L’encert letal de la SD Compostela davant un gris CF Badalona va decidir el 3-0 final a l’anada de la 3a eliminatòria per l’ascens a la Segona Federació. Un altre partit lamentable per part dels escapulats, que no van arribar a disparar entre els tres pals de la porteria local, obliga a un nou miracle aquest pròxim diumenge.

Servirà la crida, una nova crida, de suport a l’afició?. Haurà de servir, ja que aquest equip ja ha demostrat ser capaç del pitjor… i del millor.

PITJOR INICI DEL BADALONA, IMPOSSIBLE

Ja sigui per les baixes, especialment la d’Azón sota la porteria visitant, o per la impressió de jugar en un estadi com el ‘Verónica Boquete’ de Compostela, la veritat és que el Badalona no es va assabentar de res al llarg de la primera mitja hora del partit.

I gràcies a la ‘Diosa Fortuna’ perquè van rebre només un gol, però podien haver estat quatre. L’únic, a més, va arribar producte d’un mal rebuig de Marco Martínez després d’internada per la banda dreta de Valín (3’).

Una altra rematada gallega al pal (Armental, 12’), una altra gran carrera de Samu (18’), que va sortir molt ajustat, i un tremend embolic del porter Víctor (Charly, 23’) se’n van anar al buit mentre els badalonins no reaccionaven.

De fet, la primera (i única) aparició la va protagonitzar Carlitos Guzmán (40’) amb un tret molt llunyà i sense perill. Els intents de superar per les seves bandes de Diawara i Joaco no van donar els seus fruits.

SEGONA PART CONTRADICTÒRIA

El segon període va ser realment contradictori, ja que els visitants van controlar (gairebé sempre) la pilota, però la definició va ser gallega. Van ser letals els locals perquè van aparèixer davant Víctor i només ho van fer per a marcar.

Un servei de banda, amb dos tocs inclosos dins de l’àrea, va finalitzar amb el 2-0, obra de Guisande (46′), a plaer. Aquest marcador va fer mal, per descomptat, però va ser l’inici d’una voluntat de canvi, ja que també van entrar Pinyol i Aso (63’) per Guzmán i Pime.

Un xut allunyat de Joaco (65’) va ser l’única resposta ofensiva encara que el Compostela no va tenir pietat. Una pilota solta a Charly, el va certificar el ‘9’ per a ‘regalar’ un túnel a Marco i afusellar a Víctor.

El 3-0 va donar entrada (a bona hora) de Robert Simón al camp encara que la sentència ja estava feta.

Ara només queda un altre miracle, una altra remuntada a Badalona. Segur que l’afició també juga com ho va fer davant el Cornellà.

The post Al Badalona li caldrà una altra remuntada històrica appeared first on FutbolCatalunya.com.

Derrota per la mínima del CE Sabadell davant el Zamora al camp de la Ruta de la Plata amb dues parts molt diferents. Mentre en la primera ni es va veure al conjunt arlequinat, en la segona va manar i no va passar dificultats encara que tampoc va disposar d’ocasions.

Un gol en el minut 3 va decidir aquest primer partit, segona eliminatòria, per una plaça en la Lliga Hypermotion 2026-2027.

DECISIVA NOVA CREU ALTA

La sortida dels vallesans al camp de la Ruta de la Plata va sorprendre, ja que els va poder la por escènica. Només s’havien consumit dos minuts i mig quan un greu error en la conducció de la pilota des de darrere va acabar amb un dels grans gols de la temporada.

Mario Losada (3’) es va aprofitar de la situació i va treure un xut molt col·locat a l’esquadra esquerra d’un sorprès Fuoli. Encara que el porter aragonès estava una mica avançat, res podia fer davant un xut encertadíssim per a alegria local.

Els locals d‘Oscar Cano van insistir amb la seva pressió aclaparadorament el que va dificultar les aparicions visitants. És més, mentre els castellà-lleonesos van inquietar fins a quatre ocasions, els catalans ni es van estrenar. Una única aparició de Joel Priego per la banda dreta així com un tret llunyà de López Pinto va mostrar l’escassa ambició visitant.

LESIONS I A L’ESPERA

La segona meitat va tenir clar color visitant, no obstant això, l’única ocasió arlequinada es va produir en el minut 91. Els diferents canvis per part del CE Sabadell van reafirmar l’aposta a Zamora: van entrar Ton Ripoll, Sergi Segura, Eneko i Godoy per Miguelete, Carlos García (lesionat), Escudero i Joel Priego (lesionat), respectivament.

L’ajust tècnic sabadellenc va propiciar que es jugués sense davanter centre sabedors que encara queda el partit de tornada. Encara més, les dues úniques aparicions van ser gràcies a un ‘regal’ del col·legiat (87’) -finalitzat sense història– i a una volea excepcional de Rubén Martínez (91’) després d’assistència de Fuoli que va sortir fora.

Res més, que no és poc. 1-0 a Zamora, però amb la tornada, una vegada més, a la Nova Creu Alta aquest pròxim divendres 19 (21 hores). Aquesta és la gran cita per al Centre d’Esports, aquest és el gran dia per a l’afició.

The post Una altra vegada decidirà la glòria la Nova Creu Alta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Partit per a la història del CF Badalona i inoblidable per a poder ensenyar als seus que la fe i la constància mou muntanyes. Amb un 4-1 sofert a l’anada en un partit desastrós, la remuntada es presentava com un objectiu molt complicat, però els escapulats han sabut reaccionar.

Una pròrroga d’infart, amb dues expulsions (Josu i el porter visitant Isaac, els gols del mateix Josu (48’), Toni Larrosa (68’) i Marco Martínez (90’) van fer realitat un 4-4 que es decidia per la classificació de Lliga. I aquí, els locals, que van acabar segons per tercers, els visitants, passaven ronda.

COMPOSTELA-BADALONA, FINAL

Ara els espera l’històric Compostela en la tercera i definitiva eliminatòria per l’ascens a la Segona Federació. El 2-1 reeixit per el ‘Compos’ enfront del modest At. Arteixo li va donar el premi pel seu segons dona posició a la Lliga perquè van acabar 3-3 a la pròrroga.

Les dates seran el 14 (Estadi Verónica Boquete) i el 21 (Municipal de Badalona) del present juny encara que haurem d’esperar.

Segur que la ‘bogeria’ que s’ha viscut aquest diumenge a l’estadi badaloní és molt difícil que es repeteixi perquè el guió ha estat molt especial.

Després d’una primera part on els verds van mostrar un dispositiu seriós i ferm, tot es va decidir en la segona. O, dit d’una altra forma, en els 75 minuts finals d’aquest partit de tornada.

UN GUIÓ DE BOGERIA

El veterà Josu, que es perdrà el primer partit davant el ‘Compos’ per expulsió, va trencar el 0-0 inicial després de culminar una jugada de Diawara (48’). Només havien passat tres minuts del descans i l’esperança brillava a Badalona. No obstant això, el segon va costar molt, sinó que li ho diguin a un gran Toni Larrosa que, sorprenentment, va ser substituït.

Clar que el tercer ho va materialitzar un Marco Martínez (90’) fabulós en atac i en defensa perquè va marcar aquest 3-0 i va evitar, en el temps d’afegit, el gol de l’honor (i de la classificació) de la UEC.

Si no han pogut seguir el partit entre Badalona i Cornellà, val la pena que se senten i aprofitin amb la segona part i la bogeria de la pròrroga. Ara, als locals els arribarà la tercera i definitiva davant el Compostela, però aquest 7 de juny serà una remuntada per als llibres.

The post Excepcional classificació del Badalona enfront del Cornellà appeared first on FutbolCatalunya.com.

La classificació de Cornellà i Badalona per a la segona eliminatòria per l’ascens a la Segona Federació torna a demostrar dues coses: qui dona primer, dona dues vegades, i qui millor es classifica a la Lliga ‘juga’ amb avantatge. No hi ha més.

Ara arriba la segona part de la història amb avantatge per al Badalona davant la UEC perquè no sols tancarà fase al seu Municipal sinó que continuarà amb el seu factor camp favorable.

SAMPIETRO FA SUAR AL CORNELLÀ

La matinal es va estrenar amb el duel entre Cornellà i Vilanova i amb el 0-1 de l’anada als Alumnes Obrers. Aquest gol de rebot dels verds a l’anada ha tingut el seu pes en or.

El tècnic barceloní Genís Sampietro va preparar com mai el seu retorn al Municipal del Baix Llobregat i va saber aturar l’ímpetu dels locals. La balança es va desnivellar en el 59’ gràcies a una aparició molt oportuna de Joan Raventós i va obrir les portes a una pròrroga ‘calenta’ en general, ja que la temperatura era considerable. Clar que quan Pol Gimeno va col·locar el 0-2 en el 92’ tot es va ensorrar per a una UEC que va saber recompondre’s.

