8 equips catalans, 5 aragonesos i 3 navarresos componen el Grup III de la Divisió d’honor juvenil 2026-2027. La gran novetat passa per l’absència de representants de les Balears i l’arribada del futbol navarrès. Així es completa un grup d’escollits on, una vegada més, els jugadors de planters professionals surten més ben posicionats.

30 jornades de Lliga, amb final per a l’1/5/27, una intersetmanal (16/12) i 5 d’obligat descans conformen el nou curs on l’FC Barcelona defensarà títol de campió.

UNA DIVISIÓ D’HONOR JUVENIL FORTA

Amb la presència dels eterns Barcelona, Espanyol i Damm com a serioses opcions de títol al costat de Reial Saragossa i la incògnita sobre els navarresos, s’obre el teló. Repte majúscul per als blaugrana, ja que no sols hauran de defensar aquesta corona de la Lliga. A més hauran de intentar arrabassar les de Campions de la Youth League i la de Campions al Reial Madrid. Sota la direcció de Pol Planas el desafiament és molt interessant.

I més enfront de rivals com els blanc-i-blaus de Marc Xala (a 1 punt la 25-26), la Damm de Joan Verdú (tercers) o el Girona de Jonathan Ruiz (cinquens).

Nova oportunitat per a continuar barallant a l’elit per al Sabadell d’Isaac Marcos, que arriba del cadet, i per a Fede Rosendo, al capdavant del Gimnástic Manresa.

A destacar la continuïtat de José Manuel Ríos (Badalona) i Sergio Sendra (Sant Andreu) després de pujar des de la Lliga Nacional. El treball i l’esforç dona els seus resultats.

TÈCNICS EQUIPS CATALANS DHJ 26-27

AIXÍ HO VEU FEDE ROSENDO (G. MANRESA)

“Veig al nostre equip content amb la pretemporada. Hi ha molta predisposició per al treball encara que és una categoria molt dura i cada cap de setmana cada punt serà or”, declara, com a presentació, l’entrenador del Nàstic de Manresa, Fede Rosendo.

Jugar a la DHJ “té molt mèrit perquè hi ha rivals molt importants. A més, ens dona un extra jugar en aquesta categoria”, afegeix el tècnic uruguaià de naixement encara que un català més des dels sis anys. Serà la tercera consecutiva en l’elit juvenil dels manresans amb idèntic objectiu de sempre “mantenir la categoria i tant de bo ens costi menys que altres anys”.

ELOGIS A ÒSCAR SEGURA

El que a ningú escapa és que el treball del seu antecessor, Òscar Segura, ara al Cornellà amb altres funcions, ha estat impressionant. “Òscar ha fet una gran feina al Nàstic, no ho tindré fàcil i intentarem estar a l’altura”.

Per a aquest resultat, Rosendo compta “amb 3 jugadors de l’any passat, Renzo i Guerra de segon any, i 6/7 del juvenil B que van lluitar per l’ascens. És un equip bastant nou, tots sofrim menys les pedreres dels grans equips i al final són detalls els que et salven”.

L’arribada d’equips navarresos per balears és un altre problema. “Desconec bastant el nivell dels equips d’aquesta zona i ja els analitzarem. Osasuna ja sabem que és una gran pedrera, però la resta no estan controlats, és una incertesa”.

De qualsevol manera, la realitat és que “del primer al vuitè són les pedreres i barallaran per una cosa mentre del vuitè a l’últim ho farem per fugir de la zona perillosa”.

The post Navarresos per insulars a la elit juvenil appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest cap de setmana comença la 6a edició d’una Primera Federació nascuda de la mà de Luis Rubiales i Soteras en la temporada 2021-2022 i que només ha sumat ruïna i disgustos a uns clubs que continuen ‘empassant’ per aconseguir el futbol professional. Per a aquesta 2026-2027 participaran, en representació del futbol català, els renovadíssims Nàstic i Europa i el nouvingut Sant Andreu.

Insistim: benvinguts a la misèria de la Primera Federació -la mal anomenada ‘Primera REF’-, ja que la tercera categoria del futbol espanyol viu en la desesperació absoluta la majoria dels seus clubs. Només cal recordar la trajectòria penosa de la UE Cornellà, a qui van tractar amb total menyspreu, o la temporada passada amb l’Europa i el seu pelegrinatge.

SANT ANDREU, NÀSTIC I EUROPA, DE PRIMERA

De l’economia que parlin els interessats, ja que ningú sembla disposat a obrir la boca mentre augmenten els seus deutes.

No obstant això, anem amb la temporada actual doncs presenta massa dubtes entorn del present i futur dels seus participants. Ja saben: 38 jornades de fase regular, després tocarà play-off (si toca), amb inici aquest 29 d’agost i final el pròxim 23 de maig. Només un cap de setmana de descans per al 27 de desembre.

Huesca-Sant Andreu (dissabte, 19.15 h.), Europa-Real Jaén (diumenge, 19.15 h.) i Nàstic-Saragossa (diumenge 21.30 h.) conformen la primera jornada de competició pels catalans.

UN SANT ANDREU LLANÇAT

L’Alcoraz oscenc espera als de Natxo González per a la seva estrena de categoria. El somni quadribarrat, a l’espera de la renovació del Narcís Sala, dona inici amb 12 altes i 10 baixes, en tant que 12 futbolistes segueixen. El projecte és molt clar a Sant Andreu amb una afició extraordinària que donarà molt a parlar aquest curs. Un altre exemple: només havien 339 entrades disponibles per a la posada de llarg del dissabte encara que les oficines del club ja sumaven 543 sol·licituds.

A nivell esportiu, amb un balanç de 3 triomfs i 2 empats en la pretemporada al costat de la seva aparició als Històrics, el tècnic basc ja pot triar. Es mantenen referents com Serrano, Albertito, Lucas, Torices, Alexis, Blanco….fins a 12 mentre han arribat indiscutibles com Ramon Juan, Anaya, Tovar o Carles Garrido.

DE LA MÀ DEL ‘MESTRE’ GENÉ

D’altra banda, repetirà presència el CE Europa en Primera embolicat en un ambient de dubtes que només el temps i la competició descobrirà. El menyspreu de la RFEF, de la pròpia Federació Catalana, i de les autoritats polítiques de la ciutat s’ha notat massa encara que no poden ni podran amb uns seguidors inigualables.

Una altra vegada tocarà el desterrament de Can Dragó i ningú sap quan es tornarà al Nou Sardenya, i amb aquestes armes apareix el ‘mestre’ Josep María Gené per a conduir la nau. Campions dels Històrics i amb 2 empats i 3 KO en aquesta pretemporada on només segueixen 5 futbolistes, els graciens saben el que els espera. Però, repetim, tenen una basa que pocs tenen: els seus seguidors.

UN NOU NÀSTIC AMB VELLS OBJECTIUS

Tanquem amb el conjunt més ‘veterà’ de la categoria, un Nàstic a qui sembla pesar-li moltíssim el passat. Per a canviar aquesta dinàmica, els grana han signat a Tomeu Nadal com a director esportiu i a Xisco Campos, com a tècnic.

Dels resultats d’estiu millor no dir res: 1 victòria, 3 empats i 4 derrotes. El millor és que li puguin haver servit per a alguna cosa a Xisco.

El Nàstic ha revolucionat la seva plantilla, ja que només 4 futbolistes segueixen (Subirats, Montalvo, Gelardo i Pol Cid). En resum: 12 altes per 10 baixes. Un repàs al MERCAT mostra l’experiència que els tarragonins han volgut incloure en una nova ocasió per a intentar ser presents en la zona de promoció d’ascens.

Reforços interessants que necessiten temps per a adaptar-se i molta feina al davant encara que tot això ho saben els seus protagonistes

The post Benvinguts a la ‘misèria’ de la Primera Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.

Encara que qualsevol pot pensar que és massa jove per a assumir la responsabilitat de dirigir un primer equip com el Vilassar de Mar, que ningú s’enganyi perquè Met Boratau té coneixements suficients. El fet que només hagi dirigit aquests dos últims anys el sub 13 i el sub 14 del Girona és el resultat d’assumir tota la responsabilitat tècnica en molts equips de futbol formatiu.

I, ara, al costat de la direcció esportiva del club maresmenc, li arriba la seva primera gran oportunitat. Comença des del zero més absolut i després d’una col·laboració anual amb l’Espanyol. Per història (1923) està obligat a tot, però el primer és assegurar la seva vuitena participació consecutiva en Tercera.

AIXÍ ÉS I AIXÍ S’EXPLICA MET BORATAU

Llegim, dies enrere, que el seu l’objectiu és “impulsar i fomentar la vinculació entre el primer equip i la pedrera de la UE Vilassar”. És així?

És un dels objectius i, a part del primer equip, soc una de les dues figures responsables de la base. Feia anys que no debutava cap jugador en el primer equip i ja van dos i no és fàcil de fer-ho.

Quantes vegades li hem recordat que només té 27 anys i és el tècnic més jove del grup?

M’ho comenten i em pregunten si em provoca respecte per tenir jugadors més grans, però porto des dels 16 anys entrenant, onze temporades i entrenant uns 20 equips. El futbol és un tema de persones i tot és més fàcil del que ens creiem.

“ALS MEUS JUGADORS ELS PARLO DE TU”

Suposem que a alguns futbolistes com Monterde, Parent, Cuatrecasas o Sekou els parlarà de vostè?

No, ens diem i ens tractem de tu a tu. S’ha hagut de fer l’equip de nou. Al, principi algun futbolista tenia dubte sobre venir perquè no hi havia cap jugador, però jo ja fa temps que miro la categoria i perfils. Hem tingut la sort que les primeres opcions han dit que sí i volen continuar fent créixer l’equip.

La primera característica en la qual es fixa a l’hora de signar un jugador?

Que tinguin un bon tracte de pilota, que tinguin personalitat i capaces de repartir esforços; hi ha qui no és així, però el substitueix amb intel·ligència. Que siguin ràpids amb pilota o que ajudin a l’equip.

“VOLEM FUTBOLISTES AMB PERSONALITAT”

El primer que va pensar quan el seu president Xevi Ramon li va convidar a agafar l’equip, què va ser?

Quan me’n vaig anar aquestes dues últimes temporades a Girona ja vam dir que me n’anava per a aprendre i que estaria preparat per a tornar. Volia que fora un bon projecte perquè a Girona estava bé i s’han donat les condicions desitjades per al retorn. Jo sabia, que si es desvinculava l’Espanyol, podria ser la meva oportunitat.

Vostè li troba sentit parlar d’objectius a llarg termini des de la posició d’entrenador?

Quan es comença un projecte has de tenir confiança fins al final. Ja sé que el futbol depèn dels resultats, però el Vilassar és un club on el seu president no decideix molt ràpidament un canvi d’entrenador. Jo soc el primer, si les coses no funcionen, del que passa i sé el que puc aportar o fer un pas al costat. Ara com ara, tinc tranquil·litat per a treballar.

“A QUI MÉS COSES LI HE ‘AGAFAT’ ÉS A IGNASI SENABRE”

Ja hem sentit que li agrada molt la direcció de Luis Enrique o Manolo González. Algun col·lega de Tercera a qui admiri de veritat?

Hi ha molts que, encara que no conec personalment, sé com treballen. És clar que a qui més coses li he agafat d’aquesta categoria és Ignasi Senabre. Li vaig veure en el futbol base de l’Europa, és intens i protagonista.

Arriba a Vilassar després de dirigir el futbol base del Girona. Això demostra que el futbol és el mateix ja sigui una categoria que una altra?

A l’hora de preparar un entrenament, sí. Sempre són equips diferents, cadascú té característiques diferents. Més que el problema amb les edats és tenir l’actual plantilla i on es fa difícil triar per la seva qualitat. No em sembla perillós entrenar el món professional; si confies i confien en tu, no em preocupa.

“EL PRIMER OBJECTIU ÉS LA PERMANÈNCIA”

Un tòpic: l’objectiu és la permanència i gràcies?

Quan es comença en una categoria de màxima igualtat, per dalt i per baix, el primer és salvar i continuar amb el projecte. L’objectiu principal és la permanència, fer un bon futbol i que el màxim nombre de jugadors vagi cap amunt.

Vostè ha començat des de zero, ja que només Salim segueix en el primer equip. Millor així?.

El millor és, quan ja sumes tres temporades, mantenir una línia continuista. La veritat és que ara els hem triat a tots i ells ens han triat a nosaltres i tot és més fàcil.

“VOLEM FUTBOLISTES JOVES AMB GANES”

Ha confeccionat una plantilla molt completa encara que, per descomptat, la joventut és notable. Hi ha molt de risc en aquesta aposta?

El que hem fet al costat d’Adrià i el president a l’hora de confeccionar la plantilla és buscar 4/5 jugadors contrastats de la zona, que ens donin un plus de credibilitat, i una resta de perfils amb ganes i joves.

Met, la seva major ambició, quina és?

Tornar a animar a la gent del poble perquè ens vingui a veure i anar tots junts. La meva missió és fer un equip competitiu.

Finalment: La seva opinió sobre el nou play off?

