Aquest dimarts 28 pot obrir-se la primera finestra pública sobre un escàndol que ha anat guanyant volum a força d’inacció. La CUP, ERC i En Comú Podem porten a la comissió les demandes de compareixença que posen sobre la taula la seqüència -i la responsabilitat- de l’Administració esportiva en la gestió de les denúncies sobre les eleccions de la Federació Catalana de Futbol.

Les denúncies, presentades davant el Tribunal Català de l’Esport per Camacho (l’encara secretari general) i Galán (el president de CENAFE i de l’Associació Democracia y Transparencia en el Deporte), van quedar sense resposta durant divuit llargs mesos. No només no responien als denunciants, tampoc ho feien a mitjans com futbolcatalunya.com. Un exemple de transparència… Va haver de ser el Síndic de Greuges qui va exigir explicacions al Govern i va accelerar els terminis; aquell requeriment ha acabat pressionant perquè la qüestió arribi ara al Parlament.

LA COMPLICITAT D’ABEL GARCÍA

Abel García, Secretari General de l’Esport i màxim responsable polític del Tribunal, segur que aportarà més llum al Parlament de com pot ser que una denúncia estigui guardada en un calaix quasi dos anys. I, a més, hagi d’acabar destituint quasi tots els membres del TCE perquè obrin expedient i el paralitzin al minut per una suposada prejudicialitat penal que els juristes no veuen per enlloc. Per cert, s’ha interposat recurs contra la suspensió del procediment, segur que el Tribunal informarà puntualment a aquest mitjà.

L’estratègia guvernamental de deixar prescriure les infraccions, no ha funcionat. Ara, es paralitza l’expedient i s’expedienta al denunciant (Camacho) perquè tingui feina a defensar-se i vagi amb compte en no autoinculpar-se. El que menys importa a aquest nou Tribunal, com al d’abans, és conèixer la veritat. Perquè el Tribunal no mana, mana el polític i el polític ja sabem quina samarreta porta.

QUÈ PODEM ESPERAR DEL PARLAMENT?

Si la votació prospera, la Comissió podrà citar formalment els noms proposats i exigir documentació i explicacions públiques: què va fer, quan i amb quina celeritat la Generalitat; quines diligències va obrir la Secretaria General d’Esport; i per què, segons els impulsors parlamentaris, moltes alertes van ser ignorades pel Govern fins a la intervenció del Síndic.

El Parlament, davant la gran quantitat d’evidències que tindrà ocasió d’escoltar, podrà demanar de nou la dimissió de Soteras i la seva Junta i exigir al Govern que actuï amb fermesa d’una vegada, enlloc d’actuar de comparsa.

Aquest dimarts, a les 15 h, sabrem si el Parlament exemplifica la pressió institucional o si la qüestió queda novament a l’espera que els clubs prenguin la iniciativa.

The post El frau electoral de la FCF es debat aquest dimarts al Parlament appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mentrestant, la xarxa d’accions judicials, institucionals i mediàtiques ha anat teixint un cas de gran envergadura que questiona la manera com s’ha gestionat la Federació i la responsabilitat del Govern de Catalunya.

Diversos clubs, l’encara secretari general de la FCF, Oriol Camacho, i el president de l’Associació Transparència i Democràcia en el Deporte, Miguel Galán, han interposat diverses denuncies per irregularitats greus en les eleccions de 2023, tant davant els Mossos, els Jutjats i el TCE.

FCF: DENÚNCIES INTERNES I EXTERNES

Entre les acusacions destaquen l’ús indegut de recursos federatius, manipulació de signatures d’actes notarials, interferències en la Junta Electoral i una trama organitzada per assegurar la victòria de la candidatura de Soteras. També s’ha denunciat intimidació o assetjament contra treballadors que volien denunciar aquestes pràctiques

INVESTIGACIONS POLICIALS I JUDICIALS

Els Mossos d’Esquadra ja han fet registres a la seu de la FCF per ordre d’un jutjat de Sabadell. S’investiguen presumptes delictes de falsedat en documents públics i privats, administració deslleial i manipulació electoral. Soteras, Calle i altres directius i professionals estan imputats en aquest afer.

