanter badaloní ha sofert un trencament de lligaments creuats. En resum: adeu a la temporada encara que els ‘temps’ marcaran l’evolució de la greu lesió.

LARROSA, ADEU AL CURS

Toni va entrar en el minut 74 de partit per Nil Sauret i va marcar en el 94 un 2-1 il·lusionant. No obstant això, l’alegria va durar pocs segons perquè el Sestao va anotar l’empat en el 113. Pràcticament, la coincidència va ser total amb el KO del davanter que va haver de retirar-se sense poder ser rellevat en haver-se esgotat tots els canvis. Només queda que intentar animar a Toni per a la seva desitjada reaparició en la qual és la seva quarta temporada consecutiva, segona part.

I PEPE BONILLA, TRES MESOS

El comunicat mèdic, a més, s’amplia amb el KO de Pepe Bonilla aquest passat diumenge al Xevi Ramon de Vilassar. Un problema en el metatarsià el va obligar a sortir del camp i cedir el seu lloc a Robert Simón a la mitja hora de joc. S’estima que el període d’absència pot fixar-se en tres mesos, la qual cosa podria obrir el compte de fitxatges aquesta setmana.

Les baixes de Toni Larrosa i Pepe Bonilla són dos greus contratemps per a Sampietro i per a un Badalona que va sumar el seu primer triomf en la Lliga aquest diumenge.

The post Toni Larrosa i Pepe Bonilla, greus lesions per al Badalona appeared first on FutbolCatalunya.com.

Hèctor Ibar no perd el temps. Lluny de recordar temps pretèrits amb Josep María al capdavant, ha decidit destituir el seu entrenador i donar-li el relleu a Luis Blanco. Un punt sumat dels 12 disputats en aquest inici de Lliga ha provocat “un procès de reflexió interna del club i d’anàlisi de la situació”. En resum: acomiadament del gran ‘arquitecte’ de l’obra europeista.

La nota oficial de l’entitat afegeix que “l’objectiu és actuar amb responsabilitat i a temps”. (?) Per aquestes raons li diuen adeu, li desitgen “molta sort en els seus futurs projectes” i ara caldrà esperar la reacció del veterà tècnic ilerdenc en les pròximes hores.

GENÉ, FIDELITAT I EFECTIVITAT

Josep María Gené, que va assumir la direcció esportiva durant 4 temporades, amb notable èxit, va renovar contracte el 2025. La no continuïtat d’Aday Benítez i l’economia escapolada van precipitar el seu ascens al primer equip el 18 juliol i, només 34 dies, ha acabat l’aventura.

“La junta manté una manera d’entendre el futbol basada en la responsabilitat”. A més “el creixement esportiu sol té sentit si va acompanyat d’una gestió responsable”, deien fa dos mesos. Ara es gira el full de ruta i, sense explicacions del seu president Ibar, aquest CE Europa busca nova direcció.

LUIS BLANCO, UN GRAN DEL FUTBOL

El substitut per a Gené és Luis Blanco, tota una garantia doncs és un tècnic molt conegut en el futbol català i amb una gran trajectòria des que el colomenc iniciés la seva nova aventura un llunyà 2012 ha dirigit Sant Andreu, Espanyol, juvenil i filial i, finalment, At. Balears.

Aquest passat curs va sumar un nou play off amb els insulars ja que, encara que van acabar la Fase regular igualats amb la UE Sant Andreu, el gol-average va decidir. Ja en la promoció va ser derrotat pel Real Jaén.

Al costat de Luis Blanco torna Alberto González com a assistent després del seu silenci total en ser acomiadat dies enrere.

The post Ibar perd “la confiança” en Gené i fitxa Luis Blanco appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’entrenador hospitalenc Juan Camilo Vázquez iniciarà aquest diumenge la seva quarta etapa al capdavant de la UA Horta amb l’objectiu d’estar entre els millors. L’històric club del Feliu i Codina no mira ni s’obsessiona amb un ascens massa complicat per a ser realistes.

Camilo, que va arribar el desembre del 2022 amb l’equip a dos punts del descens, va acabar en els 6 primers llocs que donaven l’accés a Lliga Elit. I va pujar i aquí segueix encara que també ha estat a punt de deixar-ho. Així ho admet a Futbolcatalunya.

UNA UA HORTA, MÉS QUE REALISTA

Tot un honor poder entrevistar a un dels tècnics més veterans de la categoria…

Bé, soc l’únic que he estat tots els partits de la Lliga Elit (tres temporades) en la banqueta encara que Manu Gracia (Turó Peira) porta més temporades seguides en un club.

Precisament, aquest diumenge s’estrenen al Feliu i Codina als de Manu Gracia.

Sí. Ens hem vist només una vegada encara que mantenim bona relació, a més el que està fent en el Turó durant tants anys i pujar a la Lliga Elit no és fàcil i amb els recursos que tenen, molt més.

Cinc temporades des que van sortir de Tercera Divisió. A la cinquena serà la vençuda per a tornar?

Tant de bo, però cal anar pas a pas perquè ja vau poder veure el que sofrim. Vam haver de confeccionar una plantilla nova perquè se’ns en van anar 8 titulars, no estava compensat el grup i trobar la dinàmica positiva va costar. Vam tenir una ratxa negativa i l’arrosseguem tota la temporada.

“VULL RETORNAR AQUEST HORTA ON MEREIX”

El nom històric d’Unió Atlètic Horta pesa massa?

Jo, com a mínim, sento aquesta responsabilitat i vull retornar a aquest Horta on mereix. Els jugadors són molt joves, però quant a l’afició i a l’exigència i sentiment es nota que és un equip humil i històric. Aquí hi ha un tracte pròxim i excel·lent.

Llàstima que aquesta Lliga Elit sobra des que es va crear i el futbol català mereix un segon grup de Tercera…

Aquesta Elit és atractiva, eh!, hi ha molta igualtat.

“HI HA MOLTS EQUIPS AMB EXIGÈNCIES HISTÒRIQUES EN LA CATEGORIA”

La diferència és que reben una subvenció de 12.000€ mentre que en Tercera s’acosta als 40.000€.

Això segur que vosaltres ho sabeu millor. També convé dir que en aquests tres anys els desplaçaments s’han facilitat molt perquè la majoria d’equips són de Barcelona.

De fet, només està la UE Valls perquè de Girona i Lleida no hi ha cap equip. És a dir: 15 formacions de Barcelona, o província, i un de Tarragona.

Doncs, sí. Curiosament, els descensos de les últimes temporades han estat d’equips de fora de Barcelona.

Un repàs d’equips i et condueix a un passat il·lustre: Horta, Castelldefels, Manlleu, Prat…

Són equips que per exigència històrica i de pressupost estan per sobre de la mitjana. Vic, Sabadell B, Castelldefels, Martorell o Prat han fet grans plantilles. El nostre avantatge és que tenim visibilitat i els jugadors veuen possibilitats de créixer, però ens ‘volen’ a altres equips, aquesta és la veritat. Ni paguem molt ni tenim un gran pressupost, aquí hi ha molts sub 23, uns 10.

“SABADELL B, VIC I PRAT SÓN ELS TRES GRANS FAVORITS”

Només segueixen 7 futbolistes de l’any passat (VEURE MERCAT)

Sí, però estem igualment il·lusionats amb la plantilla. Som 15 nous, gairebé sortim de zero, però les ganes que tenen i la seva ambició és il·lusionant.

Els tres equips principals són…

Sabadell B és l’equip TOP, Vic i Prat han muntat grans plantilles i amb bons pressupostos encara que mires Castelldefels, Manlleu, Singuerlín, Rubí o Viladecans, del meu amic Andrés, que sempre lluiten i seran aquí. No hi ha rival feble.

En resum: Aquest Horta lluitarà per mantenir-se?

No, soc ambiciós, però coherent amb la nostra realitat. No volem dificultats i lluitarem per les primeres posicions.

“AQUEST HORTA ÉS UN CLUB ENTRANYABLE”

A nivell personal sumarà quatre temporades i mitja. Sona a final de cicle?

A la fi de la temporada passada em va passar pel cap, però s’ha donat un gir en el club amb el fitxatge del director esportiu, Marcos Díaz. Aquesta decisió m’ha donat força per a continuar a més és molt difícil digueu adeu a Horta perquè estic molt a gust, és un club entranyable. Aquesta estructura dona forces per a treballar per a l’entitat.

Vostè és professor d’Educació Física (Salesians/Vedruna Sabadell). Li donen molta ‘marxa’ els seus alumnes?

Pensa que són alumnes de 12 a 16 anys i ho tinc molt ben assumit. Ho passo pitjor amb el futbol que amb el col·legi. No m’atabalen massa mentre que l’examen és diari en el futbol.

