Una pena màxima, en la tanda per a la 2a fase per Tercera Federació, va donar peu a una indignació absoluta al Sagnier. El Prat, que arribava a aquest partit de tornada amb 0-1 de l’anada, va quedar superat per la UD San Mauro. Resultat final: 1-2, tres gols des dels onze metres i ni la pròrroga ni els penals van servir per a passar ronda.

Una última pilota (14è penal) de la tanda llançat per Pablo Ufano, i que va desviar el porter visitant Caleb, va obrir la caixa dels trons. La imatge de TV mostra que va passar la ratlla de gol. Tot i això, el col·legiat tarragoní Pau Barnils Delgado no el va veure així i la final del play-off la jugarà l’equip dirigit per Chus Milán.

VILAJOANA I L’ÀRBITRE BARNILS”

Aquest 6-7 després d’arribar a un 2-2 (global) va servir perquè el tècnic local, David Vilajoana, donés tot un recital. “És una nit desagradable perquè el càstig ha estat jugar contra 12… al sr Barnils Delgado de Tarragona no li interessava que el Prat s’enfrontés a La Pobla i ha vingut ‘sense vergonya’ al camp”, va comentar.

A poc a poc va ser a més. “Jo no perdria el temps en recursos ni res, ja que aquest àrbitre té una actitud molt ‘fatxenda’, segur que té un bon arròs pagat a La Pobla”, va afegir.

ENCARA HI HA UNA POSSIBILITAT

El partit, segons Viladegut, “ha estat bo malgrat jugar contra 12, però circumstàncies alienes al que han fet els meus jugadors al camp ha fet que no passem”.

En resum: “Jo soc advocat i a vegades el jutge no ens dona la raó encara que tu facis moltes coses”. Ara només queda que “La Pobla pugi i així es posarà content el sr Barnils i el Prat, també”.

MARTÍN LAMELAS, DESESPERAT

El gallec Martín Lamelas tampoc es va mossegar la llengua. “Abans del partit ens van dir que es classificaria el més ben posicionat i avui mateix era per penals, no ho entenc. És una ‘puta conya'”

The post “L’àrbitre tindrà un bon arròs pagat a La Pobla” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Felicitats a aficions, jugadors, tècnics, directius i aficionats de San Juan At. Montcada i Martinenc, respectivament, pel seu ascens a Tercera Federació. El curs aprovat pels dos clubs durant aquesta 2025-2026 mereix l’aplaudiment de tots, ja que han mantingut el pols fins a l’últim segon de l’última jornada.

Jugaran per una plaça de promoció per a Tercera des del 3è classificat al 6è de Lliga Elit. És a dir: Rubí-Pobla Mafumet i San Mauro-Prat, 23/24 maig i 30/21 maig mentre la 2a fase serà els dies 6/7 i 14/15 juny. La definitiva ja se sabrà.

UNA NOVA TERCERA APASSIONANT

L’arribada de San Juan At. Montcada i Martinenc portarà més força a la pròxima edició d’una Tercera Federació amb només 1 grup per incapacitat i desgana del president de la FCF, Soteras. Però aquesta és ‘una altra guerra’.

L’equip de Can Sant Joan tanca curs com a líder i campió gràcies a 55 punts; 17 victòries, 4 empats i 9 derrotes, màxim realitzador (55) i 47 gols rebuts. Dirigits per Dani Sánchez des d’un llunyà 2022, va pujar des de Segona, Primera Catalana (2 temporades), Lliga Elit (una) i, ara, a Tercera amb només alegries per als seus.

El San Juan va tancar la festa aquest dissabte a casa seva enfront del Prat amb un nou triomf a base de dos gols de l’etern Òscar Muñoz (20’ i 80’). Atenció a l’estrella de Montornès del Vallès amb 12 per al seu compte personal als seus 39 anys ‘juvenils’.

EL MARTINENC DELS ‘DIABLES VERMELLS’ DE TONI CARRILLO

D’altra banda, atenció als ‘diables vermells’ del Martinenc després de 4 anys en Segona Catalana, 2 en Primera i l’actual d’Elit. Va arribar el mestre Toni Carrillo i arriba el retorn a la Tercera 7 anys després.

En aquest exercici 2026-2027, sumen 14 triomfs, 11 empats (rei) i 5 derrotes. Han marcat 51 gols (quatre menys que el líder) i habitació menys golejada (36).

Aquesta última jornada va sumar un empat a zero al camp de l’At. Sant Just i deixa a Dani Suárez amb 13 gols com Pitxitxi.

DESCENSOS DOLOROSOS

L’altra cara de la moneda la representen històrics com Júpiter, Vilafranca i Santfeliuenc i la quarta plaça per al modest Ciudad Cooperativa. Per cert: ningú oblidarà al Feliu i Codina el gol de Pape Oumar enfront dels penedesenc (3-2) en el minut 92!!! Gol i salvació.

The post San Juan At. Montcada i Martinenc, a Tercera appeared first on FutbolCatalunya.com.

Rafa Garro no s’atura des que va aconseguir matemàticament l’ascens l’FC Argentona a Olot. En tres anys, el tècnic mataroní ha pujat el seu equip a la Lliga Elit amb un dels pressupostos més baixos de la categoria i amb un equip on no cobra cap futbolista.

L’èxit d’aquest tallador tèxtil i de tot el grup de l’Argentona és evident i mereix un aplaudiment majúscul. Per això, els homenatges es multipliquen: aquest dissabte el gaudiran amb el futbol base, i després ho farà l’Ajuntament després del’assoliment més important en 104 anys d’història.

RAFA GARRO I L’FC ARGENTONA

Aquest final ningú el tenia previst, no?

Bé, a principi de temporada, quan va començar la temporada vam tenir un inici espectacular, aquí vaig començar a creure perquè la categoria no era nova per a nosaltres. Feia dos anys que arribàvem a la promoció sense tenir aquest objectiu, perquè sempre miràvem a la permanència. En l’àmbit econòmic, som un club molt humil, dels més humils de la categoria, segur. Després de dos anys arribant a play-off i amb l’inici d’aquesta tercera temporada, hem tingut una plantilla una miqueta més àmplia i algun fitxatge que ens ha fet un salt de qualitat; aquí és on vaig començar a creure jo. En el primer terç de la temporada vaig pensar que era molt factible enguany.

Però en el 2026 guanyen 6 partits, empaten 1 i després va venir una ratxa de 2,3 i 4, derrotes. Aquí és on pensa que potser es quedarien a Catalana? .

Rafa Garro, entrenador del @fcargentona: "La meva renovació hem de confirmar-la, és molt factible".

El tècnic argentoní ha admès a #tvmataró que la seva voluntat és continuar.

També ha recordat com va viure el partit.

Més informació: https://t.co/ZTSTqrPWCZ pic.twitter.com/o1BEOBH84i

— tvmataró (@tvmataro) May 12, 2026

“SOM DELS MÉS HUMILS DE LA CATEGORIA”

Sí, és evident que hem fet un primer terç molt bo, un segon molt irregular i el tercer, molt bo una altra vegada. Quan estàs en una fase negativa tot es veu d’una altra manera, però sabíem que se’ns escapaven els partits per molt poc. I continuava creient, sabia que li anàvem a donar la volta i a la qual vam fer dos resultats positius, vam tornar a creure tota la plantilla. Vam fer una reunió amb els capitans sobre la jornada 20 i vam dir que havíem de mirar-li a la Lliga als ulls i afrontar-la, anar per ella. Però de veritat que l’objectiu de la salvació estava ja pràcticament matemàticament fet i havíem de proposar-nos un objectiu més alt.

Una mirada a la classificació amb Lloret, Figueres, Premià, Mollet o Banyoles, això és una bogeria.

“EL PRIMER OBJECTIU ERA LA SALVACIÓ”

A principi de temporada, abans de començar, jo vaig mentalitzar als xavals que anava a ser la temporada més complicada, perquè havien baixat tres gegants de Lliga Élit que havien caigut en el nostre grup. Teníem a Granollers, Mollet i companyia i sabíem que anaven a intentar lluitar per l’ascens. Nosaltres no ens vèiem aquí, ni de bon tros, abans que es posés a rodar la pilota. Però ja en la pretemporada vam tenir molt bones sensacions perquè juguem contra el Singuerlin, que ha quedat campió en l’altre grup, i guanyem a un senyor equip. A mi m’havia semblat un equipàs, però el meu equip també ha estat molt bé, un equip molt sòlid. No tenim jugadors que destaquin a un gran nivell, crec que el meu màxim golejador només ha ficat sis o set.

“EL MEU EQUIP TAMBÉ HA ESTAT MOLT BÉ”

Això és una altra cosa que li volíem dir, perquè no tenen un Pitxitxi clar sinó que està Kevin amb set, Pau o Víctor amb sis.

Tinc molta gent capacitada per a ficar gol, migcampistes molt ofensius, laterals ofensius – un dels jugadors que porta 6 és un lateral (Víctor Yustos)-. No tenim dependència de ningú. Aquesta profunditat d’armari està molt compensada i amb un nivell molt parell; és difícil de gestionar per a mi, perquè cada setmana prenc decisions i deixo a la banqueta a xavals que mereixen jugar. La regularitat de l’equip ha estat molt constant i al final una lliga es guanya amb això.

“LA REGULARITAT DE L’EQUIP HA ESTAT MOLT CONSTANT”

Regularitat i un 81% (34/42 punts) de triomfs a casa.

El nostre camp té unes dimensions petites. Som un equip molt intens, estrenyem molt davant i als equips li costen acostumar-se. En el nostre terreny de joc ho passen una miqueta malament i l’únic hàndicap per a nosaltres és que tampoc podem desenvolupar el futbol que ens agradaria, perquè pel que fa a espais ho tenen més complicat. Però en l’àmbit de competir i treure resultats positius, en realitat ens va molt bé. De fet, fa tres anys en Segona Catalana guanyem la lliga i ens vam mantenir invictes en tota la temporada en el nostre camp.

