La nit del 31 de desembre a l’1 de gener canviem d’any. És costum a casa nostra que, al ritme de les dotze campanades de mitjanit, acomiadem l’any vell i donem la benvinguda a l’any nou menjant raïm. A FutbolCatalunya hem triat dotze fets del futbol català amb els quals acomiadem informativament un 2020 amb més ombres que llums, sobre tot a causa de la maleïda pandèmia pel coronavirus.

Son dotze fets que considerem rellevants i n’estem segurs que hi hauria d’altres que mereixerien una campanada. Perquè cadascú sap com li ha anat aquest any que acaba. Nosaltres hem triat aquests fets. Alguns, inoblidables en sentit positiu. D’altres, per reflexionar i, si pot ser, millorar. Us convidem a gaudir d’aquestes campanades, en sentit cronològic, amb la incertesa del que vindrà.

Des de FutbolCatalunya, qui treballem per informar-vos sobre la vostra passió desitgem que 2021 sigui feliç per a tota la gent que estima el futbol català.

1 – TEMPORADA INTERRUPTUS AL FUTBOL CATALÀ

La pandèmia va trencar qualsevol previsió. És més, ha servit perquè surtin a la llum les enormes mancances dels nostres dirigents. Des de la Federació Espanyola de Luis Rubiales i, per extensió, des de l’FCF de Joan Soteras. Pot ser fàcil criticar, però els fets són incontestables.

El 17 de març es van aturar les competicions no professionals i la primera vegada que Rubiales va afirmar que la Lliga havia d’acabar en el camp pel “bé de la transparència”. Aquest missatge el va fer seu el futbol català, però aquesta fidelitat malentesa va portar el caos. 

Promeses i promeses per a no complir res. Al futbol base se li va dir (Soteras) que hi hauria ascensos i no descensos, encara que la paraula del president val molt poc. Després d’una trucada de Rubiales, va parlar de consulta als clubs, posteriorment de referèndum i va acabar amb la ‘llei del poder’.

2 – EL CERDANYOLA JUVENIL FA HISTÒRIA

Com si de un coet es tractés, el Juvenil A del Cerdanyola ha passat en dues temporades de la Preferent Juvenil a la Divisió d’Honor. Un cop interrompuda la Lliga Nacional Juvenil per la pandèmia, els verds de Fontetes i el Sabadell ocupaven les places que donaven accés a la nova categoria.

Un ascens històric, ja que el Cerdanyola mai no havia estat a la màxima competició juvenil. Lluis Macià va ser l’artífex d’aquesta gesta en dues temporades i ha tancat la primera volta del subgrup 3B en posició de fase d’ascens, cinquè amb 14 punts en 9 partits. Un bon debut.

3 – JOSEP PASCUAL, UN ‘AMERICANO’ AL CEL

Ha estat, sens dubte, una de les notícies més colpidores que ens deixa el 2020 als qui estimem el futbol català. El 30 de maig, gairebé a l’hora de dinar, ens assabentàvem de la mort sobtada d’un bon home de futbol, el gran Josep Pascual, història del CF Blanca Subur. El coneixien amb el renom ‘americano’. O ‘cano’, en la seva versió reduïda. Un infart se’l va endur.

Descobridor de futbolistes, treballador incansable i personatge amb gran carisma no només a Sitges sinó a tot el territori, Pascual va deixar un buit que és impossible d’omplir. La notícia va motivar nombroses reaccions de dol arribades de tot arreu, recordant una persona inoblidable. Aquest maleït 2020 ens ha deixat sense l’amic ‘cano’, però sempre el recordarem.

Serveixi aquest testimoni per honorar, des de FutbolCatalunya, totes les persones relacionades amb la nostra passió futbolística que ens han deixat aquest any. Sempre al nostre cor.

4 – L’ADÉU DE L’INCOMBUSTIBLE TRIGUERO

El 20 de juny, Santi Triguero Blanch anunciava a les xarxes socials la seva retirada del futbol actiu. Enrere quedava una llarga carrera, amb catorze clubs defensats, més de 300 gols oficials i records de tota mena.

La seva darrera experiència ha estat a un CF Igualada on el mític futbolista vilanoví ha decidit seguir la seva carrera, ara com a segon entrenador, a les ordres de qui ha estat el seu darrer tècnic, Marc Cabestany.

“El futbol no deixa de ser un esport on sempre he cregut que el millor de tot són les bones persones que et trobes pel camí”. Paraula de Triguerinho.

5 – L’ASCENS D’UN EFECTIU HOSPI

El Centre d’Esports L’Hospitalet ha viscut un 2020 feliç. El 25 de juliol, en una Final Four organitzada a Badalona, l’equip riberenc assolia l’ascens a Segona B. Només podia pujar un dels quatre participants. A més, el millor classificat a la Lliga interrompuda al març passava ronda en cas d’empat. Això va servir l’Hospi per eliminar el Sant Andreu a semifinals.

A la final, contra el Terrassa, 1-0 amb gol de Canario. El triomf també a la final de la Copa Catalunya contra el Llagostera als penaltis va arrodonir un any que els de L’Hospitalet tanquen com a líders del subgrup 3A de Segona B.

6 – SABADELL TORNA A SER DE PLATA

Marbella. 26 de juliol. Dos equips catalans es juguen una plaça a la Segona Divisió A. I al final, per la mínima (2-1), el Sabadell aconsegueix l’objectiu davant el Barça B. Els arlequinats tornen a la categoria de plata cinc anys després del seu darrer descens.

