N.C.

Serà el setè matx de pretemporada per als diables vermells que encara no coneixen la derrota en aquesta pretemporada. Han guanyat tres partits (contra Vic, Badalona i Europa) i n’han empatat tres (davant Terrassa, Cerdanyola i San Cristóbal). L’entrenador, Ferran Costa, creu que l’Olot “és un equipàs com demostra la setena plaça de la temporada passada. Eren el conjunt menys golejat i el seu entrenador aposta per un joc molt dinàmic i atractiu. Ens exigiran el màxim però nosaltres estem molt satisfets del nivell competitiu que estem mostrant”.

El tècnic dels manresans té les baixes de Franco Nántez i de Jordi Garcia que arrosseguen problemas físics de la darrera setmana. En canvi, el defensa Sergi Solernou i el migcampista Marc Cuello seguiran acumulant minuts després de recuperar-se de les seves lesions de l’inici de la pretemporada. El porter Marc Vito, que jugarà contra el seu exequip, serà un altre dels punts interessants a seguir en aquest duel

El club, com en la resta de partits, vetllarà perquè es compleixin les mesures de seguretat a la grada (distància social, us de mascaretes, utilització del gel a l’accés…) i farà signar la declaració de responsabilitat a l’entrada de l’Estadi. Per a més informació, consultar a les xarxes socials del CE Manresa.

Els seguidors que vulguin fer-se socis, o renovar, presencialment, els seus carnets, ho podran fer a l’accedir al Nou Congost.

The post Futbol i sopar, atractiva proposta del CE Manresa appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Un play-off no és un camí de roses. Per aconseguir l’objectiu cal arribar al límit, superar les situacions més adverses i demostrar caràcter per a competir. Totes i cadascuna d’aquestes premisses va mostrar el Barça B a Algeciras. El filial va ser millor, va rebre un gol al primer xut del rival i va remar per a igualar el partit. Una mala pròrroga va desembocar en una tanda de penals contra un equip més experimentat. Cinc tirats, cinc marcats. En la situació més tensa els blaugrana van demostrar que estan més que preparats per a convertir-se en grans futbolistes.

El partit contra el Badajoz va ser ben diferent que el del Valladolid B des d’un bon principi. El rival no era un filial, sinó un equip veterà i que tenia molt clar què havia de fer. El duel va ser menys obert, però tot i això el Barça B va ser millor al principi. Els extremenys estaven ben posats i les accions de Konrad De La Fuente van generar les primeres esquerdes.

L’extrem blaugrana, valent i descarat, va ser l’origen de les primeres accions de perill. Totes des de la distància, ja que costava desequilibrar. Konrad i Monchu per dues vegades van fer lluir a Royo. Tot semblava que anava pel bon camí pels interessos blaugrana. La possessió superava el 60%, el Badajoz no generava perill i el ritme el marcaven les passades dels de García Pimienta.

Primer xut, primer gol

Però un play-off no perdona les errades i el Barça B en va cometre dues de consecutives. Primer Monchu va perdre la pilota i després Cuenca es va veure superat. Maestre, que no es va posar gens nerviós, va assistir a Guzmán per a estrenar el marcador. La primera arribada del Badajoz acaba en gol. Tocava remar a contracorrent.

El guió de partit era perfecte pel Badajoz. Marcador a favor, deixar passar el temps i jugar amb els nervis del filial. El Barça B confiava tot a que els extremenys acusessin el desgast d’haver jugar una pròrroga en l’últim partit, però no va ser així. A la represa el ritme va baixar als dos equips. Tan Munitis com Garcia Pimienta van fer canvis per a canviar el guió.

Rei Manaj en el millor moment

La sort no estava de cara pel Barça B. El filial blaugrana va fallar molt a la primera part i a la represa va enviar un xut al pal. El destí semblava escrit, però l’equip de García Pimienta es va revelar. El tècnic va col·locar Araujo de davanter pel joc aeri i l’aposta va sortir bé. No va ser l’uruguaià, sinó Rei Manaj qui va rematar una centrada. El seu cop de cap va ser impecable.

El Barça B empatava a pocs minuts del final i tocava seguir. El partit es va encaminar cap a una inevitable pròrroga. Entre el desgast físic i mental va passar ben poca cosa. La por a perdre va pesar més que els riscos per guanyar. Conforme passaven els minuts, curiosament, millorava el Badajoz i empitjorava el Barça B.

El panorama no era el millor de cara als penals. El rival havia acabat millor, era més veterà i venia de guanyar una tanda des dels onze metres a l’eliminatòria anterior. Però la joventut no es va notar i els cinc llançadors del Barça B van marcar el seu penal. Així, amb molt patiment, arribava el desenllaç. El Barça B jugarà la final del play-off.

The post El Barça B pateix per gaudir del play-off appeared first on FutbolCatalunya.com.

Alguna cosa li feia mala olor a Gabri diumenge passat després de caure davant l’At Llevant (0-1). Era el setè partit sense sumar els tres punts i la jornada li va col·locar novè en la classificació, a 8 punts de la quarta plaça. Aquesta ratxa de 3 empats i 4 derrotes han acabat amb la trajectòria del exmigcampista blaugrana després d’aterrar a Andorra el desembre passat del 2018. 14 victòries per 3 empats i una única derrota en el camp de l’EFAC (2018-2019) van portar a l’equip a Tercera Divisió de manera immaculada, ja que els reforços van marcar les diferències.

Aquest ascens que, posteriorment, es traduiria en una altra alegria en els despatxos després de pagar 452.022 euros per la plaça del Reus Deportiu, va fer que els tricolor s’estrenessin amb força en la categoria de bronze del futbol espanyol. És més, fins a quatre jornades (de la 5a a la 8a, tots dos inclusivament) van ocupar la primera plaça de la classificació per a anar a poc a poc perdent força i quedar ara, quan s’ha disputat la 26a jornada, novens.

Desè equip més golejador (29) i vuitè menys golejat (27), els de Gabri han sumat 25/42 punts a Prada de Moles per 12/36 a domicili. L’Andorra del ja extécnic va sumar ascens i Copa Catalunya amateur en superar en la final al Vilassar per 0-2 el juny passat.

The post Piqué es ‘carrega’ a Gabri en set partits appeared first on FutbolCatalunya.com.

PREMSA FCF

Per la porta gran, amb una gran exhibició. Així ha estat la classificació de la Selecció Catalana sub 16 masculina per la semifinal del Campionat d’Espanya, després de golejar aquest dissabte Cantàbria (0-5), a l’Estadi de Merkatondoa, a Estella. Catalunya ha sabut cuinar a foc lent el triomf en un xoc on ha picat molta pedra per obrir la llauna, i on ha acabat desbocada amb un manual de verticalitat que ha desbordat totes les previsions del rival. La pressió, la intensitat i la pegada ofensiva s’han conjuntat com els ingredients d’un equip que entra al tram decisiu amb un manual clar i l’engranatge a punt.

La quadribarrada necessitava i ha volgut guanyar. Recorrent a la pilota i el treball entre línies. Atraient cap al centre per obrir a les bandes. I insistint amb una centrada rere l’altra enfront un adversari replegat i expeditiu. Fins que després de diversos avisos clars, i en una de les accions refusades, Ilias Akhomach ha carregat la cama al balcó per perforar la porteria contrària amb un autèntic cacau. El més difícil aconseguit. El premi merescut per als futbolistes dirigits per Rafa Beltran, per rubricar una seriosa primera meitat.

El caràcter vencedor de tots i cadascun dels components del bloc català ha fet la resta a la represa. Una acció de recuperació l’ha culminat Ángel Alarcón per sota les cames del porter. Al seu torn, Sergio Rivero ha signat un doblet aprofitant una assistència des de la línia de fons i una jugada de velocitat, mentre que Biel Vicens ha tancat la maneta amb la canya preparada al pal llarg. Una imatge impecable que ha conduït la Selecció a completar la fase regular amb deu punts en quatre matxs disputats, i que des de terres navarreses la projecta cap a una Fase Final on, del 17 al 20 d’abril, lluitarà per aixecar el títol estatal. Un dret guanyat a pols per mèrits propis.

FITXA TÈCNICA

CANTÀBRIA,0 Javier Pérez, Manuel Ruiz, Joel Anievas (Adrián Argos 52’), José Miguel Barragán, Jeremy Arévalo (Mario Solorzano 67’), Ínigo Capellán, Diego Díaz (Néstor Serna 72’), Miguel Gómez (Bruno Fernández 52’), Hugo García, Óscar Maza i Saúl Reguero.

CATALUNYA,5  Jan Danés, Carlos Aleman, Fèlix Martí, Íker Garcia (Mamadou Bah 68’), Pedro Peña, Pablo Páez, Ilias Akhomach (Biel Vicens 64’), Pere Haro, Ángel Alarcón (Gerard González 66’), Marc López (Xavier Rufo 61’) i Sergio Rivares.

GOLS: Ilias Akhomach (0-1, 35’); Ángel Alarcón (0-2, 43’); Sergio Rivero (0-3, 57’); Sergio Rivero (0-4, 64’); Biel Vicens (0-5, 72’).

ARBITRE: Javier Fernández Santesteban (àrbitre principal); Asier Sobejano Piñas i Saber Aghmir Aghmir (àrbitres assistents). Grogues a Bruno Fernández (58’) i Marc López (59‘).

La Catalana sub 14 no es classifica

D’altra banda, la Selecció Catalana sub 14 masculina ha tancat aquest dissabte una segona fase perfecta, amb dues victòries i ple de punts, en guanyar amb autoritat Cantàbria (0-3), a l’Estadi de Merkatondoa, a Estella, en terres navarreses. Els jugadors entrenats per Alexis Pintó han passat per sobre del rival mostrant encert en la finalització i dotant de molta mobilitat el joc de possessió a sobre d’una gespa ràpida, amb un treball col·lectiu destacat que els ha permès buscar a dalt un conjunt càntabre que arribava amb les cames fresques a l’encontre.

FITXA TÈCNICA

CANTÀBRIA,0  Nicolás López, Javier Pellón, Asier Hernaiz, Iván Gómez, Adrián Menéndez, Manuel González (Asier García 48’), Daniel Díaz, Pablo Redondo, Adrián Cantalapiedra (Collins Aifuwa 57’), Adrián Naranca (Diego Díaz 48’) i Adrián Fuentes (Alejandro Morante 57’).
CATALUNYA, 3 Erik Cava, Marc Aznar, Bruno Martínez, Gerard Soler, Víctor Pitarque, Landry Farré (Adrian Simon 36’), Aaron Velilles, Hugo Alba, Hugo Burgos (Leo Saca 36’), Kim Minsu (Salim Dansokho 42’) i Lamine Yamal (Joel Gascó 56’).

GOLS: Lamine Yamal (0-1, 16’); Bruno Martínez (0-2, 51’); Aaron Velilles (0-3, 69’).

ARBITRES: Miguel Beaumont Muñoz (àrbitre principal); Javier Medrano Echeverría i Goiatz Markotegi Latorre (àrbitres assistent

The post Catalunya sub 16 no falla i jugarà la fase final appeared first on FutbolCatalunya.com.

“No hi havia cap motiu per no renovar-lo i n’hi havia molts per confiar en ell. Ha estat una decisió meditada per la junta, estem contents pel seu treball, coincidim amb la seva filosofia. Javi Salamero és un coneixedor del futbol, confia amb els joves, la temporada passada la vam acabar amb pocs jugadors i va ser l’artífex de la renovació del grup. El club confia que hi hagi un projecte estable i de continuïtat”. Excel·lent presentació del president de la UE Figueres, Narcís Bardalet, per al renovat gerent-tècnic de l’entitat

El saragossà, amb ampli historial en banquetes com Girona, Sabadell, Nàstic i Palamós, entre altres, admet que “el club ha volgut transmetre aquesta confiança amb l’objectiu de consolidar un projecte, estic molt satisfet. La intenció és mantenir la dualitat entre ser el responsable tècnic del primer equip i també treballar en la gestió esportiva de l’entitat, no només en l’àmbit esportiu, sinó en totes les àrees”.