L’acció final que va suposar l’1-2 en el marcador va arribar quan més augmentava la desesperació local. Una pilota llançada a l’atac verd, amb cop de cap inclòs per al centre de l’àrea, el va aprofitar Àlex Pereira per a sentenciar (114’).

El 2-2 del global es va transformar en classificació per a la UE Cornellà gràcies a la seva millor classificació de lliga (tercer enfront de quart amb 4 punts d’avantatge per als primers).

Extraordinari curs del Vilanova de la mà de Sampietro i ‘rajada’ del president vilanoví, Quim Reche. A veure si li ho diu també als seus amics de la FCF en la pròxima Assemblea.

L’HOSPI D’IGNASI QUER VA PERDRE A CASA

A la tarda va arribar el segon partit amb dos gols d’avantatge per al Badalona al Municipal riberenc. No obstant això, aquesta renda no va donar la serenitat necessària als escapulats. I això que van marcar primer, als 8’, gràcies a una sensacional definició de Toni Larrosa.

45' | ADRIIII FA L’1-1@cfbadalonasad 1-1 @CELHospitalet
Adri García #BadalonaHospi #3aRFEF #SomhiHospi #AraÉsElMoment pic.twitter.com/LIHSxwj5No

— CE L'Hospitalet (@CELHospitalet) May 24, 2026

Però l’orgull també juga i això ho va demostrar el conjunt de Sergio Juste perquè en cap moment van abaixar els braços. L’oportunitat del gol materialitzat per Adri García (45’), abans del descans, va ser una gran dosi d’aire fresc. El mal rebuig del porter Azón la va caçar el ‘14’ de l’Hospi i va deixar obertes totes les incògnites.

La resta ho va fer Ignasi Quer. Quin tros de jugador, quin gran golejador (20 gols de Pitxitxi) per a mostrar les millors sensacions visitants. Dos gols en el mateix minut (77’), sí en el mateix minut, del davanter osonenc van situar l’obligació de la pròrroga.

I en aquests 30 minuts extra, encara que Quer va anotar (no se li va concedir el seu hat-trick), tot va acabar igual. Amb 3-3 en el final, la segona plaça de la Lliga per al Badalona va derrotar el CE L’Hospitalet que ja pot planificar el pròxim curs.

The post Cornellà i Badalona treuen profit appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ningú discutirà que el Nàstic ‘va perdre’ bona part de l’eliminatòria d’ascens a la Lliga Hypermotion al Nou Estadi (1-3). No obstant això, la vergonya que significa per a la RFEF-FCF un KO com el que ha sofert l’equip grana mereixeria l’expulsió d’alguns dels seus directius.

Amb un 0-2 favorable es van produir dues jugades claus. La primera (105’), amb una mà inexistent que va afavorir als donostiarres, i la segona (115’), amb una altra claríssima del local Peru que el malagueny Abraham Domínguez Cervantes no va veure.

UN NÀSTIC DESFAVORIT

El resultat podia haver estat un altre i, per descomptat, ningú pot afirmar que el col·legiat ha evitat l’ascens del Nàstic. El que sí que es pot afirmar és que la RFEF es gasta els diners que vol en instruments absurds mentre s’estalvia uns euros a l’hora de la veritat.

Ah, per cert: ningú de la Federació Catalana va acudir a Tarragona ni a Sant Sebastià (que se sàpiga). Ni una sola nota en la web oficial (23.35 h.). El Nàstic no és català.

CONTROL I GOL IL·LUSIONANT

Li va costar bastant al conjunt grana (de verd, a Zubieta) trobar una via d’accés a la porteria del ‘gegant’ Arana qui tan bon record va deixar al Nou Estadi. Les novetats en la parella de centrals van donar major solidesa amb l’entrada d’Oscar Sanz i Pol Domingo mentre Antoñín (5’ i 32’) va protagonitzar les dues úniques aparicions ofensives. A Pablo Fernández li van tenir molt marcat.

Dos esglais, obra d’Astiazarán (28’) i Rupérez (35’), van provocar l’aparició de rebrioix, poc abans d’una mà polèmica que el col·legiat no va veure de Toni Domínguez (29’) que podria haver variat el guió.

No obstant això, ho va trencar el titular Jaume Jardí amb un llançament al punt de penal, al qual no va arribar Antoñín, i que es ‘va menjar’ Arana per a ser el primer gol grana. Aquí va quedar la primera meitat.

Tota una temporada lluitant i treballant, @NASTICTARRAGONA, i un parell de jugades clamoroses—que el VAR hauria resolt— et deixen fora de l’ascens. Injust. @LaLiga2 @RealSociedad @CTARFEF Feu el favor d’utilitzar als playoff les eines que les noves tecnologies us proporcionen i…

— Xavi Estrada Fernàndez (@XavierEstradaF1) June 22, 2025

DEL 0-2 AL ‘XOU’ ARBITRAL DE SEMPRE

Ja en la segona meitat van arribar els canvis perquè Victor Narro i Alex Jiménez van substituir a Concha i Antoñín i es va notar. L’únic error del porter local el va certificar Edu Oriol (77’) des del punt de penal. Hi havia il·lusió i temps. Fins que es van consumir els minuts, els dos equips van triar millor no perdre la seva renda que caure eliminats. I es va arribar a la prórrroga.

No obstant això, aquest afegit va ser un altre calvari per als nastiquers perquè una mà, que només va veure el col·legiat andalús, es va traduir en l’1-2 (108’). Manex no va fallar mentre que després (115’) l’àrbitre andalús no va veure una altra acció claríssima de pena màxima de Peru. Aquesta distinta manera de considerar una acció va desnivellar la balança.

The post El Nàstic ensopega amb una altra pedra arbitral appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ni l’estadística ni la història sinó el futbol classifica al modest Can Vidalet, l’equip del barri d’Esplugues situat al carrer Molí, en la pròxima edició de la Tercera Federació.

Per contra, l’At. Sant Just, que va jugar a casa seva la tornada de l’eliminatòria d’ascens amb 2-2 a l’anada, va caure per 0-1 i s’haurà de conformar (no és poc) amb disputar el primer encreuament de la pròxima Copa del Rei.

El gol del visitant Aidan García (17’), sota una calor asfixiant i indigna per a jugar al futbol, dona una classificació històrica per primera vegada en els seus 59 anys de vida.

UN CAN VIDALET, CONTROLADOR

El partit va respondre a les expectatives. Hi havia molt en joc, les condicions climatològiques convidaven a calcular els esforços i ningú es va atrevir a sortir-se del guió. Els locals van esperar la màgia de Jan González, van trobar a faltar molt l’absent Farouk, i van deixar inèdit al porter rival Ivan Casado.

Per contra, els visitants van executar un sistema ferm on tots es van implicar i van deixar la baralla en l’avantguarda per a un desencertat, encara que gran i voluntariós futbolista, Roger Valenzuela. Mai perdrien el control.

UN GOL I UNA SORTIDA DECISIUS

L’encert de Aidan, amb error inclòs del local Palaus, i una sortida del porter visitant davant Jan González (24’) van marcar la primera meitat.

Els de Marc Cabestany van aparèixer molt tard sobre porta rival. És més, ho van fer a la mitja hora gràcies a un xut alt de Carles Güell.

El ‘CanVi’ de Fran Rubio es va lliurar a un encertadíssim Pol Reñé, al capità Míchel Owono i a Victor Edo i li va arribar per a aconseguir el seu objectiu. Fins i tot podria haver augmentat el seu compte si Aliou hagués estat més inspirat i menys individualista.

La tensió va poder amb el partit encara que també l’esportivitat dels uns i els altres. Va guanyar l’equip del barri de Can Vidalet a un solidari At. Sant Just i podrà lluir la seva història en Tercera. Els locals ofegaran penes amb la Copa del Rei.

The post Can Vidalet, a 3a i l’At. Sant Just ofega penes amb la Copa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Cinquena temporada (tercera etapa), com a jugador del Can Vidalet CF i actual capità Míchel Owono davant la seva gran final aquest pròxim dissabte contra l’At. Sant Just. A només un pas de fer història encara que el 2-2 de l’anada, en teoria, afavoreix als locals. Caldrà esperar esdeveniments perquè ja ha quedat demostrat que el play-off és una Lliga diferent.

Crisantos Michael Owono Esono ‘Michel’ ha sabut guanyar-se el seu lloc en l’equip d’Esplugues. Fins i tot llueix amb orgull el braçalet de capità d’un equip modest però amb grans il·lusions. Per què no en Tercera Federació?. Míchel té les respostes.

AT. SANT JUST-CAN VIDALET, PER UN ASCENS

Ens deia Jan González que no estava decidida l’eliminatòria At. Sant Just-Can Vidalet. Vostè pensa igual?

Òbviament, clar que no està decidida.

No creu que el seu equip va deixar escapar una gran ocasió a l’anada del Molí?

En la primera part van malgastar moltes ocasions i els van deixar amb vida. Si tu perdones, amb l’equipàs que tenen a dalt, es paga encara que ells també van tenir dos pals. Nosaltres vam tenir dos mà a mà molt clars i no van marcar… ara està tot igualat, és un partit totalment nou i que guanyi el millor que espero que siguem nosaltres.

