Eloi Amagat (1985) fa més de trenta anys que juga a futbol i gairebé vint que ho fa de forma professional. Va néixer a Girona i a la seva ciutat natal ha fet història. De fet, és l’únic futbolista que ha jugat al club de Montilivi a Tercera Divisió, Segona B, Segona A i Primera. Gairebé 200 partits en dues etapes, amb una segona que va ser realment inoblidable. Sense oblidar tampoc Olot, Palagrufell, Gavà o Llagostera. I és que el millor que es pot dir d’Eloi Amagat és que tothom parla bé d’ell i no és per menys, ja que la seva carrera ha estat realment brillant.

Després de més de 20 anys de carrera es retira ara. Per què? Que li ha portat a decidir-se?

No ha estat una decisió senzilla. Quan portes tota la vida jugant a futbol prendre aquesta decisió sempre porta el seu procés i meditar-ho bé. Sentia que després d’haver viscut una temporada dura, amb el descens de la última temporada amb l’Olot i amb un desgast mental important he cregut que era el més convenient. Se m’ha fet difícil perquè físicament em trobava bé i creia que podia rendir, però sempre he pensat que per seguir en actiu i a un cert nivell a part de les cames també ha d’acompanyar el cap i això ja em costava una mica més.

“OLOT PER MI HA ESTAT UN LLOC IDEAL”

Aquesta última etapa a l’Olot dels 33 als 38 anys ha estat com esperava? Què li ha donat la Unió Esportiva Olot?

Crec que aquests últims anys de la meva carrera estar a Olot ha sigut ideal. És un lloc ideal, un club diferent i amb uns principis diferencials d’altres clubs que també van en relació amb com jo veig les coses. Des d’un bon principi quan vaig arribar ja em van fer sentir valorat i important. Hi he passat una molt bona època, també amb l’ascens a Segona B tot i que no ha acabat de la millor manera. La valoració en general és molt positiva.

Olot, Palafrugell, Gavà, Llagostera. Què li ha ensenyat el futbol català?

Gran part de la meva carrera ha estat en clubs catalans. També em sento molt d’aquí i sempre he intentat representar-los amb la màxima professionalitat i donar el millor que he pogut. Han estat claus en poder gaudir del futbol professional, algun d’ells m’ha permès tornar al Girona on he viscut les millors experiències de la meva carrera i per això estic molt agraït a tots ells.

Fins i tot a Nova York. La seva carrera ha tingut de tot.

L’etapa a Nova York va ser una experiència molt gratificant per a mi. Portava molts anys aquí a Girona i quan va arribar l’adeu creia que havia de sortir de la meva zona de confort. Vaig poder viure una experiència diferent i l’oportunitat d’anar al New York City va ser immillorable i ho vaig gaudir molt, tot i que l’experiència va ser curta. Més curta del que hauria desitjat, però també una etapa que no oblidaré.

“REPRESENTAR EL CLUB DE LA MEVA CIUTAT ÉS UN EXTRA”

Jugar al Girona sent de Girona què ha significat per vostè? A Tercera Divisió, Segona B, Segona A i Primera.

Jugar al Girona i poder aconseguir tot el que he fet m’omple d’orgull. Ser l’únic jugador que ha estat a Tercera, Segona B, Segona A i Primera m’omple d’orgull. Ha estat un treball de molts anys, de molt d’esforç. Per qualsevol gironí jugar i representar al club de la teva ciutat et dona un extra que jo sempre he valorat molt.

Quin és el millor moment de tots aquests anys?

Hi ha hagut molts moments, però segurament em quedaria amb la meva etapa al Girona. Sobretot amb l’ascens del 2017, on jo personalment, el club i la ciutat aconseguíem arribar a la màxima categoria. Crec que va ser històric i es va trencar una barrera que no s’havia superat mai i que va permetre al club seguir creixent per arribar a on està ara mateix.

“TORNAR AL GIRONA SERIA FANTÀSTIC”

I a partir d’ara què? Al vídeo de comiat deia que volia tornar algun dia al Girona.