Amb Antonio Hidalgo al capdavant, l’objectiu es va assolir en un play-off exprés jugat a camps de Màlaga. Qui no es va poder sumar a la festa del futbol català va ser el Cornellà, qui també va arribar a la final però va caure a La Rosaleda contra el Castellón, també per la mínima (1-0).

7 – VÍCTOR VALDÉS, L’APOSTA DE L’HORTA

L’arribada de Víctor Valdés a l’Horta va animar la incertesa del futur del futbol amateur. Arribava aire fresc a un club de barri sense ingressos i amb perspectives ruïnoses.

Després de la seva pèssima experiència al juvenil del Barça, el de L’Hospitalet va arribar, va signar, va planificar i va callar, com és habitual en la seva filosofia. Ni en la seva històrica presentació davant uns quants socis va tenir la delicadesa d’agrair-los l’oportunitat; la ‘pantera’ de L’H es reservava pel terreny de joc.

Malgrat que el seu fitxatge dona notorietat a l’Horta i al futbol català, el president Paco Carmona ha hagut de conviure amb situacions qüestionables. Els comiats del seu segon Felip, del seu íntim Castel i de jugadors com Sergi Moreno, Adri Gimeno o Coro li han deixat en mal lloc, però sembla que a Víctor no li preocupa. Almenys, ara com ara.

8 – ISERN I TERÉS, L’EMBOLIC FEDERATIU

La junta directiva de la FCF de setembre és la taca més gran de Joan Soteras en la seva gestió. Difícilment podrà superar el que va passar entre les parets del carrer Sicília, amb la destitució com a vicepresidents de Jordi Terés (delegat de Lleida) i Juanjo Isern (responsable de Comitès). Adduir “falta de confiança” és una justificació tan pobra com el protagonisme que lamentablement van exhibir alguns d’aquests directius, amb el sou d’un executiu damunt la taula.

Aquesta separació és notable en el futbol català i la seva junta no deixa de ser un mirall. Soteras vol “fidels”, manté que va haver-hi “excés de democràcia” perquè va poder parlar tothom (només ho van fer Juanjo Isern i Jordi Terés). El condicionament econòmic de directius que, en uns altres temps, treballaven per ‘amor a l’art’ ha passat a ser història perquè ara pesen més els ingressos per comissions.

El temps recordarà, a qui correspongui, el terrible error de la junta de Soteras.

9 – DOS MEDIÀTICS A LA MONTAÑESA  

La Montañesa ha viscut un any de retorn a la Tercera Divisió. Els de Nou Barris iniciaven un nou projecte que al mes de novembre va confirmar l’arribada de dos reforços ben coneguts. El migcampista Joan Verdú i el davanter Sergio García vesteixen des de llavors la samarreta groc-i-negra de la ‘Monta’.

Van trigar temps a poder debutar i no van poder ser al camp a una data històrica pel club, el partit de l’eliminatòria prèvia de la Copa del Rei contra el Cantolagua, amb triomf final dels navarresos. Uns problemes amb el trànsfer van retardar, sobretot, la presència de Verdú a la gespa.

Els dos jugadors van ser la cirereta a un inici de temporada convuls a la Montañesa, amb canvi a la banqueta per l’arribada de José Alcaraz i Carlos Sánchez. Dani Andreu, el tècnic del darrer ascens, va dir adéu.

10 – LA COPA RFEF ÉS DEL LLAGOSTERA

El palmarès de la Copa RFEF va tornar a inscriure el nom d’un equip català. La UE Llagostera va assolir el títol el 3 de desembre, jugant com a visitant al camp de Las Rozas i en una final èpica, amb Marcos Pérez aturant un penalti als madrilenys i Sergio Cortés decidint el partit al darrer instant de la pròrroga, amb un magistral xut de falta.

L’equip d’Oriol Alsina es va afegir així a Martinenc, Sabadell, Badalona, Mataró i Sant Andreu entre els clubs catalans que al llarg de la història havien guanyat aquesta competició, restaurada a finals del segle passat. Els llagosterencs es van plantar a la final després d’eliminar, sempre a partit únic i al seu Municipal, Ejea, Nàstic, Platges de Calvià i UCAM Murcia.

En guanyar els balears a quarts, també van obtenir bitllet per jugar la Copa del Rei, però van ser eliminats a la primera ronda per l’Espanyol.

11 – VÍCTOR MARTÍNEZ GUANYA EL POLS DE L’EUROPA

2020 ha estat any d’eleccions a l’històric CE Europa. Uns comicis que van acabar amb mandat renovat per a Víctor Martínez i la seva junta directiva. El 20 de desembre es va tancar amb un triomf per 148 socis favorables a la junta sortint, per 63 que van apostar per l’altre candidat David Prats.

Va haver un interessant intercanvi d’opinions per a aconseguir la presidència d’un històric que, inicialment, va presentar tres opcions, però que finalment les urnes van haver de decidir entre dues.

La continuïtat o la renovació es donaven cita al carrer Sardenya i els socis escapolats tornen a apostar pel conegut davant un futur complicat que passa per l’actual pandèmia, l’estadi i l’aposta per un primer equip que torna a mirar cap a la Segona Divisió B.

12 – ATURATS I SENSE DATA DE TORNAR-HI

Ha estat la penúltima pàgina de bogeria de la Federació Catalana. Després d’enfrontar-se verbalment a Procicat i al Govern i desafiar amb el retorn de les competicions amateurs el 9 i 10 de gener, nou pas enrere. La llei està per a complir-la i, encara que li ha costat assumir aquesta decisió a Joan Soteras i a la seva junta, no ha quedat més remei que acceptar i resar.

