Un golàs de Canario en 180 minuts. Amb això n’ha fet prou el CE L’Hospitalet per tornar a la categoria de bronze del futbol estatal. Després de l’intent fallit la temporada passada en el playoff contra l’Algeciras, aquest cop sí, l’Hospi ha conseguit ascendir. En el playoff més atípic de la història. El més estrany que es recorda. I en el que sabien que amb dos empats en tenien prou. El primer el van aconseguir davant el Sant Andreu. El segon, davant el Terrassa de Xavi Molist. Era el tot o res. I tot i que el Terrassa ho ha fregat al final, l’Hospi ha estat el millor equip sobre la gespa del Municipal de Badalona.

La transcendència del partit s’ha notat des de les 20h. O millor dit quan passaven 20 minuts de les 20h, que és quan ha començat el duel, a causa del retard que ha provocat la coincidència de color (vermell) amb els pantalons d’ambdós equips. El Terrassa, a correcuita, ha hagut d’anar a buscar els de la segona equipació (negres). Coses que passen a les grans cites. 

Tot i que el conjunt egarenc ha picat el primer còrner del partit als 20 segons de joc, ha estat l’Hospi qui ha tingut la primera ocasió del partit, a través d’un xut centrat de Ton Ripoll que ha blocat Ortega. Les contínues protestes dels dos equips, i també de les seves banquetes, han protagonitzat els primers minuts del partit, ple d’interrupcions i faltes constants. El conjut de Xavi Molist dificultava molt la sortida de pilota de l’Hospi i el els homes de Jonathan Risueño no trobaven solucions. Coro, després d’un bon contraatac, ha estat a punt d’obrir la llauna, però Aliaga ha atrapat l’única acció de perill del Terrassa a la primera meitat.

Al minut 20, els riberencs han tingut la primera possessió llarga i s’han fet dominadors del duel. Una de les novetats de Risueño respecte a l’onze de la semifinal, Juste, ha fet una bona dupla amb Ton i han monopolitzat els atacs de l’Hospi. Dues centrades perilloses han acabat sent rematades per Salinas, que ha xutat desviat, i Antonio, una altra de les novetats que ha rematat de cap per sobre del travesser. 

Canario ha endarrerit la posició respecte al partit davant el Sant Andreu i ha començat a moure l’equip. Els últims deu minuts de la primera meitat, just després de la pausa d’hidratació, han coincidit amb el moment de més brillantor de l’Hospi. Exercint una pressió alta que ofegava el Terrassa, primer classificat del Grup 5 de Tercera, com ja va passar a la semifinal, ha perdonat de valent. Cristian Alfonso, amb un xut des de la frontal, ha pogut obrir la llauna. I Eudald, discret fins aleshores, ha finalitzat una bona jugada per la banda esquerra. Ortega, però, ha salvat el Terrassa.

El conjunt de Xavi Molist ha sortit millor després del descans. Ha picat tres serveis de cantonada consecutius i ha posat la por al cos de l’Hospi. Però aquest Hospi és un senyor equip. I no s’espanta amb qualsevol cosa. Ràpidament, l’equip riberenc ha recuperat la pilota i l’ha fet circular amb criteri.

L’HORA DE CANARIO

Martí Soler ha reforçat el mig del camp de l’Hospi i Canario ha avançat la posició fins a la zona de la mitja punta. On més li agrada. I on és capaç de marcar les diferències. Al 56′, El ‘8’ de l’Hospi, que estava realitzant un gran partit, ha rebut una pilota a la frontal de l’àrea, lleugerament escorat a la dreta. Amb el control, s’ha preparat la pilota per la seva cama esquerra i ha aturat el temps. El xut, col·locat però amb potència, subtil però amb un verí mortal, ha anat a parar a l’escaire de la porteria del Terrassa. Res ha pogut fer Ortega. Dos minuts després, Cristian Gómez ha provat sort amb un xut potent, però Ortega ha blocat la pilota.

Xavi Molist ha reaccionat modificant el dibuix. Yaya i Genís han substituit Kilian i Jaume a les bandes, però han tingut poca incidència en el joc. El jugador diferencial del Terrassa, Coro, ha tirat del seu equip. Al 90′, el ’10’ egarenc ha picat una falta frontal que ha pentinat Sergi Arranz al fons de la xarxa per posar picant al temps afegit de set minuts. Malgrat el patiment final, l’Hospi s’ha mostrat molt sòlid i ha demostrat que és el millor equip del Grup 5 de Tercera Divisió. Dos anys després, els riberencs són equip de Segona Divisió B. 

Fitxa tècnica:

CE L’Hospitalet: Aliaga; Juste (Bruno Vinícius, 46′), Parera, Diego Martínez, Eudald; Cristian Gómez, Canario, Ton (Reina, 95′), Alfonso (Genar, 54′); Antonio (Martí Soler, 54′) i Salinas (Ripoll, 83′).

Terrassa FC: Ortega; Eric Ruiz (Kevin, 46′), Pelegrín, Carlos, Lucas Viña, Galeano (Poves, 58′), Álex Fernández, Coro; Jaume (Yaya, 65′), Kilian (Genís, 65′) i Arranz.

Gols: 1-0 Canario (56′); 1-1 Arranz (90′)

Àrbitre: Montoro Ferreiro (Barcelona). Amonestacions a Salinas, Ton, Eudald, Canario, (CE L’Hospitalet).

Incidències: Partit corresponent a la final del playoff d’ascens a Segona Divisió B disputat a l’Estadi Municipal de Badalona a porta tancada.

The post Canario fa volar l’Hospi fins a Segona B appeared first on FutbolCatalunya.com.

@VictorLlucia

Sergi Arranz va tenir una ocasió i va clavar el gol del triomf mentre el valuós Jordi Cano no va encertar en la rematada més increïble de la seva vida. No hauria estat suficient encara que es podria haver vist una altra cosa perquè el figuerenc va superar Marc Priego (46′) mentre el barceloní va creuar la pilota d’una manera encara increïble per a tothom. És la prova que la mala sort existeix i que el xaval és un autèntic futbolista amb instint assassí de golejador que demostrarà, precisament, a Badalona el curs que ve.

TERRASSA-L’HOSPI

Ara el que toca és esperar al pròxim dissabte 25 (20 hores)- cal encreuar els dits- per a saber si Terrassa o L’Hospitalet pugen directament a segona B. És la ‘final’ desitjada, és la gran final, el gran repte per als dos equips i, a nivell personal, l’examen final per al tècnic egarense Xavi Molist qui encara no oblida el passat dia de Reis en l’Olímpic (0-1). Primer i segon es veuran les cares en el Municipal de Badalona i tant de bo ofereixin els dos tot un espectacle

EXPERIÈNCIA CLAU

Cal tenir-la en moments claus i aquest Terrassa la va saber tenir davant un Europa que il·lusiona a tots. La seva sortida a Badalona va ser espectacular i descarada amb quatre serveis de cantonada en els primers sis minuts i això que tot va començar fatal en caure lesionat Pastells en l’escalfament. Les millors aparicions van ser del Terrassa gràcies a Alex Fernández (2) i un renascut Alex Poves (35′). Els porters Ortega i Priego no van donar opció.

Però tenir a l’uníson en una plantilla és garantia d’èxit. Un servei de cantonada al segon pal va trobar a Arranz i va posar un 1-0 (46′) que seria definitiu. Els de Vilajoana van reaccionar amb ràbia i tant Serra (50′) com Jordi Cano (59′) van tenir en les seves botes l’empat. No era una nit de gràcia i l’experiència dels egarenses va mostrar el seu poder. ‘Chapeau’ per a l’Europa, de veritat, un gran equip producte del treball i amb una qualitat envejable

FITXA TÈCNICA

Terrassa, 1
Ortega, Carlos, Lucas Viña Galeano, Àlex Fernández (Kevin, 71’), Arranz (Joel Cañaveras, 82’), Coro (Manu, 61’), Jaume, Poves (Kilian 61’), Pelegrín i Yayá (Eric, 71’).

Europa, 0
Marc Priego, Guillén (Kilian, 76’), Castell, Àlex Cano, Guti, Uri, Jordi Cano, Prats (Albert Martí, 71’), Joel Jorquera (Eric, 76’), Alfons Serra i David Jiménez.

Gol: Arranz (1-0, 47’).

Àrbitres: Joan Masip Vidal (àrbitre principal); Jordi Fullà Planas i Sergi Bas Muñoz (assistents); i Salvador Morros Monge (quart àrbitre). Grogues a Arranz (36’); Galeano (58’) / Guillén (52’); David Jiménez (74′); Castell (91′).

The post (1-0): Arranz (Poves) acaba amb l’Europa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Han estat 132 dies sense futbol a casa nostra. Massa temps. I el primer partit oficial que s’ha disputat al territori català ha estat una semifinal d’un playoff a Segona B atípic, diferent. Sense afició a la graderia i amb moltes mesures extraordinàries.  Sense olor a playoff, en definitiva. Però el premi és exactament el mateix que cada temporada: l’ascens a Segona Divisió B. I el líder del grup 5 de Tercera, l’Hospitalet, ha eliminat el quart, el Sant Andreu. D’aquesta manera, el conjunt riberenc jugarà la final del playoff, programada pel dissabte 25.

La primera part del matx s’explica a través de l’enfrontament entre Craviotto i Salinas. Un, porter del Sant Andreu. L’altre, màxim golejador de l’Hospitalet. I és que si l’eliminatòria ha arribat viva a la segona meitat ha estat gràcies a l’encert del primer i als errors del segon.

Cert és que l’Hospitalet ha perdut temps des de l’inici del matx i ha estat una dinàmica constant al llarg de la semifinal. Atès que el resultat inicial l’afavoria, el conjunt riberenc s’ha pres amb calma els primers minuts de joc. El Sant Andreu ho ha aprofitat i ha començat a dominar, com a mínim territorialment. El conjunt quadribarrat, avui de negre amb una samarreta commemorativa amb les víctimes de la Covid-19 i en memòria del desaparegut Miquel Jové, s’ha fet fort en la pilota aturada. Jaume Villar, de cap, ha tingut el primer del partit després d’un servei de Ton Alcover.

El mateix Ton Alcover ha tingut la més clara pel conjunt barceloní. Especialista en la pilota aturada, el capità del Sant Andreu ha picat amb subtilesa una falta des de la frontal, però la pilota ha acabat tocant la xarxa lateral. Juanan i Sergi Serrano ha provat fortuna amb xuts llunyans, però el porter riberenc Aliaga estava ben col·locat en tots dos llançaments.

Fins a la pausa d’hidratació, l’Hospitalet vivia de la imaginació de Canario. I poca cosa més. Però quelcom ha canviat en l’innovador ‘cooling break’. Salinas ha embogit i Craviotto no ho ha volgut permetre. La primera del ‘9’ riberenc ha arribat amb una assistència de Bruno Vinícius. Salinas s’ha quedat tot sol, però el porter quadribarrat ha sortit amb molta determinació i li ha parat la rematada. Dos minuts després, el mateix Salinas ha xutat des de la frontal, però Craviotto, amb el peu, ha salvat el Sant Andreu. En l’afegit, Salinas s’ha fabricat una jugada pel sector esquerre i, després de marxar de Roger, ha afusellat Craviotto, que ha tret una mà salvadora per mantenir viva la semifinal. On no ha pogut fer res el porter quadribarrat ha estat en el xut de Martí Soler al pal al darrer minut de la primera meitat.

El segon acte ha tingut menys història. Ni tan sols el carrusel de canvis (se’n podien fer cinc per equip en tres torns) ha pogut mantenir la benzina dels futbolistes, que portaven més de quatre mesos sense competir. Les cames s’han notat molt menys fresques. Les idees, també.

El Sant Andreu ha hagut de jugar amb una alineació de circumstàncies: jugadors fora de la seva posició habitual, Jaume ha marxat lesionat. Al tram final, Laro Setién ha endarrerit la seva posició per facilitar la sortida de pilota andreuenca. Josu, el millor jugador quadribarrat, s’ha anat apagant a mesura que passaven els minuts. Exactament el mateix que li ha passat als 21 futbolistes restants.

El Sant Andreu, esperonat pels càntics dels seus aficionats (una cinquantena no han deixat sol el seu equip), ho ha intentat fins al final. Mitjançant la pilota aturada i diverses faltes laterals, el Sant Andreu ha posat contra les cordes l’Hospi. Però sense cap ocasió de gol clara. Amb més voluntat que futbol, el Sant Andreu ha anat a per un partit que s’ha acabat escalfant per les contínues pèrdues de temps de l’Hospi (Aliaga, fins i tot, ha vist la targeta groga). Després de 10 minuts d’afegit, que han acabat sent 15, De moment, celebració a l’Hospitalet, que jugarà la final del playoff d’ascens a Segona Divisió B. 

Fitxa tècnica:

CE L’Hospitalet: Aliaga, Reina, Parera, Gómez, Soler, Canario (Genar, 56′), Salinas (Ton Ripoll, 56′), Diego, Bruno (Miquel Ripoll, 46′) Vinicius (Alfonso, 46′), Eudald i Moha.

UE Sant Andreu: Craviotto, Llamas, Roger (Terrats, 69′), Noguera, Jaume, Víctor Alonso, Elhadji, Ton Alcover (David Serrano, 69′), Juanan, Sergi Serrano (Sergi Moreno, 60′) i Josu.

