Va ser la nota, sens dubte, de la jornada de Copa Catalunya i Champions League. L’aparició d’aquesta pancarta de protesta contra la FCF on es podia llegir ‘Tots els clubs junts contra la corrupció federativa’ evidència les notables diferències dels colomencs amb la gestió de Joan Soteras i la seva junta. Temps n’hi ha per a parlar de tot això.

LA FCF I LA COPA CATALUNYA

El pitjor per a la pròpia FE Grama va ser la rotunda derrota (1-4) enfront d’un Cerdanyola que gràcies a Otman Cabriti (11′, 17′ i 52) va sentenciar.

No obstant això, la jornada també deixa el detall més fosc de la jornada. En els minuts finals de l’At Roda de Barà At i Manresa va acabar amb agressió al col·legiat de torn Alvaro Sánchez Egea.

MARCADORS COPA CATALUNYA 5a ELIMINATÒRIA

Segons va informar l’equip manresà , a través de les seves xarxes socials ja que la Catalana ‘va passar’ de tot, la suspensió es va deure “al llançament d’una llauna des de la graderia”. El marcador oferia un empat a un gol. Aquest dijous pot decidir Competició.

Quant a la resta d’aquesta cinquena eliminatòria, passen Terrassa, Sant Andreu, Mollerussa, CFB Futur i Lleida mentre cauen Olot (a Tona), San Cristóbal (a Els Canyars) i Prat (al Sagnier)

The post La FE Grama evidència el seu malestar amb la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

No és la primera vegada ni serà l’última perquè la FCF, si li ho proposa, conduirà a la seva desaparició a la Copa Catalunya. Aquest dimecres 6 toca la cinquena eliminatòria, a partit únic, com ja va succeir dimecres passat 2 d’octubre. És el capritx federatiu i els clubs compleixen amb genuflexió perfecta.

Serà gratis a la majoria dels camps, segons han informat alguns clubs a través de les seves xarxes socials -altres ni es molesten a fer-ho-. Cal ‘contraprogramar’ i competir amb la Champions, ja que un Estrella Roja-FC Barcelona o un PSG-Atlético de Madrid no ‘interessa’ a ningú.

10 PARTITS COPA CATALUNYA (5a EL.)

La veritat és que qualsevol dels 10 partits que componen aquest cinquè dol de Copa Catalunya és prou atractiu per a no perdre-li-ho. Una altra història molt diferent són els horaris, ja que els equips també s’han d’adaptar a l’ús que les seves instal·lacions han d’oferir als seus equips formatius.

Jugar a les 17 hores (Badalona-Europa) o a les 18.30 h. (Tona-Olot) un dia laborable pot sonar a còmic, però així és. Horari incomodíssim per als aficionats, especialment, per als escapulats ja que es fa difícil un desplaçament, encara que sigui a Badalona, a les 5 de la tarda. En fi…

I si algú vol veure al Barça o a l’Atlético haurà de moure’s amb rapidesa doncs a les 19 h. comença la FE Grama-Cerdanyola i a les 19.30h. Roda de Barà At.- Manresa i Vic-Sant Andreu. Per cert, extraordinària setmana a per als osonencs amb Atlètic de Madrid (Copa), Manlleu (Lliga) i, ara, els de Xavi Molist (CopaCAT).

O S’HO PERDEN O AL BAR

Els que segur que no arriben a temps a casa seva seran els que acudeixin al Vilafranca-Mollerussa (20h.), Castelldefels-San Cristóbal (20.15 h.) i La Sènia-Terrassa (20.30h.). O li ho perden o hauran de seguir al bar del camp uns partits que es completaran amb els dols Manlleu-CFB Futur i Prat-Lleida (21h.).

La FCF ja té decidit que serà aquest dijous 7 quan es produeixi el sorteig del sisè encreuament entre els 5 guanyadors. El dimecres 20 de novembre és la data triada i aquí no hi haurà coincidència europea.

The post La Copa Catalunya, de franc, per competir amb la Champions appeared first on FutbolCatalunya.com.

La 5a eliminatòria de la Copa Catalunya ha deixat un capítol ple d’emoció, amb equips que van caure (L’Hospi, Reus FC Reddis i Rapitenca) i altres que van haver de lluitar fins a l’últim sospir per seguir endavant. A més, diversos conjunts han aconseguit recuperar els ànims després d’una sèrie de mals resultats en competicions anteriors, mantenint viva la il·lusió en aquest torneig.

RODA DE BARÀ AT, SORPRÈN L’HOSPI

El Roda de Barà Atlètic va ser, sens dubte, un dels protagonistes de la jornada amb una victòria contundent. L’equip va desplegar un futbol ràpid i efectiu, que va sorprendre el seu rival i va segellar un triomf merescut. Al mateix temps, el Castelldefels va demostrar un joc sòlid, imposant-se amb autoritat en un partit on no van donar opció al Reus FC Reddis, mentre que la Sènia va oferir una actuació brillant que els permet avançar amb optimisme en la competició.

MARCADOR COPA CATALUNYA 5a ELIMINATÒRIA

PRAT, OLOT I BADALONA: VICTÒRIES AGÒNIQUES

El Prat, l’Olot i el Badalona van viure una jornada molt més soferta, aconseguint el pas a la següent ronda amb victòries agòniques davant Cardona, Singuerlín i Inter Barcelona, respectivament. L’equip potablava va patir fins al final, resolent el seu duel als penals igual que l’Olot va suar de valent per sobreviure davant un Singuerlín que va plantar cara en tot moment. Per la seva banda, el Badalona va haver de lluitar fins al minut final per assegurar la seva plaça, en un duel que es va decidir per petits detalls.

FE GRAMA, VILAFRANCA, SAN CRISTÓBAL I MOLLERUSSA

Menció especial mereixen la FE Grama, el Vilafranca, el San Cristóbal i el Mollerussa, que han recuperat els ànims després d’unes últimes setmanes complicades. Els quatre equips van mostrar una millora clara en el seu joc, amb victòries que també representen un impuls moral per afrontar el tram final de la temporada. Amb aquesta injecció de confiança, esperen seguir amb aquesta bona dinàmica i donar més sorpreses en la competició.

Amb aquests resultats, la Copa Catalunya continua oferint emocions fortes, amb equips modestos que somien en gran i partits plens de sorpreses. La competició es torna cada cop més competitiva i apassionant, deixant clar que cap partit es pot donar per guanyat abans de jugar-lo.

The post KO inesperat per a L’Hospi, Reus FC Reddis i Rapitenca appeared first on FutbolCatalunya.com.

Copa Catalunya o Champions League?. O, una en directe, i una altra, per qualsevol dispositiu per a no assabentar-te de res. La CopaCAT que ha esdevingut una cita clàssica en el calendari esportiu català, enfronta equips d’arreu del territori; i ho fa en una competició marcada per la proximitat, l’orgull i la passió per l’esport.

Aquest torneig ofereix als clubs de categories inferiors l’oportunitat de mesurar-se contra rivals de major nivell. Tot i què, en aquest torneig els grans equips, com FC Barcelona o RCD Espanyol, solen presentar-se amb els seus jugadors menys habituals. Malgrat això, la il·lusió de jugar contra entitats de tanta tradició sempre genera grans expectatives en els equips més modestos.

VEURE PARTITS COPA CATALUNYA 4a ELIMINATÒRIA

VEURE PARTITS DE CHAMPIONS 2A JORNADA

‘CONTRAPROGRAMACIÓ DE LA FCF’

Aquest dimecres, coincidint amb la jornada de la Champions League, els aficionats del futbol català tindran l’oportunitat de gaudir de partits apassionants a escala local. Tot i que la Copa Catalunya no té el ressò internacional de la màxima competició europea (evident), representa una oportunitat única per als equips catalans d’aconseguir un títol i de guanyar-se el reconeixement dins del panorama futbolístic regional.

La rivalitat entre clubs de proximitat i l’ambient familiar que es viu a les graderies fan d’aquesta competició una festa del futbol català. Molts aficionats optaran per seguir els partits d’aquesta competició més propera, que destaca per la seva rellevància per als equips participants.

Així doncs, mentre les estrelles europees de Champions brillen als grans estadis d’Europa, la Copa Catalunya continua amb la seva pròpia màgia, oferint espectacle i emoció al cor del futbol català.

The post Una Copa Catalunya per ‘contraprogramar’ la Champions appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

Llegim a la presentació de l’obra, al Menú de l’UVIC-UCC: Què passaria si un dia en una aula, quan un nen o una nena acabés de donar el resultat d’un problema proposat per la seva mestra, de sobte se sentís un crit des del darrera que digués: “Sí senyor! Ben fet! Bravo!” o bé “Apa aquí! Que malament!”.

Doncs això tan poc habitual en una aula, és un fet que passa sovint a les graderies dels camps esportius on es practica l’esport formatiu o de base. Que no sigui habitual, significa que és perjudicial per a algú, Joan?

No hi ha dubte que els pares ajudem i el llibre està enfocat en aquesta direcció. Ho comencem amb aquesta metàfora de l’escola, una mica per a posar-nos en el símil de l’escola, ja que és el que passa sovint a l’esport i també per a dir que ha de donar-se un procés d’aprenentatge. La mirada dels pares hauria d’anar enfocada a això, a resoldre situacions complexes i a vegades està bé animar i altres callar.

A mi m’agrada molt escoltar com una mare, una àvia, un pare, un amic… com recolza a un nen/nena que està jugant al camp. Amb respecte, només faltaria, però amb paraules d’ànims. No és aquest el camí?

Sí, és el d’animar i, a vegades, el de callar. El que nosaltres volem dir és que no cal interferir en aquest camí del nen/nena que està jugant, que es distregui, perquè hi ha pares que a vegades fan de ‘locutor’. Argumentem això sense que es distregui, que sigui coherent amb el que li diu l’entrenador, que no siguem ‘intrusos’ del nostre discurs (tenim un capítol) i va bé per a parar esment. No s’ha escrit per a renyar els pares sinó perquè tinguin un criteri per a actuar en benefici dels seus fills.