Mentrestant, el futbol català segueix dividit i immers en una falta d’autoritat escandalosa. Reunions personals o telemàtiques amb clubs amics als qui tampoc convencen, missatge d’unitat des de Primera i Segona Catalana perquè es pensi en la temporada 2021-2022. I, en conseqüència, petició de devolució de quotes. Atenció a aquest 2021 amb una FCF cada cop més professionalitzada que pateix, com tothom, tots els problemes del món. Ara com ara, aturats i sense data de retorn.

The post Futbol Català: les campanades del maleït 2020 appeared first on FutbolCatalunya.com.

ENRIC ARCALÀ @enricarcala

Just abans que aquest dissabte arrenqui la competició, toca desvelar quines són les peces angulars sobre les quals es basteixen els projectes dels 20 equips que componen el grup 1 de la Primera Catalana 20-21. No podem obviar que l’ombra sinistra de la Covid també hi és present, però ni tan sols la pandèmia pot robar als protagonistes escollits per aquest informe la llicència per somiar.

Des d’aquestes línies, un agraïment a tothom qui hi ha dedicat un temps a posar-m’ho més fàcil!

SUBGRUP 1A

BESCANÓ

L’Aleix Velasco és un paio tranquil i pausat, que em contesta, després d’uns dies de rumiar-hi, amb tres idees per definir un nouvingut a qui el futbol ha posat les coses més que complicades abans de poder arribar a l’anhelada Primera Catalana.

• Un grup que és una gran família: i és que porten pràcticament 4 anys amb la mateixa plantilla, i això es nota, i molt. Deixar aquest club no és fàcil, perquè enganxa, i ho demostra el fet que algunes baixes de les últimes temporades han tornat a Bescanó, com aquell fill pròdig que sap que la casa és gran i que com a casa enlloc.
• Un estil de joc: des que va entrar l’actual Junta Directiva s’ha mirat d’introduir un estil de joc ‘made in Bescanó’ a totes les categories. Miquel Hereu n’és el gran ‘culpable’. Un manual d’estil que podríem definir amb dos grans trets: tenir la pilota, i, quan no pot ser, pressionar!
• Il·lusió: l’ascens a Primera Catalana havia estat esquerp amb els gironins, però finalment ja és aquí, per primer cop a la història. Ocasió única per fer un gran paper i donar a conèixer el poble!

L’ESCALA

Albert Argelés, Argi, ha resistit la diàspora d’aquest estiu a L’Escala i es manté com un dels noms importants en la plantilla de Sepu. Es mostra il·lusionat amb aquesta nova temporada a Primera Catalana plena d’incerteses, però també és conscient de les dificultats que suposarà un format de competició que penalitzarà el més mínim entrebanc.

• Renovació: les cares noves en totes les posicions, amb l’aportació de juvenils, fan que ens trobem amb una plantilla molt jove, amb edats que oscil·len dels 17 als 24 anys.
• Versatilitat: el panorama atípic d’aquesta Primera Catalana fa que tot l’equip hagi d’estar més que llest per demostrar capacitat d’adaptació i sacrifici a l’hora d’afrontar els reptes setmanals que els escalencs hauran de saber capejar.
• Factor sorpresa: ningú no viurà de rendes en aquest curs tan especial. Més d’un equip amb l’etiqueta de favorit penjant patirà per passar el tall, i segur que algun ‘outsider’ és capaç de plantar batalla, trencar travesses i optar al play-off. L’Escala n’estarà ben pendent.

LA JONQUERA

L’Arnau Garcia és un dels ‘veterans’ cridat a ser una referència dins del vestidor fronterer. Reconeix que la temporada no serà fàcil a Les Forques però també es mostra convençut que l’equip serà una pinya.

• Treball: una plantilla molt jove i amb molt poca experiència a Primera Catalana no escatimarà esforços ni en entrenaments ni evidentment en els partits a fi d’aconseguir l’objectiu: la salvació.
• Il·lusió: precisament el fet que molts dels integrants de la plantilla siguin debutants en la màxima divisió catalana donarà als jonquerencs aquell punt extra de motivació i gosadia que es pot traduir més d’una vegada en resultats positius.
• Unió: tirem de tòpics, però l’equip comandat per Enzo Galli (un home de club que fins ara entrenava el filial) serà una família més afincada a La Jonquera, ja que la pedrera nodrirà bona part del primer equip.

LLAGOSTERA B

Mario Fernández és gat vell i sap llegir entre línies el context actual marcat per la Covid. Ha canviat el color verd de la Jonquera pel filial, sense deixar la Primera Catalana. Em respon des de la grada del Municipal, sense deixar d’analitzar el Vic amb ull clínic, amb el punt de mira fit en el 4 d’octubre.

• Joventut: pot semblar redundant, però el filial llagosterenc ha tingut temporades en què la mitjana d’edat no era especialment baixa. No faltarà ni empenta ni energia a la primera campanya de Mario a Llagostera.
• Ambició: qui va dir que la joventut anava renyida amb l’ambició? De cap de les maneres. El filial sortirà a guanyar cada partit i mirarà de convertir en miratges les últimes temporades a la categoria, en què s’ha patit més del compte.
• Coratge: I és que caldrà tenir bones dosis de valentia per afrontar una temporada especialment exigent i apassionant, amb el cribratge del febrer com a equador; la bifurcació entre el play-off i el play-out marcarà tendència.

LLORET

De Marc Vilà, en tinc un record nítid. Havia acabat feia res un Vic-Lloret dels típics: lluita, defenses imposant-se als atacs rivals i un empat just. Em va reconèixer al túnel i em va dir: “Hòstia, Enric, aquí a Vic sempre fotem uns partidassos…!”. És molt bon jan i una de les cares més amables de la Primera Catalana.

