CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Messi, Cristiano, Ibra, Totti o el seu ídol Ronaldo Nazario, són tan sols alguns dels noms que conformen el selecte club dels jugadors que han anotat 300 o més gols al llarg de la seva carrera esportiva. Doncs bé, a aquests noms hauríem de sumar-li el del protagonista de la nostra entrevista d’aquesta setmana: l’Uri Labella (27 anys).

El jove davanter que va aterrar, aquest estiu, al club del seu barri està vivint un moment daurat, assaborint els fruits del treball ben fet i sense abandonar l’ambició que el caracteritza. A pocs dies d’haver signat el seu gol 300, l’Uri ja té en el punt de mira el seu nou repte: els 500.

Fem un cafè i xerrem una estoneta amb, potser, un dels davanters més prolífics i, alhora, més desconeguts del futbol català.

“Aconseguir el gol 300 ha estat una experiència inoblidable”

Fa uns dies, contra la Riera vas anotar el teu gol 300 com a jugador amateur. Com vas viure aquell moment?

Va ser un moment molt especial per a mi, un moment de moltes emocions. Arribar a aquesta xifra no ha estat gens fàcil i poder aconseguir-ho ha estat una experiència inoblidable.

Aconseguir-ho a casa, davant de la teva afició, encara ho va fer més especial?

Sí, és clar. Marcar-lo a casa amb el caliu de l’afició, davant de tots els nens del futbol base que es presentaven aquell dia i, també, davant de la meva família li va donar un punt molt més especial, sense cap mena de dubte.

A qui li vas dedicar?

A la meva parella, a la meva mare i al meu avi que són els que sempre han estat al meu costat, recolzant-me en tot.

Celebres els gols d’alguna manera concreta?

No, no tinc cap celebració especial, vaig canviant. Normalment, cada cosa que se’m passa pel cap, la faig.

En algun moment, vas arribar a pensar que signaries el teu gol 300?

De cap manera, al contrari. Per a mi, el fet de poder marcar el gol 300 era una fita inabastable.

Recordes el teu primer gol?

I tant, va ser un gol de penal. Recordo que va costar molt que arribés però, afortunadament, va ser el primer de molts més.

       “Un gol especial?  L’ascens amb l’Angulària ”

Hi ha algun gol, d’aquests 300, que sigui especial?

Tots els gols són especials, encara que si m’he de quedar amb un, seria un gol anotat a la promoció d’ascens amb l’Angulària que, finalment, va ajudar a assolir aquell ascens.

A part del gol que, és evident, quins altres aspectes destacaries del teu joc?

Diria que, gràcies a la meva rapidesa, una de les meves virtuts és jugar amb espais, sense pilota.

I, que t’agradaria millorar?

Moltes coses, per exemple el joc amb la meva cama esquerra que és la meva cama no hàbil i el joc aeri.

Has tingut algun ídol?

Ronaldo Nazario. Per a mi, ha sigut un dels millors davanters de la història i m’he fixat en moltes coses del seu joc.

     “Seguiré treballant dia a dia per ampliar aquesta xifra”

En un altre context, però com el teu ídol tu, també, has arribat als 300 gols. Una xifra espectacular, però, i ara què?

Sí, com tu dius són uns números espectaculars, no obstant això, res no canvia, seguiré treballant dia a dia per intentar ampliar aquesta xifra.

Parlem una mica del Torreforta. Aquest estiu aterres al club tarragoní. Quin projecte et posen damunt de la taula?

Un projecte molt il·lusionant perquè suposa poder treballar amb el futbol base on sóc entrenador de l’Aleví i el Juvenil, poder jugar al club del meu barri, poder compartir vestidor amb jugadors que ha ja tingut de companys i, molts dels quals, són amics i estar sota les ordres d’un dels millors entrenadors que he tingut fins ara, com és en Jorge Parraga i poder continuar aprenent d’ell.

Com t’has trobat aquests mesos?

M’he trobat molt bé i l’adaptació ha estat molt fàcil. El fet de conèixer a gran part dels companys, al míster, al cos tècnic ha facilitat molt les coses.

     “El Torreforta és un projecte molt il·lusionant”

Quin és l’objectiu de l’equip aquesta temporada?