Us heu ‘menjat el coco’ molt o fins a aquest dimecres no heu començat a parlar?

El dilluns desconnectem, ja que estem davant una temporada llarga i estem desitjant que acabi. El dijous ja començarem a pensar en el partit de tornada.

“EL PARTIT DE DISSABTE ÉS TOTALMENT NOU”

Jugar a les 17.15 h. no és una bestialitat?

La veritat és que sí perquè ens pot donar un atac de calor encara que nosaltres ens adaptem al que posa la Federació o la TV i no podem entrar en debat.

Bé, qui guanyarà perquè, segons el vist diumenge passat, estan molt igualats?.

Jo espero que, sigui com sigui, que guanyi el Can Vidalet, però serà un partit que es decidirà amb petits i pocs detalls. Que guanyi el millor i qui més s’ho mereixi i tant de bo siguem nosaltres.

Doncs, com no ‘lliguin’ a Jan González! Ja s’ha vist que no marca gols sinó golassos!

Ja sabem de la seva qualitat i que és la seva principal basa encara que nosaltres també tenim arguments per a fer-los mal i confiança plena en l’equip.

“JA SABEM DE LA QUALITAT DE JAN GONZÁLEZ”

Encara sort que Farouk no està…

És un hàndicap, sí, i a mi m’agradaria que si estigués per a no tenir excuses.

Diuen els números de la Lliga regular: 18 punts de 45 a domicili el ‘CanVi’ per 27/45 en el camp del Sant Just. És clar, no?

Doncs, amb aquests números ens hem ficat en play-off. No se’ns ha donat molt bé al final mentre que a casa hem estat impecables.

Les condicions del Municipal de Sant Just són molt diferentes al Molí…

Sí, és un camp més estret. Tots nosaltres sabem l’historial que tenim al seu camp, no és bo i fa que no els guanyem fa molt temps. No obstant això, sempre hi ha una primera vegada per a tot i ara és un gran escenari. Això ens servirà d’al·licient i ens motiva.

“EL NOSTRE HISTORIAL A SANT JUST NO ÉS BÓ, PERÒ…”

Què li dirà el capità Míchel Owono al grup abans de començar?

Jo diré que cal gaudir perquè hem fet el que hem fet i venim d’un any anterior que vam estar a punt de baixar. Ara lluitarem per ficar-nos en Tercera RFEF i és molts no ho hem viscut. Cal tenir personalitat.

Ser capità per a Míchel Owono, què significa?

Representa tot ja que hi ha molta gent, molts nens que ens segueixen, i a mi m’omple d’orgull. És un plaer.

Un últim missatge per al seu rival?

Que anem allí a guanyar, per totes, igual que ells. Desitjo que sigui un partit bonic per a l’espectador, gaudir i que guanyi el millor.

Què guanyi el millor?!

Que guanyi el Can Vidalet.

The post Míchel: “Anem a Sant Just a guanyar” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El gol de Carrera al minut 94 del Nàstic–Real Sociedad B de la setmana passada, anada play-off d’ascens, va ser un autèntic punyal a les opcions locals. El panorama, d’un 1-2 a un 1-3, canvia per complet. Fins aquell moment els de Luis César havien de guanyar per la mínima per forçar la pròrroga a Zubieta i guanyar de dos gols per pujar. Ara han de guanyar de dos gols al final dels 90′ i fer-ho de tres a la pròrroga, és a dir, una autèntica gesta.

La Real Sociedad B només ha perdut 4 partits a casa en tota la temporada i tots per la mínima. El Nàstic, per la seva part, és un dels pitjors visitants de 1a Federació i només ha guanyat cinc de visitant i cap per tres gols de diferència. Els números converteixen la fita en un miracle.

EL NÀSTIC PATEIX FORA DE CASA

I és que els números del Nàstic lluny de Tarragona fan esfereir. Els grana serien els quinzens de la lliga regular si només fos de visitant; en tota la temporada han guanyat cinc partits fora de casa, n’han empatat sis i n’han perdut nou. És cert que a Múrcia, en el dia assenyalat, es va guanyar per la mínima… però es venia d’un empat a l’anada i aquest resultat ara mateix no forçaria ni la pròrroga.

Els errors de Dufur i Rebollo costen cars, però el Nàstic no perd l’esperança. Solucionar aquesta fragilitat defensiva és una de les claus per creure que és possible. De fet, l’equip grana és el màxim golejador de tota la 1a i s’ha d’agafar a això per tenir opcions a Zubieta.

PABLO FERNÁNDEZ, EN RATXA

En aquest sentit el nom de Pablo Fernández serà clau. L’asturià està fent la millor temporada de la seva carrera i acumula 15 gols marcats. Tres d’aquests han estat al playoff d’ascens, dos contra el Murcia i un contra la Real Sociedad B a l’anada. De fet, son tots els gols del Nàstic en aquesta promoció.

Pablo, a més, ha vist porteria els últims quatre partits de forma consecutiva. El de l’Arenteiro a la última jornada i els tres del playoff han tingut gol de l’asturià. Marcar primer a Zubieta serà el primer pas per creure. Després, tenir com a objectiu un avantatge de dos el següent i ja jugar-s’ho tot a la pròrroga en cas que això passi l’últim.

LUIS CÉSAR: “HI HA ELIMINATÒRIA”

Els missatges del vestidor demostren que es creu. Luis César va afirmar que “no ens rendim” i que està convençut que “hi ha eliminatòria”. El capità Joan Oriol declarava que “lluitarem fins al final com el lema que portem a les samarretes”, mentre que Marc Montalvo afegia que “l’equip es deixarà la pell fins al final” i que “ho intentarem i ens veiem capaços de fer-ho”.

El Nàstic solament disposarà de 300 entrades pel partit de tornada, que es jugarà a unes instal·lacions de Zubieta que clarament no compleixen la normativa de la Primera Federació. Un obstacle més per un equip que tot i les adversitats seguirà creient fins al final.

The post El Nàstic, fins al final passi el que passi appeared first on FutbolCatalunya.com.

La figura de Jan González és clau per a entendre la trajectòria de l’At. Sant Just. La seva presència, traduïda en dedicació, formació i gols, ha estat i és decisiva en el passat, en el present i, segur, que en el futur. Des que va tenir coneixement va començar amb el FC Sant Just i en el 2010 va ajudar a la creació de l’actual At. Sant Just FC. De quarta catalana fins a 90’ o 120’ de la Tercera Federació.

Aquest curs ha anotat 14 gols en la fase regular, com el seu company Faruk (ara absent) a més de 4 en aquesta Fase de play-off. L’últim, al Molí, va ser meravellós. Però aquest Jan González mereix l’aplaudiment més pels valors que transmet que pels gols que marca. Aquest 5 de juliol complirà 32 anys i té molt clar el seu regal. Tothom ho sap.

JAN I EL SEU MÀXIM RESPECTE AL CAN VIDALET

Ja estan en Tercera Federació? Clar que el Can Vidalet ha demostrat ser un gran equip.

Encara no, per descomptat. Això et volia dir. És veritat que ens vam posar per davant i, al final, ens empaten, però el Can Vidalet va ser millor. Som conscients en el vestuari que o estem en el nostre millor nivell o costarà moltíssim. Ells ens van perdonar en la primera meitat, vam veure una mica les orelles al llop, amb moments de molts sofriments.

Jan González va molt sobrat en el camp, no?

Quan parlo de mi no utilitzo moltes floretes i penso que aporto molt, però també tinc molt que millorar. He pogut marcar en tots els partits i els meus companys em permeten que en l’aspecte defensiu sigui una mica més ‘`ocell’ per a acabar amb més energies.

“ENS VAN PERDONAR EN LA 1a MEITAT”

Quin company té valor per a donar-li una esbroncada a vostè?

Una esbroncada, no, però és cosa de tots. Seguim molts companys de l’any passat que pugem, som capaços de dir-nos les coses bé i amb molta empatia. Tots parlem en la mateixa direcció i a mi em toca marcar.

On està Faruk?

S’ha anat a provar a la República Txeca a provar i tant de bo li vagi bé i pugui gaudir. Estem els que estem i els que estem anem de gom a gom. Pocs esperàvem aquesta situació però tot va com va i així s’ha donat; som 25/26 jugadors i qui entra (Vicens, per exemple) ho va fer molt bé.

“CONEIXEM MOLT BÉ EL NOSTRE CAMP I LA NOSTRA AFICIÓ”

El ’CanVi’ ha sumat 18 sobre 45 punts a domicili mentre l’At Sant Just s’ha endut 27 sobre 45 al Municipal. Això què vol dir?

Els play-off són diferents. Hem estat molt còmodes a casa, especialment en la primera volta, coneixem molt bé el nostre camp i amb el públic a favor. Això és impensable des que comencem de zero aquest club.