Recentment, però, una nova denúncia de Galán per falsificació de titulacions d’entrenadors, ha tornat a sacsejar l’actualitat de l’extensa crònica de Tribunals de la FCF, en la que presumptament estaria implicat el subdelegat del Maresme i membre de la Junta Electoral en l’últim procés electoral, Manuel Cuenca Lidón.

ACTUACIONS INSTITUCIONALS

El Síndic de Greuges ha obert actuacions de control dirigides al Govern de la Generalitat per esbrinar si hi ha hagut negligència o inacció en la supervisió de la Federació. Es reclama que s’expliqui per què no s’han pres mesures disciplinàries malgrat els indicis. L’últim tràmit de la Generalitat? Doncs, crear un assentament en blanc en resposta a la proposta de resolució del Síndic. Una burla en tota regla.

Per altra banda, la Comissió de Garanties d’Accés a la Informació Pública (GAIP), ha exigit al TCE que s’esmerci més en les seves explicacions, doncs fins ara s’ha limitat a dir que han renovat tots els seus membres i que el 23 de setembre s’havien de reunir per decidir si obrien expedient o no a Soteras. Si l’han obert o no finalment, muts i a la gàbia.

CONTINUEN LES DIMISSIONS I ELS CESSAMENTS

Qui també ha exigit explicacions han estat diversos partits polítics (Comuns, ERC i la CUP), que han demanat que comparegui a la Comissió d’Esports del Parlament de Catalunya el conseller d’esports, Berni Álvarez, el seu secretari general de l’Esport, Abel García, i Soteras, Galán i Camacho. Però veient el panorama, no sembla que ningú hagi de donar explicacions convincents.

A les recents dimissions i cessaments dels directius Jordi Bonet, José Cosano i Carles Mallart, s’ha sumat la de Pep Graus, Laura Ràfols i, aquest dijous, el ‘vice’ econòmic i gran amic presidèncial, Miquel Sellarès. I la cosa no s’atura. Mentrestrant, un Soteras amb cara de circumstàncies i visiblement esgotat, es passeja més sol que un mussol en les seves visites, a les que no se’l deixa veure acompanyat per cap vicepresident ni cap executiu.

GALÁN AMENAÇA AMB QUERELLES

Davant la inacció del TCE i del Govern, Galán ha passat a l’atac i amenaça amb querelles contra els membres del Tribunal Català. I qui sap si contra els representants de l’administració esportiva (el conseller Berni Alvarez, el secretari Abel García i la directora del Consell Català de l’Esport, Carme Bastida). Fins la data actual ni han activat la inspecció esportiva per verificar la gravetat de les irregularitats denunciades ni han instant amb prou convenciment l’actuació del TCE.

LA CIUTAT ESPORTIVA ‘JOAN SOTERAS’

Segons ha pogut saber aquest mitjà, la Ciutat Esportiva que pretenia fer-se a Sant Feliu de Llobregat també està sota sospita. Després d’un canvi d’emplaçament (pretenia fer-se al municipal Les Grasses on competeix el club que presideix Alberto Prieto, un altre dels investigats al Jutjat de Sabadell i exempleat federatiu), el seu cost també es va incrementar de 25 milions d’euros a 89, que hagués pagat encantat el futbol català.

La UCO de la Guàrdia Civil té sobre la taula aquest assumpte, atès que hi ha qui el relaciona amb el cas Koldo. Només així s’entendria la connivència del Govern amb Soteras. En resum: ‘menfotisme, inacció i molt més

The post ‘Menfotisme’, inacció i molt més amb la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els diputats exigeixen la compareixença del conseller d’Esports, Berni Álvarez, i del secretari general, Abel García, perquè expliquin “el procés electoral a la FCF i l’actuació del Tribunal Català de l’Esport (TCE)”. Però no es conformen amb això: volen que s’asseguin també Joan Soteras, l’encara secretari general Oriol Camacho i l’activista Miguel Ángel Galán.

La Comissió votarà a l’octubre si dona llum verda a aquestes compareixences. Si prosperen, el Parlament podria convertir-se en el gran escenari on es ventili una de les vergonyes més grans del futbol català.