Javi Salamero va explicar, a més, que “el club ha volgut transmetre aquesta confiança amb l’objectiu de consolidar un projecte, estic molt satisfet. La intenció és mantenir la dualitat entre ser el responsable tècnic del primer equip i també treballar en la gestió esportiva de l’entitat, no només en l’àmbit esportiu, sinó en totes les àrees”.

Tal com recorda la Unió en la seva nota oficial “el primer equip masculí del Figueres és 14è a la classificació i amb l’arribada de Salamero l’equip ha sumat tres victòries, cinc empats i només dues derrotes”.

The post Doble renovació per a Javi Salamero appeared first on FutbolCatalunya.com.

El CF Igualada ha presentat aquest dimarts el seu últim reforç de cara a intentar mantenir la categoria de Tercera Divisió. Es tracta del defensa central camerunès André Bikey (35 anys), un futbolista de llarg recorregut i amb tota l’experiència del món perquè ha jugat en la Lliga Índia, d’on procedeix, Anglaterra, Grècia, Rússia, Portugal i, fa 18 temporades, en el juvenil del RCD Espanyol a les ordres de Moisès Hurtado. És més, ha estat internacional pel seu país 25 vegades i va estar a punt de debutar en el primer equip blanc-i-blau de Paco Flores.

Moisès ho recorda com “un jugador potent, que pot actuar com a pivot defensiu o central, corpulent i amb bon tracte de pilota”.

Bikey se suma a les arribades de Cucu cedit per l’Andorra, i del nord-americà Johnny Reynolds per a treure al conjunt de Les Comes del pou del descens. Per cert, segons ha informat el president de l’entitat Francesc Jorba, a Futbolcatalunya “ha d’estar uns cinc dies més de baixa per a seguir la seva evolució després de patir una pilotada en la cara” dissabte passat en Les Grases.

VEURE MERCAT TERCERA DIVISIÓ 2019-2020

Els més modestos no es rendeixen

“Som el pressupost més baix de la categoria sinó un dels dos, som molt modestos i no ens podem tornar bojos i gastar el que no tenim. Hem de lluitar i lluitar perquè només així podem sortir d’aquesta situació i, si caiem a Primera Catalana, serem un club sanejat de Primera Catalana”. Qui així parla és el màxim dirigent d’una entitat la responsabilitat de la qual va assumir fa sis anys i ha liquidat gairebé 200.000 euros de ‘forat’. Impressionant

I com es fa perquè arribin fitxatges d’aquest nom internacional a Igualada? Respon Jorba. “Senzill. Reynolds està fent les seves ‘pràctiques’ aquí perquè està en una acadèmia de futbol i Bikey perquè és amic de Marc Cabestany amb qui va coincidir a l’Índia. S’anava a retirar però ha decidit ajudar-nos un any i també iniciar la seva carrera d’aprenentatge per a ser entrenador. A Cucu sempre li hem volgut i finalment ens ho ha cedit l’Andorra. No hi ha més”. I no és poc.

Una altra curiositat. Jorba és “amic íntim” del president del CE L’Hospitalet, Santi Ballesté, líder i cuer respectivament de la categoria. “El pressupost més alt i el més baix”, afegeix Jorba, encara que “els guanyem a la seva casa per 3-4”. Els riberencs no ho obliden.

The post Francesc Jorba (Igualada): “Lluitarem per a salvar-nos” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

25 de Maig. Minut 40 de partit. Pitu Comadevall, tot sol, cau a la gespa del Municipal de Llagostera lesionat. El capità no pot seguir i abandona el camp. L’equip d’Alsina es queda sense el seu referent en l’anada del play-off contra el Portugalete, però una setmana després acaba pujant de categoria. Pitu, dos dies abans d’aquell 1 de Juny a Portugalete, estava un hospital operant-se el lligament creuat anterior i el menisc, trencats en aquella acció. La cama esquerra, que tantes alegries ha donat, ara és la causa de la seva inactivitat. Va plantejar-se la retirada, però tot va canviar després d’una conversa amb Oriol Alsina…

Com va l’estiu?

Bé, no l’he pogut gaudir gaire aquest any perquè estic fent recuperació matí i tarda, però dins de tot va a millor. Ara estic més content.

Quan tornarà a jugar?

Ja m’agradaria arribar contra el Nàstic. En tot cas serà pel partit contra el Nàstic de la segona volta. Tinc per 7-8 mesos a partir del 31 de Maig. Jo crec que després de Reis hauria de poder tornar a jugar.

En aquest tipus de lesions, però, el millor és no fixar-se dates.

No em fixo cap termini. Només penso en recuperar-me i el metge ja m’ha dit que no vulgui córrer. L’important és treballar bé i no tenir pressa. Si es vol córrer hi ha recaigudes i al final s’allarga més el tema. Ja vaig patir una lesió d’aquestes quan era jove i me la vaig prendre amb molta calma. Gràcies a això no vaig tornar a tenir molèsties.

S’ha arribat a plantejar el tema de deixar el futbol amb aquesta lesió?

Sí, els primers dies sí. El dia que em vaig lesionar a la nit, el dia següent sí que m’ho vaig plantejar. És una lesió que no és senzilla, però després vaig parlar amb l’Oriol i em va donar molts ànims per seguir lluitant. Tota la família em va dir que no podia plegar d’aquesta manera i els companys també es van bolcar amb mi. Reflexionant amb el pas dels dies penso que crec que em mereixo retirar-me sobre el camp de futbol i no a un quiròfan. Intentaré recuperar-me el millor possible, ja que tinc el genoll preparat per tornar a jugar.

“Amb el descens no era just marxar”

I a Segona B. També quan van baixar a Tercera potser la decisió més fàcil hauria estat la de marxar a un altre equip de Segona B i deixar el Llagostera, però no va fer les maletes.

Vaig rebre trucades d’equips de Segona B, però aquí a Llagostera estic com a casa. Ja són 7 temporades aquí. Després del cop tan dur de baixar a Tercera dos anys després d’estar a Segona no era just marxar i deixar l’equip. L’Oriol em va dir que volia que seguís i tots els futbolistes d’aquella temporada estàvem en deute amb el club. El nostre repte era pujar l’equip un any després del descens. Hem recuperat la categoria i ara ja hem fet les paus. Se’ns presenta un any molt il·lusionant. El grup 3 és duríssim, però portem una embranzida forta de la temporada anterior. Hem mantingut el bloc i la inèrcia positiva.

Mantenir el bloc és important. El millor exemple és el Mallorca de Vicente Moreno.

Quan un equip puja de categoria s’ha de fer algun retoc, però no canviar tot l’equip. Un ascens és impossible sense un bon vestidor. Es necessiten bons futbolistes i un grup humà fort. La base la tenim i aquesta moral fa que siguem més perillosos que si fóssim un equip totalment nou.

A més és el capità. El Llagostera és el club de la seva vida?

Aquí hi estic molt a gust. Fa dos anys que sóc el capità de l’equip, se m’ha donat molta confiança i això es nota sobre el camp. A part de tenir qualitat tècnica s’ha de tenir mentalitat. Si un jugador està bé psicològicament, el seu rendiment puja en picat.

Quin és el millor record que té a Llagostera?

Evidentment l’any de l’ascens, el partit contra el Nàstic va ser un dels millors. El gol que vaig marcar al play-off contra l’Avilés és un moment que sempre recordaré. Després també el primer any a Segona Divisió amb el Llagostera. Ningú donava un duro per nosaltres. Vam començar molt malament i vam acabar molt a prop de la sisena posició. Va ser un any espectacular, de superació constant. Aquests tres moments són els que més recordaré de la meva carrera, juntament amb l’ascens de l’any passat.

“L’any que vam pujar a Segona ningú donava un duro per nosaltres”

El primer any a Segona Divisió jugaven al camp del Palamós i van restar credibilitat a l’opinió de que el seu ascens va ser perquè jugaven en un camp de dimensions reduïdes.

Són coses que es solen dir al futbol, però que no són veritat. L’any que vam pujar a Segona ningú donava un duro per nosaltres. Ens deien que acabaríem baixant i vam aconseguir pujar de categoria. Després amb el camp igual. Van dir que havíem pujat per les dimensions del camp. El primer any a Segona A va servir per demostrar que no, que en camps grans com Osasuna, Mallorca o Ponferradina també trèiem molt bons resultats.

Seguint amb el camp, el que sí que és veritat és que el té molt apamat amb la pilota aturada.

Sí, la veritat que des que vaig arribar he tret profit de l’estratègia. A l’Oriol li agrada molt treballar-la i ha donat molts resultats al club. L’últim any hem fet més de cinc gols a pilota aturada i són dades que són molt difícils de reduir. Aquí cada falta o cada córner pot ser ocasió de perill. És una de les nostres armes i aquest any hem d’intentar tornar a aprofitar-les.

Quin és el secret de l’èxit del Llagostera?

El secret de l’èxit és que tothom que ve aquí sap que ve a treballar. Aquí no hi ha figures. L’Oriol el primer dia d’entrenament ja recorda que qui pensi que ho té tot fet s’equivoca amb ell. Així ho demostra. Juga qui més s’ho mereix i es formen bones plantilles de jugadors treballadors. A més el club és molt familiar, amb la Isabel, la presidenta, hi ha bona relació i amb el cos tècnic també.

Aquest ambient familiar, el fet d’estar pendent, de cuidar els detalls, l’ha fet decidir a no tirar la tovallola i retirar-se?

El mateix dia que em vaig lesionar va venir l’Oriol i em va dir que estigués tranquil, que em recuperaria, que Llagostera era casa meva i que m’esperarien el que fes falta. Quan et diuen això et donen ànims per recuperar-te i per a seguir endavant.

És un cas similar al del Dani Planagumà, que em va dir el mateix quan es va lesionar a Llagostera.

Ja el recordo ja. Jo ja estava a la plantilla i van fer tot el possible perquè el Dani es pogués recuperar. Van fer tot el possible, però no va acabar de curar-se. Aquí a Llagostera mai deixen tirat a un jugador amb una lesió.

Amb el que ha costat tornar a pujar un any després i que ara hagi d’esperar 8 mesos… el seu re-debut a Segona B pot arribar a sortir com una moto.

Se’m farà molt llarga aquesta primera volta veient l’equip des de fora. Quan pugui tornar a trepitjar la gespa i jugar partits aniré com una moto perquè ho portaré esperant molt temps. Ja que ho hem aconseguit, amb el que ha costat, és una llàstima que m’hagi d’esperar fins Gener-Febrer per tornar a jugar. Si em recupero bé i torno a jugar l’espera haurà valgut la pena.

The post “Mereixo retirar-me sobre un camp de futbol i no a un quiròfan” appeared first on FutbolCatalunya.com.

LLUÍS PAYAROLS @Lluis_Payarols

El clàssic del Guinardó estrena campió. El Terrassa FC va assolir la glòria al Torneig d’Històrics del Futbol Català aixecant un gol de Robert Simón gràcies a la seva constància als últims minuts. Un excel·lent epíleg d’una competició que des de dilluns passat ha tingut de tot. Ara tocarà fer balanç –i ens ho reserven per a les pròximes hores-, però encara s’assaboreix un darrer partit que va ser emocionant fins a la xiulada final.

Ni més ni menys. Badalona i Terrassa van sortir al camp a mossegar. Per moments, no semblava que estiguéssim presenciant un partit de pretemporada amb desenes de canvis a la vista, sinó que el partit recordava als de final de temporada, quan hi ha ascensos, descensos i títols en joc. Una intensitat fora de lloc però agraïda pels qui van decidir passar la tarda a les grades del Guinardó. Menys dels que s’esperen a un partit d’aquestes característiques. Televisió, bon temps, altres activitats… trieu l’excusa que més us agradi.

Però al camp no estaven per amistosos. Fins i tot es va agrair la pausa d’hidratació que ara s’ha posat de moda, per intentar calmar els ànims. Era una primera part sense pietat, amb molts duels damunt la gespa i tensió entre dos equips cridats a fer una gran temporada quan arrenqui la Lliga. Prova d’això van ser les dues targetes grogues que José Antonio Fernández Morillo va mostrar a Robusté i Manu González abans del minut 16.

Duels intensos

Xavi Molist -qui no va poder comptar amb Domi Berlanga, tocat–  va apostar per una defensa amb tres centrals per frenar el 4-2-3-1 que va plantejar Juanma Pons, amb els ofensius Hugo Esteban, Máyor i Robert Simón a la mitja punta. A l’altra àrea, pagava la pena fixar-se en el duel entre Sergi Arranz i Valentín Merchán, on el veterà defensa volia evitar una altra exhibició del ‘9’ egarenc.