• Possessió: el Lloret d’enguany vol tenir la pilota i ser-ne protagonista, com han demostrat en temporades anteriors. En definitiva, recuperar el pols i el rumb del partit i mantenir-ne el control durant bona part del matx.
• Fer-nos forts: especialment a casa, on darrerament el fortí lloretenc ha vist com perdia certa robustesa. Un clàssic de la categoria apostarà decididament per la pressió, aspecte clau per tal de recuperar l’esfèrica amb rapidesa i avançar cap a l’objectiu.
• Fitxatges: és cert, no cal amagar-se’n: Peke ja no hi és, és un fet. Però ha arribat saba nova que ha de contribuir que l’equip de Batllosera faci un pas endavant.

MANLLEU

Ho va dir no fa gaire en una entrevista que li vaig llegir en un mitjà de la comarca. No pensa deixar el club ni retirar-se fins que el Manlleu torni a Tercera. És Martí Soler, incombustible, de vegades visceral, tot cor, l’esperit del Manlleu, a més de ser-ne el capità. Em contesta gairebé de seguida, amb les idees clares com premisses gravades a foc, com mantres ben apresos i assimilats.

• Unió: jugadors, cos tècnic i afició com una unitat indissoluble que ha demostrat que dona resultats malgrat temps difícils recents.
• Caràcter: negar-ho seria il·lògic, inqüestionable. El Manlleu se sobreposa a tots els obstacles que troba en el camí i de cada ensopegada sembla sortir-ne reforçat. Difícil de tombar, del caràcter en fa bandera mentre es llepa les ferides. No és casualitat que el feu manlleuenc és un dels camps més complicats.
• Fam: de les ganes i la il·lusió en surt la fam. Martí Soler n’és el catalitzador i el seu equip se’n nodreix. 

PALAMÓS

Segueixo la pista d’en Joel Salas d’ençà la seva època amb el Farners, i hem coincidit de ben segur en un munt de camps, però, per una raó o altra, mai no hem tingut un moment de respir per parlar amb calma, encara que fos a peu dret, amb els nervis típics dels moments previs al matx.

• Ganes: tornar a competir s’ha convertit en una obsessió per gairebé tothom. També pel degà, que va haver d’aturar la bona marxa del curs passat en un moment dolç. Hi ha pressa per recuperar el mateix ritme i to i fer un bon futbol en aquesta nova revàlida.
• Il·lusió: Un grup de jugadors que es coneix bé, que ha sabut interioritzar el factor humà de cadascun dels components. El degà es prepara per una temporada a Primera Catalana que ha de dur -aquest cop sí- el seu nom i tornar el Palamós allà on li correspon.
• Actitud: Des del mes d’agost, tota la plantilla s’ha conjurat per fer de cada entrenament una qüestió de compromís personal, convençuda que serà precisament aquesta determinació que els permetrà encadenar victòries. La temporada Covid serà diferent a qualsevol altra, i el degà vol estar a l’alçada de les exigències del guió.

TONA

En Casca, l’Enric Casanovas, hi dona voltes mentre sopa i m’escriu cap al tard. Ha canviat el Vic pel conjunt tonenc després de dues temporades defensant la samarreta vigatana.

• Ambició: per qualitat, per noms, i per pressupost (no ens enganyem), l’ambició ha d’acompanyar el Tona durant tot l’any, després del fiasco de la campanya anterior. Hi ha hagut retocs i canvi d’armari, però l’objectiu al qual apunta el seu presi sempre que se li demana és ben clar: l’ascens.
• Treball: amb en Casca no en faltarà. Ni treball ni sacrifici al mig del camp per ajudar els companys a carregar la cama en els metres finals. Cal també creuar els dits perquè els rigors hivernals respectin la sovint malmesa gespa del Municipal i l’equip pugui desplegar tot el seu futbol.
• Confiança: sona a tòpic, però la confiança s’aconsegueix a base de bons resultats i victòries que assegurin els bastiments del projecte. Un bon inici pot ser clau.

VIC RIUPRIMER

Dani Juvany va acceptar el repte de dirigir el Vic Riuprimer en una primera temporada històrica a Primera Catalana. Amb sobrada experiència a la categoria, creu fermament en la plantilla -pràcticament calcada a la del curs passat- i m’apunta tres idees que considera essencials.

• Ganes: al Rieral ja compten les hores que falten per debutar aquest dissabte contra La Jonquera; i és que hi ha ganes de progressar i millorar dia a dia mentre agafen experiència a marxes forçades.
• Treball: La pretemporada ja és història, i amb l’inici de la competició arriba l’hora de la veritat, quan es calibren forces sense complexes i s’espera omplir el cabàs de victòries.
• Unió: el grup humà i el club, per extensió, fa que la plantilla sigui més forta, a base de solidaritat i sacrifici.

VIC

L’Albert Cámara sempre té un gest amable amb tothom. No és gaire amic d’observar l’escalfament de l’equip: es reclou als vestidors i en surt gairebé amb el temps just, quan la tripleta arbitral ja canta els noms de les fitxes. Però sempre et saluda, amb posat de concentració, potser preguntant-se què ens depararà el matx, potser encara repassant mentalment l’onze rival.

• Treball: la clau de tot plegat, la corretja de transmissió al voltant de la qual es mou el conjunt vigatà. Amb un nivell d’exigència a nivell tàctic i físic propi de categories superiors, el Vic treballa sense aturador per consolidar-se ja d’entrada a la part de dalt i estar a disposició de les fites més ambicioses.
• Humilitat: ambició, tota, sí; però amb una capa d’humilitat que l’Albert s’encarrega d’aplicar de forma contundent i obstinada. Cap u contra u, cap jugada, cap acció està guanyada si no s’hi esmercen tots els esforços.
• Companyonia: la unió també és protagonista en un vestidor conjurat per assolir l’objectiu i on tots els noms hi tenen veu perquè l’eco sigui més gran.