I les vergonyes són de pes. Com ja saben, el Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell té oberta una causa contra Soteras, Güell, Calle, ontoliu, Prieto, Guerrero, Garrido, Manchado Lozano y Manchado Villena per falsedat documental i administració deslleial. Els atestats dels Mossos parlen clar: actuació coordinada per falsificar, presumptament, les signatures de 213 clubs en certificats de juntes directives. Tot això, després convertits en documents públics a la notaria Simón-Navarro de Sabadell. Un escàndol que 88 presidents i directius ja han confirmat davant la policia.

ES PLANTARÀ EL SEPTUAGENARI AL PARLAMENT?

Com si no n’hi hagués prou, el TCE ha jugat el paper de convidat de pedra. Les denúncies van ser ignorades, els recursos enterrats, i només la pressió —primer social i ara parlamentària— sembla obligar-los a reaccionar. Fins i tot el Síndic de Greuges ha intervingut, exigint a l’administració esportiva que obri, d’una vegada, un expedient disciplinari que podria acabar amb la inhabilitació dels investigats.

Mentrestant, Soteras continua en la seva fugida endavant. No ha donat mai explicacions als clubs en Assemblea, es va negar a declarar davant la jutgessa i ara planeja la gran pregunta: tindrà la barra de plantar-se també davant el Parlament?

La pilota ja no està en mans dels directius, sinó dels diputats. Ells decidiran si tot això acaba en una rentada de cara més o si, d’una vegada per totes, s’aixeca la catifa i es mostra la brutícia que tothom sap que hi ha a sota.

The post El Parlament diu prou i acorrala Soteras appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ara apareix el que ens faltava, el “Sr. Naranja” ja que Mundo Deportivo (ahir Futbolcatalunya), ens obsequia aquest divendres amb un titular pel·liculer: “El Sr. Naranja, el chat para organizar la trama”.

La perplexitat i la tristesa són la nota característica del que estan vivint molts dels treballadors de la FCF. Els que queden, clar, després dels gairebé 40 acomiadaments en dos anys dels què podran ‘presumir’ (?) els seus autors intel·lectuals.

‘EL SR. NARANJA’ I LA FCF

Les notícies publicades aquests dies sobre la “presumpta falsificació de firmes” causen estupor, vergonya. I, a més, molta pena per veure la dubtosa transformació d’aquesta FCF en una organització irreconeixible.

Les dues persones que acumulen tot el poder (president i director) haurien de sortir ràpidament i dir que és fals allò que el seu cap de recursos humans ha comentat. Tot i que el dubte que tots tenen és si demà pot sortir una cosa que superi l’anterior.

PER QUÉ CALLEN LES INSTITUCIONS?

Ja va ser fa uns mesos quan l’encara secretari general Oriol Camacho va denunciar, amb proves ,tot el que va passar. Tot i això, les institucions esportives segueixen fent cas omís i comparteixen actes federatius com si estiguéssim en un comiat de solter.

Esperem que la tresorera Montse Altimira expliqui a la propera Assemblea quants diners de la FCF, dels clubs i dels federats han dedicat per pagar indemnitzacions. I per pagar acomiadaments improcedents, prejubilacions anticipades i factures als assessors jurídics contractats. Segur que aquestes quantitats econòmiques haurien vingut de meravella els clubs.

A més, tot s’ajunta ara quan Inspecció de Treball està començant a preguntar “molt” i “a molts” (dels que hi són i dels que ja no hi són). La ‘por escènica’ apareix en els pitjors somnis, però alguns segueixen als mons de Yupi.

LES ORDRES DE CAMACHO NO VAN VALER PER A RES

Avui Mundo Deportivo informa d’una “presumpta” participació de fins a 14 treballadors de la FCF; ahir ho feien a Futbolcatalunya. Ningú millor que els 14 per saber què han fet, si tot ha estat correcte i qui els ha donat les ordres o les instruccions corresponents. Si tot ha estat OK, cap problema. Si no, tranquils, el jutge i la fiscalia preguntaran per saber la veritat.

Per tant, seran els jutges els que resolguin el cas, però la pregunta és molt senzilla. Per què s’envien circulars als treballadors exigint-los deure de neutralitat en aquest procés electoral, si després alguns treballen fins a altes hores de la matinada perquè tot estigui “correcte” …?