No hi ha un objectiu clar. Simplement, anar setmana a setmana, intentar sumar el major número de punts i quedar el més amunt possible a final de temporada.

I, a nivell personal, quines fites et marques aquest any?

Mai m’he marcat cap fita i aquesta temporada no és una excepció, tanmateix, si hagués de dir-te alguna, doncs tornar a ser màxim golejador de la Lliga per setena o vuitena temporada consecutiva

Del que no pot dubtar l’afició és de la teva implicació amb l’entitat, oi?

No han de tenir cap dubte, la meva implicació amb el Torreforta és total. M’han donat l’oportunitat de poder formar als més petits, no només com a jugadors sinó, també com a persones, de poder jugar a l’equip del meu barri i espero estar a l’altura d’aquesta responsabilitat.

     “M’agradaría tornar a ser màxim golejador”

Traslladem-nos uns quants anys enrere. Explica’ns els teus inicis en el món del futbol.

Vaig començar de petit al futbol base del Nàstic i després ja vaig passar a jugar a la Floresta, Camp Clar entre altres equips i més endavant, vaig tenir la sort de poder sortir fora a l’estranger.

Com va ser aquesta experiència estrangera?

Van ser dues experiències curtes, a Itàlia i a Malta però puc dir que han estat dues de les millors etapes de la meva carrera esportiva. Va ser el primer contacte amb el futbol professional que vaig tenir, ho vaig afrontar amb moltes ganes i il·lusió i intentant aprofitar al màxim la gran oportunitat que significaven per a mi.

Quins altres moments bons destacaries de la teva trajectòria?

Encara que he viscut molts, em quedaria amb el moment actual que estic vivint. Em trobo molt bé individualment i he aconseguit assolir la maduresa dins del camp.

     “Sense esforç i sense dedicació, simplement ets un més”

I, el pitjors moment?

Qualsevol moment on les coses no et surten com vols, quan estàs immers en una mala ratxa…

El millor consell que t’han donat?

M’han donat molts, tant els companys com els entrenadors que he tingut però em quedo amb un que m’ha marcat: sense esforç i sense dedicació, simplement ets un més.

Un somni que et quedi per complir?

Molts, encara que, ara per ara seria poder arribar als 500 gols. De moment és una xifra impossible, no obstant això, perquè no somiar amb assolir-la algun dia.

The post Uri Labella, l’home dels 300 appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Osca, Badajoz, Nàstic o Reus són alguns dels equips que han comptat en les seves files amb Rubén Pérez, un porter diferent, estimant per molts i odiat per uns pocs, que fa tres anys decideix penjar els guants per començar una nova etapa en la seva carrera esportiva. L’estiu de 2014 arriba al CDC Torreforta, però per sorpresa de molts, no com a porter sinó com a jugador de camp. Gairebé dos anys després, el capità del conjunt tarragoní, s’ha convertit en peça clau tant damunt del terreny de joc, exercint de central, com dins del vestidor.

Parlem amb ell sobre aquesta experiència, sobre el descens i sobre moltes coses més.

Després del descens de la temporada passada, l’objectiu inicial d’aquest any era tornar a 1ª Catalana?

No, l’objectiu inicial era salvar la categoria i si, després estàvem dalt doncs poder lluitar per pujar.

Veient la situació, la 2ª Catalana ha estat més difícil del que us esperàveu?

Per a mi sí. L’any passat ja em vaig emportar una gran sorpresa amb la qualitat d’alguns jugadors de primera i aquesta temporada a segona, potser no tenen tanta qualitat, no obstant, si tenen moltes ganes de jugar al futbol i això t’ho posa molt difícil en cada partit. És una categoria on tot està molt igualat.

Fa dues setmanes, dura derrota contra el Jesús Catalònia i el descens materialitzat. Com està vivint el vestidor aquesta situació?

Malament, perquè la gent estava molt il·lusionada per jugar, com a mínim a 2ª Catalana i perquè creiem que no ens ho mereixem. Hem perdut molts partits al final, injustament i no hem tingut aquest punt de sort per poder estar a mitja taula.

És el vostre segon descens consecutiu. Ha estat un fracàs?