Àrbitre: Ainara Acevedo Dudley. Amonesta a Soler, Alfonso, (Hospitalet) i a Noguera, Elhadji, (Sant Andreu).

Incidències: Partit corresponent a la primera semifinal del playoff d’ascens a Segona Divisio B disputat al Municipal de Badalona (a porta tancada). Abans del matx, sh’ha guardat un minut de silenci en memòria de les víctimes per la Covid-19.

The post (0-0): L’Hospi treu profit al seu avantatge appeared first on FutbolCatalunya.com.

@VictorLlucia

Alberto González és un dels pesos importants del vestidor i un dels capitans del conjunt escapulat, quart classificat al Grup 5 de Tercera Divisió. La FCF va anunciar ahir que donava la temporada per finalitzada a l’espera de resoldre els ascensos i descensos. Però la RFEF encara no ha pres una decisió ferma sobre la continuïtat de les competicions de Segona Divisió B i Tercera.

Com ho estàs portant aquestes setmanes de confinament? Com són els entrenaments?

Estic intentant no deixar de pensar en futbol. Constantment fem videotrucades amb Zoom o per altres aplicacions i el nostre preparador físic ens prepara alguna classe i fem coses diferents, classes més aeròbiques. I moltes coses a nivell de força. Amb tant de temps a casa, el que més perds és força i és el més difícil de recuperar si hi ha una tornada.

“Arribaríem pitjor ara que a una pretemporada habitual”

Quanta pretemporada creus que es necessitaria per tornar a competir?

Els preparadors físics de primer nivell diuen que tres setmanes seria el mínim i lògic. Nosaltres estem en la mateixa situació. Durant unes vacances normal vas a la platja, a veure els amics, et mous. Però ara estàs totalment aturat, passant del llit al sofà. No tens l’activitat normal. Els jugadors arribaríem pitjor ara que a una pretemporada habitual. Estem disposats a jugar, sempre que s’assegurin les mesures de seguretat i els riscos, jugarem. Si a Primera s’estan qüestionant si hi ha les mesures suficients… un club de Tercera té els recursos que té.

Què comenteu al vestidor?

Hi ha diversitat de criteris. Hi ha gent que opina que es jugaran els playoffs d’ascens, però d’altres opinen que ni els playoffs. L’última paraula la té el Ministeri de Sanitat. Ni nosaltres ni la Federació pot fer o desfer sense la seva autorització.

“No ens podem fer tests amb un índex de mortalitat tan alt “

La FCF o el club us ha explicat si us realitzaran tests per detectar si esteu contagiats quan torneu a jugar?

No s’ha comentat res. I seria de massa atreviment, quan encara hi ha carències de tests. No ens han dit res encara. El nivell de recursos a Tercera són molt limitats per poder equiparar-nos a Primera o Segona. No ens podem fer tests quan encara la gent està amb un índex de mortalitat molt alt. S’hauria de parlar quan la pandèmia estigui més controlada, és molt difícil fer travesses. El futbolista té una feina igual que el que té una pastisseria.

Tens contacte amb jugadors d’altres clubs? Què comenteu?

Sí. L’AFE ens va reunir a tots els capitans del Grup 5. Vam parlar amb David Aganzo i ens mantenen informats a nivell de propostes que nosaltres puguem fer. Volien saber la nostra opinió, la proposta de cada club. Estem pendents que ens truquin un altre cop per dir-nos el feedback que han rebut de la RFEF. Jo sí que parlo amb excompanys del Sant Andreu, Terrassa, etc. Per com estan enfocant el tema del ERTO. No tothom està en les mateixes situacions. Si cobrarem tot, només una part o no cobrarem res. No sabem si es jugarà o no o en quines condicions, en camp propi o neutre, etc. En el cas que es jugui el playoff nosaltres estaríem contents i en disposició de fer-ho. Els segons, tercers i quarts de cada grup som els més beneficiats. Passem de tenir sis partits de playoff a dos. És una mesura que no s’allarga molt de temps i no necessites un mes, de curt termini i resolució ràpida.

I seguiu en contacte amb l’AFE encara.

Estem pendents d’una trucada amb els capitans de Tercera per dir la nostra opinió. La proposta del Grup Pro a Segona B, el grup cinquè a Segona B són propostes que no són concretes. No sé si són viables a nivell de recursos dels diferents clubs. L’AFE ens ha assessorat en el tema de l’ERTO. Jo he estat parlant amb l’advocat de l’AFE molts cops. L’Europa va ser el primer a aplicar l’ERTO, però no ens van informar de res. Jo em vaig haver de moure pel meu compte. És un servei que ens han donat que ajuda molt.

“Estem d’acord en donar per acabada la temporada sense descensos”

Quina proposta fareu?

Estem d’acord en donar per acabada la temporada sense descensos. I estaríem disposats a jugar el playoff, seria l’escenari ideal per nosaltres. La resta de clubs de Tercera no sé exactament què proposaran. Cadascú mirarà pels seus interessos.

I la possibilitat que fins a vuit equips disputessin el playoff?

Un playoff de vuit equips seria una bogeria. No pots posar a 30 persones per equip en una mateixa seu, és massa gent, no es pot fer aquesta aglomeració. Seria una votació majoritària, perquè implicaria a més equips, però no seria coherent fer a nivell d’organització, de riscos i són massa equips a qui dones un premi que no és el més adient.

The post Alberto González: “Sempre que ens assegurin els riscos, jugarem” appeared first on FutbolCatalunya.com.

@VictorLlucia

17 de juliol de 2011. Estadi San Juan del Bicentenario. Província de San Juan, Argentina. Xile i Veneçuela empaten a un als quarts de final de la Copa Amèrica. És el minut 81 i el conjunt veneçolà disposa d’una falta lateral. El talentós capità de la ‘Vinotinto’, Juan Arango, prova el llançament directe. Claudio Bravo refusa la pilota, que queda morta a la frontal de l’àrea petita. Gabriel Cichero, titular en tots els partits de la competició, li guanya la posició a Arturo Vidal i, amb la seva cama bona, l’esquerra, envia la pilota al fons de la xarxa. Acaba de marcar el gol més important de la història de la selecció de Veneçuela. El que classifica la ‘Vinotinto’ per les seves primeres semifinals de la història de la Copa Amèrica. 

Gabriel Alejandro Cichero (Caracas, 1984) és l’actual central esquerre de l’Horta, on gaudeix de la seva segona experiència al futbol català. La primera va ser la temporada passada, a l’Hospitalet, on va jugar 28 partits de lliga i va ser una peça fonamental per a la classificació del conjunt riberenc pel playoff d’ascens. Al conjunt del Feliu i Codina ha estat titular en els cinc partits en què ha estat convocat i ja és un fixe en les alineacions hortenques.

“He perdut tots els meus estalvis per donar estabilitat als meus fills”

Gabriel Cichero és un guerrer. Un lluitador. Un winner, com diu ell mateix. “Vaig tenir una infància dura. Els meus pares es van divorciar quan tenia cinc anys i el meu germà, amb qui em porto set anys, va ser com un pare per mi. I això es queda gravat per sempre”, relata Cichero. El seu pare, Mauro Cichero, va ser el capità de la selecció de Veneçuela als Jocs Olímpics de Moscou 1980 i el seu germà, Alejandro Cichero, també va ser futbolista i internacional amb la selecció. “Sempre vaig pensar que era bo, que tenia un do”, continua. “I tinc la sort de ser esquerrà. Un esquerrà sempre és diferent, més elegant”, sentencia un futbolista veterà que conserva la mentalitat i la fam d’un juvenil. 

Després de començar la seva carrera al Centro Ítalo-Venezolano, un club privat de Caracas, va arribar un moment clau a la seva carrera. “Jo vaig ser davanter fins als 17 anys. Sempre m’havia agradat fer gols. Però no m’agradava gaire córrer”, expressa mentre somriu. “El meu pare, que en pau descansi, em va dir que si volia arribar lluny havia de sacrificar-me, córrer pels companys, que el futbol no només era passar i marcar”. I es va acabar convertint en central. Un central diferent. “Haver jugat de davanter, de ‘10’, em va ajudar a saber fer moltes més coses com a central: passades filtrades, driblar, etc. I em vaig acabar enamorant de la posició”, explica. 

Primera parada: l’Uruguai

La primera experiència internacional de Gabriel Cichero, que encara no era major d’edat, va ser a Montevideo Wanderers, club de la primera divisió de l’Uruguai. “Veneçuela no m’aportava el nivell de professionalisme que jo volia i, a través d’una agència de representació de Paco Casal, vaig provar sort a l’Uruguai”, explica. El futbol uruguaià es caracteritza per la intensitat i el nervi, característiques que Cichero ja tenia innates.

Però no tot va ser un camí de roses. Va haver de renunciar a moltes coses. “Vaig marxar sol i vivia a la casa d’uns amics dels meus pares, que s’inundava quan plovia. Plorava cada dia, va ser una experiència molt dura”, continua. Realitza els primers entrenaments amb l’equip juvenil, però ràpidament entra en la dinàmica d’entrenar amb el primer equip i jugar amb el filial. Fins a debutar a Primera Divisió amb 18 anys. 

“No sé què hagués sigut de mi si hagués estat uruguaià”

Al cap d’uns mesos li va arribar una gran oportunitat. “Em va cridar la selecció Sub-20 de l’Uruguai per la Copa Amèrica Sub-20 de 2003. Quedo a la llista de 23 jugadors per viatjar a la preparació, que es feia a Alcúdia (Mallorca). Però necessitava un DNI uruguaià, i jo no tenia família del país. Em van intentar aconseguir un, però va ser impossible. No sé què hagués sigut de mi si hagués estat uruguaià?”, es pregunta.

El cas és que al cap de dos dies el va cridar la selecció Sub-20 de Veneçuela, la seva terra natal, per disputar el mateix campionat. “Teníem un equip talentós, jugàvem molt bon futbol. A l’entrenador, Richard Páez, li agradava sortir jugant, arriscar. I era innovador en aquella època. Em va marcar moltíssim. Em va donar eines que avui en dia continuo aplicant”. Aquell equip veneçolà va derrotar l’Argentina de Tévez, Mascherano, Zabaleta o Pisculichi, entre d’altres. “Vam fer història guanyant per primera vegada a Argentina en un Sub-20”, relata. Precisament l’Albiceleste acabaria guanyant aquella Copa Amèrica Sub-20, disputada a l’Uruguai, i seria semifinalista del Mundial de 2003 disputat als Emirats Àrabs Units. 

Serie A, volta al món i anècdota amb Messi

“Després de tres anys de titular a l’Uruguai, li vaig dir al meu representant que havíem de fer un passa més. I qualsevol jugador sud-americà vol jugar a Europa. És on estan els diners, l’organització, la tranquil·litat. Sempre havia somiat a jugar a Espanya, però quan em van oferir la possibilitat d’Itàlia em va encantar”, afirma Cichero. Va debutar a la Serie A amb el Lecce amb 20 anys. “Em vaig identificar ràpidament amb la mentalitat italiana. No vaig jugar tot el que m’hagués agradat perquè era veneçolà. Si tens un central italià i un altre veneçolà, a qui poses? Doncs a l’italià, era més senzill”, lamenta. 

“És a Europa on estan els diners, l’organització i la tranquil·litat”

I torna a començar. Bulgària, Veneçuela i els Estats Units van ser les següents experiències de Cichero. Precisament als EEUU, quan jugava al New York RedBull, va disputar un amistós contra el Barça, on jugava Leo Messi, i va intercanviar la samarreta amb Martín Cáceres. Aquella és una de les samarretes que guarda en el seu museu particular. També té la de Cavani amb el PSG, James amb el Móncaco, Neymar amb Brasil. I la de Leo Messi amb Argentina. “Vam jugar un amistós Argentina – Veneçuela a l’Índia i vam compartir el vol. Ell estava assegut amb Mascherano. Vam estar parlant molta estona, és un tipus excepcional, molt tranquil. Vam baixar de l’avió i estava tot ple de policia per protegir-lo. A mi no em coneixia ningú. ‘És bonic no ser Messi’, li deia a Mascherano, i els dos rèiem. Al partit, no el vaig poder parar i al final vam canviar la samarreta. Vull que me la signi, però em fa vergonya presentar-me a un entrenament”, manifesta. 

El gol etern

Gabriel Cichero va fitxar pel Caracas FC, l’equip amb més campionats nacionals a Veneçuela, l’any 2009. “Vaig viure una etapa brutal i vaig canviar de posició a lateral esquerre. Em vaig aprimar sis quilos i era un animal”, relata. Va guanyar la lliga i va tenir la possibilitat de jugar la Copa Libertadores.

“És com jugar la Champions. La diferència és que aquí perds i els aficionats marxen a dormir tranquils. Allà no: perds i et volen matar, et fan la vida impossible, els jugadors ploren”, explica. Van superar la fase de grups amb solvència -contra Chivas (Mèxic), Everton (Xile) i Lanús (Argentina)-. Als vuitens de final van vèncer el Deportivo Cuenca ecuatorià, però als quarts de final van quedar eliminats pel Gremio de Porto Alegre. 1-1 a Caracas, amb gol de Cichero, i 0-0 al Brasil, davant de 50.000 espectadors.