The post “Aquesta Horta lluitarà per les primeres posicions” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Encara que a l’encara president de la FCF, Soteras, li importa molt poc (o res) el pensament dels clubs, la supèrbia del màxim dirigent del futbol català i la seva junta ha impedit la presència dels representants de clubs no professionals en la seva seu central del carrer Sicília. L’argument del diàleg pel bé de qui els mantenen, a sou, en el poder no ha estat suficient argument.

No obstant això, aquest capritx dictatorial no ha impedit que 18 clubs s’hagin desplaçat a un hotel pròxim a la pròpia Federació per a exposar el seu disgust per l’absolutisme federatiu.

“AQUESTA FCF HA DE CANVIAR”

La prepotència de Soteras (i la seva junta) només ha servit perquè augmenti la indignació entre els qui li paguen el sou. Les nombroses intervencions dels presents a la sala van deixar clar diversos aspectes que només les urnes decidiran a partir del pròxim mes de febrer del 27.

Frases com “Cal fer-los al carrer” “Aquesta Federació no ens representa” o “S’ha de produir un canvi” s’han escoltat amb força a la reunió. Aquestes reflexions també van incloure el malestar per les dificultats que estan trobant els clubs amb les subvencions que han d’arribar des de Madrid. El desig seria que aquestes quantitats passessin directament des de la Federació Espanyola als interessats. És a dir: mai fes d’intermediària una Federació Catalana que només dificulta el seu trajecte. Olot o Europa puguin donar fe dels problemes que estan sofrint ja que aquests diners, que és seu, no arriba.

ELECCIONS A LA VISTA

Un altre assumpte que va sorgir va ser el futur electoral d’una Catalana que segueix pendent dels jutjats de Terres de l’Ebre i Sabadell per presumpta falsificació de signatures, entre altres raons.

Sense voler mostrar les seves preferències, els presidents presents sí que van mostrar el seu suport a Lluís Fábregas (Nàstic) i Joan B. Agustí (Olot) perquè puguin anar escoltant opcions.
Ara com ara, ningú ha mostrat interès públicament i, encara que els futuribles sonen des de fa temps, caldrà esperar el seu anunci oficial.

NOTA OFICIAL NÀSTIC I OLOT

The post A aquesta FCF li interessen poc (o res) els seus clubs appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nàstic de Tarragona i UE Olot, representants dels clubs no professionals del futbol català, acudiran aquest dijous, amb els presidents dels clubs que participen en categories nacionals, a la seu de la FCF per a un interessant intercanvi d’impressions. Segur que l’encara president Soteras els esperarà a l’entrada del carrer Sicília en la seva qualitat de ‘empleat’, amb sou milionari. Tot i això, els clubs continuen immersos en la seva sorpresa per la supèrbia, el silenci i la prepotència del sabadellenc octogenari.

Recordem que dimecres passat (2 de setembre) els presidents Lluis Fàbregas (Nàstic) i Joan B. Agustí (Olot) van enviar “una sol·licitud formal de reserva de la Sala de reunions de la seu central de la FCF per a la trobada de clubs de competició estatal”. La realitat és que, en aquests moments, només hi ha un silenci menyspreador i vanitós per part d’una junta servil. Clar que encara poden donar una resposta aquest propi dijous al matí.

ELS CLUBS HO TENEN MOLT CLAR

Sense aquest OK, molts clubs, que han mantingut fins a aquest moment una línia de respecte dissident, afirmen que res evitarà la seva presència a la porta principal de la seu federativa (18 hores). En la nota que van enviar a la FCF s’oferia una doble possibilitat per a reunir-se: dimecres 16 o dijous 17 per a un acte en el qual esperen ser presents unes 35 persones i fins i tot avançaven que la seva durada s’estimava en uns 90 minuts. No obstant això, Soteras passa dels clubs i s’ha limitat a somriure i treure pit entre els seus obedients companys de mandat.

Pendents dels esdeveniments caldrà esperar la reacció també d’aquests clubs representants d’un futbol català que necessita, més que mai, l’aparició d’unes urnes i unes eleccions netes.

La intenció de Nàstic i Olot passa per “recollir les inquietuds, necessitats i propostes dels clubs”, “definir noves iniciatives que traslladar a la RFEF” i “acordar que volem fer i les nostres prioritats de futur”. Les paraules que figuren en el text –“volem que la vostra veu arribi a Madrid i que el futbol català tingui el pes i la representació que li correspon”- admeten tot tipus d’intencions i interpretacions.

La veritat és que els actuals empleats de la FCF, escollits pels clubs –una altra cosa són els mètodes electorals que encara s’estudien al jutjat de Sabadell-, no li obren la porta als seus ‘caps’.

The post Soteras menysprea els representants dels clubs catalans appeared first on FutbolCatalunya.com.

La incorporació de Meshak Babanzila al Nàstic ha estat una de les més profitoses per al conjunt de Xisco Campos. Les seves 9 assistències de gol com a migcampista del CE Europa la passada temporada li han fet una de les referències d’aquesta Primera Federació. La seva generositat és infinita.

MESHAK, FONAMENTAL

El Nàstic ha incorporat aquesta temporada Meshak, un futbolista gabonès de 25 anys que ha arribat a Tarragona després de completar dues temporades com a escapulat. El jugador ha signat contracte amb els locals fins al 2029, en una aposta de futur per un futbolista que ja ha demostrat el seu nivell al futbol català.

Meshak va tenir un paper destacat en la trajectòria recent del conjunt de Gràcia. Durant la temporada 2024-2025 va disputar 27 partits oficials i va contribuir a l’ascens del CE Europa a Primera Federació. En la seva segona campanya, la 2025-2026, va participar en 34 partits de lliga regular i també va disputar la promoció d’ascens a LaLiga Hypermotion.

Els seus números de la passada temporada reflecteixen la seva incidència en el joc de l’equip. Meshak va acumular 34 partits disputats, 27 dels quals els va completar, amb un registre de nou assistències i un gol, a més de sis targetes grogues.

UNA PROGRESSIÓ ESPECTACULAR

El nou jugador grana es va formar al Centre de Formació Samuel Eto’o i a l’Acadèmia Libreville, abans de fer el salt al futbol europeu l’any 2019. La seva primera destinació va ser el filial del París FC, on va militar durant tres temporades. Posteriorment, va defensar el Terrassa durant dues campanyes, abans d’incorporar-se al CE Europa.

La seva progressió també li ha permès arribar a l’escena internacional. El passat mes de juny, Meshak va debutar amb la Selecció Absoluta de Gabon, un reconeixement al seu creixement com a futbolista.

I el seu inici amb el Nàstic no podria haver estat més productiu. En les tres primeres jornades, davant el Saragossa, el Cartagena i l’Algeciras, ha disputat tots els minuts. A més, en l’últim partit al Nou Estadi, va oferir tres assistències de gol, convertint-se en un dels grans protagonistes de l’equip en aquest inici de temporada.

The post Meshak Babanzila, un assistent de luxe per al Nàstic appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mancant 4 dies perquè comenci la competició, l’FCF comunica al Racing Vallbona que haurà de continuar jugant a la Segona Catalana, ja que la plaça de la Juventus-Lloret, a Primera, no desapareix sinó que es manté previ pagament des de Malgrat. Recordem que el passat 3 d’agost, els ‘italians’ anunciaven la seva retirada perquè l’Ajuntament de Lloret els concedia horaris nocturns inassumibles. Agost va avançar i el CE Malgrat va pagar perquè el Juventus-Lloret-Malgrat sigui la realitat actual i no es mogui de categoria mentre que al Racing Vallbona no li han deixat ni protestar.

I d’això és del que es queixa el president del club de Nou Barris, Manuel Retamero, a Futbolcatalunya. Disposat a anar a la justícia ordinària i fins i tot a deixar el càrrec de president per a no fer mal a la seva entitat, el disgust per tot el procés és majúscul.

UN MODEST RACING VALLBONA

No obstant això, primer “hem de mantenir tot el meu màxim respecte per al Juventus. No podien entrenar a Lloret i han apostat per comprar aquesta plaça a Malgrat. Res a dir. Ha estat la Federació qui ha jugat brut amb el Racing Vallbona”.

“Però estic trist, indignat i decebut de les persones que defensen als clubs de Catalunya, president, director i secretari general i delegat territorial. A Soteras li diria que se n’anés, que deixi treballar i no manipuli més, no és vàlid. Aquest Nadal els regalaré a tots un llibre titulat ‘El principio de Peter’, comenta com a introducció Retamero.

La plaça de Primera Catalana “ens corresponia a nosaltres si no podien demostrar força major per a seguir, però han fet una filiació en coberta, que està prohibit perquè s’ha de fer abans del 30 de juny. No sé quins interessos pot tenir l’FCF per a permetre-ho”.