És obvi que pel club passar d’estar lluitant per pujar a Tercera Divisió i ara descendir a 3ª Catalana no és molt bo, sobretot econòmicament, perquè les subvencions seran menors. El Torreforta ha estat un club molt important a Tarragona i li costarà molt tornar a ser el conjunt d’aquells anys on semblava que era el segon equip de la ciutat.

Fins a la jornada 24, us trobàveu fora de la zona calenta de la taula, anàveu guanyant partits i us mostràveu bastant regulars. Què passa a partir d’aquest moment per encadenar 7 derrotes consecutives que al final us han condemnat?

Ens ha passat una mica de tot, encara que per a mi ha estat clau que la nostra ratxa negativa s’hagi allargat fins als 7 partits, això juntament amb que tan sols se salven 12 conjunts, tenint en compte els descensos no compensats, et porta a una situació on, o ho fas molt bé o baixes.

Quins creus que han estat els factors que han propiciat aquesta situació?

Bàsicament l’economia, que no ens ha permès, per no poder-los pagar, retenir a jugadors que la temporada passada eren molt importants per a nosaltres, però sens dubte, el míster ha fet un gran treball per confeccionar una plantilla competitiva i compromesa amb el club, tot i no cobrar.

Com jugador què has viscut algun descens, quin consell donaries als teus companys?

Que no perdin la il·lusió, que un descens en un any en concret no et pot fer perdre aquesta il·lusió per jugar al futbol. Al final t’adaptes a la categoria on jugues i has de celebrar l’objectiu que aconsegueixes.

A dues jornades del final de lliga i amb el descens consumat, com a capità, com motives al vestidor?

La veritat que costa, no obstant, tots tenim el nostre orgull i hem de lluitar per nosaltres i per la gent que ens segueix cada partit. Hem de tenir respecte per l’escut que vestim. En concret, aquesta setmana la motivació ha estat dir-los que hem d’intentar quedar fóra dels llocs de descens reals, per almenys poder dir que nosaltres hem complert amb el nostre objectiu.

Et veurem la temporada que ve al Torreforta?

No ho sé, perquè no depèn de mi, poden haver-hi molts canvis tant a la banqueta com a la directiva. També estic valorant deixar el futbol a nivell amateur i anar a veterans, per exemple, encara que si em surt una opció que em faci sentir útil i m’il·lusioni, sigui la categoria que sigui, evidentment continuaré.

El porter reconvertit

Quan decideixes penjar els guants per calçar-te les botes?

Em va costar penjar els guants donat que l’Osca m’oferia un bon contracte, però la distancia, tenint tota la meva vida a Tarragona, em va fer prendre la decisió.

Com està sent la teva experiència com a jugador de camp?

Gaudeixo molt, com quan vaig començar de porter a nivell professional. Gaudeixo com els meus companys de 20 o 21 anys o tant com quan vaig jugar al Calderón. És el fet de seguir sent jugador.

Al cap de 6 mesos d’arribar al Torreforta, reps l’oferta del Reus per convertir-te en el segon porter de la plantilla. Et va costar canviar el xip de jugador a porter?

No gaire, perquè portava 15 anys de porter; el que sí que comento quan fixo pel Reus és que necessito temps per tornar a agafar els automatismes. Feia 8 mesos que estava jugant de central i no tenia la mateixa velocitat de reacció, em sentia lent, no parava res… Encara que al mes ja estava a punt per competir.

Després de vestir 8 temporades la samarreta grana, va ser difícil fitxar per l’etern rival?

Sí, pel meu passat nastiquer. La meva primera reacció és dir que no i, et confesso, que vaig plorar al dir-ho, pensant en com s’havia “portat” amb mi el Nàstic. Però la insistència de Natxo perquè fixés, i les bones referències que havia donat l’Osca de mi, sobretot a nivell personal, i que em permetien demostrar a Reus que tot el que s’havia dit a can nàstic no era cert, van fer decidir-me. A més, tant els meus amics com la meva família em deien que si no estava al conjunt grana, era perquè ells no volien i en aquest sentit tinc la consciència molt tranquil·la.

Parlant del Nàstic, no puc deixar de preguntar-te per al moment que travessa l’equip. El veus a Primera la temporada que ve?