Per al futbol català és positiu. Poden pujar 3 o 4 jugadors i farà que la Lliga sigui més competitiva. No obstant això, el Vilassar el que desitja és anar a poc a poc t

The post Met Boratau o la joventut al poder appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pocs jugadors mantenen la seva fidelitat amb el club com Omar Balde. El fitxatge del migcampista espluguenc a Montcada va encapçalar un projecte que ja suma cinc temporades i un resultat de tres ascensos, des de Segona Catalana a l’actual Tercera Federació.

El pressupost dels de Can Sant Joan és, per descomptat, un dels més baixos de la categoria encara que això no vol dir res de cara a la temporada. El primer ja s’ha aconseguit: jugar a la Bombonera de Sant Joan de Montcada. Amb Omar Balde parlem de futbol des de Futbolcatalunya.

OMAR I LA UE SANT JOAN AT MONTCADA

Omar, què passa amb aquest Sant Joan At. Montcada, acabat d’ascendir a Tercera Federació, per què gairebé ningú parla? Què passa?

Bé, fa poc que hem començat amb la pretemporada. El club estava una mica estancat en Segona Catalana fa quatre anys i entrem un grup d’amics que volíem pujar-lo a Primera Catalana. Comencem a canviar tant l’estructura del club com el primer equip i ara ja es parla una miqueta més, crec.

Passar del 2022 al 2026 de Segona Catalana a Tercera Divisió, és molt forta i això que ja podien haver pujat l’any passat.

“NO ES DONA IMPORTÀNCIA ALS NOSTRES RESULTATS”

Sí, aquest matí ho parlava amb un company i la veritat és que no som conscients encara del que hem fet perquè cada any hi ha un munt de plantilles competitives, amb molt de pressupost, amb l’objectiu de pujar i gairebé sempre acaben fracàs, al final poden pujar molt pocs. Nosaltres hem anat pujant de manera ràpida i crec que no es dona la importància que tenen els nostres resultats. La gent et pregunta com hem arribat fins aquí i és la història de cada any: ningú ha donat ‘diner’ per nosaltres.

Aquesta realitat els incomoda?

No. Jo estic tranquil, perquè cada any ha estat el mateix. De Segona Catalana a Primera, després quèiem en la final del play-off amb l’At Sant Just i repetim ascens encara que ens deien que anàvem a baixar. Perquè no va ser així. Tercera és un salt molt gran, i més en aquesta Tercera que sembla una Segona B d’anys passats, amb equips amb moltíssim pressupost.

“NINGÚ HA DONAT MAI ‘DINER’ PER NOSALTRES”

Sembla que els cinc primers llocs ja tenen amo. El que no sabem qui serà campió i l’ordre de la promoció, però ja tenen amo els cinc primers, no?

Això sembla. El que és cert és que per a molts tot el que no sigui quedar entre els cinc primers és fracàs absolut i per a mi això és bo perquè ells tenen la pressió. Després això és com tot, cal saber gestionar plantilles on hi ha jugadors amb molt de pes, molt d’ego, i tothom va amb la condició de jugar el 70-80% dels partits. Al final els diners exigeix resultats, i quan no hi ha resultats hi ha canvis d’entrenadors i tota la resta.

A vostès, aquesta marxa, aquesta exigència del rival els ‘posa’, eh?

Sí, sí, clar, ens ‘posa’ perquè a part per a nosaltres també és un repte. Competir en una categoria així i intentar guanyar-los, ens ‘posa’.

Aquest Sant Joan At Montcada juga amb ‘avantatge’ i és la seva afició i les dimensions del seu camp, un factor que molts rivals no tenen.

“COMPETIR EN AQUESTA CATEGORIA ÉS UN REPTE”

Sí, bé, al final sí que és veritat que la nostra gent estreny molt. Tenim la gran sort de comptar amb ells des del fang, perquè ja estaven amb nosaltres en Segona Catalana. i ara estan en una categoria merescuda. Aquest factor a nosaltres ens ajuda bastant.

En resum: l’objectiu és? Molestar prou o somiar?

El nostre objectiu és la permanència, cal ser realistes. I, sobretot, millorar en coses que vam fallar l’any passat, com que encaixàvem molts gols i, quan perdíem, perdíem per molt. Pel que fa a joc intentarem ser molt més rigorosos en el sistema defensiu i encaixar el mínim possible i no perdre la nostra essència de ser un equip vertical. Cal posar les coses difícils al rival, ser molt intensos i guanyadors de dols. Cal salvar-nos al més aviat possible per a poder gaudir després de la categoria.

“LA NOSTRA AFICIÓ VE AMB NOSALTRES DES DEL FANG”

En l’àmbit personal: jugador, capità i director esportiu? És a dir, amb el lloc assegurat… A vostè, Dani Sánchez, el míster, no li tocarà mai?

No, no, ell sap que jo no soc cap problema perquè el que miro és el benefici de l’equip. I, si en qualsevol moment ell decideix que jo no haig de jugar, jo l’assumeixo. Soc un jugador més una vegada que m’he vist de curt.

Segueixen 15 futbolistes des de Lliga Elit, és a dir, es manté la confiança en el grup guanyador

Sí. Nosaltres comencem el projecte realment amb un grup que era d’una o dues categories més amunt. Van confiar en nosaltres i hem pogut arribar fins aquí, ara com ara, però calia confiar peti qui peti. Això d’anar pujant categories i tornar-te boig fitxant jugadors no pot ser. Cal reafirmar el grup i tornar a asseure les relacions socioafectives entre companys. Realment costa; al final, jo crec que gent amb menys nivell, però units sempre donen la cara de veritat l’un per l’altre.

“EL MÍSTER SAP QUE JO SOC UN MÉS DEL GRUP”

Vostè que ha estat acostumat a administrar ‘misèria’, entre cometes, i amb respecte, ara en Tercera divisió, amb aquesta subvenció milionària de la RFEF, ara li caurà ‘’ els diners?

M’agrada el sarcasme, però això va del mateix: continuar gestionant ‘misèria’, sí. El que et donen, ho has de pagar després en arbitratges, desplaçaments, material i tota la resta. Afegeix sous de tants jugadors i cos tècnic, que són bastant irrisoris, per cert.

“COM A DIRECTOR ESPORTIU CALDRÀ CONTINUAR GESTIONANT ‘MISÈRIA’”

Però cobren perquè alguns ni això…

Sí, nosaltres tenim la sort de dir que no se li deu res a ningú, tothom cobra, però la veritat és que és poquet, poquet.

A veure si s’estira una mica més la directiva ara en Tercera!.

La nostra directiva tampoc cobra, eh.

L’important seria també que l’ajuntament els facilités alguna subvenció…

Gira full, si us plau.

Una curiositat: des del 2022 juga al Sant Joan de Montcada. Per què aquesta fidelitat?.

Perquè jo vaig arribar per amistat. Jo, quan acabo en el Martinenc, estava molt cansat del futbol, però em van convèncer i aquí em trobo de meravella.

The post “El gran avantatge de la UE Sant Juan At. Montcada és la seva afició” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La pretemporada del futbol català compta, un estiu més, amb una de les seves cites més emblemàtiques, per no dir la que més. El Torneig de l’Estany celebrarà la 57a edició entre els dies 12 i 14 d’agost mantenint intacte el prestigi de més de cinc dècades. Organitzat pel CE Banyoles des del 1969, el torneig és una de les competicions estivals més antigues del país i continua sent una referència dins el calendari de preparació dels clubs catalans.

El cartell d’enguany reunirà, a l’estadi Miquel Coromina i Moretó, el CE Banyoles, la UE Figueres, la UE Olot i el CF Peralada, equips de quatre categories diferents. Les semifinals enfrontaran dimecres 12 el Figueres amb l’Olot i el Banyoles amb el Peralada, vigent campió del torneig. La jornada final, divendres 14, decidirà el nou vencedor del trofeu i, abans, l’equip que acaba tercer. Els horaris seran els mateixos a les dues jornades. Primer partit, a les 19.30 hores i segon, a les 21.30 h. En cas d’empat, s’anirà directament a la tanda de penaltis.

Més enllà dels resultats, la competició tornarà a oferir als quatre equips una oportunitat per continuar acumulant minuts de competició i ajustar els darrers detalls abans de l’inici oficial de la temporada.

LES NOVETATS DELS 4 PARTICIPANTS

Per ordre de categoria, la UE Olot serà l’equip que encapçalaria aquest cartell, com a representant de la Segona RFEF, Amb Roger Vidal un altre any al capdavant, els de la Garrotxa afronten aquesta cita amb un rodatge més gran que els seus rivals, ja que van començar a treballar a mitjans de juliol. Només vuit futbolistes es mantenen de la formació 2025-2026, mentre que hi ha dotze novetats confirmades, amb jugadors de la talla dels migcampistes Gil Muntadas (Terrassa) i Jordi Ortega (Sabadell) o davanters com Walid Meddeb (Sant Andreu).

El Peralada d’Àlex Marsal defensa el títol (2025) després de derrotar el Banyoles a la final. Equip de la Tercera RFEF, els ‘xampanyers’ també han renovat força el seu equip. Només vuit futbolistes repeteixen i amb la retirada de mires com Sergi Romero o Alan Baró. De moment, 10 novetats confirmades i un munt de jugadors a prova per decidir si seguiran o no al club. A l’Estany hi haurà una bona pedra de toc.

EL CE BANYOLES ÉS L’ÚNIC QUE ESTRENA ENTRENADOR

Per la seva banda, la UE Figueres afronta una nova temporada a la Primera Catalana amb Toni Sánchez repetint a la banqueta. 10 continuitats a la plantilla altempordanesa i 8 cares noves. Algunes d’elles faran especial il·lusió a l’afició banyolina, com ara els germans Tubert, Pau i Joan, que es tornaran a reunir aquesta temporada a Vilatenim. Molta atenció també a un veterà del futbol català que s’enfrontarà per primer cop al seu ex equip, l’Olot: la màgia de Pedro del Campo vesteix aquesta campanya amb els colors figuerencs.

I pel que fa a l’amfitrió, el Banyoles, toca pensar en la reacció després del seu descens a Segona Catalana, on serà un dels grans favorits a l’ascens. Dels 4 participants és l’únic que estrena entrenador, amb l’ex del Palamós Carles Polvillo. Com els seus rivals, més baixes que renovacions. 12  jugadors han marxat i només 10 segueixen. De moment, amb 7 cares noves: el porter Arnau Albó (Fornells) i el defensa Lluc Cobacho (Juvenil). A més, els migcampistes Arnau Borrego (Bescanó), Biel Gasca (Lloret) i Xevi German (L’Escala). I, finalment. els puntes Yahaya (Abadessenc) i Marc Trias (Sporting Vidrerenca).

UN TORNEIG AMB UNA HISTÒRIA ÚNICA

Pocs tornejos de pretemporada poden presumir d’una trajectòria com la del Torneig de l’Estany. Des de la seva creació, l’any 1969, Banyoles ha mantingut viva una competició que ha resistit el pas del temps i que forma part de la història del futbol català. El torneig només s’ha deixat de disputar de manera excepcional i, edició rere edició, ha conservat el seu prestigi.

Aquesta longevitat el converteix en el segon torneig de futbol d’estiu més antic de Catalunya, només per darrere del Trofeu Joan Gamper, ara a partit únic i amb equips professionals. Al llarg de les seves cinquanta-set edicions hi han participat clubs de diferents categories i generacions, convertint-lo en un punt de trobada habitual del futbol català cada mes d’agost.

El palmarès reflecteix també aquesta tradició. La UE Figueres encapçala la classificació de campions, seguida de la UE Olot, mentre que el CE Banyoles ha estat sempre un dels grans protagonistes gràcies al seu paper d’organitzador. El CF Peralada defensarà enguany el títol aconseguit en la passada edició.

FORA ELS 3X1, VISCA EL 90 MINUTS!

Aquesta edició tindrà el format clàssic de competició. Després que en alguns dels darrers anys s’hagués apostat pels triangulars (45′), l’organització ha recuperat els partits de 90′. Una decisió que retorna la lògica competitiva al torneig i que permet als equips afrontar enfrontaments molt més útils des del punt de vista futbolístic. Especialment en una fase de preparació en què els tècnics busquen consolidar automatismes i acostar-se a les condicions reals de competició.

La resposta de l’afició també és un dels elements que expliquen la continuïtat del torneig. Any rere any, les graderies del municipal banyolí es converteixen en l’escenari d’una competició que ha sabut evolucionar sense perdre la seva essència.

UN REFERENT QUE MANTÉ TOT EL SEU PRESTIGI

Arribar a la 57a edició no és casualitat. El Torneig de l’Estany és un patrimoni del futbol català i una demostració que la tradició continua tenint espai dins el calendari esportiu. La combinació d’història, continuïtat i nivell competitiu fa que continuï sent una cita esperada tant pels clubs com pels aficionats.

Amb Banyoles com a escenari, el torneig tornarà a obrir una nova pàgina d’una història iniciada fa més de mig segle. Una competició que ha vist passar generacions de futbolistes i que, malgrat el pas dels anys, continua ocupant un lloc privilegiat entre els grans tornejos de pretemporada del futbol català.