“AQUESTA SETMANA DIMITEIXO”

El màxim dirigent del Racing Vallbona recorda que “el secretari general em va permetre fer una oferta econòmica per a comprar la plaça, però jo no tinc diners per a això. Han esperat a l’últim dia per a comunicar-me aquesta decisió perquè no m’han permès ni presentar recurs davant Competició, Apel·lació o TCE”. El referit secretari Garrido “em va dir que era una qüestió territorial i no de Competició (?) i ens han deixat indefensos. Encara més, després de diverses cartes enviades a la FCF, ni han contestat sinó que usaran el silenci administratiu.

També té molt clar l’encara president del Racing que “li presentaré a la meva junta la meva dimissió aquesta setmana. Jo no vull lluitar contra aquesta mena de persones. Nosaltres som un modest equip de barri al costat de 7 equips de formació i no vull conseqüències; som molt modestos encara que el nostre vot també val com qualsevol altre”.

The post El president del Racing V. dimitirà perquè “l’FCF ha jugat brut” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La igualada a la Ciutat Esportiva de la UD Logroñés i, especialment, l’expulsió de Catovic (82′), per acumulació d’amonestacions, va provocar la reflexió del tècnic del Barcelona At., Juliano Belleti. “Entre els àrbitres hi ha molts dubtes, necessiten ajuda especialment pel que fa a a les actualitzacions del reglament”, va dir

Les valoracions del tècnic, Juliano Belletti, després de l’empat UD Logroñés B pic.twitter.com/zmgkV6tKCk

— Barça Atlètic (@FCBarcelonaB) September 13, 2026

The post “Entre els àrbitres hi ha molts dubtes sobre les normes” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Situat a la zona de Bellvitge (L’Hospitalet), el seu lloc de naixement, i des d’on ha orientat tota la seva trajectòria professional, Sergio Dorado, preparador físic professional des de fa més de 20 anys, reapareix amb nous objectius. Al costat dels seus companys Àlex Santos i Sergio Ortega van treballar la seva idea de practicar esport al seu barri de sempre i Try It Sports Academy ja és una realitat com a Centre d’alt rendiment.

Només basta acudir fins a les seves instal·lacions a la Rambla de la Marina 264 per a adonar-se de la integració del projecte envoltat de veïns i fins i tot d’altres poblacions pròximes. Try It obre les portes a Futbolcatalunya.

QUÈ ÉS TRY IT SPORTS ACADEMY?

Els coneixements de l’esport, en general, i del futbol, en particular, arriben als veïns de la mà de grans professionals. L’Hospitalet, Sabadell, Mallorca, Espanyol, Zaragoza, AEK Larnaca, Nàstic, Valladolid i Cadis ja figuren en l’historial personal de Sergio Dorado.

“És una Acadèmia que hem fet realitat tres amics (Àlex Santos, Sergio Ortega i jo) a Bellvitge (L’Hospitalet), al nostre barri i per a la gent del nostre barri. Els tres estem relacionats amb el món del futbol i decidim sacrificar-nos amb la inversió. Aquí ens coneix tothom i podem presentar un projecte seriós”.

Però què s’ofereix?

“Un projecte molt interessant, o almenys, això creiem. Oferim un ventall d’activitats des de nens de 5 anys fins a joves de 20 a 45 per a entrenaments funcionals en grup. I, per descomptat, entrenaments per a adults de 60 a 80 per a tothom. El 90% és gent del barri, una zona amb molta gent que necessitava aquest perfil. Hi ha sessions per a tots els gustos amb molt ambient”.

“SOM GENT DEL BARRI QUE TREBALLA PER AL BARRI”

En aquest barri obrer, el negoci de l’esport és negoci?

“Cap dels tres hem muntat aquest projecte com el nostre treball sinó que aquesta idea té un 80% d’il·lusió i satisfacció i no de negoci”.

I, si els surt alguna oferta de l’esport professional, què passa amb el projecte?.

“Tenim a un professional contractat (Miguel Suárez, preparador del Can Vidalet), també del barri, i és el màxim responsable a nivell de funcionament diari. Jo, personalment, porto la Metodologia i gestió; Àlex i Sergi cuiden la part administrativa i de xarxes socials. Tot està previst.

AL COSTAT DE SERGIO GONZÁLEZ

Segueix a l’espera de nou destí?

“Sí, en aquest procés estem, a l’espera que surti alguna oferta que satisfaci el cos tècnic amb Sergio González. Continuem formant-nos perquè quan surti l’oportunitat, tornar als terrenys de joc”.

I al costat de Sergio i els seus fidels?

“Sí, és un cos tècnic ja consolidat després de Cadis i Valladolid i aquí seguim”.

Tant dona el futbol que es pot viure sense entrenar?

“Això és una mescla entre el que dona el futbol i el que dona el teu cap, segons com t’administris, i jo sempre he intentat fer-ho. He estat molts anys a Primera, Segona i Segona B, he tingut cap i vivint amb una total normalitat. A curt termini es pot viure”.

PRETEMPORADES DE COMPROMÍS

Per cert: venim d’un entrenador i el seu segon o el seu preparador físic a equips d’una dotzena d’especialistes!

“És així. En la temporada 2005-2006 jo vaig estar amb Ramon Moya i Diego Avila. A poc a poc va anar canviant i l’any que pugem amb Lluís Carreras tot es va professionalitzar una mica més. Hem arribat a estar fins a 4 preparadors físics en un equip, és una figura bàsica”.

Ara que no està vinculat amb cap entitat. Les pretemporades no són un conte absolut? Abans, amb molta calor ni s’entrenava, però ara es juga amb més de 40 graus.

“És una fase necessària per al jugador encara que hi ha molts factors, no esportius, de caràcter social i econòmics que trepitgen aquesta preparació objectiva. Hi ha partits de compromís que trenquen dinàmiques, es prioritzen altres coses que el rendiment”.

“MOLTS CLUBS NOMÉS BUSQUEN NEGOCI AMB EL FUTBOL FORMATIU”

Què és més negoci el futbol professional o el formatiu?

Fins fa poc el professional era un supernegoci, però, a poc a poc, el formatiu, el del club de barri, s’està convertint en un altre tipus de negoci per a la gent que el gestiona. Quotes, roba…. es mou molts diners. Quan jo jugava hi havia un cadet A i un B, un juvenil A i el B… la gent anava a jugar al futbol. Ara qualsevol entitat fins a H, I,J,K… Aquí no es busca rendiment sinó negoci.

Per què un pare paga 1.000€ perquè cuidin al seu fill si saben que no són ni seran Messi?

És una cosa molt personal. A més, és el que hi ha: els pares volem que els nostres fills estiguin contents i ens adaptem a les situacions de cada club.

The post Try It Sports Academy, un projecte per al barri appeared first on FutbolCatalunya.com.

En uns temps en els quals a penes compta la dedicació i el sacrifici, bé val destacar l’adeu d’un gran futbolista amb inici a l’històric Reus Deportiu i amb final al Reus FC Reddis. El seu adeu real, anunciat aquesta setmana, segur que deixarà un gran buit al Baix Camp encara que tampoc cal descartar que continuï vinculat d’alguna manera amb el futbol català.

Un repàs al seu historial només mereix un aplaudiment per als qui hem tingut oportunitat de gaudir-lo ja que va arribar a trepitjar la Primera divisió del futbol professional encara que ho ha fet a totes les categories: Segona, Segona B o Tercera. Molts partits, moltes històries i un passat per a ensenyar a futures generacions.

RAMON FOLCH, UN EXEMPLE

Les múltiples felicitacions d’afecte i admiració rebudes aquest passat dimarts a la Fira de Reus només són un detall més que afegir a l’historial d’aquesta llegenda roig-i-negra. Si els ve de gust, repassin el que alguns mitjans de comunicació han escrit al llarg d’aquestes últimes hores.

DIARI DE TARRAGONA

Ramon Folch lo deja: Nace una leyenda del Reus

REUSDIGITAL.CAT

Gràcies i fins sempre, Ramon Folch!

DIARI MÉS

Ramon Folch, un heroi que ja ha esdevingut una llegenda

The post Mai es pot dir adeu a Ramon Folch appeared first on FutbolCatalunya.com.

El passat 2 de desembre del 2025 fitxava Ignasi Quer pel CE L’Hospitalet com a primer moviment d’un mercat amb el qual pretenia assegurar-se gols. I ho va aconseguir amb 15 en 23 partits. Els seus números a la Lliga Elit (temporada 2024-2025) ja anunciaven futurs èxits.

Menys d’un any després, el 2 de juliol de l’actual 2026, el davanter de Gurb es comprometia amb l’FC Barcelona fins al 2028. Era un fitxatge amb garanties per al filial blaugrana que busca amb desesper l’anhelat ascens al futbol professional.

PÒQUER D’IGNASI QUER

I va arribar la desitjada estrena davant el modest Náxara al Johan Cruff com a autor de 4 dels 5 gols. Els minuts 1, 36, 76 i 95 van tancar una actuació espectacular d’aquest futbolista cridat a ser un dels futuribles per a Hansi Flick.