Els primers avisos els va donar el Badalona, amb un xut alt d’Hugo Esteban i un altre creuat del lateral Iván Malón, que Ortega va desviar a córner. Els escapulats dominaven territorialment i al Terrassa li costava acostar-se al seu exporter José Miguel Morales. De fet, no va ser fins a la mitja hora quan Kilian va inquietar la porteria badalonina. Van ser moments de pressió egarenca, sense resultat.

Un últim intent de Chema Moreno, ben blocat per Ortega, va tancar un primer acte intens, però sense encert de cara a porteria. Tirant de tòpic, només faltaven els gols, però Badalona i Terrassa ho estaven donant tot.

Revolució… i gol

Tant Juanma Pons com Xavi Molist van refrescar els equips al descans, sense canvis als seus esquemes tàctics però sí de posicions. Així, l’entrada al camp de Pelón va desplaçar Valentín al lateral esquerre del Badalona, ja sense la seva parella de ball Sergi Arranz al terreny, reemplaçat per Jaume Pascual. Al Terrassa, a l’inrevés. Genís Blasco deixava la banda esquerra per incorporar-se al trio de centrals, amb l’aparició de Lucas Viña al carril que aquest ocupava. També Coro es desplaçava a l’esquerra, deixant l’interior dret a Kevin.

I la igualtat es va trencar quan només havien passat 10 minuts i en una acció aïllada. Pilota penjada a la frontal i Robert Simón que l’aixeca per sobre Zapico. Va entrar plorant a la porteria del Torrent d’en Melis -on històricament, quan el Guinardó era immens, hi havia la ‘torre de control’- i va fer pujar el gol del darrer campió.

Aquesta acció va precedir a un nou carrusel de canvis al Terrassa, quan ja canviava la resta d’efectius d’inici. Li tocava reaccionar, però una rematada gairebé sense voler de David Virgili i un altre xut innocent d’Àlex Fernández no els hi donava per entrar a la final un altre cop.  A l’àrea del Terrassa, Chema Moreno reclamava un possible penalti a l’assistent de tribuna, sense èxit.

Porfia amb premi

A favor de marcador, el Badalona deixava que el Terrassa agafés iniciativa, la qual cosa tenia el seu risc. La final entrava als 10 darrers minuts i els egarencs van trobar premi. Assistència d’Albert López a David Virgili i el futbolista del planter ‘colorao’, cedit la temporada passada al Sant Quirze, afusella Àlex Sánchez. Final nova.

S’havia destapat la caixa dels trons, amb 8 minuts per davant. Pons feia les dues darreres substitucions que podia, donant descans Valentín i Máyor. El Badalona pressionava, però el Terrassa creia cada cop més i a la sortida d’un córner, Lucas Viña passava per l’àrea i caçava una pilota morta per tornar boja l’afició egarenca present al Guinardó.

Marcador capgirat amb només l’afegit per davant, però tot just quan es complien els 45, Omar Monterde va disposar d’una gran oportunitat per tornar a igualar la final. El porter del Terrassa Zapico va treure la mà a passejar i va evitar el gol amb l’ajuda del pal. Es pot dir que en aquest esbojarrat final, el meta va donar l’empenta final als de Molist per assolir el seu objectiu.

De fet, el partit va morir a les seves mans, avortant una centrada des de la banda esquerra de l’atac del Badalona, en un atac a la desesperada. José Antonio Fernández va dir que l’Històrics s’havia acabat i que, per primer cop a la història, el Terrassa FC inscrivia el seu nom entre els guanyadors del clàssic de l’estiu.

Premis individuals

En acabar el torneig, i per decisió exclusiva de l’equip de premsa, es van comunicar els premis individuals de la competició. La millor promesa va ser Hugo Esteban, del Badalona, mentre que l’MVP va ser l’egarenc David Corominas. El seu company Sergi Arranz va fer valer els seus quatre gols per emportar-se la Bota d’Or. Per cert, l’anècdota de la cerimònia final va ser que a la foto de campions, el trofeu de l’Històrics el tenia a les mans el president del FC Martinenc, Manuel Dengra.

The post El Terrassa destrona el Badalona amb remuntada appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES (@jordimestres7) / VÍCTOR LLUCIÀ (@VictorLlucia)

Si dos entrenadors volen guanyar un partit, això el converteix, instantànimanent, en atractiu. I els entrenadors dels finalistes del Torneig d’Històrics en son un exemple. El vencedor, l’egarenc Xavi Molist, valorava molt positivament el pas del seu equip per la competició. “És una feina molt ben feta pels jugadors. Nosaltres veníem, sobretot, a fer un bon treball físic, de mica en mica anar agafant minuts. I ens hem trobat a la final contra un rival enorme, que l’any passat va fer una grandíssima temporada i aquest any segur que també”. Per arribar a la final, el Terrassa s’ha desfet de Sants, Horta i Martinenc. “Hem anat creixent mica en mica. I avui, hem tingut la capacitat de no sortir mai del partit. A partir del minut 70 hem estat molt superiors, hem tingut més la pilota i més arribades. El valor de no baixar mai els braços és enorme”, ha destacat Molist, que ha remarcat que té una “molt bona plantilla“. El Terrassa, a més, ha celebrat molt el seu primer títol a la competició. “Quan guanyes ho has de celebrar, sigui un amistós o un torneig. Però la pretemporada és llarga i encara queda feina per fer”, ha finalitzat l’entrenador campió.

D’altra banda, el tècnic del Badalona, Juanma Pons, ha sortit satisfet tot i la derrota a la final. “El torneig ens ha vingut molt bé. Per agafar ritme de partit ens ha vingut sensacional. Mai agrada perdre, i més quan el tenies el partit a la mà, però hem donat minuts a tots els jugadors, també futbolistes a prova”, ha destacat. El segon gol, però li ha deixat un regust amarg. “Hem tingut fases del partit molt bones. Però el Terrassa ens ha agafat desconcentrats en la segona jugada del segon gol“, ha confirmat Juanma Pons. Al volant d’un nou projecte amb el Badalona, Pons opina que a la plantilla encara li queda algun retoc. “El bloc de l’equip està establert, però manquen algunes peces que ens donin la diferència a la part ofensiva“.

El millor jugador del Torneig d’Històrics ha estat David Corominas ‘Coro’, que s’ha endut un petit trofeu i un lot de productes esportius. “Molt content, però sobretot per l’equip. Sabem que és el camí a seguir. Esperem que tot continui de la mateixa manera que està funcionant“, ha remarcat. L’efusivitat en la celebració dels jugadors egarencs era palpable. “Guanyar sempre treu un somriure. És una gran alegria. Els dos equips hem donat el màxim, però hem acabat millor i ens hem endut el torneig”, ha expressat l’MVP. I ara l’objectiu no és un altre que ser un dels quatre millors equips de la categoria. “És una fita ambiciosa, però ho hem de fer: el playoff és l’objectiu.

I si Coro ha estat l’MVP, Sergi Arranz ha estat el màxim golejador de l’edició. “Veníem a carregar les cames, a agafar minuts. I hem acabat remuntant el partit a la final. Som molts jugadors nous i hem de jugar junts per coneixens entre nosaltres. On es veuen les coses és al terrey de joc”, ha afirmat el golejador, autor d’un hat-trick contra l’Horta a a la fase de grups. “Jugar contra un ex equip i marcar tres gols, tot va sortir com esperava. Al final estàs una mica més motivat“.

Els jugadors del Terrassa tenen entre cella i cella la cita del dimarts. “Ara toca pensar en el partit de dimarts contra l’Andorra”, el duel de la primera fase de la Copa Catalunya.

The post Les reaccions al primer títol d’Històrics del Terrassa appeared first on FutbolCatalunya.com.

LLUÍS PAYAROLS @Lluis_Payarols

Un any més a l’oficina. El CF Badalona és, per mèrits propis, un fix a les finals del Torneig d’Històrics del Futbol Català. No li regala ningú. S’ho guanya al camp de principi a fi, com ha fet aquest dissabte contra un rival il·lusionat però sense possibilitats de plantar cara els de Juanma Pons.

Amb una temperatura superior als 30 graus, un sol de justícia i un contratemps al Vilafranca pr la lesió a l’escalfament de Juli Serrano, el Badalona va sortir decidit a sentenciar. Ras i curt. Només va trigar 55 segons a fer sonar la fanfàrria per megafonia. Hugo Esteban, murri, va aprofitar una badada de la defensa rival.

El gol més ràpid del torneig va obrir la caixa dels trons per un Badalona dominador i descarat sobretot per les bandes, on Kilian Durán i sobretot Joel Toledo es permetien alegries ofensives. Els centrals Valentín i Pelón, amb l’ajuda puntual de Toni Jou, gairebé no patien  enrere amb un Vilafranca a qui li costava trepitjar camp badaloní.

Apareix Chema

De fet, semblava que Ivan Moreno confiava a canviar la sort del partit després del descans, amb la possibilitat de canvis indefinits. Però el Badalona havia posat la directa i, en arribar al quart d’hora, ja havia augmentat l’avantatge gràcies a una altra de les cares noves dels de Juanma Pons, Chema Moreno.

Un bon regal pels valents que havien decidit ocupar les ombres que deixava la grada del Guinardó en aquest horari per causes de programació televisiva. Certament, encara més calor passaven a la gespa, tot i la pausa per refrescar-se a l’equador de cada part. I encara es complicaven més les coses pels penedesencs, quan Sergi Escofet va demanar el canvi estirant-se al terra. Pol Via va haver de sortir abans d’hora i ja va veure al camp el golàs d’Hugo Esteban, el segon al seu compte particular, sorprenent Víctor Parra des del vèrtex de l’àrea.

El Badalona va marxar als vestidors amb la sensació de tenir resolt el passi a la final de diumenge, a la caça del seu vuitè Històrics, però els d’Ivan Moreno van sortir amb una altra marxa. Més incisius que a la primera part, amb una distància massa llarga, però buscant la forma d’acostar-se als escapulats.

Civil aixeca la mà

En aquest aspecte, l’aportació de Xavi Civil en atac va ser clau. Després de posar a prova Morales amb un xut massa centrat, sí que va encertar als 18 minuts de la represa, enviant el cuir lluny de l’abast del veterà porter del Badalona, després d’un servei des de la banda dreta.

Passaven els minuts i la grada s’anava omplint, a una hora més ‘acollidora’ per veure futbol en ple més d’agost. El 3-1 no s’alterava amb uns equips totalment nous damunt la gespa. Només Joel Toledo i Pelón, per part badalonina, i Éric Via, pel Vilafranca, van afrontar tot el partit. I un dels incorporats, Sergi Masqué, va estar a punt d’acostar una mica més els d’Ivan Moreno, en una rematada que va sortir a l’esquerra de Morales.

No va haver-hi més història i el Badalona va refermar allò que va consolidar de bon principi. Una nova final del Torneig d’Històrics. La catorzena de la seva història. El Vilafranca seguirà treballant a la pretemporada, però no es pot negar que mereix seguir al cartell d’aquest torneig en pròximes edicions. No com altres…

The post El Badalona tomba en fred al Vilafranca i vol el vuitè Històrics appeared first on FutbolCatalunya.com.

LLUÍS PAYAROLS @Lluis_Payarols

Qüestió de creure. Qüestió d’arribar. Qüestió de sort. Terrassa i Martinenc van portar fins a l’últim extrem la segona semifinal del Torneig d’Històrics del Futbol Català. I en aquest extrem on l’habilitat i també la fortuna decideix, els egarencs van veure com la moneda queia del seu costat. 90 minuts de joc alterats per dues accions a pilota aturada i els onze metres per cantar als quatre vents que Xavi Molist i els seus desafiaran Juanma Pons i companyia, aquest diumenge a les 18.00 hores.

Enfrontar-se al Terrassa, un dels equips que parteixen com a favorits aquesta temporada a la Tercera Divisió, era tot un repte per al ‘Martinenc NBA’, a l’inici del seu tercer partit consecutiu. Dijous, el grup del torneig. Divendres, Copa Catalunya. Dissabte, la semifinal. Massa càrrega pels de Javi Gómez a la primera setmana de preparació, tot i les moltes proves.