The post Torneig de l’Estany, el clàssic del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

El comentari més generalitzat quan es parla amb els clubs és que “la IA no té ni idea, que només són estimacions i que el càlcul sobrepassa la realitat”. Això és el que contesten quan els indiquem que la consulta realitzada per ChapGPT mostra aquests resultats que també poden consultar.

Segur que a més d’un li haurà produït somriure, però tampoc cal descartar que pugui existir més d’un encert. Segons la IA , “puedo elaborar una estimación razonable, pero es importante distinguir entre datos públicos y estimaciones. En Tercera Federación la mayoría de clubes no publican su presupuesto ni su masa salarial, por lo que las cifras siguientes son aproximaciones basadas en el tamaño de la entidad, información histórica, movimientos de plantilla y capacidad económica conocida, no cifras oficiales”. Ja està tot dit?.

EL TOP-5 DE LA IA OFEREIX POCS DUBTES

La veritat és que, encara que han tingut en compte els equips de la temporada passada, és a dir, que falten els nouvinguts Sant Joan At. Montcada, Martinenc i Pobla Mafumet, hi ha aspectes a destacar.

Per exemple: algú dubte seriosament que L’Hospitalet, At. Lleida, Cornellà, Badalona i Manresa poden ocupar aquestes cinc primeres posicions al final de temporada?. En aquest grup d’elit també caldria considerar a un renovat Vilanova amb números que sobrepassen els 300.000 euros.

Però per dalt, un ránking amb la UE Cornellà de Leo Messi, CE L’Hospitalet de Jordi Alba/T. Alcántara, el CF Badalona del francés Michel De Voronine i el At Lleida dels empresaris de la zona. L’ordre només el coneix l’enllaç Josep Ayuso, empleat de la FCF a qui paga l’RFEF. Així doncs, parlar de xifres pot ser absurd però els triats difícilment baixen del milió d’euros de pressupost, segons testimonis consultats per aquesta Redacció.

NÚMEROS, SUBVENCIÓ FITXES P

Si ens quedem només amb les dades de la IA segur que hi ha confusió encara que només queda que esperar les Assemblees o les juntes d’accionistes per a poder contrastar informacions. Qui o els qui són els clubs amb menys força econòmica per a aquest curs 2026-2027?. Tampoc ens equivocaríem massa si assenyalem als nouvinguts encara que algun dels directius implicats treuen pit per a dir que no passen dels 100.000 euros. Si insisteixen en aquesta ‘veritat’, caldrà treure’ls els colors.

Els clubs de Tercera Federació, que reben un fix de 35.000€-5.000€ per professionalització i per utilitzar els suports publicitaris de l’ajuda FUTUR, afegeixen 1€/Km. pels desplaçaments.

SEGURETAT SOCIAL A MIDA

Recordem que es tracta d’un màxim de 25 llicències per equip amb un màxim de 16 per a futbolistes majors de 23. L’acceptació de la subvenció per part de la RFEF obliga els clubs a invertir aquesta quantitat en despeses com a Seguretat Social, fitxes professionals etc., clar que aquesta assignatura amb la Hisenda pública encara és un capítol que segueix sense acabar d’obrir-se del tot. Quant costarien 25 fitxes amb les seves corresponents tributacions?. El que mai deixa de pujar són els sous a l’RFEF i a les seves Territorials, FCF inclosa, per descomptat.

The post Curiosa estimació de pressupostos per la IA appeared first on FutbolCatalunya.com.

No han passat ni 24 hores des de l’última crònica judicial del futbol català i ja en tenim una altra. Aquest dijous, Joan Soteras seia al banc dels acusats amb Miquel Sellarès i Oriol Camacho pel cas Duran. Divendres quedava vist per sentència el judici per les presumptes calúmnies de Soteras contra Camacho. I ara hem conegut que Soteras i Calle es troben a les portes d’un nou judici.

El Tribunal d’Instància de Barcelona, secció penal plaça 12, ha acordat continuar pels tràmits del procediment abreujat una causa contra tots dos per un presumpte delicte d’acusació i denúncia falsa. Fiscalia i acusacions disposen ara de deu dies per presentar els seus escrits i demanar l’obertura de judici oral.

L’ESPIONATGE SOTERAS- IVAN CARRILLO

El procediment neix de les dues querelles que la FCF va presentar el desembre de 2021 contra el seu excap d’administració, José Domingo Valls. Se l’acusava d’administració deslleial i estafa per la contractació d’uns informes de seguretat a l’empresa ORCA i pel pagament de diverses factures. Les dues causes van acabar arxivades.

L’objecte del contracte? Espiar a Ivan Carrillo -curiós: al 2021, espiat per la FCF i al 2023, president de la Fundació de la Federació Catalana de futbol.

La justícia va considerar acreditat que l’encàrrec existia, que els treballs s’havien fet i entregat i que Valls no havia actuat d’esquena a la Federació. Ara, la instructora aprecia indicis que Soteras i Calle coneixien perfectament aquests fets, però els haurien negat durant la investigació interna de Compliance i haurien traslladat a la junta directiva una versió que va portar a aprovar les querelles.

ORIOL CAMACHO TORNA A SER CLAU

L’auto concedeix una rellevància especial a la declaració d’Oriol Camacho, exsecretari general i signant del contracte amb ORCA, juntament amb la de Narciso Ortega.

Camacho va explicar que va ser Soteras qui va impulsar l’encàrrec davant la preocupació per unes suposades filtracions d’informació interna. També va declarar que Soteras i Calle coneixien l’existència i el contingut essencial del contracte.

Quan Calle va sostenir que l’informe no s’havia entregat, Camacho li va respondre que havia estat presentat en un sobre tancat. Segons va declarar davant la jutgessa, el director general li va ordenar destruir l’exemplar físic. No ho va fer.

La magistrada considera que el seu testimoni, juntament amb la resta de declaracions i la documentació aportada, ofereix una base suficient per mantenir l’atribució delictiva contra Soteras i Calle.

MIQUEL SELLARÈS QUEDA FORA

D’altra banda, l’ex directiu Miquel Sellarès ha aconseguit el sobreseïment provisional. El jutjat considera que haver autoritzat el pagament de les factures com a tresorer i haver votat posteriorment a favor de les querelles no demostra que sabés que les acusacions contra Valls eren falses.

La roda judicial no s’atura. Cas Duran, cas Camacho i ara cas Valls. Tres procediments diferents i dos noms que es repeteixen al centre de tots: Soteras i Calle. El futbol català encara no ha acabat de sortir d’un jutjat quan ja està entrant al següent.

The post On n’hi ha dos n’hi ha tres: nou judici contra Soteras  appeared first on FutbolCatalunya.com.

Difícilment s’oblidarà la temporada passada a L’Escala, ja que la novena plaça de la classificació va mostrar un treball molt complicat de repetir. L’equip dirigit pel tècnic més jove de la categoria (30), David Gurillo, va saber mantenir-se diverses jornades com a líder o segon del grup V. increïble!

Aquest curs es planteja un nou examen encara que sense els seus màxims golejadors com van ser Youssef o Adri Expósito. Cert que han fitxat un crack com Joel Arimany encara que la renovació dels gironins obligarà a tots a un esforç suplementari. De tot això parlem amb el seu entrenador, el torrellanenc David Gurillo.

PARLA DAVID GURILLO, TÈCNIC DEL FC L’ESCALA

Com va la calor, entrenador?.

Ara com ara ho portem bé, com es pot, la veritat.

Sempre es deia, ara ja no, que les pretemporades s’havien de preparar en territoris amb ‘fresqueta’ però això ha passat a millor vida, no?.

Ara ens adaptem al que tenim i nosaltres aquí a l’Escala adaptem el nostre horari. Entrenem sobre les 18 hores mentre que durant la Lliga ho fem a les 16,30 h.

A més d’un mes per a l’inici de la Lliga, com viu aquests primers dies el tècnic i director esportiu de l’Escala?.

Amb molta il·lusió i responsabilitat per a complir l’objectiu que ens marca el club que no és un altre que romandre en Tercera i amb ganes de treballar i construir una família en l’equip.

“L’OBJECTIU QUE ENS MARQUEN ÉS LA PERMANÈNCIA”

En la pretemporada del 25 van seguir 5 jugadors i es van quedar només a 9 punts de la cinquena plaça; aquest 2026 només segueixen 8. Aquesta és la millor solució/recepta per a iniciar els nous cursos, la renovació gairebé total?.

Ens hauria agradat que hagués estat menys, però els dos capitans han fet un pas al costat i fins i tot abans se’n va anar Youssef i, ara, Adri Expósito. Ens hauria agradat que haguessin seguit però han preferit anar a altres objectius més ambiciosos i ens toca adaptar-nos amb altres futbolistes de Girona o de l’Alt Empordà. Ens agradaria tenir una base sòlida de 14/15 jugadors.

“HEM HAGUT DE RETALLAR PER A COMPLIR AMB ELS, PAGAMENTS”

Vostè creu que amb el pressupost del seu equip, un dels de meitat de taula o dels baixos (pregunto), pot repetir el gran resultat de la seva primera temporada?.

Tothom ens compararà amb l’equip de l’any passat igual que va passar l’anterior i l’anterior. La veritat és que enguany la categoria és encara més exigent ja que s’han incorporat equips com el Cornellà (Messi) o l’At. Lleida que signa jugadors de categories superiors. Serà una Lliga molt dura i nosaltres sortim amb un pressupost més baix que l’anterior perquè hem hagut de retallar perquè l’equip sempre compleixi en els seus pagaments.

Se’n va anar Youssef a mig curs amb 11 gols encara que Adri Expósito va mantenir la línia amb 14, la meitat dels 51 pràcticament. La pregunta és: Joel Arimany , Touray o Bryan Ramírez podran superar aquesta xifra realitzadora?.

Tant de bo. És cert que Adri enguany ha pogut arribar a 14, amb Youssef treballem bé i, abans d’anar-se’n, va anotar aquests 11 gols en 18 gols. Tant de bo amb Joel, Erik Saavedra, Mousa o Brian, per exemple, puguem també sumar les seves virtuts. Joel (Arimany) ve de dues temporades amb 8 i 13 gols, respectivament, i ha de ser el nostre referent a dalt.

“CREC QUE SOM BONS EN FER MILLORS ALS NOSTRES JUGADORS”

Resum: 12 altes (3 juvenils) per 9 baixes. Per descomptat, que encara queda molt per a fitxar, no, o apostar pel talent de casa és una prioritat?.

Ens hem d’ajustar, cal fer moltes apostes amb jugadors de categories més baixes o joves que surten del juvenil però que tenen potencial. A nivell físic també els veiem un estereotip que es pot treballar i es pot adaptar a la categoria. Cal treballar les seves febleses, millorar-les i que no es notin. Crec que som bons a fer millors als nostres jugadors i seguirem aquesta línia.

Imaginem que per a aconseguir aquesta setena plaça i, especialment, la bona imatge del bon futbol del curs passat fa falta molta feina. Com poden combinar vostès la vida esportiva i la social de la plantilla?.

“CAL SER MOLT EMPÀTICS AMB LA PLANTILLA”

Els jugadors fan molts esforços ja que alguns venen des de lluny, uns altres treballen i li ho combinen amb els 4 dies d’entrenament. Els joves tenen aquesta aspiració, cal ser empàtics i saber on estem, sense exigir l’impossible i valorar-ho.

Ara com ara, llegir noms com Arimany, Eteme, Maynau, Arnau o Iker Bermúdez sona molt bé.

Sona molt bé però cal adaptar-los ja que són molts nous. Per això hem començat abans que altres equips, necessitem aquest procés d’adaptació per a començar bé.

Míster. un repàs als rivals de grup suposa un al·licient especial lluitar per ficar-se en aquest play off d’ascens o continua sent un somni?.

Cal anar pels 40 punts i mirar el dia a dia. La primera volta de la temporada passada vam arribar a estar líders o segons, després se’ns va anar Yousseff i va ser clau per al rendiment de l’equip. Ens va servir per a aprendre i créixer i ens ha de servir com a motivació per a enguany. Serà un any diferent davant un repte més difícil.

“L’ANY PASSAT ENS HA DE SERVIR PER A APRENDRE”

At. Lleida, Badalona, L’Hospitalet, Cornellà, FE Grama, Pobla, Vilanova…. sembla que les places ja estan agafades!.

Inicialment sembla així.. el Vilanova s’ha mogut ràpid i bé i serà una Lliga molt competitiva. No veig moltes sorpreses en les primeres places, sembla una zona bastant ocupada.

Per cert, què li sembla aquesta nova idea de canviar els rivals de promoció d’ascens?

Bé, m’agrada, hauran més possibilitats per als catalans. Aquesta Lliga és molt igualada i tant de bo dos o tres més puguin pujar.

The post “Enguany el repte per al FC L’Escala és més difícil” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest dijous 23 de juliol s’ha celebrat a la Ciutat de la Justícia el judici que enfrontava a Manel Duran (exdirectiu de la FCF) contra Joan Soteras (president), Miquel Sellarès (exvicepresident) i Oriol Camacho (exsecretari). Fiscalia i l’acusació popular demanen dos anys de presó i 1.800 euros de multa pels tres.