Quants aficionats poden estar a les graderies?

Bé, no tenim localitats de seient, unes 1.000, suposo. Ja ho vivim contra el Castelldefels.

“JUGAR A LES 17.15 H. HA DE SER BO”

Quina ‘burrada’ jugar a les 17.15 h.!

La millor hora pot ser les 20 h., però no serà excusa per a ningú. Ha de ser una bona hora.

Aquest pròxim 5 de juliol complirà 32 anys, quin millor regal que un ascens! Com a professor d’Educació Física a Molins de Rei, què li diuen els seus alumnes?

Et contesto com a professor i com a coordinador de categories inferiors. M’agrada que em puguin tenir com a referència i que es poden aconseguir les coses sense haver hagut de donar voltes per tot el futbol basi. Jo sempre he jugat a Segona i a Primera, però mai vaig arribar a Divisió d’honor o Lliga Nacional juvenil; i en el futbol amateur he pujat des de Quarta Catalana amb les conviccions clares. I ho comentem amb companys com Àlex, Nacho o Cebrián ja que sempre ens hem adaptat a la categoria que tocava.

AQUEST DISSABTE ANIREM PER TOTES”

Jan González mai ha sortit de Sant Just i això que ha tingut moltes ofertes.

És veritat i sempre he agraït aquestes trucades, però jo tinc un objectiu: pujar el més alt possible al club que creguem en el 2010. Amb aquest esperit estem a un pas d’aconseguir ficar-nos en categoria nacional i aquest dissabte anirem per totes.

No sabem el que passarà però el que sí que va passar és que Jan va marcar un golàs de pel·lícula al Molí. Igual que vostè tampoc oblidarà mai el pas per la selecció de Catalunya amateur (CATUEFA) el 2019.

Moltes gràcies per tot i per interessar-vos per nosaltres. Gràcies per la vostra difusió.

The post Jan González: “Encara no estem a Tercera” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Històric ascens a la Lliga Elit del CE Júpiter, ja que es va imposar 2-0 en el partit de tornada per l’ascens gràcies a un gol del seu especialista Sergi Monsó en el minut 96’.

Clar que sempre quedarà la incògnita de saber què hagués pogut passar si la Pirinaica no hagués jugat amb deu futbolistes des del minut 26 per doble groga de Dever. Aquesta absència va condicionar el partit encara que va haver-hi ocasions per les dues parts.

El treball del local Dani Sánchez va donar els seus fruits per als grisgrana que veien com uns 3.000 espectadors aplaudien i secundaven des de la graderia. Ni vulgui la calor va ser un problema per a ningú.

POLS JÚPITER – PIRINAICA

Només l’extraordinària actuació del porter visitant Dani del Rio va evitar que els locals igualessin molt aviat la renda de 1-0 de l’anada. Les seves intervencions i un travesser de Monsó van evitar el gol local; mentre la ‘Piri’, avui de blanc i amb senyal reivindicatiu a la seva esquena pel col·lectiu LGBTIQ+, van tenir a Kenneth com a protagonista. Eloi va començar i el travesser va anul·lar l’ocasió manresana.

CONFIANÇA I MONSÓ EN EL 96’

Ja en la segona meitat els de Romans Carrillo van disposar de dues accions més, obra d’Eloi i Quintana, encara que la fortuna tampoc va estar del seu costat.

Hauria de ser en el 96’ quan l’especialista Sergi Monsó aconseguiria superar a Dani del Rio per a desesperació visitant. La invasió del camp va obligar el col·legiat Ivan Ramos a detenir el xoc durant mitja hora i a multiplicar-se als Mossos d’Esquadra.

La seva nombrosa presència va frenar accions reprovables i es va poder acabar l’eliminatòria per a alegria d’un històric Júpiter. Aplaudiment, també, per a la Pirinaica perquè sempre va donar la cara malgrat la clara inferioritat.

The post El CE Júpiter es fica a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

Resultat possible, però inimaginable en un play-off d’ascens on el Nàstic va regalar massa; no obstant això, es pot creure en la remuntada. Cert que va caure per 1-3 encara que es va poder igualar per a arribar més viu a Zubieta aquest proper diumenge. L’equip de Luis César ha d’arriscar molt més si desitgen pujar encara que la lectura ha de ser positiva.

Encaixar un gol en el minut deu va condicionar el guió d’aquest partit d’anada enfront d’un rival extraordinari i això que tenia moltes baixes. A més de tenir un porter (Egoitx Arana) sensacional.
El Nàstic ha de tenir confiança perquè els 14.591 espectadors del Nou Estadi s’ho mereixen com ho mereix tota l’afició.

DE LA IL·LUSIÓ A L’ANGOIXA DE L’ASCENS

La sortida dels grana va ser espectacular i prometedora amb molta participació d’Antoñito i Víctor Narro, per les bandes, i Pablo Fernández com primera referència d’atac. No obstant això, aquest impuls va durar deu minuts perquè una mala entesa entre el porter local Dani Rebollo i Unai Dufur va acabar amb toc del visitant Gorosabel i rebot desgraciat en el central favorable als donostiarres. Només havien passat deu minuts. I el segon esglai, amb Astiazarán com a protagonista, va arribar un instant (3’) després.

El Sanse, que va aterrar amb 4 baixes importants a Tarragona, inclòs el golejador Mikel Goti, va treure serietat i bona disposició. Aquesta jugada va tocar el dibuix de Luis César i va necessitar molts minuts per a reaccionar.

Antoñito (23’ i 30’) va monopolitzar l’atac local encara que va ensopegar amb el ‘gegant’ basc Arana. I gràcies perquè rebrioix va evitar el pitjor (28’) després del xut del mateix Astiazarán. Els nervis, l’ansietat i l’angoixa derrotaven al Nàstic.

DESESPERACIÓ I OBSESSIÓ

En el segon període tot va ser a pitjor fins que va arribar la reacció en els minuts finals. L’entrada de Jardí i Oscar Sanz (57’) va donar més ànim a l’equip local encara que es van oblidar de xutar a porteria i, quan ho van fer al final, va aparèixer el gran porter basc.

Hi havia obsessió i nul·la capacitat per a anar a l’atac i la desesperació va augmentar amb el 0-2 obra de Mikel Rodríguez (60’). Luis César va llevar a un desorientat Víctor Narro i es va revitalitzar Migue Leal per la banda per a treure el gol habitual de Pablo Fernández (82’).

Aquí va aparèixer l’agressivitat que farà falta a la tornada. David Concha (92’) i Pablo (93’) es van estavellar amb Arana mentre una jugada per la banda va superar a un gris Dufur i Carrera va posar l’1-3 final. Derrota cruel, però lectura ràpida per a superar l’examen de Zubieta perquè un 0-2 conduiria als grana a una pròrroga i després ja podria somiar perquè cal somiar i molt.

The post El Nàstic es complica molt l’ascens però… appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nàstic i Reial Societat B tenen cita aquest dissabte (20.30 h.) al Nou Estadi de Tarragona amb la finalitat de sumar el primer èxit en la carrera per l’ascens a la Lliga Hypermotion. Amb 3 finals en les últimes 4 temporades, als grana ja els toca fer aquest salt que tant mereixen i pel qual la ciutat, el grup i tot el futbol català sospira. La tornada del 22, a Zubieta, ja arribarà; primer interessa el xoc d’aquest dissabte.

I per a aquesta cita, l’entrenador local Luis César, que no podrà comptar amb Borja Granero per lesió ni amb Gorka Pérez, que segueix amb molèsties, anirà per totes. Per contra, el Sanse dirigit per Iosu Rivas, amenaça amb tenir “mucha hambre” en aquesta eliminatòria.

Dirigirà el partit el col·legiat de La Rioja Alejandro Morilla Turrión.

DECLARACIONS DE LUIS CÉSAR (TÈCNIC NÀSTIC)

“Aquest equip rival és el menys golejat de la categoria (33), sòlid i compacte. No ve a passejar ni a acabar la competició, ve a guanyar i a ascendir. És un ‘miura ‘que hem de bregar durant 180 minuts, amb jugadors que aviat veureu en la primera divisió. Això és el que ens espera, i hem d’estar preparats”.

“Aquest dissabte) hi haurà un ambient espectacular al Nou Estadi. Cadascun sent la pressió a la seva manera. La Reial Societat B és un equip jove, ple de talent i projecció, que juga amb la pressió de voler pujar, de guanyar prestigi i primes per l’ascens. Nosaltres tenim la responsabilitat de la nostra afició i de la ciutat, ells la seva, però tots dos arribem a la guerra”.

UN ‘MIURA’ QUE REP POCS GOLS

“L’eliminatòria és una altra història a la Lliga. No és la mateixa competició. Això és una final, un partit decisiu on cada detall importa. Mai hi ha dos partits iguals, ni tan sols amb la mateixa alineació”.

“No espero un partit obert ja que la Reial Societat B és un equip molt sòlid, amb la defensa més forta de la categoria i capacitat golejadora. Són joves, sí, però bons, i jugaran en primera o segona en poc temps”.