Amb sinceritat, quan sento que el pitjor d’aquest ‘negoci’ són els pares, em rebel·lo. Vostè?

També, és que sense pares no hi hauria esport, sense pares que no els ajudessin en les rutines de fer les seves bosses o portar-los al camp…els clubs també han de saber el seu rol. Els clubs són clients i nosaltres hem de portar als nens on ofereixen un bon producte, que assegurin un bon tracte, que els reforcin…els pares són essencials, imprescindibles.

Amb aquest maleït coronavirus, molts clubs no deixen que els pares estiguin a la graderia i s’enfaden molt. Vostès, com a pares què farien/dirien?

Si no es pot estar per norma sanitària, s’entén, però el que no s’entén és que, abans de la COVID, hi haguessin clubs que no deixessin estar als pares. És l’únic lloc on podem veure l’aprenentatge dels nostres nens/nenes, a l’escola no hi ha graderies, en el camp sí que podem gaudir. En altres esports sí que deixen. No entenc per què hem de ser els pares els ‘intrusos’ o els ‘enemics’ o els ‘dolents’. Volem ajudar i que els clubs ho facin tan bé com sigui possible.

Molts anys enrere, una entitat, la Fundació Martorell, va tancar la presència dels pares als entrenaments dels seus fills i fins i tot van tancar el bar perquè molts familiars és ‘passaven de rosca’. Ni el fet d’acabar amb el negoci va frenar a Agustín Mellado i cia.. tot i que el negoci és el negoci…

El nostre llibre va enfocat una mica a tots els esports i és cert que molts creiem que els nostres fills són ‘Messis’ sense pensar que és una loteria. Els pares ho han de veure com un aprenentatge de tècniques i tàctiques i per a relacionar-se socialment en un entorn molt ric.

‘Des de la graderia’ editat per l’Editorial Eumo, dóna resposta a molts interrogants al voltant de l’esport educatiu. Estem d’acord que ha de servir per passar-ho bé, aprendre i crèixer, però tot això és compatible amb la competitivitat i la rivalitat?

Nosaltres exposem en el llibre tres objectius: aprendre, gaudir (si no s’ho passen bé, que ho deixin) i competir, al màxim de les possibilitats de cada nen. Cada equip ha d’intentar competir al màxim de les seves possibilitats i a un nen se li ha d’exigir que intenti ser cada dia millor i els entrenadors han d’intentar aconseguir aquest equilibri; a tots els equips (A, B o F) se’ls ha d’exigir competir i intentar guanyar. D’acord amb Pierre de Coubertin, “l’important és participar”, però també volem guanyar i ser els millors.

Un altre aspecte: Joan Arumí, Albert Juncà i Gil Pla, companys i professors del departament de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport de la UVic-UCC, apunten als pares com responsables i llegeixo literalment en el vostre llibre “a l’hora de mantenir el fràgil equilibri entre plaer, competició i aprenentatge. No és més feina dels tutors, dels professionals?

És que la família és molt important per a aquest equilibri i, si el nen/nena no s’ho passa bé, no té sentit estar i, si no aprèn, tampoc. També s’ha d’aprendre a ajudar a un company que no juga i, depèn de quin discurs fem, es desequilibren els tres objectius que dèiem. Ja veurem el que fa el nen.

També dieu que ‘La mainada necessita i sovint reconeixement”. No passa quasi tot, primer, per l’autoreconeixement, per educar l’autoestima?

Sí, també comentem que els pares els hem de veure i seguir perquè els afecta en la seva autoestima. Si ningú va a veure’ls, els afectarà i tant aquesta part d’autoestima com donar valor a les coses és molt important. És feina dels entrenadors i ho han de fer veure però els pares també des de la graderia.

Quina tirada heu fet? Hi conteu amb el reconeixement de la Secretaria de l’Esport o la UFEC?

No. Hem fet una tirada inicial de 1.500 llibres, tenim intenció de fer-ho, anar a clubs, a la Federació, Ajuntaments o donar xerrades; és molt important poder fer aquesta reflexió pedagògica amb els pares i clubs i aquest llibre va d’això i que arribi als pares per a pensar.

Se li pot dir al Barça que NO, si et volen fitxar?

El que expliquem en el llibre és allò del ‘Quilòmetre zero’. Ara resulta que hi ha nens que fan quilòmetres i quilòmetres per a anar a jugar amb un equip que està a 70 o 100 km i els pares han de triar una mica. A vegades és molt aviat per a fer això i la majoria de clubs pròxims compleixen l’objectiu de formar-los; quan tinguin 14/15 anys és una altra cosa. Aquesta reflexió també la fem amb clubs ‘quilòmetres zero’.

Joan, l’última: ens podries donar 3 raons als pares i, per què no, als fills, per comprar el vostre llibre. 

Per tenir CRITERI i fer una reflexió pedagògica (pares); perquè s’exposa una mica el que volem els pares en aquest segle i els clubs han de saber com evolucionarem amb relació al futbol (CLUBS) i perquè AJUDARÀ a fer un futbol més educatiu. Tots guanyarem amb aquest entorn més saludable.

The post ‘Des de la graderia’ és veu amb precaució appeared first on FutbolCatalunya.com.

SANTI TRIGUERO @SantiTriguero11

La situación és molt complexa i nova per a tothom. Constantment estem reben informacions per part dels mitjans, sense aclarar del tot cap protocol ni manera de fer en cas d’algun cas positiu. Això pot generar més dubtes als jugadors/es, famílies, nens/es i tot el col-lectiu del món docent, del futbol o de qualsevol entorn. Sembla que hi ha una consigna clara tant a l’escola com al futbol:

“Els grups han de ser estables i ‘portar mascareta, rentat de mans, distancia de seguretat i mesurar temperatura’. Com ho podem interpretar això? Hi ha molts dubtes quan et trobes la realitat del día a día, tan a l’escola (quan comenci el día 14) com a qualsevol equip o categoría de futbol de Catalunya.

Tots els grups estables de l’escola són diferents als grups estables de cada entidad, club o activitat extraescolar. Com ho controles, això? El protocol de la FCF ens fa signar un full d’autorresponsabilitat cada 15 dies… però no ens fans proves ni cap tipus de test. Será suficient per controlar-ho tot? El tems dirà

APLAUDIMENT PER AL CF IGUALADA

Cal i vull destacar l’actuació del Protocol del CF Igualada al saber el positiu d’un jugador del primer equip masculí fa uns diez.

Una gran responsabilitat i manera de fer, actuar, molt clara i transparent en tot momento per part del President del club Sr. Jorba, la seva junta directiva i tota la plantilla i cos tècnic.

Sabem o intuim, que un cop comenci l’escola el proper 14 de Setembre i es posi en marxa tot l’engranatge del futbol amateur, base i totes les activitats extraescolars (esportives o no) hi haurà ccasos de ‘positius’ segurament.

Per tant, com entenc que ha fet molt bé el CF Igualada i faran molt bé tots els clubs i entitats esportives de Catalunya que els hi pugui aparèixer algun cas. No veig cap altra via posible que apel.lar a la responsabilitat individual i col.lectiva de qualsevol club/entitat pel bé d’aquest club/entidad en qüestió, però també pel bé nostres, dels nostres i de tots/totes la población en general.

Professionalitat, solidaritat, responsabilitat, ética i empatía per sobre de qualsevol interés personal o de club.

I que quedi clar que només és una opinió amb la máxima humilitat

SALUT a TOS/TOTES

SANTI TRIGUERO
Mestre E.F.
2n Entrenador CF Igualada

The post Santi Triguero, el mestre del futbolcat appeared first on FutbolCatalunya.com.

És l’últim president d’un club de Tercera a arribar. Joan Padern Casanovas rellevarà en el càrrec de màxim responsable del Peralada a Miquel Llobet qui es va acomiadar la setmana passada. Com vulgui que el mandat del doctor arribava fins al 2023, l’actual directiva ha decidit continuar el projecte i repartir-se els dos vicepresidents (Padern i Angel Grau) el mandat.

Padern és l’últim president que ha arribat a la llista dels 22 presidents d’aquest Grup V en el qual destaca, amb clar avantatge, el més veterà Emili Llamas (Montañesa), en el càrrec des d’un llunyà 1999. El segon del rànquing és Alberto Prieto (Santfeliuenc) des del 2008 mentre que en el 2012 van aterrar Felipe López (Cerdanyola) i Francisco Carmona (Horta).

Durant aquest 2020 cal sumar a Ruth Guerrero, presidenta del CE Manresa, segona dona al capdavant d’un club de la categoria en la qual ja figurava Montse Dot (Sants).

The post Joan Padern, l’últim de la fila appeared first on FutbolCatalunya.com.

EDUARDO BERZOSA @EduardoBerzosa3

Qualsevol pot dir que 26 anys és una edat ínfima perquè se li pugui reconèixer el seu historial en el món del futbol, però un repàs detallat al recorregut d’Àlex López deixa molt clar el camí d’aquest egarenc que ha sabut trobar el seu lloc en el futbol formatiu i que fins i tot va tenir la seva aventura a Algèria. L’accidentada temporada passada va portar al seu juvenil B a Lliga Nacional i aquesta propera 2020-2021 ho farà al capdavant del primer equip en l’elit de la Divisió d’Honor. Un luxe.

Després d’iniciar-se en la UD Sant Lorenzo on va dedicar 4 anys, va aterrar a la UFB Jàbac i Terrassa en la qual iniciarà la seva novena temporada. Prebenjamins i Benjamins van ocupar la seva primera part mentre que en el seu actual club ha anat escalant a poc a poc des de Prebenjamins (C i A), Benjamins, Juvenil B (tres cursos amb ascens a LNJ inclòs) i ara Juvenil A.

Però Alex López també combina la seva passió de la banqueta amb l’escola d’entrenadors perquè fa classes de tàctica i metodologia. Qui va dir que la joventut ha d’arribar al poder? La joventut ja està en el poder i brilla amb llum pròpia.