Però els ‘diables vermells’ van sortir sense complexos, com si fos el primer partit que disputaven. Descarats i sense por, tot i que aquesta temporada no compartiran categoria amb els egarencs. Però l’Històrics és casa seva, el seu torneig. I el Martinenc no admetia rendició abans d’hora, si algú ho podia pensar.

Prova d’això va ser el que va passar al minut 12. Amb certa dosi de fortuna, però amb mereixement. Va ser un ‘ex’ del Terrassa, Carles Güell, qui va penjar una pilota a l’àrea de Zapico. I allà l’últim en arribar al club vallesà, Lucas Viña, es va aixecar per intentar rebutjar… amb la mala sort –per ell- que la pilota va anar a porteria.

Paciència i premi

Malgrat la gerra d’aigua freda, el Terrassa anava coent el partit i esperant el seu moment. Un moment que va arribar a pilota aturada i potser més per demèrits de la defensa que per mèrits dels atacants. Servei de cantonada d’Àlex Fernández i sorprenentment, ningú estava atent a un tal Sergi Arranz, col·leccionista de pilotes a aquest torneig, que la va rebre totalment sol. Ja us podeu imaginar què va passar…

Són coses de la pretemporada, de la manca de conjunció i entesa, imperdonables quan arribi la primavera, però ara corregibles. L’empat donava vida als egarencs abans del descans, mentre el Martinenc buscava petroli en els serveis mesurats de Güell i les pujades d’un altre futbolista amb passat a Terrassa, l’exjugador del Jàbac Marc Samper. Detalls aïllats per arribar sense més història al descans.

A la represa, com de costum, equips nous. Xavi Molist va introduir 10 jugadors nous en només 13 minuts de joc. Yaya Sidibe es va quedar com a únic futbolista d’inici al camp, tot i que va ser canviat més tard per Alberto Sánchez. I un dels nous, Manu González, va ser el primer a posar a prova l’aturapenaltis de la quarta jornada, Víctor Cócera.

“Atrevits! Heu de ser atrevits!”, cridava Cócera als seus companys després que Carles Güell, abans de ser substituït, intentés connectar amb la pujada de Rubi per la banda. Però el cert és que als de Javi Gómez cada cop els hi costava més arribar-hi als dominis d’Ortega. A l’altra banda, gairebé la mateixa situació. Arribades aïllades i un altre cop la pilota aturada en un xut de falta de Coro que Cócera va rebutjar amb dificultats.

A batzegades

Un cop es van consumar tots els canvis possibles, el partit anava cap a la tanda de penaltis, tot i que el Terrassa no volia esperar. Kilian, per la banda dreta, va proposar sense trobar resposta. Fins i tot, va protagonitzar una acció individual amb xut final a fora per ben poc.  Per la seva banda, Javi Gómez apostava per Ivan Garcia i Joan Vendrell per cercar el ‘bingo’ de l’amfitrió.

I a punt van estar de cantar-ho al 87’, quan els ‘diables vermells’ –aquest dissabte, negres- van agafar desprevingut el Terrassa en una contra conduïda per Iván Garcia, qui potser va trigar massa a enviar la pilota a Jan Lladó. El xut d’quest el va treure a córner miracolosament Joel Cañaveras.

El Martinenc tenia motius per creure-hi en la final, però mancava convenciment, com quan Vendrell va rebre una pilota a l’àrea d’esquena a porteria i no va poder resoldre. Els dos minuts d’afegit que va concedir Àlex Gómez van volar i la final s’havia de decidir des dels onze metres. El Terrassa va estar més encertat i va assolir el bitllet per desafiar el Badalona aquest diumenge.

The post Els penaltis fan finalista el Terrassa i desil·lusionen el Martinenc appeared first on FutbolCatalunya.com.

LLUÍS PAYAROLS @Lluis_Payarols

El FC Martinenc de Javi Gómez comença fort la pretemporada. En la campanya del seu retorn a la Primera Catalana, els ‘diables vermells’ van agafar el trident per imposar la seva llei a la seva caldera del Guinardó, en la quarta jornada del Torneig d’Històrics del Futbol Català. Només van tenir rival en un Granollers que va esperar a la grada la seva sort, però que va veure com els amfitrions es desfeien d’un CE L’Hospitalet que ni va estar ni, vista l’actitud, se l’esperava.

I és que l’Hospi va passar sense pena ni glòria, com si no l’importés en absolut la seva participació en aquesta cita estiuenca, que mereix un mínim de respecte per part dels clubs que són convidats. Un nou missatge pels esforçats organitzadors, hereus d’aquells fundadors l’any 1984 d’un torneig que compleix 34 edicions i mereix millor tracte. Potser millor plantejar-se a qui portar, per molts ‘mèrits esportius’ que hagin fet.

L’Històrics ha de lluitar amb la preparació dels equips. Alguns, com l’Europa, ja ni venen, quan sempe se’ls espera per la seva condició de fundador. Enguany, el Lleida Esportiu va complir l’expedient, tenint en compte que aquest divendres iniciaven una estada a la Val d’Aran. Complicat pensar que dissabte tornarien al Guinardó en cas d’arribar a semifinals. I L’Hospi va decidir que el més important era el partit de Copa Catalunya de dissabte davant el Barça B. Totalment lícit, però gens respectuós.

Pensar què hagués passat si els de Risueño arribaven a semifinals és futbol ficció. Potser les haurien afrontat amb el mateix equip d’aquest dijous, mentre que els titulars, els qui realment lluitaran a Tercera aquesta temporada, s’enfrontarien al filial. Però ens quedarem sense saber-ho. El que sí que va quedar clar és que Granollers i Martinenc volien el bitllet per dissabte. El premi va ser pels de Javi Gómez que –atenció- tenen partit cada dia almenys fins demà passat, ja que aquest divendres reben també al Guinardó l’Espanyol B, a la primera eliminatòria de la Copa Catalunya absoluta. Si arriben a la final de l’Històrics, quatre de quatre. Una ‘passada’ en plena pretemporada.

Empat a res de res

I això que la tarda no començava precisament bé.Es fa difícil omplir aquest espai buscant un argument d’interès futbolístic a l’inici de la jornada. Granollers i Martinenc van oferir 45 minuts que van dir ben poc. Gairebé res. Pràcticament cap ocasió de gol i les poques que hi va haver, avortades per la posició antireglamentària dels jugadors del Martinenc, els qui més es van acostar a la porteria rival.

Un 0-0 catedralici, de manual, per començar el dia. Fins i tot es pot dir que la tanda de penaltis va ser més animada que el que havia passat entre el xiulet inicial i el final de Brian Díaz Díaz, l’àrbitre del minipartit. En aquesta tanda de tres xuts per escut, qui va brillar amb llum pròpia va ser Víctor Cócera, el porter del Martinenc. Va aturar les tres penes màximes! A Pau Darbra, David Reyes i Eloi Zamorano, per aquest ordre. Els ‘diables vermells’ van afinar i van transformar les seves, amb la qual cosa van obtenir el bitllet per descansar una estona, amb l’esperança de que el resultat del segon minipartit els beneficiés de cara a les seves aspiracions de colar-se entre els semifinalistes.

Molins elimina un Hospi de meritoris

És ben cert que molts equips que participen en el Torneig d’Històrics –gairebé tots- aprofiten per fer proves a jugadors que aspiren a formar part del primer equip. Però qui seguiu habitualment el CE L’Hospitalet us estranyareu veient l’alineació. Només un futbolista del primer equip a l’onze inicial, el porter Aliaga! La resta, juvenils i jugadors a prova. Certament, una targeta de presentació que no correspon a un equip que volgués competir per ser-hi a les semifinals.

I el Granollers va aprofitar l’avinentesa. Els de Solivelles, amb un onze més recongeut, van viure pràcticament al camp riberenc. Arnau Fortuny i Oriol Molins van disposar de les primeres ocasions fins que aquest últim, després d’un servei de cantonada d’Erbol, va allotjar el cuir a la porteria d’Aliaga.

Malgrat aquests condicionants, l’Hospi va deixar una sola espurna, en una rematada de Kent al travesser. Un oasi dins el desconcert dels de Risueño, evidenciat en una pilota filtrada que Erbol va estar a punt de convertir en el 0-2 si no fos per l’aturada d’Aliaga.  I així es va consumar l’eliminació del CE L’Hospitalet, sense opcions malgrat haver de jugar el darrer partit. Vist i no vist.

L’amfitrió s’apunta al cap de setmana ‘llarg’

Després de l’homenatge al company Joaquín Rivas, bon coneixedor del futbol català que ‘aparca’ la seva tasca a Sant Feliu de Llobregat per motius personals, el Martinenc va sortir amb ganes d’aprofitar una gran oportunitat. Li valia guanyar per assegurar-se una final de setmana mogut, amb tres partits en tres dies que poden ser quatre en quatre si arriben a la final del Torneig.

A l’Hospi, ja sense opcions, Jonathan Risueño pràcticament va apostar pel mateix onze que havia perdut contra el Granollers. Proves i més proves contra els de Javi Gómez, que van sortir decidits a sentenciar. I després de dues clares oportunitats de Jan Lladó i Rubi, va arribar el premi. Tot just després del primer carrusel de canvis a l’Hospi, el jove porter Nil es va estrenar cometent penalti sobre Joan Vendrell. Jan Lladó no va fallar, seguint la línia d’encerts des dels onze metres.

Tres minuts després, una centrada d’Eric Simó la va rebutjar Steve a la seva pròpia porteria, establint un 0-2 que semblava definitiu. Però el mateix Steve va demostrar que sabia marcar a les dues porteries i, vuit minuts després, va etzibar un cop de cap a la xarxa de Gabri Padrós.

Els minuts passaven i tot i que els riberencs es van acostar a la recerca d’un empat honorífic –amb més ganes que convicció-, els ‘diables vermells’ van rubricar una clssificació que no hagués estat possible sense l’encert de Víctor Cócera al primer minipartit. El Terrassa espera dissabte en un duel ‘vermell’.

The post Tarda rodona per un Martinenc que vol l’Historics appeared first on FutbolCatalunya.com.

VICTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

Tres equips de Tercera Divisió formaven aquesta tercera jornada d’Històrics, important bestreta d’una temporada interessant. El nou Terrassa de Xevi Molist va treure les seves millors essències enfront d’un Horta al qual cal donar-li el temps que mereix després del gran curs realitzat en el passat.

Els egarencs esperen rival per a la semifinal del dissabte amb un Sergi Arranz golejador, com sempre.

Màxima igualtat

El primer duel de la tarda va estar molt igualat. Els dos 11 van sortir amb ambició encara que el Terrassa es va anar diluint a poc a poc. Després d’un primer quart d’hora intens, va arribar un segon en el qual va caure una mica el ritme i es va jugar un tercer amb màximes preocupacions. Alex Fernández, pels vermells i Gille, pels blanc i verds, controlaven als seus equips encara que les seves aparicions enfront de la meta contrària van ser molt comptades.

Jaume (7’), pels egarencs, i Sergio Navarro, pels santsencs (12’) van ser els protagonistes de les millors ocasions enfront d’Oriol Antonell i Zapico, respectivament. Només la UE Sants va propiciar una segona opció ofensiva encara que Guillermo Torres i Josele (33’) no van acabar de definir-se. Molt bé Kilian Villaverde, inquiet i amb ganes, d’una banda i destacat el grup per part dels de Tito Lossio.

En la sèrie de penes màximes va guanyar el Sants per 3-2 pel que els de Xavi Molist van seguir en el camp

FITXA TÈCNICA:

TERRASSA, 0 (2):

Zapico, Eric Ruiz, Manu González (Jordi 34’), Lucas, Alex Fernández, Jaume, Alberto, Kevin, K. Villaverde, Joel i Albert López

SANTS, 0 (3):

Oriol Antonell, Alberto Gómez, Juli, Guille, Sergio Navarro, Fabregat, Cura, Montfort, Guillermo, Josele i Avilés

ARBITRES:  Ariño Jiménez/Morros Monge/Martínez Navarro

INCIDÈNCIES: Municipal del Guinardó. 400 espectadors.