“El partit a casa és molt important, és el penúltim, volem guanyar i pel màxim marge possible, però sabem que hi haurà un altre partit fora, i que serà igual de dur”.

15.000 ÀNIMES GRANES

“Tarragona està il·lusionada ja que seràn15.000 persones al camp, 15,000 famílies que viuen i senten el Nàstic. Sabem la responsabilitat que tenim, i volem donar-los una alegria. Sentim l’escut, a qui representem, i tenim l’obligació d’estar a l’altura“.

“Abans érem un equip de Primera amb afició de Primera, omplíem el camp. Avui, en Primera RFEF, estem dues categories a baix i continuem omplint el Estadi. La passió ha crescut, i això no té comparació. És una altra època, altres generacions, però la il·lusió és la mateixa”.

“No vull parlar de derrotes ni ser profeta de desgràcies ara. La meva ment només pensa a guanyar, a pujar, a complir el somni que tots compartim. I si per desgràcia no ho aconseguim, respondré amb sinceritat, però avui no atrauré la mala sort. Confio plenament que ho aconseguirem”.

The post Nàstic-Reial Societat B: a guanyar la primera gran final appeared first on FutbolCatalunya.com.

Hi ha tantes coses en joc entre Can Vidalet i At. Sant Just que qualsevol dels dos partits d’aquesta definitiva eliminatòria reuneix tots els al·licients possibles. I, per sobre de tot, es lluita un ascens a la Tercera Federació, una proesa tant per a uns com per a uns altres.

Després de superar Horta (1-1 i 3-0) i Vilafranca (0-2 i 2-1), respectivament, els dos representants del Baix Llobregat arriben a l’hora de la veritat amb totes les il·lusions.

‘CANVI’ O AT. SANT JUST: NOMÉS UN

Els números presenten un dol atapeïdíssim entre arlequinats i groc-i-blaus. Mentre els espluguencs van acabar quarts en la Lliga regular i com a segon màxim realitzador (48), només van caure una vegada en la seva Vaig moldre en una ocasió (Vilafranca, 23F). Total: 28 punts sumats sobre 45 disputats (62%).

Per contra, els santjustins van ser tercers en la Fase regular, amb els mateixos punts (48) que el seu rival. Van ser quarts realitzadors (46) i van comptabilitzar 21 punts sobre 45 a domicili (46,1%).

En el doble enfrontament entre els dos protagonistes, va haver-hi golejada de l’At Sant Just, a casa seva, enfront del ‘CanVi’ (3-0) mentre en terreny del Molí va haver-hi empat (2-2).

Atenció a l’enfrontament golejador entre el nigerià Salami i l’etern Jan, els dos amb 14 gols per l’At Sant Just; d’altra banda, Ramoneda (11) i Roger (9).

Els dos volen l’ascens a Tercera i, de propina, jugar fins i tot la primera fase de la Copa del Rei encara que cal anar pas a pas. I el primer té lloc aquest diumenge (18.15) a Esplugues amb arbitratge de Sergi Baño González.

The post La Tercera espera a Can Vidalet o At Sant Just (1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ja voldrien molts equips reunir e les seves graderies als 3500 aficionats que el CE Júpiter i el FC Pirinaica concentraran aquest diumenge (12 hores) a la mítica Verneda. Amb 1-0 d’avantatge per als visitants manresans, aquest quart partit per l’ascens a la Lliga Elit és el màxim. Atenció a aquests 90’ o 120’ o fins i tot les penes màximes per a decidir la glòria.

En territori grisgrana només ha sabut guanyar l’Igualada en 15 partits de Lliga mentre que els ‘reds’ han sumat 28 punts sobre 45 lluny de casa seva. Segon del grup II de Primera Catalana (62 punts) contra tercer (59 punts); segon màxim golejador (64) contra tercer (52). I, finalment, segon menys golejat (24) contra tercer (29).

LA LLIGA ELIT ESPERA

Recordem que en la Lliga va haver-hi triomf local a La Verneda (3-2) igual que a la Mion Puiberenguer (2-0) i que, a més, es veuran les cares els màxims realitzadors del grup. Pel Júpiter està Sergi Monsó (16) mentre que per la Pirinaica destaca el Pitxitxi, Eloi Moral (17), empatat amb l’igualadí Sandoval.

La Lliga Elit espera el guayador d’aquesta segona eliminatòria que reunirà sobre 3.400/4.000 espectadors a la Verneda, uns 200 visitants. Impressionant xifra d’espectadors per a un partit de Primera Catalana, tot i que es jugui un ascens.

Llàstima que sigui a les 12 hores ja que la calor jugarà també contra tothom, però no s’ha volgut canviar i es disputarà en aquest horari històric.

Els locals venen de vèncer a Argentona (1-1 i 4-2) mentre els visitants van superar a Santfeliuenc (3-0 i 1-0) en el primer encreuament.

LES OPINIONS DELS TÈCNICS

Dues idèntiques preguntes per als dos màxims responsables tècnics dels dos equips. Prenen la paraula Juanjo García, entrenador del Júpiter, i Romans Carrillo, tècnic de la Pirinaica.

1) Clau o claus d’aquest partit
2) Decidirà l’afició? Juga també l’afició?

JUANJO GARCÍA (JÚPITER)

1- “Continuar com hem estat sempre a casa: dominadors de pilota i guanyar com hem fet tots els partits amb resultats amplis menys enfront de l’Igualada. Imposar el nostre estil, el nostre model de joc i, si aconseguim això, podem guanyar.

2- “Si és com en l’anada, que van haver-hi prop de 2.500 persones, decideix quan ja no arriba el jugador. La calor és horrible i, quan tinguem alguna baixada, decideix. Pot ser una bogeria jugar a les 12 h, però des que vaig entrar ja em van dir que era intocable perquè el soci sempre vol jugar a aquesta hora. Crec que ens pot anar igual de bé o de mal als dos”.

ROMANS CARRILLO (PIRINAICA)

1- “Sortir a guanyar el partit, ser protagonistes i pressionar quan toc i, especialment, fer-nos forts i saber resistir els moments que tindrà el Júpiter perquè sortirà a guanyar també l’eliminatòria”.

2- “Per descomptat que els nostres 200 seguidors presents també jugaran el partit. Hem demostrat que tenim aquest jugador número 12; a Sant Feliu, a les 1.300 persones locals les aconseguim callar encara que érem clara inferioritat. Es deixaran l’ànima i la veu i gaudiran del premi al 200% igual que l’equip”.

The post Júpiter-Pirinaica: només arribarà un a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Centre d’Esports Sabadell ha confirmat aquest cap de setmana el seu ascens a Primera Federació després de superar l‘UCAM Múrcia en una eliminatòria disputadíssima. El 0-0 final al BeSoccer La Condomina, sumat al 2-1 aconseguit a la Nova Creu Alta, permet als arlequinats fer el salt de categoria. I, d’aquesta manera, tornar a la tercera màxima divisió del futbol estatal.

Els homes de David Movilla van saber patir en una primera part marcada per la iniciativa dels locals, però també per la seva escassa producció ofensiva. Tot i que Rubén, del UCAM, va protagonitzar dues accions de perill, el partit va entrar ràpidament en una fase d’especulació. Semblava més que era el conjunt de Germán Crespo qui dominava l’eliminatòria. El Sabadell, però, va jugar amb intel·ligència i va mantenir el marcador controlat.

UN SABADELL DE GARANTIES

A la represa, el tècnic arlequinat va introduir a Ton Ripoll per Marc Vázquez, una substitució que va reforçar clarament el mig del camp. Malauradament, el partit va deixar una nota negativa amb la lesió de Kaiser després d’un dur xoc amb Urri (60′), que el va obligar a abandonar el terreny de joc.

Amb l’entrada de Peque Polo (77′), el Sabadell va guanyar profunditat ofensiva i va disposar de dues ocasions molt clares per marcar. La primera, al minut 77, va ser aturada pel porter local, mentre que la segona, al 85’, va acabar amb una rematada al travesser.

Els arlequinats van resistir amb coratge els 13 minuts d’afegit, animats des de la graderia per uns 400 valents que van fer el desplaçament a Múrcia. El xiulet final va desfermar l’eufòria: el Sabadell torna a Primera Federació després d’una temporada lluitada fins a l’últim sospir. Un premi merescut a la perseverança, al treball col·lectiu i a l’empenta d’un club que mai es rendeix.

The post El CE Sabadell torna a Primera Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.

Partit estrany a la Nova Creu Alta. Estrany perquè en només 23 minuts el CE Sabadell ja tenia molt dirigit el triomf. Encara més, si no hagués estat per la pèssima actuació del col·legiat andalús De Santisbeban, que es va menjar una pena màxima sobre Miquelete (25’), podria haver estat una golejada.

No va anar així i ara només queda que superar l’eliminatòria per la glòria de la Primera Federació en un històric camp com La Condomina diumenge que ve.