“AQUÍ NO ES PRIORITZEN ELS DINERS”

Hem repassat una mica la plantilla i té un grup amb quatre, cinc o sis temporades amb vostè. Això només s’aconsegueix si aquest grup és una família.

Bàsicament, la nostra major força és que ens emportem molt bé, que som un grup que tenim molt clar que els xavals volen fer esport perquè els agrada i no prioritzen els diners. La junta directiva ens tracta fantàsticament bé, no cobren, però estan molt ben cuidats i no els falta de res. Anem a tots els desplaçaments amb autobús, sempre ens conviden a entrepans després dels partits, es fan molts sopars durant l’any, i no hi ha cap problema. Cada any em quedo un mínim de catorze, quinze, setze jugadors de la plantilla anterior.

“ELS JUGADORS NO COBREN, PERÒ SE’LS CUIDA MOLT BÉ”

I tot això amb només dues sessions d’entrenament setmanals…

Sí. És la meva filosofia des que vaig arribar a Argentona. Vaig agafar amb una plantilla desestructurada, amb un peu en Tercera Catalana, la vaig renovar, vaig canviar coses, passem a entrenar dues i aquest factor condicional per a triar un equip o un altre oferia més temps per a ells. Fem dues sessions una mica més llargues, però entrenaments que ens valguin de veritat.

Té molts xavals de la pedrera?

Necessitem aquest vincle de pertinença al club. Jo tinc dins del meu equip 4 nois que he pujat de Quarta Catalana de l’amateur B. Tinc 7 que havia entrenat quan eren nens en el futbol basi i ara són amateurs en el meu propi equip. Crec que són 9 jugadors del poble d’Argentona, que un poble molt petit. Hi ha hagut anys que han hagut llàgrimes de pena i de desolació com l’any passat, en perdre l’eliminatòria a La Verneda, en el camp del Júpiter, molts plorem per tristesa, per impotència.

“TENIM 9 JUGADORS DEL POBLE D’ARGENTONA”

Hem escoltat que Rafa Garro és una persona que creu en el destí. La realitat és que en el 2023 ascendeix a 1a Catalana; en el 2026, a Lliga Elit. I, ara, què toca?

Primer, intentar compondre una plantilla capaç de competir en Lliga Elit. Estem veiem des de fora que és una de les competicions més igualades de tot el futbol català.

El que hauria de ser és el segon grup de Tercera.

Exactament. Jo ho vaig dir fa un parell d’anys i l’acabarà sent, perquè en tres/quatre anys baixaran, 12 equips de tercera a Lliga Élit i no tots pujaran. L’any vinent, un poble superhumil com nosaltres, ens enfrontarem a tot un Lleida, que tenen un estadi de 15.000 persones i que ha estat un club professional. Això són paraules majors per a nosaltres.

“LA LLIGA ÉLIT ÉS MOLT COMPETIDA”

Objectius?

El nostre primer objectiu és confeccionar una plantilla, segurament a cost zero, perquè les notícies que tinc és que no tenim espònsor ni patrocinadors per a poder pagar un sou als jugadors. Cada vegada se’m fa més difícil compondre plantilles que puguin competir.

En Lliga Élit cobraran una important subvenció de l’FCF encara que aquests diners el paguen vostès sempre…

Un sou no se’ls pot prometre perquè no hi ha diners i no cometrem l’error de prometre alguna cosa que no podem complir.

“ENCARA NO HE RENOVAT”

Ha signat ja la renovació o prefereix tancar l’etapa d’Argentona?

Jo no em tanco porta al no-res, Argentona és casa meva perquè vaig començar a entrenar aquí quan no tenia ni idea, fa 19 anys. El que va començar com un hobby s’ha convertit en alguna cosa més seriosa. Cal esperar que acabi la Lliga i la setmana vinent parlarem amb la directiva, com fem cada any, i segur que arribarem a un acord. I si no, s’obriran moltes portes com ja se m’han obert, però jo no he volgut entrar.

The post “Hem plorat moltes vegades, però ara l’Argentona és de Lliga Elit” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Horari unificat (16.05) -sense comentaris- per a la penúltima jornada de la Lliga Elit. La veritat és que aquest grup, que hauria de ser el 2n de Tercera, si no fora per la covardia de Soteras, presenta un empat a 52 punts entre Martinenc i San Juan At. Montcada.

Mentre els ‘diables vermells’ del Guinardó esperen aquest dissabte a la Pobla Mafumet (tercer, 46 punts), els montcadens visiten el Municipal de Santa Margarida de Montbui contra el San Mauro (cinquè, 34 punts).

SABOR DE GRAN CAMPIÓ

Si deixem qüestions polític-federatives al marge i totes les medalles per a Soteras i el seu grup, el panorama esportiu és excel·lent. El millor local de la Lliga (31 punts sumats sobre 42) rep al Guinardó al millor visitant (25 punts sobre 42) i conjunt menys golejat del campionat (19).

Meravellós dol per a la tercera edició d’una Lliga Elit que mostra només 4 punts de marge entre 15é (Vilafranca, 31 punts) i 9è (Manlleu (35). Clar que també són només 3 els que separen al 12è (Horta, 34) amb el 6è de promoció (Castelldefels, 37).

Recordem que el primer campió (23-24) va ser l’Europa B mentre que la UE Vic (24-25) va ser el segon.

EL SAN JUAN AT MONTCADA, EN RATXA

Hem parlat del conjunt dirigit pel mestre Toni Carrillo (19 jornades consecutives invicte). I, és clar, també cal elevar al màxim l’equip de Dani Sánchez (3 jornades seguides amb victòria). Durant aquest 2026 només han deixat escapar 20 punts sobre 45.

I, si volen una mica més emoció, atenció al Pitxitxi perquè Dani Suárez (12) s’imposa, ara com ara, a Òscar Muñoz (10) i a Nico Aguzzi (10, Pobla M.).

Temps hi haurà per a analitzar l’últim partit de la Lliga, si fa falta, clar. Sant Joan At Montcada-Prat i At Sant Just-Martinenc. Ara com ara toca aquesta 29a jornada.

The post Martinenc o San Juan At. Montcada: només un serà campió appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els bons (i veterans) aficionats de l’històric Unió Atlètica Horta no oblidaran l’extraordinaria temporada 1975-76, ara fa ni més ni menys que mig segle. I no tan sols va suposar un vital ascens a la Regional Preferent i posterior accés a una potentíssima Tercera Divisió en virtut d’una reestructuració en el futbol català, sinó que va deixar una inesborrable empremta per les exhibicions i caràcter en el terreny de joc d’un recordat i implicat equipàs dirigit per l’enyorat Josep Monfort.

El conjunt barceloní va protagonitzar un apassionant duel fins a la recta final d’un curs, que va concloure el 25 de maig de 1976, amb un grandíssim i favorit no menys històric Badalona. Integrat per autèntiques llegendes com ara Mayolas, Cubells, Aladro, Berruezo, José Luis Maderuelo, Celestino, Rodr o el mític Antonio Marín Coll, que va ascendir a la Primera Divisió l’any 1970 amb el Reial Club Deportiu Espanyol, SEMPRE seran part de la història del futbol català.

INESBORRABLE UA HORTA, CAMPIÓ 75/76

Per l’equip d’un camp del carrer Feliu i Codina de l’ex Vila d’Horta que anava agafant forma mentre els hortencs es van veure obligats, a més, a començar la competició a “l’exili” del camp del Club Esportiu Europa al Sardenya gracienc.

Monfort va apostar per un onze tipus amb Aroca a la porteria, Castany, Marín, Català i Puertas en defensa. Rubio, García i Vidal en el centre del camp i tres referències ofensives literalment letals: González, Floro i Formento. I també amb aportacions també de futbolistes com Julio Molano, a la línia defensiva, Domingo, a la punta esquerra i el porter Riol (amb Aroca al servei militar), van aconseguir que els aficionats gaudissin, com feia anys que no es produïa, amb el rendiment, complicitat i qualitat dels seus.

MONFORT, CAMPIÓ AMB ELS CAMPIONS

Tant és així que l’afició de l’Horta no va fallar omplint autocars, en el crucial partidàs ara fa 50 anys, en el camp badaloní de l’Avinguda de Navarra. A només tres jornades per finalitzar la Lliga. Una confrontació a cara o creu que donava pràcticament el TÍTOL al guanyador.

L’excel·lent victòria dels jugadors de Monfort per 1 a 2 (amb dianes de Garcia, de penal i del golejador Floro) va desfermar una eufòria indescriptible. I va tenir continuïtat a la tornada de l’expedició al Feliu i Codina amb centenars de persones rebent, emocionades, als virtuals Campions.

CELEBRACIÓ VIBRANT AL FELIU I CODINA

La Unió Atlètica Horta va arrodonir la temporada en la jornada posterior en el aferrissat derbi davant el Turó de la Peira amb un 5 a 0 que va certificar, a falta d’un partit en el terreny del Llefià, el Títol.

Bé, títol i ascens 1975-76 en un camp ple a vessar que va celebrar, com mai, les prestacions d’uns jugadors que van exhibir una unió , dins i fora de la gespa, absolutament claus per arrodonir un curs per emmarcar que va finalitzar amb 56 punts dels barcelonins. Només dos per sobre d’un Badalona que, en virturt del seu gran potencial, va acabar pujant també de categoria al imposar-se a la Unió Esportiva Olot en la promoció d’ascens.

Monfort, que ens va deixar amb només 53 anys al 1980 per un cruel càncer, va poder complir un altre somni la temporada següent 1976-77: ser campió amb un altre dels seus estimats clubs.

Parlem del CEEuropa després d’aconseguir-ho també (a banda del gran Horta 75-76’) amb l’Amposta, el Santboià i el Centre d’Esports L’Hospitalet. A més de protagonitzar, a començament dels anys seixanta, uns exercicis esplèndids en una exigent Tercera Divisió amb un altre gran històric: el Martinenc F.C.