SUBGRUP 1B

GUINEUETA

Nil Puigmacià. El mag, omnipresent. Cabell arranat que mai no s’arruga i que sap du el pes de tot un barri a les espatlles amb la lleugeresa i elegància del seu barret de copa imaginari, emoticó que ja s’ha convertit en el seu apèndix.

• Humilitat: no es pot entendre la progressió de la Guineueta sense gratar en la seva essència. I és que l’ànima del club és humil, amb tota l’esplendor de l’adjectiu. Ho notes en el tracte no proper, sinó familiar, no en la cordialitat fingida, sinó en la franquesa de tothom qui forma part d’un Temple que batega cada cop que l’esfèrica torna a rodar.
• Sacrifici: cosí germà de la humilitat, la Guine sap promoure el do de la ubiqüitat de tots els seus membres a l’hora de proposar-se fites més ambicioses, de pujar posicions, d’allargar la condició d’invicte al Temple.
• Comunió amb l’afició: el Comando, peça fonamental per saber llegir els èxits setmanals d’un grup que creix any rere any. Alè prop i lluny de Nou Barris que suma punts, insufla oxigen i dinamita resistències enemigues.

MATARÓ

Assidu a Twitter, Raúl Monroy sempre m’atén de manera puntual i atenta. Em dedica temps i trena un discurs ben après i persuasiu. Sap esplaiar-se en els conceptes que considera claus en aquest Mataró que apunta alt des del tret de sortida.

• Confirmació: un equip en vies de creixement, segons el mister. Però que creix a passos agegantats i que té la mateixa fam i ambició de fer-se un nom en majúscules en el futbol català.
• Rejoveniment: el procés revitalitzant il·lusiona. Grans jugadors ja no hi són i han deixat pas a joves acostumats a rendir sota pressió en pedreres exigents. Ara és l’hora que l’equip maresmenc els ajudi a créixer i siguin un element clau en el procés d’assemblatge del grup.
• Ambició: precisament l’aportació d’aquesta nova fornada, juntament amb jugadors fidels a l’entitat i amb un pes específic dins del vestidor, fa que la combinació sigui il·lusionant i que el Mataró somiï en una temporada llarga i fructífera. Sempre que l’ombra allargada i sinistra de la Covid ho permeti, això sí.

JÚPITER

Albert Corzo. Sinònim d’elegància, esperit indomable i regat elèctric que s’ha proposat fer de La Verneda l’escenari on tornar a brillar, després del seu pas per Vic, on va deixar empremta. De ben segur que les malifetes dels grisgrana arribaran per la banda de l’habilidós extrem.

• Objectiu comú: després d’haver-ho de deixar córrer per culpa de la pandèmia, els de Javi Cuesta volen posar definitivament la sisena marxa per optar ja de bon inici a la pole position. Per noms, energia i entrega no quedarà.
• Equip: em diu l’Albert que des del primer dia s’ha creat aquell ambient necessari de les grans temporades, com si es pogués ensumar una mena d’aire prebèl·lic que condueix a les grans conquestes al camp de batalla.
• Passar-ho bé: dissociar el futbol de la diversió seria com treure la pilota a l’esport rei. Corzo ho sap i no entén cap altra manera de viure i practicar-lo. Diversió assegurada a La Verneda amb jugadors que saben acaronar l’esfèrica.

LES FRANQUESES

Riky Castrillo es va perdre tota la temporada de l’ascens per culpa de les lesions, en una barreja lògica de nervis des de la grada i impotència per no poder ser-hi. Precisament per això es mossega les ungles per debutar a la categoria i ser una peça vallesana important.

• Il·lusió: un debut a Primera Catalana bé es mereix tota la il·lusió amb què Les Franqueses afronta aquest curs que ja arrenca. Amb ganes d’acomodar-s’hi per temps, però sobretot amb molta fam de tornar a competir i guanyar!
• Ambició: el repte és majúscul ja que implica competir contra clubs històrics del futbol català, però la gran pinya que forma Les Franqueses de ben segur sabrà encaixar els cops i demostrarà que no té límits.
• Treball: i és que sense esforç i treball no es va enlloc. En una categoria en què les diferències són pràcticament imperceptibles, la constància d’un equip humil pot donar més d’una alegria.

MOLLET

David Castro és un il·lustre veterà de la categoria, un d’aquells noms que et ve al cap amb l’equació que conformen entre Germans Gonzalvo i els molletans. Em respon amb ganes de participar.

• Competitiu: l’experiència és un grau, i el Mollet conserva un nucli dur amb molt d’ofici
• Camaleònics: gamma àmplia de perfils de jugador per poder-se adaptar a qualsevol situació de partit i saber plantar cara als contratemps.
• Pas en ferm: el descens de fa dos anys enrere va enfortir el grup. Ara és l’hora de fer un pas endavant en la categoria.

PARETS

Miquel Muñoz em pica l’ullet, em proposa tres idees acompanyades d’un GIF de Jürgen Klopp i em llança el repte de desenvolupar-les. Va per a tu, Miquel!