Fa gairebé tres anys (25/4/22), abans de començar aquest procés electoral, Oriol Camacho, que segueix de ‘testimoni protegit’ i de baixa mèdica, va remetre a tots els treballadors la Circular “Convocatòria d’eleccions a la presidència i junta directiva de la FCF”.

Encara no ha acabat aquest interminable procés i s’espera una sentència imminent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que posarà les coses al seu lloc. Ja es parlarà posteriorment si hi ha inhabilitacions o no.

¿QUÈ DEIA AQUESTA CIRCULAR?

“Tal i com estableix la normativa vigent, el procés electoral es regeix pels principis de publicitat, igualtat d’oportunitats, llibertat, no discriminació i secret de vot; amb la qual cosa tots els òrgans federatius (i per extensió els membres que els integren) i el personal federatiu de l’FCF (amb independència de la seva relació laboral, mercantil i/o de voluntariat amb l’entitat) es troben afectats per un deure de neutralitat, el que comporta la prohibició de la realització d’actes que indueixin o condicionin el vot dels electors.

Per tot l’exposat, us recordem que l’incompliment d’aquest deure de neutralitat i/o la realització de qualsevol acció que indueixi o condicioni el vot dels electors, especialment a partir de la data de presentació de candidatures (el proper divendres 29 d’abril), pot donar lloc a l’oportuna responsabilitat”.

LA RESPONSABILITAT DELS DIRECTIUS?

Encara que la pregunta més important és una altra: els 30 directius i directives continuaran mirant cap a una altra banda i considerant que tot són ‘falsedats’ de Joanjo Isern? Coneixen la responsabilitat a què estan sotmesos? Alguns ja es fan preguntes, amb fàcil i ràpida resposta en la intimitat.

The post FCF: tristesa, sorpresa, al·lucinacions… appeared first on FutbolCatalunya.com.

Paraules grandiloqüents, titulars amables i un missatge d’ambició que, sobre el paper, haurien de fer pensar en un Govern que aposta fort per l’esport. Però mentre es venen aquestes promeses, la realitat és que el Departament d’Esports fa ulls clucs davant el que és, sense cap mena de dubte, l’escàndol de corrupció més greu que ha sacsejat el futbol català en dècades.

Un frau electoral descarat, una federació escorcollada per la justícia, una instrucció judicial amb múltiples imputats, entre els quals el president de la FCF, Joan Soteras, i la seva mà dreta, José Miguel Calle. A més, evidències de falsificació documental que haurien d’escandalitzar qualsevol institució amb un mínim de decència.

LA GENERALITAT MIRA CAP UNA ALTRA BANDA

Mentre el CSD ha estat bel·ligerant amb els escàndols que afectaven la cúpula del futbol espanyol, obligant a apartar Rubiales i, més recentment, pressionant per la sortida de Rocha, a Catalunya, la Generalitat s’ha limitat a mirar cap a una altra banda.

De fet, ni tan sols això: a diferència d’Anna Caula o Laura Vilagrà, que en el seu moment van manifestar preocupació per la situació de la FCF, Berni Álvarez no ha fet cap declaració pública sobre el tema. Res. Ni una sola paraula. Ni un gest simbòlic per deixar clar que el Govern vol netejar aquest femer.

CAMACHO, GALÁN… DENÚNCIES FORMALS

És un silenci que clama al cel, perquè el Departament d’Esports no només té eines per actuar, sinó que té sobre la taula denúncies formals des d’abril de 2024. Primer, la de l’encara secretari general, Oriol Camacho, que ja alertava de les greus irregularitats comeses en les eleccions de la FCF del febrer de 2023.

Ara, s’hi suma la de Miguel Galán, que ha demanat formalment la suspensió cautelar de la junta directiva de la Federació. Davant d’això, el que ha fet el Tribunal Català de l’Esport (TCE) i la Inspecció Esportiva ha estat absolutament res. No han mogut ni un sol paper. No han iniciat cap investigació. No han fet cap requeriment a la FCF perquè doni explicacions. És un escàndol dins l’escàndol.

