El president de l’entitat Xavi Ortega diu que aquest ascens es “el fruit del treball ben fet i l’únió de persones ambicioses que busquen fer créixer l’equip”. La clau perquè el club s’hagi mantingut a la primera posició de la competició Ho diu el mateix president: “La plantilla està formada per amics; dels 22 jugadors, 13 o 14 son nois que han sortit de la cantera. Aquest és el vèrtex de l’ equip”

LA PICONADORA DEL CALDES

La competició del club del Vallès Oriental a la temporada 21-22 ha estat per emmarcar, L’ equip ha esdevingut una autèntica piconadora d’equips, ha acabat com el més golejador de la categoria, amb 69 gols a favor. També ha demostrat ser molt fiable defensivament, només han encaixat 29 gols. La seva recompensa, finalitzar la temporada amb 69 punts a 5 del segon.

En l’aspecte individual, destacarem el treball de tres jugadors  a la part ofensiva: Jordi Camí Fernández amb 14 gols, Josep Alsina Torras amb 12 i Albert Camí Fernández amb 10; pilars fonamentals per la consecució d’aquest històric ascens.

RENOVACIONS I BAIXES

De cara a la próxima temporada, el club ha confirmat la continuïtat de José Luis Duque, l’entrenador que ha fet posible aquest ascens  i la renovació dels porters Edu Morte i Carlos Rodríguez i els defenses Guillem Cabot, Ferran Roca, Guille Resina i Oriol Gayolà “Gayo”; els migcampistes Pol Anaya, Aarón Parra, Albert Camí, Héctor Alcañiz, Carles Valls, Édgar Fernández i Marc Angelet i els davanters Jordi Camí, Chema Aznar i Marc Ortega.

VEURE MERCAT PRIMERA CATALANA G 1

Deixaran l’entitat l’Àlex Vega (Ripollet), el Dani Amante (Júpiter), el Juan de Jesús Beltrán, el Guillem González, l’Aleix Segura, el Ferrán Tacón, el Dani Torrecillas i el Josep Alsina. Jugadors que han acompanyat a l´equip ha arribar a aquest cim.

NOUS FITXATGES

El club, amb l’objectiu de construir una plantilla competitiva per les exigències de la primera catalana, ha reforçat l’ equip. Els nous jugadors que lluiran els colors del CF Caldes de Montbui seràn els defenses Ilias Karach i Marwan el Hayadi (Les Franqueses), Xavi Ferrer (Solsona) i Rubén Gómez (Legends LH).

Com a migcampistes Maude Balde i Omar Qanni (Les Franqueses) y els davanters Marc Estrada (Castellar) i Enric Vega (Sabadell Nord). Futbolistes que lluitaran, de valent, per demostrar que mereixen un lloc al camp i perquè l´afició senti que estimen l’ escut calderí. 

L’entitat també ha passat per renovar la seva estructura interna, amb l’Òscar Castel (director esportiu), Guillem Cabot (coordinador de futbol 11), Pol Anaya (coordinador de futbol 7) i Raül Cruz (adjunt a coordinació).

Amb aquesta nova estructura i una plantilla reforçada, el club espera mantenir i augmentar el nivell futbolístic; a més, aconseguir col·locar en lloc preferent del mapa futbolístic català al C.F. Caldes de Montbui.

The post El CF Caldes Montbui vol continuar fent camí appeared first on FutbolCatalunya.com.

Als seus 45 anys, José Luis Duque compleix la seva tercera temporada a la banqueta del Caldes de Montbui, del subgrup 4B de Segona Catalana, des d’on somia arribar el més lluny possible. Com a jugador va passar per Damm, Sant Gabriel, Martinenc, Barceloneta, Masnou, Cerdanyola, Mataró, Ametlla de Mar, Llorenc, Caprabo i Poble Sec encara que, segur, que ens oblidem algun (disculpes).

Després va començar la seva carrera a les banquetes. Arrabal, Damm, Mercantil, Sant Cugat (5 temporades), Ordino, Penya San Pedro, Terrassa (Tercera), Rubí i, ara, Caldes (promoció d’ascens a 1a inclosa).

Duque ha fet els seus números: va arribar a jugar més de 300 partits, idèntica quantitat com a amateur. En resum: 600 en 20 anys com a futbolista. No està malament. Com a entrenador: va superar la barrera dels 200 en el futbol base com a tècnic i els 300 en una banqueta amateur. Tot un rècord que mereix reconeixement en el futbolcat.