AIXÍ VEU EL TÈCNIC LA DHJ 2020-2021

“Per un comunicat crec que la Juvenil Divisió en el grup 3 és un dels grups més forts de la categoria i trencar el grup penso que reduiria el nivell, cosa que no beneficiaria al futbol en general. D’altra banda en una categoria on el pressupost és un factor determinant, els equips de menys pressupost, com nosaltres, si hi hagués reducció d’equips per grup, sortiríem perjudicats”.

“Crec que una lliga de 20 seria una lliga competitiva, bonica i justa per a tots. Lògicament el primordial en aquests temps és assegurar la salut de tot el col·lectiu i jugar amb les millors garanties sanitàries, si això implica una modificació dels grups i reducció d’equips, tots haurem de ser responsables i acceptar les normes marcades”.

“Penso que en aquesta lliga estan molt marcats els equips de la part alta i els equips de zona mitjana-baixa. Les pedreres com Zaragoza, FCB Barcelona, RCD Espanyol i Mallorca són els principals candidats a estar en aquesta part de dalt per a disputar el títol de lliga”.

“Un favorit? Optaria per Saragossa, un equip que va fer bona temporada la campanya anterior amb una base molt àmplia de futbolistes nascuts en el 2002, aquesta experiència en la categoria penso que pot ajudar-los a ser clars favorits al títol. Així i tot el nivell dels altres equips fa que vegi una lliga molt igualada pel títol.

“Nosaltres com Jabac, penso que afrontem una campanya il·lusionant i amb una cosa molt important, experiència d’una base àmplia de jugadors que van competir la temporada passada en el nostre Juvenil A. Tot i això, sent ambiciosos i realistes, la nostra meta competitiva és la permanència. Arribar a aquest objectiu sense problemes a final de temporada. Tot el que vingui de més serà premi al treball exigent i constància de l’equip, creiem en això per la il·lusió que afrontem l’any.”

“Amb l’ascens del Juvenil B a Lliga Nacional, arribem a una estructura en la qual l’exigència formativa de jugadors per a Divisió d’Honor serà molt més completa, si pensem que hi ha jugadors en el B que estan a l’altura de la categoria i que poden venir a sumar, per part nostra, benvinguts seran. També entenem que el Juvenil B en el primer any en lliga nacional té un repte exigent i per a nosaltres és de vital importància arribar als objectius de tots dos equips.

“Tant el meu cos tècnic com jo entrem en una categoria on el nivell d’entrenadors és molt alt. Ser l’entrenador més jove de la categoria em motiva a ser exigent amb mi mateix i créixer com a professional”

The post Àlex López: la joventut ja està en el poder appeared first on FutbolCatalunya.com.

ALBERT MENDOZA @AlbertMendoza_1

Els quatre equips del grup V de tercera divisió que intentaran pujar de categoria són, i per ordre de classificació quan va quedar aturat el campionat de lliga, el CE l’Hospitalet, FC Terrassa, CE Europa i UE Sant Andreu.

Els encreuaments com tots sabeu 1r (CE l’Hospitalet) contra el 4t (UE Sant Andreu) i 2n (FC Terrassa) contra el 3r (CE Europa).

Al no haver, en cas d’empat, ni pròrroga ni penals als 3r i 4t classificats només els hi serveix guanyar, això vol dir que ja surten a competir amb una important desavantatge pel que fa als dos primers classificats. Així que pita l’àrbitre l’inici del partit ja comencen perdent l’eliminatòria.
Després d’aquests mesos aturats veurem com estan els equips. Segur que no hi ha el mateix ritme de competició, farà calor a causa de l’època que estem, i d’altres condicionants…

El que mana en un partit és si la piloteta entra o no, per la qual faré un repàs als gols encaixats i marcats pels quatre equips.

Partit CE Hospitalet – UE Sant Andreu: en els últims 10 minuts de partit el CE l’Hospitalet ha encaixat 7 gols però en el seu favor també n’ha marcat 9 en la mateixa franja de minuts. El Sant Andreu n’ha marcat 8 i només encaixat 4.

FC Terrassa – CE Europa: el primer ha marcat 4 gols en els 5 primers minuts del partit i 4 gols ens els últims 5 minuts del partit. En canvi l’Europa del minut 36 al 45 (final primera part) i del 46 al 55 (inici segon temps) ha marcat 20 gols. En 20 minuts ha marcat quasi la tercera part dels gols que va fer en lliga (62).Amb tot aquest resum vull donar importància a la concentració en certs minuts del partit. Es vital !

The post Dades que sempre s’obliden en la promoció appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest dimecres ha vist la llum una interessant mostra de la situació que es viu en el futbol català amb el futbol base com a referent. La Sexta, a través de ‘Jugones‘, ha exposat la realitat que manté a un grup de 70 clubs enfront d’una Federació Catalana de futbol que prefereix el silenci i reunir-se només a nivell individual (PB Barcino, Riudeperes i At Segre, ara com ara).

”A TRABAJAR, CARAY”.

@jpedrerol EXPLOTA con la situación del FÚTBOL BASE CATALÁN:

La Federación Catalana ha decidido que no haya ascensos. #JUGONES pic.twitter.com/puVHBdMUiw

— El Chiringuito TV (@elchiringuitotv) June 24, 2020

En la reunió del passat dilluns, on es va gravar la trobada per part de la Sexta i Esport3 (hi ha anunciat reportatge per a aquest cap de setmana), van prendre la paraula el president del Riudeperes, i cara visible de la Plataforma, Jordi Pérez, i un exfutbolista que sempre ha preferit tenir menys protagonisme del que mereix com és Edu Albácar. Exfutbolista d’Espanyol B, Hèrcules, Alabès, Rayo Vallecano i Hèrcules, entre altres, és ara el vicepresident del Futbol Formatiu Terres de l’Ebre, una entitat molt jove que va néixer amb l’objectiu d'”oferir una formació esportiva professionalitzada i d’alt nivell, apostant fermament pel futbol base” en la seva zona.

Al costat d’un grup il·lusionant d’amants del futbol base i sota la presidència de Juan José Gilabert apareix el seu vicepresident primer, José Eduardo Albácar Gallego ‘Edu Albácar‘, un dels fundadors del club al costat d’un altre il·lustre com l’exblaugrana Oriol Romeu (Southampton). La seva idea i ferma aposta li ha portat a aquesta defensa de “5.500 nens que s’han quedat sense premi en l’única Territorial que ha decidit no acceptar ascensos aquesta temporada. Sembla molt rar”. Per cert, el mateix Edu va aclarir a aquesta Redacció que “no vaig jugar amb Rubiales encara que mantinc bona relació amb ell des que coincidim en AFE“.

Aquesta setmana vinent, la ‘PUPA’ pot dir el dia per a portar una manifestació a les portes de les oficines de la FCF al carrer Sicília.

The post La Plataforma Units Pels Ascensos dona un altre pas appeared first on FutbolCatalunya.com.

@JordiMestres7

Fa gairebé 20 anys que Miguel Álvarez va dirigir el seu primer partit a Segona B. Des d’aquell Alzira-Terrassa ha plogut molt i l’entrenador de Guarromán ha viscut tot tipus d’experiències a les banquetes. Promocions, campionats i ascensos durant ben bé 600 partits dirigits. Ara, a Vila-Real, està vivint una segona joventut. Miguel Álvarez lidera per primer cop a la seva carrera un filial i l’ha portat a disputar dues promocions d’ascens de forma consecutiva. Serien tres de no ser per la impugnació del Castellón, tota una fita…

Què en pensa del final de lliga aquesta temporada a Segona B?

Crec que s’ha fet tot a la lleugera. Es diu que a final de mes hi haurà públic als estadis de Primera i Segona i sé que Segona B és més complicat, però s’hagués pogut jugar. Podrien haver esperat una mica. És el que han decidit i ja està, però hi ha equips que surten perjudicats i altres molt beneficiats.

I la nova categoria a partir de la vinent?

És una incertesa total i no hi ha conformitat. A la Segona B li haurien de donar més cobertura, ja que és l’avantsala al futbol professional. En dos anys els jugadors que han competit aquí estaran a Segona o Primera. La Segona B cada vegada és més professional i li haurien de donar més valor.

Creu que han empitjorat la categoria fent-la de 100 equips?

Sempre s’ha dit que la Segona B és un pou. Hi havia 80 equips i ara són 100. No ho entenc, com tampoc que uns equips facin play-off i no hi hagi descensos. Han volgut acontentar a tothom i com sempre hi ha gent que no hi està d’acord.

Entèn aleshores el que està fent el Lleida Esportiu?

Per suposat. Entenc que falten 10 jornades i han fet un esforç important per pujar al futbol professional. Estaven a punt de caramel i és lògic. Al final s’ha mutilat una mica la seva il·lusió. I tant que estic d’acord en que reclamin.

“A la Segona B  li haurien de donar més valor”

El Villarreal també va fer un recurs que finalment el TAD no va resoldre favorablement. Com veu el tema?

El Castellón reclama una cosa que no veu justa, però nosaltres mai hem entrat dins de la il·legalitat. Si ens haguéssim equivocat en el canvi, d’acord. Però sempre vam estar dins de la legalitat i en aquell partit vam patir tres expulsions, la última al minut 97. No va tenir incidencia en el joc ni cap voluntarietat, sinó que va ser producte de les circumstàncies. Ens sentim perjudicats, ja que hi ha precedents anteriors que van tornar els punts. Imagino que l’aturada ens ha perjudicat en aquest sentit i club, cos tècnic i plantilla no hi estem d’acord. En els últims anys pocs filials han fet 3 play-off seguits i a nosaltres ens han tret aquesta possibilitat.

El que són les coses que al final per això no han guanyat la lliga. Ha anat de tres punts.

Nosaltres amb 49 punts érem primers. Estaria d’acord que ens treguéssin els punts si haguéssim comès alguna il·legalitat amb els canvis. Va ser excepcional i no voluntari i com a tal s’hauria de tractar.

De fet, fer tres play-off seguits és una cosa extraordinària. El Cornellà és l’únic català que ho ha et a la Segona B, per exemple.