L’11 de febrer de 2021, en plena pandèmia, es va celebrar una junta directiva de la FCF a Sabadell. Soteras va proposar el cessament de Duran com a delegat del Penedès i no el va deixar parlar abans de la votació.

Duran va impugnar el cessament i va haver un judici civil el 2023, on Soteras, Sellarès i Camacho van declarar que l’exdirectiu havia pogut parlar quan va voler. El jutge, per tant, va desestimar la seva demanda.

CESSAMENT SENSE RÈPLICA

Malgrat això, Duran havia enregistrat la sessió. “Tu calladet que ja estàs cessat”, replicava Soteras a Duran quan cridava que el deixessin parlar. Soteras i Sellarès van dir que va poder parlar tot el que va voler. Camacho, més prudent, que Soteras i Duran es van cridar i no va escoltar el que deien, per això no va recollir a l’acta les reiterades peticions de Duran perquè el deixessin parlar.

LA FISCALIA NO S’HO EMPASSA

La Fiscalia no ha donat credibilitat al testimoni dels acusats i ha elevat a definitives les conclusions: dos anys de presó i 1800 euros de multa. L’acusació particular, per descomptat, també. Sosté que els acusats van actuar de forma concertada i van mentir deliberadament. Punt.

CALLE TOCA EL VIOLÍ

Han declarat com a testimonis Juanjo Isern, Jordi Solé, Rafa Pinedo (tots ells exdirectius) i José M.Calle (l’encara director). Tots han coincidit, inclús Calle, que es van atropellar els drets de Duran en no deixar-lo parlar. Potser no l’interessa que l’octogenari president segueixi en el càrrec un nou mandat, perquè ganes no li falten. Per la resta, ‘el totpoderós’ s’ha limitat al “no recordo” o jo passava per allà de casualitat, el que li ha costat la reprimenda de l’advocat de l’acusació particular: “vostè recorda perfectament que el senyor Duran va presentar una carta de 7 pàgines, però és incapaç de recordar si el senyor Duran va demanar la paraula abans de votar”.

La resta de testimonis, han confirmat que Duran va intentar parlar i no se’l va deixar i que se li va faltar el respecte.

POSEN LA GRAVACIÓ AL JUDICI

Durant el judici, s’ha reproduït l’àudio de la junta directiva en la que es va cessar Duran. Vergonya aliena. Un Soteras desencadenat dient-li de tot a Manel Duran, mentre només demanava parlar. I menys mal que el jutge no ha escoltat determinats insults que alguns mitjans van reproduir que li haurien adreçat a Duran.

NI UNA SALUTACIÓ DE CORTESIA

L’anècdota l’ha protagonitzat Jordi Bonet, que s’ha negat a donar-li la mà a Soteras, malgrat la insistència de l’acusat president. A qui no ha volgut saludar l’encara president ha estat a Juanjo Isern ni a la resta de testimonis que portava Manel Duran. Ni al mateix Duran, és clar. Per què serà? Potser encara té l’esperança d’una reconciliació amb Bonet i Sellarès?

DOBLE SESSIÓ JUDICIAL

Però ‘la festa’ del futbol català no ha acabat aquí: a la sala de vistes del costat, ha prestat declaració José M. Calle posteriorment. Per quin tema? Per la querella de Camacho contra Soteras, per vàries entrevistes que va concedir l’acusat president l’abril de 2024. L’acusa de calúmnies i, com ja hem informat, se li demana un any i mig de presó.

Semblava el joc de les cadires, però on la d’acusat sempre l’ocupa Soteras. Calle ha definit a Camacho com una bèstia negra que es reunia amb opositors, que mentia en les declaracions del cas Soulé per protegir Andreu Subies, que han descobert no sé quantes irregularitats…

Van obrir expedient disciplinari al senyor Camacho? No. No hi ha més preguntes senyoria.

I el millor de tot: que el tema eleccions està tancat i que la justícia ha dit que tot bé, gràcies. I Sabadell? . Properament, parlarem de la Santa Alianza, un nou xat de Whatsapp amb una participació decissiva d’Alejandro Guerrero i Sergi Garrido, els ‘jabalies’ com els anomenaven Calle i un expatriat a Ceuta, Alberto Prieto, (excap de gabinet de Soteras), on els mossos han trobat enregistrat totes les guarrades (i més) que es van fer en aquell fastigós procés electoral de 2022 i 2023.

UNA LLARGA CRÒNICA JUDICIAL QUE COMENÇA A TANCAR-SE

Soteras encara el final de mandat amb el judici oral a portes contra el seu directiu de futbol sala Miquel Esquerré, amb Sabadell a portes d’obrir judici també i on coneixerem aviat les peticions de pena. Però abans es coneixerà la decisió del jutge del ‘cas Duran’, que avui ha quedat vist per sentència, i del ‘cas Camacho’, per la seva querella per calúmnies contra Soteras, que previsiblement aquest divendres quedarà vist també per sentència (després de tres sessions…).

El que no sabrem, fins que algú faci una due diligence, és què li ha costat aquest ball de judicis al futbol català. Soteras volia ser recordat per una Ciutat Esportiva, però tristament serà recordat com Joan ‘el querelles’ amb diners aliens.

The post Doble ració de jutjats per a Soteras appeared first on FutbolCatalunya.com.

Llàstima que la Federació Catalana de futbol no hagi utilitzat l’streaming’ per a oferir el judici que el seu president Soteras ha hagut d’afrontar per presumpte delicte d’‘injúries i calúmnies’ a l’exsecretari general, Oriol Camacho davant una jutgessa que ha anat per feina.

Hi haurà una segona part (23 juliol), ja que encara han de declarar el querellat Soteras i el director José M. Calle per a, posteriorment, conèixer-se la sentència final.

Al llarg d’aquest dijous 16 van comparèixer el querellant Oriol Camacho, el querellat Soteras i els testimonis de l’actual secretari Garrido i de l’excandidat a la FCF, Alejandro Talavera.

LA JUTGESSA NO ESTÀ PER A XIMPLERIES

L’‘exhibició’ de la jutgessa Calvo Resel va ser majúscula. Desconeixem, per descomptat, la seva decisió final perquè encara no té tota la informació, però la seva practicitat i la seva clarividència marca un camí que tant de bo assumissin altres jutjats.

Poc li va importar que el seu treball es veiés interromput per un altre cas que va haver d’ajornar, inicialment, per incompareixença d’un testimoni. Va reprendre la feina, quan va poder, i va tirar endavant amb les dues causes.

En la vessant referent a Soteras-Camacho, poques ximpleries. Fins a tres ocasions li va haver de demanar al federatiu Sergi Garrido (amb títol d’advocat) que es referís a la seva persona amb el degut respecte que marca el ‘vostè’. Tres.

Que a algú amb la suficient formació, se li hagi de reprendre per semblant ‘suficiència’ hauria d’equivaler a alguna cosa més que una ‘estirada d’orelles’. Tampoc val la pena entrar en algunes respostes on només es destil·la la seva genuflexió i el seu servilisme depriment. Més val passar paraula. Ja que per sobre d’ell només està Soteras, segons diu Garrido, queda clar el grau de respecte a l’organigrama de la ‘Fede’.

BARBANCHO I LES ‘IMPERTINÈNCIES’

Mentre Garrido rebia la seva dosi de ‘pal’, a l’advocada de la FCF, la il·lustre especialista en Drets de sang, drets de Trànsit i firma il·lustre del periodisme, Maria Barbancho, també li va tocar el ‘regal’ de la jutgessa. En diverses ocasions se li va recordar el qualificatiu d’impertinent a les seves preguntes alhora que se li va impedir diversos interrogants del seu interrogatori que només podien portar a confusió.

La jutgessa no va caure en aquest laberint de comptar moltes coses per a no dir res: ‘va tallar’ als dos advocats en sec, va repreguntar davant la dificultat per a expressar alguna qüestió dels lletrats i va tornar a citar a les parts per al pròxim 23.

Tant de bo aquestes idees tan clares i directes de la magistrada es poguessin contagiar també al Jutjat 2 de Sabadell on s’instrueix el cas per presumpta falsificació de signatures i identitat.

SOULE, ROBATORI, CALÚMNIES, INJÚRIES I DECLARACIONS

Recordem que Oriol Camacho, totalment desvinculat ja de la Federació Catalana, va ser acusat per Soteras en diferents mitjans afins on mai se li discuteix. Per descomptat, Camacho es va veure obligat a exercir dret de rèplica, però les presumptes calúmnies i injúries sempre es recordaran.
Una dada més: la pena demandada per la part acusadora demana 1 ANY I SIS MESOS de presó per calúmnies i 15.000€ per mal moral i reputacional.

DIARI L’ESPORTIU DE CATALUNYA

“Quant al robatori, va ser la nit del 31 de desembre. Van remenar diversos despatxos, i el que és raríssim és que no es va remenar el despatx del secretari general. No és estrany? Ni hi van entrar. I d’aquest robatori, els Mossos mai més ens han dit res. A més, aquell dia les càmeres no van funcionar. Qui tenia contacte amb l’empresa de seguretat era el secretari general”. Aunque esa declaración podría parecer ambigua, resulta evidente que el acusado atribuyó a mi representado participación en el robo. Así, cuando el entrevistador cuestionó al Sr. SOTERAS sobre lo que insinuaba, el querellado respondió:  “Aquí ho deixo. Ell era qui tenia el contacte amb l’empresa i el fil directe amb els Mossos. No dic res més”.

“No, no. (Camacho) està de baixa. Ell continua sent el secretari general d’aquesta casa. El futbol català li continua pagant els 167.000 euros anuals que cobra. Es parla molt del meu sou, i aquest senyor cobra igual o més.  Però ja ho dono per ben emprat, perquè com a professional és bo. Una altra cosa és que a partir d’aquest moment sigui recomanable per a qualsevol institució. Queda marcat de per vida. Crec que no pot anar enlloc més”. 

DIARI LA VANGUARDIA

“Tant de bo els Mossos d’Esquadra haguessin tingut la mateixa energia que quan ens van entrar a robar el 31 de desembre per endur-se documents del cas Soule. Els Mossos haurien de mirar per què van fer un forat a la paret i per què van entrar al meu despatx i al del senyor Calle. És curiós que no van entrar en el del senyor Camacho, que és qui més informació té”. 

EL MATÍ DE CATALUNYA RÀDIO

“Jo entenc que l’únic que podien estar buscant era documentació. I prou. Perquè no van… Només van anar a remenar dos o tres despatxos. Per cert, al despatx del secretari general no van ni entrar-hi. Per tant, És raro, eh? Que al despatx del secretari general, que és el despatx on hi ha d’haver més informació, i que no hi posin ni els peus. Però Bueno. Van entrar. Lo que si li asseguro que no vaig tirar la paret a terra. Sembla ser que hi ha una informació que ho diu. Doncs no, no vaig ser jo. I lo que van fer es remenar, buscar, i evidentment, es van emportar documentació. I sempre documentació lligada amb el Cas Soule”.

TALAVERA, UNA ANÈCDOTA

Finalment: va reaparèixer a la citació judicial, via videotrucada, l’excandidat ‘missing’, Alejandro Talavera. Després d’assegurar que fa “5 o 6 anys” que no parla amb Soteras, va fer tot un curs de mala memòria.

Segons l’expresident del Cornellà, actualment a l’‘atur’ esportiu, va mantenir tres reunions (una a casa seva) amb l’exsecretari Camacho durant el procés electoral encara que més per l’interès de l’empleat que pel seu. Encara més, la informació privilegiada que li ‘regalava’ Camacho ni la va mirar encara que li pogués interessar per a la seva campanya. Tampoc va dir (ni se li va preguntar) per les seves reunions amb el director Calle i se’n va sortir, com va poder, quan li van recordar que en els comicis del 2023 va ser ‘inelegible’ ja que li van deixar una desena de companys (futurs directius) per deslleial. Una pura anècdota.

The post Soteras-Camacho i la fermesa de la jutgessa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb gairebé 15 anys com a president del CF Badalona, Miguel Ángel Sánchez segueix sense oblidar el passat curs quan el primer equip es va quedar a la riba d’un ascens. Per tercera vegada consecutiva, els badalonins van perdre la baralla per pujar de categoria i ningú eludeix responsabilitats.

I no ho fa Sánchez ja que no evita respostes incòmodes sinó que admet errors com la destitució del tècnic Pedro Dólera. De res val pensar en una altra solució, ja que el temps ja ha passat i ara el present està en mans de la plantilla de Genís Sampietro.

PARLA EL PRESIDENT DEL CF BADALONA

Han assumit ja la impossibilitat de comprar una plaça per a 2a Federació?

Sí. Des del CF Badalona hem intentat fins a l’últim moment aconseguir una plaça a Segona Federació mitjançant el procediment establert per a la cobertura de vacants, assumint el pagament del deute generat per altres clubs. Érem conscients que era un procés molt complicat, a causa de l’interès i la participació d’entitats com el Reial Madrid Castella, el Castelló, el Lleida i el Cornellà, entre altres clubs que també aspiraven a obtenir la plaça.