“A Europa estan els millors jugadors del món, però veus la Libertadores i els jugadors donen l’ànima pel seu club. I no només això: juguen per millorar el seu futur”, reitera. A nivell de resultats, són el millor equip de la història del Caracas FC. 

Després de dos anys a Veneçuela, va jugar cedit una temporada a Newell’s Old Boys de Rosario. “Em va anar bé, vaig jugar bastant però vaig tenir problemes amb el capità de l’equip, Rolando Shciavi, i el club no em va voler comprar”. I aleshores va arribar el millor moment de la seva carrera: la Copa Amèrica d’Argentina de 2011. 

“Messi és un tipus excepcional, molt tranquil”

“Em vaig preparar físicament i mentalment al màxim. Era un lleó”, s’enorgulleix. Cichero va ser titular en tots els partits de la Copa Amèrica i va formar part de l’onze ideal del torneig. Ho va ser, també, en l’històric triomf de la ‘Vinotinto’ sobre Xile a San Juan as quarts de final, instància que no havia assolit mai el combinat veneçolà. “És el meu millor moment futbolístic. Quan vam arribar a Veneçuela ens van rebre al carrer com si fóssim una banda de rock. Va ser una bogeria”, rememora. 

Què significa rendir-se? 

La gran actuació a la Copa Amèrica li va donar la possibilitat de tornar a Europa. “Em va sorgir la possibilitat de fitxar pel Lens, que acabava de descendir a la Ligue 2 francesa. Em vaig precipitar, perquè al cap d’uns dies em va trucar el Colònia, de la Bundesliga alemanya. Però són decisions que un ha de prendre”. Al Lens, va substituir Raphael Varane, actual central del Real Madrid. I va coincidir amb Kondogbia, migcampista del Valencia. Però va tenir un episodi que, segons les seves paraules, és el pitjor que li ha passat a la vida. “Va haver una baralla en un partit, em van detenir i em van suspendre durant sis mesos”. Començar de zero un altre cop. 

“Em va contractar el Nantes, de Ligue 2, i va ser com tornar a començar. Va ser una bogeria, em vaig espantar molt, però va acabar sent una experiència maca. Vam ascendir i vaig ser el millor central de la competició”, recorda amb un somriure als llavis. Perquè la paraula rendir-se no existeix al diccionari de Gabriel Cichero. Donar-se per vençut mai ha estat una possibilitat.

Buscant minuts, Cichero juga mig any a la Ligue 1 amb el Nantes, però marxa a Mineros de Guayana, novament a la seva terra natal, abans de jugar la seva segona Copa Amèrica, la de Xile de 2015. “Allà ja em volien buscar un substitut. La propaganda de la premsa va ser molt forta i el seleccionador també dubtava de mi. Vaig jugar els tres partits, però entrant des de la banqueta”, diu 

“En un partit, em van detenir i em van suspendre durant sis mesos”

L’espina clavada és no haver classificat la seva selecció per la fase final d’una Copa del Món. “Al Mundial van els països estables. A Veneçuela avui el representen dos presidents, dues monedes, i la gent es mor de gana. Quan estava a la selecció la gent em demanava que portés medicines, paper de vàter i coses així. Els jugadors no poden estar mentalitzats al 100% en el futbol, per molt motivats que estiguin. Prefereixo no anar a un Mundial i començar de zero una nova societat veneçolana, que ara està podrida. El país està destrossat, és molt trist”, es lamenta Cichero, que ha representat a la seva selecció en dues Copes Amèrica i ha disputat partits de fase de classificació per a tres Mundials (Sudàfrica 2010, Brasil 2014 i Rússia 2018). 

Darrera parada: Tercera Divisió

“Avui estic a Tercera Divisió, però, per condicions i mentalitat, no em considero un jugador de Tercera. Però em quedo tranquil perquè ho faig pels meus dos fills, que poden gaudir d’una vida tranquil·la. És el sacrifici més gran que he fet fins al dia d’avui”. Amb aquestes paraules defineix Gabriel Cichero la seva situació actual. I és que vivia a Panamà, amb la seva dona i els seus fills, però no estaven a gust. La seva dona va viatjar a Barcelona per visitar una amiga i es va enamorar de la ciutat. D’aquesta manera, Cichero i la seva família es van traslladar a la capital catalana.

I torna a començar de zero. L’actual central de l’Horta va començar a buscar equip, però no ho va tenir fàcil. El motiu? L’edat: 33 anys. Tot i això, va conèixer Xavi Molist, aleshores entrenador de l’Hospitalet. “Vaig poder signar pel Lleida, però no volia estar lluny de la meva família. I va sorgir la possibilitat de l’Hospi i vaig tirar endavant. Ara per ara, la prioritat és l’estabilitat dels meus fills”, sentencia.

Al club riberenc va conèixer algú que li ha canviat la vida en aquest últim temps. “Li vaig dir a Áxel (Pandiani) que el seu pare era un crack. El vaig conèixer i vam fer ‘click’. Som el mateix horòscop (tauro) i vam començar una bonica relació”, relata. De fet, quan Xavi Molist va ser acomiadat, molts membres de la plantilla volien que el substitut fos el mateix Walter Pandiani, però la directiva es va acabar decantant per Jonathan Risueño. 

“Jugar a 3a es el sacrifici més gran que he fet fins al dia d’avui”

Gabriel Cichero no va ampliar el seu contracte amb l’Hospi. “Pandiani em va trucar dient-me que estava al Lorca (Tercera Divisió, Grup 13). I jo li vaig dir que amb ell anava a mort. Sap tractar els futbolistes i transmetia passió per la seva feina”, continua. En aquell equip hi havia molts estrangers i molta gent jove. Però ràpidament es va crear una pinya. “L’estadi de gespa natural ajudava, bones instal·lacions i és que m’estava entrenant Pandiani. Es posava als partidets i era el millor!”, rememora. Però no tot va ser un camí de roses. “Estava lluny de la meva família. De vegades Pandiani em donava permís per anar a visitar-los, perquè sabia que arribava de viatge i entrenava al 100%. Plorava molt sense ells. No vaig tenir un pare present, i no vull que els meus fills pateixin el vaig patir jo de petit”. 

A finals de desembre, per desavinences amb la directiva, Walter Pandiani abandona el Lorca. “Tothom va plorar quan va marxar. I quan passa això te n’adones del gran tècnic que és. És un entrenador modern, arribarà molt lluny”, pronostica. El cas és que a Cichero tampoc li quedava gaire temps al club. “Es van inventar una aplicació perquè els aficionats puguin escollir les alineacions. Viuen a Disney, allò no existeix al món del futbol. I per motius de pressupost em van dir que no em podien pagar més i rescindim el contracte”. 

Tornar a començar. Des de zero. Un altre cop. “Venia a Barcelona sense plans. Venia a retirar-me, en realitat”, se sincera Cichero. “Contacto amb Jonathan Risueño per veure si podia entrenar amb ells un altre cop. I em diu que coneix a Nacho Castro, entrenador de l’Horta, i que segur que m’agrada la seva filosofia de joc. Nacho Castro em va recordar a Pandiani. I, a la meva edat, això és vital, perquè ara vull gaudir del futbol”, explica. En un partit amistós contra la Guineueta, de Primera Catalana, va anotar un golàs de falta. “Feia deu anys que no llençava una falta i la vaig clavar a l’escaire”, relata, mentre se li dibuixa un somriure als llavis. 

El problema era que no estava motivat, però entre la seva dona i Nacho Castro el van convèncer per signar amb l’entitat del Feliu i Codina. “És un gran equip i pocs equips a Tercera juguen com ho fa l’Horta: centrals avançats, sortida de pilota sempre des del darrere”. I és que el conjunt hortenc està quallant una bona temporada, situat a la zona mitjana de la taula. “No puc negar que se’m fa difícil veure’m a Tercera i entrenar a les 21h. Aquí no guanyo diners; al contrari, els perdo. Continuo jugant a futbol per un estat emocional. El futbol ha estat la meva vida. Admiro els meus companys, perquè tothom treballa i després als entrenaments i als partits donen el màxim. Si jo arribo cansat i em dedico als meus fills, imagina’t ells”, sentencia. 

Gabriel Cichero ha disputat partits contra el Brasil o l’Argentina amb la seva selecció. A Newell’s va derrotar a Boca Juniors i a River Plate. Ha jugat derbis intensos a multitud de països. I aquest diumenge viurà, des de la primera línia de batalla, un Sant Andreu – Horta al Narcís Sala, un dels derbis de moda al futbol català. “Sempre és bonic. A Tercera hi ha poc fanatisme, però els partits així m’encanten. Si hi ha ambient a les graderies, ens motivarà, ens ajudarà a estar més concentrats”, opina Cichero, que ha signat fins al maig de 2020. 

“A Tercera hi ha poc fanatisme, però els partits així m’encanten“

Gabriel Cichero ho va apostar tot per un somni. Va deixar la seva casa i la seva família als 17 anys perquè “el futbolista sud-americà és pobre. I aquí (a Europa) el pobre té moltes possibilitats: aconseguir una feina, subsidi d’atur…”. Els seus plans eren viure a Veneçuela i muntar una acadèmia de futbol, però el present al seu país li ho impedeix. “M’agrada ensenyar, crec que tinc moltes coses a aportar. Aquí és difícil perquè encara no tinc cap titulació oficial. Però hi ha moltes coses, com haver tingut una bona carrera esportiva o saber transmetre coneixements, que no ho dóna un títol”, explica. 

“Vaig marxar sol de casa meva i plorava cada día “

Gabriel Cichero té 35 anys, però no els aparenta. Però viu amb la tranquil·litat de mirar enrere amb orgull. “He perdut tots els meus estalvis per donar estabilitat als meus fills. I aviat hauré de fer el salt en una altra àrea, perquè no em queden tants anys de futbol. És un nou procés que estic assimilant, perquè és la part més dura d’un futbolista. I començar de zero, un altre cop, serà dur. He estat un guerrer tota la meva vida i seguiré remant”, se sincera. Però Cichero es queda amb els bons moments. “He conegut gent de tot arreu i he gaudit amb la millor feina del món. La gent encara em recorda el gol que vaig marcar contra Xile a la Copa Amèrica. Per nosaltres, els veneçolans, és com el gol d’Iniesta a la final del Mundial”.

I és que, de fet, gràcies a aquell gol va conèixer la seva dona. “La meva dona es va enamorar de mi veient-me en aquella Copa Amèrica. En l’entrevista posterior, em va veure per televisió i li vaig agradar. Dies després, uns amics em van comentar d’anar a veure un gimnàs. I ella estava donant una classe de teles. I em vaig enamorar d’ella”. I fins avui.

The post La història de Gabriel Cichero comença de zero appeared first on FutbolCatalunya.com.

@VictorLlucia

Tres punts que saben a glòria. Aquest és el botí que s’ha endut el Sant Andreu del Nou Sardenya, gràcies a les dianes de Josu i Laro Setién. D’aquesta manera, el conjunt de Mikel Azparren supera a la classificació l’Europa i se situa en zona de playoff d’ascens a Segona Divisió B.

El guió del matx, però, ha pogut ser ben diferent. El conjunt escapulat, esperonat per un Nou Sardenya ple a vessar, ha dominat la primera meitat. Abans d’arribar al minut 2, Cano ha rematat una falta lateral al fons de la xarxa, però estava en posició de fora de joc. I a la mitja hora de joc, Jordi Cano ha disposat d’un penal, però l’ha enviat al travesser.

AL TRAVESSER EL PENAL DE JORDI CANO! 0-0 30′ #EuropaSantAndreu #futbolcat #3div5 pic.twitter.com/70FHwc2cMT

— FutbolCatalunya.com (@FutbolCatalunya) January 5, 2020

A la primera meitat, el Sant Andreu només havia pogut crear perill a través de la pilota aturada. L’inici de la segona meitat feia pensar que s’exhibiria la mateixa tònica, però Josu ja obert la llauna amb una errada inclosa del porter Marc Priego.

L’Europa ho ha intentat fins al final, però amb més esperit que cap. En faltes laterals i còrners ha posat en problemes el Sant Andreu que, tot i això, s’ha mostrat prou sòlid. En un còrner al minut 90′, un ràpid contraatac ha acabat als peus de Laro Setién, que ha definit creuat i no ha perdonat. El gol ha fet embogir el sector d’aficionats visitants, que han acompanyat l’equip en tot moment.

Aquest és el primer partit que no acaba en empat després del descens del Sant Andreu a Tercera. Ara el balanç des d’aleshores és de vuit empats i una victòria quadribarrada. El duel de tornada al Narcís Sala, amb els dos equips jugant-se previsiblement els seus objectius, es presenta i infartant.

FITXA TÈCNICA

The post El Sant Andreu trenca la maledicció dels empats appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

El diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans defineix el terme tirania com “el poder d’una sola persona exercit d’una manera opressiva”. El Grup 1 de Primera Catalana té un dominador clar i rotund. El Girona B, que entrena l’exfutbolista Àxel Vizuete, és el líder absolut de la categoria i la cosa no fa pinta que sigui diferent el que queda de temporada.

I és que els números del filial blanc-i-vermell són admirables. 31 punts després d’onze partits disputats. O el que és el mateix: deu victòries i un empat. Només el Girona B es manté com a invicte al Grup 1 de Primera Catalana. L’únic afortunat que li ha esgarrapat punts és la Fundació Esportiva Grama, gràcies a un empat a zero a Can Peixauet. Ara bé, el Municipal de Riudarenes roman inexpugnable. 18 punts de 18 possibles a casa.