Una vegada va acabar el primer gran triomf de Lliga (2a Federació, Grup 2), Quer va afirmar als mitjans del club que s’havia complert un somni. “Marcar en la primera acció del partit ens ha donat molta confiança i hem estat molt sòlids. Debutar amb quatre gols no m’ho esperava. És un debut somiat”.

Ignasi Quer es va iniciar als cadets del Vic Riuprimer Refo i Manresa, va arribar al juvenil del Manlleu i fins i tot va debutar a la Primera Catalana. Va signar, posteriorment, pel juvenil del Girona (2022-2023) per a enlairar-se a la UE Vic. Van ser tres temporades excel·lents encara que l’última, amb 5 gols en el seu caseller, se’n va anar a L’Hospitalet. Amb els riberencs no va poder aconseguir l’ascens a la Segona Federació, malgrat acabar Pitxitxi de la categoria (15 gols), però segur que els passarà com a blaugrana.

The post L’osonenc Ignasi Quer,el ‘9’ blaugrana, viu a casa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Inici de temporada 2026-2027 a la 2a Federació i idèntiques aspiracions per part dels 7 representants catalans (un menys que el curs passat) al Grup 2, que no 3 com en anys pretèrits. En el record queda l’ascens directe de la UE Sant Andreu i la promoció d’ascens d’un Reus FC Reddis que va caure a la primera eliminatòria enfront de l’Ourense.

Ara girem full i els 7 catalans es mesuraran a 5 de La Rioja, 4 aragonesos i 2 navarresos. No serà senzill per a Olot, Reus FC Reddis, Terrassa, Manresa i els filials Barcelona At., Espanyol B i Girona B, però han de demostrar aquesta teòrica superioritat. Per cert: 4 filials al grup 2.

UNA TEMPORADA PER A IL·LUSIONAR-SE

Redistribuïts els grups, les esperances perquè pugui haver-hi més presència catalana en la fase final ha de ser molt factible per a un curs que comença aquest cap de setmana i acabarà el 25 d’abril a la seva Fase regular. Només hi haurà descans per al 27 de desembre 2026 i el 3 de gener del 2027. I, posteriorment, al maig, arribarà la Fase de promoció d’ascens i permanència amb dobles eliminatòries.

REUS FC REDDIS, BARCELONA AT., I GIRONA B

Les 7 opcions catalanes arriben amb reforçades il·lusions a aquest 2026-2027. Màxima renovació en tots els equips com a nota general, 3 tècnics nous a les banquetes (Sergio García, Angel Donato i Edu Albácar) i 4 ‘vells’ coneguts.

Per ordre de classificació passada, el Reus FC Reddis (4t) arriba amb l’adeu a Marc Carrasco i l’arribada de Edu Albacar a la banqueta. I arriba amb una pretemporada reeixida amb 5 triomfs i un empat. Baixes notables com Carbià, Melo, Folch i Sardà obren la porta a altres cares menys conegudes i que deixa molts interrogants per al futur.

Un futur que desitja que sigui molt optimista un Barcelona At. (a 3 punts de la 5a plaça la 26-27) i que necessita l’ascens. La presència de Belletti, al costat de Busquets en la direcció tècnica, avala a un filial que ho té tot per a pujar.

Més difícil ho tindrà el filial del Girona B (7è) amb l’arribada d‘Angel Donato des de l’Atleti. L’objectiu, més que mai, és la formació de futbolistes per a un primer equip que de la mà de Quique Alvarez ha de tornar a Primera.

ESPANYOL B, TERRASSA, OLOT I MANRESA

Torna a casa el gran Sergio García i ho fa a un Espanyol B amb pocs supervivents de l’any passat i del col·laborador Vilassar. La nombrosa presència juvenil dificultarà el treball dels tècnics blanc-i-blaus encara que ja saben que són un banc de proves per a Manolo González.

El mateix que espera Oriol Alsina en el seu segon exercici al capdavant del Terrassa. El treball fet ha estat excel·lent, però l’objectiu ha de ser i és més ambiciós per a una ciutat que sempre mira cap a un passat gloriós. L’experiència de Pacheco, Gabri, Palacios, Montero, Ekaitz, Max Marcet i Mendes ha d’ajudar en aquest treball.

Un treball que ha de ser menys complicat per a una UE Olot que ve de sofrir massa perquè només el gol-average va evitar la promoció de descens en perjudici del Castelló B. Els de Roger Vidal han mogut molt el MERCAT ja que han reforçat totes les línies (Saucedo, Josep Jaume, Muntadas, Ortega, Walid, Marc Tenas…) amb aquest objectiu. Agost ho ha tancat amb una pretemporada de 5 victòries, 2 empats i 1 derrota.

Pitjor ho ha fet el Manresa de Sergi Trullàs encara que els del Congost, acabats d’aterrar a la Segona Federació, manté una trajectòria excepcional. Amb 10 altes, 11 baixes i 13 permanències, el gran campió de Tercera Federació Grup V 25-26 buscarà consolidar-se.

The post A superar la nota de la temporada passada appeared first on FutbolCatalunya.com.

8 equips catalans, 5 aragonesos i 3 navarresos componen el Grup III de la Divisió d’honor juvenil 2026-2027. La gran novetat passa per l’absència de representants de les Balears i l’arribada del futbol navarrès. Així es completa un grup d’escollits on, una vegada més, els jugadors de planters professionals surten més ben posicionats.

30 jornades de Lliga, amb final per a l’1/5/27, una intersetmanal (16/12) i 5 d’obligat descans conformen el nou curs on l’FC Barcelona defensarà títol de campió.

UNA DIVISIÓ D’HONOR JUVENIL FORTA

Amb la presència dels eterns Barcelona, Espanyol i Damm com a serioses opcions de títol al costat de Reial Saragossa i la incògnita sobre els navarresos, s’obre el teló. Repte majúscul per als blaugrana, ja que no sols hauran de defensar aquesta corona de la Lliga. A més hauran de intentar arrabassar les de Campions de la Youth League i la de Campions al Reial Madrid. Sota la direcció de Pol Planas el desafiament és molt interessant.

I més enfront de rivals com els blanc-i-blaus de Marc Xala (a 1 punt la 25-26), la Damm de Joan Verdú (tercers) o el Girona de Jonathan Ruiz (cinquens).

Nova oportunitat per a continuar barallant a l’elit per al Sabadell d’Isaac Marcos, que arriba del cadet, i per a Fede Rosendo, al capdavant del Gimnástic Manresa.

A destacar la continuïtat de José Manuel Ríos (Badalona) i Sergio Sendra (Sant Andreu) després de pujar des de la Lliga Nacional. El treball i l’esforç dona els seus resultats.

TÈCNICS EQUIPS CATALANS DHJ 26-27

AIXÍ HO VEU FEDE ROSENDO (G. MANRESA)

“Veig al nostre equip content amb la pretemporada. Hi ha molta predisposició per al treball encara que és una categoria molt dura i cada cap de setmana cada punt serà or”, declara, com a presentació, l’entrenador del Nàstic de Manresa, Fede Rosendo.

Jugar a la DHJ “té molt mèrit perquè hi ha rivals molt importants. A més, ens dona un extra jugar en aquesta categoria”, afegeix el tècnic uruguaià de naixement encara que un català més des dels sis anys. Serà la tercera consecutiva en l’elit juvenil dels manresans amb idèntic objectiu de sempre “mantenir la categoria i tant de bo ens costi menys que altres anys”.

ELOGIS A ÒSCAR SEGURA

El que a ningú escapa és que el treball del seu antecessor, Òscar Segura, ara al Cornellà amb altres funcions, ha estat impressionant. “Òscar ha fet una gran feina al Nàstic, no ho tindré fàcil i intentarem estar a l’altura”.

Per a aquest resultat, Rosendo compta “amb 3 jugadors de l’any passat, Renzo i Guerra de segon any, i 6/7 del juvenil B que van lluitar per l’ascens. És un equip bastant nou, tots sofrim menys les pedreres dels grans equips i al final són detalls els que et salven”.

L’arribada d’equips navarresos per balears és un altre problema. “Desconec bastant el nivell dels equips d’aquesta zona i ja els analitzarem. Osasuna ja sabem que és una gran pedrera, però la resta no estan controlats, és una incertesa”.

De qualsevol manera, la realitat és que “del primer al vuitè són les pedreres i barallaran per una cosa mentre del vuitè a l’últim ho farem per fugir de la zona perillosa”.

The post Navarresos per insulars a la elit juvenil appeared first on FutbolCatalunya.com.

Primera, merescudíssima i treballada victòria del Nàstic de Tarragona enfront d’un Real Zaragoza potent que no va treure gens positiu al Nou Estadi Costa Dorada de Tarragona. Va ser l’únic partit positiu d’aquesta primera jormada de competició en la Primera Federació.