EL REGUST AMARG DEL CONSELL CATALÀ

Mentrestant, el Consell Català de l’Esport fa bandera de la seva campanya contra les violències sexuals amb el lema ‘(Re)conèixer, parlar i actuar davant la violència sexual a l’esport’.

Un missatge impecable sobre el paper, però que a la pràctica deixa un regust amarg quan el comparem amb la seva actitud envers la corrupció que devora la Federació. Perquè, en aquest cas, no (Re)coneixen res, no en parlen, i el que és pitjor, no actuen.

Aquesta inacció és especialment greu si tenim en compte que Espanya ha empitjorat la seva posició en els índexs globals de percepció de la corrupció. L’esport no és aliè a aquesta realitat, i mentre les institucions miren cap a una altra banda, la podridura avança.

Soteras i Calle, a hores d’ara, continuen al capdavant de la FCF com si res hagués passat, com si les sospites de frau electoral no existissin. Com si no hi hagués una investigació judicial en marxa.

I LA RESPOSTA DAVANT LA CORRUPCIÓ?

És molt fàcil parlar de modernització de l’esport català mentre es reparteixen subvencions i es fan discursos triomfalistes. Però el veritable termòmetre de la seriositat d’un Govern és la seva resposta davant la corrupció. I, a Catalunya, la realitat és que el Departament d’Esports, sota la direcció de Berni Álvarez, està fracassant estrepitosament en aquesta qüestió. Aquest és l’únic comentari que ha dit el secretari general des del passat 5 d’octubre del 2024 a Futbolcatalunya: “Imputat no vol dir condemnat, ara cal esperar el que digui un jutge, de veritat”. Doncs, tic, tac, tic, tac.

No és només una qüestió de decència: és una qüestió de responsabilitat institucional. El TCE ha d’obrir d’ofici un procediment per depurar responsabilitats a la FCF. La Inspecció Esportiva ha d’entrar en acció i fiscalitzar de debò què està passant dins la Federació. I, per sobre de tot, el Conseller d’Esports ha de deixar de callar i ha d’actuar. Perquè cada dia que passa sense fer res, la connivència amb la corrupció es fa més evident.

The post L’omertà de la Generalitat davant el frau de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Escriu Abel García, a manera de presentació, al seu compte de twitter: ‘Pare de la Carla, boig per l’esport i la muntanya. 1r secretari del Berguedà i regidor de Berga. Ara, secretari general de l’Esport’.

Només 20 dies després de sol·licitar una entrevista al segon responsable de l’esport català i nou secretari general, es va produir aquest intercanvi d’impressions. Ni la seva DIRCOM, Judith Masià, ni ell mateix van posar cap inconvenient sinó tot el contrari.

Mitja hora al Consell Català de l’Esport a Esplugues va ser suficient per a escoltar el seu missatge. Va contestar, per descomptat, el que va voler i com va voler, només faltaria; de la mateixa manera que Futbolcatalunya va preguntar i va repreguntar el que va considerar oportú.

EL SECRETARI GARCÍA DONA LA CARA

En aquest ENLLAÇ podeu escoltar aquesta mitja hora íntegra d’una conversa (desitgem) entretinguda i que (tant de bo) serveixi per a buidar alguna incògnita. Abel García llança el seu missatge i, a partir d’aquí, vosaltres (lectors) analitzareu i traureu conclusions.

Graduat en Història, assessor d’Esports, regidor, tinent d’alcalde, cap d’Esports a l’Ajuntament Mollet, responsable d’esports al Consell Comarcal, president del Consell Esportiu Berguedá. Membre de la UCEC, corredor de curses de muntanya d’ultradistància, veguer de la Federació d’Entitats Excursionistes (Regió 7) i ara… secretari general de l’Esport de la Generalitat i… només 47 anys!

“Em llevo a les 03.45 hores, faig tres hores d’entrenament i torno a les 8h. a casa. Vinc del món de la muntanya i de l’excursionisme, vaig refundar el Centre Excursionista Lillet i em vaig implicar a la Federació d’Entitats Excursionistes amb el seu president Jordi Merino, al capdavant”, comenta com a presentació.