Un ingredient clau per estar a la zona alta de la classificació és tenir olfacte golejador. És sabut que l’equip d’Àxel Vizuete és una màquina de fabricar gols. El segon equip del Girona ha anotat 28 gols en onze partits, una mitjana de 2,5 per duel. Júpiter, a la Verneda, i Sabadell Nord, a terres gironines, es van endur la pitjor part: 0-4 i 4-0.

I si resulta increïble la xifra de gols a favor, és inversemblant quan parlem dels gols en contra. El Girona B només ha encaixat dos gols en onze partits. Una autèntica bogeria. El Tona, a la primera jornada, i el Parets, en la tercera, són els únics equips que han aconseguit perforar la porteria defensada per Jonatan Morilla i Youssouf Koita. Osonencs i vallesans van acabar caient per 4-1 i 1-3, respectivament. En resum, una tirania de llibre.

En una entrevista a FUTBOLCATALUNYA, just abans de començar la temporada, Àxel Vizuete argumentava que el seu equip havia d’estar a Tercera Divisió. Se li va negar l’ascens l’any passat, i aquest any va a per totes. A més, com va afirmar a la mateixa entrevista, té millor plantilla que la temporada passada.

Els números del Girona B poden arribar a trobar rival si ens desplacem al Grup 2 de Primera Catalana. El primer classificat, la Montañesa, té 32 punts, un més que els gironins, però ha jugat dos partits més. O el Santboià, que és segon amb 29 punts i encara no ha perdut cap partit. A més, només ha encaixat cinc dianes en la present competició.

Tornant al Grup 1, de moment el Vic és l’únic de perseguir l’allargada ombra del conjunt gironí. L’equip d’Albert Càmara és, des de l’inici de la temporada, un dels candidats més seriosos a l’ascens a Tercera. El Palamós de Joan Màrmol, que va denunciar a FUTBOLCATALUNYA el gran desavantatge que patiran fins a final de temporada, també ha fet una passa endavant aquest any i, precisament aquest cap de setmana, posarà a prova la solidesa del líder invicte. Està clar que el Girona B tindrà rivals fins a final de temporada, però està per veure si algú podrà discutir-li el regnat al Grup 1 de Primera Catalana.

Guillem Naranjo, Premiat

Aconseguir el MILLOR GOL del 2019 és complicat però per al davanter Guillem Naranjo, ara al Girona B, va resultar molt ‘fàcil’, segons va explicar aquest passat dimarts en la Gala de les Estrelles organitzada per la Federació Catalana. Atenció a aquest crack

Entrevista a @guillem_praat (@GironaFC B), millor gol del #futbolcat amb el @cfdamm. https://t.co/iBCABsI1UC

— FutbolCatalunya.com (@FutbolCatalunya) December 3, 2019

The post Algú podrà acabar amb la tirania del Girona B? appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

L’inici de temporada del Girona B és tan bo que, sense jugar, continua líder del Grup 1 de Primera Catalana. I no va poder competir per una tràgica notícia pel futbol català. El vicepresident del Rubí, Toni López, va morir aquest cap de setmana i el Rubí va demanar ajornar el duel d’aquesta jornada. El filial blanc-i-vermell va acceptar la mesura. Des de FutbolCatalunya ens unim i enviem una forta abraçada a amics i familiars. RESULTATS i CLASSIFICACIÓ

El Vic, això sí, li va retallar, momentàniament, tres punts. I és que els de la capital d’Osona ja acumulen cinc triomfs seguits en lliga. Després d’un octubre perfecte, no han pogut començar el mes de novembre d’una millor manera. Els homes d’Albert Càmara, amb les dianes de Peque i Ignasi Armengou es van endur els tres punts de Ca n’Oriac. El Sabadell Nord, que no guanya des de finals de novembre, és onzè amb 11 punts. L’alegria al vestidor del Vic estava més que justificada.

Intractables, indomables, infatigables, inqualificables… però sobretot, per damunt de tot, #SomUEVic!

#1cat1 #futbolcat pic.twitter.com/QLDZeAFRUu

— Unió Esportiva Vic (@UEVic_) November 3, 2019

El Palamós va descansar aquesta jornada (jugava davant el Reus B), però es manté tercer. I quart és el Mataró, que va patir la primera derrota de la temporada. El Mollet, que ja és sisè, va vèncer gràcies als gols de David Garcia i Óscar Casado, aquest últim al final del partit. La Fundació Esportiva Grama no va aprofitar la punxada dels rivals directes i perd una nova oportunitat per enganxar-se al grup capdavanter. El Manlleu, que suma dues victòries consecutives, quatre si només comptem els partits a casa, va derrotar la Grama en un partit molt disputat. Els quadribarrats van dominar en tot moment el duel i ja tenen 12 punts al sac.

Com el Manlleu, La Jonquera i la Guineueta també tenen 12 punts. Els fronterers, que han sumat nou dels darrers nou punts en joc, van vèncer a domicili davant l’Escala amb una diana a l’hora de joc. I els barcelonins van trencar la ratxa de mals resultats amb un triomf balsàmic a Llagostera. El filial llagosterenc encara no sap el que és guanyar aquesta temporada.

Per últim, dues victòries locals: la del Lloret, que trenca una dinàmica de dues derrotes seguides, i la del Júpiter, que es va desfer d’un rival directe, el Parets, amb un gol a la segona meitat, per sumar els primers tres punts a casa.

The post El Vic presenta la seva candidatura a tot appeared first on FutbolCatalunya.com.

@VictorLlucia

12 de 12. Aquest és el balanç de la Unió Esportiva Vic, que entrena Albert Càmara. El darrer cap de setmana, els viagatans es van desfer del Rubí amb dianes de Marc Guijarro i Ignasi Armengou. D’aquesta manera, els osonencs ja són segons a la taula, després de guanyar els darrers quatre partits i havent encaixat només dos gols.

Només el supera a la classificació el Girona B, que va sumar el setè triomf de la temporada, el tercer de manera consecutiva. En un dels duels gironins destacats de la jornada, va atropellar el Lloret amb gols de Ferran López i Carlos Martínez, aquest últim per partida doble. El shomes d’Àxel Vizuete acumulen cinc partits sense encaixar gol.

El Palamós fa la impressió que ha entrat en un sot. El degà, que encara ocupa la tercera posición, acumula tres partits sense guanyar. L’Escala el va superar al Municipal de Palamós, am remuntada inclosa abans d’arribar al descans. Els de l’Alt Empordà ja són sisens a la taula. Un punt menys que el Palamós té el Mataró, quart, que tampoc va poder guanyar aquest cap de setmana: no va passar de l’empat a casa davant el Sabadell Nord.

Encara a la zona noble de la taula, la Grama tampoc va sumar els tres punts, però en va sumar un que té regust a victoria. En un partit disputadíssim, la Guineueta, amb un jugador menys, es va avançar al minut 82 mitjançant Carmona. En l’afegit, Cristóbal León, de penal, va establir l’empat. Els locals continuen molestos amb els arbitratges de les darreres jornades.

La Jonquera no perd el somriure que va recuperar la setmana passada. Els fronterers, en un matx que van haver de lluitar fins al final, es van imposar al Mollet per un ajustat 3-2. Per acabar, dos empats a un gol en els dos partits que enfrontaven als quatre últims classificats del Grup 1 de Primera Catalana: Tona – Júpiter i Parets – Llagostera.

The post Aquest Vic es trenca la cara appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

De moment hi ha un equip escapat. Si es tractés de la Volta a Catalunya, el Girona B seria el primer ciclista escapat. I sembla que té cames de sobra. El conjunt d’Àxel Vizuete va vèncer amb contundència el Júpiter a La Verneda (0-4) per seguir exhibint múscul. Carlos Martínez, que va obrir i tancar la llauna, Dan Coll i Pau Resta permeten que el filial blan-i-vermell es mantingui líder en solitari.

El grup perseguidor podríem dir que està format per tres equips. Amb dos punts menys, 17, es troba el Palamós de Joan Màrmol, que duu dos empats consecutius. El darrer a camp  del Mollet. Un punt que, sens dubte, té valor perquè és el primer dels quatre equips que aconsegueix puntuar al Germans Gonzalvo. David Cano, al 66’, va establir l’empat definitiu. 15 punts tenen Vic i Mataró. Els vigatans van sumar la tercera victoria consecutiva a Lloret. I ho va fer amb èpica, amb una diana en pròpia porteria de Marc Ávila al darrer minut. Els del Maresme, que juntament amb Girona B i Palamós són l’únic equip que no ha perdut en lliga, va derrotar el Rubí gràcies a una diana de Samuel Bayón a les acaballes del partit.

La Jonquera torna a somriure. El conjunt fronterer va triomfar a camp del Sabadell Nord després de tres derrotes seguides. Bruno Müller va fer un doblet que va batre els vallesans, que es queden setens amb 10 punts. La Jonquera ja en suma. Un punt menys té l’Escala, que va descansar aquesta jornada (jugava contra el Reus B). El Manlleu també té nou punts a la taula, després de derrotar la Guineueta per la mínima. I amb remuntada. Raul Campayo va igualar el duel al 86’ i, en la darrera jugada, Abde va deixada tocada la Guineueta, que ja fa quatre partits que no guanya.

A la zona baixa, Parets i Llagostera B continuen sense guanyar. La FE Grama, que està a sis punts del Girona B, va derrotar el Parets per la mínima, amb dues dianes d’Óscar Muñoz. El Llagostera tanca la classificació, però en aquesta setena jornada va sumar el primer punt gràcies a l’empat a casa davant el Tona.

The post El Girona B va a la seva a la #1cat1 appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

El Palamós de Joan Màrmol, és juntament amb el Girona B d’Àxel Vizuete, el millor equip del Grup 1 de Primera Catalana. Com a mínim, així ho reflecteixen les xifres aconseguides a aquestes alçades de temporada. Quan encara no ha començat la setena jornada, el degà del futbol català no coneix la derrota. Ha sumat 16 punts de 18 possibles i duu una mitjana de dos gols a favor per partit.

Joan Màrmol no s’amaga: al club hi ha ansietat per pujar a Tercera, però toca de peus a terra i sap que no és gens fàcil. A més, comenta a FutbolCatalunya com va viure, ‘in situ, el debut de Xavi Hernández com a entrenador i el posicionament dels clubs catalans envers la sentència del procés emesa pel Tribunal Suprem. 

El començament de temporada és envejable: cinc victòries, un empat i cap derrota en les sis primeres jornades. Hauries signat aquest inici abans de començar la temporada?

Aquestes xifres les signa qualsevol, sobretot al principi. Són xifres que t’acompayen i t’ajuden a estar a llocs capdavanters. És molt difícil guanyar un partit, guanyar-ne dos és la bomba, guanyar-ne tres és que estàs en bona dinàmica i guanyar-ne cinc és una festa. També és cert que després de l’empat a casa contra el Sabadell Nord hi havia una mica de decepció. Es desperta una ambició i una mica d’eufòria desmesurada no gaire continguda.

Bon inici!

Sí. Començar amb 16 punts de 18 possibles és l’inici que a qualsevol li agradaria. Sumar és molt difícil a Primera Catalana, és una categoria molt dura. Però a més de ser dura, el nivell és molt més alt. Els equips ja no basen tot a ser forts o intensos, sinó que ara intenten jugar. Veus equips amb una idea de joc molt definida, equips que proposen, que volen fer coses diferents i que t’hagis d’exigir el triple. 

Ben aviat, però, en Joan Màrmol vol denunciar una situació que està vivint el Palamós i que s’allargarà durant tota la temporada. Té a veure amb el calendari i el Reus B*

Porto cinc setmanes denunciant-ho, alçant una mica la veu, però és un tema que no té gaire repercussió. Nosaltres estem afectats per una greu situació, que és el fet que nosaltres juguem contra un equip que ve de descansar. No és una situació agradable. Cada setmana ens enfrontem a equips que vénen de recuperar efectius, de veure’t en directe i veure els vídeos. Preparen el partit a consciència com si fos una final. És una de les circumstàncies del ‘Cas Reus’ i de la molt mala gestió de la FCF. I fa que nosaltres ens veiem molt perjudicats. Tots els equips, a l’hora de jugar contra nosaltres, canvien. No fan el que és habitual.

Això us afecta molt?

Ens estem trobant en aquesta situació cada setmana. Ens afecta de manera directa i de manera molt negativa. Si fos quelcom cíclic que per calendari afectés a tothom per igual, que estiguéssim tots dins les mateixes regles del joc, no passaria res. Però és que nosaltres som els damnificats de la categoria. És un greuge que no s’està comentant absolutament res. És una errada monumental. 

“Un club com el Palamós ha de sortir de #1cat”

No heu rebut cap comunicació de la Federació Catalana de Futbol?

La FCF comença la competició i clar, de portes enfora es diu que el Reus B està en competició a Primera Catalana. Publiquen el calendari i per ells tot és correcte. I desapareix i mala sort, no té cap altra explicació. A algú li havia de tocar. I quan estàs als llocs capdavanters tothom el vol guanyar. I si, a més, tens 15 dies per preparar-ho, ja ni t’explico. Nosaltres ens hem d’exigir el triple. Això ens afecta molt negativament, com el fet de no poder recuperar efectius. És un greuge molt gran, encara que no ho sembli. No volem fer la ‘pataleta’, però…

I li veus alguna solució?

