Als seus 76 anys i, com tots, “amo dels meus silencis i esclaus de les meves paraules”, l’expresident del CF Badalona, Fermín Casquete, parla més amb el cor que amb el cap del seu club (119 anys). I, per descomptat, repassa a l’actual president Miguel A. Sánchez – “És un mentider compulsiu”- i a la seva junta i s’explica.

Va ser mitja hora de conversa al costat del seu successor Felipe Martínez, expresident també d’una estimada Associació de clubs de futbol de Badalona. Encara que jubilat admet seguir de prop “el nostre món laboral i social”, mantenir “una ment progressista”, i una lluita eterna per “la desigualtat mundial”.

SÁNCHEZ, MIGUEL ANGEL, AL CENTRE

Poden escoltar l’entrevista amb Fermín Casquete en aquesta informació impossible de resumir. Hi ha frases letals i això que “només he anat 2 vegades en 10 anys a veure l’equip per rebuig a una gestió“.

Després de no acceptar “ser president d’honor sinó només desitjar participar amb la meva opinió i no mentir mai”, Casquete reconeix que no li ha anomenat ningú de l’actual junta –”ni a Felipe tampoc”- en aquests 10 últims anys i dóna compte de fins al mínim detall. No cal dir que l’actual màxim dirigent de l’entitat escapulada, Miguel Àngel Sánchez, rep tota mena de crítiques amb argument.

RESUM ENTREVISTA CASQUETE

CF BADALONA- GERARD MORENO

“No es va arribar a un acord amb Gerard Moreno perquè l’únic objectiu del president actual és ser president d’una SAD o d’un CF; Gerard ho va fer públic, però el sr. president diu que si ell té el 51%, sí, però el futbol base no serà teu sinó d’una Fundació PRIVADA creada amb 28000€ del CF Badalona i 1.000€ de 5 membres més. El CFB només té representació d’1 membre en el Patronat, UN, amb 28.000€ mentre els altres aporten 1000€ cadascun. El CFB ha comprat la venda a una Fundació del futbol base PRIVADA? Qui ho entén?”

FAVORABLE A LA CONVERSIÓ SAD

“Pot haver-hi alternatives a la conversió encara que jo ja sóc partidari sempre que ho aprovi el soci perquè la junta no és propietària del club sinó el representant. Els fets han fet impossible que els socis no hagin pogut acudir al capital de la societat; 3.150€ per una acció és impossible per a una societat treballadora i caldrà aportar més recursos l’any vinent”

“El CSD et diu: vostè es pot transformar en SAD si aporta un patrimoni d’un milió d’euros i en lloc de dividir aquests diners en 10.000 accions el fan en 334. Per què no, a l’inrevés? Per por de què algú participi igual que tu?”

PAL A LA FEDERACIÓ DE SOTERAS

“Si fos un Banc hauria d’obrir un ‘corralito’ perquè és molt dubtosa la seva gestió. El futbol modest està abandonat i els qui fan costat a aquesta Federació són aquells que se senten protegits per ella; en el fons estan protegits per la misèria”.

“Hi ha molts interessos de tota mena. Amb els sous que tenen pot menjar amb tots els presidents dels clubs de Catalunya; algú pot renunciar a aquests salaris?. Jo sé com funciona tot això perquè vaig recórrer Catalunya amb un Jordi Roche que pagava tot de la seva butxaca com jo”

“M’agradaria que s’articulés un grup que anés club per club, com vam fer nosaltres, perquè això li vam fer al Sr Roura que es limitava a les Delegacions. És bonic ‘tallar cintes’ però queden les necessitats dels clubs”.

“ELS CLUBS NOMÉS SABEN QUE HAN DE PAGAR”

“A la meva ciutat, a Badalona, hi ha molts clubs que només saben de la FCF que han de pagar i pagar, però no saben que part d’aquestes quotes pagaran aquests salaris. Els preocupa el seu entorn, la seva família, els seus jugadors… la resta és burocràcia”

“Felipe Martínez va crear la ACFC perquè tenia consciència esportiva ja que venia d’un modest Pomar. Aquest club l’hereta Miguel A. Sánchez a 1a Regional i el va deixar a Segona i a aquest li van nomenar, amb el dit, president del Badalona i amb el seu currículum (tela marinera)”.