The post 50 anys del Títol de Campió d’una inesborrable Unió Atlètica Horta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Qualsevol que vegi la classificació pot pensar en una golejada per a aquest dissabte (16.05 h.) al Guinardó. Clar que el tècnic local, Toni Carrillo, no es fia gens ni mica. El record del 3-2 a Vilafranca en la 1a volta (16N) és inoblidable per als ‘diables vermells’.

Precisament aquest KO al Municipal de Vilafranca, amb Pep Atzarà a la banqueta local (ara el gran Ivan Moreno), està marcat en vermell. Recordem que d’un 0-2 es va passar a un 2-2 per a anotar Ernest Forgas el 3-2 final (87’).

TRIGUERO I ELS ‘DIABLES VERMELLS’

La mateixa pàgina web del conjunt de Horta-Guinardó ha recordat unes dades molt interessants aquesta setmana. Últim triomf visitant: 2014-2015, 1-3 gols de Bernat i Santi Triguero (2). Gran ratxa vermella amb 7 triomfs i 7 empats des d’aquell KO del 16 de novembre i 443 minuts sense encaixar un gol per part del porter Lázaro.

S'acosta una nova jornada de #LligaElit, i això és sinònim de #LaPrèvia, on repassem les dades més destacades i curioses sobre el nostre proper rival.

Atenció, perque aquesta setmana juguem dissabte, a les 16:05h, visitant el @martinenc#AnemAlCamp#futbolcat pic.twitter.com/QngQflnbpO

— FC Vilafranca (@FCVilafranca) March 27, 2026

Val la pena recordar també que els vilafranquins aterren amb 2 empats i 3 KO consecutius; clar que amb anterioritat van lluir una ratxa anterior de 3 triomfs i 1 empat.

MÉS NÚMEROS ABANS DEL PARTIT

Amb 39 punts els locals, a 4 del líder Sant Joan At. Montcada, enfront dels 25 dels visitants (igualats amb l’Horta), el balanç numèric és molt desigual. Els de Carrillo han anotat 43 gols (Dani Suárez, Pitxitxi amb 11) i n’han encaixat 31; d’altra banda, els de Moreno només n’han marcat 27 (Marc Barrantes, 7) per 42 rebuts.

El Vilafranca, en el seu primer curs a la Lliga Elit després de 14 consecutius a Tercera, s’enfronta a un Martinenc que només mira cap amunt després de 7 exercicis absents.

Una dada més: el Martinenc acumula 22 punts sobre 33 disputats a casa seva. D’altra banda, el Vilafranca mostra la seva patètica situació amb 5 sobre 22 lluny del Municipal.

The post Martinenc-Vilafranca, ‘els diables vermells’ no obliden appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tres derrotes i un empat consecutius ha estat el balanç definitiu perquè la UE Castelldefels decidís aquest passat diumenge prescindir dels serveis tècnics de Jorge Sánchez amb només 9 mesos al càrrec.

És més, els grocs ja han comunicat que el seu substitut és Miguel Àngel Motoso, ex Prat durant les temporades 2018-2023 (filial) i 2023-2025 (primer equip).

UN CASTELLDEFELS DE PROMOCIÓ

La UE Castelldefels, que es troba a la 5a plaça de la Lliga Elit amb 34 punts, es manté a la zona de promoció d’ascens, però aquesta raó no ha tingut suficient pes. Mancant 7 jornades per al final de la Fase regular, i a 9 punts del líder San Juan At. Montcada, l’entitat groga acomiada a qui va ser referència com a jugador durant molts anys.

Recordem que la classificació de la UEC deixa a Martinenc (2n, 39 punts), Pobla Mafumet (38) i Prat (37) i, a la sisena posició, al filial del Sabadell (33).

MOTOSO ENTRA EN JOC

Per a intentar obtenir aquest desitjat retorn a la Tercera Federació, el Castelldefels suma al seu projecte a Miguel Àngel Motoso amb passat íntegre al filial i al primer equip de la AE Prat.

El tècnic badaloní, que va dirigir més de 250 partits com potablava (segons informa la pàgina web) va sumar dos ascensos consecutius amb el filial des de Tercera a Primera Catalana.

La cara i la creu la va viure al primer equip on va destacar, a més, per la inclusió de bastant joves de la pedrera. Al curs 2023-2024 va saber conduir als del Sagnier a l’ascens de Tercera encara que a la 2024-2025 no va poder evitar el descens a la Lliga Elit.

Miguel Àngel Motoso arriba a Els Canyars amb tota la il·lusió del món per a lluitar pel retorn d’un històric del futbol català a Tercera.

The post UE Castelldefels: Motoso relleva Sánchez appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pròxim dissabte (16.05) partit estel·lar entre el líder (Pobla Mafumet) i el segon (Castelldefels), amb només 1 punt de diferència. I, a més, sota l’arbitratge del físic penedesenc Joan Cols Ràfols. Un físic i professor matemàtic per a un xoc amb molt més que tres punts en joc.

Cols (7/11/95) suma “15 anys i 6 mesos” com a àrbitre, va estar en Primera Catalana entre 2018 i 2023 i comptabilitza els tres cursos de la Lliga Elit. Aquesta temporada ha xiulat 6 partits amb un balanç de 3 victòries locals, 2 visitants i 1 empat. Ha ensenyat 40 targetes grogues (6,6 per partit), cap expulsió i ha xiulat 3 penes màximes.

JOAN COLS TÉ CLARS ELS SEUS NÚMEROS

En ‘Linkedin’ es presenta com “Graduado en Física por la Universidad de Barcelona, donde he aprendido a desarrollar un alto nivel de resolución de problemas. Árbitro desde hace 14 años que me ha enseñado a trabajar bajo presión y a tomar decisiones difíciles. Consultor de servicios financieros en KPMG por 2 años, actualmente impartiendo de profesor física y matemáticas en secundaria y bachillerato. Alta capacidad de adaptación y participación en diferentes entornos, me gusta vincularme en los proyectos y aportar nuevas ideas”.

ELS CANYARS ESPERA L’EQUIP MENYS GOLEJAT

L’històric camp de Els Canyars mesurarà el poder de l’un i els altres, ja que, mentre els de casa han sumat 18 punts sobre 27, els visitants acumulen 17/27 lluny de Tarragona.

Números interessants per part del filial grana sota la direcció de Xavi Vilagut. De fet, ho manté amb només 10 gols rebuts (equip menys golejat) en les 19 jornades ja superades. Per contra, els grocs de Jorge Sánchez són el quart equip més realitzador del grup (31) encara que han rebut el doble (20) que el seu rival.

En el partit de la primera volta disputat al Municipal van vèncer els locals per 1-0, gol de Teo Pozo en el minut 77. Per cert, en el capítol golejador destaquen la parella Eloi Pozuelo i Kilian Villaverde (7) per la UEC; d’altra banda Nico (5) ho és per La Pobla. Per cert, caldrà esperar a aquest dissabte per a conèixer el porter titular dels visitants. Àlex Peiri ha jugat 14 partits, Edu Esteve ha aparegut en 3 i en els dos últims ho ha fet Nahuel Pérez.

The post Un físic dirigirà el xoc estel·lar de Els Canyars appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb més de 20 anys als camps de futbol, en equips des de l’Alzamora i la Damm passant per Barcelona com Mallorca B, Sant Andreu i, especialment, Cerdanyola i Martinenc, Pitu Plazuelo se’n va. Després de tota la seva vida entre Nou Barris i Sant Andreu, ara li espera el Pais Valencià amb la seva dona i el gol més important de la seva vida, el seu fill.

Es jubila diumenge? Digui’ns que no.

Sí, ho deixo. La decisió no és perquè no vulgui acabar el projecte. De fet, després de la lesió tan greu que vaig tenir a Cerdanyola, -alguns van dir que no tornaria a jugar- va aparèixer l’ego que tenim tots una miqueta i em va dir que no mereixia sortir així sinó dins del terreny de joc.

APLAUDIMENT MAJÚSCUL PER A PITU

I va arribar la trucada de Toni Carrillo?

Sí. Amb Toni sempre hem tingut una relació d’amor i el contrari, perquè en moments ens hem separat. Me’n vaig anar a Vilassar, vaig tornar… després Cerdanyola i, quan apareix el projecte del Martinenc, em va dir que si volia formar part d’aquest projecte. La veritat és que al Martinenc li tinc molta estima perquè ja havia estat en una altra etapa i era com tancar el cercle, un club prop del meu barri.

‘Només’ té 38 anys, a on va?

No me’n vaig per un tema d’edat ni perquè no em vegi amb força per a continuar jugant, és per un tema familiar. En el 2024 vaig ser pare, la meva dona és de València, ens hem comprat un pis a Ontinyent i creiem que per a la nostra unitat familiar el millor és anar-nos-en I, bo, jo he sol·licitat una excedència en el meu treball (director dels centres VivaGym) perquè m’estic perdent el creixement del meu fill, vaig a un ritme que la meva empresa actual no m’ho permet.

Però gens de futbol?

No, de futbol, a un 100% a nivell competitiu, res. Si torno a jugar algun dia és potser amb amics o en una categoria molt diferent del que som ara. Ara tanco ja aquesta etapa i, si algun dia em poso les botes, serà un mode amistós.

“NO ME’N VAIG PER UN TEMA D’EDAT”

I què farà el diumenge 1 de febrer ja retirat?

Doncs, el trasllat i gaudir del meu petit, perquè al final el nen ha començat a caminar. Soc un pare molt involucrat, ja que vaig tots els caps de setmana cap a Ontinyent i faig moltes bogeries. Potser m’aixeco a les 5 del matí per a arribar al camp del Martinenc a les 10 i després competir a les 12. He arribat a sortir divendres després de l’entrenament a les 10 de la nit per carretera per a arribar potser a les 2 de la matinada i poder gaudir del meu fill. Si es desperta durant la nit li faig un petó i em torno.