UCAM MURCIA-SABADELL, DIUMENGE 1

Els 9.281 espectadors presents al temple arlequinat van gaudir de veritat amb la primera mitja hora de joc local. Tot sortia o, més ben dit, sortia tot el que s’ha negat durant la fase regular.

Una volea dins de l’àrea de Rubén va disparar l’alegria a l’estadi davant una defensa murciana molt sorpresa (8’), però això només va ser l’avantsala del golàs de la tarda. Miquelete, molt actiu durant tot el partit, va tenir temps per a preparar-se un tret amb la seva dreta i amb tota la intenció del món per a superar a Ackerman, però ho va fer (23’). Extraordinari gol per a poder somiar.

El pitjor no sols va ser aquest penal ignorat per l’àrbitre sinó la lesió de Bakayoko (42’) que li pot fer perillar la volta. Es vivia un festival impresentable amb recital de targetes sense sentit i desequilibrades per part del col·legiat.

UN GOL PER A PREOCUPAR-SE

En el segon període es va notar la tensió del que estava en joc. Les aproximacions d’Albert Luque i Ale Marín van donar pas al gol de Rubén Del Campo (63’) amb una anunciada volea. A partir d’aquí, expulsió del visitant Ruiz, per doble amonestació, i una única ocasió de Peque Polo que va anul·lar el meta rival.

La feina ja estava fet encara que només la primera part. Diumenge que ve (19 hores) a La Condomina quedarà la volta, un xoc que ha d’entrar en la història del CE Sabadell.

The post El Sabadell es jugarà l’ascens a La Condomina appeared first on FutbolCatalunya.com.

Eren molts miracles perquè es pogués salvar el Barcelona At., mentre que el Nàstic va prendre molt bona nota de la lliçó per a poder jugar la promoció d’ascens.

Els blaugrana van acariciar la proesa i fins i tot van remuntar el seu dol particular amb Unionistes de Salamanca. Primer va marcar Santamaría (47′), però una oportuníssima reacció blaugrana va col·locar el 2-1 esperançador. Els gols de Godoy (67′) i Percan (89′) van obrir el camí a la il·lusió encara que tot va caure immediatament.

Hi havia moltes caramboles a esperar i una d’elles no va afavorir els interessos barcelonistes al Tajonar. Osasuna B va empatar en el 95′ gràcies a Espejo i aquest punt va treure de la igualtat al filial pamplonica respecte als blaugrana. No obstant això, tampoc haurien aconseguit res perquè tenien el gol-average en contra.

El Barcelona At. cau a la Segona Federació i el primer objectiu serà l’ascens la pròxima temporada.

NÀSTIC-REAL MURCIA

Per contra, el Nàstic s’acomiadava davant l’Arenteiro coneixedor que res seria millor que la seva cinquena plaça de classificació. Les seves millors ocasions ja les havia perdut i s’haurà de conformar amb jugar davant el Real Murcia en la primera de les dues eliminatòries d’ascens a la Liga Hypermotion. A més, primer serà al Nou Estadi i la tornada en terreny visitant.

Com a comiat de la Fase regular l’equip de Luis César Sampedro van superar el Arenteiro amb gols de Jiménez (39′) i Pablo (85′). Tota la feina estava feta; ara queda el millor.

The post Nàstic, play-off; Barça At, descens appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Sabadell és l’últim equip català que ha aconseguit l’ascens via playoff a Segona Divisió o Primera Federació. Va ser el 2020, a Marbella en una promoció d’ascens atípica per la pandèmia del Covid. Els arlequinats, amb Antonio Hidalgo al capdavant, van eliminar l’Atlético de Madrid B, la Cultural Leonesa i el Barça B. Tots a partit únic i els dos primers amb agòniques tandes de penals. Des d’aleshores, hi ha hagut 14 intents catalans més sense èxit. El Sabadell tancarà el cercle contra l’UCAM Murcia?

L’equip de la Nova Creu Alta és l’únic català que segueix viu a la promoció d’ascens després de l’eliminació del Sant Andreu. El Sabadell va eliminar l’Eibar per la mínima (2-1) després d’una victoria a Ipurua. Aquest, per cert, és un altre dejà vu del passat, ja que a l’estadi de l’Eibar els arlequinats van aconseguir un altre ascens a Segona Divisió el 2011 amb Lluís Carreras.

UN CE SABADELL, DE MENYS A MÉS

El Sabadell arriba a la cita contra l’UCAM Murcia al millor moment de la temporada. El curs ha estat irregular i en certs moments l’equip s’ha vist superat per la pressió de ser el favorit, però des del març fins ara vola. Son vuit victòries, un empat i dues derrotes des d’aleshores.

En aquest sentit, David Movilla va tenir problemes per trobar la tecla però ara, sense cap mena de dubte, ha encertat. S’espera un gran ambient a la Nova Creu Alta i cada soci podrà treure tres entrades al preu habitual. Pel públic general les tarifes seran 15 euros els gols, 20 la general i 30 la tribuna.

“EL PLAYOFF ÉS UN MITJÀ PER ARRIBAR A UN FI”

L’eufòria s’ha disparat, però el diumenge passat a Eibar Movilla va fer un discurs realista: “No hi ha eufòria, hi ha la satisfacció d’haver complet el deure. El play-off és el mitjà per arribar a un fi. Teníem dos partits de lliga que eren de play-off i els vam passar. Ara hem passat una eliminatòria i tenim una altra”.

El tècnic arlequinat va reconèixer que “potser hem fallat alguns dies” però va donar les gràcies a l’afició, que “no ha fallat mai”. El Sabadell está a dos partits de recuperar la Primera Federació i de trencar una sequera de cinc anys sense cap ascenso català via playoff.

L’ANDORRA, UN CAS ATÍPIC

Cal destacar que l’Andorra va ascendir la temporada 2021/2022. No és un equip català geogràficament, però a nivell esportiu se’l considera així perquè està adscrit a la Federació Catalana de Futbol i disputa competicions espanyoles.

INTENTS ASCENS VIA PLAYOFF A SEGONA DIVISIÓ

2024/2025: Nàstic (pendent)

2023/2024: Nàstic i Barça Atlètic

2022/2023: Barça Atlètic

2021/2022: Nàstic

2020/2021: Barça Atlètic

2019/2020: Barça Atlètic, Cornellà i Sabadell

INTENTS ASCENS VIA PLAYOFF A PRIMERA FEDERACIÓ

2024/2025: Sant Andreu i Sabadell (pendent)

2023/2024: Europa, Badalona Futur, Sant Andreu i Lleida Esportiu

2022/2023: Manresa i Espanyol B

2021/2022: Espanyol B i Lleida Esportiu

The post El Sabadell vol tancar el cercle appeared first on FutbolCatalunya.com.

Als vuit mesos Wilber va arribar a Catalunya (Castellbisbal) on es van establir els seus pares i a partir d’aquí va començar la seva carrera. Diversos equips (Sant Cugat, Cerdanyola, Montañesa) fins a aterrar aquest passat 2024 en un At. Lleida on ja toca l’ascens. Els seus 23 gols en la Lliga regular li han posat en primer pla personal i entre els escollits al seu equip, l’At. Lleida.

Wilber Alejandro Hurtado Castillo (24 anys), de Riobamba (l’Equador), és un català més que busca un present gloriós a Lleida i un salt al futbol professional. Però pimer toca derrotar al Badalona.

WILBER I L’AT. LLEIDA

Què li han donat enguany perquè sigui Pichichi i mostri tot el seu futbol?

Una mica de tot començant per la confiança de l’entrenador i el gran equip que s’ha format.

Tot això s’ha traduït en molts gols. Així de senzill.

Sí.

Segur que no s’oblida de la quantitat de gols en la Fase regular?

No, 23.

De penal?

3.

“AQUEST CONJUNT ÉS UN GRAN EQUIP”

És la seva millor marca personal?

Sí, en juvenils del Cerdanyola vaig passar també dels 20.

Bé: ens quedem amb aquesta confiança i aquest gran equip.

Sí, i amb la fortuna que, ara totes les pilotes que em donen, els fico.

Encara sort que té a Moró i a Boris, així es poden repartir les preocupacions els rivals.

Sí. Som tres futbolistes diferencials i ens facilita molt més tot.

“EL PITXITXI ÉS UN RECONEIXEMENT MOLT GRAN”

Parlem de Moró i de Boris, però màxim respecte al Pichichi, no? Què significa aquest ‘títol’ de Pitxitxi?

Un reconeixement molt gran perquè és molt difícil aconseguir-lo a Catalunya, amb una categoria molt igualada i dura. Per a mi és molt valuós.

Una curiositat: se’n va anar a Cieza (2021-2023), per què?

Em va arribar una oferta i ni m’ho vaig pensar, vaig voler provar fora de casa, en la Preferent de Múrcia i en Tercera… Molt bona experiència.

Wilber Alejandro Hurtado Castillo, ‘Wilber’. A casa com l’anomenen?