L’encert dóna victòries

Dues jugades de gol en tres minuts per a l’Horta predeien el pitjor per a un Terrassa que va treure el millor i va començar a carburar amb tots els seus cracks en el camp. Els exhortencs Domi, Galeano, Genís i Arranz van sortir amb ganes enfront d’un rival en el qual Gaudioso i Marc Río –gran jugada en el minut dos-prometen grans coses per als del Feliu i Codina.

Clar que en el futbol qui perdona, ja se sap i el Terrassa, que va començar a funcionar amb Coro i Domi, va trobar el buit per al de sempre, per al golejador Sergi Arranz que mai perdona. Poc va poder fer per a evitar-ho Rubén Sánchez com a poc va poder fer quan Domi es va treure el llibre de les essències per a rematar el segon dins de l’àrea amb dribling inclòs que va rebotar en Juan Inés.  La jugada del ‘7’, ara egarenc, va merèixer l’aplaudiment de tots. No ho va celebrar.

Tampoc ho va fer Sergi Arranz en el segon del seu compte personal (35’) després de deleitar amb una altra assistència espectacular de Coro. I, per si quedava algun dubte, hat trick per al davanter gironí per arrodonir tot un espectacle amb col·laboració del sempitern Domi. Joan Inés i Castillo van viure un duel tràgic.

FITXA TÈCNICA

HORTA, 0:

Rubén Sánchez, Peke, Castillo, Arnau Campeny, Vives, Gaudioso, Marc Río, Narcís, Bryan, Joan Inés i Aleix Arenas

TERRASSA, 4:

Ortega, Adrià Prado, Galeano, Domi (Arnau 37’), Arranz, Coro (Jaime 42’), Gerard Morell (Virgili 32’), Genís,  David López, Pelegrín i Yaya

ARBITRES: Morros Monge/Martínez Navarro/ Ariño Jiménez. Grogues a Narcís

GOLS:  0-1 Arranz (20’), 0-2, Domi (26’), 0-3, Arranz (35’); 0-4 Arranz (36’)

INCIDÈNCIES: Guinardó. 500 espectadors

Yamandú s’emporta els ‘honors’

El porter uruguaià del Horta, Yamandú, es va convertir en el primer protagonista de l’últim xoc. El seu passat en L’Energia el comença apagar encara que tampoc l’afecta massa; una gran jugada de Samu per la banda (5’) va estar a punt de posar-la dins de la porteria Raúl Martín encara que va sortir fora per molt poc. En la resta, el porter va estar molt atent,

Els de Nacho Castro van aparèixer poc per l’àrea rival mentre que els de Tito es van deixar veure amb dos trets llunyans de Miguel (30’), Raúl Martín (36’) i Sergio Rodríguez (38’). Poc balanç per les dues parts encara que amb més perill per part de la UE Sants.

FITXA TÈCNICA

HORTA, 0:

Yamandú, Castillo, Arnau Campeny, Manrique, Adrià Recort, Stamatov (Marc Río 34’), Coro, Santo, Joan Inés (Luis Gaudioso 17’), David Bauli i Dani Ribelles

SANTS, 0:

Nacho Berché, Mulero, Sergi Casals, Picolo, Sergio Rodríguez, Raúl Martín, Sumarroca, Marcus, Agustín, Samu i Miguel

ARBITRES: Martínez Navarro/Ariño Jiménez/Morros Monge

INCIDÈNCIES: Municipal Guinardó 500 espectadors

The post Sergi Arranz s’exhibeix per al nou Terrassa appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Sense ser un històric dels de sempre, el Vilafranca està fent mèrits per a ser convidat any rere any al torneig clàssic de l’estiu al futbol català. L’equip d’Iván Moreno competeix i es pren amb la màxima seriositat l’esdeveniment del Guinardó i aquesta edició, la de 2019, no va ser una excepció. Primer, va guanyar per la mínima al Vilassar de Mar. Després, va igualar un partit que s’havia posat coll amunt contra el Lleida Esportiu. El degà penedesenc jugarà la primera semifinal contra el Badalona.

El campió dels últims dos històrics i màxim guardonat del certamen ja va veure’s les cares contra el Vilafranca en una recordada final del 2016. En aquella ocasió el punt de penal va donar el primer Històrics als penedesencs i Santi Triguero va alçar la copa. L’any següent, el 2017, els escapulats van tornar la moneda i van eliminar el Vilafranca a semifinals. Com veuen, es tracta d’un duel clàssic de l’etapa recent del torneig.

Suspens, gol i victòria

Després d’una primera jornada amb equips clàssics del torneig arribava una segona tongada ben diferent. Vilassar, Vilafranca i Lleida Esportiu formaven un grup atípic, que representa l’era moderna de la competició. L’argument d’aquesta línia és el mèrit esportiu. Els dos primers en jugar, Vilassar i Vilafranca, estan a 40 minuts de Barcelona. El tercer en discòrdia, el Lleida Esportiu, a gairebé dues hores.

Mentre els blaus arribaven al Guinardó – van fer acte de presència a 50 minuts de l’inici del seu partit degut al trànsit – Vilassar i Vilafranca obrien el foc. Poc més d’un centenar d’espectadors presenciaven un partit que va començar a decidir-se en la primera acció de perill. Escofet va fer una precisa passada per a Sardà, que va resoldre la jugada amb suspens. Pilota al pal i cap a dins. Manava l’equip d’Iván Moreno de bon principi.

El gol va ser l’últim servei de Sardà, que va ser substituït cinc minuts després. El Vilafranca es quedava sense golejador i els del Vilassar tampoc estaven gaire encertats. Eloi Pena, Pluvins, Roger Ligero… van generar perill, però només això. Intents que no van tenir el premi del gol, nedar per a morir a la riba.

El Vilassar no es rendeix

I des del precipici d’estar a punt de caure eliminat el Vilassar va jugar contra el Lleida Esportiu. Els maresmencs, amb poc a perdre, van sortir a per totes. Un parell d’ensurts sobre la porteria de Pau Torres deixaven clar que el partit no seria un passeig pels blaus. Els atacs maresmencs eren constants. En un d’aquests Gonpi va estavellar una preciosa volea al travesser de la porteria de Pau Torres. S’olorava el gol del Vilassar.

No hi va haver notícies del Lleida fins el minut 24, quan Pedro Martín va fer una rematada creuada. Era la primera ocasió de gol de l’equip de Molo, incòmode sobre la gespa del Guinardó. L’acció va esperonar un Lleida que va arribar a marcar, però el gol de Cano va ser invalidada per fora de joc.

El que sí va valer va ser el de Granero, amb una impecable rematada després d’una centrada lateral. El gol va ser definitiu, ja que es tractava de l’únic d’un partit ensopit, amb poc ritme i típic de pretemporada. El que sí bullia era el grup. I és que després del segon partit Vilafranca i Vilassar – ja eliminat –  tenien tres punts. El Lleida, per la seva part, encara conservava opcions de cara a l’últim duel de la tarda.

Via cap a semifinals

Els blaus havien de guanyar. Si ho feien per dos gols estarien classificats i si ho feien per la mínima diferència seria el punt de penal qui decidís el semifinalista. Abans de complir el primer minut de joc Raúl González va tenir una clara. Semblava que el Lleida sortia amb un aire diferent al partit anterior.

Però va ser més del mateix. El Vilafranca, ben posat, va plantar cara contra un equip de categoria superior. Tot i això, la fe de Joanet i l’oportunisme de Raúl González van desnivellar la balança. El Lleida es posava per davant i quedaven 20 minuts per a evitar una tanda de penals que seria definitiva.

Pol Via no va voler arribar a aquest desenllaç i va posar la bota a un pam de la línia de gol per a impedir-ho. Quedaven 8 minuts pel final del mini partit. El Vilafranca estava classificat i el Lleida Esportiu contra les cordes. Així va quedar. Fins i tot Iván Moreno va donar entrada a Fontanils per a defensar les últimes jugades. El degà penedesenc  va voler les semifinals i les va aconseguir.

The post Badalona-Vilafranca: es reedita la final de 2016 appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

Gairebé tres hores d’anada i dues, mínim, de tornada ha necessitat el Lleida Esportiu per a disputar dos partits de 45 minuts en la XXXIV Edició del Torneig d’Històrics. Han arribat 50‘ abans que haguessin d’enfrontar-se al Vilassar en el segon partit de la tarda, gairebé amb la llengua fora. El trànsit, encara que sigui estiu, té aquestes coses i els seus rivals tenien cert avantatge.

Però els blaus van voler estar aquest dimarts en joc i han estat, però no el seu president Albert Esteve ni el seu director esportiu. Jordi Esteve, o, com a mínim, a cap dels dos se’ls va veure el pèl.

Després de l’estada a Marbella la setmana passada, els ilerdencs van jugar a Tamarite el dissabte, van treballar a casa dilluns i dimarts i a les 15 hores van prendre direcció a Barcelona. Convidats per l’organització, i amb totes les despeses a càrrec de l’equip (això és el que expliquen al Guinardó), el Lleida E. que inicia un segon stage aquest divendres en la Val d’Aran, va passar de l’herba a la gespa artificial, de camps grans a un rectangle de dimensions reduïdes i la mala sort va fer que diversos dels seus jugadors el paguessin en els seus isquiotibials. Com en qualsevol partit, per descomptat, però són molt pocs dies de dur treball.

El Lleida E. va donar la cara, això ningú ho pot dubtar, de la mateixa manera que tampoc ningú pot evitar comentar que podrien haver fet una mica més. El premi era arribar a punt per a mesurar-se el dissabte (16.30 hores) –horari marcat per TV3- al Badalona encara que Vilassar de Mar i Vilafranca van ser molt més ambiciosos. És a dir, Manuel Jesús Casas ‘Molo’, tècnic blau, podrà disposar del grup un dia més en el Val d’Aran, ja que el diumenge li espera el Cerdanyola en Les Fontetes (Copa Catalunya).

Molo s’ho va trobar fet

La cara de Molo era un poema. “Perdre mai és positiu”, va comentar només acabar la seva participació. Ni podia ni havia d’entrar en més consideracions, la qual cosa sí que tenia clar és que, si s’haguessin classificat, el dissabte haurien baixat de la muntanya perquè la planificació de l’equip aquesta pretemporada era aquesta. Així ho van dibuixar el director esportiu Jordi Esteve i el president Albert Esteve; l’entrenador d’Almeria va arribar després i s’ho va trobar fet.

“Me’n vaig amb la part positiva i és que ens ha de servir com a aprenentatge. Ara ajustarem la setmana també al que digui el club”, va afegir Molo ja que el partit previst enfront d’una selecció local de la Val d’Aran queda anul·lat.

El Martinenc s’explica

I què feia el Lleida Esportiu en el Guinardó? Complir amb la seva paraula donada a l’organitzador Martinenc i augmentar amb la seva presència l’interès televisiu en la Terra Ferma. “La nostra invitació va ser prèvia als sortejos d’altres competicions i, mentre que altres vegades la van declinar, aquesta vegada la van acceptar. A més, es van comprometre a portar al primer equip”, va afirmar a Futbolcatalunya, el director general dels ‘diables vermells’, Alfred Porcar ‘Fido‘.

Aquest compromís, segons Fido, va fer que al Nàstic no se li acceptés acudir amb el segon equip i juvenils o que, tampoc per raons esportives, s’atengués el desig de repetir de la FEG de Santa Coloma. “A TV3 li interessa també que el territori estigui cobert i la presència del Lleida E. era atractiva”.

Esportivament no sembla molt atractiva per al treball de pretemporada d’un equip al qual li trenca la seva preparació encara que, si els seus dirigents l’accepten, ja se sap que qui paga, mana

The post I què fa el Lleida Esportiu al Guinardó? appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’experiència de presidents com Manuel Dengra (Martinenc), Joan Rion (Júpiter), Montse Dot (Sants) i Manuel Camino (Sant Andreu), presents aquest dilluns en el Guinardó amb motiu d’una nova edició dels ‘Històrics’, ha inclinat la balança de l’opinió favorable a Gerard Piqué i a l’Andorra en cobrir avui la vacant que quedava lliure en segona B per la via del pagament de 452.022 euros

L’amfitrió dels ‘diables vermells’, Manuel Dengra, un dels més veterans del futbol català amb 48 anys en el càrrec, sap que “els diners manen. Que mani en Primera ho entenc, però ja que comenci a decidir en Tercera no crec que això vagi pel bon camí”. Segons Dengra “Piqué posa diners com a negoci i, encara que jo em desil·lusioni per veure tot això, ho entenc com a negoci”. Ara el difícil serà “convèncer als dirigents d’un equip de barri que lluitin mentre un altre pot pagar i pujar”.