I ara que farà Toni Carrillo? I el Martinenc que farà ara? No hi ha ascens o què?

Sí, clar que viurà el play-off, segur. I després ja saps que els equips de Toni sempre competeixen, a casa són molt forts i en les eliminatòries tot pot passar. Aquesta Lliga Elit està molt igualada i hi ha equips històrics, equips de Tercera Divisió amb un nivell molt bo, és a dir que pot passar de tot.

Segur que molts ens recordem d’aquell cadet del FC Barcelona amb Piqué, Messi, Víctor Vázquez i, per descomptat, Pitu Plazuelo..

Correcte, sí, sí. De fet, l’altre dia em va dir VV ara que ‘em retiro jo i també te’n vas tu’!. Home, jo no seré president-entrenador, com és Víctor a Santa Coloma.

“SEGUR QUE EL MARTINENC VIURÀ EL PLAY-OFF”

Sembla una moda… Víctor Vázquez, Gerard Piqué…

Sí. La meva relació amb Víctor, part des de la Damm amb aquell camp de terra, el del cementiri de Sant Andreu, a la Bombonera. Petitó, petitó, abans d’anar-se’n fins i tot al camp de l’Horta.

Doncs, això, la generació dels presidents!

No crec. Si em toqués alguna cosa, igual invertiríem en futbol, però ara mateix jo no em veig en aquesta faceta. Aquell cadet sí que era bo, va ser el millor cadet de la meva vida. Teníem molt bon equip, la veritat que sí.

La màxima categoria per la qual ha passat ha estat Segona B, no?

Segona B. sí.

Ja no hi ha jugadors com a Pitu Plazuelo. Ja no hi ha jugadors com tu, hi ha un altre tipus de jugadors amb l’excusa del futbol modern. O es neix així o no hi ha res a fer. No continuarà lligat d’alguna manera com a tècnic o director tècnic?

VÍCTOR VÁZQUEZ, PIQUÉ, MESSI…

Suposo. Al final, quan has ‘mamat’ futbol ho portes aquí dins és una cosa innata i ens hem convertit en les persones que som. Aquesta convivència , aquesta disciplina o aquesta educació es troben a faltar. Jo em recordo d’arribar al camp de la Damm i saludar a tothom donant-li la mà, mirant-li a la cara… era diferent. Però bé, ara també n’hi ha menys vergonya. Nosaltres teníem més futbol de carrer, no hi havia cap cartell que posés prohibit jugar la pilota i avui dia el veus. És un futbol diferent amb joves de molt de talent.

No el molestem més: quin missatge li transmetrà aquest diumenge a l’afició?

Sobretot agraïment, perquè segur diumenge tindré aquí a la meva gent, a la família que ha passat moments en els quals un igual ha estat fins i tot fins a injust per ells. Segur que he pagat amb ells les meves frustracions i han estat en les bones i en les dolentes. També gràcies a l’afició, a les institucions que he defensat i que continuïn fent costat a clubs centenaris perquè no s’ha de perdre aquest futbol.

Pitu Plazuelo se’n va, però ha deixat el seu segell al futbol català i això no tothom ho pot dir. Li desitgem el millor.

Gràcies.

The post Pitu Plazuelo, un gran del futbol català penja les botes appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un informe del DEPARTAMENT DE DADES

redaccio@futbolcatalunya.com

A Can Sant Joan estan vivint una temporada rodona. El debut a la Lliga Elit del San Juan At. no pot ser més espectacular. Els de Dani Sánchez han tancat 2025 líders, amb quatre punts d’avantatge respecte el Castelldefels. Ser líder a la jornada 13 acostuma a tenir premi. I més encara si és un equip nou a la categoria.

Les dues temporades anteriors de la Lliga Elit van repetir un patró que no deixa de ser màgic. El club que canviava d’any a la primera posició acabava celebrant el seu ascens directe a la Tercera Federació. A la 2023-2024, el Sabadell B sumava 26 punts després de la jornada 13 i va acabar segon, amb ascens directe. Era la primera campanya i tots els clubs eren debutants, però el filial arlequinat provenia de la Primera Catalana.

SABADELL, VILANOVA… SAN JUAN?

A la 2024-2025, el protagonista va ser el Vilanova, amb 27 punts. L’equip del Garraf s’estrenava a la Lliga Elit després de ser campió del grup 3 de Primera Catalana i marxava a les vacances nadalenques també com a líder en solitari i quatre punts per sobre del San Mauro. Quan va arribar el mes de maig, a l’estadi Alumnes Obrers es va celebrar l’ascens a la Tercera Divisió. I com havia passat l’any anterior, també ocupant la segona plaça, darrere el Vic.

Si ens basem en aquesta càbala, l’equip de Montcada reuneix tot els requisits perquè es torni a repetir, tot i que queden 17 jornades a la categoria i podria passar de tot. No obstant això, les sensacions no poden ser més bones. El San Juan At. no sap el que és empatar i ha guanyat 9 dels 13 partits en joc. Només At. Sant Just, Pobla Mafumet, Horta i Valls -per aquest ordre- han pogut amb la Unió.

OBJECTIU, MILLORAR EN DEFENSA

Dani Sánchez afronta la seva quarta temporada com a entrenador del San Juan At. Montcada i es pot dir que quan arriba Nadal, els seus números acostumen a ser semblants. La novetat enguany és que és líder, ja que fins ara sempre es menjava el raïm com a segon classificat. La xifra de punts es mantenia entre els 27 i els 28 amb un detall a destacar. La temporada 2022-2023, a Segona Catalana, els montcadencs només havien jugat 11 partits a la jornada 13, per la retirada del Cerdanyola B.

En qualsevol cas, a Can Sant Joan es van celebrar dos ascensos en aquest període. Al 2023, a Primera Catalana i l’any passat, a la Lliga Elit, categoria a la qual s’han adaptat de la millor manera. L’equip no només és líder sinó que també és el màxim golejador del campionat, amb 29 dianes. 7 d’elles són obra del veterà Óscar Muñoz. El de Montornès del Vallès, a punt de complir 39 anys, és l’actual Pitxitxi de la Lliga Elit i també viu la seva quarta campanya al club.

Si hi ha un aspecte a millorar, sens dubte és el defensiu. El San Juan At. Montcada ha rebut fins ara 23 gols i és el segon club que més encaixa, darrere el Vilafranca, amb 27. Malgrat això, els de Dani Sánchez no deixen la primera posició des de la tercera jornada de Lliga, quan van golejar el Martinenc a Can Sant Joan per 5-2. 2026 arriba amb bones vibracions per a la Unió. De moment, la trajectòria de la jove Lliga Elit els hi somriu. Ara, a l’equip vermell li toca complir un repte que el podria portar, però primer cop a la seva història, a una categoria estatal.

The post San Juan At. Montcada, líder al canvi d’any… i ascens? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tres partits, tres victòries, nou punts i una agradable sensació d’equips que faran parlar. Ciudad Cooperativa i San Juan At. Montcada han començat la Lliga Elit d’una manera imponent, espectacular i convincent. Dos nouvinguts de Primera Catalana marquen el camí de la categoria en aquest curs 2025-2026 encara que, evidentment, la història sempre és com desenvolupa el seu final.

Ara com ara comparteixen lideratge i només el factor diferencial de gols (+ 5 enfront de +3) marca la primera i la segona posició favorable al San Juan.

EL SAN JUAN AT. MONTCADA D’OSCAR

El SJA Montcada és el reflex de la perseverança i de l’orgull, ja que només així s’entenen els resultats d’un equip lliurat a la seva afició. De la mà de Dani Sánchez no hi ha repte que se li resisteixi i amb molts il·lustres veterans es pot permetre somiar.

Joshua, Carlos Martínez, Nono, Ton Alcover, Jota, Omar, Pou i…. el supercrack de Montornès del Vallès, el ‘professor’ realitzador, Òscar Muñoz. Als 38 anys li “cauen‘’, com sempre, els gols i ve d’un hat-trick enfront dels ‘diables vermells’ del Martinenc. Impressionant Oscar a qui la UEFA va destacar en la Copa Regions UEFA (2013) i que ha trobat el seu veritable lloc a Can Sant Joan. Segur que superarà les 15 celebracions del curs passat.

Els montcadencs es van imposar per la mínima a Júpiter i Sabadell B mentre que van golejar el Martinenc. Ara arriba una prova de foc al Municipal de Sant Just Desvern enfront d’un gran Atlètic.

LA ‘COOPE’ ÉS UNA MÀQUINA

És clar que la Ciutat Cooperativa, la familiar ‘Coope’, també mereix el seu capítol especial. Tres ascensos consecutius amb Javi Calvo els donen als grocs un toc de màxim respecte per a la seva estrena en la Lliga Elit.

Les seves victòries enfront de Valls (1-0), Vilafranca (2-1, obligat canvi d’escenari) i San Mauro ja deixen veure les seves possibilitats. L’exercici passat només van deixar escapar 12 dels 45 punts disputats al Municipal Dani Jarque. Ara toca el primer examen a domicili al Sagnier per al diumenge.

No obstant això, la ‘màquina’ santboiana està a punt amb Kilian García, Pueyo, Biel Blanco, Venja i el gran David Toro a qui se li trobarà a faltar per la seva sanció de 4 partits. Ja ha complert un.

The post Examen per a la ‘Coope’ i San Juan At. Montcada appeared first on FutbolCatalunya.com.

La malaptesa i les poques llums dels directius de la FCF no té límits. A tan sols unes hores que comenci la tercera edició de la Lliga Elit (la cirereta humida de Soteras), el silenci torna a aparèixer.

Pendents de la sentència d’Apel·lació pel ‘cas pancarta-FE Grama’, ara també sembla que va al calaix de l’oblit el recurs de la Pirinaica per una plaça que ha afavorit al Santfeliuenc. El desastre de l’examic del sabadellenc (Som Maresme) ho pagarà tothom menys la ‘Fede’.