Un cop de cap oportuníssim de Sinan Bakis, en el primer minut de partit, va conduir als de Xisco Campos a una victòria que van haver de treballar moltíssim perquè els aragonesos es van multiplicar sobre la meta defensada per Ayesa.

El segon gol arribaria mancant quatre minuts per al final gràcies a una jugada d’un contra un de Carlos Segura, i assistència de Diego Gómez. La gran feina de Meshak, Royo, Montalvo i Shin van donar la primera gran alegria grana.

LA CREU DELS CATALANS (EUROPA I SANT ANDREU)

Per contra, la creu de la jornada es va viure a Can Dragó i a El Alcoraz. Els de Josep María Gené es van enfonsar en la segona meitat i ho van aprofitar els andalusos. Dos gols de Siverio (63′ i 69′) i un de Keita (79′) van acabar amb totes les il·lusions. Els graciens hauran d’aprofitar el temps de MERCAT pendent, ja que aquest diumenge se li van notar massa errors de joventut.

Tot va començar dissabte amb el KO per a la UE Sant Andreu enfront de l‘Osca. L’equip de Natxo González va saber aguantar fins al minut 77 Oscar Sielva va marcar gràcies a una pena màxima. Els 300 aficionats quadribarrats van poder observar com el millor contrari va ser el porter Gazzaniga, però es van quedar amb les ganes.

The post Bakis i Segura salven l’honor dels catalans appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest cap de setmana comença la 6a edició d’una Primera Federació nascuda de la mà de Luis Rubiales i Soteras en la temporada 2021-2022 i que només ha sumat ruïna i disgustos a uns clubs que continuen ‘empassant’ per aconseguir el futbol professional. Per a aquesta 2026-2027 participaran, en representació del futbol català, els renovadíssims Nàstic i Europa i el nouvingut Sant Andreu.

Insistim: benvinguts a la misèria de la Primera Federació -la mal anomenada ‘Primera REF’-, ja que la tercera categoria del futbol espanyol viu en la desesperació absoluta la majoria dels seus clubs. Només cal recordar la trajectòria penosa de la UE Cornellà, a qui van tractar amb total menyspreu, o la temporada passada amb l’Europa i el seu pelegrinatge.

SANT ANDREU, NÀSTIC I EUROPA, DE PRIMERA

De l’economia que parlin els interessats, ja que ningú sembla disposat a obrir la boca mentre augmenten els seus deutes.

No obstant això, anem amb la temporada actual doncs presenta massa dubtes entorn del present i futur dels seus participants. Ja saben: 38 jornades de fase regular, després tocarà play-off (si toca), amb inici aquest 29 d’agost i final el pròxim 23 de maig. Només un cap de setmana de descans per al 27 de desembre.

Huesca-Sant Andreu (dissabte, 19.15 h.), Europa-Real Jaén (diumenge, 19.15 h.) i Nàstic-Saragossa (diumenge 21.30 h.) conformen la primera jornada de competició pels catalans.

UN SANT ANDREU LLANÇAT

L’Alcoraz oscenc espera als de Natxo González per a la seva estrena de categoria. El somni quadribarrat, a l’espera de la renovació del Narcís Sala, dona inici amb 12 altes i 10 baixes, en tant que 12 futbolistes segueixen. El projecte és molt clar a Sant Andreu amb una afició extraordinària que donarà molt a parlar aquest curs. Un altre exemple: només havien 339 entrades disponibles per a la posada de llarg del dissabte encara que les oficines del club ja sumaven 543 sol·licituds.

A nivell esportiu, amb un balanç de 3 triomfs i 2 empats en la pretemporada al costat de la seva aparició als Històrics, el tècnic basc ja pot triar. Es mantenen referents com Serrano, Albertito, Lucas, Torices, Alexis, Blanco….fins a 12 mentre han arribat indiscutibles com Ramon Juan, Anaya, Tovar o Carles Garrido.

DE LA MÀ DEL ‘MESTRE’ GENÉ

D’altra banda, repetirà presència el CE Europa en Primera embolicat en un ambient de dubtes que només el temps i la competició descobrirà. El menyspreu de la RFEF, de la pròpia Federació Catalana, i de les autoritats polítiques de la ciutat s’ha notat massa encara que no poden ni podran amb uns seguidors inigualables.

Una altra vegada tocarà el desterrament de Can Dragó i ningú sap quan es tornarà al Nou Sardenya, i amb aquestes armes apareix el ‘mestre’ Josep María Gené per a conduir la nau. Campions dels Històrics i amb 2 empats i 3 KO en aquesta pretemporada on només segueixen 5 futbolistes, els graciens saben el que els espera. Però, repetim, tenen una basa que pocs tenen: els seus seguidors.

UN NOU NÀSTIC AMB VELLS OBJECTIUS

Tanquem amb el conjunt més ‘veterà’ de la categoria, un Nàstic a qui sembla pesar-li moltíssim el passat. Per a canviar aquesta dinàmica, els grana han signat a Tomeu Nadal com a director esportiu i a Xisco Campos, com a tècnic.

Dels resultats d’estiu millor no dir res: 1 victòria, 3 empats i 4 derrotes. El millor és que li puguin haver servit per a alguna cosa a Xisco.

El Nàstic ha revolucionat la seva plantilla, ja que només 4 futbolistes segueixen (Subirats, Montalvo, Gelardo i Pol Cid). En resum: 12 altes per 10 baixes. Un repàs al MERCAT mostra l’experiència que els tarragonins han volgut incloure en una nova ocasió per a intentar ser presents en la zona de promoció d’ascens.

Reforços interessants que necessiten temps per a adaptar-se i molta feina al davant encara que tot això ho saben els seus protagonistes

The post Benvinguts a la ‘misèria’ de la Primera Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.

Serveixi com una anècdota o curiositat més que destacar en aquesta etapa de MERCAT estiuenc, ja que aquesta posició d’especialista del gol és molt escassa, però sembla haver-se convertit en garantia de fidelitat. Només ens hem fixat en Tercera Federació, Lliga Elit i en els tres grups de Primera Catalana per a mostrar els seus 11 primers realitzadors.

Retenir a una garantia de gol és una de les tasques més complicades per a qualsevol entitat i sempre és un dels primers objectius que es plantegen les secretaries tècniques i qualsevol junta. Després arriba la realitat i cadascú va on pot i vol.

EL GOL ES COTITZA I ES CUIDA

Només així es pot entendre que 7 dels 11 golejadors de les tres primeres categories del futbol català es mantinguin fidels als seus actuals clubs. O sigui, només 4 dels 11 primers artistes del gol en competició catalana han canviat de destí per a la temporada 2026-2027.

A ningú estranya el fitxatge d‘Ignasi Quer (22 anys) pel Barcelona At. després d’una temporada excel·lent (20 gols) amb inici al Vic (5). L’osonenc farà parlar molt aquest curs i segur que Flick també li oferirà la gran oportunitat d’estrenar-se en el primer equip del FC Barcelona. La seva extraordinària qualitat li converteix en un futbolista molt desitjat i el demostrarà.

ADRI EXPÓSITO, ARNAU CAÑAS I JAM BALDEH

Els casos d’Adri Expósito (29), Arnau Cañas (22) i Jam Baldeh (32) mereixen també molta atenció. En el cas del blanenc, el seu fitxatge per l’Europa és la culminació d’una extensa trajectòria per categories com ara Primera Catalana, Lliga Elit o Tercera Divisió. El seu pas per l’Escala (14 gols) ha disparat la seva cotització.

Arnau ha anat, a poc a poc, escalant posicions des que va arrencar en el cadet del Gimnàstic de Tarragona.

Després del seu pas pels juvenils d’Unificació Bellvitge i Sabadell i per la F.At. Vilafranca i el Vilafranca (2023-2024), es va estrenar amb el San Mauro (Lliga Elit) encara que ha explotat amb els penedesencs. 17 gols li situen a l’altura dels millors i d’això intentarà aprofitar-se el Martorell de Edu Berrocal.

D’altra banda, atenció a Jam Baldeh encara que la trajectòria d’aquest davanter de Guaita (Girona) té més recorregut. Escola de Futbol Baix Ter de Torroella de Montgrí, FE Palamós, L’Escala (2014-2016) Banyoles (2017-2018), L’Escala (2018-2020), Banyoles (gener-febrer 2021) l’Escala (febrer 2021-2022) Figueres (2022-2023) Torroella (2023-2026) i. ara. Palamós mostren números interessants.

Capítol especial per a la temporada 2023-2024, primera com a jugador del Baix Empordà, perquè va aconseguir el seu rècord golejador amb 20. Aquest serà el seu número objectiu en el degà on arriba amb 17 gols i amb l’objectiu de l’ascens a Lliga Elit.

The post La fidelitat al gol i al club es multiplica appeared first on FutbolCatalunya.com.