“NO S’HAURIA D’HAVER JUGAT AQUESTA TEMPORADA”

I ara al Caldes de Montbui, Segona Catalana (Grup 4B), una temporada amb la COVID-19 com a major enemic.

Sí. La COVID afectarà la temporada, s’ha d’anar molt al dia a dia i no veure més enllà d’una o dos setmanes perquè no saps si t’aturaràs. Encara així la gent està molt animada per competir i no som conscients dels riscos. Hi ha moltes persones que han hagut de decidir deixar de jugar o entrenar a causa dels seus treballs i no han pogut realitzar l’esport que més els agrada al no poder tenir control sobre la situació.

Sota el meu punt de vista, no s’hauria d’haver jugat aquesta temporada. Tristament fins que no et toca no ens adonem del perillós que és el que estem realitzant.

“NO SOM CONSCIENTS DELS RISCOS”

Com va el seu equip en aquest inici de temporada. Dos partits disputats: un triomf i un empat.

L’equip està molt il·lusionat per seguir com un equip competitiu i difícil de superar. El club s’ha vist en aquestes dues temporades sobrepassat per les grans temporades que s’han realitzat sense ser l’objectiu d’estar a dalt i realitzar un futbol alegre i molt competitiu.

Per al club estar entre els millors de 2a catalana és un èxit, però no s’ha marcat aquest sostre i li agradaria estar més amunt i això ho agraeixen uns jugadors que estan amb ganes de competir; som conscients que aquesta temporada cal estar molt actiu i sumar punts cada jornada per a intentar acabar en els tres primers.

Quins equips veu més forts encara que sigui molt aviat?

En aquesta categoria no valen els equips amb més història o més pressupost, aquí cada setmana varia molt i l’equip que tingui una bona cohesió de vestuari, cregui en el que fa i sàpiga treure rendiment a les seves fortaleses s’emportarà el premi. Aquí no val això de fer un equip de noms i pagar més per a guanyar lligues .

Quins són els seus millors records, aquelles etapes inoblidables de la seva carrera?

Mai em podré oblidar de la meva etapa a Terrassa. Va ser el club on vaig entrenar en categoria superior (3a divisió) encara que durés poc, però em va servir per a adonar-me que és viure per al futbol i del futbol, a més de ser el club més professional i amb més massa social on he pogut entrenar.

“EL MEU RECORD? TRES TEMPORADES DE PROMOCIONS”

No obstant això, tindrà més records inesborrables?

Les tres temporades que aconseguim les promocions d’ascens a 1a catalana (dues amb ascens). La 1a va arribar amb el Sant Cugat, va ser molt important per a mi, em va començar a llançar com a entrenador, La 2a promoció la vam viure amb la Penya Sant Pere perquè va ser una cosa sorprenent per a tots, no sols per la dificultat del rival, sinó també per com havíem plantejat la temporada.

La tercera promoció?

La 3a va arribar amb el Caldes. Va ser un èxit com a club, com a poble, a nivell social. El poble i el club ens vam veure en una situació històrica on ningú s’esperava arribar i això ens va perjudicar, vam pecar d’innocents a l’anada amb un 0-2 i en la volta ho vam tenir a les nostres mans i vam tornar a pecar d’innocents amb un penal quan ja teníem l’eliminatòria igualada amb un 0-2 mancant 20′ per al final. El bonic va ser moure 700 persones en l’anada i unes 300 en la volta.

“ESTIC AGRAÏT A TOTHOM”

Vostè sempre es mostra agraït als clubs per on va passar i als seus futbolistes.

Clar. Els meus èxits es deuen a tots els jugadors que he tingut en aquests 20 anys d’experiència, a tots els membres del cos tècnic que he tingut en aquestes 20 temporades.

La llista és molt llarga: al gran Juqui (2n entrenador en 8 temporades), als delegats i encarregats del material com Pedro, Pepe Mármol, Moro, Juan Huertas, al nostre scouting Jaume Golobart, a David (entrenadors de porters) i Miguel Angel, Alberto, físios i preparadors físics… I, especialment, a Llorenç Santasusagna, president del Sant Cugat, que em va donar la primera oportunitat d’entrenar en futbol amateur, Jordi Cuesta i Ildefonso Doblas. No voldria oblidar-me de Josep Barcons (Damm) i i Jordi Grané (Mercantil).

The post José Luis Duque, el ‘duc’ de Caldes appeared first on FutbolCatalunya.com.