Alejandro perquè el meu pare també es diu Wilber.

No hi ha millor aparador que una promoció d’ascens per a volar al futbol professional. Imaginem?.

“AMB EL 0-2 A BADALONA NO ENS VAM VEURE CLASSIFICATS”

Clar i intentar fer el salt, seria molt interessant.

Amb el 0-2 a Badalona, us vau veure ja classificats i us vau relaxar?

No perquè sabíem que vindrien a estrènyer. Arran del 1-2 ens van dominar molt i vam patir bastant perquè el Badalona és un bon equip també. Mai ens vam veure classificats, però sofrim una ‘baixada’, feia molta calor i amb el 1-2 es van venir a dalt. La lectura és que nosaltres, sense fer un gran partit, no ens van poder guanyar tampoc.

Aquest pròxim dissabte esperem un partit semblant o diferent del de l’anada?

Crec que serà diferents perquè juguem a casa nostra encara que sortirem com sempre. El camp no té les mateixes dimensions i serem més dominadors.

“AQUEST DISSABTE SERÀ UN PARTIT DIFERENT”

Anem, que sortiran a ‘matar’, esportivament, des del primer segon.

A ‘matar’, no, però els que han d’anar pel partit són ells perquè tenim avantatge. L’empat ens beneficia però sortirem, com sempre, a guanyar.

Diuen que, si surten a empatar, es perd.

És veritat. A Badalona no vam anar a empatar sinó a guanyar i es va veure molt clar.

En la Lliga, van empatar a zero (a Badalona) i a un (a Lleida) igual que en l’anada. És a dir que aquesta classificació es decidirà per petits detalls?

Sí, i més en un play-off on, si et despistes, et fiquen un gol. Tenim la sort que l’empat ens serveix però cal aprofitar els seus errors i no cometre nosaltres.

“DISSABTE, SORTIREM A GUANYAR, COM SEMPRE”

Quins noms cal vigilar més d’aquest Badalona?

L’extrem Toni Larrosa i el lateral esquerre Mario, són molt forts.

En fi, tres eliminatòries per a un ascens. Això és interminable!

Sí. La RFEF haurà de canviar perquè t’enfrontes tot l’any als de Catalunya i, si passes, et tornes a enfrontar dues vegades més amb els d’aquí.

Ha tancat ja els ulls i s’ha vist en Segona Federació?

No, de moment, no.

“MORÓ I JO HAURÍEM DE PARLAR DE VOSTÈ A BORIS”

Bé, s’haurà vist marcant el gol definitiu?

Prefereixo allò de partit a partit i ja arribarà.

Moró i Boris li parlen de vostè pels seus gols?

No, home, no, al revés. Nosaltres hem de parlar a Boris de vostè.

La veritat és que tenen la gran fortuna d’estar en un equip que sembla professional.

Sí, és així i volen portar a aquest At. Lleida el més amunt possible.

The post Wilber, un home gol per fer somiar l’At. Lleida appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb poc més de 24 hores passades, el dol per l’eliminació de la UE Sant Andreu enfront del Rayo Majadahonda continua massa viu. I això s’ha notat a través de les xarxes socials per part de jugadors i multitud d’aficionats que segueixen sense entendre el KO.

El conjunt de Xavi Molist es va veure superat per la mala sort i per un rival que va aprofitar cent per cent les seves oportunitats. I a partir d’ara, què?.

Millor afició de Catalunya
Lo millor d’aquest club!
Hem caigut moltes vegades i ens hem aixecat.
Hi tornarem!
Estic molt orgullós, estimo aquest club. https://t.co/4YEJUGmoPc

— Josu Rodríguez (@Josujosu22) May 18, 2025

UN ‘NOU’ SANT ANDREU

Només queda un camí i és el de la continuïtat després de dues temporades en Segona Federació i, recordem, amb dos llocs de luxe (3r i 4t, 2024-25 i 2023-24).

Amb el tècnic gironí al capdavant del projecte, perquè té contracte fins al 2026 i perquè s’ho ha guanyat, el president del club ja ha expressat les seves intencions.

Atenció a la carta que ha dirigit a socis i seguidors quadribarrats. I atenció a futurs aclariments ja que Taito Suzuki parla de “falta de cohesió”. A més, no oculta “errors recurrents” encara que no exposi clarament ni identifiqui “les causes” de l’inesperat adeu.

En el mateix text, Suzuki afegeix, curiosament, que “ja havíem detectat aquests problemes i n’havíem parlat tant durant la temporada com abans del play-off”. Tot i això, “malauradament no hem sabut trobar solucions efectives a temps”.

El treball per a Xavi Molist, el director esportiu David Mordillo i els gestors quadribarrats es multiplica.

DESAGRADABLES INCIDENTS

Per cert: impresentable agressió a l’autocar del Rayo Majadahonda per uns pocs no-representants de la UESA. Condemnable acció que el club censura com qualsevol aficionat.

The post La UE Sant Andreu ha de superar el dol appeared first on FutbolCatalunya.com.

A Montigalà, el CF Badalona i l’Atlètic Lleida van protagonitzar un duel carregat de tensió i emoció que es va resoldre amb un empat a dos al primer partir de la promoció d’ascens. En definitiva, deixen tot obert per al partit de tornada, que es disputarà diumenge vinent al Municipal del Ramon Farrús.

D’UN 0-2 A UN 2-2, A BADALONA

L’Atlètic Lleida es va avançar ben aviat al marcador gràcies a Wilber Hurtado, el seu màxim golejador, que va aprofitar una acció ràpida per establir l’1-0 al minut 22.

Ja a la represa, els visitants van ampliar distàncies mitjançant Moró al minut 60. Tot semblava encaminat per als lleidatans, però el Badalona no va abaixar els braços i, empès pel seu públic, va reaccionar amb caràcter.

Primer va ser Piñol qui va retallar diferències al 69’, i quan semblava que els tres punts volaven cap a Ponent, Fassani va aparèixer al temps afegit per marcar l’empat definitiu (92’) i encendre la seva afició. El 2-2 final deixa l’eliminatòria completament oberta.

TRIOMF DEL GIRONA B

Per la seva banda, el Girona B va fer valer el factor camp per imposar-se per la mínima al CF Peralada en el duel gironí de semifinals. El conjunt dirigit per Quique Alvarez va dominar el partit, però no va ser fins al minut 84 quan va trobar el premi del gol.

Minsu, molt actiu durant tot l’enfrontament va batre el porter rival i establir l’1-0. Ara, el filial afrontarà amb lleugera avantatge la tornada, que es jugarà el proper cap de setmana a Riudarenes.

Ambdós duels mantenen la incertesa i la il·lusió de cara a les tornades. El somni d’assolir la Segona Federació continua viu per a tots quatre equips.

The post Igualtat i emoció a Badalona i Peralada appeared first on FutbolCatalunya.com.

Diumenge d’emocions en la primera eliminatòria per l’ascens a Primera Federació amb sabor agredolç. Va aconseguir la proesa el CE Sabadell en la seva visita a Ipurúa mentre va caure al Narcís Sala la UE Sant Andreu.

Sigui com sigui, només l’equip de David Movilla estarà aquest dilluns en el sorteig per a la segona i definitiva fase d’ascens.

PEQUE POLO DONA ALES AL SABADELL

L’esforç dels arlequinats en la seva visita davant l’Eibar B va ser espectacular. No es va trencar en cap moment el dibuix del seu tècnic i van saber aguantar les mínimes aparicions locals.

Per contra, Rubén (18’) i Urri (25’) van provar enfront de la meta rival. No obstant això, seria en la segona meitat quan, després d’un pal de Miquel Ustrell (77’), va arribar el gol definitiu. Autor? Nen Polo en el 83’ que feia més gran al seu equip i li col·loca en la segona fase.

La millor afició de Catalunya.

Gràcies, gràcies, gràcies.

Hi tornarem pic.twitter.com/iC7DmhFkxK

— Unió Esportiva Sant Andreu (@uesantandreu) May 18, 2025

DECEPCIÓ DEL SANT ANDREU

Per contra, la gran decepció es va viure a l’estadi andreuenc i això que els de Xavi Molist van ser molt protagonistes del partit. Això sí, va faltar inicialment encert mentre la desgràcia es va multiplicar sobre la porteria de Nil.

Tot va començar amb una mala connexió entre el porter local i Pau Dabra que va aprofitar Guti (62’) en avançar-se a Guille Torres.

Molist va donar entrada a Josu per Albertito (64’), però va arribar la jugada de la desgràcia perquè un mal control del central Guilli li va servir a Manzano per a col·locar el 0-2 (70’).

A partir d’aquí, la pressió de la UESA va ser absoluta amb protagonisme per al seu porter Adri Fernández- Marcos Mendes el va obligar a lluir-se (69’) igual que Saturday (83’), sense fortuna. Finalment, en pròpia porteria col·locaria el definitiu 1-2 Teje.