És molt difícil fer-ho amb gent jove. Estem molt contents perquè les tres temporades que he estat cada vegada hi ha més gent de casa. Cada any hem anat rejovenint l’equip. Tenim l’esperit de la formació i treure jugadors pel primer equip i si no poden al futbol professional. Els play-off són un escaparat perfecte i 29 jugadors dels que he tingut han anat al futbol professional. Aquest any de moment són sis del B entrenant amb el primer equip.

És curiós que com més gran es fa més gent jove entrena.

Quan vaig començar a entrenar vaig estar quatre anys al futbol base. Sempre m’han dit que tenia perfil de filial, ja que sempre he confiat en la gent jove. M’agrada treballar amb ells i millorar-los. Gaudeixo molt d’ells i em fan sentir jove, que això també és important. Espero que aquest somni duri molt temps.

“A nosaltres ens han tret la possibilitat de la promoció”

Per tot això entrenar al Villarreal B és un regal?

Sí, perquè aquí s’aposta per la pedrera. Començant pel president i també jo veig el Roda, el Villarreal C i els juvenils. És la meva obligació i fa que no vegi l’altre futbol. He vist molts partits, conec a molts jugadors de la pedrera i la temporada vinent a l’equip de moment tots els jugadors són del futbol base, del Villarreal C i el Juvenil A. Aquí tenim el millor material per tirar endavant i no anar a buscar a fora.

Van estar molt a prop de pujar en la final contra l’Elche el 2017. Una més de vostè, que ha fet molts play-off i potser li ha faltat consolidar-se a Segona.

No, de veritat. Sempre em diuen que podría entrenar més amunt. Jo no ho veig així. No vaig ser jugador professional i sempre he estat un entrenador autodidacta. Els meus equips a Segona A han fet un bon futbol, però les circumstàncies no m’han afavorit. No tinc cap espina, em sento un privilegiat per fer el que faig i crec que estic on em mereixo. Hi ha molts entrenadors al món i a mi m’ha escollit el Villarreal i això segurament m’ha fet l’entrenador més feliç del món. En cap cas vull sortir, ja que estic on sempre he somiat, sóc feliç i les meves aspiracions estan cobertes.

Com veu al seu Hospi?

Sensacional. Hi ha dos equips molt meus, que els porto al cor i m’han ajudat molt a arribar on estic. A L’Hospitalet vaig viure dues temporades impressionants. Vam arribar fins a l’últim partit, però als play-off és molt difícil competir amb un modest contra monstres de set caps. L’Hospi actual té una plantilla top, per sobre del nivel. És el moment de que facin el salt a Segona B. L’altre equip que m’estimo molt és el Terrassa. Vaig ser molt feliç i fa mal veure’l tants anys a Tercera. Ara els veig bé, tenen un grandíssim entrenador com el Xavi i amb una plantilla bona que combina juventut i experiència.

“Em sento un privilegiat per fer el que faig”

Creu que Pepe Mármol mereix que el Terrassa posi el seu nom a l’estadi?

Pepe Mármol s’ho mereix tot. Estic molt agraït a ell. Aquest tipus de persones no se’ls hi dona la importància que tenen. Al final el futbol està ple d’egos i de gent que la seva ombra medeix 2,30. Pepe és molt gran i ha ajudat molt al Terrassa en els bons i mals moments. S’ho mereix tot. A vegades li dic que s’equivoqui per fer-li alguna bronca. Tan Jordi Bransuela com Pepe Mármol són dues persones d’un nivel top al seu treball. No són encarregats de material, sinó que fan una labor sensacional pel cos tècnic.

Amb què es queda de la seva carrera?

Mira que sóc un entrenador que en la meva vida havia pensat en ser-ho. Estic gaudint molt de la meva passió i em sento un privilegiat de treballar en una cosa que m’agrada. Sempre vaig feliç i cantant i això no és anar a treballar, és gaudir.

The post Miguel Álvarez: “El Villarreal m’ha fet l’entrenador més feliç del món” appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

Ens queixàvem i al final tindran més de 40 dies de preparació. Arribaran avorrits!

Avorrir-nos crec que no, però finalment seran dies raonables per a arribar amb uns mínims encara que no estiguem com quan es va paralitzar tot i ho dic per la salut. El discurs que teníem tots és tenir les mateixes armes i ha estat bastant semblant.

Fase 2, grups reduïts, però també circulen imatges d’algun equip entrenant íntegrament.

No he vist res. Ja sabem que no pot ser amb l’equip sencer i, sense entrar en el que puguin estar fent uns altres, el meu club té molt clar que va de la mà d’experts en sanitat.

“En el que més em centro és en el nostre equip”

Què tal la plantilla? Tocats? Lesionats?

Tenim les nostres pròpies conclusions i, després de les nostres xerrades amb gent del futbol professional també, a nivell condicional estem millor que en l’inici d’una pretemporada pel seguiment durant el confinament i quan hem pogut sortir al carrer. A partir d’aquí cal tenir molt de compte amb les coordinacions. Lesionat i descartat està Ferran Brugué i encara que he pogut recuperar a la majoria, els hi falten minuts.

Dóna el mateix mesurar-se a l’Hospi que al Terrassa?

Això ens pot afectar als quatre. Jo tinc molt clar que nosaltres hem de recuperar la nostra pròpia identitat i les nostres idees i ajustar detalls, segons rival. A nivell de potencial, Hospi i Terrassa…sabem per al que està fet l’Hospi, i el Terrassa és molt potent, per la qual cosa caldrà estar preparats per al que ens diguin. Estem orientats cap a l’Hospi, però, com creiem que tenim també la raó, mirem al Terrassa. En el que més em centro és en el nostre equip i que estigui pel que hem d’estar i som molt optimistes.

“Tant de bo pugui entrar la nostra afició, però amb cura””

El major enemic del Sant Andreu és el mateix Sant Andreu o això és una fatxenderia?

És el Sant Andreu i veure si l’empat també et serveix o no et serveix per a la classificació. Jo sóc molt optimista per com han vingut els meus jugadors i com estava l’equip quan va parar tot. És una gran oportunitat, no ens excusarem en el rival que tenim, res ens descentrarà del que no sigui pujar.

Hi ha opinions que apunten a l’experiència com la millor basa quadribarrada en aquest play-off. Vostè, què creu?

Això és culpa de que jo crec molt en la continuïtat del projecte i, en comptes d’anar fora a buscar opcions interessants, ens hem centrat molt en les renovacions. Ho tinc molt clar i recuperarem molt aviat el nivell per aquesta raó.

Dels 4 equips, és el tercer realitzador (45) i el segon menys golejat (27) encara que aquests números valen per a alguna cosa?

No valen per a res com no et val el fet d’haver estat regular. Això és una final i tot el que portis ben fet serveix però les tendències de la Lliga no tenen res a veure. Per a mi és una motivació i em fa optimista veure com va acabar l’equip; les dinàmiques en una final cal prendre-les en la seva justa mesura.

Igual fins i tot poden entrar aficionats a Badalona. Aquesta sí que pot ser una basa letal o no juguen els seguidors?

Ho tinc molt clar: el Sant Andreu seria el gran perjudicat, i parlo egoistament, si no entrés gent en el camp. Som els que més gent movem a casa i fora, els que més ajuden però la prioritat és la salut; tant de bo pugui entrar la nostra afició però cal anar amb compte i sempre preval la salut.

“No posarem una sola excusa, intentarem guanyar l’eliminatòria i res més”

En teoria, qui doni primer té molt fet?

Sobretot quan confirmin si un empat li serveix al millor classificat o no. Crec que se’ls va confirmar abans que als primers se’ls donés l’opció de la ‘repesca’ perquè es van queixar; si ja la tenen no hauria de prioritzar-se la classificació en una eliminatòria directa. Espero la confirmació i sobre la base d’això tinc molt clar el nostre pla. Qui marqui al final ho té gairebé tot fet.

No val la pena parlar de justícia, màximament després del viscut amb el Castelló/Vila-real i amb La Pobla, aquí tot això no va de justícia.

Nosaltres tenim molt clar el que defensarem com a club i seria una barbaritat que ens repetissin el que ens acaben de dir. Independentment d’això sabrem el dia del partit en la situació que estem. A partir d’aquí no posarem una sola excusa, intentar guanyar l’eliminatòria i res més.

“Estem centrats només en la direcció de pujar”

Parlar de favorits és només qüestió de periodistes?

En un play-off exprés és una travessa molt difícil d’encertar. Cal treballar al màxim.

Digui-li als seus seguidors per què han de confiar en la UESA en aquest play-off?

Perquè ningú ens ha regalat res, l’equip està molt concentrat, només ens val guanyar, no posarem mai cap excusa i creiem que ens toca perquè estem centrats només en la direcció de pujar.

The post Azparren: “Només ens val guanyar i pujar” appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

Divendres passat la Taula sectorial d’Esports va donar per finalitzada la temporada tant a nivell amateur com en l’àmbit escolar. És més, la Generalitat va recomanar punt final a les competicions a Catalunya. Parlar de recomanació és sinònim d’ordre?

No. A Catalunya, les competicions federatives són propietat de les federacions com a entitats privades, però la situació excepcional pel COVID-19 ens ha portat als Governs a situacions excepcionals que dificulten la normalitat de la competició. Per això creiem que com a Govern havíem d’adoptar un posicionament per a ajudar a les Federacions i afrontar aquest final de temporada; si bé fa dos mesos, la nostra opinió era intentar acabar, veient que el confinament s’allarga molt més i el desconfinament més, vam decidir recomanar-los que les donessin per acabades, cadascuna amb les seves característiques.

“El COVID-19 ens ha portat a situacions excepcionals”

És clar que la Secretaria no pot intervenir en les solucions esportives de qualsevol federació, però vostè sap també que les impugnacions inundaran el Tribunal Català de l’Esport.

Per això estem intentant fer aquest exercici de pedagogia i que les decisions les assumeixin les federacions, així ho estableix la Llei de l’Esport i són decisions difícils. El missatge és molt clar perquè estem en una situació excepcional i serà impossible acabar aquestes competicions; qualsevol decisió sempre trobarà a algú que se sentirà perjudicat. Cal fer un exercici de generositat per a entendre que aquesta temporada dóna el que dóna.