La solució passa per adaptar-nos com més ràpidament millor al problema i abans avançarem. I si et queixes, no passarà res. Malauradament la cosa és així. La gran sort és que ara per ara ens estan respectant les lesions. En el moment en què comenci a fallar el fons d’armari, serà complicat. I després també tenim present que al mes de febrer estarem fosos perquè vam començar el 16 de juliol. Ja vam fer una previsió de tenir una plantilla àmplia i sense gaire diferència de nivell entre titulars i suplents. No tenim els mateixos avantatges que els altres equips. I això serà durant tota la temporada.

De moment, els resultats acompanyen. En aquest inici, estàs prioritzant treure punts a jugar bé? 

Per sobre de tot el que està imperant és treure punts. La Primera Catalana és duríssima, però un club com el Palamós, respectant a tots els rivals, ha d’entendre que ha de sortir ràpidament d’aquesta categoria. I s’ha de plantar on li pertoca per pes històric que és, com a mínim, la Tercera Divisió. I aquí hi ha dues vies. Fer un joc molt bo i pot ser no sumar tots els punts, o potser sí. Però ara mateix si hi ha partits que s’encallen i hem de ser més resultadistes, anirem a buscar el resultat. El futbol és molt momentani, i el que volem en aquest moment és recuperar la categoria. Quan guanyes, poc recorda la gent de com ho has fet. 

L’objectiu està clar que és l’ascens. Hi ha una mica d’ansietat per assolir-lo? 

Hi ha molta ansietat. No és una mica, és molta. Però no en clau negativa. És una ansietat en forma d’il·lusió. Els recursos que s’han fet servir aquesta temporada són més alts i és una motxilla que pesa moltíssim. Des del primer fins a l’últim membre del club té aquesta mentalitat. La gent el que vol és recuperar la categoria, i sobretot a nivell d’aficionats. No han arribat encara els moments dolents, que arribaran, i aleshores es veurà aquesta ansietat si és positiva i negativa. Ara mateix, després de gairebé quatre mesos a l’equip, l’únic que tinc és paraules d’agraïment pels esforços que estan fent i la manera que ens estan deixant treballar. 

“Hi ha molta ansietat. No és una mica, és molta”

 

Girona B i Palamós estareu a dalt. Veus algun altre equip que us pugui competir les primeres posicions?  

I tant. Som conscients que estem a la jornada set. Ja veurem com estem a la 14. Hi ha 4-5 equips que tenen les mateixes opcions que nosaltres i el Girona B, com són el Vic, el Mollet, la Grama i Mataró, que pot arribar a sorprendre. I després hi ha una sèrie d’equips que traurà punts a tothom: Sabadell Nord, Tona, etc. Són equips que al gener/febrer estaran a la part alta. El Girona B crec que estarà per sobre de tots i la resta intentarem lluitar per la segona plaça.

Al mes de juny vas tornar a casa després d’uns anys fora. Com ho estàs vivint?

De moment, sensacional. És cert que entrenar a Primera Catalana no estava en el meu ordre de prioritats. I tenia molt clar que si entrenava a Primera Catalana havia de ser quelcom que m’emplenés moltíssim. Més que un projecte pressionant.

Un projecte exigent?

Sí, seria més aviat la paraula. I si m’havia de plantejar entrenar a Primera Catalana, on millor que fer-ho a Palamós, on ja havia estat a Tercera Divisió durant tres temporades. Em sento molt valorat i estimat. Des del 16 de juliol que vam començar només hem perdut un partit amistós contra el Terrassa i un altre amistós contra el Sant Pol. És fàcil que la gent et doni un sobrevalor en situacions favorables. Però aquí també he viscut situacions complicades, com el primer any, que vaig agafar l’equip quan era últim a Tercera. El que més desitjo és que el Palamós torni on li correspon. 

“El Girona B crec que estarà per sobre de tots”

En aquestes categories hi ha dificultats a l’hora de fitxar. Et van donar llibertat i vas poder escollir primeres opcions? 

El fet de començar molt aviat la pretemporada fa que el tema del mercat s’agilitzi d’una manera exponencial. Vam ser ràpids i hàbils per buscar les peces que ens encaixaven. I després tot va condicionat a l’economia. Hi ha equips de Primera Catalana que estan per sobre nostre a nivell pressupostari. No vam poder comptar amb diversos jugadors perquè van optar per quedar-se a Tercera Divisió. Però estem molt satisfets amb la plantilla que hem confeccionat. I els jugadors són conscients que en qualsevol moment poden haver entrades i sortides perquè volem ser el més competitius possible. 

Et vaig llegir a una entrevista que deies que l’etapa a l’Ordino, de la Primera Divisió d’Andorra, va ser la més exigent i profitosa de la teva carrera.

És cert que em va permetre, dins del nivell de la Primera Divisió andorrana, el fet d’estar en una línia professional: entrenar als matins, dobles sessions, jugadors que vénen de tot el planeta només per jugar a futbol, viure en un hotel, dedicar-te tant tu com tota la plantilla en cos i ànima de manera professional al futbol. I, és clar, el fet que a principi de temporada l’objectiu fos entrar a competició europea, com la Champions League o l’Europa League. Hi ha jugadors amb molt nom que han acabat a la lliga andorrana. Entrar en aquesta dinàmica i amb aquests objectius és el més proper al professionalisme que pots trobar. 

“Hi ha molts equips  que estan per sobre nostre”

 

Havent tastat això, vas descobrir que era el que realment volies d’aquest món o ja ho sabies abans d’anar?

El 2004 vaig entrar al Barça, i d’ençà d’aquell moment, els darrers 20 anys m’he dedicat al futbol d’una manera professional. Aquest estiu, el meu primer plantejament era invertir aquest ordre. No sóc una persona fàcil, per alguna pujada de to o per ser massa sincer. Amb 37 anys, quan estava a punt de començar a entrenar el Gavà a Segona Divisió B, de cop cau a Tercera i em veig entrenant a La Jonquera a Primera Catalana en menys de tres mesos. Aquí va ser el cop més heavy de la meva carrera. Tolerar aquest nivell de frustració no va ser fàcil. Sóc pare, tinc dues nenes, hipoteca, cotxe, etc. No és fàcil. Depens de massa coses que no controles.

Aquest estiu, a la pretemporada, vau jugar contra l’Al-Sadd, en el debut de Xavi Hernández com a entrenador. Com va anar tot plegat? 

Ell estava bastant informat de tot. Té una segona residència a Palamós i ha estiuejat alguna vegada. A més, tenim algun amic en comú, com el Sergio Alegre, el seu assistent. Destacaria la naturalitat amb què es va dur a terme tot. Per a nosaltres era una fita important perquè ens podia donar un rèdit mediàtic i econòmic important. No vaig percebre que seria una persona complicada. Molt semblant a Guardiola: en el missatge, en l’estil de joc del seu equip i amb el tracte humà molt proper a tothom. Tant de bo continuï sent així i que pugui assolir tots els objectius que es proposi. 

Per acabar, el dilluns passat es va conèixer la sentència del procés per part del Tribunal Suprem. Tots els clubs importants de Catalunya van emetre un comunicat valorant-la. I el Palamós, evidentment, també ho va fer. Què et sembla que els clubs es posicionin? 

Els clubs estan formats per persones i aquestes persones tenen pensament propi i ideologies. Per tant, senten com a seu tot el que pugui repercutir a la societat actual. Entenc, per sobre de tot, que qualsevol entitat esportiva que tingui tota aquesta societat a sobre seu a nivell d’aficionats i socis, davant una circumstància excepcional com aquesta, el que ha de ser és solidària i propera a la realitat que estem vivint. Al Palamós es va emetre un comunicat i crec que s’ha de recolzar i s’ha de portar, dintre del pacifisme i el civisme, fins al final.

The post Joan Màrmol: “No competim en igualtat de condicions” appeared first on FutbolCatalunya.com.

@VictorLlucia

El futbol són detalls. Petits factors dins d’un mateix partit que acaben marcant la diferència. I en una categoria tan igualada i competitiva, els partits s’acaben decidint per la mínima diferència. I, en aquest cas, en la sisena jornada del Grup 1 de Primera Catalana, tots els resultats -menys un- es van resoldre només per un gol de diferència o van acabar en empat.

Precisament en taules va acabar el partit del fins ara líder perfecte, el Palamós, que es va deixar els dos primers punts de la temporada a casa davant el Sabadell Nord. El degà es va avançar amb una diana de Toni Rossell al minut 2, però Jairo Díaz va esgarrapar un punt pels vallesans, que són sisens amb 10 punts.

El Girona B recupera el somriure després de l’empat de la setmana passada davant la FE Grama. El derbi gironí enfront del Llagostera B es va resoldre amb una diana de Noah Baffoe abans del primer quart d’hora de partit. D’aquesta manera, els homes d’Àxel Vizuete empaten a punts amb el Palamós, que per primer cop aquesta temporada va cedir punts.

Una posició per sota està el Vic, que sembla que agafa velocitat de creuer. Després de dues derrotes seguides, ha sumat els darrers sis punts en joc, els últims davant el Júpiter. Els vigatans encarrilar el duel a la primera meitat i, encara que els barcelonins van retallar distàncies, el Vic no va deixar escapar els punts. Amb els mateixos punts que el Vic i en quarta posició està el Mataró, que va sumar el segon empat consecutiu a casa davant el Lloret. I la Fundació Esportiva Grama també sembla que comença a carburar. No ha perdut en els últims tres partits i aquest cap de setmana va derrotar el Tona a domicili.

L’Escala és l’únic equip que ha aconseguit una victòria per més d’un gol de diferència aquesta jornada. I ho va aconseguir davant el Manlleu a casa. Un hat-trick de Jamm Baldeh va ser suficient per doblegar el conjunt osonenc i col·locar-se vuitè a la taula. El Rubí assoleix els nou punts gràcies a una nova victòria aquest cap de setmana a La Jonquera.

Raúl Pérez, a l’hora de joc, va fer l’únic gol del partit pels vallesans, que ja s’enfilen fins a la novena posició de la taula. I el Parets va sumar el segon punt de la temporada, el segon a casa, després d’empatar davant la Guineueta. Els de Luis Gallego van tenir opcions de sumar els tres punts, però s’han de conformar amb un i amb la novena posició.

The post El Palamós no és perfecte appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

Cinc victòries. Quinze punts de quinze possibles. L’inici de temporada del Palamós és extraordinari. El degà del futbol català va derrotar el Rubí a Can Rosés amb un doblet de Dani Muela, que va encarrilar el matx al principi d’ambdues meitats. Sergi Estrada va posar picant al partit, però Toni Rossell va sentenciar el duel quan encara restaven 15 minuts de joc. Amb aquesta puntuació perfecta, el Palamós, com ha publicat al seu compte de Twitter, ha realitzat el millor inici de temporada des de la inauguració de l’Estadi, l’estiu de 1989.

I és líder perquè el Girona B, per primera vegada aquesta temporada, es va deixar punts. La Fundació Esportiva Grama, després de dues derrotes a casa, va aconseguir el primer punt a Can Peixauet en un duel disputadíssim entre els dos conjunts. L’encara tercer classificat, el Mataró, també va empatar, en el seu cas 2-2 a La Verneda. El Júpiter, que ja és fora de la zona de descens, acumula dos partits sumant punts després de dues derrotes seguides.

El Vic i el Mollet van aconseguir el tercer triomf de la temporada i ja sumen 9 punts, els mateixos que el Sabadell Nord, que no va disputar partit aquest cap de setmana (s’havia d’enfrontar al Reus B). Els vigatans van passar per damunt del Llagostera B (0-3), mentre que els vallesans van haver de mastegar molt més el partit davant l’Escala.

En el temps afegit, una jugada individual de Jose va acabar en gol en pròpia porteria de Pau Ribas i el Mollet es va quedar amb els tres punts. La Guineueta va sumar un punt més davant un Tona que després de tres derrotes ja acumula quatre punts. Els de Nou Barris, amb set punts, ja són vuitens.

Per últim, La Jonquera i Parets continuen instal·lats a la zona baixa. Els fronterers van caure a Lloret (3-1), mentre que els vallesans van perdre per la mínima davant el Manlleu, que suma la segona victòria en les darreres dues jornades.

The post L’empat a Can Peixauet deixa el Palamós líder en solitari appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

El Grup 1 de Primera Catalana ha tingut dos dominadors evidents durant el mes de setembre, el primer de competició. Girona B i Palamós compten els seus partits per victòries: 12 punts per un començament de curs d’ensomni. En el cas del filial gironí, que és líder per la diferència de gols (+9, respecte al +4 del Palamós), va superar la Guineueta al Municipal de Riudarenes. Carlos Martínez, al minut 52′, va fer l’únic gol del partit.

Per la seva banda, el Palamós va haver de patir un pèl més. El degà va superar el Mollet gràcies a dues dianes de Toni Rossell, ambdues des dels onze metres. L’únic però del Palamós és que només ha deixat la porteria a zero en un dels quatre partits disputats, però l’inici és molt esperançador.