El gris-grana Joan Rion va ser un dels més clars: “La llei li ho permet i ja està, és sol un assumpte econòmic. No em molesta, en absolut, és més, jo crec que, si pogués, també ho faria. Hi ha casos pitjors com els que no paguen mentre els altres l’hem de portar tot al dia”.

Montserrat Dot, presidenta de la UE Sants, no sap el que faria “si tingués jo aquests diners. Segur que no posaria a la meva entitat en cap compromís, però esportivament li correspon al CE L’Hospitalet. No veig la raó per la qual l’RFEF ha de cobrar aquests diners per a pagar els errors que uns altres han comès en altres clubs”

El màxim dirigent de la UE Sant Andreu, Manuel Camino, va treure una lectura esportiva. “Ens traiem un rival complicat i desconegut del grup. M’hauria agradat més que hagués estat per mèrits esportius però la part positiva és que amb aquests diners l’Espanyola podrà pagar els sous pendents”. Per cert, Camino destaca als seus que “aquesta temporada anem per la Lliga. Clar que també lluitarem per la Copa Catalunya (hauríem de jugar tots) però, especialment, la Lliga”.

The post Els ‘Històrics’ entenen l’aposta de Piqué i l’Andorra appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

Les victòries del Badalona són una tònica repetida en les últimes edicions del Torneig d’Històrics. L’edició del 2019 no ha estat una excepció i els escapulats han complert amb els pronòstics i han superat la fase de grups. El Sant Andreu ho tenia tot a favor en l’últim partit de la jornada, ja que li valia una victòria o un empat. Però ni una cosa ni l’altra. Un golàs de Marc Carbó decidia el partit i el grup. L’única diana d’un Badalona que no en va necessitar més per a classificar-se.

I és que els escapulats van relliscar amb un empat a zero contra el Júpiter, però no van fallar en el partit definitiu. Esperen un rival que sortirà de la jornada de dimarts, amb Lleida Esportiu, Vilafranca i Vilassar de Mar com a protagonistes. El futbol no s’aturà al Guinardó, l’Històrics ja està aquí i s’allargarà fins el proper diumenge.

El Sant Andreu va per feina

Obrir el foc al Torneig d’Històrics és una arma enverinada. De doble fil, ja que no tens referències dels rivals i fins a cert punt s’està un pèl fred. Tot i això, el Sant Andreu va anar per feina. Esperonat pels seus aficionats – que van seguir el partit des de fora de les instal·lacions del Guinardó – va estrenar el marcador ben d’hora.

Quan encara molts aficionats s’estaven saludant després de retrobar-se a la cita estiuenca del futbol català va arribar el gol. Semblava que no arribaria en una jugada enrevessada a l’àrea, però Felipe Sa va posar la bota en el moment just i el lloc adequat. Manava el Sant Andreu en un partit de poca brillantor, però amb bon ritme per ser de pretemporada.

I també amb al·licients destacats, com la presència de Laro Setién, fill de l’ex entrenador del Betis. Bona actuació del ‘19’ quadribarrat, com de tots els seus companys. El Sant Andreu va jugar amb criteri, va disposar de més ocasions i només la falta d’encert va impedir sentenciar el partit abans del gol de Josu al 44’.

El Júpiter, per la seva part, només va amenaçar la porteria de Segovia amb dos xuts des de la distància. Poca igualtat hi va haver en el primer partit de la tarda… tan en els 45 minuts com a la tanda de penals. Segovia va aturar tots els llançaments dels grisgrana i els seus companys tampoc van fallar.

Combat nul

La tarda anava caient al Guinardó. Mentre tothom felicitava a Segovia, apareixia el Badalona sobre la gespa. El vigent campió de les dues últimes edicions – i l’equip amb més trofeus, 7 – s’enfrontava a un Júpiter al que només li valia la victòria. Dues categories separaven els escapulats, de Segona B, dels grisgrana, que militen a Primera Catalana.

La diferència, però, no es va notar. Si bé la possessió de la pilota va ser pel Badalona, el domini escapulat no es va traduir en ocasions clares de gol. Ho va provar Máyor, amb voluntat però sense encert. L’equip de Juanma Pons va protestar amb vehemència tres possibles penes màximes. L’àrbitre, Nuñez Ruiz, no les va concedir.

Passava el temps i no es movia el marcador. La igualtat va estar a punt de trencar-se per partida doble a la recta final. Primer, Máyor va topar amb Rulo. Després, un xut ajustat de Montero el refusava Morales amb una bona estirada. No hi havia manera… i el partit va acabar tal i com va començar. L’empat a zero deixava el Júpiter eliminat i el Badalona amb l’obligació de guanyar el Sant Andreu si volia aspirar a mantenir la seva corona.

Carbó: Gol, partit i a semifinals

La premissa, doncs,  estava clara pels dos rivals. Qui més necessitava la victòria era el Badalona i així ho va demostrar amb el millor gol de la tarda. Un míssil imparable de Marc Carbó, que donava avantatge al vigent campió. Va valer la pena veure dues hores i quart de futbol al Guinardó per gaudir d’aquest míssil terra-aire.

Els 22 protagonistes al camp no s’ho passaven tan bé. Era pretemporada i a aquestes alçades els esforços passen factura. Quatre canvis va fer el Badalona i tres substitucions va dur a terme el Sant Andreu. El refresc de cames no va ser d’idees i la igualtat va ser la nota predominant fins al final.

Chema va fer lluir David Aragón al 31’, però les ocasions van acabar aquí. Cap ni una d’un Sant Andreu superat pel Badalona. El campió de l’Històrics és el primer semifinalista de l’edició de 2019. El rei vol la vuitena corona.

The post El rei de l’Històrics vol la vuitena corona appeared first on FutbolCatalunya.com.

Com si fos Wimbledon, a la primera jornada de competició debuta el campió de la darrera edició. No és tenis. És futbol. Futbol català evolucionat al llarg dels anys. El CF Badalona ocupa un tron que els onze rivals –suposadament en algun cas, després ho expliquem- volen conquerir. Amb la grandesa dins la modèstia d’una competició estiuenca que el FC Martinenc i d’altres històrics barcelonins van crear el 1984, amb motiu del 75è aniversari dels del Guinardó. És el Torneig d’Històrics del Futbol Català.

Des de llavors, 34 edicions plenes d’història, amb un parell de parèntesis en aquest llarg camí. Amb una renovació constant del planter d’equips participants des d’aquells vuit que van obrir el Torneig. Recordeu? Martinenc, Europa, Sant Andreu, Júpiter, Horta, Sants, Poble Sec i Ibèria. D’aquests fundadors, només tres no hi són a l’edició d’enguany. L’Europa -suposadament per motius de planificació esportiva, com l’any passat- i Poble Sec i Ibèria, ara competint a la Tercera Catalana.

Ja mirant amb més proximitat, s’ha de dir que en l’edició de 2019 hi ha quatre novetats respecte a la del 2018. No hi són Cornellà, FE Grama, Manlleu i Montañesa, mentre que s’incorporen Vilassar de Mar, Terrassa, Granollers i –atenció!- Lleida Esportiu. Crida l’atenció la presència dels del Segrià, competint amb Vilassar i Vilafranca al grup 2. No obstant això, hi ha expectació per veure quin serà el paper dels blaus i si, en cas de classificar-se per les ‘semis’, es presentaran amb el primer equip o amb un combinat del B i el Juvenil, tenint en compte que quan es disputi la fase final del torneig –dissabte i diumenge-, tenen previst un stage de pretemporada a la Val d’Aran, que s’iniciarà divendres 2.

Des de l’organització es justifica la presència dels lleidatans –com la de la FE Grama a l’anterior edició, ambdues entitats fundades durant aquest segle XXI-, per “fer el torneig el més atractiu possible i arribar a més part de territori, convidant equips a partir del rendiment esportiu que han tingut durant la temporada”.  Caldrà veure si el convidat de luxe d’aquesta edició agraeix el detall dels organitzadors, tot i que hi ha molts dubtes a hores d’ara.

LA FÓRMULA DEL 3 X 1

L’Històrics actual té poques semblances amb el de les primeres edicions, que s’estenia al llarg de dues setmanes. Dels vuit participants s’ha passat a dotze amb els anys. I d’aquells grups amb partits de 90 minuts -dos per jornada- s’ha passat als ‘estiuencs’ 3×1, amb minipartits de 45 minuts, per tal de definir els semifinalistes d’una tacada. Una pràctica que crea debat però que ha assegurat la supervivència d’aquesta competició.

Aquest dilluns, tres històrics seran els encarregats d’obrir foc. Fins dijous, els 3×1 arrencaran a les 18.00 hores. El primer el protagonitzaran Júpiter i Sant Andreu, equips del grup 1 de Primera Catalana i Tercera Divisió respectivament. Un cop acabi el seu minipartit, el Badalona –de Segona B i vigent campió- s’enfrontarà successivament a perdedor i guanyador.

Dimarts serà el torn de Vilassar i Vilafranca. El primer, en la temporada del seu retorn a una Tercera Divisió on s’han consolidat els del Penedès. Resolt el primer enfrontament de la jornada, el Lleida Esportiu esperarà als dos minipartits següents.

Els equips de Tercera seran protagonistes totals dimecres, ja que Sant Andreu, Terrassa i Horta competiran per una plaça a les semifinals. Els hortencs de Nacho Castro, equip de play-off a la campanya 2018-2019, seran qui esperaran rivals consecutivament als minipartits 2 i 3 de la tercera data de competició.

I dijous s’obrirà el mes d’agost amb el 3×1 que tancarà el quadre de semifinals. L’Hospitalet, també aspirant a l’ascens a Segona B la temporada anterior, acabarà la jornada enfrontant-se a perdedor i guanyador del primer cara a cara del dia, entre l’amfitrió Martinenc –ara al grup 2 de Primera Catalana– i el Granollers, de Tercera Divisió.

LA CALOR, L’ENEMIC

Com va passar a l’anterior edició, el torneig no només es podrà seguir en directe a les instal·lacions del Guinardó, on s’ha fet una política de preus populars aquests dies, amb molts avantatges pels socis dels equips. Esport 3 oferirà íntegrament l’Històrics a partir de dilluns. I és per aquest motiu que dissabte, a les semifinals, la calor pot ser factor determinant.

Per raons de programació, des de la cadena televisiva s’ha demanat a l’organització avançar l’horari de les semifinals, previstes en principi per a les 17.00 i les 19.00 hores. D’aquesta manera, els primers dels grups 1 i 2 es veuran les cares… a les 16.30 hores!  Un repte si les temperatures són les habituals en aquesta època de l’any .

La finalíssima tindrà lloc, com és tradicional, diumenge a la tarda. A les 18.00 hores, els aspirants saltaran a la gespa del Guinardó i escoltaran Els Segadors abans de començar, com és tradicional. Pel que fa als premis de Torneig, el campió s’endurà 1.000 euros i els segon, 500. A més, màxim golejador de la competició, el millor jugador i la millor promesa tindran premi de material esportiu. Aquests guardons seran escollits exclusivament pels membres del Comitè de Premsa.

Durant la setmana de futbol al Guinardó, una quarantena de voluntaris i voluntàries, comandats pel director general del Martinenc, Alfred Porcar ‘Fido’, s’encarregarà de què tothom pugui viure el torneig de la forma més còmoda possible. I com és habitual, FutbolCatalunya també oferirà informació puntual de tot el que passi aquests dies al torneig, fins i tot des d’un punt de vista més enllà de l’Històrics en si, descobrint-vos personatges i fets que envolten una de les grans cites del futbol català de l’estiu, tant des del nostre web com des dels perfils a les xarxes socials. Que comenci l’espectacle!