UNA LLIGA ELIT INNECESSÀRIA

Pendents d’aquest nou capritx de Soteras-Calle i de la remodelació professional de comitès, Manlleu i Vilafranca tindran l’honor de començar aquest dissabte una competició que no hauria d’existir. Si el president septuagenari sabés defensar el futbol català a Madrid, hi hauria un segon de Tercera Federació, com a Andalusia, però…

La temporada 2025-2026, que finalitzarà el pròxim 17 de maig del 2026 (Fase regular), suma 30 jornades amb descans a cinc caps de setmana. Lluitarà per l’ascens directe el campió i el segon de grup, mentre que del tercer al sisè lluitaràn a la promoció. Aquesta és la teoria: ja saben que després la FCF decideix segons els seus interessos. Caldrà esperar a veure qui relleva als excampions com Europa B i Vic en les dues primeres edicions.

CARES NOVES

Per a aquesta 2025-2026 hi ha hagut renovació de banquetes en set equips (VEURE MERCAT). És a dir, nou tècnics mantindran la seva situació de privilegi amb cares ja habituals. Cares com les de Juanjo García (Júpìter), José Solivelles (Rubí), Dani Sánchez (San Juan Atlético Montcada), Jesús Milán (San Mauro), Juan Camilo (Horta) i Javi Calvo (Ciutat Cooperativa).

Extraordinari resultat el signat per l’entrenador igualadí Milán al capdavant del San Mauro des del 2020, així com el de Calvo (2022, tres ascensos amb la Coope). Els ‘cracks’ com Juanjo (5a temporada, 2a fase), l’hortenc Camilo (2022, únic entrenador present als tres cursos de Lliga Elit) i José Solivelles (2024) també tenen més que demostrat el seu historial.

EQUIPS NOUS

Recordem que aterren des de Tercera històrics com Prat i Sabadell B i que arriben des de la Primera Catalana cinc de nous. Sant Joan At Montcada, Martinenc, Júpìter, Ciutat Cooperativa i el ‘repescat’ Santfeliuenc completen el grup de 16 escollits.

Potser el Tribunal Català de l’Esport ens regala una sorpresa d’aquí a uns mesos amb decisió favorable a una Pirinaica que reclama la seva posició d’ascens per sobre d’una lliga regular. Potser. O potser no. El temps ho dirà…

The post La Lliga Elit comença amb un preocupant silenci appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ni l’estadística ni la història sinó el futbol classifica al modest Can Vidalet, l’equip del barri d’Esplugues situat al carrer Molí, en la pròxima edició de la Tercera Federació.

Per contra, l’At. Sant Just, que va jugar a casa seva la tornada de l’eliminatòria d’ascens amb 2-2 a l’anada, va caure per 0-1 i s’haurà de conformar (no és poc) amb disputar el primer encreuament de la pròxima Copa del Rei.

El gol del visitant Aidan García (17’), sota una calor asfixiant i indigna per a jugar al futbol, dona una classificació històrica per primera vegada en els seus 59 anys de vida.

UN CAN VIDALET, CONTROLADOR

El partit va respondre a les expectatives. Hi havia molt en joc, les condicions climatològiques convidaven a calcular els esforços i ningú es va atrevir a sortir-se del guió. Els locals van esperar la màgia de Jan González, van trobar a faltar molt l’absent Farouk, i van deixar inèdit al porter rival Ivan Casado.

Per contra, els visitants van executar un sistema ferm on tots es van implicar i van deixar la baralla en l’avantguarda per a un desencertat, encara que gran i voluntariós futbolista, Roger Valenzuela. Mai perdrien el control.

UN GOL I UNA SORTIDA DECISIUS

L’encert de Aidan, amb error inclòs del local Palaus, i una sortida del porter visitant davant Jan González (24’) van marcar la primera meitat.

Els de Marc Cabestany van aparèixer molt tard sobre porta rival. És més, ho van fer a la mitja hora gràcies a un xut alt de Carles Güell.

El ‘CanVi’ de Fran Rubio es va lliurar a un encertadíssim Pol Reñé, al capità Míchel Owono i a Victor Edo i li va arribar per a aconseguir el seu objectiu. Fins i tot podria haver augmentat el seu compte si Aliou hagués estat més inspirat i menys individualista.

La tensió va poder amb el partit encara que també l’esportivitat dels uns i els altres. Va guanyar l’equip del barri de Can Vidalet a un solidari At. Sant Just i podrà lluir la seva història en Tercera. Els locals ofegaran penes amb la Copa del Rei.

The post Can Vidalet, a 3a i l’At. Sant Just ofega penes amb la Copa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Cinquena temporada (tercera etapa), com a jugador del Can Vidalet CF i actual capità Míchel Owono davant la seva gran final aquest pròxim dissabte contra l’At. Sant Just. A només un pas de fer història encara que el 2-2 de l’anada, en teoria, afavoreix als locals. Caldrà esperar esdeveniments perquè ja ha quedat demostrat que el play-off és una Lliga diferent.

Crisantos Michael Owono Esono ‘Michel’ ha sabut guanyar-se el seu lloc en l’equip d’Esplugues. Fins i tot llueix amb orgull el braçalet de capità d’un equip modest però amb grans il·lusions. Per què no en Tercera Federació?. Míchel té les respostes.

AT. SANT JUST-CAN VIDALET, PER UN ASCENS

Ens deia Jan González que no estava decidida l’eliminatòria At. Sant Just-Can Vidalet. Vostè pensa igual?

Òbviament, clar que no està decidida.

No creu que el seu equip va deixar escapar una gran ocasió a l’anada del Molí?

En la primera part van malgastar moltes ocasions i els van deixar amb vida. Si tu perdones, amb l’equipàs que tenen a dalt, es paga encara que ells també van tenir dos pals. Nosaltres vam tenir dos mà a mà molt clars i no van marcar… ara està tot igualat, és un partit totalment nou i que guanyi el millor que espero que siguem nosaltres.

Us heu ‘menjat el coco’ molt o fins a aquest dimecres no heu començat a parlar?

El dilluns desconnectem, ja que estem davant una temporada llarga i estem desitjant que acabi. El dijous ja començarem a pensar en el partit de tornada.

“EL PARTIT DE DISSABTE ÉS TOTALMENT NOU”

Jugar a les 17.15 h. no és una bestialitat?

La veritat és que sí perquè ens pot donar un atac de calor encara que nosaltres ens adaptem al que posa la Federació o la TV i no podem entrar en debat.

Bé, qui guanyarà perquè, segons el vist diumenge passat, estan molt igualats?.

Jo espero que, sigui com sigui, que guanyi el Can Vidalet, però serà un partit que es decidirà amb petits i pocs detalls. Que guanyi el millor i qui més s’ho mereixi i tant de bo siguem nosaltres.

Doncs, com no ‘lliguin’ a Jan González! Ja s’ha vist que no marca gols sinó golassos!

Ja sabem de la seva qualitat i que és la seva principal basa encara que nosaltres també tenim arguments per a fer-los mal i confiança plena en l’equip.

“JA SABEM DE LA QUALITAT DE JAN GONZÁLEZ”

Encara sort que Farouk no està…

És un hàndicap, sí, i a mi m’agradaria que si estigués per a no tenir excuses.

Diuen els números de la Lliga regular: 18 punts de 45 a domicili el ‘CanVi’ per 27/45 en el camp del Sant Just. És clar, no?

Doncs, amb aquests números ens hem ficat en play-off. No se’ns ha donat molt bé al final mentre que a casa hem estat impecables.

Les condicions del Municipal de Sant Just són molt diferentes al Molí…

Sí, és un camp més estret. Tots nosaltres sabem l’historial que tenim al seu camp, no és bo i fa que no els guanyem fa molt temps. No obstant això, sempre hi ha una primera vegada per a tot i ara és un gran escenari. Això ens servirà d’al·licient i ens motiva.

“EL NOSTRE HISTORIAL A SANT JUST NO ÉS BÓ, PERÒ…”

Què li dirà el capità Míchel Owono al grup abans de començar?

Jo diré que cal gaudir perquè hem fet el que hem fet i venim d’un any anterior que vam estar a punt de baixar. Ara lluitarem per ficar-nos en Tercera RFEF i és molts no ho hem viscut. Cal tenir personalitat.

Ser capità per a Míchel Owono, què significa?

Representa tot ja que hi ha molta gent, molts nens que ens segueixen, i a mi m’omple d’orgull. És un plaer.

Un últim missatge per al seu rival?

Que anem allí a guanyar, per totes, igual que ells. Desitjo que sigui un partit bonic per a l’espectador, gaudir i que guanyi el millor.

Què guanyi el millor?!

Que guanyi el Can Vidalet.

The post Míchel: “Anem a Sant Just a guanyar” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La figura de Jan González és clau per a entendre la trajectòria de l’At. Sant Just. La seva presència, traduïda en dedicació, formació i gols, ha estat i és decisiva en el passat, en el present i, segur, que en el futur. Des que va tenir coneixement va començar amb el FC Sant Just i en el 2010 va ajudar a la creació de l’actual At. Sant Just FC. De quarta catalana fins a 90’ o 120’ de la Tercera Federació.

Aquest curs ha anotat 14 gols en la fase regular, com el seu company Faruk (ara absent) a més de 4 en aquesta Fase de play-off. L’últim, al Molí, va ser meravellós. Però aquest Jan González mereix l’aplaudiment més pels valors que transmet que pels gols que marca. Aquest 5 de juliol complirà 32 anys i té molt clar el seu regal. Tothom ho sap.

JAN I EL SEU MÀXIM RESPECTE AL CAN VIDALET

Ja estan en Tercera Federació? Clar que el Can Vidalet ha demostrat ser un gran equip.