The post “Sánchez és un mentider compulsiu” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un repàs a la presentació de David Vilajoana pot impressionar: advocat especialista en Dret mercantil, laboral, contractual, soci fundador de la signatura multinacional Mazars i tot el que vulguin. I, per descomptat, tècnic de futbol, ara al capdavant del CE Europa.

Des de la seva cadira privilegiada reivindica la figura de l’entrenador per sobre de qualsevol títol, treu orgull per a definir-se com una persona directa –“no sóc xulo”-, elogia al seu staff i acaba amb llegendes com que no cobra –”sí que ho faig”-.

A més assessora una signatura de representació alhora que els esborraria del mapa futbolístic i, sobretot, exposa un futbol espectacular après de Laureano Ruiz i Carlos Sánchez. Vilajoana, no confondre amb Xavi (el seu germà) respon a tot.

VILAJOANA: “EM PREOCUPA POC EL QUE PENSEN ELS ALTRES”

Quarta temporada al capdavant de l’Europa, sisena posició, tercera i ascens a la 2a RFEF. Cap a on anem?

Cap a un futur esperançador, amb moltes ganes de continuar i fer créixer a l’Europa, un club històric que es mereix el millor

Fins ara: 6 fitxatges, 9 baixes, 16 futbolistes que segueixen, és a dir, confiança per al mateix bloc

Perquè confio en la consistència i en la continuïtat de gent que ja sap com juguem i això és fonamental. Hi ha jugadors que han millorat i poden progressar. Fa tres anys quan comencem ho vam fer amb un bloc, cada any s’ha millorat i aquesta és la manera d’entendre el futbol. Canviar 15 jugadors cada any no crec que sigui la manera.

“ELS MEUS EQUIPS SEMPRE HAN ESTAT A DALT”

Dies enrere va aparèixer una fotografia del seu staff. Nombrós staff!

La clau de l’èxit és comptar amb un equip i, si poden ser millor que l’entrenador, molt millor. No sols és un tema de número sinó de qualitat, fa anys que treballem junts i pensem el mateix; sóc un afortunat.

Hem vist un gran futbol (fins i tot el millor) de la categoria aquests últims dos anys, no obstant això sembla que no ha tingut el reconeixement suficient. Comparteix?

Em preocupa poc el que pensen els altres. Els reconeixements són benvinguts, però, el més gran és veure que el que pretens, es compleix. Sóc una persona de color vermell, d’aquelles que els psicòlegs diuen que va a l’objectiu i la meva satisfacció és aconseguir-lo. Els meus equips sempre han estat a dalt i ho continuaré fent perquè m’agrada guanyar. Aquí m’han deixat treballar.

“EL QUE MENYS M’AGRADA SÓN ELS REPRESENTANTS”

Altra vegada: el tècnic de l’Europa creu que el seu equip és dels quals millor futbol han practicat aquests anys?

Haig de dir-te que el meu objectiu era jugar al que jo volia: entenc el futbol d’atac, anar pel partit, alegre, intens i ràpids. Jo vaig tenir un mestre com Laureano Ruiz i el seu deixeble Antonio Sánchez… dos grans.

Si els ve de gust poden escoltar l’entrevista amb DAVID VILAJOANA de manera íntegra. Escoltar frases com “la faràndula m’agrada” “no sóc xulo, sóc directe” “sobren els representants en el futbol” “no sóc l’estrella del meu equip sinó els jugadors i per això els critico” forma part de la seva filosofia.

“NO SÓC XULO SINÓ DIRECTE”

“M’agradaria que es digués, quan me’n vagi, que jo vaig fer un futbol d’autor” o “dic el que penso encara que no agradi” també estan Al seu diccionari. Vilajoana contesta a tot, sense pèls a la llengua, no es talla, li va la marxa. Ho poden comprovar. “L’afició sempre té raó?, NO,; pot opinar?, sempre, SÍ”.

The post David Vilajoana, sense pèls a la llengua appeared first on FutbolCatalunya.com.