Tot i la dificultat i les escasses possibilitats, considerem que era la nostra obligació intentar-ho. Per aquest motiu, el CF Badalona va arribar a dipositar l’import corresponent al compte de la Federació, Finalment, no ha estat possible, però el club ha demostrat una vegada més la seva voluntat d’aprofitar totes les oportunitats disponibles per competir a la categoria que, per història, ciutat i estructura professional, entenem que mereix. Seguirem treballant amb la mateixa determinació per assolir els nostres objectius esportius i tornar al CF Badalona al lloc que li correspon.

No acaba una temporada i ja comença una altra.

Sí, comencem una nova temporada amb l’exigència de sempre i amb la il·lusió renovada. És veritat que encara tenim molt present l’ocorregut el curs passat, perquè vam estar prop de l’objectiu, però també hem de valorar que l’equip va tornar a competir per pujar fins al final.

Encara no s’ha oblidat el KO de la promoció d’ascens?

Ha estat un cop dur, evidentment. Quan arribes a una promoció d’ascens i no aconsegueixes l’objectiu, sempre queda aquesta sensació d’oportunitat perduda. Però també cal analitzar-ho amb perspectiva: el Badalona ha disputat tres play-offs consecutius, i això significa que l’equip és competitiu, que el club és a prop i que s’estan fent moltes coses bé.

“TRES PLAY-OFFS CONSECUTIUS CONFIRMEN QUE EL PROJECTE TÉ UNA BASE SÒLIDA”

Insisttim: tres play-offs consecutius!

Exacte, i això no és casualitat. Tres play-offs consecutius demostren regularitat, ambició i capacitat per a estar a dalt. Evidentment, a Badalona no ens conformem amb participar en la promoció; volem pujar. Però estar tres anys continuats barallant per l’ascens també confirma que el projecte té una base sòlida. El play-off és una competició molt exigent, amb molta pressió i amb eliminatòries molt igualades. L’èxit final només l’aconsegueix un, però per a arribar aquí cal fer moltes coses bé durant tota la temporada.

Quin ha estat el major error comès per aquesta junta directiva?

Possiblement, no reforçar l’equip de la manera que necessitàvem en el mercat d’hivern. Ja teníem alguns símptomes i el cos tècnic ens demanava algun reforç amb més jerarquia, especialment en posicions concretes. No era senzill trobar jugadors diferencials en aquest moment, però potser aquí ens va faltar fer un pas més. En qualsevol cas, quan un equip competeix per l’ascens fins al final, els errors s’analitzen des de la màxima exigència. I això també és positiu, perquè significa que el club s’exigeix estar a dalt.

“DÓLERA ÉS DELS MILLORS TÈCNICS I AMB NIVELL PER A CATEGORIES SUPERIORS”

Destituir un entrenador mancant quatre jornades, havent estat sempre en zona de play-off i moltes setmanes com a líder, no va ser una ‘ficada de pota’ important?

Va ser una decisió molt complicada i presa en un context de molta tensió competitiva. L’equip no estava transmetent les sensacions que necessitàvem en el tram decisiu i es va buscar una reacció.

La pregunta és si no va ser una ‘ficada de pota’?

Pot haver estat una ficada de pota, sí. Vist amb perspectiva, segurament es poden valorar altres alternatives. Pedro Dólera és un gran entrenador, un dels millors de la categoria i fins i tot amb nivell per a categories superiors. Sap perfectament què necessita un equip per a competir per un ascens. Però en aquell moment l’equip arrossegava una dinàmica complicada i vam entendre que calia provocar un canvi. Les decisions esportives sempre es prenen pensant en el millor per al club, encara que després el temps pugui demostrar que potser no van ser les més encertades.

“FER FORA DÓLERA POT HAVER ESTAT UNA ‘FICADA DE POTA’”

No hauria estat més fàcil apartar a tres jugadors que no estaven entrant en la dinàmica?

És una possibilitat. A ‘misses diteS’ sempre apareixen alternatives que potser podrien haver-se valorat. Però en el futbol les decisions es prenen amb la informació, la pressió i el context del moment. L’important és aprendre de tot l’ocorregut. El club ha competit tres anys seguits per pujar i ara hem de convertir aquesta experiència acumulada en fortalesa per a fer el pas definitiu.

Com afronta el club tenir un dels pressupostos més alts de Tercera aquesta nova temporada?

Ho afrontem amb naturalitat i responsabilitat. El Badalona és un club important, representa a una ciutat important i ha de tenir ambició. Es parla molt del nostre pressupost, però hi ha altres clubs com Cornellà, L’Hospitalet, Manresa i algun més que també tenen projectes molt forts.
No ens amaguem. Volem barallar per l’ascens directe. Venim de competir tres play-offs consecutius i això ens obliga a continuar creixent. L’exigència és alta, però també ho és la il·lusió.

“INTENTAREM LLUITAR PER L’ASCENS DIRECTE”

Sap que tornen a començar amb l’obligació pràcticament absoluta de pujar directament?

Sabem que el Badalona sempre genera expectativa. Qualsevol jugador que ve aquí ha d’entendre que aquest escut exigeix competir al màxim. Però no hem de viure aquesta pressió com una angoixa, sinó com una motivació.

Després de tres play-offs consecutius, el missatge ha de ser positiu: som a prop, som competitius i hem de transformar aquesta continuïtat en l’ascens que tots volem.

El Cornellà té darrere a Messi, L’Hospitalet a Jordi Alba… i vostès?

Nosaltres també tenim darrere un grup inversor potent, compromès i amb voluntat de fer créixer el club. S’estan fent les coses amb serietat, professionalitzant àrees i empenyent perquè el projecte tingui recorregut. L’objectiu és que tot el club avanci: primer equip, futbol base, estructura, gestió i relació amb la ciutat.

“DARRERE TENIM UN GRUP INVERSOR POTENT”

Però aquest grup també ha estat responsable de decisions com la destitució de l’entrenador mancant quatre jornades i de no haver aconseguit l’ascens.

Tots tenim responsabilitat. La té el president, la direcció esportiva i també la propietat. En un club professionalitzat, les decisions esportives corresponen a la direcció esportiva, però tots formem part del projecte i tots hem d’assumir la nostra part. L’important és que existeix autocrítica, però també confiança. No hem aconseguit l’objectiu final, que era pujar, però el Badalona porta tres anys competint per fer-ho. Aquesta continuïtat ha de servir-nos per a millorar, no per a destruir el construït.

“GENÍS ÉS UN TÈCNIC TOP”

L’aposta per Genís Sampietro sembla un encert si es mira la seva trajectòria, però ara toca mirar el present i el futur immediat.

Genís ha demostrat que és un entrenador TOP dins de la categoria. Té un model de joc atractiu, una idea clara i una gran capacitat per a treballar amb jugadors joves i amb talent. A més, ve de fer una gran feina i coneix molt bé la Tercera Federació. La seva trajectòria amb equips formatius també parla molt bé d’ell. Va ser capaç de portar a un equip juvenil a una final four per davant de clubs com Barça, Madrid, Atlètic o Sevilla, i això demostra personalitat, mètode i coneixement.

“SAMPIETRO ESTÀ PREPARAT PER A LIDERAR AQUEST PROJECTE”

Això significa que haurà de treballar també amb molts juvenils?

No necessàriament. Genís té sensibilitat per a treballar amb joves, però el Badalona necessita una plantilla equilibrada. Necessitem jugadors amb energia, talent, experiència, lideratge i caràcter competitiu. La Tercera Federació és una categoria molt complicada. Hi ha camps difícils, rivals molt treballats i molta igualtat. Per això necessitem futbolistes amb personalitat, jugadors amb braçalet, que sàpiguen competir en tota mena d’escenaris.

“TERCERA ÉS UNA CATEGORIA COMPLICADA”

Genís pot estar tranquil que aquesta és una aposta seriosa per a la banqueta? És a dir, si arriben els nervis en la quarta jornada, no hi haurà un relleu precipitat?

L’aposta per Genís és seriosa. Creiem en ell i creiem en el projecte. També és cert que en el futbol els resultats manen, però volem donar-li estabilitat, confiança i temps perquè l’equip creixi.
Venim de tres play-offs consecutius i això ens dona una base competitiva important. Ara hem de construir des d’aquí, no començar de zero. Genís arriba per a donar continuïtat a aquesta ambició, però també per a aportar el seu segell, la seva idea i la seva manera d’entendre el joc. Confiem plenament en ell i estem convençuts que ens donarà molt.

“AQUESTA CIUTAT MEREIX ESTAR MÉS AMUNT”

Quinze anys en la presidència no són pocs. Per què segueix?

Perquè existeix un sentiment molt profund cap a la ciutat, cap a l’escut i cap a l’entitat. El Badalona forma part de la meva vida, i segueixo convençut que aquest club té molt recorregut per davant. Quan miro enrere, veig molts anys de treball, etapes difícils i també moments molt positius. Però, per sobre de tot, veig un club viu, competitiu, amb ambició i amb una massa social que mereix tornar a il·lusionar-se. Ara hem de fer aquest pas que ens falta. Haver disputat tres play-offs consecutius demostra que som a prop, que el camí és el correcte, però el nostre objectiu és culminar-lo. Aquesta ciutat i aquest club mereixen estar molt més a dalt.

“TENIM UN ALCALDE QUE CREU EN NOSALTRES”

Badalona mereix molt més, president!

Sens dubte. Badalona és una ciutat de més de 220.000 habitants, una de les ciutats més importants de Catalunya, i té potencial per a tenir al seu club en categories superiors. A més, l’ascens del Juvenil A a la màxima categoria del futbol nacional demostra que hi ha treball, talent i estructura. Tenim una base que ens permet mirar al futur amb optimisme. L’objectiu és que el primer equip també pugui estar on creiem que mereix estar.

No es podrà queixar del suport de l’Ajuntament. No tots els alcaldes tracten així al primer equip de la seva ciutat.

Clar que no. Tenim un alcalde que creu a la ciutat, en l’esport i en el futbol de Badalona. La inversió superior als quatre milions d’euros per a instal·lar gespa natural i modificació estructural en els dos camps és una mostra clara d’aquest compromís. Aquest suport és molt important per al club i per a tot el futbol de la ciutat. Quan les institucions, el club i l’afició caminen en la mateixa direcció, el projecte s’enforteix. Estem molt satisfets que es valori el treball de l’entitat. Ara ens correspon respondre amb serietat, compromís i resultats esportius.

“EL FUTBOL CATALÀ NECESSITA ESTABILITAT I TRANSPARÈNCIA”

Última pregunta: Soteras, encara president de la FCF, hauria de marxar-se ja?.

Crec que cal ser prudents i respectar els temps de la justícia. Si finalment la justícia determina que ha de marxar-se, evidentment haurà de fer-ho. No és positiu que una institució estigui constantment en els mitjans per assumptes judicials o per problemes interns. El futbol català necessita estabilitat, transparència i una imatge forta.

La pregunta era si s’havia d’anar-se ja o no.

Amb tantes causes obertes, si finalment acaben on sembla que poden acabar, haurà de marxar-se. L’important és que la Federació estigui per sobre de les persones i que el futbol català tingui una institució sòlida, respectada i centrada en ajudar als clubs.

The post “Tots som responsables al Badalona” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El modest FC Pirinaica, equip de Primera Catalana que va lluitar amb Federació, TCE i Antifrau ja que la temporada 25-26 va merèixer l’ascens a la Lliga Elit, va ser l’única veu contrària a la FCF a l’Assemblea de Sant Cugat.

A Manuel Artero, president, no li va fer falta obrir la boca sinó que simplement va aixecar la mà per a expressar la seva opinió negativa a tot el que la directiva federativa va plantejar. Bé, a tot, menys a la ratificació d’acords del futbol sala perquè es va abstenir. Els seus arguments mereixen una bona lectura.

“ASSEMBLEA HISTÒRICA? NO VEIG LA RAÓ”

Artero va deixar el seu taxi -mitjà de vida habitual- per a acudir a Sant Cugat. Ho ha fet sempre des que és president -ha estat també jugador, ajudant entrenador, tresorer, vicepresident- per això quan sent això d‘‘Assemblea històrica’ pregunta, ja que “no vaig notar diferències respecte a unes altres. El que hauria de plantejar-se la Federació és per què van triar una sala sense aforament per a l’anterior”.

Els 800 euros que haurà de cobrar per la seva assistència a l’Assemblea no és una cosa que tingui en compte perquè “no ho sabia, la veritat. No recordo aquesta circular, a veure si és veritat i ho cobrem”.

Els números per la presència dels clubs en el Teatre-Auditori Emma Vilarasau de Sant Cugat del Vallès es traduiran en més de 400.000 euros de despesa que, per descomptat, ja han pagat amb les seves multes els propis afectats. “Ells han de recordar que es deuen als clubs perquè sembla que se n’obliden. En la vida tot torna, tot és circular i l’FCF és un exemple per als catalans del que significava una colònia tèxtil. Nosaltres treballem i paguem i així funciona”.

“NO ERA VICEPRESIDENT SOTERAS QUAN EL CAS SOULE?”

El que tampoc va agradar molt a Artero és que “si algú fa un exercici de transparència, com el que van simular dilluns, cal donar també els números del director general, del secretari i del president. Van tenir molt poca ètica quan van nomenar a Oriol Camacho”.