La UE Sant Andreu va quedar eliminada i serà en la Segona Federació la pròxima temporada després d’un curs excel·lent.

The post Sabadell, OK; Sant Andreu, KO appeared first on FutbolCatalunya.com.

És un dels fixos de Xavi Molist, una de les peces claus d’aquest Sant Andreu que aquest diumenge (17 h.) intentarà superar al Rayo Majadahonda en la tornada de la promoció d’ascens. La segona fase d’ascens a Segona Federació espera i aquest 0-0 només ha de servir per a agafar impuls i guanyar enfront d’una afició superlativa.

Serrano, germà del jugador de futbol sala Roger Serrano, ha sabut guanyar-se el seu lloc en una plantilla molt exigent. El curs passat va jugar 40 partits i va marcar la meitat dels gols que en l’actualitat, però la seva influència a l’avantguarda d’aquesta UESA és impressionant.

UN “EQUIPÀS” ANOMENAT SANT ANDREU

Subirá aquest Sant Andreu o no?

Crec que sí. Si fem les coses com cal fer-les, pujarem perquè tenim un equipàs.

Segur que les primeres paraules del tècnic Xavi Molist després del 0-0 de l’anada van ser per a reclamar atenció perquè no està tot fet ni de bon tros…

Clar. Si et fixes en la Lliga regular han estat més fortes fos que a casa seva, cal anar amb compte perquè donaran una mica més. Cal controlar les contres i, si juguem com l’altre dia, guanyarem.

Per què a aquest Sant Andreu li costa tant guanyar al Narcís Sala?

Realment, els partits perduts a casa han estat per la nostra falta d’encert en els últims metres. Contra l’Elx, per exemple, o Mallorca, vam tenir moltes ocasions. No és la pressió perquè juguem igual fos que a casa encara que el nostre camp és més petit.

“EL RAYO M. ÉS MÉS FORT FORA DE CASA SEVA”

Això de jugar amb 6.000/7.000 seguidors a la graderia només estimula, no pressiona, no?

No, no afecta sinó que ens motiva més. Jo ho noto molt perquè et sents més professional i t’excita més.

La veritat és que tenen una afició realment meravellosa, de 12.

És increïble, la millor de la categoria i de Catalunya. Podríem, per l’afició, ser de Segona o de Primera Divisió i cal agrair aquesta sort.

“TENIM LA MILLOR AFICIÓ DE CATALUNYA”

Aquest play-off miren una mica cap al Nou Sardenya?

En quin sentit?

Doncs que l’Europa ja està en Primera Federació i vostès, no.

És una motivació més per a pujar perquè poder jugar un derbi és molt especial, és un punt més per a voler pujar sigui com sigui. És una de les coses que tinc al meu cap quan jugo aquest play-off.

“VEURE JA L’EUROPA A PRIMERA ÉS UNA MOTIVACIÓ MÉS”

Molist ha sabut treure màxim rendiment a la gent jove com Torices, Jurado, Albertito o vostè mateix i li està sortint bé.

Es nota que són grans jugadors i que han sabut aprofitar la seva oportunitat. Per exemple, Marc, no va començar amb màxima confiança, però ja demostra la seva qualitat.

No jugarà Casti, per sanció, però tenen relleus suficients.

Casti és molt important amb una sortida de pilota excel·lent encara que hi ha altres companys com Guille o Peli o Yeray i estic molt tranquil. Ho faran bé, segur.

“VEURE CRÉIXER AQUEST CLUB ÉS UN ORGULL”

Serrano té només 25 anys, tens un any més de contracte, és a dir que el futur ja se sap on continuarà…

Sí, perquè estic molt a gust aquí, he renovat fa poc i desitjo poder pujar amb aquest Sant Andreu i viure l’experiència de la Primera. Veure créixer a aquest club és un orgull.

En resum, que se sent a casa seva.

Sí. Vaig ser aquí fa uns anys, vaig aprendre, molt, després vaig ser a tres equips, no va sortir tot el meu potencial i ara em torno a sentir molt bé. He marcat 8 gols, també, i m’encanta aquesta faceta golejadora.

The post “Pujarem perquè tenim un equipàs” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El gironí Àlex Marsal mira amb il·lusió la seva estrena enfront del Girona B en el play-off d’ascens a Segona Federació. És la primera vegada que ho farà com a màxim responsable del CF Peralada, ja que, anteriorment, ho va viure com a segon de Miguel Ángel Muñoz.

Després dels seus primers passos en el futbol base del seu Girona en el futbol juvenil, Àlex va aterrar a l’entitat xampañera i aquest 2024-2025 està confirmant un gran curs. Pràcticament ha sabut mantenir al seu equip amb possibilitats de promoció d’ascens en tota la segona volta en una categoria on clarament li superaven molts pressupostos. Ara li arriba una altra gran oportunitat per a tornar a una categoria que se’ls nega fa cinc temporades.

PERALADA-GIRONA B, ESTEL·LAR

Motivar una plantilla per a un play off, després de la Lliga regular, ha de ser molt senzill per a un entrenador perquè no pot haver-hi major motivació. O no?

El que fem és el mateix que vam fer el primer dia: formar una família i com ho fem diàriament. Clar que ara tot és més mediàtic, ens dieu més mitjans de comunicació, però encara no perdem el focus d’on venim, és el principal.

El primer dia va arrencar només amb 6/7 jugadors del curs anterior.

“HI HA JUGADORS QUE SENTEN L’ESCUT COM LA SEVA PELL”

Sí, no hi havia una gran base de l’any passat però seguien peces molt importants que senten l’escut com si fos la seva pell. No fa falta destacar noms però aquí estan Alan Baró, Sergi Romero… gent de club que lluita per a seguir en Tercera, un assoliment espectacular, amb una junta i una estructura petita, amb una població de 2.000 habitants. Per a nosaltres competir amb rivals de major pressupost està molt bé i ficar-nos en play-off, ja no t’explico més.

Quan el passat 23 de març eren derrotats pel Mollerussa (2-3), què pensava? Encara sort que després ha vingut una impressionant ratxa de 4 victòries i 3 empats.

Pensava que tindríem dos partits seguits a casa i potser no estàvem preparats per al que s’estava preparant. No guanyem ni a Mollerussa ni a la ‘Monta’ i ens ha tocat sofrir en les finals. Tot és un aprenentatge, vam fer un ‘reset’ i tot va canviar.

“CAL APROFITAR LES NOSTRES ARMES”

Quina lectura fa amb 43 gols marcats i 32 rebuts?

La lectura és molt simple: aquest és un equip molt solidari, molt pesat, que aprofita les seves ocasions. Som un equip petit i cal aprofitar les nostres armes que poden ser deixar la nostra porteria a zero i aprofitar les oportunitats.

A Khalid (40% dels gols del Peralada) ho tenen en reserva?

Khalid és la punta de l’espasa del Peralada. El sol no hauria aconseguit res però ‘punxa’ als rivals i els remata. Tots han estat i són importants, des del qual menys ha jugat fins al mateix Khalid que ha marcat 18 gols.

“KHALID ÉS LA PUNTA DE LA NOSTRA ESPASA”

Ha estat una sorpresa Khalid encara que el seu nom ja sonava a Figueres?

Bé, es tracta de jugadors joves que no saben quin serà el seu límit. Està madurant i que ha de continuar creixent.

Anem al play-off perquè en la Lliga van ser un 1-1 (a Riudarenes) i 0-0 (a Peralada). I ara, què pot passar?

Doncs que viurem partits molt igualats i intentarem que el Girona sofreixi com va sofrir en aquests dos partits de Lliga. Cal ser conscients de què parlem d’un filial de Champions i no ho dic per a llevar-nos pressió. Individualment, no tenim res què fer perquè són millors que nosaltres, però això va de conjunt i aquí ens hem de fer forts. Cal continuar amb la bogeria d’aquesta plantilla, aquest bon rotllo que hi ha i somiar.

“CAL SEGUIR AMB EL NOSTRE BON ROTLLO I SOMIAR”

A part de somiar cal estar una mica boig també, sens dubte perquè això és un play-off de bojos.

Són coses que han empitjorat el nostre futbol català. Ni dic que altres Territorials no tinguin el nostre nivell, però el més honest seria jugar entre tots els clubs d’Espanya de la categoria i qui sigui capaç de pujar, que pugi. Ja siguin 2 madrilenys, 2 catalans o d’on sigui. El que no val és que pugi un directe i un segon amb el desgast que provoca les dues eliminatòries entre nosaltres.

“SERIA MÉS HONEST JUGAR ENTRE TOTS ELS CLUBS D’ESPANYA”

Una pregunta més que ‘segur’ no li hauran fet aquesta setmana: favorit?

50% i 50%. Ni vull llevar-me pressió ni sentir-me favorit. Cal mirar-nos cara a cara amb el Girona B i això ens portarà a intentar eliminar al rival. Qui controli els petits detalls, passarà.

The post “Aquest Peralada és un equip molt solidari” appeared first on FutbolCatalunya.com.