Encara que qualsevol pot pensar que és massa jove per a assumir la responsabilitat de dirigir un primer equip com el Vilassar de Mar, que ningú s’enganyi perquè Met Boratau té coneixements suficients. El fet que només hagi dirigit aquests dos últims anys el sub 13 i el sub 14 del Girona és el resultat d’assumir tota la responsabilitat tècnica en molts equips de futbol formatiu.

I, ara, al costat de la direcció esportiva del club maresmenc, li arriba la seva primera gran oportunitat. Comença des del zero més absolut i després d’una col·laboració anual amb l’Espanyol. Per història (1923) està obligat a tot, però el primer és assegurar la seva vuitena participació consecutiva en Tercera.

AIXÍ ÉS I AIXÍ S’EXPLICA MET BORATAU

Llegim, dies enrere, que el seu l’objectiu és “impulsar i fomentar la vinculació entre el primer equip i la pedrera de la UE Vilassar”. És així?

És un dels objectius i, a part del primer equip, soc una de les dues figures responsables de la base. Feia anys que no debutava cap jugador en el primer equip i ja van dos i no és fàcil de fer-ho.

Quantes vegades li hem recordat que només té 27 anys i és el tècnic més jove del grup?

M’ho comenten i em pregunten si em provoca respecte per tenir jugadors més grans, però porto des dels 16 anys entrenant, onze temporades i entrenant uns 20 equips. El futbol és un tema de persones i tot és més fàcil del que ens creiem.

“ALS MEUS JUGADORS ELS PARLO DE TU”

Suposem que a alguns futbolistes com Monterde, Parent, Cuatrecasas o Sekou els parlarà de vostè?

No, ens diem i ens tractem de tu a tu. S’ha hagut de fer l’equip de nou. Al, principi algun futbolista tenia dubte sobre venir perquè no hi havia cap jugador, però jo ja fa temps que miro la categoria i perfils. Hem tingut la sort que les primeres opcions han dit que sí i volen continuar fent créixer l’equip.

La primera característica en la qual es fixa a l’hora de signar un jugador?

Que tinguin un bon tracte de pilota, que tinguin personalitat i capaces de repartir esforços; hi ha qui no és així, però el substitueix amb intel·ligència. Que siguin ràpids amb pilota o que ajudin a l’equip.

“VOLEM FUTBOLISTES AMB PERSONALITAT”

El primer que va pensar quan el seu president Xevi Ramon li va convidar a agafar l’equip, què va ser?

Quan me’n vaig anar aquestes dues últimes temporades a Girona ja vam dir que me n’anava per a aprendre i que estaria preparat per a tornar. Volia que fora un bon projecte perquè a Girona estava bé i s’han donat les condicions desitjades per al retorn. Jo sabia, que si es desvinculava l’Espanyol, podria ser la meva oportunitat.

Vostè li troba sentit parlar d’objectius a llarg termini des de la posició d’entrenador?

Quan es comença un projecte has de tenir confiança fins al final. Ja sé que el futbol depèn dels resultats, però el Vilassar és un club on el seu president no decideix molt ràpidament un canvi d’entrenador. Jo soc el primer, si les coses no funcionen, del que passa i sé el que puc aportar o fer un pas al costat. Ara com ara, tinc tranquil·litat per a treballar.

“A QUI MÉS COSES LI HE ‘AGAFAT’ ÉS A IGNASI SENABRE”

Ja hem sentit que li agrada molt la direcció de Luis Enrique o Manolo González. Algun col·lega de Tercera a qui admiri de veritat?

Hi ha molts que, encara que no conec personalment, sé com treballen. És clar que a qui més coses li he agafat d’aquesta categoria és Ignasi Senabre. Li vaig veure en el futbol base de l’Europa, és intens i protagonista.

Arriba a Vilassar després de dirigir el futbol base del Girona. Això demostra que el futbol és el mateix ja sigui una categoria que una altra?

A l’hora de preparar un entrenament, sí. Sempre són equips diferents, cadascú té característiques diferents. Més que el problema amb les edats és tenir l’actual plantilla i on es fa difícil triar per la seva qualitat. No em sembla perillós entrenar el món professional; si confies i confien en tu, no em preocupa.

“EL PRIMER OBJECTIU ÉS LA PERMANÈNCIA”

Un tòpic: l’objectiu és la permanència i gràcies?

Quan es comença en una categoria de màxima igualtat, per dalt i per baix, el primer és salvar i continuar amb el projecte. L’objectiu principal és la permanència, fer un bon futbol i que el màxim nombre de jugadors vagi cap amunt.

Vostè ha començat des de zero, ja que només Salim segueix en el primer equip. Millor així?.

El millor és, quan ja sumes tres temporades, mantenir una línia continuista. La veritat és que ara els hem triat a tots i ells ens han triat a nosaltres i tot és més fàcil.

“VOLEM FUTBOLISTES JOVES AMB GANES”

Ha confeccionat una plantilla molt completa encara que, per descomptat, la joventut és notable. Hi ha molt de risc en aquesta aposta?

El que hem fet al costat d’Adrià i el president a l’hora de confeccionar la plantilla és buscar 4/5 jugadors contrastats de la zona, que ens donin un plus de credibilitat, i una resta de perfils amb ganes i joves.

Met, la seva major ambició, quina és?

Tornar a animar a la gent del poble perquè ens vingui a veure i anar tots junts. La meva missió és fer un equip competitiu.

Finalment: La seva opinió sobre el nou play off?

Per al futbol català és positiu. Poden pujar 3 o 4 jugadors i farà que la Lliga sigui més competitiva. No obstant això, el Vilassar el que desitja és anar a poc a poc t

The post Met Boratau o la joventut al poder appeared first on FutbolCatalunya.com.

The post Nàstic-Zaragoza: diluvi per a començar appeared first on FutbolCatalunya.com.

The post “No vam estar a l’altura enfront del San Cristóbal” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Roberto Morales (FE Grama), Àlex Marsal (Peralada) i Cristian García (CP San Cristóbal) es mantenen a les banquetes de Tercera Federació per a la temporada 2026-2027 des de 2024. No obstant això, també podríem incloure Dani Sánchez (2022, Sant Joan At. Montcada) amb 3 ascensos en 4 anys, i, per descomptat, al mestre Toni Carrillo (Martinenc) amb la mateixa marca que Dani. A Carrillo cal incloure-li en el seu historial les seves 8 temporades a Tercera amb el Cerdanyola i dos a Segona Federació.

En resum–MERCAT 2026-2027: 9 cares noves per 9 continuïtats per a un curs en el qual semblen molt clars els favorits per a barallar per un ordre en les primeres cinc places. Després tocarà esperar a una Lliga de 34 jornades per a conèixer el seu desenvolupament i a un innovador play-off.

NOMÉS TRES BANQUETES ES REPETEIXEN DES DE 2024-2025

Com a curiositat val la pena recordar que només Roberto Morales (FE Grama), Àlex Marsal (Peralada) i Cristian García (CP San Cristóbal) segueixen en el mateix club i en la mateixa categoria des de la 2024-2025. Ja és un ‘miracle’ si es té en compte la facilitat amb la qual treballen els directius dels clubs a l’hora de tirar a tècnics.

També caldrà esperar a la Lliga per a veure la reacció dels equips després de l’arribada dels seus nous tècnics. L’aragonès Juan Carlos Beltrán aterra per a assumir la direcció d’un At. Lleida obligat a tot com està el nou Hospi de Jordi Alba i Thiago. D’altra banda, el barceloní Genís Sampietro torna a Badalona, ara per a responsabilitzar-se del primer equip, després d’un exercici excel·lent al Vilanova. La clau passarà per la paciència d’uns directius massa inquiets, com al nou UE Cornellà de Messi.

LA PACIÈNCIA COM A CLAU

El mateix es pot comentar respecte a Met Borotau (27 anys), el més jove del Grup que haurà d’assumir primer equip i coordinació de l’entitat. Aquesta il·lusió vilasarenca també la viuran Ramon Gatell (Europa), Luis Gallego (Montañesa), Àxel Vizuete (Tona), Conrad García (Vilanova) i el gran Dani Sánchez (Sant Joan At. Montcada).

Aquestes són les cares noves mentre que segueixen amb renovades il·lusions noms propis de reconegut prestigi. Aquí estan Toni Carrillo (Martinenc), Cristian Garcia (Sant Cristòfor), Albert Aybar ‘Peque’ o Roberto Morales (FE Grama) -hi haurà play-off d’ascens?-.

Uns altres com el torrellanenc David Gurillo (FC l’Escala), en la seva tercera oportunitat, Ignasi Senabre/Paco Hidalgo) amb la UE Cornellà de Messi o Alex Marsal en un Peralada molt renovat estan davant de la seva nova gran oportunitat.

Com la té Manel Cazorla (Mollerussa) o el mateix Xavi Vilagut amb el seu nouvingut Pobla Mafumet. El filial ha de formar futbolistes, però l’ambició sempre és màxima.