M’agradaria veure’l a Primera. Després de 10 anys de l’últim ascens seria molt bo per la ciutat i pel futbol regional de tota la província. Tarragona seria una ciutat de Primera.

Per a un jugador com tu, que has jugat a les categories professionals del futbol, ha estat complicat adaptar-te al futbol amateur?

No gaire. Quan vaig arribar no sabia com col·locar-me ni moltes altres coses, però a poc a poc vaig anar aprenent dels meus companys.

En la teva extensa carrera has coincidit amb molts entrenadors. Hi hagut algun que t’hagi marcat especialment?

Luís César, tant com a persona com entrenador. És qui em dóna l’oportunitat a segona per la lesió d’Álvaro i segueix confiant en mi després de la recuperació d’aquest. També és qui em fa debutar a Primera a la jornada 7 contra el Reial Madrid. Crec que ha estat un entrenador que m’ha donat molt més del que jo li he pogut donar.

Per últim, quants anys de futbol li queden a Rubén Pérez?

Jo crec que els que jo vulgui, ja què físicament em sento bé i em vaig mantenint. M’hauria de cansar psicològicament i, de moment, això ho veig difícil. Si t’he de dir una xifra, et diria un 4 0 5 anys més.

The post Rubén Pérez: “El Torreforta no es mereixia aquest descens” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Tot i no haver aconseguit la permanència a Primera Catalana la temporada passada amb el CDC Torreforta, Torres ha volgut continuar al capdavant d’un nou i il·lusionant projecte que sembla començar a donar els seus fruits i que, sobretot espera tornar a enganxar a la gent amb bon futbol i resultats.

Amb la marxa de Toni Oruj l’abril passat, et fas càrrec de l’equip en un moment no gaire fàcil. Com vas viure els mesos posteriors?
Van ser mesos bastant durs perquè els resultats no acompanyaven, la situació institucional i esportiva no era la millor amb la baixa de la majoria dels jugadors; però per una altra banda era una bona oportunitat per a mi i no la volia desaprofitar.

Quines creus què van ser les causes d’aquesta crisi que va patir el club?
Els problemes econòmics que s’arrossegaven d’anys enrere, les ajudes que van deixar d’arribar, això junt amb una mala planificació de la temporada i els mals resultats van portar al club a viure aquesta situació.

Com tu has comentat, molts jugadors van marxar i vas haver d’acabar la temporada amb jugadors del juvenil. Veient aquest panorama, realment creies que podríeu mantenir la categoria?
No, era molt difícil per la situació en la qual ens trobàvem, no obstant crec que vam donar la cara fins al final i vam descendir amb la honradesa més gran possible.

Tot i els problemes pels quals travessava l’equip, a l’estiu decideixes renovar. Què et fa prendre aquesta decisió?

Bàsicament que veig un canvi dins del club i crec que les coses es poden començar a fer mitjanament bé.

Has format un nou projecte a la teva mida. Quines eren les teves prioritats al confeccionar-lo?
Sobretot volia jugadors compromesos, amb ganes de jugar al futbol i que no vinguessin per diners.

Parlant de prioritats, fa poc vas comentar que Rubén Pérez és la peça clau de l’equip. Per a tu era important que tornés al Torreforta?
La veritat és que sí. És un jugador excepcional i una referència dins del vestidor per la seva dilatada experiència.

Com dèiem abans, projecte nou amb jugadors nous que no es coneixen. Pot ser aquesta falta d’adaptació d’un factor per un començament de lliga una mica irregular?
Penso que l’adaptació ha sigut bona i el començament de notable tenint en compte que només seguia un jugador de l’any passat. Hem treballat dur i potser la classificació no reflecteix aquest treball però si seguim així, no tindrem problemes.

L’objectiu inicial era tornar a Primera Catalana?
No, per a mi l’objectiu era formar un equip compromès amb el club per tornar a enganxar a l’afició i a partir d’aquí intentar quedar el més dalt possible.

Llavors podríem dir que aquesta és una temporada de consolidació?
Si, un any de consolidació i també de sorpreses perquè amb tants jugadors nous i un entrenador novell com jo no saps com pot sortir la cosa.