És més, encara que admet que se li escapa el cas ‘Soule’, sí que es pregunta “per què no van dir que el vicepresident primer, quan el cas Soule, era Soteras?. Per què nomenen a tothom menys a Soteras?. És incomprensible”.

PREMI JOC NET: “ARA SÍ, ARA, NO”

El president de la ‘Piri’ “no vull dir que tot ho facin malament, però que la majoria de les coses, sí. Gràcies a les nostres quotes es manté tot això i això no ho volen veure”.

I, per a qualsevol que pensi que és un ‘ressentit’ pel seu contenciós actual amb l’FCF “li diré el mateix que li vaig dir al secretari Garrido. És curiós que sempre s’equivoquin amb nosaltres. Ens van dir que havíem aconseguit el premi de ‘Joc Net’ i, després, van tornar a comptar i s’havien equivocat. Tothom es pot equivocar, això és el que em va dir”.

The post “Una Assemblea històrica de la FCF? No vaig notar diferències” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Durant els darrers anys, la FCF ha viscut instal·lada en una successió de causes judicials, querelles, denúncies, conciliacions, procediments laborals, contenciosos administratius, investigacions penals, detectius, acomiadaments, indemnitzacions i conflictes derivats de la seva pròpia gestió institucional.

Una Federació que hauria d’estar centrada en els clubs, les competicions, els àrbitres, les llicències i el futbol de base ha acabat convertida en una maquinària jurídica permanent.

FCF: DUES ELECCIONS I DUES CAUSES PENALS

Les eleccions de 2022, celebrades en un clima de màxima tensió, van acabar als jutjats per les irregularitats vinculades al procés electoral. La causa de Tortosa afecta el procés de 2022 i investiga presumptes falsedats relacionades amb documentació electoral i vots vinculats a clubs de les Terres de l’Ebre. El jutjat ha tancat la instrucció i les acusacions demanen pel directiu de Soteras, Miguel Ángel Esquerré, més d’onze anys i mig de presó per fins a quatre delictes diferents de falsificació documental.

La repetició electoral de 2023 tampoc va tancar la crisi. Al contrari: la causa de Sabadell investiga presumptes falsedats documentals i administració deslleial relacionades amb aquell nou procés electoral.

En aquesta causa hi consten investigats Joan Soteras, membres de la seva Junta Directiva com Víctor Güell i professionals de la Federació com José Calle, Alberto Prieto, Álvaro ontoliu, Alejandro Guerrero o Sergi Garrido. En breu es dictarà Auto de transformació i també coneixerem les peticions de pena, que seguiran el mateix camí que les d’Esquerré, a les que caldrà sumar una administració deslleial molt qualificada de més de 250.000 euros, amb penes de quatre a vuit anys de presó només per aquest delicte. Tot presumptament, és clar…

Juanjo Isern actua d’acusació particular (malgrat l’han pretès expulsar des de la FCF) en els dos casos i Miguel Galán com acusació popular a Sabadell.

LA FEDERACIÓ DE LES QUERELLES INSTRUMENTALS

Durant el mandat de Joan Soteras, la FCF s’ha dedicat a litigar contra exdirectius, periodistes, opositors, extreballadors i veus crítiques. La llista és llarga: Manel Duran (exdirectiu), Josep Vives (exdirectiu), José Domingo Valls (exadvocat), Oriol Camacho (exsecretari), Encarna García (periodista), Manuel Ayala (periodista), Javier Latorre (extreballador), Paquita Linares (exdirectiva), Juanjo Isern (exdirectiu i candidat), Miguel Galán (querellator), Òscar Benítez i molts altres noms han aparegut en aquestes querelles instrumentals que només busquen acovardir els qui aixequen la veu contra la presumpta corrupció federativa. Aquest humil periodista tampoc s’ha lliurat…

Quina federació esportiva normal necessita obrir tants fronts judicials contra persones que han format part del futbol català, que han treballat a la casa, que han exercit oposició o que simplement han informat sobre la gestió federativa?. Només aquells que han confós la defensa institucional amb la defensa personal.

DINERS FEDERATIUS PER DEFENSAR INTERESSOS PERSONALS

La qüestió més greu no és només que la FCF hagi impulsat querelles o conciliacions. La qüestió és qui les paga.

El jutjat de Sabadell investiga si determinades despeses processals personals foren assumides per la Federació. Però hi ha moltes accions personals interposades especialment per Joan Soteras o José M. Calle a títol nominal contra Juanjo Isern, Encarna García o Manel Duran. Aquestes, qui les paga? A jutjar per l’advocada que els defensa, la omnipresent Maria Barbancho, la resposta està clara.

L’exvicepresident econòmic, Miquel Sellarés, ja va advertir de la greu desviació en despeses legals de la FCF. Evidentment, es va corregir, invitant-lo a marxar.

L’ADVOCADA EXTERNA I UNA FACTURA ESTRUCTURAL

En aquest mapa judicial hi apareix de manera recurrent l’advocada María Barbancho Saborit, assessora jurídica externa de la Federació i personal de Soteras i Calle en una important quantitat d’assumptes.

La seva relació amb la FCF situa la seva prestació de serveis dins una ‘iguala’ jurídica àmplia que cobria assessorament civil, mercantil, penal, laboral, administratiu, protecció de dades, procediments judicials i compliance penal. La ‘iguala’ fixava 5.000 euros mensuals més impostos per assessorament jurídic i representació judicial, i 2.500 euros mensuals més impostos addicionals per compliance penal.

És a dir, 7.500 euros mensuals més impostos: 90.000 euros anuals abans d’IVA. Amb IVA, 108.900 euros anuals. Aquesta és la informació que consta al sumari de Sabadell, malgrat demana periòdicament que aquesta informació sigui expurgada i no es pugui conèixer (igual que altres correus del director general que la incomoden).

I això sense comptar determinats procediments, despeses de procuradors, actuacions complementàries, informes, recursos o treballs extraordinaris que podien generar costos separats, que ascendeixen a més de 500.000 euros (només el 2025), segons la informació relativa als serveis professionals externs present a la documentació de l’Assemblea d’aquest 2026.

La judicialització de la FCF no és gratuïta pels clubs, té una estructura econòmica que paguen els clubs, per defensar-se quatre.

COMPLIANCE O ARMA DE GUERRA INTERNA?

Durant el mandat Soteras s’han obert investigacions internes sobre contractacions, factures, serveis jurídics, proveïdors i actuacions del passat. El patró és clar: el compliance servia per anar contra els enemics, contra antics responsables o contra persones ja fora de l’estructura, però no per fiscalitzar amb la mateixa intensitat les pràctiques internes del present.

Quan calia assenyalar el passat, hi havia informes, denúncies, conclusions, assemblees i relats de regeneració. Quan calia mirar cap a dins, cap a les decisions de la cúpula actual, el sistema es convertia en silenci, opacitat o protecció corporativa.

EL CAS SOULE: DE VÍCTIMA A PROBLEMA

La FCF va impulsar la seva personació com a actor civil, presentant-se com a perjudicada pels fets investigats entre 2011 i 2018. Es van gastar 30.000 euros en un informe absurd. L’Audiència Nacional els ha recordat que ha estat beneficiada amb més de 22 milions d’euros i la FCF ha acabat com a responsable civil. Una gran gestió. Com sempre, perden els clubs.

LA CARPETA LABORAL: ACOMIADAMENTS, ACORDS I TALONARI

La FCF de Soteras no només ha judicialitzat la política interna i la crítica externa. També ha acumulat una carpeta laboral molt pesada, amb acomiadaments, denúncies, acords transaccionals, reconeixements d’improcedència i indemnitzacions elevades.

Els noms són diversos: Raquel Elola, Albert Fernández, Javier Latorre, Sandra Mora, Antoni Vera, Francesc Forcada, Consuelo Portalés, Glòria Ribas, Marc Romaní, Xavier Pérez, Adrià Solís, Adrià Gabernet, Francisco Duran, Lluís Broto, Robert Farrà, Cristina Olivé i Oriol Camacho, entre d’altres.

Alguns casos han aparegut a la premsa vinculats a denúncies de maltractament laboral, conflictes interns i acomiadaments improcedents mentre que altres consten en acords judicials o actes de conciliació. El resultat és sempre el mateix ja que sempre tenim sortides traumàtiques i diners de la Federació per tancar conflictes.

Només amb algunes de les xifres identificades, el cost és escandalós. L’acomiadament de Lluís Broto (excomptable) es va tancar per 230.000 euros (més uns merescuts pals de golf). El d’Oriol Camacho, per 240.000 euros (sense pals de golf). La suma exacta dels dos és de 470.000 euros. Gairebé mig milió d’euros només en dues sortides.

Dues sortides més van representar uns altres 240.000 euros. En total, sense comptar costos d’advocats, procuradors, detectius privats (sí, s’han fet seguiments amb detectius…), la xifra en indemnitzacions supera de llarg el milió d’euros i això no és una anècdota laboral sinò que ès una política de recursos humans fallida i caríssima.

QUERELLES QUE CAUEN, CONFLICTES QUE QUEDEN

Moltes d’aquestes querelles i denúncies han acabat arxivades, inadmeses, desestimades o encallades. Aquest és un dels efectes més perversos de la política de querelles: encara que no prosperin, fan mal. Fan mal al periodista que ha d’anar al jutjat per haver publicat informacions incòmodes. Fan mal a l’exdirectiu que ha discrepat de la gestió. Fan mal a l’extreballador que reclama drets. Fan mal a l’opositor que fiscalitza. I fan mal a una institució que acaba projectant la imatge d’una Federació que respon a la crítica amb violència judicial.

EL PREU INSTITUCIONAL DEL MANDAT SOTERAS

El resultat és una Federació judicialitzada en tots els fronts: penal, civil, laboral, administratiu, disciplinari i contenciós.

Causes electorals a Tortosa i Sabadell més querelles contra exdirectius i opositors o procediments contra periodistes, i conflictes amb extreballadors amb litigis derivats del Cas Soule i expedients davant el TCE. O conciliacions prèvies a querelles, més factures de procuradors, a mñés d`’honoraris d’advocats, detectius, informes interns, recursos, arxius, inadmissions, apel·lacions i indemnitzacions laborals de sis xifres.

Tot això és normal?… doncs, una Federació esportiva no pot funcionar com si fos una part processal permanent. No pot convertir la discrepància en delicte, la crítica en querella, la informació periodística en objectiu judicial i els conflictes laborals en una successió de xecs per tancar incendis.

I encara menys pot fer-ho amb diners federatius sense una explicació clara, detallada i transparent a uns clubs que aquest dilluns tenen la paraula. Vigilin el que diuen, no els caigui una querella…

The post El que no t’explicaran a l’Assemblea sobre els jutjats de l’FCF (II) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segur que Lluís Fàbregas no pensava que li podria resultar tan complicat pujar al futbol professional d’on mai el Nàstic de Tarragona va haver de caure. Però la realitat és la que és i un altre any no sols no s’ha pujat sinó que s’ha sofert al límit per no perdre la categoria.

Fàbregas i el seu consell d’administració donen la cara, assumeixen un nou repte i s’explica davant els seus més de 9.000 socis i tots els seus aficionats.

Quan se’n va de vacances?

Ni he fet ni a curt termini faré. Quan arrencada tot, una setmana al setembre ens escaparem, però, entre el que suposa tancar una temporada i iniciar una altra, no podem.

FÀBREGAS ASUMEIX LA SEVA CULPA I RESPONSABILITAT

Dos anys com a president executiu convaliden a una persona que ho ha estat tot en aquest club?

Dos anys com a president executiu, sí. Vinc de 16 anys com a director general, vaig ser responsable de marca i fins i tot vaig arribar a jugar com a professional. Soc conscient que tot té un final, però ara continuo amb aquesta responsabilitat i continuo lliurat fent el que més m’agrada.

Després de finalitzar el curs, Fàbregas es reuneix amb si mateix i amb el seu equip i els explica als seus socis els errors que cal solucionar per a tornar a estar en el punt de sortida com l’entitat que és el Nàstic?

Vam fer una roda de premsa i el primer que vam fer va ser assumir la nostra culpa de la nefasta planificació esportiva perquè passem de dues temporades tocant el cel del play-off a jugar en els inferns del possible descens.

“ASSUMIM LA CULPA DE LA NEFASTA PLANIFICACIÓ ESPORTIVA”

Ja han passat 7 anys des que va sortir l’equip del futbol professional i encara se sent que cal redefinir el rumb esportiu del Nàstic. El destí no és sempre el mateix? L’ascens?

Està marcat que sempre sortim a barallar per l’ascens i així hem fet en les últimes temporades amb pressupostos importants per a estar en el futbol professional que és on li correspon al Nàstic. No obstant això, el futbol ens ha dit que no ha pogut ser, així que sempre hem assumit el diferencial dels pressupostos i no hem endeutat més a l’entitat.

Parli’ns de Fredrik Wester. Se’n va, es queda, què passa?

És un accionista més que posseeix una mica més del 40% de la SAE; ja va presentar la seva dimissió com a conseller.

“NO HEM ENDEUTAT MÉS L’ENTITAT”

Esportivament, per què el fracàs enguany?

