Carlos Craviotto (1983) ha estat un dels millors porters del futbol català d’aquest segle. Els seus números són espectaculars. Supera els 20 anys de carrera futbolística i ha disputat més de 500 partits, 476 dels quals a Segona B. Per més que ho va intentar, no va poder arribar al futbol professional. Ni per la via esportiva amb Hospi i Cornellà ni als despatxos, ja que, com bé explica, “mai he tingut representant”.

I és que el lleidatà és un futbolista dels d’abans. Estima aquest esport perquè ha estat i segueix sent la seva professió i ara espera una oportunitat per no abandonar-la. Segueix entrenant a l’espera de que algun club aposti per ell. La temporada passada a Badalona, amb una promoció d’ascens, ja va demostrar que encara segueix sent una assegurança sota pals.

CRAVIOTTO: “PENSAVA QUE SEGUIRIA AL BADALONA”

Per què no està jugant ara mateix? Què ha passat aquest estiu?

En aquest moments m’imaginava que estaria defensant els colors d’algun equip, més que res perquè vaig fer una bona temporada i playoffs d’ascens a Segona Federació amb el Badalona. Em pensava que seguiria al Badalona perquè així ho va expressar el mateix club fins el darrer moment. He anat de vacances i m’he continuat preparant com tots els estius per estar en bones condicions. Estic fent treball individual i fent la pretemporada amb un equip. El meu objectiu és continuar jugant amb la categoria més alta que pugui. Ara només em toca esperar que es doni una bona oportunitat.

Quants equips l’han trucat? Ha estat a prop d’algun?

Aquest estiu he estat amb contacte amb diferents equips però per un tema o un altre no es va tancar. Tenia la possibilitat d’anar un club que m’hagués fet molta il·lusió però finalment no va poder ser. I fa unes setmanes vaig tenir una bona oferta de la lliga andorrana però tot i que vaig estar a punt de fitxar, al final tenia poques hores per decidir i ho vaig veure complicat pel tema familiar.

“MAI HE TINGUT REPRESENTANT I AIXÒ ÉS DIFÍCIL”

Amb 41 anys es veu el futbol d’una altra manera? La feina ara és la prioritat i el futbol és un afegit?

Amb els anys que porto jugant al futbol només puc estar agraït per tot el que he viscut i tot això sense representant… que com bé saps és difícil. Jo segueixo igual que sempre, donant el meu 100% als entrenaments i els partits. El futbol sempre ha estat la meva vida i la meva feina. Malauradament soc conscient que els anys compten però si m’han vist jugar saben que encara em queda bateria. Jo gaudeixo jugant i tinc ganes de seguir fent-ho. Fa anys que compatibilitzo el jugar amb entrenar porters. Estic a diferents clubs, entre ells la Unificación Bellvitge, l’Espluguenc i faig també tecnificació de porters. I aquesta temporada inaugurem una nova Escola de porteres SAMBADE GOALKEEPER ACADEMY FEMENINA que es farà a Esplugues.

Com veu la lliga de tercera d’aquest any?

Aquest any la Tercera es preveu més competitiva i complicada que l’any passat. Hi ha molts equips amb possibilitats d’estar a la part alta de la lliga i lluitar per l’ascens.

“NO OBLIDARÉ MAI L’AFICIÓ DE L’HOSPI”

De 2003 a 2024. Són 21 anys en actiu. Amb què es queda?

Durant tots els meus anys de carrera he tingut moments molt especials. Sense cap mena de dubte hem quedo amb els playoff d’ascens a Segona Divisió A amb l’Hospi, que ens vam quedar a les portes de pujar en tres ocasions. Encara recordo l’Estadi Municipal ple de gom a gom! Mai oblidaré l’afició de L’Hospi, que va estar amb nosaltres en tot moment.