Encara no, per descomptat. Això et volia dir. És veritat que ens vam posar per davant i, al final, ens empaten, però el Can Vidalet va ser millor. Som conscients en el vestuari que o estem en el nostre millor nivell o costarà moltíssim. Ells ens van perdonar en la primera meitat, vam veure una mica les orelles al llop, amb moments de molts sofriments.

Jan González va molt sobrat en el camp, no?

Quan parlo de mi no utilitzo moltes floretes i penso que aporto molt, però també tinc molt que millorar. He pogut marcar en tots els partits i els meus companys em permeten que en l’aspecte defensiu sigui una mica més ‘`ocell’ per a acabar amb més energies.

“ENS VAN PERDONAR EN LA 1a MEITAT”

Quin company té valor per a donar-li una esbroncada a vostè?

Una esbroncada, no, però és cosa de tots. Seguim molts companys de l’any passat que pugem, som capaços de dir-nos les coses bé i amb molta empatia. Tots parlem en la mateixa direcció i a mi em toca marcar.

On està Faruk?

S’ha anat a provar a la República Txeca a provar i tant de bo li vagi bé i pugui gaudir. Estem els que estem i els que estem anem de gom a gom. Pocs esperàvem aquesta situació però tot va com va i així s’ha donat; som 25/26 jugadors i qui entra (Vicens, per exemple) ho va fer molt bé.

“CONEIXEM MOLT BÉ EL NOSTRE CAMP I LA NOSTRA AFICIÓ”

El ’CanVi’ ha sumat 18 sobre 45 punts a domicili mentre l’At Sant Just s’ha endut 27 sobre 45 al Municipal. Això què vol dir?

Els play-off són diferents. Hem estat molt còmodes a casa, especialment en la primera volta, coneixem molt bé el nostre camp i amb el públic a favor. Això és impensable des que comencem de zero aquest club.

Quants aficionats poden estar a les graderies?

Bé, no tenim localitats de seient, unes 1.000, suposo. Ja ho vivim contra el Castelldefels.

“JUGAR A LES 17.15 H. HA DE SER BO”

Quina ‘burrada’ jugar a les 17.15 h.!

La millor hora pot ser les 20 h., però no serà excusa per a ningú. Ha de ser una bona hora.

Aquest pròxim 5 de juliol complirà 32 anys, quin millor regal que un ascens! Com a professor d’Educació Física a Molins de Rei, què li diuen els seus alumnes?

Et contesto com a professor i com a coordinador de categories inferiors. M’agrada que em puguin tenir com a referència i que es poden aconseguir les coses sense haver hagut de donar voltes per tot el futbol basi. Jo sempre he jugat a Segona i a Primera, però mai vaig arribar a Divisió d’honor o Lliga Nacional juvenil; i en el futbol amateur he pujat des de Quarta Catalana amb les conviccions clares. I ho comentem amb companys com Àlex, Nacho o Cebrián ja que sempre ens hem adaptat a la categoria que tocava.

AQUEST DISSABTE ANIREM PER TOTES”

Jan González mai ha sortit de Sant Just i això que ha tingut moltes ofertes.

És veritat i sempre he agraït aquestes trucades, però jo tinc un objectiu: pujar el més alt possible al club que creguem en el 2010. Amb aquest esperit estem a un pas d’aconseguir ficar-nos en categoria nacional i aquest dissabte anirem per totes.

No sabem el que passarà però el que sí que va passar és que Jan va marcar un golàs de pel·lícula al Molí. Igual que vostè tampoc oblidarà mai el pas per la selecció de Catalunya amateur (CATUEFA) el 2019.

Moltes gràcies per tot i per interessar-vos per nosaltres. Gràcies per la vostra difusió.

The post Jan González: “Encara no estem a Tercera” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Hi ha tantes coses en joc entre Can Vidalet i At. Sant Just que qualsevol dels dos partits d’aquesta definitiva eliminatòria reuneix tots els al·licients possibles. I, per sobre de tot, es lluita un ascens a la Tercera Federació, una proesa tant per a uns com per a uns altres.

Després de superar Horta (1-1 i 3-0) i Vilafranca (0-2 i 2-1), respectivament, els dos representants del Baix Llobregat arriben a l’hora de la veritat amb totes les il·lusions.

‘CANVI’ O AT. SANT JUST: NOMÉS UN

Els números presenten un dol atapeïdíssim entre arlequinats i groc-i-blaus. Mentre els espluguencs van acabar quarts en la Lliga regular i com a segon màxim realitzador (48), només van caure una vegada en la seva Vaig moldre en una ocasió (Vilafranca, 23F). Total: 28 punts sumats sobre 45 disputats (62%).

Per contra, els santjustins van ser tercers en la Fase regular, amb els mateixos punts (48) que el seu rival. Van ser quarts realitzadors (46) i van comptabilitzar 21 punts sobre 45 a domicili (46,1%).

En el doble enfrontament entre els dos protagonistes, va haver-hi golejada de l’At Sant Just, a casa seva, enfront del ‘CanVi’ (3-0) mentre en terreny del Molí va haver-hi empat (2-2).

Atenció a l’enfrontament golejador entre el nigerià Salami i l’etern Jan, els dos amb 14 gols per l’At Sant Just; d’altra banda, Ramoneda (11) i Roger (9).

Els dos volen l’ascens a Tercera i, de propina, jugar fins i tot la primera fase de la Copa del Rei encara que cal anar pas a pas. I el primer té lloc aquest diumenge (18.15) a Esplugues amb arbitratge de Sergi Baño González.

The post La Tercera espera a Can Vidalet o At Sant Just (1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ja voldrien molts equips reunir e les seves graderies als 3500 aficionats que el CE Júpiter i el FC Pirinaica concentraran aquest diumenge (12 hores) a la mítica Verneda. Amb 1-0 d’avantatge per als visitants manresans, aquest quart partit per l’ascens a la Lliga Elit és el màxim. Atenció a aquests 90’ o 120’ o fins i tot les penes màximes per a decidir la glòria.

En territori grisgrana només ha sabut guanyar l’Igualada en 15 partits de Lliga mentre que els ‘reds’ han sumat 28 punts sobre 45 lluny de casa seva. Segon del grup II de Primera Catalana (62 punts) contra tercer (59 punts); segon màxim golejador (64) contra tercer (52). I, finalment, segon menys golejat (24) contra tercer (29).

LA LLIGA ELIT ESPERA

Recordem que en la Lliga va haver-hi triomf local a La Verneda (3-2) igual que a la Mion Puiberenguer (2-0) i que, a més, es veuran les cares els màxims realitzadors del grup. Pel Júpiter està Sergi Monsó (16) mentre que per la Pirinaica destaca el Pitxitxi, Eloi Moral (17), empatat amb l’igualadí Sandoval.

La Lliga Elit espera el guayador d’aquesta segona eliminatòria que reunirà sobre 3.400/4.000 espectadors a la Verneda, uns 200 visitants. Impressionant xifra d’espectadors per a un partit de Primera Catalana, tot i que es jugui un ascens.

Llàstima que sigui a les 12 hores ja que la calor jugarà també contra tothom, però no s’ha volgut canviar i es disputarà en aquest horari històric.

Els locals venen de vèncer a Argentona (1-1 i 4-2) mentre els visitants van superar a Santfeliuenc (3-0 i 1-0) en el primer encreuament.

LES OPINIONS DELS TÈCNICS

Dues idèntiques preguntes per als dos màxims responsables tècnics dels dos equips. Prenen la paraula Juanjo García, entrenador del Júpiter, i Romans Carrillo, tècnic de la Pirinaica.

1) Clau o claus d’aquest partit
2) Decidirà l’afició? Juga també l’afició?

JUANJO GARCÍA (JÚPITER)

1- “Continuar com hem estat sempre a casa: dominadors de pilota i guanyar com hem fet tots els partits amb resultats amplis menys enfront de l’Igualada. Imposar el nostre estil, el nostre model de joc i, si aconseguim això, podem guanyar.

2- “Si és com en l’anada, que van haver-hi prop de 2.500 persones, decideix quan ja no arriba el jugador. La calor és horrible i, quan tinguem alguna baixada, decideix. Pot ser una bogeria jugar a les 12 h, però des que vaig entrar ja em van dir que era intocable perquè el soci sempre vol jugar a aquesta hora. Crec que ens pot anar igual de bé o de mal als dos”.

ROMANS CARRILLO (PIRINAICA)

1- “Sortir a guanyar el partit, ser protagonistes i pressionar quan toc i, especialment, fer-nos forts i saber resistir els moments que tindrà el Júpiter perquè sortirà a guanyar també l’eliminatòria”.

2- “Per descomptat que els nostres 200 seguidors presents també jugaran el partit. Hem demostrat que tenim aquest jugador número 12; a Sant Feliu, a les 1.300 persones locals les aconseguim callar encara que érem clara inferioritat. Es deixaran l’ànima i la veu i gaudiran del premi al 200% igual que l’equip”.

The post Júpiter-Pirinaica: només arribarà un a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ni un partit d’anada de semifinals de Champions amb Barça i Inter de Milà com a protagonistes impedirà que aquest dimecres es posin al dia categories com Lliga Elit, Primera Catalana o Lliga Nacional Juvenil.

És més: Palamós-Vic (19h.) i Rubí-Figueres (20h, Lliga Elit) Sant Joan At. Montcada-Juventus Lloret (21h. 1a Catalana Grup 3, 2-0 Minut 40’ suspès el passat 22 de març) i Granollers-Martinenc (LNJ, 20h.) desafiaran la cita del Lluís Companys.

COMPETÈNCIA I MOLTES COSES EN JOC

En tots els partits ajornats que es jugaran aquest dimecres hi ha punts clau per a tots dos, com, per primer exemple, al Nou Palamós-Costa Brava, a falta de 3 jornades per al final de la Fase regular de la Lliga, els locals ja estan descendits. Increïble el camí del degà que espera a un Vic ansiós per llevar-li el lideratge al Vilanova de Sampietro i allunyar-se de At Sant Just i Can Vidalet.