Vam fer molts canvis forçats a última hora i el principal va ser prescindir del nostre director esportiu (Javi Sanz) que ens va endur a dues finals de play-off. Va ser un error greu. Es van signar jugadors de manera precipitada. La temporada en la qual tenim més socis (9.000), major assistència de públic a l’Estadi i un desfasament econòmic menor, no ens ha sortit a nivell esportiu.

Ara com ara: 10 jugadors continuen (Óscar Sanz i Marc Álvarez), 11 altes i 13 baixes. Destaquen el retorn a Tarragona de jugadors com Valderrama o Manel Royo. Pocs moviments queden, no?

Sí. Primer va ser elegir el director esportiu Tomeu Nadal, l’entrenador Xisco Campos i ara ja decideixen la plantilla. Cal buscar fora jugadors que no ens han donat el plus necessari aquest passat any. Som a les seves mans.

“EL PRINCIPAL ERROR VA SER PRESCINDIR DEL NOSTRE DIRECTOR ESPORTIU”

Ho deia perquè l’ascens de la Pobla de Mafumet també és un bon reforç?

Molt bo. Jugar a la Lliga Elit va ser un cop dur per a nosaltres i la veritat és que la bona feina els ha retornat a Tercera.

Econòmicament: quan s’ha perdut enguany en una categoria ruïnosa com continua sent la Primera Federació?

Havíem aprovar a la Junta general d’accionistes sobre els 600.000€ de resultat negatiu, inferiors als dos últims anys. Aquesta categoria, que té una mitjana superior als 40 milions d’euros per als seus 40 clubs, sense considerar filials, és una ruïna. Hi ha sous de futbolistes que cobren més que els professionals de la Lliga Hypermotion i això no situa en desavantatge respecte a uns altres. Encara hi ha moltes denúncies d’impagaments i es penalitza massa als qui complim amb totes les obligacions.

“L’ASCENS DE LA POBLA MAFUMET ÉS MOLT BO PER A TOTS”

Dies enrere, l’RFEF va fer ‘el paperot’ amb tots els clubs, es va parlar de possibles votacions irregulars, però la realitat és que Louzán és molta paraula i pocs fets…

No estic d’acord ja que Louzán ha canviat moltes coses, és una persona amb bones idees però no sempre es poden executar ràpidament. L’RFEF està al costat dels clubs i li donem tota la nostra confiança al president Louzán. Tenim la sort, al costat de la UE Olot, que des del 2024 som els representants del futbol català a l’Assemblea de Madrid. 34 clubs catalans ens van triar, al novembre més de 400 clubs van demanar una convocatòria extraordinària d’Assemblea… no parem de fer coses. Tots sabem el que passa en el dia a dia de la FCF i que hi ha unes eleccions en el 2027.

“LOUZÁN HA CANVIAT MOLTES COSES”

Anirà aquest dilluns 29 en l’Assemblea del futbol català?

No aniré però hi serà un representant nostre.

Si no va a Sant Cugat, imagini’s que té el micròfon i li pot explicar als clubs la realitat de Soteras i la seva junta?

Primer: cal escoltar els clubs i donar veu a la majoria. No es pot obviar una clara decepció i allunyament dels dirigents de la FCF respecte als clubs. Més del 35% del cens van signar un document per a demanar una Assemblea que ens allunyi dels jutjats, que l’FCF serveixi i no se serveixi dels clubs.

“AQUESTA FCF NO ENS REPRESENTA”

I, què més, Fàbregas?

Segon: quan sigui el moment de les eleccions volem un procés democràtic regulat i els clubs decidiran perquè aquesta Federació ha perdut molt de prestigi i no ens representen els seus actuals dirigents. I, finalment, (perdó), sempre que reivindiquem o, simplement, demanem alguna cosa, ho fem amb respecte i educació encara que, per desgràcia, no siguem corresposts d’igual manera. El to no ha de ser el de menyspreu, altivesa ni supèrbia.

The post “El primer que hem fet és assumir la nostra culpa” appeared first on FutbolCatalunya.com.

L‘FCF arribarà a l’Assemblea General Ordinària del 29 de juny amb el relat preparat: solvència, superàvit, subvencions, ajuts als clubs i una gestió econòmica presumptament exemplar. Ho han anat escalfant els últims mesos des del web federatiu. El problema és que els comptes expliquen una altra cosa.

La Federació no és una empresa privada amb accionistes, és una entitat esportiva privada, d’utilitat pública i interès cívic i social, sense ànim de lucre. Això vol dir que els excedents han de revertir en la finalitat federativa: els clubs.

L’FCF: SENSE ÀNIM DE LUCRE MENYS REPARTIMENT

El 2025, l’FCF tanca amb 7,59 milions d’euros en efectiu i altres actius líquids. El 2024 en tenia 6,01 milions. El 2023, 3,88 milions. En dos exercicis, la caixa pràcticament s’ha duplicat.

Però, si hi ha tanta caixa, per què no es retorna més als clubs? Aquesta és la pregunta que no sortirà al PowerPoint.

La dada més incòmoda és la caiguda del resultat. El 2023, l’FCF va tancar amb un resultat positiu de 2,30 milions d’euros. El 2024 va baixar a 1,98 milions. El 2025 queda en 1,30 milions. En dos anys, el resultat cau més d’un milió d’euros. La caiguda és del 43,6%.

EL SUPERÀVIT CAU ENCARA QUE INGRESSEN MÉS

Això no és una trajectòria brillant. És un deteriorament progressiu del marge de gestió.

I encara és més greu perquè els ingressos no baixen. Al contrari. Els ingressos per activitats passen de 28,02 milions el 2023 a 30,14 milions el 2024 i a 31,01 milions el 2025. És a dir, l’FCF ingressa gairebé 3 milions més que fa dos exercicis, però obté més d’un milió menys de resultat.

La conclusió és clara: el problema no és que entrin pocs diners. El problema és que l’estructura se’ls menja.

MÉS QUOTES, MENYS RESULTAT

El relat oficial deia que no s’havien apujat quotes des de la temporada 2018-2019. Però el pressupost 2027 ja dibuixa una altra realitat.

El 2025, l’FCF liquida 7,74 milions d’euros en quotes de clubs i entitats. Per al 2027 ja en pressuposta 7,98 milions. És a dir, la pròpia documentació assembleària ja preveu més ingressos per quotes.

Durant anys, el fort creixement de llicències havia permès sostenir el relat. Més federats volia dir més ingressos sense necessitat formal d’apujar determinades quotes. El volum tapava la pressió econòmica real.

Però això s’ha acabat. La temporada 2024-2025 l’FCF presentava 233.532 llicències. La temporada 2025-2026 en presenta 230.102. Són 3.430 menys. Una caiguda de l’1,47%.

No és una catàstrofe, però sí un canvi de cicle. Fins ara, l’FCF podia créixer en ingressos perquè creixia en llicències. Si ara comença a perdre federats i, malgrat això, ja preveu més quotes el 2027, tot apunta que el 2028 pot ser encara pitjor: menys base sobre la qual recaptar i més necessitat de pressionar els clubs per sostenir la mateixa estructura.

LES SUBVENCIONS: EL TRUC DEL TITULAR GRAN

L’FCF diu que subvenciona molt, però cal separar titulars de realitat.

La campanya “Tots som un equip” s’ha presentat com un paquet de més d’1,5 milions d’euros per a clubs i federats. Però la pròpia informació federativa diu que, en futbol amateur masculí, els ajuts directes de l’FCF són 578.956,27 euros, mentre que 599.375 euros corresponen a bonificacions de la Mutualitat. En futbol amateur femení, els ajuts directes de l’FCF són 128.443,89 euros i les bonificacions de Mutualitat, 193.380 euros.

Per tant, dels més d’1,5 milions anunciats, els ajuts directes FCF als clubs, són aproximadament 707.400 euros. La resta són bonificacions de la Mutualitat.

Entre la temporada 2022/23 i la 2025/26, les quotes de la Mutualitat han pujat de manera generalitzada (més d’un 8,7% de mitjana): la territorial masculina passa de 92,74 € a 100,80 €, el juvenil i cadet de 85,69 € a 93,14 €, l’infantil de 62,42 € a 67,85 € i la resta del futbol base de 50,77 € a 55,18 €. És a dir, la Federació ven com a gran ajuda unes bonificacions de Mutualitat que realment paguen clubs i federats.

LES SANCIONS JA FINANCEN MÉS QUE ALGUNS AJUTS

El mateix passa amb les pilotes oficials. L’FCF presenta 1,27 milions d’euros en subvencions de pilotes. Però no és diner lliure perquè el club decideixi si necessita pagar arbitratges, desplaçaments, material, lloguer de camp o quotes. Són pilotes oficials vinculades a una obligació imposada per la pròpia Federació: disputar els partits amb la pilota oficial. Primer imposes l’obligació.

Després presentes el compliment de l’obligació com una ajuda. Això no és redistribució real, és un negoci molt lucratiu que caldria preguntar a qui beneficia. Als clubs segur que no.

INCREMENT D’UN 52% PER SANCIONS!

Hi ha una altra dada que retrata perfectament el model: les sancions econòmiques.

El 2025, l’FCF liquida 1.021.054,69 euros en sancions. Més d’un milió d’euros. I per al pressupost 2027 ja preveu 1.036.549,92 euros. Quan Soteras va accedir a la presidència (2018/2019), les sancions suposaven poc més de 680.000€. Ha incrementat aquesta partida més d’un 52%.

La comparació és demolidora: la campanya “Tots som un equip” anuncia més d’1,5 milions, però els ajuts directes FCF als clubs són uns 707.400 euros. En canvi, les sancions liquidades el 2025 superen el milió.

Dit d’una altra manera: la Federació cobra més per sancions del que retorna directament als clubs en una de les seves grans campanyes estrella.

LES DESPESES CORREN MÉS QUE ELS CLUBS

La despesa tampoc acompanya el relat. Les altres despeses d’explotació passen de 18,12 milions el 2023 a 20,22 milions el 2024 i a 22,06 milions el 2025. Són gairebé 4 milions més en dos exercicis.

Els serveis exteriors també creixen: 6,91 milions el 2023, 7,88 milions el 2024 i 8,61 milions el 2025. Per tant, quan l’FCF presumeix d’estalvis en proveïdors externs, els comptes recents diuen el contrari: la partida de serveis exteriors no baixa, puja.

I aquí apareix una altra dada que mereix explicació: els fons propis i les provisions.

Els fons propis de l’FCF ja pugen fins als 8,13 milions d’euros. Les provisions a llarg termini, que el 2023 eren zero, van passar a 431.358 euros el 2024 i el 2025 s’enfilen fins a 1.076.902 euros.

SOTERAS OBLIDA EL SEU PASSAT SERVIL

A l’assemblea diran que això és culpa d’un president que ja no hi és fa més de 8 anys (cas Soulé). El que no diran és com s’ha arribat fins aquí.

No diran que la FCF porta anys obsessionada a personar-se al Soule com si fos la gran perjudicada del cas, quan l’Audiència Nacional ja havia apuntat que els fets investigats podien haver suposat un afavoriment econòmic de la Federació Catalana de més de 22 milions d’euros. Sí, ho estan escoltant bé.

ELS CLUBS PODEN PAGAR 22 M.D’EUROS PER INSISTÈNCIA MALALTISSA

Recorden quan van dir en una Assemblea que la FCF havia resultat perjudicada i que volien comparèixer a l’Audiència Nacional com actors civils? Els van dir que NO i la seva insistència malaltissa ha provocat tot just el contrari: han aconseguit que la FCF sigui qualificada com a responsable civil i potser hagi de retornar aquests 22 milions d’euros.

han aconseguit que la FCF sigui qualificada com a responsable civil i potser hagi de retornar aquests 22 milions d’euros.

Les accions temeràries d’una junta directiva que majoritàriament prov

Les accions temeràries d’una junta directiva que majoritàriament prové de la època Soule. El mateix servil Soteras era el primer que anava a supervisar les obres de la seu de Sabadell, ha provocat que una entitat que estava al marge de la Soule (la FCF), ara estigui implicada com a responsable civil. Felicitats.

Per això no és acceptable vendre l’acumulació de fons propis i provisions com una simple mostra de bona gestió. Si és pel Soule, que ho diguin sencer: retenen recursos perquè la seva obsessió processal ha acabat generant una possible contingència per a la pròpia Federació.

S’estan posant la vena abans de la ferida, però la ferida, en bona part, l’han ajudat a obrir ells mateixos.

MENYS SUBVENCIÓ PREVISTA I MÉS PRESSIÓ PREVISTA

El pressupost 2027 també anticipa una dada rellevant: les subvencions administratives previstes baixen fins a 4,35 milions, quan el 2025 se n’han liquidat 5,47 milions. És una reducció prevista de més d’1,1 milions.

Si l’FCF preveu menys subvencions administratives, menys llicències i més quotes, la tendència és evident: el sistema haurà de suportar més pressió econòmica. I qui és el sistema? Els clubs. Sempre els clubs.