També tinc molt bons records amb el playoff d’ascens a Segona que vam jugar amb la UE Cornellà. I que dir del temps que vaig jugar amb el Sant Andreu, un Narcís Sala amb un gran ambient a cada partit on vam quedar-nos a les portes amb aquell playoff post covid… En definitiva, podria escriure un llibre de bons moments…

The post Craviotto: “Em toca esperar una bona oportunitat” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Carlos Craviotto (1983) és un dels noms clàssics dels últims anys a Segona B. Va debutar a la categoria el 2006 amb el Miapuesta Figueres i des d’aleshores ha disputat fins a 401 partits. La majoria amb L’Hospitalet, l’equip amb el que gairebé arriba a Segona Divisió. Unes eliminatòries, les de Tenerife i Eibar, que podrien haver canviat la carrera a ell i els seus companys.

Després van venir la Copa Catalunya amb el Sabadell i dos descensos administratius amb Gavà i Ontinyent. Ara, Craviotto lluita amb el Prat per no abandonar la ‘seva’ categoria. No hi ha dubte de que és un autèntic llibre obert.

Un any una mica intens per dir-ho d’alguna manera oi?

Cada partit és una final. Mentalment arriba un moment que passa factura. Per l’espectador és atractiu pel que hi ha en joc.

I també un any complicat pel Prat, que és un equip competitiu però li ha faltat sort en moments puntuals.

És la tònica del grup. Pel que proposem pel que fa al joc no hem tingut la recompensa en forma de resultats. Per manca d’efectivitat ens ha penalitzat una mica.

“NO HEM TINGUT LA RECOMPENSA EN FORMA DE RESULTATS”

A simple vista ja es veu. Equip menys golejador del subgrup català amb 13 gols.

Els números estan allà. Igual que defensant en bloc hem estat molt eficients ens ha faltat fer gols. No només els davanters, sinó tot l’equip. L’aspecte golejador ens hagués fet donar aquest pas, perquè ens ha anat de pocs punts. Si el dia del Lleida no ens empaten haguéssim tingut opcions a l’última jornada.

S’esperava tornar a Segona B després de l’experiència d’Ontinyent de fa un parell d’anys?

Vaig estar esperant fins l’últim moment una oferta de Segona B, però la posició de porter es tanca molt aviat. No va sortir res segur i vaig anar al Sant Andreu perquè em semblava un projecte atractiu d’un club que el seu lloc natural és Segona B. El Covid va frenar una dinàmica bona i aquest any el Prat em va oferir la oportunitat de tornar a Segona B i jo encantat aquí.

“DEFENSANT EN BLOC HEM ESTAT MOLT EFICIENTS, PERÒ ENS HA FALTAT FER GOLS”

A més ja era entrenador de porters al futbol base del Prat oi?

Sí, ja ho era l’any passat. Tinc un conegut a la coordinació i em vaig voler embarcar en aquest projecte. Però és una cosa fora del primer equip, no hi ha relació entre una cosa i l’altra.

És que el mercat dels porters és molt tancat. Sempre juga el mateix i és un per equip.

L’experiència d’Ontinyent em va treure la oportunitat de seguir a Segona B. Si ets porter i estàs a gust a un lloc no tens problema, però si t’has de moure és la primera cosa que es tanca.

“UNA ERRADA NO POT PROVOCAR UNA ALTRA ERRADA”

Per ser porter s’ha de ser una mica especial?

No diria que has d’estar boig, però sí has de saber que comporta molts maldecaps i penúries. Crec que també la mentalitat és important. Són molts minuts que estàs sol i has d’estar concentrat durant tot el partit. No pots marxar en cap moment.

Aquests maldecaps t’han fet passar-ho malament en alguns moments?

Diumenge mateix vam encaixar un gol al final i vaig acabar fotut. Et fas moltes preguntes i caus en un estat de negativitat. Pots arribar a sentir-te malament i per ser porter has de ser fort.

Això s’accentua pel que deia de les estones que està sol sense entrar en contacte amb la pilota?