Una consulta als clubs és millor que aplicar directament el Pla de competicions?

Entenc la complexitat de gestió en una situació així i més en una federació tan gran com la FCF. Estic al costat del president i de la junta i per les característiques del nostre futbol és una bona mesura, sobretot perquè, encara que correspon a la junta assumir-la (Consulta), no està de més que els clubs puguin pronunciar-se.

“Caldria considerar que l’esport és un exemple”

La Federació Espanyola parla de jugar play-off d’ascens en qualsevol territorial inclosa Catalunya. La Generalitat permetria que es jugués quan ha tancat totes les instal·lacions del país?

Com a Generalitat no podríem entrar en les competicions d’àmbit espanyol o internacional; si ho permeten quan ja la situació esportiva es pogués practicar en tota Espanya, no tindríem res a dir. Entenem l’interès dels clubs perquè s’han de prendre decisions amb delicadesa sempre que estiguin obertes les autoritats sanitàries.

Com entén vostè que el futbol professional anunciï tres controls de testos mentre els professionals de primera línia segueixen sense poder rebre-les? No ho veu lamentable?

No diré lamentable però sí desafortunat. Tothom comprèn la situació singular del futbol professional, de les grans quantitats de diners que estan en joc però més enllà d’aquesta potència caldria ser sensibles. El que considero, i és opinió personal, és que caldria considerar que l’esport és exemple per a la societat; en la majoria de casos s’ha demostrat en aquests dos mesos de confinament. Com secretari general de l’esport m’agradaria que, a mesura que es vagin cobrint etapes del desconfinament, quan s’arribi a poder competir tant de bo poguéssim fer proves a tots. Arribar a aquesta quantitat de testos massius necessita paciència. Cal estar atents al que ens diguin els professionals de la sanitat i que comenci amb la màxima seguretat per a tots.

The post Gerard Figueras: “Cal fer un exercici de generositat aquesta temporada” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest passat dimecres li va tocar el torn als catalans de Segona B i aquest dijous han estat els de Tercera (Grup V). La videoconferència ha tornat a unir als clubs sota la presidència de Joan Soteras i, com va ocórrer hores enrere, es va evidenciar que tothom va a la seva respectuosament i defensa el que més li convé, ja que tornar a la competició sembla un miracle.

Amb una majoria de clubs que aposten per l’opció-Rubiales, encara que no al cent per cent, Soteras escolta i traslladarà totes les possibilitats que han aparegut amb Lleida Esportiu i Olot, pel costat de Segona B, i la del CE L’Hospitalet, pel de Tercera, com a principals actors aquesta setmana vinent (probablement aquest dimarts 21). Per cert, el president ilerdenc Jordi Esteve amenaça suaument “amb accions legals per a preservar els drets legals de l’entitat” i a aquesta nota s’ha unit plantilla i treballadors.

“Tothom va i diu la seva”, va comentar Soteras a ‘SerCatalunya‘ amb tot el realisme del món alhora que va avançar “una espècie de referèndum” per a prendre Rubiales i l’RFEF la decisió final. És més, va avançar que “camps de 1a o 2a” poden ser els escenaris dels play off.

Espais de debat

“Tots estem d’acord que l’ideal seria tornar a competir. Com no es pot, s’han obert diferents espais de debat en els quals s’han vist discrepàncies en la quantitat d’equips que poden formar el play off i quant al format. És lògic”, declara a Futbolcatalunya el president, i representant dels clubs catalans de 2Ab, Alex Talavera.

Tercera, a debat

Quant als clubs de Tercera divisió, majoria favorable a la proposta de la RFEF amb l’únic afegit de l’Hospi (Santi Ballesté) perquè els riberencs volen un ascens directe i que es juguin la promoció del segon al cinquè. Tan sols es va absentar el president de l’Igualada, Francesc Jorba, com és perfectament comprensible. Finalment van concloure amb elevar la petició de promoció d’ascens per als 8 primers

The post “Espècie de referèndum” com a solució appeared first on FutbolCatalunya.com.

@JordiGrifol

El futbol sempre s’obra pas. La pilota sempre ho fa. Lluny de la voràgine mercantilista que enfosqueix el futbol d’elit i els grans clubs, transformant-los en grans empreses, també hi ha vida i futbol. Un futbol integrador i de cohesió, que no entén de fronteres, orígens ni llengües i que, al mateix temps, entén qualsevol.

“Cada dimecres al matí és una festa”, diu somrient l’Issa. Migrants procedents de països diversos, amb situacions més o menys complexes i, molts d’ells, parlant idiomes diferents, s’uneixen per jugar a futbol al Narcís Sala, el camp de la UE Sant Andreu. Amb la pilota als peus tots s’entenen i gaudeixen i, després de l’entrenament, dinen tots plegats per recuperar forces i teixir complicitats i amistats, cosa que molts d’ells necessiten per superar un dia a dia monòton i sense massa suports.

“El futbol és un vehicle que pot donar molts rèdits socials, permet integrar, teixir xarxes comunitàries, compartir experiències, ser un punt de trobada de gent que no s’entendria…”, exposa Carles Viñas, doctor en història contemporània per la Universitat de Barcelona. Lluny de les competicions i el “futbol negoci” que es va imposant a l’elit de l’esport, els dimecres al Narcís Sala s’oblida tot això i només hi queda l’essència del futbol, una pilota que aconsegueix reunir a gent diversa i fer-los formar part d’un mateix equip.

La passió pel futbol

L’Hug Solà feia classes de castellà per a refugiats a l’ONG BarcelonaActua i es va adonar que, malgrat l’origen divers dels migrants, a tots els agradava el futbol, del qual “en parlaven a tota hora”, afirma l’Hug. I, com que cap d’ells no jugaven enlloc, va decidir que calia iniciar un projecte futbolístic amb tots ells. Des de l’organització es va traslladar la proposta al Sant Andreu, que amb unanimitat va decidir participar-hi i cedir el terreny de joc.

“Un dels problemes amb què es troben molts d’ells és que estan esperant a tenir papers i tenen un dia a dia bastant faltat d’activitats, i això els ajuda a fer amistats i sentir-se part d’una comunitat i un club”, argumenta l’Hug, donant importància al teixit associatiu que genera l’activitat. “En cap moment és competitiu, simplement es tracta de fomentar l’amistat, fer vincles i, al final, ho acaben sentint seu i molts d’ells ja van a veure els partits del Sant Andreu”, afegeix.

El Kassim Issa té 31 anys i és de Kenya. Fa onze mesos que és a Barcelona, a El Clot, i admet que encara li costa parlar en castellà. Al seu país, havia jugat a primera divisió amb el Bandari FC i també es va treure el títol d’entrenador. El Sant Andreu li ha donat la oportunitat d’entrenar l’infantil dels quadribarrats, encara que no pot exercir com a tal durant els partits per la seva situació irregular, la qual també li impedeix treballar. “El meu somni és fer els cursos d’entrenador aquí i arribar a ser entrenador professional. Vaig tenir la sort d’arribar amb avió i vull viure i estudiar aquí”, explica l’Issa.

La situació dels jugadors és molt diversa. Des d’alguns que reben ajuda de les organitzacions estatals i tenen un pis on estar i on menjar i fan classes de català i castellà, fins a d’altres que se’ls hi ha acabat les ajudes. Fins i tot, van tenir nois que estaven dormint al carrer. “La gent d’aquí ha de veure que això és un problema que també tenim a la ciutat i no només als telenotícies i a l’altra banda del món. Un cop arriben aquí també tenen moltíssims problemes. Gairebé cap pot treballar legalment, van trampejant amb les ajudes que poden rebre”, explica l’Hug Solà.

“El Sant Andreu sempre ha estat disposat a treballar en tot allò que creiem necessari, i això ho és. Intentem ajudar al màxim en tot allò que podem i està al nostre abast”, declara Josep Hormigo, directiu i responsable de l’àrea social de la UE Sant Andreu. La vocació integradora, solidària i social del conjunt quadribarrat és clara i això, en general, agrada a la massa social del club. Malgrat això, Hormigo afirma que “no és important que agradi o no”, ja que ells creuen que “això és un deure”. Des del 2018, concretament el partit de Copa del Rei al Wanda Metropolitano, el primer equip llueix el logo d’Open Arms a la samarreta. De la mateixa manera, des del club es troba a faltar ajuda per part de l’ajuntament i la Generalitat. De fet, Manuel Camino, el president de l’entitat, és qui s’ocupa de pagar de la seva butxaca els dinars de cada dimecres.

“Eines que ens facin veure iguals”

Aquesta tasca humanitària no seria possible sense voluntaris, que s’encarreguen de comprar i preparar els esmorzars d’abans i després de l’entrenament, entre d’altres tasques. El Lluís Robirosa i l’Emmanuel Ming, en són dos d’ells. “Aquestes situacions tan fotudes no s’haurien de donar, ells haurien de tenir dret a les mateixes oportunitats que tenim nosaltres”, es lamenta l’Emmanuel. Ell és conductor de trens des de fa quaranta anys, i ara prejubilat, no va dubtar en venir a ajudar quan li van proposar. Personalment, li agradaria “conèixer més d’ells, sobretot pel que fa a les emocions”. A través de l’esforç que realitzen, “es deixen anar més”, afegeix.

“Necessitem eines que ens permetin veure que som iguals, uns amb més sort i altres amb menys, però iguals”, explica Toni Padilla, periodista i historiador. “El futbol és un joc popular, democràtic, igualitari i un espai de trobada massa potent com per renunciar-hi”, afegeix. Aquest esport, doncs, és molt útil per fomentar valors d’integració i cohesió però, alhora, “és un reflex de la societat”, amb les coses bones i dolentes que a la vegada comporta.

“Parlar amb els ulls i els sentiments”. Així defineix l’Oussama, de 18 anys, la sensació d’entendre’s “només amb una passada”, sense necessitat d’idiomes, la pilota és l’idioma universal, no en cal cap altre. “No sé on, però vull arribar”, diu. Li agradaria seguir jugant a futbol, i qui sap si professionalment. Ningú li pot negar el desig.