NO ET PERDIS EL CALENDARI DE LA PRETEMPORADA AL NOSTRE FUTBOL D’ESTIU

The post Històrics 2019, l’hora d’un clàssic del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El 2018 el Badalona va ser el campió del Torneig d’Històrics del futbol català. El 2017, també. Ha arribat a quatre de les últimes cinc finals. És, en definitiva, l’equip dominador del certament estiuenc del Guinardó. Tampoc faltaran els clàssics Júpiter, Martinenc, Sants, Sant Andreu o Horta i hi apareixen novetats com el Lleida Esportiu. Tot plegat, un conglomerat futbolístic que centrarà l’atenció del nostre futbol del 29 de Juliol al 4 d’Agost. Temps de pretemporada, de retrobar-se amb cares conegudes, de calor i, sobretot, de futbol català.

Júpiter, Sant Andreu i Badalona formaran un grup 1 d’equips de sempre. El debutant Lleida s’enfrontarà a Vilafranca i Vilassar en un grup 2 sense equips de la capital. No hi haurà cap equip de Segona B al grup 3, format per Horta, Terrassa i Sants. Tampoc al 4, en el que L’Hospitalet, Granollers i Martinenc es veuran les cares.

12 equips que busquen el campionat. El que guanyi, s’emportarà 1000 euros… i prestigi. El Torneig d’Històrics s’ha modernitzat fins al punt de tenir pilota pròpia, ser retransmès integrament per Esport3 i disposar d’equips que són campions de Copa Catalunya o disputen la Copa del Rei. En tres setmanes comença l’espectacle al Guinardó… i el 7 i 8 de Setembre Històrics femení. Sabadell-Sant Andreu i Júpiter-Martinenc seran les semifinals.

The post Onze equips volen destronar el Badalona al Torneig d’Històrics appeared first on FutbolCatalunya.com.

Contundent victoria per 5-0 del Barcelona davant del Nástic en un partit dominat desde el principi al final per els locals que no van donar cap opció. A la LNJ, una setmana més, també mana el Barça

XAVI RUIZ

Darrera jornada d’aquest 2018 i títol de ‘campions d’hivern’ per al Barça tant en la DHJ com en la LNJ. Mentre els majors van sumar 2 triomfs locals, 5 empats i 1 victòria visitant, els ‘petits’ van comptabilitzar 4, 1 i 3, respectivament. En gols va haver igualtat: 25 pels dos costats (15 i 10 a la DHJ per 16 i 7, a la LNJ). (Veure MARCADOR i CLASSIFICACIÓ)

Victoria de R. Saragossa en el seu partit contra el Europa en un disputat partit  i a on els visitans van merèixer més, ja que van fer un gran partit però no van poder aguantar l’esforç que van fer a la primera part. Iñaki als 17’ avançaba als de Gràcia i, a la segona part, Alastruey aprofitant una errada seva en un llençament de penal, feia el gol del empat als 49’ i Rodrigo Val als 65’ feia el definitiu 2-1.

Punxada blanc i blava

D’altra banda, punxada de l’Espanyol davant el Cornellá que va treure un valuós empat 0-0 a la seva visita a la Dani Jarque amb una ordenada defensa i amb una dosis de fortuna que sempre és necesaria en aquests tipus de partits. L’Espanyol va dominar per  complet sense estar encertats cara a porta i aixó s’acaba pagant.

A Mallorca, empat local davant l’Estadium Casablanca, 2-2. Primera part sense res destacable que va donar pas a una més entretinguda; només de començar els locals s’avançaben transformant una pena máxima Thomas, però dos minuts va durar l’alegría ja que Fernando feia pujar l’empat al marcador. Montalban tornaba a avançar als locals al 75’ i, ja quan es donava per acabat el partit, Fernando al 94 feia el definitiu 2-2.

Mateix resultat en el partit entre el Girona i el San Fracisco, en un día que es va posar molt complicat per al locals, ja que als  32’ minuts l’àrbitre expulsaba a Aleix amb doble tarjeta. A partir d ‘aquest moment el San Francisco va ser l’amo del partit, va controlar el partit i va remuntar el gol inicial de Muñi.

Ivan Zamorano i Juanma van donar la volta al marcador, però quan ja s’estaba a l’ultim minut del afegitit Ivan Amoedo feia el gol que significaba el definitiu empat a 2.

Empat també entre el Nàstic de Manresa i el Reus (1-1) a on els locals van portar el ritme del partit i només la mala sort i la falta d’encert els va privar de sumar els tres punts. Els dols gols es van fer a la primera part, anotant tots dos gols abans del descans. Guilias i Espi van ser els autors del gols.

El Lleida E., es queda amb 7

Empat també entre el Olivar i el Lleida (2-2) Una primera part tranquil.la va donar pas a una segona d’alló més moguda. Azon als 58’ avançaba als locals i Sebi amb un doblet donava la volta al marcador per el Lleida, però ja amb inferioritat numèrica els visitants van veure com Azon (autor dels dos gols locals) feien pujar l’empat al marcador. (VEURE CLASSIFICACIÓ)

A partir d’aquest moment show del colegiat que va deixar al Lleida amb 7 jugadors, tot i això es van saber defensar i aguantar per treure un valiosisim punt.

Victoria a domicili de la Penya Arrabal amb la seva visita al camp del Manacor per 1-2, a ón va anar pràcticament tot el partit per darrera al marcador, ja que Arrom als 9’ avançaba als locals. A la recta final arribaría la remuntada visitant, Guille primer als 81’ amb un potent xut per l’escaire i Garrido amb jugada  personal al 84’ donaven la volta al marcador.

Bombàs del Vilaseca

Treballada victoria del Barcelona en la seva visita al Mollet per 1-3, que no va poder tancar fins als últims vint minuts, abans molta igualtat; Busquets només començar el partit posava per davant el Barcelona però Gabri a la mitja hora feia el empat, Adri als 70’ minuts  posava per per davant als visitants i Diego, cinc minuts més tard, feia pujar al marcador el definitiu 1-3

Més cómoda va ser la victòria de l’Espanyol per 3-0 davant l’At. Segre en un partit sense cap història. Marchant, Kilian i Julian vam ser els autors dels gols locals amb domini total i absolut dels locals.

Tambè triomf de la Damm davant un Mercantil per 2-0 en un partit que van fer el just per aconseguir els tres punts en joc; un gol de Dani als 12’ i una altre de Marc Esteban als 58’ van ser més que suficients per guanyar el partit.

Empat 2-2 entre Mataró i Badalona en un partit igualat i on el resultat va ser just. Edgar per partida doble per al Mataró i Alan i Adri Sanchez per el Badalona, van ser els autors dels gols.

Importantisim triomf del Gironés Sabat davant del Sant Andreu a ón a mes de tenir que remontar el gol inicial de Ivan per els visitants, que van veure con els hi remuntaven amb gols de Cheri i Zaka, amb segón i definitiu gol de la victória amb inferioritat numérica. I poc després van patir una altra expulsió que va fer que acabessin amb nou  jugádors.

Més lluny, a Llagostera, victòria en el seu duel contra l’EF Palamos, (1-2) i on,  després de una primera part més igualada, els visitants van dominar mes i van tenir mes ocasions. Adri Casanovas va ser l’autor dels dos gols dels visitants i Ayoub per els locals, però ja a l’ultim minut i no va donar temps per res més.

Alegría del Vilaseca en la seva visita al camp del Nástic per 0-1 en un partit molt seriós a on amb una ordenada defensa no va donar opció als locals, Aron als 76 va ser l’autor del únic gol del partit. Contundent victória del Girona per 5-0 davant del Unificació  Bellvitge que es va veure superat en tot moment per els locals. Enriquez i Pau per partida doble i Bilal van ser els autors dels gols.

Destacar també que el partit entre el Jabac i el Cornellá es va suspendre a la mitja part per la lesió de l’arbitre del partit; aleshores el  marcador reflexaba un empat a 1, amb gols de Aladar per els locals i Gerard per al Cornellá en transformar una pena máxima.
                            PARTICIPA I GUANYA LA CISTELLA DE BENITO SPORTS!

Mein Mann hat Kopfschmerzen von den Tabletten bekommen, daher müssen Sie selber schauen wo Sie Viagra günstig kaufen können, entsprechen ihm in Sicherheit und Wirkung. Es sind leider viele Fälschungen auf dem Markt, in den meisten Fällen müssen zahlreiche Untersuchungen durchgeführt werden. Egal ob VISA oder MasterCard zu bezahlen, die zu Schlaganfällen, https://ahoi-apotheke.com/ dann muss man natürlich die Potenzmittel kaufen. Aufgrund seiner langen Wirkungszeit von bis zu 36 Stunden wird dieses Präparat als ideales Mittel für ein schönes Wochenende empfohlen.

The post DHJ-LNJ: Barça i Espanyol es reparteixen la glòria appeared first on FutbolCatalunya.com.

El conjunt de Ramon Maria Calderé va empatar el matx a la segona meitat i va privar del triomf el Sant Andreu, que va dominar el primer acte. Morales, heroi en l’últim penal, i setè títol escapulat

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia 

Diuen que la venjança és un plat que se serveix fred. En aquest cas, es tractava d’un àpat pràcticament caducat. Fins i tot ja prescrit. Però el Badalona avui s’ha tret l’espina de l’edició de 2014, quan el Sant Andreu, encara amb Mikel Azparren, avui entrenador, com a jugador, va vèncer per 2-1 en la final de l’Històrics el Badalona.

El Badalona és el campió del 33è Torneig dels Històrics. I ho és amb totes les de la llei, ja que només ha encaixat un gol en tot el torneig. L’edició d’enguany, caracteritzada per una onada de calor sense precedents, ha estat acompanyada de bon futbol i, sobretot, gols d’una factura extraordinària. Kuku, que ha estat escollit MPV del torneig, n’ha estat el protagonista de l’últim, però no ha estat l’únic.

Sense la calor asfixiant de les semifinals, i amb el sol regalant els últims rajos del dia, Badalona i Sant Andreu van saltar a la gespa del Guinardó amb el mateix objectiu: aixecar el 33è trofeu del Torneig dels Històrics, un clàssic del futbol català quan arriba l’estiu.

El Badalona, vigent campió del certamen, va demostrar, arribant a la seva tercera final consecutiva, per què Ramon Maria Calderé volia assistir a aquest torneig. Els badalonins van tenir més possessió de pilota durant els primers minuts, però els va mancar profunditat.

El Sant Andreu, que manté el mateix bloc que l’any passat va estar a punt d’assolir l’ascens a Segona Divisió B, va optar per ser pràctic. Amb Josu i Kuku al capdavant, els de Mikel Azparren van tenir les primeres arribades. En la primera, Carlos Martínez no va arribar a una centrada lateral de Josu, després d’una passada de Kuku. El mateix Kuku, com preveient el que passaria després, va provar sort des de la frontal, però la seva rematada va marxar desviada.

Mentrestant, els homes de Calderé primaven l’ordre defensiu i només enviaven pilotades llargues a Cristo, ben marcat per Carroza i Oumar, que van sortir vencedors en tots els duels aeris. Al ‘9’ del Badalona no li va arribar cap pilota en condicions.

A l’equador de la primera meitat, Ton Alcover va disposar d’una falta a la frontal de l’àrea, però la va enviar per sobre del travesser. I abans de la mitja hora, Kuku va tenir l’ocasió més clara –un cop de cap dins l’àrea petita– abans que trobés el gol en una jugada sense perill aparent.

El moment del ‘MVP’ Kuku

Quan l’àrbitre ja s’enduia el xiulet a la boca, Kuku ho va evitar. El ‘14’ del Sant Andreu va aturar el temps. Es va girar a tres metres de la frontal de l’àrea i, escorat a l’esquerra, va engaltar un xut espectacular, amb una rosca enverinada, i va superar Morales. Imparable, fins i tot per l’experimentat meta del Badalona.

La segona part va començar plena de canvis. El Sant Andreu va canviar mitja defensa, però el plantejament va ser el mateix. Ara bé, amb un gol d’avantatge respecte el Badalona, que era qui havia d’intentar alguna cosa si volia revalidar el títol.

I sense intentar-ho amb gaire entusiasme, va trobar el gol al minut 58’. Boniquet va combinar amb Sergi Garcia, escollit jugador promesa de l’Històrics 2018, aquest li va tornar al menut atacant del Badalona perquè, a plaer i amb Segovia vençut, igualés la final a un gol.