The post 9 debutants i 9 repetidors a les banquetes appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pocs jugadors mantenen la seva fidelitat amb el club com Omar Balde. El fitxatge del migcampista espluguenc a Montcada va encapçalar un projecte que ja suma cinc temporades i un resultat de tres ascensos, des de Segona Catalana a l’actual Tercera Federació.

El pressupost dels de Can Sant Joan és, per descomptat, un dels més baixos de la categoria encara que això no vol dir res de cara a la temporada. El primer ja s’ha aconseguit: jugar a la Bombonera de Sant Joan de Montcada. Amb Omar Balde parlem de futbol des de Futbolcatalunya.

OMAR I LA UE SANT JOAN AT MONTCADA

Omar, què passa amb aquest Sant Joan At. Montcada, acabat d’ascendir a Tercera Federació, per què gairebé ningú parla? Què passa?

Bé, fa poc que hem començat amb la pretemporada. El club estava una mica estancat en Segona Catalana fa quatre anys i entrem un grup d’amics que volíem pujar-lo a Primera Catalana. Comencem a canviar tant l’estructura del club com el primer equip i ara ja es parla una miqueta més, crec.

Passar del 2022 al 2026 de Segona Catalana a Tercera Divisió, és molt forta i això que ja podien haver pujat l’any passat.

“NO ES DONA IMPORTÀNCIA ALS NOSTRES RESULTATS”

Sí, aquest matí ho parlava amb un company i la veritat és que no som conscients encara del que hem fet perquè cada any hi ha un munt de plantilles competitives, amb molt de pressupost, amb l’objectiu de pujar i gairebé sempre acaben fracàs, al final poden pujar molt pocs. Nosaltres hem anat pujant de manera ràpida i crec que no es dona la importància que tenen els nostres resultats. La gent et pregunta com hem arribat fins aquí i és la història de cada any: ningú ha donat ‘diner’ per nosaltres.

Aquesta realitat els incomoda?

No. Jo estic tranquil, perquè cada any ha estat el mateix. De Segona Catalana a Primera, després quèiem en la final del play-off amb l’At Sant Just i repetim ascens encara que ens deien que anàvem a baixar. Perquè no va ser així. Tercera és un salt molt gran, i més en aquesta Tercera que sembla una Segona B d’anys passats, amb equips amb moltíssim pressupost.

“NINGÚ HA DONAT MAI ‘DINER’ PER NOSALTRES”

Sembla que els cinc primers llocs ja tenen amo. El que no sabem qui serà campió i l’ordre de la promoció, però ja tenen amo els cinc primers, no?

Això sembla. El que és cert és que per a molts tot el que no sigui quedar entre els cinc primers és fracàs absolut i per a mi això és bo perquè ells tenen la pressió. Després això és com tot, cal saber gestionar plantilles on hi ha jugadors amb molt de pes, molt d’ego, i tothom va amb la condició de jugar el 70-80% dels partits. Al final els diners exigeix resultats, i quan no hi ha resultats hi ha canvis d’entrenadors i tota la resta.

A vostès, aquesta marxa, aquesta exigència del rival els ‘posa’, eh?

Sí, sí, clar, ens ‘posa’ perquè a part per a nosaltres també és un repte. Competir en una categoria així i intentar guanyar-los, ens ‘posa’.

Aquest Sant Joan At Montcada juga amb ‘avantatge’ i és la seva afició i les dimensions del seu camp, un factor que molts rivals no tenen.

“COMPETIR EN AQUESTA CATEGORIA ÉS UN REPTE”

Sí, bé, al final sí que és veritat que la nostra gent estreny molt. Tenim la gran sort de comptar amb ells des del fang, perquè ja estaven amb nosaltres en Segona Catalana. i ara estan en una categoria merescuda. Aquest factor a nosaltres ens ajuda bastant.

En resum: l’objectiu és? Molestar prou o somiar?

El nostre objectiu és la permanència, cal ser realistes. I, sobretot, millorar en coses que vam fallar l’any passat, com que encaixàvem molts gols i, quan perdíem, perdíem per molt. Pel que fa a joc intentarem ser molt més rigorosos en el sistema defensiu i encaixar el mínim possible i no perdre la nostra essència de ser un equip vertical. Cal posar les coses difícils al rival, ser molt intensos i guanyadors de dols. Cal salvar-nos al més aviat possible per a poder gaudir després de la categoria.

“LA NOSTRA AFICIÓ VE AMB NOSALTRES DES DEL FANG”

En l’àmbit personal: jugador, capità i director esportiu? És a dir, amb el lloc assegurat… A vostè, Dani Sánchez, el míster, no li tocarà mai?

No, no, ell sap que jo no soc cap problema perquè el que miro és el benefici de l’equip. I, si en qualsevol moment ell decideix que jo no haig de jugar, jo l’assumeixo. Soc un jugador més una vegada que m’he vist de curt.

Segueixen 15 futbolistes des de Lliga Elit, és a dir, es manté la confiança en el grup guanyador

Sí. Nosaltres comencem el projecte realment amb un grup que era d’una o dues categories més amunt. Van confiar en nosaltres i hem pogut arribar fins aquí, ara com ara, però calia confiar peti qui peti. Això d’anar pujant categories i tornar-te boig fitxant jugadors no pot ser. Cal reafirmar el grup i tornar a asseure les relacions socioafectives entre companys. Realment costa; al final, jo crec que gent amb menys nivell, però units sempre donen la cara de veritat l’un per l’altre.

“EL MÍSTER SAP QUE JO SOC UN MÉS DEL GRUP”

Vostè que ha estat acostumat a administrar ‘misèria’, entre cometes, i amb respecte, ara en Tercera divisió, amb aquesta subvenció milionària de la RFEF, ara li caurà ‘’ els diners?

M’agrada el sarcasme, però això va del mateix: continuar gestionant ‘misèria’, sí. El que et donen, ho has de pagar després en arbitratges, desplaçaments, material i tota la resta. Afegeix sous de tants jugadors i cos tècnic, que són bastant irrisoris, per cert.

“COM A DIRECTOR ESPORTIU CALDRÀ CONTINUAR GESTIONANT ‘MISÈRIA’”

Però cobren perquè alguns ni això…

Sí, nosaltres tenim la sort de dir que no se li deu res a ningú, tothom cobra, però la veritat és que és poquet, poquet.

A veure si s’estira una mica més la directiva ara en Tercera!.

La nostra directiva tampoc cobra, eh.

L’important seria també que l’ajuntament els facilités alguna subvenció…

Gira full, si us plau.

Una curiositat: des del 2022 juga al Sant Joan de Montcada. Per què aquesta fidelitat?.

Perquè jo vaig arribar per amistat. Jo, quan acabo en el Martinenc, estava molt cansat del futbol, però em van convèncer i aquí em trobo de meravella.

The post “El gran avantatge de la UE Sant Juan At. Montcada és la seva afició” appeared first on FutbolCatalunya.com.

És la pitjor notícia que podria haver rebut el nou tècnic del CF Vilanova, Conrad García. La greu lesió del davanter lleidatà Lamin Jawara suposa un greu contratemps per al xaval (25 anys), per descomptat, i per a un equip que volia aquest curs enlairar-se totalment.

Titular davant el CE Manresa a El Congost, Lamin va haver de deixar el terreny de joc de manera obligada i haurà d’esperar uns sis mesos per al seu retorn. El temps importa molt poc, només interessa la seva plena recuperació i des de Futbolcatalunya també ens unim a aquest nou repte.

LAMIN, LA GRAN BASA

El jove davanter, que ha signat aquest estiu des del seu pas pel CFJ Mollerussa, ha arribat als Alumnes Obrers amb tota la il·lusió del món i aquest KO suposa un cop dur.

Després de tres temporades en l’equip del Pla d’Urgell, on va sumar 19 gols en la Lliga, ha arribat a Vilanova per a triomfar i segur que ho farà quan reaparegui de gom a gom.

Aquestes eren les paraules del crac a la nostra Redacció un llunyà 9 de setembre del 2025 quan ja destacava en el seu equip.

The post Sis mesos de baixa per a Lamin Juwara appeared first on FutbolCatalunya.com.

La pretemporada del futbol català compta, un estiu més, amb una de les seves cites més emblemàtiques, per no dir la que més. El Torneig de l’Estany celebrarà la 57a edició entre els dies 12 i 14 d’agost mantenint intacte el prestigi de més de cinc dècades. Organitzat pel CE Banyoles des del 1969, el torneig és una de les competicions estivals més antigues del país i continua sent una referència dins el calendari de preparació dels clubs catalans.

El cartell d’enguany reunirà, a l’estadi Miquel Coromina i Moretó, el CE Banyoles, la UE Figueres, la UE Olot i el CF Peralada, equips de quatre categories diferents. Les semifinals enfrontaran dimecres 12 el Figueres amb l’Olot i el Banyoles amb el Peralada, vigent campió del torneig. La jornada final, divendres 14, decidirà el nou vencedor del trofeu i, abans, l’equip que acaba tercer. Els horaris seran els mateixos a les dues jornades. Primer partit, a les 19.30 hores i segon, a les 21.30 h. En cas d’empat, s’anirà directament a la tanda de penaltis.