Primer haig de pair aquesta decisió, que sempre costa i té un procés. Quan t’acomiades d’una cosa que has fet durant tan de temps, que ha estat la teva vida i la teva feina. Mai he amagat que com a futbolista la meva prioritat, el que anava per davant de tot era el Girona i ara en aquesta nova etapa també la prioritzaria. Poder representar al Girona una altra vegada per mi seria fantàstic. Veurem les possibilitats que s’obren i a veure què depara el futur.

Una última curiositat. No es va plantejar la opció de L’Escala amb el seu inseparable Xumetra? O la de treballar fora el futbol com la de Sergi Arimany?

L’opció de L’Escala hi va ser-hi, me la vaig estar plantejant i li estic molt agraït al club per l’interès que va mostrar. No ho vaig acabar de sentir i crec que per prendre decisions com aquestes, per iniciar reptes i projectes cal el 100% del físic i de la teva ment. Per això he pres la decisió que he pres. L’opció de treballar fora del futbol ho veig lluny. El meu futur espero que estigui encarat al futbol i a la pilota, que és el que més m’agrada.

The post “Jugar amb el Girona a quatre categories m’omple d’orgull” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Home estimat per tothom ens va deixar sobtadament el passat 25 de maig i ràpidament els seus amics dels clubs gironins on va jugar en Peri: Girona FC, CE Banyoles i Vilobí CF van començar a teixir complicitats per a organitzar un acte en record del malaguanyat company, també amb presència de la família.

Pep Blanquera, un dels seus companys de l’època al CE L’Hospitalet, va agafar el lideratge per a juntar els veterans dels tres clubs gironins i celebrar un triangular al camp del Vilobí. I així va ser, aquest dissabte, tothom que hi havia de ser, hi era. També el CE L’Hospitalet representat pel seu director general, Xavi Escaich.

PERI, SEMPRE AMB NOSALTRES

Peri Ventura va estar a l’Hospi dues temporades, 96-97 i 98-99, on va anotar 24 gols gairebé tots de penal. Diuen tots els companys que ha tingut, com en Francisco José Moreno Badorrey, també present a Vilobí, que “es feia estimar molt”.

En els prolegòmens del triangular es van fer els actes de record de Peri Ventura. Blanquera va pronunciar una boniques paraules en nom de tothom. A la família se li va fer entrega d’una placa dels tres clubs gironins, i el CE L’Hospitalet li va lliurar a la seva dona la samarreta amb el 7 d’en Peri Ventura. El CE Banyoles, amb el seu president Pau Teixidor, i el del Girona FC, Delfí Geli, també van lliurar uns recods a la família.

L’HOME DELS PENALS

En els meus inicis en això del periodisme, i en seguir el CE L’Hospitalet, recordo que tothom parlava d’en Peri, “era l’home dels penals”. En fallava pocs, un d’ells, i així m’ho explica el meu amic Jordi Mèlich, cap d’esports de Ràdio L’Hospitalet, al vell camp de Sarrià. Era l’últim partit que va jugar allà el filial de l’Espanyol a Segona B, abans de l’enderroc de la bombonera.

Aquell dia l’Hospi havia de guanyar per entrar al play off d’ascens i en Peri, des del punt de penal va tenir l’opció de marcar, però no va ser així. Potser més producte de la accidentada història de l’Hospi en moments decisius.

LA ‘CHUPA’ DE MORENO

M’explica en Mèlich que en aquell moment va aparèixer la “chupa de Moreno”, ja que el lateral abans de llençar li va dir a en Peri “márcalo que con el dinero de la prima me compraré una chupa!”. En Peri sempre recordava aquesta anècdota. “Sense play off i sense la chupa d’en Moreno”.

Pels que som de l’Hospi va ser un goig poder retrobar-nos mítics jugadors que han portat la franja vermella com en Santi Pou, Jordi Matalana, Juli Sunyer, Pep Blanquera i Moreno Badorrey, fotografiats en una instàntània de mítics, completada també amb l’exjugador del club Xavi Escaich.

Un bona tarda de juliol per a tenir, per sempre més en la memòria, un home del nostre futbol que va deixar petjada.

The post Homenatge pòstum al gran Peri Ventura appeared first on FutbolCatalunya.com.