En quina situació es troba actualment el club?
La situació actual és molt millor que l’any passat. Hi ha gent que està treball molt i molt bé, gent que vol tornar a aixecar el club i tornar-lo a fer gran.

És la teva primera experiència com a primer entrenador. Quina valoració faries d’aquests mesos?
Molt positiva. Em trobo molt a gust amb el grup, estic aprenent moltíssim i crec que, dintre de les possibilitats estem fent-ho bastant bé.

Ja vas viure el futbol com a jugador i ara et toca viure’l com a entrenador. On pateixes més?
Serà per la pressió que m’autoimposo per fer-ho bé, per agradar a la gent però sens dubte estic patint molt més com a entrenador.

Quines fites et marques?
Acabar el més amunt possible per demostrar que no fan falta jugadors de renom o un pressupost elevat per fer una bona campanya.

Has estat molt lligat al Racing Bonavista, primer com a jugador i després com a directiu. El següent pas seria entrenar-lo?
És un club que vaig fundar junt amb 4 persones més, he jugat allí dos anys, he desenvolupat diverses funcions no obstant de moment a curt i mig termini no em plantejo entrenar-lo.

Aleshores, el teu futur passa pel Torreforta?
L’any que ve ja veurem depenent dels resultats i de com acabi la temporada però de moment estic aquí i vull aprofitar l’oportunitat que m’han donat al màxim.

The post Kiki aposta per la consolidació del Torreforta appeared first on FutbolCatalunya.com.

FRANCESC FÀBREGAS/EL TRAVESSER

Rubén Pérez, natal de Saragossa, ha penjat els guants però no les botes. Després de defensar les porteries d’equips com Badajoz, Alabès B, Gimnàstic de Tarragona o Huesca, ha decidit encetar una nova etapa com a jugador amateur, als seus 34 anys. Ho farà, però com a jugador, i si pot ser de migcampista, posició que més li agrada fora de la porteria, on afirma que ha acabat cremat.

“Ja ho tenia pensat fa temps, que quan deixés el futbol professional no deixaria completament el futbol. Penjaria els guants però no les botes. Crec que físicament puc seguir jugant a futbol i si puc ajudar a algun equip de jugador ho faré, per què de jugador he acabat bastant cremat”, explicava Rubén Pérez després de l’amistós entre CDC Torreforta i UE Valls d’aquest diumenge (0-3) pels visitants. “Estic molt orgullós dels meus 15 anys com a jugador professional, i ara el que vull és divertir-me aquests darrers anys, i si no és aquí, al Torreforta, ja que estic de prova, i veig que no tindré minuts, igual vaig a Segona Catalana”.

Abans que el jugador marxés al mes de gener a jugar al Huesca, ja estava entrenant de jugador de camp amb el Torreforta sense fixa. “En l’últim any aquí, sense fixa, els entrenadors no volien que entrenés de porter, perquè no podien comptar amb mi perquè el club havia rescindit dels meus serveis i vaig entrenar com a jugador. Vaig entrenar des d’agost fins a gener, fins que vaig anar a Huesca. Hem diverteixo i crec que puc ser vàlid per algun equip de categoria inferior i això és el que vull, ajudar amb el que pugi”.

VINCLE AMB EL TORREFORTA

Rubén Pérez té a prop del municipal del Torreforta una tenda d’esports “Soloporteros”, però també està a l’escola de nens a Torreforta. “A Torreforta tenia amistat amb López, i em va dir que entrés per a veure si era vàlid. Sé que potser un compromís per ell quedar-se amb mi. Té molta gent de qualitat, que l’any passat va fer una gran temporada a Primera Catalana. Si no acabo entrant a l’equip ho intentaré en un altre equip de menor categoría”. I és que la vinculació amb el jugador i el club és forta.

El jugador, vist la situación del club en l’àmbit econòmic i que la plantilla estava fent una gran temporada, va voler fer la temporada passada un detall als jugadors amb botes de futbol. “És un gran club, que té problemes econòmics com molts altres clubs però que volen fer les coses bé. Si em quedo, els intentaré ajudar i si no, segur que des de fora també ho faré”.

The post Rubén Pérez penja els guants però no les botes appeared first on FutbolCatalunya.com.