Més enllà dels resultats, la competició tornarà a oferir als quatre equips una oportunitat per continuar acumulant minuts de competició i ajustar els darrers detalls abans de l’inici oficial de la temporada.

LES NOVETATS DELS 4 PARTICIPANTS

Per ordre de categoria, la UE Olot serà l’equip que encapçalaria aquest cartell, com a representant de la Segona RFEF, Amb Roger Vidal un altre any al capdavant, els de la Garrotxa afronten aquesta cita amb un rodatge més gran que els seus rivals, ja que van començar a treballar a mitjans de juliol. Només vuit futbolistes es mantenen de la formació 2025-2026, mentre que hi ha dotze novetats confirmades, amb jugadors de la talla dels migcampistes Gil Muntadas (Terrassa) i Jordi Ortega (Sabadell) o davanters com Walid Meddeb (Sant Andreu).

El Peralada d’Àlex Marsal defensa el títol (2025) després de derrotar el Banyoles a la final. Equip de la Tercera RFEF, els ‘xampanyers’ també han renovat força el seu equip. Només vuit futbolistes repeteixen i amb la retirada de mires com Sergi Romero o Alan Baró. De moment, 10 novetats confirmades i un munt de jugadors a prova per decidir si seguiran o no al club. A l’Estany hi haurà una bona pedra de toc.

EL CE BANYOLES ÉS L’ÚNIC QUE ESTRENA ENTRENADOR

Per la seva banda, la UE Figueres afronta una nova temporada a la Primera Catalana amb Toni Sánchez repetint a la banqueta. 10 continuitats a la plantilla altempordanesa i 8 cares noves. Algunes d’elles faran especial il·lusió a l’afició banyolina, com ara els germans Tubert, Pau i Joan, que es tornaran a reunir aquesta temporada a Vilatenim. Molta atenció també a un veterà del futbol català que s’enfrontarà per primer cop al seu ex equip, l’Olot: la màgia de Pedro del Campo vesteix aquesta campanya amb els colors figuerencs.

I pel que fa a l’amfitrió, el Banyoles, toca pensar en la reacció després del seu descens a Segona Catalana, on serà un dels grans favorits a l’ascens. Dels 4 participants és l’únic que estrena entrenador, amb l’ex del Palamós Carles Polvillo. Com els seus rivals, més baixes que renovacions. 12  jugadors han marxat i només 10 segueixen. De moment, amb 7 cares noves: el porter Arnau Albó (Fornells) i el defensa Lluc Cobacho (Juvenil). A més, els migcampistes Arnau Borrego (Bescanó), Biel Gasca (Lloret) i Xevi German (L’Escala). I, finalment. els puntes Yahaya (Abadessenc) i Marc Trias (Sporting Vidrerenca).

UN TORNEIG AMB UNA HISTÒRIA ÚNICA

Pocs tornejos de pretemporada poden presumir d’una trajectòria com la del Torneig de l’Estany. Des de la seva creació, l’any 1969, Banyoles ha mantingut viva una competició que ha resistit el pas del temps i que forma part de la història del futbol català. El torneig només s’ha deixat de disputar de manera excepcional i, edició rere edició, ha conservat el seu prestigi.

Aquesta longevitat el converteix en el segon torneig de futbol d’estiu més antic de Catalunya, només per darrere del Trofeu Joan Gamper, ara a partit únic i amb equips professionals. Al llarg de les seves cinquanta-set edicions hi han participat clubs de diferents categories i generacions, convertint-lo en un punt de trobada habitual del futbol català cada mes d’agost.

El palmarès reflecteix també aquesta tradició. La UE Figueres encapçala la classificació de campions, seguida de la UE Olot, mentre que el CE Banyoles ha estat sempre un dels grans protagonistes gràcies al seu paper d’organitzador. El CF Peralada defensarà enguany el títol aconseguit en la passada edició.

FORA ELS 3X1, VISCA EL 90 MINUTS!

Aquesta edició tindrà el format clàssic de competició. Després que en alguns dels darrers anys s’hagués apostat pels triangulars (45′), l’organització ha recuperat els partits de 90′. Una decisió que retorna la lògica competitiva al torneig i que permet als equips afrontar enfrontaments molt més útils des del punt de vista futbolístic. Especialment en una fase de preparació en què els tècnics busquen consolidar automatismes i acostar-se a les condicions reals de competició.

La resposta de l’afició també és un dels elements que expliquen la continuïtat del torneig. Any rere any, les graderies del municipal banyolí es converteixen en l’escenari d’una competició que ha sabut evolucionar sense perdre la seva essència.

UN REFERENT QUE MANTÉ TOT EL SEU PRESTIGI

Arribar a la 57a edició no és casualitat. El Torneig de l’Estany és un patrimoni del futbol català i una demostració que la tradició continua tenint espai dins el calendari esportiu. La combinació d’història, continuïtat i nivell competitiu fa que continuï sent una cita esperada tant pels clubs com pels aficionats.

Amb Banyoles com a escenari, el torneig tornarà a obrir una nova pàgina d’una història iniciada fa més de mig segle. Una competició que ha vist passar generacions de futbolistes i que, malgrat el pas dels anys, continua ocupant un lloc privilegiat entre els grans tornejos de pretemporada del futbol català.

The post Torneig de l’Estany, el clàssic del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

El comentari més generalitzat quan es parla amb els clubs és que “la IA no té ni idea, que només són estimacions i que el càlcul sobrepassa la realitat”. Això és el que contesten quan els indiquem que la consulta realitzada per ChapGPT mostra aquests resultats que també poden consultar.

Segur que a més d’un li haurà produït somriure, però tampoc cal descartar que pugui existir més d’un encert. Segons la IA , “puedo elaborar una estimación razonable, pero es importante distinguir entre datos públicos y estimaciones. En Tercera Federación la mayoría de clubes no publican su presupuesto ni su masa salarial, por lo que las cifras siguientes son aproximaciones basadas en el tamaño de la entidad, información histórica, movimientos de plantilla y capacidad económica conocida, no cifras oficiales”. Ja està tot dit?.

EL TOP-5 DE LA IA OFEREIX POCS DUBTES

La veritat és que, encara que han tingut en compte els equips de la temporada passada, és a dir, que falten els nouvinguts Sant Joan At. Montcada, Martinenc i Pobla Mafumet, hi ha aspectes a destacar.

Per exemple: algú dubte seriosament que L’Hospitalet, At. Lleida, Cornellà, Badalona i Manresa poden ocupar aquestes cinc primeres posicions al final de temporada?. En aquest grup d’elit també caldria considerar a un renovat Vilanova amb números que sobrepassen els 300.000 euros.

Però per dalt, un ránking amb la UE Cornellà de Leo Messi, CE L’Hospitalet de Jordi Alba/T. Alcántara, el CF Badalona del francés Michel De Voronine i el At Lleida dels empresaris de la zona. L’ordre només el coneix l’enllaç Josep Ayuso, empleat de la FCF a qui paga l’RFEF. Així doncs, parlar de xifres pot ser absurd però els triats difícilment baixen del milió d’euros de pressupost, segons testimonis consultats per aquesta Redacció.

NÚMEROS, SUBVENCIÓ FITXES P

Si ens quedem només amb les dades de la IA segur que hi ha confusió encara que només queda que esperar les Assemblees o les juntes d’accionistes per a poder contrastar informacions. Qui o els qui són els clubs amb menys força econòmica per a aquest curs 2026-2027?. Tampoc ens equivocaríem massa si assenyalem als nouvinguts encara que algun dels directius implicats treuen pit per a dir que no passen dels 100.000 euros. Si insisteixen en aquesta ‘veritat’, caldrà treure’ls els colors.

Els clubs de Tercera Federació, que reben un fix de 35.000€-5.000€ per professionalització i per utilitzar els suports publicitaris de l’ajuda FUTUR, afegeixen 1€/Km. pels desplaçaments.

SEGURETAT SOCIAL A MIDA

Recordem que es tracta d’un màxim de 25 llicències per equip amb un màxim de 16 per a futbolistes majors de 23. L’acceptació de la subvenció per part de la RFEF obliga els clubs a invertir aquesta quantitat en despeses com a Seguretat Social, fitxes professionals etc., clar que aquesta assignatura amb la Hisenda pública encara és un capítol que segueix sense acabar d’obrir-se del tot. Quant costarien 25 fitxes amb les seves corresponents tributacions?. El que mai deixa de pujar són els sous a l’RFEF i a les seves Territorials, FCF inclosa, per descomptat.

The post Curiosa estimació de pressupostos per la IA appeared first on FutbolCatalunya.com.