• Solidaritat: qui coneix una mica la figura d’en Miquel, més enllà dels camps de futbol, sap que  el concepte pot prendre múltiples dimensions: si ho reduïm a termes futbolístics, sé que apel·la la capacitat de saber posar-se al lloc del company i normalitzar el fet d’estendre la mà.
• Il·lusió per competir i jugar: han estat molts mesos de sequera, i de vegades hem perdut tots plegats l’esperança de visitar camps emblemàtics, saludar vells amics i respirar ambient del futbol del bo. Ara tocar recuperar-ne el pols.
• Millora en tots els aspectes: l’autoexigència de cadascú a l’hora de millorar rendiments i capacitats repercutirà directament en benefici del Parets com a equip. La millora individual du de forma natural al progrés col·lectiu.

RUBÍ

Carlos López encapçala un nou projecte a Can Rosés amb la intenció d’instaurar una regularitat de joc i resultats que permeti els vallesans tornar a somiar amb una Tercera Divisió molt perseguida. Per constància i obstinació no serà, ja que el tècnic sap treure el màxim suc de tots els seus equips.

Solidesa: recuperar una versió fiable del Rubí haurà de començar per consolidar el feu rubinenc com un fortí des d’on poder desplegar les ales i aplicar el mateix patró a domicili, on l’equip ha embarrancat massa sovint les dues últimes campanyes, amb poca concreció de cara a barraca.

Competitius: Des del minut zero de la jornada 1, el ritme competitiu serà exigent i no acceptarà dilacions ni excuses. Carlos ho sap i invoca l’esperit del grup humà per sumar en moments complicats.

Gaudir: el Rubí promet practicar un futbol alegre i vistós en què caldrà atacar i defensar molt però que alhora rebi el vist-i-plau de la parròquia local.

SABADELL NORD

Pablo Becerril té totes les qualitats i característiques per ser un més que digne successor del llegat del gran Quico Díaz. Ha aterrat a Can Oriach amb un ideari clar que s’ajusta als condicionants del club, el camp i el barri.

• Humilitat: a Sabadell Nord es juga per amor al futbol, res més. Ningú no para la mà i això fa que els que hi són gaudeixen de l’experiència al màxim, sense demanar res a canvi.
• De barri: tots a la plantilla -i evidentment el club- estan molt integrats al barri: un barri molt humil. L’afició ho sap i és generosa, amb afluència destacada cada diumenge de partit. És l’orgull del barri obrer.
• Tossuts: conscients de les seves limitacions, l’equip sap que les seves aspiracions passen, de manera irremeiable, per la intensitat que els jugadors hi posaran de principi a fi.

SANT CUGAT

Oriol Alcázar ha estat l’escollit per iniciar una nova etapa a Sant Cugat. Amb un currículum envejable per l’edat que té, el míster proposa una marca pròpia, un segell d’identitat que enorgulleixi el club i la ciutat.

• Aposta pel planter: amb el futbol base com a punt de partida (el primer equip compta fins a 17 jugadors que han passat pel futbol formatiu santcugatenc), en una mostra d’orgull local de la feina ben feta.
• Joventut: la mitjana de la plantilla alhora no arriba als 21 anys, en una altra conseqüència directa del punt esmentat més amunt.
• Staff: relació directa entre entrenadors de la base amb equip tècnic del primer equip per donar sentit i sintonia a un projecte basat en una metodologia innovadora que promou l’anàlisi del rival i que aporta al jugador un aprenentatge significatiu.

UNIFICACIÓ LLEFIÀ

Jordi Souto és un romàntic del futbol català, sempre al peu del canó, sempre disposat a xerrar una bona estona de tot el que envolta aquest món. Acabem repassant bona part de l’actualitat i ens citem per veure’ns durant aquest curs.

• Preparats: recuperar la categoria amb una plantilla molt jove i renovada sempre és motiu d’il·lusió i ambició a parts iguals.
• Dinamisme: amb més del 60% dels jugadors sub23, Souto confia en l’energia i el seu nivell futbolístic perquè es converteixin en revelació en l’aparador que suposa el salt de categoria.
• Solidaritat: des de línia defensiva, l’equip demostra esperit i serà difícil de tòrcer. Llefià bregarà fins al minut 95, fent gala de resistència, per estar encertat en els petits detalls que marquen la diferència.

The post “Sou gent de Primera!” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La jornada inaugural de Primera Catalana (II) deixa quatre derbis entre els dos subgrups i 20 tècnics de luxe en una nòmina que compta amb Calderé, Eloy, Mariani, Paje, Turull, Suriol o Berrocal, entre altres

La pilota tornarà a rodar a partir de les cinc de la tarda d’aquest dissabte a Primera Catalana. Sis mesos més tard de l’aturada accidentada per la Covid-19, el futbol amateur retorna, i molts mirades estaran posades en la màxima categoria del futbol amateur català, la Primera Catalana

El grup 2, dividit en dos subgrups, obrirà la primera fase amb moltes incògnites. La primera d’elles és saber com es desenvoluparà la temporada enmig de la situació pandèmica i la segona, com arriben i afronten els equips després de tant de temps sense competir a la nova temporada 2020-2021.

Aquest nou curs, es presenta un nou format, on la classificació de la primera fase beneficiarà o penalitzarà als diferents equips, que aniran a una següent fase diferent, depenent la classificació on han quedat al final de les divuit jornades de la primera fase.

SUBGRUP A: plat fort per a començar

Què millor que obrir la temporada que amb un derbi ebrenc entre Ascó i Gandesa. El derbi representarà el debut històric del CF Gandesa a Primera Catalana. L’equip de la Terra Alta afronta amb molta il·lusió aquest repte que els espera per davant. Mantenint un bloc important de l’ascens, i reforçant-se en posicions concretes, l’equip ebrenc es postula com un dels referents a les Terres de l’Ebre, al costat d’Ascó i Rapitenca. I de fet, visitarà aquesta primera jornada el camp de l’Ascó, un equip que manté una dotzena de peces de la passada temporada i que s’ha reforçat amb jugadors  com Xavi Jaume, Ancieto, Pol Benito, Ivan martínez, Facundo Garcia, Jani Roca, Ion Perelló, entre d’altres.