Dos equips que també han agafat velocitat de creuer són el Mataró i el Sabadell Nord. Els del Maresme, després de derrotar el Llagostera B en una primera part farcida de gols, es col·loquen tercers a la taula amb 10 punts. I això sent un equip acabat d’ascendir de Segona Catalana i que, a més, va empatar en el debut enfront del Parets.

El Sabadell Nord, que va perdre en la primera jornada, ja acumula tres victòries seguides. La darrera aquest cap de setmana, davant l’Escala a terres gironines. I és que els vallesans van capgirar el marcador a la segona meitat per enfilar-se fins a la quarta posició.

El grup de sis equips s’ha ampliat de cinc a sis equips durant aquesta jornada al Grup 1 de Primera Catalana. S’incorpora el Mollet, que es va desfer amb contundència del Manlleu (4-1) i la Fundació Esportiva Grama, que va derrotar el Vic amb un gol d’Éric López a l’hora de joc. Els d’Albert Càmara, amb dues victòries i dues derrotes són sisens. La Guineueta, l’Escala i el Rubí, que no va jugar aquesta jornada (li tocava davant el Reus B), completen el ‘grup dels sis’.

Dos equips van sumar els primers punts. El Júpiter va estrenar el caseller tres jornades després (no va jugar davant el Reus). Els homes de Paco Hidalgo van esgarrapar els tres punts de La Jonquera, gràcies als gols d’Àlex Prat, de penal, i Javi Ruiz. I el Tona superar el Parets a casa amb dos gols d’Uri Sants. Amb aquests resultats, tots els equips han guanyat un partit excepte el conjunt paretà.

The post Girona B i Palamós ja s’ho prenen com quelcom personal appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

Ja només en queden dos. Girona B i Palamós són els dos únics equips que compten els seus partits per victòries. Un inici perfecte per una temporada que pot ser històrica per ambdós equips. El filial gironí, que es va quedar amb la mel als llavis l’any passat, és una piconadora. 9 punts, 10 gols a favor i només dos en contra són el seu bagatge en les tres primeres setmanes de campionat. El degà del futbol català, però, li trepitja els talons. El Palamós va derrotar el Júpiter a La Verneda per continuar, una setmana més colíder del Grup 1 de Primera Catalana. 

Cinc equips formen un grapat de conjunts que han sumat dues victòries i una derrota: Vic, L’Escala, Guineueta, Sabadell Nord i Rubí. La Guineueta va frenar en sec un Vic que venia de dues victòries consecutives. Els de Nou Barris han començat amb un sis de sis a casa. I és que el factor camp és la bala que tenen per fer una gran temporada, com ja van demostrar el curs passat. Un doblet d’Álex Makkay va capgirar el marcador i els tres punts es van quedar a Barcelona.

El Rubí també va sumar el seu segon triomf a casa en derrotar L’Escala còmodament. Tres gols en una hora i matx encarrilat. I el Sabadell Nord, que va començar la temporada amb una derrota i ja té sis punts, va vèncer el Mollet a casa, gràcies a una diana de David López a les acaballes del partit. 

El Manlleu i La Jonquera van estrenar el seu caseller aquesta jornada. I ho van fer amb un triomf que els dóna aire. En el derbi osonenc de la jornada, el Manlleu va enfonsar el Tona al pou de la taula, tot i que només portem tres jornades de competició. I la Jonquera en va tenir prou amb una diana de Steven García al minut 88 per endur-se els tres punts del Municipal de Llagostera. Els blaugranes acumulen dues derrotes seguides. 

La sorpresa de la jornada la va donar el Mataró, que va derrotar un dels aspirants a l’ascens a Tercera, la Fundació Esportiva Grama, per la mínima a Can Peixauet.

The post Girona B i Palamós mantenen el pols appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

Girona B, Vic, L’Escala i Palamós són els únics equips que han aconseguit encetar la temporada amb dues victòries. Sis de sis. Agafar confiança en aquest inici de temporada, on les forces estan més igualades i cap conjunt està completament rodat, és crucial per començar a construir la base per assolir els objectius marcats. En el cas del Girona B, amb una plantilla renovada, volen estar el més amunt possible. I els d’Àxel Vizuete van tornar a demostrar efectivitat a la part ofensiva: guanyaven 2-0 al minut 3 i van acabar derrotant amb contundència el Tona (4-1)en aquesta segona jornada.

El Vic també va tirar d’artilleria ofensiva per derrotar el Parets. Els d’Albert Càmara van fonamentar el triomf a la primera meitat i el van sentenciar al tram final, amb dues dianes als darrers deu minuts de joc. I l’Escala, igual que els dos altres líders, va anotar quatre gols per guanyar el partit. En el seu cas davant el Lloret. Els de l’Alt Empordà ja guanyaven per dos gols de diferència abans del primer quart d’hora de joc i no van deixar escapar el triomf. El Palamós, encara que no va anotar quatre dianes, també té sis punts i és líder, després de derrotar el Llagostera B, en un triomf molt treballat.

Un dels ferms candidats a assolir l’ascens a Tercera, la Fundació Esportiva Grama, va estrenar el caseller de victòries davant La Jonquera. Bruno Villagrasa va anotar una diana imperdible a les acaballes del matx per segellar la victòria.

A més, també es van estrenar tres equips més. El primer, el Mataró, que va derrotar la Guineueta per un resultat molt ajustat. Els del Maresme sumen quatre punts i encara no han perdut cap partit. El Mollet també va vèncer, en aquest cas amb molta solvència enfront del Rubí d’Alberto Fernández. El partit no va tenir història i, en el derbi vallesà el Mollet va ser immensament superior (5-0). L’últim equip en estrenar-se va ser el Sabadell Nord, que va superar el Manlleu en un partit boig i ple d’alternatives (3-2).

The post Girona B, Vic, L’Escala i Palamós, infalibles appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

L’actual entrenador de la Guineueta, Luis Gallego, afronta la cinquena temporada a les banquetes. Dos ascensos i un tercer lloc amb la Guineueta, en la seva temporada de debut a la categoria, avalen un tècnic jove, ambiciós i que té les idees molt clares.

Ansiós amb aquesta lliga de Primera Catalana? 

Sí. Amb ganes ja perquè es fa molt llarga la pretemporada. I les sensacions són bones, però hi ha ganes que arribin els partits de veritat per veure fins a on podem arribar. A la pretemporada pots fer bastantes proves, però mai saps el rendiment real que pot donar la plantilla fins que comença la competició.

En una magnífica primera temporada del club a #1cat, vau quedar cinquens. Hi ha pressió per igualar aquella fita? 

Efectivament, la temporada passada va ser molt i molt bona. La primera volta no ho va ser, però en la segona vam ser el millor equip dels 23 últims partits i això va fer que quedéssim cinquens, a prop de Tercera Divisió, que no era el nostre objectiu ni molt menys. Pressió no en tenim, i la plantilla tampoc. Hi ha il·lusió per millorar-ho, però millorar el rendiment de la temporada passada passa per ser més regulars, començar millor per no haver de patir després. Si anem millorant els números de la primera volta de l’any passat, estarem més tranquils i ja veurem com acabem. Acabar per sobre del cinquè lloc és una barbaritat amb els rivals que tenim.

Després d’una segona volta excel·lent, uns vau quedar a tres punts d’ascendir a Tercera. Com se’t va quedar el cos? 

Vam estar contents, però vaig pensar molt en aquell partit a Banyoles, en quines coses canviaria. Però això sempre em passa. En aquell moment vaig plantejar el partit per guanyar-lo, no va sortir bé i el Banyoles va ser molt superior. Vam perdre 2-1, però el resultat va ser fins i tot curt. Són mereixedors d’aquest ascens.

“HI HA JUGADORS QUE ES QUEDEN A 2CAT PER DINERS”

Un cop acabada la temporada, tens vacances per desconnectar o has d’estar l’estiu sencer confeccionant la plantilla?

Aquest estiu és el que més he pogut descansar i desconnectar. Fins i tot se m’ha fet una mica estrany. Els estius es fan molt curts, però l’any passat vam acabar la lliga i vam decidir no fer cap entrenament més. Va ser una temporada molt exigent i necessitàvem desconnectar. Aquest any teníem l’avantatge de conèixer la categoria i ens vam reunir ràpidament amb els jugadors que volíem fitxar. Vam trigar a tancar els fitxatges i vam estar un mes amb reunions. Però un cop vam poder tancar la plantilla cap a finals de juny, el juliol va ser un mes de desconnexió total. Ho agraeixo perquè és l’estiu que més he desconnectat.

Ets dels que t’agrada desconnectar i no veure futbol durant l’estiu?

M’agrada veure futbol però per plaer. També està bé dedicar-te al nen, a la família i a altres coses per després reprendre-ho amb més forces.

Recentment heu anunciat que dos jugadors, Aitor i Juanma, finalment seran baixa per motius laborals. Quines dificultats tens per confeccionar una plantilla en aquestes categories?

La principal dificultat és el tema de pressupost. Competim amb rivals que tenen un pressupost molt més elevat. Molts dels jugadors amb qui ens reunim o truquem acaben fitxant per equips del mateix grup o de Primera Catalana del Grup 2.

Econòmicament, nosaltres no podem oferir el que ofereixen altres clubs. I fins i tot competim en desavantatge amb clubs de Segona Catalana que també tenen més pressupost que nosaltres. Hi ha jugadors que es queden a Segona Catalana per diners. És un hàndicap important. I després, en un món amateur, quan ens trobem problemes laborals, com aquest any, no els podem oferir res a canvi perquè deixessin la feina. El primer és la feina. Tot i això, tenim punts forts com l’afició o la il·lusió per un projecte guanyador. Això els jugadors també ho valoren. Al final aconseguim fer un equip competitiu.

Tot i això, estàs satisfet amb la plantilla?

Molt. Sempre es podrien millorar coses, però dintre del que som i el que podem abastar, estic molt satisfet. Fa un mes que treballem i la predisposició dels jugadors ha estat molt bona. Han entès molt bé el que volem fer i com volem jugar.

“EL MEU OBJECTIU ÉS ARRIBAR EL MÉS LLUNYS POSSIBLE COM A ENTRENADOR”

Per tant, valors que el jugador vulgui venir?

Per descomptat. Qui ve a la Guineueta, vol estar a la Guineueta. Si no, ja comencem malament. Nosaltres quan ens reunim posem totes les cartes sobre la taula. Els diem el que hi ha, les coses bones i les dolentes. I si volen ser-hi, hi són. I si no volen ser-hi, és millor que marxin a un altre lloc. En aquest cas, el tema pressupostari es converteix en un avantatge. No podem donar molts diners, i sabem que qui ve és perquè creu en el projecte i li agrada el club, l’afició, etc. Hi ha molts jugadors que han rebutjat ofertes de la mateixa categoria, o fins i tot d’alguna superior en diners, per voler estar a la Guineueta. Hi ha gent que no necessita aquests “X” euros de més i vol estar en un lloc on se senti valorat.

En la temporada passada vau encaixar 44 gols. És l’aspecte a millorar? 

En les primeres 11 jornades de la temporada passada vam rebre gols amb massa facilitat. Vam cometre masses errades en la porteria, érem molt tous en defensa: errors individuals i del cos tècnic. Pot ser perquè no teníem els jugadors adequats per la categoria o perquè no ho havíem treballat prou. Després de reforçar-nos a la porteria i a l’eix de la defensa, l’equip va créixer moltíssim i vam deixar la porteria a zero molt sovint. Aquest any hem treballat molt en aquest sentit, que estigui junt, que sigui compacte. De moment estem contents pel que hem fet a la pretemporada.

Com veus la Primera Catalana aquest any? Amb més confiança pel fet que ja has tingut un any per tastar-la?

Amb més confiança per saber què ens hi trobarem. Però el cert és que és una categoria súper competitiva. Sempre es diu, però s’ha de viure. Aquest any jo crec que hi haurà dos equips que sobresortiran, que són Grama i Girona B. Penso que després hi ha una terna de 5-6 candidats que estaran a dalt. Però aquest grup també estarà molt igualat amb la resta d’equips. Els detalls marcaran la diferència. No ens podem deixar anar en cap moment perquè tot estarà molt igualat.

El factor camp ha de tornar a ser important, com la temporada passada?

La temporada passada vam acabar els últims 11 partits a casa sense perdre. Això és molt important. La nostra afició i el nostre camp han de ser talismà i hem de treure molts punts a casa.

Tens un fill, ets professor i entrenador. És una constant en aquestes categories del futbol regional. Com es compatibilitza?

Amb moltes ganes i molta il·lusió. Si no, és molt difícil. Després, amb molta paciència de la meva dona. Li dedico moltes hores: veure els nostres partits gravats, els entrenaments, anar a veure rivals, veure partits gravats dels rivals, preparar estratègies, etc. I tenint-ho com una feina. Però com no està remunerada com una feina, doncs ha de ser també un hobby. Si no, les hores que li dediques no et compensen.

Què tenen aquestes categories del futbol regional que atrauen la gent, tant a jugadors com a entrenadors? 

És el futbol de barri, el futbol proper. Per desgràcia no hi ha tota la gent als camps que podria ser-hi. És un futbol que és molt semblant al de les primeres categories. Si la gent anés a veure l’equip de futbol del seu barri o del seu poble, sovint se sorprendria del nivell futbolístic que hi ha i de com es viuen els partits, molt més que en els grans estadis, que per la televisió són molt bonics i es veuen molt bé. Però si la gent baixés al camp que té més a prop de casa se sorprendria. Si entre tots omplíssim més els camps sortiríem tots guanyant.