Mentrestant, a Can Rosés, el Rubí (sisè, 38 punts) rep a una UE Figueres que, si guanya, sortirà de zona de descens. Per part seva, l’equip de José Solivelles vol mantenir-se en zona de play off d’ascens. Partit suspès per la pluia (1-0 28′).

MÀXIMA TENSIÓ A CAN SANT JOAN

Clar que per a emocions fortes aquí estan els 50 minuts que queden per disputar-se entre el Sant Joan At. Montcada de Dani Sánchez i el Juventus Lloret de Sheshi Skënder. No fa falta reeditar el trist episodi que es va viure el passat 22 de març amb agressions i la suspensió del partit. Tant de bo tot acabi amb màxima esportivitat.

Els locals són líders (49 punts) i venen d’haver sumat 10/15 punts en els seus últims cinc partits. D’altra banda, els visitants són segons (48) i es presenten després d’una ratxa poderosa de 7 partits invictes. En la primera volta va guanyar el Sant Joan a El Molí de Lloret per 0-1.

EL MARTINENC CERCA ASCENS

I per a tancar la jornada d’ajornats un interessant Granollers, penúltim, enfront de Martinenc, sisens (suspès, 0-1 45′). Xoc clau per als petits ‘diables vermells’ perquè un triomf els valdria reafirmar-se com a acompanyants del Sant Cugat per a l’ascens a Divisió d’honor. El seu immediat contrari (Sabadell) quedaria a 2 punts mancant 9 perquè acabi la Lliga. I, mentre els arlequinats han de jugar davant Barcelona, Espanyol i Sant Cugat, els del Guinardó han de jugar a casa seva contra Damm B i Amposta i anar al Nou Sardenya.

The post Màxima competència per al Barça-Inter appeared first on FutbolCatalunya.com.

Minut 94, partit de Lliga Elit corresponent a la jornada 24a enfront de la UE Castelldefels amb protagonisme absolut per al porter local, León Rodríguez. Servei de cantonada, a la desesperada, per als locals de l’UA Horta i, després de cinc tocs de pilota, el número 13 supera al meta groc, David Moreno. El Feliu i Codina va embogir.

La carrera que es va donar el balear fins al centre del camp va ser espectacular com ho va ser l’abraçada i les felicitacions de tots els seus companys. Era un empat més del ‘rei de l’empat’ de la categoria (10) i ja van 4 consecutius.

PORTER, GOL I PUNT D’OR

Amb 16 partits com a titular i 19 gols rebuts, el porter insular obre un nou capítol en la seva fitxa personal com a golejador. Molt destacable aquesta constància per part de León que li ha valgut per a guanyar-se la confiança del seu entrenador Juan Camilo Vázquez.

El nivell de competitivitat amb el seu company Mikel Lecumberri és una garantia que aquest Horta agraeix i, particularment, el cos tècnic.

L’últim ‘heroi’ d’aquest equip que camina en la novena plaça a 7 punts de plaça de promoció, va arribar de Mallorca. Va passar pel juvenil del Cornellà, apareix amb un partit a l’Europa B i va fixar residència en l’equip del Feliu i Codina la temporada 2022. La combinació de futbol i estudis és un altre detall a destacar.

De la mà de Camilo ja es va assegurar la titularitat el passat curs per a reafirmar-se en l’actual al costat de Mikel. I, ara, a més, marca gols.

CAMILO ELOGIA A LEÓN I MIKEL

“Tenim dos porters amb molt bon nivell encara que el titular sigui León perquè Mikel és de primer any, però també està donant bon resultat”, declara Camilo a Futbolcatalunya. Per al tècnic baixllobregatí “la nostra confiança és per als dos i per aquesta raó alternem. Fixa’t que Mikel també ha jugat en 8 partits importants i com a titular”.

Juan Camilo Vázquez recorda que “me’l vaig trobar a l’Horta quan vaig arribar fa dos anys i mig i en la segona part de la Lliga passada ja va ser titular. Per això, parlem amb ell i li vam dir que anàvem a confiar amb ell. Em fio molt de León i de Mikel per igual, perquè són dos grans porters, de veritat”

The post León, segur a la porteria… i devorador del gol appeared first on FutbolCatalunya.com.

Té només 36 anys encara que Genís Sampietro ja acumula molts anys d’experiència en les banquetes d’APA Poble Sec, Damm, Badalona juvenil, Cornellà i, ara, Vilanova. Als seus èxits passats no li van donar temps en el seu últim equip per a repetir-los, però ara és a temps de fer-ho en un altre lloc.

Sampietro s’ha compromès per 10 partits, si no hi ha promoció d’ascens, per a col·locar al conjunt del Garraf a Tercera Divisió.

“CAL APROFITAR LES GANES DE L’AFICIÓ I DEL CLUB PER A PUJAR”

Ha estat arribar i moldre a Vilanova! 2 triomfs, 2 partits!.

Sí, hem encaixat amb la plantilla, hem arribat en un moment que no era el millor però ens hem trobat un grup molt disposat a complir l’objectiu. Tant de bo seguim així.

Una plantilla que marca gols (31), però rep massa (25)…

Crec que la nostra assignatura pendent era mantenir a zero la porteria i intentar generar més ocasions en la porteria rival.

Això de guanyar més punts lluny de casa?.

S’han tret millors resultats a domicili pel model de joc de l’equip, però ara ha de ser d’una altra manera. Tenim un camp molt bo i vam fer millor joc davant el Castelldefels que a Sant Just. Cada partit es pot jugar bé encara que l’afició i el camp compta molt.

“L’AFICIÓ I EL CAMP COMPTEN MOLT”

La promoció d’ascens no ha de perillar, però guanyar-se la primera o segona plaça és molt més complicat.

Pujar de manera directa seria el millor, evidentment, encara que aquest equip també està preparat per a jugar un play-off. El que toc caldrà disputar-ho ja que la nostra idea principal és pujar sigui com sigui.

Sampietro arriba a Vilanova per a pujar a l’equip a Tercera o amb un projecte a llarga durada?

No, he signat fins a final d’aquesta temporada i de cara al pròxim any ja es veuran objectius i sensacions.

“PUJAR DIRECTES SERIA EL MILLOR”

No s’ha reforçat encara?

No, no hem incorporat a ningú perquè jo també vaig dir que confiava en la gent que hi havia. Anem amb els que estem.

La diferència en aquesta Lliga Elit és mínima?

El Vic està més destacat però ja està més igualat en una categoria molt complicada. No cal despistar-se.

Com veu el calendari que queda?

Fixar-se en el calendari és una ximpleria perquè ens venen equips de dalt, complicats, i de baix, també complicats.

“LA LLIGA ELIT ÉS MOLT COMPLICADA”

Qui marca gols en aquest Vilanova perquè el primer que apareix és Frutos (4)?

Sí, encara que des que estem nosaltres, ha marcat 3 gols Pablo en els dos partits. No hi ha un golejador clar encara que no m’importa perquè es generen ocasions, és igual que sigui l’un o l’altre.

Ha notat que, després de sis anys consecutius en Primera Catalana, arriba a un Vilanova amb urgències d’ascens?

Veig un Vilanova amb aquesta pressió per a pujar encara que nosaltres estem una mica aïllats de tot això. Cal aprofitar les ganes de l’afició i del club per a ascendir però primer cal estar centrats i que aquesta ansietat no ens tregui del camí.

“VEIG UN EQUIP AMB PRESSIÓ I GANES PER PUJAR”

Com assumeix caure de Segona Federació a la Lliga Elit?

En el meu cas, molt bé, i ho he agafat amb moltes ganes, no em sap greu haver baixat dues categories. Se’m dona bé em treballo i sempre estaré on ens trobem a gust.

En resum; vostè és entrenador de futbol, no de categories?

Soc entrenador encara que vull arribar el més amunt possible i estar a Vilanova és molt bo per a mi.

“NO EM SAP GREU HAVER BAIXAT DUES CATEGORIES”

O sigui: pensar que és un o dos passos enrere és un error?

Totalment. No crec que em guanyés un mal nom pel que vaig fer a Cornellà sinó tot el contrari perquè he rebut moltes mostres de suport. Haig de continuar creixent i ara he fet un altre bon pas.

“HE DONAT UN BON PAS A VILANOVA”

Va sortir amb una certa amargor de Cornella? Va sortir 16è i estan 16è després de 17 jornades?

Me’n vaig anar bé de Cornellà, em van tractar molt bé amb jugadors i directius, sense males sensacions encara que crec que, si es confia en un entrenador al principi, cal deixar-lo treballar. Estic convençut que, si m’haguessin deixat més temps, l’equip estaria millor. Sempre quedarà el dubte, però accepto les coses com venen i tot el que passa es pot aprofitar.

“SI M’HAGUESSIN DEIXAT MÉS TEMPS A CORNELLÀ…”

El primer i immediat pas és guanyar al líder Vic?

Tant de bo puguem guanyar aquest dissabte, seria la bomba.

The post Genís: “Aquest Vilanova ha de pujar sigui com sigui” appeared first on FutbolCatalunya.com.

The post Sampietro repeteix victòria i ara arriba el Vic appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest dissabte està tot preparat a l’Hipòlit Planàs per a acollir un nou derbi entre Vic i Manlleu, un altre gran clàssic del nostre futbol català. L’entrada serà impressionant aquest dissabte (16 hores), com mereix l’ocasió.

Ja se sap que els locals són l’equip líder (40 punts, un partit menys) de la Lliga Elit i que els visitants són tercers per la cua (14è, 22 punts).

Ja se sap que mentre els vigatans sumen 24/30 punts a casa seva (invictes), els manlleuencs només han aconseguit sumar 9/33 a domicili. Tot això se sap, però un derbi és un derbi i, encara que hi hagi 18 punts de diferència, ningú pot apostar decididament per un marcador.