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT

La seva família, si podem saber-ho, què li ha dit, ja que ara deixar de tenir caps de setmana i festius lliures i tindrà sempre la culpa de tot el que no funcioni de l’esport català després del conseller, clar?

La família sap que això és temporal encara que és un equilibri difícil de compaginar. Haig d’agrair molt la nostra dedicació a la nostra filla; a vegades, és el pitjor que porto de la conciliació familiar, especialment, el cap de setmana.

Els 195 cm. del conseller imposen o Abel García (1,70 cm.) és el crític més gran de Berni Alvarez?

Imposen els 195 cm., però, quan he tingut la sort de conèixer-li, imposa la gran persona que és i la seva credibilitat. Ve d’haver ‘picat pedra’, es nota, i està al capdavant d’un gran equip. És un gran coneixedor de què necessita l’esport català.

“EL CONSELLER VE DE ‘PICAR PEDRA'”

Per primera vegada a la història… Conselleria de l’Esport i Secretaria General de l’Esport. Treball hi ha per a tots, no?

Clar. Abans, l’actual Conselleria depenia d’una altra, és a dir, el secretari general anava amb més carpetes on es tracten els temes. Ara, el nostre conseller pot parlar, de tu a tu, amb les conselleries de tota la vida. Hem estat pioners a l’Estat espanyol.

Com resumiria, si us plau, els objectius a curt, mig i llarg termini?

El conseller va fer divendres passat 27 una compareixença immaculada. Va tractar el tema de simplificació administrativa (registre d’entitats, subvencions…), ‘Pla de xoc’ d’infraestructures i el gran ‘calaix’ de l’Esport360′, assumpte salut, impacte econòmic, turisme esportiu etc. Intentarem fer un treball transversal i mostrar l’esport com un subjecte important amb altres conselleries.

PLA DE XOC I SIMPLIFICACIÓ

Nosaltres insistirem en aquesta situació que viu la FCF…

Vostès poden insistir i jo insistiré també en el meu plantejament de no pronunciar-me més sobre un tema que no és a les nostres mans avui en dia. Poc podem dir més.

Perdoni, ho pot dir, una altra cosa és que ho vulgui dir o no. Ho respectem tot….

“CAL FACILITAR LA BUROCRÀCIA”

Bé. Ens podria concretar sobre aquest ‘Pla de xoc’ a les instal·lacions esportives (camps de futbol) que ha registrat un augment considerable de lesions de genoll.

Perquè són les superfícies menys dolentes. Són perilloses, sí, però és més perillós un Pavelló que està a punt de caure. Parlem de ‘cirurgia de guerra’. El sistema esportiu català, quant a estructures, es basava al PIEC (Pla Infraestructures Esportives Catalunya)… i la Generalitat no injectava diners des del 2010. Sempre va ser un PIEC expansiu però no conservador. Si s’han mantingut ha estat gràcies a Ajuntament i algunes Diputacions. Nosaltres, ara, fem una diagnosi d’infraestructures.

“LA GENE NO VA INJECTAR DINERS EN INFRAESTRUCTURES DES DEL 2010”

Ja sabem que vostè representa al nostre esport català, però FC gira entorn del món del futbol. Si ens permet, parlem de futbol: el Berga en quina categoria està?

Segona Catalana. Clar que ho segueixo, ja que jo vaig jugar a la Pobla de Lillet (equip centenari) -no al Berga-, on era porter i capità. El Puigcerdà em va fer una oferta i me’n vaig anar molts anys i després vaig jugar al futbol sala al Bagà. Vaig acabar al Puigcerdà amb 41 anys.

Tres equips a Primera Divisió i cap a Segona. Quina seria la seva opinió sobre aquesta trista realitat?

Trista, o no? No cal mesurar la qualitat esportiva del país perquè estiguin a una elit o no sinó pels seus projectes. A més, no tot ha de ser futbol perquè tenim un país en el qual el futbol surt sota les pedres, però abans no hi havia un cartell de Festa Major que no presentés una cursa ciclista i un combat de boxa. No tothom pot practicar l’esport que desitja.

“VAIG SER PORTER I CAPITÀ A LA POBLA DE LILLET”

Divendres passat 20 van acudir molts presidents de Federacions davant la presència del conseller Alvarez. Per part de la Federació Catalana de Futbol va acudir un empleat imputat. Què li diu això?