Des de fa un mes, el Sant Andreu també ha començat a treballar un projecte esportiu amb refugiats menors d’edat no acompanyats que viuen a la Casa Bloc de Sant Andreu, per facilitar-los la integració i la diversió. Aquesta activitat es suma, doncs, a l’entrenament de refugiats i als quatre equips de disminuïts psíquics que té el club, a més d’una activitat amb gent gran que encara estan treballant. “Se’ns estan quedant curts els dies de la setmana per poder dedicar-los a més coses”, explicava el Josep Hormigo. Malgrat això, el compromís de l’entitat amb les diferents organitzacions solidàries amb les quals treballa és indubtable.

El mer atzar determina l’origen de les persones. Néixer al cor d’Europa al si d’una família benestant, o fer-ho a Síria on els teus records són fugint de les bombes, no es tria. Arribar a un nou país, anhelant un futur millor, i fer-ho sol i sense suport familiar tampoc es tria. Una decisió que sí que han pogut triar molts dels refugiats que ara vesteixen la quadribarrada, és la de formar part del Sant Andreu. Així, han trobat una via d’escapament als problemes, han conegut companys i amics i, a través de la pilota, poden parlar sense obrir la boca i que els entenguin amb una sola passada, mentre fora de l’estadi, la gent necessita massa temps per comprendre certes coses. Un altre futbol és possible, sí, un que serveixi de salvavides, que sigui popular i que serveixi per integrar i fomentar valors que, ara, són més necessaris que mai.

The post El futbol, un bot salvavides appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

El partit de Lliga enfront del Peralada no va acabar com hagués desitjat (0-1), però és només un detall per a qui pot tenir l’orgull de complir 250 partits al capdavant del seu equip, un Vilafranca que camina en sisena posició, a sis punts de la quarta plaça de promoció d’ascens. Extraordinària temporada per al tarragoní Ivan Moreno que ha trobat el seu lloc en una entitat modesta que sempre compleix.

Aquesta fotografia que il·lustra el text del nostre company Lluís Montaner inclou també a un històric delegat (Pepe Fos), un altre dels cracks del nostre futbolcat amb 1.262 partits a la seva esquena. Immortal Pepe i immortal Ivan que compleix la seva sisena temporada en el conjunt penedesenc amb dues promocions a la seva esquena i una gran imatge d’equip lluitador i fabricant de bon futbol en una categoria que se li queda petita.

La seva trajectòria és impecable: va treballar en el futbol base del Nàstic (alevins, infantils, cadets i juvenils) –el blaugrana Sergi Roberto pot parlar perfectament d’aquest modest entrenador-, per a signar dos anys a La Pobla (2012-2014) i arribar a Vilafranca on ja suma dues promocions d’ascens a Segona B, una semifinal de la Copa RFEF (2018) i un subcampionat de la Copa Catalunya absoluta (2019).

Il·lusió i ambició

Ivan, que compagina la seva passió amb la subdirecció d’un col·legi en la seva Tarragona, afirma estar “molt orgullós i amb unes sensacions molt agradables” després de complir aquesta marca de 250 partits en la banqueta del seu actual equip. Es recorda de companys “com Andrés González , Miki i Toni Carrillo” que també estan marcant una època en els seus equips i mostra el seu total agraïment a jugadors, auxiliars i al seu president, Joan Soler “l’única persona indispensable en aquest club”.

Aquestes paraules d’elogi per al màxim dirigent de l’entitat són “molt certes. Sempre m’ha deixat fer i ens permet somiar amb coses grans. Ja sé que demà no puc estar però si això passa li faré una gran abraçada”. Ivan Moreno, que també agraeix l’esforç “del nostre Pepe Fos” està on està per mèrits propis perquè “no tinc representant ni tinc padrí. Vaig ser un modest jugador de Regional en el Reddis”.

La seva esposa i els seus dos nens són els seus primers fans i raons tenen, ja que als seus 48 anys és un gran exemple a seguir. Tècnic exemplar dins i fora dels terrenys de joc, Ivan Moreno mereix l’aplaudiment de tots.

The post Ivan Moreno, un clàssic a la banqueta del Vilafranca appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb una jurisprudència que es mou en l’ambigüitat i que depèn en bona part de voluntats i interpretacions, la veritat és que ningú pot afirmar res de manera categòrica entorn del futur de la seva situació enfront d’Hisenda. Ni tan sols en el món de l’arbitratge a qui sempre se li ha mirat amb una especial cura.

8a Nit de l’Arbitratge

The post El 2020 arriba amb ‘regal’ del 2% per als àrbitres catalans appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tres victòries locals, cinc empats i dues victòria visitant han sigut el balanç de la quinzena jornada de lliga on s’ha produït un canvi en el liderat, el Lleida ha sucumbit davant l’Andorra, el Nàstic suma la segona victòria consecutiva i els filials de Barça i Espanyol segueixen demostrant qualitat i resultats.

L’afició arlequinada i el patiment són dos conceptes que bé podrien anar lligats de la mà. Aquesta temporada, però, la cosa se’ls ha girat a favor. De l’Olot-Sabadell que podia haver tingut el desenllaç més catastròfic, a assolir el liderat de la categoria en aquesta nova temporada. Els d’Hidalgo somien amb fer-la ben grossa.

L’Espanyol B es troba en un moment de forma excepcional i ja olora els llocs de privilegi. Així ho van demostrar els nois de José Aurelio Gay dissabte a Bunyol davant l’Atlètic Llevant. Cinc minuts va tardar el filial ‘perico’ en marcar, sent Carles Soria l’autor del primer gol a la sortida d’un córner (5’). A la represa, amb el partit força igualat, es va passar del possible empat al segon gol blanc-i-blau en un moment. Una falta a la frontal pels locals gairebé significa el gol, quan Ferni va estavellar la pilota al travesser. La reacció de l’Espanyol va ser immediata i, Jutglà, va aprofitar un refús del porter (53’) per segellar el quart triomf consecutiu i el gran estat de forma.

El Sabadell va de debò. Els d’Hidalgo van jugar un partit seriós que van saber madurar davant un rival, l’Ejea, que no va posar les coses fàcils. Els visitants van mostrar un engranatge defensiu molt ben articulat i, durant la primera meitat, el domini arlequinat no es va traduir en res.

En la represa, es va produir l’entrada de Capó per Àngel, cosa que significava el retorn al sistema habitual de tres centrals. A partir d’aquí, els arlequinats es van anar acomodant i generant ocasions fins que, el més murri, Lanza, va aprofitar una errada defensiva per endur-se la pilota i no fallar l’u contra u (63’). L’Ejea va fer un pas endavant però els locals van saber patir i Néstor Querol, en estat de gràcia, va realitzar un gran cop de cap per fer el segon (82’). Ja a les acaballes, Fonsi va retallar distàncies (94’) en un estrany gol quan l’àrbitre ja xiulava el final. El Sabadell ja és líder de la categoria.

Puntet per seguir creixent. El Cornellà va saber afrontar un partit dur al Pedro Sancho i acumula cinc partits sense conèixer la derrota. El xoc va començar favorable als visitants, que ràpidament es van posar per davant quan Leo Ramírez va aprofitar una errada defensiva per enviar la pilota a l’esquadra (13’).

Malgrat això, els locals van reaccionar ràpid i van saber retallar distàncies quan, Aguza, va aprofitar un refús d’un córner per empatar (32’). A partir de llavors, les ocasions per uns i altres es van anar succeint fins al final. A falta d’uns deu minuts, penal a favor de l’Ebro. Això hagués pogut significar un trist desenllaç pels catalans però, Ramón, va fer una gran aturada per emportar-se un puntet de Saragossa.

Duel d’altura

Partit molt igualat el que va enfrontar Andorra i Lleida, en una autèntica pugna per ser el més amunt possible en la taula classificatòria. Els locals van demostrar trobar-se molt còmodes i en el seu terreny, i van gaudir de més oportunitats per avançar-se, encara que aquestes no s’acabaven de concretar.

Per la seva banda, els lleidatans neutralitzaven bé els de Gabri i també realitzaven alguna aproximació. Ja a la segona meitat, una segona groga a Bagayoko condemnava al Lleida a jugar amb un menys la mitja hora final. Quan tot es donava per acabat, un córner va acabar en una rematada de Forgas que significava el gol (90’) i la victòria local. Gerra d’aigua freda pels de Molo.

El Llagostera sempre competeix i, aquest cap de setmana, no va ser excusa. Davant el València Mestalla, l’equip d’Oriol Alsina arribava al matx havent jugat Copa Catalunya entre setmana. Només començar, la primera ocasió dels locals va ser convertida en gol. Nahuel Arroyo, amb un xut des de fora l’àrea, materialitzava el primer (5’). Els catalans van seguir oferint un bon ritme, però ja ben entrada la segona meitat, van començar a acusar la càrrega de partits i, això, va ser ben aprofitat pel filial valencianista.

Un cop de cap de Jordi Sánchez tornava a col·locar l’empat al marcador (73’). Finalment, empat que serveix al Llagostera per seguir creixent i evolucionant, ben a prop de les posicions de privilegi.

Seligrat es fa notar

El Nàstic jugava al Sagnier i volia la segona victòria consecutiva. El partit va començar favorable als locals, que es van avançar ràpidament a pilota aturada, amb gol en pròpia de Bonilla (5’). El Prat s’agradava però, el Nàstic, en una de les primeres ocasions ,va posar l’empat. Viti rematava un centre per anar al descans amb empat a u (42’). La segona part va canviar radicalment en favor dels grana, que es van començar a agradar. Unes mans a l’àrea de Ricarte van desembocar en penal favorable als grana i en expulsió del jugador per doble groga. Bonilla va transformar el penal (65’).

Pocs minuts després, Putxi també veia la segona groga, amb la qual cosa el Prat va acabar amb nou jugadors. Això ho va aprofitar Pedro Martín per sentenciar (79’) i, a les acaballes, acabaria sent expulsat.