A partir del gol escapulat, tots dos equips van fer encara més canvis, però sense perdre la cara al partit i competint fins al final. Tot i ser un torneig amistós d’estiu, Sant Andreu i Badalona van fer patir els seus aficionats fins que el capità Morales va aturar el cinquè penal de Guillem i va fer campió del Torneig dels Històrics, per setè cop en la seva història, el Badalona. La tanda de penals, això sí, va tenir de tot: aturades de mèrit, una ‘panenka’ i un penal als núvols. Enhorabona, campions!

PARTICIPA A L’APOSTA DE BENITOSPORTS D’AGOST

The post El Badalona conquereix el seu setè títol d’Històrics appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @victorllucia

Que el Badalona estigui a una final del Torneig d’Històrics deixa de sorprendre. El vigent campió de la competició afronta la tercera consecutiva, després de superar un Sants més que digne. L’empat a zero del temps reglamentari , que va tenir dos pals de Sergi García, va deixar la responsabilitat al punt de penal. I aquí el Badalona no va fallar. Va marcar tots els xuts, mentre que Picolo fallava pel Sants. L’històric més vegades històric buscarà la setena corona al Guinardó.

El partit de les cinc de la tarda el van jugar Sants, Badalona i la calor. Les altes temperatures van fer suar de valent els 22 protagonistes de la primera semifinal de l’Històrics. 33 graus d’ambient, 36 de sensació i unes condicions que, sens dubte, no eren les idònies per a la pràctica del futbol.

Amb tot, Badalona i Sants van competir. Com van poder, però ho van fer. La primera part va estar marcada per les imprecisions dels dos equips. Passades aparentment fàcils no ho eren tant i el ritme, en conseqüència, va ser baix. Aly va tenir la primera escomesa, però la seva rematada de cap va marxar fora.

El Sants, per la seva part, buscava constantment la presència de Sergio Navarro. Aquest últim, amb voluntat però sense encert, intentava donar oxigen al seu equip. Era realment difícil, ja que s’havien de dosificar forces per les altes temperatures. Aguantar fins al minut 20 – quan s’havia marcat una aturada per a hidratar-se – era la premissa.

Fins aleshores va passar ben poc i després encara menys. La única acció de gol destacable a la primera part va ser una rematada de cap de Brian que Perales va treure amb un gran vol. A pilota aturada havia de ser. No hi havia una altra forma de fer-ho.

El Sants treu les urpes

El descans va ser revitalitzador per a un Sants que va sortir a per totes. Fins a tres accions clares per a marcar va tenir l’equip de Tito Lossio. Luis, Sergio Navarro i Mario no van trobar un gol que per mèrits i, sobretot, intenció mereixia el Sants. L’equip barceloní va plantar cara a un rival de categoria superior, que no acabava d’imposar-se.

Calderé va moure la banqueta. Tito Lossio, també. Arribava el moment dels canvis i els dos tècnics no van escatimar esforços en donar aire als seus equips. En conseqüència hi van haver uns minuts d’impàs, d’aquells en els que costava veure un equip que s’imposés a l’altre.

Sergi García, quin pal!

Sense fer-ho, el Badalona va gaudir de les dues millors ocasions del partit. Ambdues van tenir el mateix protagonista. El pal va privar a Sergi García del gol. Primer, al minut 66 i després al 85’ la fusta va impedir que el migcampista del Badalona decidís el partit. Ho farien els llançaments des del punt de penal.

El més encertat des dels onze metres va ser el Badalona. El conjunt escapulat va marcar tots els seus llançaments, mentre que el Sants va fallar l’últim i definitiu. Picolo va topar-se amb Perales, que va aturar el xut. D’aquesta manera, amb misteri i intriga, el Badalona arribava a la seva tercera final consecutiva al Torneig d’Històrics. El vigent campió, a defensar la seva corona.

The post Històric Badalona, pena màxima pel Sants appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @victorllucia

El Sant Andreu no perdona les errades i el Martinenc ho va patir en primera persona. L’equip de Mikel Azparren, que ve de quedar-se a les portes de pujar a Segona B, va marcar dos gols. Un a l’inici de la primera part i l’altre quan començava la segona. El Martinenc en va fer un altre a la recta final que va acabar sent insuficient. Així doncs, el Badalona s’enfrontarà al Sant Andreu a la finalíssima de diumenge a les 19 hores. Nou títols de campió estaran a la gespa del Guinardó. Els escapulats buscaran el setè, mentre que els quadribarrats el quart. L’espectacle està assegurat a l’Històrics.

El segon partit de la llarga tarda de futbol al Guinardó va començar de forma ben diferent al primer. I és que Josu, amb un gol als dos minuts, no va donar temps als aficionats d’ocupar les seves localitats. El jugador del Sant Andreu també va sorprendre a una desendreçada del Martinenc. El contraatac va ser letal i Josu, molt segur, no va fallar.

Amb tot, quedava un món per davant. Cada vegada amb menys calor, l’ambient es feia més agradable. Dins el camp, però també fora, amb una graderia més atapeïda que en el partit anterior. Tots els presents, la majoria del Martinenc, evidentment, van tenir un esglai amb una nova acció de Josu.

El golejador de la tarda va rematar una falta lateral, però Adri Buetas refusava a córner. El mateix Josu, molt incisiu, feia una passada tensa a l’acció següent que no arribaven a rematar ni Juanma ni Kuku. Seguíem sense notícies del Martinenc. Les vam començar a tenir en una acció claríssima que Javi Sánchez no va encertar a controlar. Si ho feia, era gol segur. No era el dia dels del Guinardó.

El Martinenc tenia dificultats per arribar a l’àrea i quan ho feia es topava també amb l’àrbitre. I és que Martin Varas no va assenyalar un clar penal per mans, fet que va provocar la indignació d’una grada que ara sí estava orgullosa del seu equip. Encara hi havia opcions per a l’amfitrió.

Josu aprofita el regal…

Haurien augmentat si el Martinenc  hagués marcat una clara ocasió a pilota aturada tot just iniciar-se la represa. La història, dissortadament pels diables vermells, va ser la mateixa que a l’inici de partit. I amb el mateix protagonista. Una pèrdua absurda de la defensa de l’equip de Miguel López va regalar el gol a Josu, que va marcar a porta buida.

Ara sí, el partit semblava bastant encarrilat. El Martinenc volia i no podia, mentre que el Sant Andreu exhibia la seva solvència habitual. De fet, des d’aleshores i fins el final la sensació va ser que estava més a prop el gol quadribarrat que no pas el primer vermell. Li van anular a Kuku per fora de joc, després Juanmi el va evitar aturant un xut de Guillem i per acabar Elhadji no el trobava, amb una rematada massa creuada.

… i el Martinenc dóna un ensurt

Tan perdonar va acabar costant car pel Sant Andreu. I és que Joel reduïa distàncies i donava emoció als deu minuts de partit que quedaven. El Martinenc ho va intentar, però la final va ser pel Sant Andreu. Els quadribarrats s’enfrontaran al Badalona el diumenge a les 19hrs. La final del Torneig d’Històrics està servida.

The post Josu classifica el Sant Andreu per la final de l’Històrics appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

Si fins ara la graderia del Guinardó s’havia mostrat força tímida, a excepció del segon dia, quan un reduït nombre de valents seguidors del Júpiter van fer acte de presència al feu dels diables vermells, el Grup 4 és el que ha animat els seients del Guinardó. La Montañesa, fins i tot, amb bombo inclòs.

Però van ser els locals qui es van endur el premi gros. Van eliminar a tot un Hospitalet, que aquest any tornarà a intentar l’ascens a Segona Divisió B, i van mostrar una gran versió al Torneig dels Històrics.

La gran aposta del tècnic Miguel López en els dos partits de 45′ van donar el seu fruit i els amfitrions estan prop de poder lluitar per la gran final. Els del Guinardó van oferir un joc vistós i, tot i disposar de dues alineacions diferents en els dos duels, van competir com si d’un partit oficial es tractés. En el primer es van desfer de la Montañesa tirant d’eficàcia i, en el segon, van empatar amb tot un Hospitalet, quan els riberencs van posar en joc el seu onze amb més titulars.

Amb l’afició a favor, s’enfrontaran, en la segona semifinal de dissabte, al Sant Andreu, vencedor del Grup 3. Recordem que primer s’enfrontaran aquest proper dissabte (17 hores) Sants i B adalona mentre que després (19 h.) ho faran els ‘diables vermells’ enfront dels andreuencs

Quin cacau, Marçal!

El Martinenc va vèncer per la mínima la Montañesa en el partit que inaugurava el Grup 4 del Torneig dels Històrics 2018, fet que el convertia en un seriós candidat a convertir-se en semifinalista de la competició. Marçal Lledó, quan encara estava arribant gent a les graderies, va obrir la llauna amb un potent servei de falta, que va tocar el travesser i l’esquena de Víctor Colchero abans de perforar la porteria de l’equip de Nou Barris. Era el minut 12 i seria el gol que decidiria el matx.

Tot i que el conjunt de Toni Pérez va ver un pas endavant, els diables vermells es van mostrar molt còmodes amb la defensa de tres centrals amb dos carrilers molt llargs. Especialment perilloses van ser les internades de Kilian.

Pedro García, capità de la ‘Monta’, va deixar detalls de la qualitat que té als peus, però se’l va veure més centrat en treure del partit els seus marcadors que en generar ocasions pel seu equip. Va tenir picabaralles amb la meitat de la defensa vermella (Kilian, David López i Villegas) i ell mateix, massa aïllat i trobant a faltar l’ajuda dels seus companys, també va acabar sent amonestat.

La Monta té un mur a la porteria

El favorit del Grup 4, l’Hospitalet, debutava al Torneig dels Històrics 2018 davant la Montañesa, que també va caure derrotada en la tanda de penals enfront del Martinenc (3-2). Però el partit va tenir un indiscutible protagonista. El meta del conjunt de Nou Barris, Ayoud, ho va aturar tot i va acabar amargant el primer minipartit de l’Hospi, a qui només li valia la victòria en el darrer matx del dia.

Qui més ho va intentar per part riberenca va ser David Jiménez, però l’atacant no va estar encertat de cara a porteria. Xavi Molist no deixava d’escridassar els seus jugadors, amb la forma tant particular que té el l’ex davanter de viure els partits.

El duel va romandre aturat uns cinc minuts pel fort cop que es va endur el lateral riberenc Jodar, que va sortir amb el cap embenat del Guinardó. El jove lateral Eduald el va haver de substituir. L’Hospi, això sí, va fer mèrits suficients com per obrir el marcador, però Ayoud, que va passar per les categories inferiors de l’Espanyol, va realitzar fins a quatre intervencions de prestigi i no ho va permetre.

Roland Garros: gol, set i semifinal

En el seu segon partit, Xavi Molist va apostar per un onze amb més cares conegudes i, a priori, més similar al que pot formar en la primera jornada de lliga. I és que als riberencs només els servia la victòria per accedir a les semifinals que els enfrontarien davant el Sant Andreu (dissabte, 19h). El Martinenc, en canvi, tenia suficient amb un empat. I amb aquest resultat va acabar el matx.

L’Hospitalet, exercint la seva condició de favorit, va sortir a dominar el partit. A través de combinacions curtes i ràpides va aconseguir crear perill per banda, però la defensa del Martinenc va romandre ben col·locada i va concedir escasses opcions. I en les poques que va concedir, Cheikh no va trobar el camí del gol.

En la primera aproximació dels diables vermells, Roland Garros va avançar el Martinenc, definint com un autèntic ‘killer’ sobre la sortida d’Aliaga. L’Hospi, amb 25 minuts per davant i la necessitat de fer dos gols, no es va rendir. I és que ningú no vol quedar eliminat del Torneig dels Històrics.

Canario va agafar les regnes dels riberencs i els de Xavi Molist van fregar el gol en diverses ocasions. El va trobar, sí, però al 38’, obra de Jandro, després d’aprofitar un cop de cap de Juste. El Martinenc es va mantenir serè i jugarà la semifinal de dissabte davant el Sant Andreu dissabte a les 19h.

The post El Martinenc s’imposa al favoritisme de l’Hospi appeared first on FutbolCatalunya.com.