En un futur, t’agradaria veure’t en categories superiors?

Per mi és una il·lusió. Vaig començar a entrenar fa molt poc, aquesta és tot just la meva cinquena temporada. Per sort he pogut assolir dos ascensos i he passat de Tercera a Primera Catalana molt ràpid. M’agradaria continuar pujant. M’agradaria entrenar a Tercera o Segona B i qui sap on es pot arribar. Sé que és molt difícil, que hi ha moltíssims entrenadors i poques banquetes, però la meva il·lusió i el meu objectiu és arribar el més lluny possible com a entrenador. Si és amb la Guineueta, seria increïble, perquè em trobo com a casa i creuen en la meva feina. Però aquesta temporada no és el nostre objectiu.

The post Luis Gallego: “Si la gent baixés al camp que té més a prop de casa se sorprendria” appeared first on FutbolCatalunya.com.

VICTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

105 dies després, la fase regular de la Primera Catalana s’ha posat en marxa. En la primera jornada s’han marcat 26 gols, repartits en vuit partits (el Llagostera – Reus B, oh, quina sorpresa!, s’ha suspès). (RESULTATS)

El Girona B d’Àxel Vizuete, amb qui va parlar Futbolcatalunya abans de començar el campionat, és el primer líder del grup gràcies a la diferència de gols. El Manlleu va encaixar amb massa facilitat davant d’un filial gironí que va sentenciar el matx al tram final.

El Rubí, el Vic, la Guineueta, el Lloret, el Palamós i l’Escala també van sumar de tres. Però anem a pams. Els rubinencs van passar per damunt del Sabadell Nord, que espera repetir el bon paper de la temporada pasada. El Vic d’Albert Càmara també va vèncer a Tona, en el derbi osonenc de la jornada. La il·lusió de la Guineueta va poder amb La Jonquera a Nou Barris.

Gràcies al hat-trick de Rubén Martínez, el Lloret va remuntar dues vegades davant el Mollet, que no va saber aguantar el marcador. En un dels partits de la jornada, el Palamós va sorprendre laFE Grama que, tot i avançar-se al marcador, va perdre a casa davant el degà. L’Escala, amb una diana d’Ignasi Massó, va tornar al Grup 1 de Primera Catalana amb un triomf.

L’única ‘X’ de la primera jornada la van protagonitzar Parets i Mataró, que va empatar el matx al darrer minut de joc.

The post #1cat1: Sorpreses i confirmacions appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

Àxel Vizuete afronta la tercera temporada com a entrenador del filial gironí. Convertit en Girona B, després de la desvinculació contractual amb el Peralada, el tècnic és ambiciós amb el projecte que ha confeccionat.

Què tal, Àxel? Amb ganes que comenci la lliga?

Sí, sí. Ja ha passat la pretemporada, que ha estat positiva i amb molt bones sensacions i ara comença el bo.

Anem a pams. La temporada passada va ser molt bona a nivell de resultats. Acabeu segons i feu el playoff i, encara que perdeu, ja sabíeu que no podíeu pujar. Com ho vas viure? 

La temporada passada va ser una temporada on vam gaudir moltíssim. A l’inici de la temporada vam guanyar la Copa Catalunya i després vam aconseguir una segona posició que ens vam haver de treballar moltíssim. No van ser fàcils els dos últims mesos perquè el run–run constant que no podíem pujar si el Peralada pujava… aïllar l’equip d’aquí no és fàcil. I afrontar una promoció sabent que no pots pujar no és un escenari idoni.

Vam afrontar la promoció amb la màxima serietat possible i al final vam empatar els dos partits i pel gol a camp contrari va pujar el Manresa. Aquest equip hauria d’estar a Tercera Divisió si no hagués baixat el Peralada. Perquè en comptes de pujar l’Igualada o el Banyoles hauríem d’haver pujat nosaltres. Afrontem la nova temporada amb la màxima il·lusió i ambició.

El Girona es va desvincular del Peralada. Ho veus com un canvi positiu?

Que sigui positiu o no, això són decisions del club. Si el club va fer l’afiliació amb el Peralada, era perquè creia que era el millor i ara que s’ha desvinculat, igual. Nosaltres el que hem de fer és preparar l’equip al màxim nivell i afrontar una temporada amb molta il·lusió. Estem molt contents amb la plantilla que s’ha confeccionat i anirem veient al llarg de les setmanes on estem.

Realment has tingut estiu? Has tingut temps per descansar i desconnectar?

La temporada es va allargar dues setmanes més amb la promoció i una vegada que acaba la promoció, com aquell que diu, no pares. Has de confeccionar una nova plantilla. Després va haver-hi la desvinculació amb el Peralada.

Això ens va marcar el poder rejovenir la plantilla i el fet de ser filial ens obligava a tenir una plantilla més àmplia que l’any passat. La temporada passada teníem 20 jugadors i ara en tenim 23. Per si el primer equip ens necessita. Ha estat un estiu mogut però molt content de com ha acabat tot.

Es mantenen 7-8 jugadors de la temporada passada. Hi ha molts canvis. Has pogut fitxar els jugadors que volies i necessitaves?

És una plantilla força diferent de la de l’any passat. L’any passat érem tots jugadors de la província, amb joves però amb experiència, i la gran majoria ja es coneixien d’etapes anteriors o d’enfrontar-se a la província. I aquest any és diferent. És una plantilla molt més jove, amb jugadors que han de tenir aquesta ambició de poder créixer dins del club. Hi ha força jugadors que estan a la residència, que són de Barcelona o de Manresa. Estem molt contents. És una plantilla molt competitiva i molt compensada en totes les posicions.

“Ha estat un estiu mogut però molt content de com ha acabat tot“

Tot i que la plantilla és diferent, la teva filosofia de joc es manté?

Sí, i tant. La nostra idea de joc és exactament la mateixa. Primer de tot hem de tenir uns principis com a equip, és bàsic: tenir un vestuari sa, un nivell de companyerisme màxim, un equip solidari, honrat. I a partir d’aquí un equip que vulgui ser protagonista, que vulgui portar la iniciativa del joc. I a adaptar-nos a cada part, no descartem absolutament res, el que volem és dominar cada tipus de partit i cada fase dins d’un partit. Aquesta és la nostra idea.

Com comentaves abans, el fet de ser filial “obliga” a tenir jugadors joves. Aquesta manca d’esperiència us pot perjudicar al llarg de la temporada?

Al final tenim a Venzal i Maik Molist, que són jugadors amb experiència que poden aportar aquest punt de calma en situacions complicades, ja sigui dins d’un partit o al llarg de la temporada. Després tenim jugadors joves que ja fa temporades que són al futbol amateur i són jugadors fets. I d’altra banda, jugadors molt joves que estan en procés d’aprenentatge i creixement. L’objectiu és fer un bloc sòlid i ajudar a créixer els jugadors individualment i a l’equip. Arribar a ser l’equip que volem ser, que és un equip fiable i guanyador.

A nivell de esultats, l’objectiu és l’ascens?

El nostre objectiu és un objectiu molt clar i és anar partit a partit. No mirar més enllà del partit més proper. Preparar-nos el nostre 100% per arribar en una situació de seguretat al partit i a partir d’aquí fer un equip fiable. I al llarg de les jornades s’anirà veient. Aquest és el nostre únic objectiu que hem marcat de portes endins.

La desvinculació amb el Peralada pot ser un factor positiu per l’equip? 

D’inici pot ajudar al fet que el jugador estigui més centrat. Sí que és veritat que al final hem de fer les coses bé independentment si està el Peralada o no. L’equip i els jugadors han d’estar centrats per no desviar-se. Està clar que l’escenari que teníem l’any passat i que ens vam trobar l’últim mes, sabent que no podíem pujar, no ens podrem trobar. Això ens dóna tranquil·litat per centrar-nos única i exclusivament en el que depèn de nosaltres. Hi ha diversos jugadors que ja han anat a entrenaments i partits amb el primer equip. És una oportunitat molt maca per ells que no la poden deixar escapar.

Això et perjudica, encara que sigui una oportunitat per ells.

Per això aquest any s’ha confeccionat una plantilla molt més àmplia que les dues temporades anteriors. Per preparar-nos per possibles convocatòries de jugadors amb el primer equip.

Al final és el que desitgem i és una alegria si es donés el cas. Aquesta pretemporada el Pau Resta i el Jofre l’han fet pràcticament sencera amb el primer equip. Altres jugadors ja han anat també amb el Girona i això és una alegria per tothom. Sabem on estem i que això es pot donar. Lluny de lamentar-nos, al contrari, estem preparats per aquests casos.

Què creus que necessita millorar l’equip respecte a la temporada passada?

La fase de la temporada passada que no vam estar bé va coincidir que érem una plantilla curta. Vam passar una etapa de baixes i això ho hem tingut present a l’hora de confeccionar la plantilla. Tenim molt més fons d’armari aquest any i és molt important que quan vinguin els primers empats o les primeres derrotes tenir la tranquil·litat per no desviar-nos del que estàvem fent bé i tot això ho haurem de tenir present.

“Tenim molt més fons d’armari que la temporada passada”

Com veus la Primera Catalana aquest any? Quins rivals veus amb potencial per estar a la zona alta?

Veig una Primera Catalana que considero que ha pujat el nivell. Serà dura. Veig una Grama que per pressupost i jugadors és un clar candidat a pujar. També hi ha equips importants que per pressupost i història tenen aquesta obligació d’estar a dalt, com poden ser el Palamós, el Júpiter, el Tona i el Vic. Per aquí aniran els trets. I no podem descartar que cada any hi ha alguna sorpresa, com la Guineueta o el Sabadell Nord l’any passat. Serà una categoria dura i amb ganes que comenci.

I precisament comença aquest diumenge davant el Manlleu.

Tenim els nostres informes sobre el Manlleu, és un molt bon equip. Té un exjugador, en Manel Sala, que coneix la casa. És el seu inici d’entrenador i tenen jugadors importants dins de la categoria. El podríem incloure en els equips que poden estar a dalt, per història i per jugadors. Preveiem un partit molt disputat i haurem de mostrar el nostre màxim nivell per endur-nos els tres punts.

The post Àxel Vizuete: “Aquest equip hauria d’estar a Tercera Divisió” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES (@jordimestres7) / VÍCTOR LLUCIÀ (@VictorLlucia)

Si dos entrenadors volen guanyar un partit, això el converteix, instantànimanent, en atractiu. I els entrenadors dels finalistes del Torneig d’Històrics en son un exemple. El vencedor, l’egarenc Xavi Molist, valorava molt positivament el pas del seu equip per la competició. “És una feina molt ben feta pels jugadors. Nosaltres veníem, sobretot, a fer un bon treball físic, de mica en mica anar agafant minuts. I ens hem trobat a la final contra un rival enorme, que l’any passat va fer una grandíssima temporada i aquest any segur que també”. Per arribar a la final, el Terrassa s’ha desfet de Sants, Horta i Martinenc. “Hem anat creixent mica en mica. I avui, hem tingut la capacitat de no sortir mai del partit. A partir del minut 70 hem estat molt superiors, hem tingut més la pilota i més arribades. El valor de no baixar mai els braços és enorme”, ha destacat Molist, que ha remarcat que té una “molt bona plantilla“. El Terrassa, a més, ha celebrat molt el seu primer títol a la competició. “Quan guanyes ho has de celebrar, sigui un amistós o un torneig. Però la pretemporada és llarga i encara queda feina per fer”, ha finalitzat l’entrenador campió.

D’altra banda, el tècnic del Badalona, Juanma Pons, ha sortit satisfet tot i la derrota a la final. “El torneig ens ha vingut molt bé. Per agafar ritme de partit ens ha vingut sensacional. Mai agrada perdre, i més quan el tenies el partit a la mà, però hem donat minuts a tots els jugadors, també futbolistes a prova”, ha destacat. El segon gol, però li ha deixat un regust amarg. “Hem tingut fases del partit molt bones. Però el Terrassa ens ha agafat desconcentrats en la segona jugada del segon gol“, ha confirmat Juanma Pons. Al volant d’un nou projecte amb el Badalona, Pons opina que a la plantilla encara li queda algun retoc. “El bloc de l’equip està establert, però manquen algunes peces que ens donin la diferència a la part ofensiva“.

El millor jugador del Torneig d’Històrics ha estat David Corominas ‘Coro’, que s’ha endut un petit trofeu i un lot de productes esportius. “Molt content, però sobretot per l’equip. Sabem que és el camí a seguir. Esperem que tot continui de la mateixa manera que està funcionant“, ha remarcat. L’efusivitat en la celebració dels jugadors egarencs era palpable. “Guanyar sempre treu un somriure. És una gran alegria. Els dos equips hem donat el màxim, però hem acabat millor i ens hem endut el torneig”, ha expressat l’MVP. I ara l’objectiu no és un altre que ser un dels quatre millors equips de la categoria. “És una fita ambiciosa, però ho hem de fer: el playoff és l’objectiu.