Finalment, victòria fonamental per un Nàstic que comença a funcionar amb Toni Seligrat i ja és fora del descens, mentre el Prat segueix immers en la dura lluita per sortir de la zona vermella.

Exercici de resiliència el que va realitzar el Badalona fora de casa davant el Villarreal B. Els de Manolo González van saber resistir davant el filial groguet, que ho intentava però no podia davant l’ordre defensiu badaloní. Tot i així, ni uns ni altres van saber trobar els defectes de l’altre i les ocasions no es van acabar de concretar. Els locals van jugar la mitja hora final amb un home menys per doble tarjeta a Goyo, encara que els catalans no van saber treure-hi partit. 0-0 final i un punt que s’emporta el Badalona d’una sortida sempre complicada.

Victòria de prestigi

El FC Barcelona B va sumar un important triomf davant el Castelló que els permet seguir ben a prop dels playoffs. Després d’una primera meitat sense massa acció, a la represa els castellonencs van avançar-se gràcies a un xut d’Alcaina que Ronald Araújo va desviar cap a dins (50’). Tot semblava de cara per un Castelló invicte fins aleshores però, a les acaballes, tot va canviar. El mateix Ronald Araújo va fer un gran cop de cap per empatat el partit (83’) i, pocs minuts després, l’àrbitre va xiular un penal favorable als de García Pimienta. Monchu no va perdonar i, d’aquesta manera, el filial blaugrana va tornar a sumar els tres punts davant un Castelló que encara no coneixia la derrota i va perdre el liderat.

Molt esforç

Nou jornades sense perdre i ja és l’equip menys golejat del grup III. L’Olot fa la feina setmana rere setmana i, aquesta setmana, va saber treure un punt del sempre complicat Rico Pérez. L’equip va mostrar-se sòlid i va neutralitzar l’Hércules i el seu atac. Potser va faltar ser una mica més “incisius”, tal i com va expressar Raúl Garrido a posteriori. Finalment, però, empat de prestigi per seguir sumant i creixent.

The post El Sabadell d’Hidalgo es col·loca líder appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nil González - @nilgonzalez

La Montañesa es deixa els seus primers punts de la temporada al camp del  Martorell. Un partit molt intens que ha acabat amb 1 punt per cada equip. El resultat al descans era de 0-1 pels de Nou Barris. Un gol al temps afegit de Jaime els feia marxar amb avantatge al vestidor. Als 15 minuts de la segona meitat empataven els locals amb un gol de Xavi Sansegundo que feia l’1-1. Tan sols 10 minuts després es tornaven a posar per davant els visitants amb un gol de Sergi Arimany. Tot semblava decidit però el temps de descompte ens deixaria un altre regal en aquest partit. Jordi Perez marcava el 2-2,  feia perdre els primers punts als de Dani Andreu i donava un empat molt bo als de casa.

Reacció de Vista Alegre, Vilanova i Valls

Segona partit seguit guanyant pel Valls que aconsegueix una victòria de mèrit contra el Gavà. Els de Joan Pallarès sumen 6 dels últims 6 i surten de la zona baixa. Es posava per davant aviat el Valls amb un gol del seu davanter Joel Marigot, que feia l’1-0 al minut 7 de partit. A partir d’aquí bon treball defensiu dels locals que veien com al temps afegit es tancava el partit amb un gol de Sergi Gomez que posava el 2-0 definitiu.

Victòria del Vista Alegre a casa contra el cuer de la categoria, el Sant Ildefons. Segona victòria consecutiva dels de Castelldefels que demostra una bona reacció al mal inici de temporada. Un partit poc vistós en quan a futbol, que s’ha solucionat amb un solitari gol de Cazorla al minut 65 que seria suficient per donar la victòria als locals i sortir de la part baixa de la classificació.

Victòria per golejada del Vilanova que mostra un bon estat de forma sumant 7 dels últims 9 punts possibles. Els de la capital del Garraf rebien un Alcarràs instal·lat a la part baixa i necessitat de punts. Al minut 20 Adri Alonso estrenava el marcador amb l’1-0. Tan sols 10 minuts després Rafa Ribeiro eixamplava la diferència anotant el 2-0. Al vestidor marxaven 2-1 amb el gol d’Ivan Cendrós des del punt de penal. Als 10 minuts de la segona meitat empataven els visitants mitjançant Pere Galceran. A partir d’aquí festival golejador del Vilanova. Carlos Contreras feia un ‘hat-trick’ en tan sols 18 minuts i posava el partit 5-2 al minut 84. Ja a l’últim minut Sebas Cuervo posava el 6-2 definitiu.

Can Vidalet i Catllar no aixequen cap

Setena derrota seguida d’un Catllar que porta 6 partits sense veure porteria. La d’avui a casa contra l’Atlètic Sant Just per 0-2. El Catllar mereix més en quant a joc però no marca. Al minut 64 els visitants aprofitaven una errada defensiva dels del Baix Gaià per posar-se per davant mitjançant Jan Gonzalez, que feia el 0-1. El Catllar ho intentava, tenia ocasions però no encert. Ja al temps afegit i amb els locals abocats a l’atac, Carlos Portas tancava el marcador a la contra anotant el 0-2.

Tercera derrota en 5 partits del Can Vidalet. La d’avui a casa contra el Tàrrega. Els visitants marxaven al descans amb el partit gairebé resolt. Al minut 20 Roger Escamilla posava per davant al Tàrrega des del punt de penal. 10 minuts després Dani Vargas feia el 0-2 amb el que marxarien al vestidor. Al minut 67 Joan Salinas eixamplava distàncies fent el 0-3 i dos minuts després els locals tancaven el marcador amb el gol de Marc Marba qui anotava l’1-3.

Empats a la zona mitja i alta de la taula

Repartiment de punts entre el Mollerussa i el Martinenc. El partit quedava tancat al primer quart d’hora on vam veure els dos gols del partit. Primer ben aviat al minut 3 Marcos Ahufinger posava per davant als visitants fent el 0-1. Al minut 16 Marc Soldevila empatava el partit anotant l’1-1 amb el que s’arribaria al final del partit.

Empat 1-1 entre Almacelles i Santboià. Els de Lleida viuen instal·lats còmodament a la mitja taula mentre que el Santboià es situa a la segona plaça. Juanlu tornava a marcar per posar davant als visitants 5 minuts abans del descans. No seria fins al temps afegit que els locals, mitjançant Oscar Imaz, marquessin el gol de l’empat i aconseguissin un punt valuós.

Final de partit boig en l’empat a 1 entre Ascó i Viladecans. El partit anava 0-0 al minut 90 i poc ens podíem esperar que acabés 1-1. Primer seria Favio per part del Viladecans qui posaria per davant als visitants al temps afegit del partit. Però encara tindríem un altre gir de guió. També al temps extra empatava Jorge Granado pels locals. L’Ascó continua instal·lat a la part alta de la taula mentre el Viladecans viu tranquil a la zona mitja.

The post El Martorell esgarrapa els primers punts de la Montañesa appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

La temporada del retorn del Nàstic al grup 3 de Segona B està sent de tot menys tranquila. Passat gairebé un terç de campionat, l’equip no funciona i només ha aconseguit dues victòries. 11 punts de 33 possibles que converteixen els grana en el quart pitjor del campionat. Com bé comentava Enric Pujol fa uns dies el Nàstic no estava en zona de descens a Tercera a la jornada 11 des de la temporada 1985/86. Aleshores acabaria perdent la categoria.

Això és el que es vol evitar després d’un descens prou traumàtic de Segona a Segona B. La cúpula grana ha reiterat la voluntat de fer un projecte entorn a la parella Parés-Bartolo, però els resultats manen i un dels majors pressupostos de Segona B no competeix bé a la categoria.

El Nàstic ha encaixat 18 gols en 11 jornades i només ha deixat la porteria a zero en un d’aquests partits. La fragilitat està desagnant a un equip amb bons números en atac, però gens sòlid en defensa.

Des de la dimissió de Vicente Moreno el 2016 hi ha hagut 8 canvis d’entrenador al Nou Estadi. Cap d’ells ha fet funcionar l’equip amb continuitat. Dues salvacions sobre la botzina i el descens de la temporada passada. Aquest any Josep Maria Andreu va voler fer un canvi de ruta. El president va donar la confiança en Sergi Parés a la direcció esportiva i Xavi Bartolo a la banqueta.

La paraula ‘projecte’ va aparèixer diverses vegades en l’actualitat grana, però segons ha pogut saber FutbolCatalunya el club ja ha començat a contactar alguns entrenadors per si Xavi Bartolo és finalment destituït. Un d’ells, segons la companya de Mundo Deportivo Encarna Garcia, podria ser Curro Torres

Badalona: dejà vu de 2013

Si diumenge el Nàstic perd a Montigalà podrien precipitar-se els aconteixements. Els grana visiten Badalona a la jornada 12. Com aquell 2013 en que també s’enfrontaven als escapulats en la mateixa jornada i que va acabar amb derrota al camp del Centenari i destitució per a Santi Castillejo. El substituiria Vicente Moreno i aquella temporada acabaria amb la fatídica tarda de Llagostera. La següent, amb ascens a Segona Divisió.

The post Xavi Bartolo se la juga a Badalona appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI GRIFOL  @JordiGrifol

Dues victòries locals, cinc empats i tres victòria visitants ha sigut el balanç d’aquesta setena jornada de lliga on, principalment, ha destacat una nova derrota badalonina que deixa al seu tècnic Juanma Pons a la vora de la destitució que podria arribar aquest dilluns.

Espanyol B, Llagostera i Andorra van encetar una nova jornada de lliga el dissabte. Per una banda, l’Espanyol B va sumar la segona victòria de la temporada davant la Nucía. Els blanc-i-blaus es van adelantar ràpidament (9’) i els visitants van empatar el partit (37’). Tot i així, abans del descans, Soni (44’) va tornar a posar per davant als seus i el marcador ja no es va moure més.

D’altra banda, els d’Oriol Alsina van tornar a somriure, sumant la segona victòria consecutiva contra l’Orihuela. El Llagostera va mostrar superioritat i va tancar el partit amb un doblet d’Arroyo (21’, 73’) i Diego González, que va arrodonir el marcador (88’).