Si fas una errada sempre dubtes. Als jugadors els hi passa i no passa res, però si és a un porter pot costar una derrota. És una responsabilitat. Quan ets porter has de ser d’una altra pasta. Has de ser fort perquè no et torni a passar. Els entrenadors de porters ja t’inculquen de petit que una errada no et pot portar a una altra errada.

“FINS A L’HOSPI ERA UN PORTER QUE JUGAVA TENS”

Recorda quan va decidir ser porter?

A la meva època hi havia dos porters al meu primer equip i vaig haver d’esperar un any per poder jugar. Tot ve de jugar amb el meu germà. Com jo era el petit sempre em tocava ficar-me a la porteria. Se’m donava bé i m’agradava. De ben petit ja volia ser porter.

Mirant l’historial l’equip que ha marcat la seva etapa a Segona B és L’Hospi, no?

Fins a L’Hospi era un porter que jugava tens. Vaig estar un any al Tàrrega i tres al Castelldefels. A Figueres, la meva primera experiència a Segona B, al segon any ja va gairebé desaparèixer. He tingut la mala sort de trobar males experiències.

Males experiències?

Sí. Gavà ens van baixar de categoria pels calers, Ontinyent també. Cornellà vaig fer play-off, però no van voler seguir comptant amb mi. He tingut la mala sort de no tenir un equip estable com va passar amb L’Hospi.

“AMB L’HOSPITALET VAM FER COSES MOLT GRANS”

Ha viscut de tot en aquesta categoria. Dos descensos, impagaments, guanyar la Copa Catalunya, ser campió de lliga, fer play-offs… L’únic que li ha faltat és un ascens.

Ho vaig tenir molt a prop amb L’Hospitalet contra el Tenerife. Ens vam quedar a un gol i sap greu, perquè hagués pogut canviar la història. El Leganés va pujar contra nosaltres i mira, a Primera. L’Eibar, també. T’hagués canviat la història a tu mateix i també al club. Però hem d’estar contents. Pel pressupost que teníem vam fer una cosa molt gran, però quan estàs allà, a un pas, mires enrere i penses què hauria passat si haguéssim pogut pujar.

I dels descensos?

Dels descensos l’únic normal va ser el del Miapuesta Castelldefels. El Gavà va ser tema de calers i a Ontinyent el club va desaparèixer. Són etapes i experiències, unes més boniques que altres, i he anat aprenent durant el camí. Esborraria aquestes últimes, les dolentes, però totes sumen.

Genera un punt de frustració no haver pujat a Segona Divisió?

És una espina. Amb molts companys d’aquell equip ho hem parlat. Han arribat tres o quatre a Segona A i segurament si haguéssim pujat ho faríem pràcticament tots. El bloc i Quique Cárcel va ser continuista. Un ascens et canvia la vida. Per diners, per jugar a una categoria superior i crec que sí que ens hagués canviat la vida a tothom. Sobretot als jugadors.

“MIGUEL ÁLVAREZ I ÓSCAR MENA M’HAN MARCAT”

Es pot dir que Miguel Álvarez és el millor entrenador que ha tingut a Segona B?

Em quedaria segurament amb Miguel Álvarez per la idea de joc i també em va marcar Óscar Mena al Gavà. Va ser un any tan dur i tan estrany… 6 mesos sense cobrar i arriba ell i canvia l’estat d’ànim fent una mica de teatre i bon ambient. Gira la truita i acabem cobrant gairebé tot i salvem la categoria amb marge. Em queda un gran record d’aquell any, havent estat dolent com va ser.

És curiós com en situacions tan adverses els equips treuen el millor de si mateixos. El jugador es deixa anar. Juga perquè vol, perquè li agrada i competeixes per tu i per tenir coses bones l’any següent. Gaudeixes més durant el partit, no tant per la situació entre setmana i fora del futbol. Això sembla que és com un estímul més quan hauria de ser tot el contrari. Si tens un bon entrenador que sap moure’s en aquestes situacions pot ser un plus.