QUIM CARANDELL: VIC 1-2 MANLLEU

Ara podran en els següents enllaços llegir les opinions de presidents (Ignasi Puig i Xevi Carandell) i la del tècnic Ramon Carrascal.

Però no es perdin la del president del veí Tona, Quim Carandell qui, coses de la vida, podrà seguir aquest derbi des de la llunyania de la Tercera Federació. Així és el futbol.

“El meu pronòstic és 1-2 ja que el Manlleu necessita els punts”, comenta a Futbolcatalunya, Quim. No obstant això, “posa també el meu argumentari: el Vic ja ho té molt encarrilat, i amb un partit menys”. Ja està dit .

DECLARACIONS – MUNDO DEPORTIVO-

DECLARACIONS PRESIDENTS -EL 9 NOU-

NOU ANTECEDENTS

Per cert: una consideració més. dels últims 9 enfrontaments entre els dos equips s’han produït 1 triomf vigatà, 4 empatis i 4 triomfs manlleuencs. I, només a Vic, 3 empats i 1 victòria visitant (11-12-21)

The post Vic-Manlleu: sempre més que tres punts appeared first on FutbolCatalunya.com.

És un dels grans futbolistes que es passegen pel futbol català i als seus 37 anys encara no té data de caducitat. Joan Vives, el capità de la UA Horta, a qui se li va festejar 150 partits a la Primera Catalana amb l’equip del Feliu i Codina (encara que són més), és un dels personatges més estimats i valorats a Catalunya.

Va començar al futbol base del Premià i a partir d’aquí va iniciar una cursa exemplar per diversos equips de Segona B, Tercera i Primera Catalana. Ara desitja tornar a Tercera amb l’històric Horta i va camí d’aconseguir-ho si bé encara queda tota una segona volta.

ENTREVISTA JOAN VIVES

Tercera etapa a l’Horta i últim cap de setmana especial amb aquests 150 partits al Feliu i Codina i només 6 dies després de complir 37 anys. I, per si no fos prou, substitueix a Vilajosana (25’) i marca onze després (36’). Quin dissabte!

El millor homenatge va ser el triomf davant el Vilanova, em ’van deixar’ marcar un gol i ja està. Va ser producte d’una jugada molt xula.

Segon gol de la temporada! A aquest pas, Pitxitxi!

Si haig d’acabar jo Pitxitxi, molt malament.

LA UA HORTA I EL SEU GRAN CAPITÀ

Li repetiran moltes vegades això dels 37 anys, però vostè es cuida d’una manera excepcional.

Sí, em cuido o ho intento, a més a base d’entrenaments invisibles, que li diuen. Cal entrenar i fer altres coses.

Vostè té encara il·lusió pel futbol quan s’està enfrontant a xavals de 17 o 18?

És el que t’he dit; intento cuidar-me, mantenir-me en forma i segueixo amb ganes. Si tingués lesions o no estigués motivat, ho hauria deixat ja.

Quantes vegades li hem preguntat sobre la seva data de retirada?

Cada any em pregunten i jo sempre dic que ja veurem al maig. La meva parella em deixa fer i a més prefereix que jugui al futbol perquè a casa em tornaria boig.

“INTENTO CUIDAR-ME MOLT”

Segur que té més activitats…

Sí, m’agraden molt els esports, vaig estudiar INEF i me n’aniria a altres històries.

I entrenador?

Ja veurem perquè ara es necessita molt temps per a la titulació.

L’avantatge és que amb els entrenadors que ha tingut vostè podria escriure un llibre.

Sí, de tots els colors.

“HEM DE PUJAR DIRECTES”

Bueno: aquest Horta aspira a…?

Pujar, hem de pujar i, si pot ser ascens directe, fenomenal. Però tampoc estaria malament fer play-off. Està tot molt atapeït, no descartem res encara que l’ascens directe seria perfecte perquè, a més, t’evites un mes d’entrenaments,

Sí, però no sols els defenses sinó tothom i en aquest treball estem perquè el míster insisteix molt.

“NO M’AGRADA QUE SE SUBDIVIDEIXIN CATEGORIES”

Com a veterà del futbol català, què li sembla aquesta Lliga Elit?

A mi m’agrada. Record que, quan era juvenil, només hi havia un grup de Primera Catalana. Abans hi havia Tercera, Primera Catalana, Preferent i Regional. Em sembla bé que hi hagi només un grup perquè igualada tot molt més. Ara s’ha girat la truita i hem tornat a 15 anys enrere.

ESE HORTA QUE TIRA PA’ LANTE
ESE HORTA QUE VUELVE A GANAR pic.twitter.com/3nYjnWXfZw

— Unió Atlètica d'Horta (@uahorta) January 25, 2025

I dos grups de Tercera no seria millor?

Al final, quan hi ha subdivisions de grup, acaben entrant equips que no donen el nivell. Un grup el fa tot més competitiu.

“EL VILANOVA S’HA REFORÇAT MOLT BÉ”

En resum: el màxim favorit a l’ascens és l’Horta?

Màxim favorit, no encara que és el que volem. Està tot molt atapeït; fixa’t que la setmana passada estàvem a 6 del primer i 5 del descens. Favorits no sabria dir-te, però, per exemple, el Vilanova s’ha reforçat molt bé en aquest mercat d’hivern.

Una curiositat; però no es diu que no hi ha diners en el futbol català?

A Horta, no, però en altres llocs nhi ha alguns sous macos.

“ÉS UN HONOR SER EL CAPITÀ DEL HORTA”

Bé, vostè, a més, és capità!

Sí, un honor ser el capità de l’Horta i estic molt content. Amb els més joves m’emporto molt bé encara que no entenc la música que posen en el vestuari.

Responsables?

Jajaja, els xavals joves, els deixo que ho facin ells perquè, si posés la meva, molt malament.

Què posaria Julio Iglesias!?

No, home, no, però jo no entenc molt això del reggaeton i altres músiques. Amb algun company m’emporto 17 anys de diferència.

Li parlen de vostè?

No, no s’atreveixen i tampoc m’agradaria que em parlessin de vostè.

“ENTRE GALEANO I JO SUMEM MÉS DE 70 ANYS”

Home, entre vostè i Galeano sumen ja…

Galeano és del 90, és a dir, que sumem entre els dos sumem més de 70 anys d’història. Fins que el cap i el cos vulguin, seguirem, pitjor cal anar temporada a temporada. A l’estiu estàs desitjant tornar encara que cal anar a poc a poc.

The post “Vull que el Horta pugi com a campió” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Des de la temporada 2011-2012 (25 març 2012) no s’han trobat en partit oficial de Lliga els dos equips (Vilafranca – Vilanova) que aquest diumenge tornaran a enfrontar-se. El derbi més calent de la zona, amb menys de 30 km entre les dues localitats, mesurarà les possibilitats de l’un i l’altre.
Els locals de David Vilajoana, vuitens en la classificació amb 19 punts, s’enfrontaran al líder visitant de Lluís Macià, amb 27.

MÉS NUMEROS VILAFRANCA-VILANOVA

Más detallis: mentre els penedesencs han sumat 11/21 punts a casa seva, el Garraf han obtingut 17/21 lluny del Estadi Alumnes Obrers. És a dir, el Vilanova arriba a Vilafranca amb la seva condició d’invicte a domicili, otri al·licient més que afegir a la llista.

Últim partit de la primera volta a la Lliga Elit on es buscarà també campió d’hivern perquè el segon (Vic), que s’enfrontarà al San Mauro, només té un punt menys (26) que el líder.

TRES PREGUNTES A SANTI TRIGUERO

I, per a opinar sobre aquest partidàs entre Vilafranca i Vilanova, ningú millor que la llegenda del futbol català, Santi Triguero. Vilanoví de cor encara que amb sentiments repartits per tot el país, veu així aquest derbi en tres respostes.

Què suposa un Vilafranca-Vilanova?

És el derbi històric i per excel·lència de la ‘Veguería Penedès’ (Garraf – Penedès). A més a més, són els Clubs que han estat històricament en categories més altes. Tot i que ara l’afluència de gent i afició ha perdut moltíssim respecte fa uns anys, tot i que penso que hi haurà un bon ambient.

Quin record tens d’aquest partit?

És un partit on hi ha una gran rivalitat, una rivalitat ‘sana’ però històrica, ja que els vilafranquins han considerat sempre Vilanova com el ‘seu barri marítim’ jejejejeje..

Per tant, el sentiment de pertinença pot ser un factor clau (en aquest cas el Vilanova té avantatge, ja que té 4 o 5 jugadors locals i el Vilafranca no, en canvi, el factor camp pot ser més determinant per l’equip local.

JUGADOR I CAPITÀ DELS DOS EQUIPS

Tots dos són clubs en els quals hi tinc vincles esportius, sentimentals i familiars molts grans!! El meu pare va néixer a Vilanova, la meva mare a Vilafranca. Entre els dos clubs he jugat 18 temporades sent també el capità dels dos equips.

Al CF Vilanova va jugar el meu pare també a 3aDiv. als finals dels anys 60 inici dels 70… Jo vaig jugar-hi 13 temporades, sent el màxim golejador històric del Club i jugant i ascendint des de l’antiga 1a Regional fins a dos Play-OFF a 2aB. I amb el FC Vilafranca va jugar-hi també el meu avi i el meu tiet per part de mare. Jo vaig jugar-hi 5 temporades, ha estat el Club on vaig debutar  com a entrenador l’any passat i com a jugador ‘amateur’ a 1aCat, pujant a  l’antiga 3aDiv. Fent dos Play- Off a 2aB i guanyant el ‘Trofeig Històrics’.

QUIM RECHE, NOU PRESIDENT VILANOVA

Per cert, Quim Reche ha guanyat aquest dijous les eleccions a la presidència del Vilanova i la Geltrú.

The post Santi Triguero ja ‘juga’ el Vilafranca-Vilanova appeared first on FutbolCatalunya.com.