El gruix de la jornada al subgrup A es veurà el diumenge a les 12 del migdia amb un total de tres partits. Destacarà el derbi del Baix Llobregat entre Sant Ildefons i Santboià. Els de Cornellà, volen fer un pas endavant respecte la passada temporada, on els va costar treure resultats. Davant es trobaran a un renovat Santboià, on estrenen míster (Calderé) però viuen una situació econòmica complicada que esperen que no els afecti dins del terreny de joc.

Dos equips que de ben segur espiraran a situar-se a la part noble del subgrup A i evitar haver de lluitar per mantenir la categoria seran Gavà i Vilanova, dos equips que es veuran les cares en el debut lliguer. Els dos equips venen d’un estiu ben diferent. Els locals de renovar bona part de la plantilla (més d’una dotzena d’incorporacions), juntament amb el seu entrenador, mentre que els del Garraf aposten, no només per la continuïtat d’Agus Isabel a la banqueta sinó de mantenir bona part de la plantilla de la passada temporada. Això sí, arriben jugadors de la zona com Doblas, Valldosera, Ribeiro o Tremiño per intentar oblidar les baixes com les de Nito, Adri Alonso o Morillas entre d’altres.

A la mateixa hora (12h) també es jugarà el Vista Alegre-Catllar, on els dos conjunts aspiren a iniciar en bon peu la nova temporada. El Vist Alegre, que tindrà amb Eloy Martínez el tècnic de la categoria que porta més temporades seguides entrenant al mateix equip, busca revalidar el bon paper que va realitzar el curs passat. Davant, i en el seu debut tindrà el CE Catllar, únic representant del Camp de Tarragona a #1CAT i que, tot i el seu pressupost limitat, aposta per un tècnic consolidat en el territori com Isaac Fernández i amb la joventut (majoritàriament) d’una plantilla il·lusionada per encarar la màxima categoria del futbol català.

“La primera jornada de lliga s’acabarà al camp del Viladecans, on els locals es veuran les cares amb la UE Rapitenca. A les 17.30h, es disputarà el darrer partit de l’apertura del campionat. El Viladecans, entrenat per Raúl Paje, manté una desena de jugadors del curs passat i s’ha reforçat amb jugadors destacats com Toni Domínguez, Alejandro Delgado, Albert Gurrea, Adrià Espinosa, entre d’altres.”

Els del Baix Llobregat volen oblidar la irregular temporada passada. Per la UE Rapitenca serà el retorn a Primera Catalana després del seu ascens, arribant com a segon classificat del grup 6 de Segona Catalana. Els ebrencs, aposten per la continuïtat del tècnic de l’ascens, Ramon Sancho, que tot i mantenir peces importants com Becerra, Valcàrcel, els germans Alarcón, “Peke”, Barri, Matamoros o Forés, s’ha reforçat amb jugadors de la zona com Rodenas, De la Torre, Marcel o Ferran Roig, entre d’altres, per intentar consolidar-se a la categoria.

1CAT2 – Subgrup A (horaris primera jornada)

Dissabte
Ascó-Gandesa 17h
Diumenge
Sant Ildefons-Santboià 12h
Gavà-Vilanova 12h
Vista Alegre-Catllar 12h
Viladecans-Rapitenca 17.30h

SUBGRUP B: dos derbis lleidatans d’inici

‘Imitant’ al subgrup A, el B no començarà sent menys i també arrencarà amb un derbi, però en aquest cas lleidatà. Dissabte, a les 17h l’Alcarràs-Borges Blanques protagonitzaran el primer derbi de la temporada, i ho farà amb les mirades posades en dos equips que volen demostrar. L’Alcarràs, després d’una passada temporada complicada, i un estiu amb renovació total del club (junta directiva, entrenador i jugadors) afronten un repte difícil on han vist reduït el seu pressupost en una categoria exigent com la Primera Catalana.

A l’altra costat, el Borges Blanques retorna a la categoria després d’un any a Segona Catalana. Els de Manel Cazorla tornen a la màxima categoria catalana amateur amb moltes il·lusions, amb una plantilla reforçada respecte la que es va “passejar” a Segona Catalana i amb ganes de que no torni a passar el de fa dues temporades.

Diumenge tindran lloc els quatre partits restants. Entre les 12h i 12.15h hi haurà un total de 3 partits. El primer tindrà lloc al Guinardó en un partit entre Martinenc i Martorell. Els de Javi Gómez, que seguirà liderant l’equip una temporada més, buscaran ser dels equips punters del subgrup després del seu quart lloc el curs passat. Mantenint un bon nombre de jugadors, s’ha reforçat a consciència amb jugadors contrastats com Roland Garrós, Alex Lage, Zàrate, Muñoz o Tàpia. El seu primer “exàmen” el tindran davant del Martorell, un equip que obrirà la seva segona temporada a la categoria. Van acabar en catorzena posició quan es va donar per acabada la temporada per l’estat d’alarma però van començar sent dels equips revelació del campionat. Enguany, i amb l’experiència del primer, són totalment una incògnita.