“M’HAGUÉS AGRADAT JUGAR AMB EL LLEIDA E.”

Em sorprèn que sent de Lleida mai hagi jugat al Lleida amb la d’anys que porta a Segona B.

M’ho han dit moltes persones això. És cert que he tingut la oportunitat, però no s’ha acabat donant. És una cosa que m’hagués agradat, però a la meva edat ja ho veig complicat, però no impossible. També és cert que a altres equips m’he sentit molt a gust, com per exemple a L’Hospi. Allà va ser la primera vegada que em van trucar l’any que vam guanyar la lliga. Alguna altra vegada s’ha pogut donar… En definitiva, és una cosa que m’hagués agradat, però allà on he anat he estat bé.

I ara què? Què li queda amb 37 anys?

Des dels 33-34 anys miro any a any. Si et sents bé, continues. Ara mateix em sento amb forces per competir, em sento bé. Aquest any he estat tan bé que no miro només a un any vista, sinó a dos. Mentre les forces, el cap i tot vagi bé la intenció és continuar a Segona B i si pot ser al Prat millor. A veure si podem assolir la permanència i després valorarem el que pot venir

The post Craviotto: “Un ascens m’hagués canviat la vida” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Li va costar moltíssim al CE Sabadell superar al Olímpic de Xàtiva. És al que té acostumat el rival valencià a tots els seus oponents, doncs sempre saben plantar batalla. I aquest diumenge no va ser excepció.

Els pupils del jove Guillermo Fernández es van plantar amb ofici i van dificultar molt el treball dels de Miguel Álvarez. Fins que Pol Roigé es va treure la vareta i Craviotto va començar amb les seves lliçons. Al final, primer triomf a casa, primer triomf en la temporada i quatre punts en el caseller.

Molta pressió

Li va costar a l’equip arlequinat fer lloc en la defensa valenciana que va saltar a la Nova Creu Alta amb la lliçó apresa d’un 4-4-2 en el qual Luismi Loro i Javi Navarro es quedaven com a majors amenaces per Craviotto. És més, una distracció de Lucas Viale va ser a punt de sorprendre al meta exriberenc encara que el tret de David Gómez (8’) va sortir molt creuat.

Els de Miguel Álvarez van abusar de la pilota directa massa fins que Batanero va assumir el seu paper al centre del camp. Això va fer aparèixer més a un batallador Pol Roigé, a un voluntariós Pirulo i a un omnipresent Marc Fernández. Un llançament de falta directa de ‘Bata’ (20’) va ser la primera amenaça per al porter Diego qui, poc després (37’) trauria un córner directe executat per Polaco (37’). La irregular gespa tampoc va ajudar massa, doncs el pot de la pilota va perjudicar més als locals.

Definició i respecte

En la segona part es va obrir més el joc. El golàs del xaval Pol Roigé, després d’un toc subtil de l’excepcional Batanero, va trencar els esquemes i els valencians van avançar una mica més les seves línies. Es va demanar pena màxima per una caiguda de Marc Fernández (62’) que el col·legiat de La Rioja no va veure i van arribar els esglais.

Primer Craviotto va desviar la primera ocasió visitant d’aquesta segona meitat, segons després Javi Navarro la va col·locar en el travesser (66’) i el mateix davanter biscaí va fer lluir-se a l’exporter de l’Hospi gràcies a un cop de cap que va desviar l’ilerdenc (86’). Val la pena veure diverses vegades la gran parada de Craviotto.

No és d’estranyar que des de la banda aplaudís Miguel Álvarez durant una bona estona. Triomf del CE Sabadell que la setmana vinent anirà a Cornellà.

The post Pol Roigé i Craviotto donen el triomf al Sabadell appeared first on FutbolCatalunya.com.