Els andorrans visitaven l’Atlètic Llevant i, de fet, el partit se’ls va escapar a l’últim sospir. Musa va posar per davant als seus abans del descans (43’) i, tot i fer un partit seriós, Nacho Ruiz va espatllar la tarda als de Gabri marcant al 88’. Tot i així, l’Andorra acaba la jornada líder amb catorze punts.

El Cornellà guanya al Sagnier

El derbi català entre AE Prat i UE Cornellà va ser un partit igualat i que no es va resoldre fins al final. Raíllo va avançar als locals ja ben entrada la segona meitat (64’). Malgrat això, immediatament, Pablo va empatar el partit (65’) i, ja a les acaballes, Esteve va donar la agònica victòria al Cornellà (86’). El Prat encara no sap el que es la victòria i es col·loca en divuitena posició amb quatre punts.

No passen de l’empat

El Lleida de Molo no va poder passar del 0-0 a Ejea de los Caballeros en un partit lluitat però molt complicat i, on, ofensivament, no es va poder superar al porter local. Amb aquest punt, els lleidatans es col·loquen colíders juntament amb l’Andorra i el Villarreal B, tots tres amb catorze punts.

El Nàstic va sumar un empat força positiu davant el Castelló tenint en compte com va anar el partit. Els visitants van marcar al minut 68’ i, quan tot semblava indicar que es tractava d’una nova derrota, Brugui va anotar (85’) perquè, al menys, un punt es quedés a casa.

Sabadell i Olot es van repartir un punt cadascú en un partit marcat per un penal per un i altre equip. Lanzarote va transformar el penal pel Sabadell abans del descans (42’). L’Olot va jugar un partit molt seriós i va dominar davant un conjunt arlequinat més espès i, ja al final del partit, Héctor Simón va transformar el penal que posava l’1-1 al marcador (85’).

Desfeta del Badalona

Nova trista jornada a Badalona. El conjunt escapulat va caure derrotat a casa davant el València Mestalla. Moreno va adelantar al filial abans del descans (40’). Ja a la represa, Kilian Duran va anotar ràpidament l’empat (46’). Malgrat això, Jordi Sánchez va fer el gol que significava la victòria valencianista al 69’.

El Badalona ha sumat un punt de 21 en aquestes set jornades i la situació és més que crítica. El futur de Juanma Pons és ben incert i tot apunta a que, en els pròxims dies, pot ser destituït per tal d’intentar reconduir l’equip abans que sigui massa tard.

El Barça B cau al Rico Pérez

Contundent derrota del filial blaugrana a domicili, davant l’Hércules. Els locals van marcar el primer gol un cop complert el primer quart d’hora de partit. Poc després, Benja va anotar el segon (25’). Ja ben entrada la segona meitat, Riqui Puig va retallar distàncies (68’). No obstant, l’Hércules va tornar a respondre amb un altre gol de Benja (72’) i, ja al final, Carlitos va tancar la golejada (81’).

Amb aquesta derrota, els de Pimienta es col·loquen en vuitena posició amb onze punts.

The post Desfeta a Badalona i suspens en la banqueta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Vuit gols en 90′ és una marca considerable que ha de deixar satisfets a tots els participants d’un partit vibrant entre L’Hospitalet i Horta. Fins i tot els tècnics Jonathan Risueño i Nacho Castro van manifestar la seva alegria encara que la processó anirà per dins, ja que algunes errades defensives mereixen repàs general. (Resultats 6a Jornada i Classificació)

La Pobla no perdona

Doble patiment a l’Olímpic

Qui sembla destinat a patir i patir és el Terrassa de Xavi Molist. Amb 8 de 15 punts en els seus últims 5 partits, el Terrassa va haver de superar el gol inicial d’Ivan (51′) des de la línia frontal de l’àrea. Era  l’il·lusió d’un Figueres que va veure, minuts després, com Carles Coto, últim fitxatge, queia greument lesionat amb pronòstic greu (des de Futbolcatalunya, per descomptat, li desitgem el millor). Aquest problema es va traduïr en el camp: els egarencs van reaccionar amb l’habitual Sergi Arranz (68′) i van col·locar el 2-1 definitiu gràcies a Alex Fernández (81′).

A casa, molt millor

6 triomfs locals, 1 empat i 2 triomfs a domicili és el balanç d’aquesta 6a Jornada en la qual es van marcar 25 gols (8 en L’Hospitalet, 18 locals i 7 visitants). Es va estrenar l’Europa!! A la sisena ha estat la vençuda per als escapolats enfront d’un Cerdanyola que acumula quatre jornades sense guanyar.

The post A La Pobla no l’immuta la golejada de L’Hospitalet appeared first on FutbolCatalunya.com.

PREMSA NIKE

El Nike Camp d’Andorra ha tingut la visita, aquest dilluns a la tarda, del jugador del FC Barcelona Riqui Puig, que ha aprofitat per participar en diferents activitats amb els nens. A l’Estadi Nacional d’Andorra la Vella, el migcampista de Matadepera ha jugat, per segon any consecutiu, amb els participants, que li han fet una roda de preguntes.

Referent a si la propera temporada faria el salt al primer equip, amb qui ja ha debutat amb 19 anys, ha comentat que “soc jugador del Barça B i si em donen una oportunitat al primer equip serà benvinguda. Anar a un altre equip? No tinc cap preferència, a mi m’agrada molt el Barça i espero quedar-m’hi molts anys”.

Puig, que té “Xavi Hernández, Iniesta i Pirlo” de referents en la seva posició, ha recordat que “el dia que vaig debutar amb el primer equip, el 5 de desembre (de 2018) contra la Cultural Leonesa, vaig tenir una alegria impressionant”. En l’estrena, va donar una assistència de gol: “No soc molt de marcar gols, m’agrada més donar-los. Porto uns 30 o 40 gols a la meva vida, un dels més importants que he fet va ser a la semifinal de la Youth League contra el Manchester City”. El vallesà, que complirà 20 anys a l’agost, ha afegit que entre Primera i Segona Divisió B “no hi ha tanta diferència si vas entrenant amb el primer equip durant la setmana”.

El migcampista blaugrana s’ha referit a Frenkie de Jong, un dels nous fitxatges del club, com un jugador de “molt talent, és molt ‘estil Barça’ i ens pot donar moltes alegries” i ha apuntat que el fet de poder jugar amb Messi “és un al·licient més que t’ajuda a intentar fer-ho millor”.

El futbolista del FC Barcelona ha visitat el Campus Nike d’Andorra poques hores després que ho fes la també jugadora blaugrana Claudia Pina. Les properes visites previstes de futbolistes seran les de Jesús Vallejo (Real Madrid CF), aquest dimecres dia 10; i d’Álex Baena (Villarreal CF), dijous dia 11.

El Nike Camp de bàsquet ha comptat aquest dilluns en el pavelló del Govern amb la presència de Pierre Oriola i Pau Ribas (FC Barcelona) i deGuillem Vives (Valencia Basket) i és previst que vinguin els següents jugadors: aquest dimarts dia 9 Víctor Claver (FC Barcelona); dijous 11 Juan Carlos Navarro (secretari tècnic de bàsquet formatiu del FC Barcelona) i Sergio Llull (Real Madrid); i divendres 12 Alberto Abalde (Valencia Basket), Xabi López-Arostegui (Club Joventut de Badalona) i Oriol Paulí (CB Gran Canaria). Demà, Claver també realitzarà diferents activitats amb els nens i respondrà a una roda de preguntes dels mateixos participants a la 1 del migdia al pavelló del Govern d’Andorra la Vella.

Ja han visitat el Nike Camp d’aquest any Rodrigo Moreno (Valencia CF), Marta Corredera (Levante UD), Ander Barrenetxea (Real Sociedad de Fútbol), Ferrao i Roger Serrano (FC Barcelona de futbol sala).

El Nike Camp d’Andorra es va iniciar el passat diumenge 30 de juny i s’allargarà fins el 13 de juliol, on més de 700 nois d’entre 8 i 19 anys participen a la 22ena edició del campus de bàsquet, la 21ena de futbol i la 3a de futbol sala. Paral·lelament, en futbol també té lloc el Nike Camp PRO, on jugadors d’entre 16 i 19 anys entrenen i reben formació en aspectes físics, nutricionals i d’altres tipus necessaris per a donar el darrer pas al futbol professional.

The post Riqui Puig brilla al Nike d’Andorra appeared first on FutbolCatalunya.com.

VICTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

105 dies després, la fase regular de la Primera Catalana s’ha posat en marxa. En la primera jornada s’han marcat 26 gols, repartits en vuit partits (el Llagostera – Reus B, oh, quina sorpresa!, s’ha suspès). (RESULTATS)

El Girona B d’Àxel Vizuete, amb qui va parlar Futbolcatalunya abans de començar el campionat, és el primer líder del grup gràcies a la diferència de gols. El Manlleu va encaixar amb massa facilitat davant d’un filial gironí que va sentenciar el matx al tram final.

El Rubí, el Vic, la Guineueta, el Lloret, el Palamós i l’Escala també van sumar de tres. Però anem a pams. Els rubinencs van passar per damunt del Sabadell Nord, que espera repetir el bon paper de la temporada pasada. El Vic d’Albert Càmara també va vèncer a Tona, en el derbi osonenc de la jornada. La il·lusió de la Guineueta va poder amb La Jonquera a Nou Barris.

Gràcies al hat-trick de Rubén Martínez, el Lloret va remuntar dues vegades davant el Mollet, que no va saber aguantar el marcador. En un dels partits de la jornada, el Palamós va sorprendre laFE Grama que, tot i avançar-se al marcador, va perdre a casa davant el degà. L’Escala, amb una diana d’Ignasi Massó, va tornar al Grup 1 de Primera Catalana amb un triomf.

L’única ‘X’ de la primera jornada la van protagonitzar Parets i Mataró, que va empatar el matx al darrer minut de joc.

The post #1cat1: Sorpreses i confirmacions appeared first on FutbolCatalunya.com.