Deu minuts més tard arrencarà el partit a Can Vinader. El Can Vidalet, i UE Tàrrega es veuran les cares en un duel entre dos equips que el passat curs van lluitar per la permanència. De fet, els locals van acabar en descens i la UE Tàrrega ocupant la tretzena posició. Aquest estiu ha estat mogut als dos clubs, on tot i mantenir l’entrenador, sí han vist canvis a la plantilla per intentar fer un salt endavant. Serà un primer partit on ambdós conjunts podran treure primeres conclusions.

Un dels nou aterrats a la categoria, Solsona, farà el seu debut a la Primera Catalana davant del seu públic. S’enfrontaran a l’Atlètic Sant Just. Els lleidatans, aterren a Primera Catalana després de quedar segons al grup V de Segona Catalana. Tot i alguna incorporació com “Giggi” i Max Morell (Vic), Marcel Bellido i Roger Alsina (Manlleu) o Marc Díez (sallent), mantenen un total de divuit jugadors de la plantilla que va aconseguir l’històric ascens de categoria. Davant tindran l’Atlètic Sant Just, equip que es pot afirmar que el passat curs es va doctorar a la categoria quedant en cinquena posició. L’equip de Joan Suriol buscarà mantenir la mateixa dinàmica del curs passat per demostrar la solidesa del projecte i una plantilla, que tot i un seguit de canvis, manté un gruix destacat de jugadors del curs 19/20.

La primera jornada acabarà com començava, amb un derbi a Lleida. Serà el torn de l’Atlètic Lleida (ex EFAC) que iniciarà la seva aventura i projecte. Amb la clara intenció de ser un dels equips punters del grup 2 de Primera Catalana tindrà un primer test destacat: derbi al camp del Mollerussa, el que es pot catalogar com el partit de la jornada. Els locals, dirigits novament per Josep Maria Turull mantenen més d’una quinzena de jugadors de l’any passat mentre que destaca les incorporacions al migcamp.

1CAT2 – Subgrup B
Dissabte
Alcarràs-Borges Blanques 17h
Diumenge
Martinenc-Martorell 12h
Can Vidalet-UE Tàrrega 12:10h
Solsona-At.Sant Just 12.15h
Mollerussa-CE Atlètic Lleida 17h

The post Torna l’espectacle de la 1CAT appeared first on FutbolCatalunya.com.

Sense cap mena de dubte serà el Playoff amb més incertesa de la història. No sabem com arribaran els quatre equips a la cita, sí l’Europa continuarà amb la il·lusió i la valentia que l’ha mereixedor d’una de les posicions de privilegi, si l’Hospitalet continuarà mostrant-se sòlid i seriós, si el Sant Andreu serà el conjunt rocós i físic que ens ha ensenyat durant bona part de la temporada i si el Terrassa continuarà sent l’equip amb més registres del Grup V i treien els partits amb solvència.

Si hagués de fer un percentatge, tots quatre equips tindrien possibilitats, tot i que les ocions d’accedir a la final a través d’un empat afavoreix clarament a Hospitalet i Terrassa en els seus duels, però tampoc crec que serà definitiu.

CE L’HOSPITALET vs UE SANT ANDREU

L’Hospitalet té un equip professional, solvent, amb jugadors de gran qualitat a totes les parcel·les del camp i on destaca el golejador Salinas.

El Sant Andreu és un equip dur, físic, treballat tàcticament i amb una dosi de qualitat important al davant amb jugadors com Josu, Elhadji o Serrano. I a la porteria té un dels millors porters de la història recent del Futbol Català.  

Es preveu un partit igualat, on cap dels dos equips voldrà regalar res i on la pilota aturada i les transicions en atac poden acabar decantant el duel. Potser el Sant Andreu es trobi més còmode en un partit llarg, tot i que l’Hospi voldrà demostrar des del primer minut perquè és el líder merescut del grup català de Tercera.  

TERRASSA FC vs CE EUROPA

El Terrassa és, personalment, l’equip més complet del grup, capaç d’adaptar-se a diferents situacions dins d’un mateix partit gràcies a una plantilla extensa i de qualitat. Entrenador metòdic i jugadors de gran qualitat a totes les línies, com Ortega, Pelegrí, Álex Fernández i el Killer Arranz, entre altres.

L’Europa és, a priori, l’equip amb qui ningú contava a inici de Lliga per a lluitar per l’ascens a 2aB. Amb joc descarat i ofensiu, no exent de treball i sacrifici, ha aconseguit merescudament el primer objectiu que tots els europeistes ansiem. Amb jugadors de la talla d’en Jordi Cano, desequilibrant i decisiu, en Sergi Pastells, capaç d’viatjar d’una àrea a l’altre sense descans o el capità Álex Cano, jugador que sempre apareix en aquestes cites té molt a dir a l’eliminatòria.

Per a mi és una mena de final anticipada ja que crec que són els dos equips que més “cames” tenen dels quatre, que degut a la composició de les seves plantilles han pogut patir menys el temps d’inactivitat esportiva. Partit amb gols on crec que si l’Europa és capaç de no notar en excés la tensió del partit, pot plantar-li cara a un equip amb recursos il·limitats com és l’equip de Xavi Molist

TRAJECTÒRIA DE JAVI SÁNCHEZ CAMACHO, màxima aposta com a director esportiu del candidat a la presidència del CE Europa, David Prats

FB: Escola Mare de Déu de l’Assumpció, UE Sant Adrià, UE Badaloní-Badalona CF BufalàCF Bufalà des del FB fins al 1er Equip amb 16 anys,Júpiter, Ripollet, Marianao Poblet, Masnou, Castelldefels, Rubí,
Europa, Cerdanyola, Granollers, Vilassar de Mar, Martinenc i Montañesa

The post No pot jugar Javito aquesta promoció d’ascens? appeared first on FutbolCatalunya.com.