I si Coro ha estat l’MVP, Sergi Arranz ha estat el màxim golejador de l’edició. “Veníem a carregar les cames, a agafar minuts. I hem acabat remuntant el partit a la final. Som molts jugadors nous i hem de jugar junts per coneixens entre nosaltres. On es veuen les coses és al terrey de joc”, ha afirmat el golejador, autor d’un hat-trick contra l’Horta a a la fase de grups. “Jugar contra un ex equip i marcar tres gols, tot va sortir com esperava. Al final estàs una mica més motivat“.

Els jugadors del Terrassa tenen entre cella i cella la cita del dimarts. “Ara toca pensar en el partit de dimarts contra l’Andorra”, el duel de la primera fase de la Copa Catalunya.

The post Les reaccions al primer títol d’Històrics del Terrassa appeared first on FutbolCatalunya.com.

VICTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

Tres equips de Tercera Divisió formaven aquesta tercera jornada d’Històrics, important bestreta d’una temporada interessant. El nou Terrassa de Xevi Molist va treure les seves millors essències enfront d’un Horta al qual cal donar-li el temps que mereix després del gran curs realitzat en el passat.

Els egarencs esperen rival per a la semifinal del dissabte amb un Sergi Arranz golejador, com sempre.

Màxima igualtat

El primer duel de la tarda va estar molt igualat. Els dos 11 van sortir amb ambició encara que el Terrassa es va anar diluint a poc a poc. Després d’un primer quart d’hora intens, va arribar un segon en el qual va caure una mica el ritme i es va jugar un tercer amb màximes preocupacions. Alex Fernández, pels vermells i Gille, pels blanc i verds, controlaven als seus equips encara que les seves aparicions enfront de la meta contrària van ser molt comptades.

Jaume (7’), pels egarencs, i Sergio Navarro, pels santsencs (12’) van ser els protagonistes de les millors ocasions enfront d’Oriol Antonell i Zapico, respectivament. Només la UE Sants va propiciar una segona opció ofensiva encara que Guillermo Torres i Josele (33’) no van acabar de definir-se. Molt bé Kilian Villaverde, inquiet i amb ganes, d’una banda i destacat el grup per part dels de Tito Lossio.

En la sèrie de penes màximes va guanyar el Sants per 3-2 pel que els de Xavi Molist van seguir en el camp

FITXA TÈCNICA:

TERRASSA, 0 (2):

Zapico, Eric Ruiz, Manu González (Jordi 34’), Lucas, Alex Fernández, Jaume, Alberto, Kevin, K. Villaverde, Joel i Albert López

SANTS, 0 (3):

Oriol Antonell, Alberto Gómez, Juli, Guille, Sergio Navarro, Fabregat, Cura, Montfort, Guillermo, Josele i Avilés

ARBITRES:  Ariño Jiménez/Morros Monge/Martínez Navarro

INCIDÈNCIES: Municipal del Guinardó. 400 espectadors.

L’encert dóna victòries

Dues jugades de gol en tres minuts per a l’Horta predeien el pitjor per a un Terrassa que va treure el millor i va començar a carburar amb tots els seus cracks en el camp. Els exhortencs Domi, Galeano, Genís i Arranz van sortir amb ganes enfront d’un rival en el qual Gaudioso i Marc Río –gran jugada en el minut dos-prometen grans coses per als del Feliu i Codina.

Clar que en el futbol qui perdona, ja se sap i el Terrassa, que va començar a funcionar amb Coro i Domi, va trobar el buit per al de sempre, per al golejador Sergi Arranz que mai perdona. Poc va poder fer per a evitar-ho Rubén Sánchez com a poc va poder fer quan Domi es va treure el llibre de les essències per a rematar el segon dins de l’àrea amb dribling inclòs que va rebotar en Juan Inés.  La jugada del ‘7’, ara egarenc, va merèixer l’aplaudiment de tots. No ho va celebrar.

Tampoc ho va fer Sergi Arranz en el segon del seu compte personal (35’) després de deleitar amb una altra assistència espectacular de Coro. I, per si quedava algun dubte, hat trick per al davanter gironí per arrodonir tot un espectacle amb col·laboració del sempitern Domi. Joan Inés i Castillo van viure un duel tràgic.

FITXA TÈCNICA

HORTA, 0:

Rubén Sánchez, Peke, Castillo, Arnau Campeny, Vives, Gaudioso, Marc Río, Narcís, Bryan, Joan Inés i Aleix Arenas

TERRASSA, 4:

Ortega, Adrià Prado, Galeano, Domi (Arnau 37’), Arranz, Coro (Jaime 42’), Gerard Morell (Virgili 32’), Genís,  David López, Pelegrín i Yaya

ARBITRES: Morros Monge/Martínez Navarro/ Ariño Jiménez. Grogues a Narcís

GOLS:  0-1 Arranz (20’), 0-2, Domi (26’), 0-3, Arranz (35’); 0-4 Arranz (36’)

INCIDÈNCIES: Guinardó. 500 espectadors

Yamandú s’emporta els ‘honors’

El porter uruguaià del Horta, Yamandú, es va convertir en el primer protagonista de l’últim xoc. El seu passat en L’Energia el comença apagar encara que tampoc l’afecta massa; una gran jugada de Samu per la banda (5’) va estar a punt de posar-la dins de la porteria Raúl Martín encara que va sortir fora per molt poc. En la resta, el porter va estar molt atent,

Els de Nacho Castro van aparèixer poc per l’àrea rival mentre que els de Tito es van deixar veure amb dos trets llunyans de Miguel (30’), Raúl Martín (36’) i Sergio Rodríguez (38’). Poc balanç per les dues parts encara que amb més perill per part de la UE Sants.

FITXA TÈCNICA

HORTA, 0:

Yamandú, Castillo, Arnau Campeny, Manrique, Adrià Recort, Stamatov (Marc Río 34’), Coro, Santo, Joan Inés (Luis Gaudioso 17’), David Bauli i Dani Ribelles

SANTS, 0:

Nacho Berché, Mulero, Sergi Casals, Picolo, Sergio Rodríguez, Raúl Martín, Sumarroca, Marcus, Agustín, Samu i Miguel

ARBITRES: Martínez Navarro/Ariño Jiménez/Morros Monge

INCIDÈNCIES: Municipal Guinardó 500 espectadors

The post Sergi Arranz s’exhibeix per al nou Terrassa appeared first on FutbolCatalunya.com.

VICTOR LLUCIÀ @VictorLlucia 

Amb el Llagostera en Segona B i amb el Prat en la segona eliminatòria per l’ascens a aquesta categoria es tanca aquest primer cap de setmana de promoció. Després del KO sofert per la UAt. Horta, aquest diumenge va finalitzar amb l’adéu del CE L’Hospitalet i la classificació del Prat a l’Alfonso Murube de Ceuta. Dura garrotada per als riberencs en una segona fase consecutiva i nova temporada per a la Tercera Divisió. Aquest diumenge va ser clau encaixar el gol de l’Algesires. Està vist que qui marca fora de casa seva juga amb un punt a favor i la Feixa Llarga ho va viure en les seves carns.

Va encaixar en el minut 87 en el Nou Mirador i va picar Iván Turrillo en el 19 amb el que es va enfonsar l’equip d’un Risueño expulsat. Fins al segon període no van saber reaccionar; Cristian Alfonso (67′), primer, i Canario, de penal (75′) després, van il·lusionar a l’afició encara que l’Hospi ja ho havia donat tot. La impotència va quedar evident amb l’expulsió d’Eudald i una altra temporada que caldrà esperar.

Sempre Sergi Moreno

Poc abans, a Ceuta, el Prat va saber replicar a temps l’encert de Willy en el 73. La serietat dels pratencs mereixia premi major i es va obtenir a base de concentració i d’ambició, ja que els de Pedro Dólera sabien el que els esperava. Alex Pla va poder igualar en el 78′ però seria, una vegada més, Sergi Moreno qui superés al porter rival. Tres setmanes porta lesionat el brau davanter pratenc, segons Dólera, encara que ha sabut patir i donar-li al Prat la vida quan li feia falta. Aquest dilluns estarà en el sorteig.

The post Prat passa; l’Hospi, es queda appeared first on FutbolCatalunya.com.

VICTOR LLUCIÀ @VictorLlucia 

La primera ocasió de perill va ser pel Cornellà que, amb un cop de cap de Goldar, va poder obrir la llauna en els primers minuts de joc. La Ponferradina, tot i capitalitzar la possessió de la pilota, era incapaç de generar perill sobre la porteria de Ramon.

Tot i això, la Ponfe ha pogut marcar a pilota aturada. En una falta lateral, el Cornellà ha tret una pilota de la mateixa línia.

Un golàs clau

GOOOOOOOOOOL DE LA @ue_cornella!! GOOOOOOL D’AGUS MEDINA!! 2-1 96′ #futbolcat #playoff pic.twitter.com/osEQ7ymZxS

— FutbolCatalunya.com (@FutbolCatalunya) 26 de mayo de 2019

The post El Cornellà colpeja primer al playoff appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

El Vilassar de Mar d’Alberto Aybar ‘Peque’ va culminar una temporada extraordinària amb una victòria davant el Sant Cugat. El Vilassar va sumar el vintè triomf en lliga per proclamar-se, amb dues jornades d’antelació, el campionat de Primera Catalana i, de retruc, l’ascens a Tercera Divisió. Una ratxa de deu partits sense perdre han dut el Vilassar a dominar el tram final de la temporada per acabar en primera posició.

I és campió gràcies a l’ensopegada del Girona C, que duia tres victòries seguides. Adri Expósito, al minut 6, va amargar el partit al filial gironí, que ja no va tenir capacitat de reacció. Així, després d’una temporada magnífica, el Girona C, ja segon classificat passi el que passi, es pot quedar sense lluitar per l’ascens a Tercera si es consuma el descens del Peralada, tot i que cal veure si esportivament no renuncia a la promoció. El Lloret, amb aquests nous tres punts, se situa sisè a la taula.

El Banyoles va haver de remuntar a Tona per mantenir la tercera plaça. I això que les coses no van començar gens bé pel conjunt del Pla de l’Estany, que va veure com els tonencs s’avançaven al marcador mitjançant Javi Revert. Marc Vidade, al 16’, va establir l’empat amb què es va arribar al descans. I ja al tram final, les dianes de Marc Bonaventura i Jordi Sala van donar els tres punts al Banyoles, que continua tercer amb 54 punts. El Tona, que acumula dues derrotes seguides, és novè amb 42.

El Palamós també va haver de patir fins al final per endur-se els tres punts i mantenir-se en la lluita per la tercera plaça. Va vèncer el Rubí a Can Rosés. El solitari gol del màxim golejador de la categoria, ‘Pepu’ Soler, va ser suficient pel degà, que torna a guanyar quatre jornades després i es manté a només dos punts del Banyoles. El Rubí, que no ha sumat cap dels darrers 12 punts en joc, cada cop ho té més difícil per mantenir la categoria.

La Guineueta va allargar la seva ratxa triomfal amb una victòria a casa davant el Sabadell Nord i continua aspirant a la tercera posició. El conjunt de Nou Barris es va desfer del Sabadell Nord amb contundència, gràcies a les dianes de Nil Puigmacià, Youssef Ezzejjari i Obispo. Els de Luis Gallego continuen cinquens amb 49 punts. Els vallesans, per la seva banda, no guanyen des de mitjans de març i encara han d’assegurar la seva permanència a Primera Catalana.

Manlleu i Can Vidalet van regalar als seus aficionats un veritable partidàs, que va tenir múltiples alternatives i no va deixar content a cap dels dos. Pot ser més al Manlleu, que va rescatar un punt gràcies a una diana de Joel Puntí i està virtualment salvat. El Can Vidalet, en canvi, és tretzè amb 38 punts i encara ha de certificar la permanència.

El Vic es vol quedar a Primera Catalana i ho va fer notar a Santa Coloma de Farners. Amb una victòria agònica davant el Farners, els vigatans tenen la salvació matemàtica molt a prop. El triomf, però, es va fer esperar: al minut 80 el marcador encara reflectia el 0-0 inicial. Max Morell, quan faltaven 10 minuts pel final, va inaugurar l’electrònic.

Al darrer minut, Albert Corzo va sentenciar el duel. El conjunt d’Albert Càmara suma 43 punts i és vuitè. El Farners, amb 35, seguirà una setmana més en descens.

Després de tres derrotes consecutives, el Llagostera B va sumar tres punts d’or en un ‘six point game’, que diuen els anglesos. S’enfrontaven a La Jonquera, que tenia un punt més que els empordanesos. Els fronterers van colpejar primer mitjançant Pol Compte. Abans del descans, Tamba Kanteh va fer l’empat. En una segona part plena de coratge, els blaugrana van culminar la remuntada gràcies a les dianes de Pau Juvanteny i el capità Juan Cruz. D’aquesta manera, el filial llagosterenc supera La Jonquera a la classificació i ara suma 40 punts que li permeten ser dotzè.

El San Juan Atlético Montcada manté la seva aposta de donar guerra fins a final de temporada. Tot i estar virtualment descendit, el conjunt vallesà va superar l’Argentona i s’aferra a la permanència, tot i que necessita poc més que un miracle per salvar-se. Pablo Servetti, amb un doblet, i David Olid van servir en bandeja el triomf del San Juan, que continua penúltim amb 33 punts, a cinc de la salvació.

The post El Vilassar, campió, torna a Tercera Divisió appeared first on FutbolCatalunya.com.