“La convocatòria la va fer la UFEC -apunta la DIRCOM de la Conselleria-. Nosaltres vam atendre a tots els que estaven, no li demanem la matrícula a ningú”

En resum: si li insistim sobre la situació judicialitzada del president i de la junta de la FCF, vostè es posa de costat o va de front?

No em puc posar de cap costat, ja que qui s’ha de posar és un jutge i determinar. A partir del fet que aquest jutge em digui ‘vostè ja no es pot fer fotos al seu costat’ o ‘vostè no el pot rebre’, llavors el rebrem com toca. Ara mateix…

“QUI S’HA DE POSAR SOBRE LA FCF ÉS UN JUTGE I DETERMINAR”

Bé, però vostè sap la posició de la Generalitat, l’aplanament dels seus serveis jurídics…

Nosaltres no tornarem a pronunciar-nos més sobre aquest tema. No ens amaguem, ja que és un tema que és aquí però nosaltres…

Nova matisació de la DIRCOM, Judith Masià: “Hi ha un procés que està en mans de la justícia i nosaltres respectem els processos judicials. No som aquí per a ser opinadores sinó per a gestionar l’esport del país”

Però, vostè, no creu que la gent del futbol pot pensar que aquest nou secretari s’amaga des del principi?

No m’amago, no, l’atenc a vostè i sé, per què he vist el tracte que donen a aquest tema. i no tinc cap objecció a veure’m amb vostè. Ni tinc cap objecció perquè cap Federació em convidi a estar amb ells perquè, si no, seria prejutjar, passar per sobre del sistema judicial.

Vaja, que vostè no té cap problema a asseure’s al costat d’un president imputat (investigat)?

Imputat no vol dir condemnat, ara cal esperar el que digui un jutge, de veritat.

Tercera intervenció de Judith Masià: “No tenim problemes a atendre les peticions de la FCF o de basket…”

“JO NO M’AMAGO, NO, I L’ATENC A VOSTÈ”

Vostè creu que les campanyes publicitàries s’han convertit en una justificació, més que un missatge, per a acabar amb la violència a l’esport?

Fa menys de 4 setmanes que som aquí i, si es fan obres a la cuina de casa, no podem deixar de menjar i el món de l’esport és igual. Estem creant estructura, però el món no s’atura i ens reclamen en tots els llocs. Estem treballant la presentació del protocol de les violències, farem formació pel territori, repartirem les 12.000 guies que hi ha i serà un treball intensiu. Estem en un país mediterrani que, a vegades, funcionem amb la pastanaga i el bastó.

La UFEC desapareixerà? Per a què volem un organisme si ja tenim Conselleria i Secretaria?

No ho sè. Crec que fan un treball de suport a les entitats petites i no veig que sigui una contradicció la seva existència.

“LA UFEC? NO VEIG QUE SIGUI UNA CONTRADICCIÓ LA SEVA EXISTÈNCIA”

Vagi amb compte que el president Gerard Esteva, més conegut com Poncio, va encarregar un Informe, que van pagar les federacions, per a posar al punt de mira el TCE…

(Entrada del conseller Berni Alvarez durant l’entrevista i salutació cordial). La nostra referència a ‘Poncio’ Esteva va acabar amb una somriure.

Dos últims aspectes. L’INEFC com a universitat de l’esport i Escola Catalana de l’Esport. Estem d’acord que només l’educació i la formació en valors ens serveix perquè els nostres esportistes (i no esportistes) puguin ser fonamentalment, persones el dia de demà?

Nosaltres parlem d’Esport360. La Fundació Bofill va fer un treball excel·lent en educació, una diagnosi en els punts que s’educa. L’esport, com una gran caixa d’eines que és, també té el seu espai per a educar.

Seleccions catalanes, SÍ o SÍ?

El conseller ha estat molt clar: el que esportistes i federacions vulguin. Hi ha un compromís de Govern i el conseller ha dit que es complirà.

The post El secretari general de l’Esport, Abel García, té molt clar el seu missatge appeared first on FutbolCatalunya.com.