UN 65% MÉS DE DESPESA DE RETRIBUCIÓ A DIRECTIUS

En aquest context, sorprèn que Soteras presentés en la seva primera Assemblea a Tàrrega (2019) un pressupost de retribució de directius de 308.000€ i el pressupost d’enguany per 2027 presenti una despesa de 509.000€. Un 65,26% d’increment amb una reducció de 32 a 24 directius. Serà l’IPC…

I SOTERAS, A LA MUTUALITAT

La cirereta arriba amb el nomenament de Joan Soteras com a membre de la Junta Directiva de la Mutualitat de Futbolistes. L’FCF ho ha venut com una manera de reforçar la representació del futbol català en un organisme clau.

El que encara no ha explicat Soteras és si aquest nou càrrec comportarà retribució per a ell. Recordin, Soteras cobra 120.000€ nets (impostos a part) de la FCF per la seva dedicació completa a la FCF. Si ara té una dedicació remunerada a la Mutualitat, perquè no redueix la compensació que rep de la FCF si la seva dedicació serà inferior?

El corralet, com sempre, se’l reparteixen entre quatre. I la factura, com sempre, la paguen els clubs.

The post El que no t’explicaran a l’Assemblea sobre l’economia de l’FCF (I) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dos anys i mig després, la UD Viladecans torna a la Lliga Elit sota la direcció d’un dels tècnics més experimentats del futbol català. Amb un passat totalment lligat al Santfeliuenc (16 cursos- 600 partits), a qui va pujar fins a Tercera divisió, el barceloní va assaborir un descans merescut, va tornar al Castelldefels i, ara, torna a pujar de categoria amb el ‘Vila’.

Andrés va arribar a Viladecans aquest 2025 per a fer-se càrrec d’un equip amb limitades forces. No obstant això, a poc a poc, ha posat el seu segell per a tancar en la segona eliminatòria un ascens a Lliga Elit meravellós. Així li ho va agrair la seva afició aquest passat diumenge.

Sumar 36 punts sobre 45 a casa seva i ser el segon menys golejat de la categoria (un més que el Singuerlín) ha obtingut premi. I amb González segur que buscaran més.

UN VILADECANS, DE CAMPIONAT

Quin diumenge 14 de juny!

Sí, va estar molt fanfarró aquest passat diumenge. No sé quanta gent hi havia, però no es podia entrar al camp; com a mínim hi havia unes 2.000 persones. No va ser el nostre millor partit, però passem encara que ells van marcar primer, empatem, van tornar a marcar, remuntem, i decidim en la pròrroga.

I enfront d’un Igualada, l’equip més golejador (69) de primera catalana.

El màxim golejador, sí, mentre que nosaltres hem estat el segon menys golejat de primera catalana.

“DIUMENGE PODIEN ESTAR 2.000 PERSONES AL CAMP!”

No dirà que un tècnic com vostè, amb la seva experiència, es va posar nerviós!

Bé, vaig veure la satisfacció del deure compliment. Enguany, quan em van cridar del ‘Vila’ no em van demanar l’ascens, ni de bon tros. Ningú m’ho va plantejar encara que, evidentment, tothom té ganes de pujar. Ni era una obligació ni era una exigència des del principi.

El seu últim ascens va ser amb el Santfeliuenc, no?

Si, amb el ‘Santfe’ (2013).

El cas estrany és que estigués un any i mig de ‘vacances’.

Fonamentalment, perquè em vaig voler apartar, ja que van ser 16 temporades allí (seguides), una darrere de l’altra i això cansa una mica. Després, després d’apartar-me una mica, descansar i desconnectar, ningú es recordava de mi. No em va cridar ningú fins que va arribar el Castelldefels.

“VAIG ESTAR 16 ANYS AL SANTFELIUENC”

És una cosa incomprensible: amb el seu historial s’haurien de multiplicar aquestes ofertes.

Jo no sé exactament explicar els motius o les raons encara que cadascun és com és. Jo crec que hi ha una cosa que és bastant important; no tinc aquesta capacitat de tenir molts contactes. Jo vaig a un camp de futbol a veure un partit, perquè vull estudiar el rival, a un jugador o al que sigui, em poso en el meu lloc i a veure el partit, Tom els meus apunts i ja està.

La veritat és que una mica ‘dessaborit’, home!…

És veritat, soc una mica, però a la meva edat és difícil canviar. és… encara que també tinc el meu punt de ‘gràcia’, eh.

Encara no es podrà enfrontar al seu amic Toni Carrillo ja que el Martinenc ha pujat a Tercera.

“M’ENFRONTARÉ ALS MEUS AMICS CAMILO I JUANJO”

Ho faré contra el meu amic Camilo, però no ho faré contra els meus amics Carrillo o Juanjo, és veritat.

Una curiositat: Andrés González no creu que la Primera catalana és un cementiri?

Jo crec que una mica… però la Lliga Elit és una categoria atractiva perquè tots els equips estan en un mocador. I els tres o quatre anys que té de vida cada any pràcticament ha passat el mateix.

“JA HE RENOVAT PER UN ANY”

Sí, però l’ideal no serien dos grups de Tercera?

La Lliga Elit fa que la Primera Catalana sigui una mica més feble i que no hi hagi major nivell de competitivitat. Potser, caldria buscar que la categoria més alta de Catalunya (Lliga Elit, Primera Catalana o com s’anomeni) tingui dos grups o la mateixa Tercera.

Imaginem que ja li hauran ofert la renovació per a diversos anys més?

Doncs no, bàsicament, per a diversos anys més, no, però bàsicament perquè ja fa un mes que es va ampliar

Bé, doncs, la temporada 2026-2027 haurà de lluitar per l’ascens a Tercera

L’any que ve lluitarem per a pujar a Tercera, per descomptat.

The post “Ha estat molt ‘xulo’ pujar amb el Viladecans” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pocs futbolistes trobaran amb una trajectòria fidel des del principi fins als seus 28 anys actuals (va complir el passat dia 2 del present juny), però David Cura, el capità de la UE Sants, baixa del vaixell blanc-i-verd.

A molts ens costarà veure a aquest futbolista exemplar amb una altra samarreta que no sigui la santsenca encara que tot té un principi i un final. Aquest passat diumenge 9 ja el va anunciar i li ho explica a Futbolcatalunya.

PARLA DAVID CURA

Creia que aquest dia podia arribar?

Doncs no. Sí que em feia la idea que em quedava poc ja per a jugar, però la veritat és que no.
Però si només té 28 anys!. Sí, però ara tinc altres prioritats com la meva nena. Per això, el futbol ja no era el principal per a mi.

El seu pare era delegat també de la UE Sants? Segueix o també ho deixa?

No, el meu pare també s’acomiada del Sants. Han estat molts anys delegat i ara portava el femení.

En resum: es va una mica fart de tot?

No, fart, no, són molts anys i en alguns ha anat molt bé i en uns altres, no. Vaig començar des de l’etapa d’iniciació fins avui.

“HAN ESTAT MOLTS ANYS AL SANTS”

I per què no s’ha estat mai?

Perquè no ho sé, potser perquè estava bé aquí, em sentia com a casa meva, per comoditat, ho tinc tot a un minut de casa i perquè estava bé.

En quants camps ha arribat a jugar com a local?

A Magória, la Bàscula, Ibèria i Energia.

El Sants és l’exemple absolut que els polítics passen del futbol de barri, no?

En aquest cas pot ser que sigui així encara que crec que entrem en un tema que jo no… a mi se m’escapa molt aquest tema.

“HE JUGAT FINS A 4 CAMPS COM A LOCAL”

Hi ha qui pot pensar que també es va perquè cauen a Segona catalana?

No, també me’n podria haver anat quan baixem a tercera. Mai he mirat la categoria, sinó més el que em donava ser aquí.

Pot haver estat el principal motiu?

No. Són anys molt durs, cal fer molts canvis i cal treballar molt perquè el Sants torni a estar on es mereix.

Repassar el seu historial amb tota la seva vida lligat a la mateixa entitat és una cosa increïble
Més o menys, encara record de memòria cada any i el que he anat fent.

“HAVIA DE FER UN CANVI”

Se’n va amb nostàlgia o ja ha girat full?

Home, són molts anys, però ho he pensat i parlat amb la meva parella per a veure el que era millor per a nosaltres i tal.

Llavors, la raó per la qual es va David Cura de la UE Sants, quina és?

Doncs que calia fer un canvi. Hi havia moltes opcions fins i tot deixar de jugar, però he decidit per anar-me’n a un altre equip.

Quin record s’endú des de Sants?

Molt bons, bona afició, bons companys, que sempre m’han ajudat, i m’han ensenyat molt. A final, ens hem de quedar amb el bo.

“CONTINUARÉ JUGANT, PER DESCOMPTAT”

Ha rebut moltes trucades?

De molts companys, sí, que m’ho continuï passant bé o d’entrenadors que m’han dit que va ser un plaer entrenar-me.

I el seu pare que ha estat aquí al seu costat sempre?.

No hem parlat molt, però sempre m’ha donat suport.

I David, ara que vol…

Un lloc on estigui còmode, que m’agradi el projecte, no gaire més…. aquest còmode.

Veient el cas de la UE Sants… el futbol català es mor?

No sabria dir-te per què el Sabadell juga el play-off d’ascens com l’Europa, per exemple. Sí que és veritat que molts equips més humils no reben ajuda o que mereixen estar en una altra categoria.

The post David Cura s’acomiada de la seva eterna UE Sants appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nova campana -Extraordinària per l’impuls a la professionalització territorial de clubs de futbol’– de la Federació Catalana a només un mes de l‘Assemblea General del dilluns 29 de juny (18 hores) al Teatre-*Auditori de Sant Cugat del Vallès.

Una altra innovació ‘espectacular’ de l’equip de treball de Joan Soteras que signen el genuflex secretari Garrido i l‘escuder-director, Calle. ‘Jo convido (FCF) i tu pagues (Clubs); ja ho saben: pagarà Soteras amb els diners dels clubs.

Si es compleixen tots els requisits (TOTS) de la circular 51, “la junta ponderarà conjuntament els diferents criteris de valoració”. “No es tracta d’una subvenció de caràcter líneal” sinó d’un ‘regal’ pre-assembleari.

EL ‘REGAL’ DE SOTERAS I LA SEVA JUNTA

Com a curiositat val la pena destacar que es parla d’un ‘obsequi’ de 800 euros als clubs/entitats, que no estiguin inscrits a la Lliga Futbol Professional o rebi ajudes econòmiques de la RFEF”.
És a dir: ni Primera, ni Segona, ni Tercera Federació, ni Primera femenina, ni Primera Federació ni Segona Federació futfem.

Val la pena que repassin, amb atenció, les 4 pàgines elaborades pel canviat de nom Garrido, amb el vistiplau de Calle i d’una junta on seran 26 dels actuals 24 membres ja que així li ho presentaran a modificar als clubs i atès que arribar als 32 sembla un problema per a Soteras.

Aquests 800 euros per als clubs/entitats de futbol es transformen en 750 per als de futbol sala. Raons?. Això ho disposa el totpoderós ‘Ministre econòmic’ amb un superàvit (1.298.752,88 euros) que mereix una altra prima com a premi.

ANAR A L’ASSEMBLEA DEL 29-JUNY, SÍ O…

Entre les 12 raons que s’argumenten per a “ser club beneficiari” destaca “l’assistència a l’Assemblea General de l’FCF de 2026 per algun representant d’aquest club”. O, també, “comprometre’s a posar a disposició federativa els seus terrenys de joc per a tecnificacions” o qualsevol necessitat que pugui sol·licitar l’FCF.

“Aquest “impuls sol·licitat” s’ha de demanar “abans del 15 de juny” -14 dies abans de l’Assemblea de Sant Cugat (casualitat) i, després, “si la documentació requerida arriba dins del termini i en la forma escaient” la cobraran a partir del 10 de juliol. La data màxima per a lliurar tota la documentació serà el 31 d’octubre.

‘ÈXIT’ DE PARTICIPACIÓ A LA CONVENCIÓ DE CLUBS DE FUTBOL SALA

Aquesta iniciativa coincideix amb l’‘èxit’ de participació a la Convenció virtual de clubs de futbol sala (55%), on pot votar qui vol, sigui president o vicepresident o no, i estiguis o no al cens. La pròpia notícia oficial de la FCF reconeix que dels suposats 225 participants, només 214 estan al cens. Ah, venim d’un 2025 amb 28!!! presents. Tant ha estat l’èxit que ahir al vespre encara es trucava als clubs perquè votessin. Molt coherent amb el concepte de democràcia que els del Sr. Naranja i l’Operació Mossad tenen de la democràcia.

Solució de cara a l’Assemblea per garantir quòrum? 800 eurets de propina. Poc per escoltar els mítings maratonians que oferirà la lletrada especialitzada en delictes sexuals de joves alemanys i el director general.

The post FCF-clubs: ‘Jo convido, tu pagues’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

Com viu el dia a dia quan va pel carrer de Lleida, amb els seus amics o la família? Tot això com s’explica?

És complicat. Jo vaig començar com a advocat, de fet, continuo sent advocat del club, i a poc a poc, per les circumstàncies i l’evolució pròpia del club, agafo una mica més protagonisme com a portaveu i una mica la cara visible.

I què li diuen?

Fins al moment em tracten bé, perquè al final la gent sí que veu que s’ha fet un esforç o que s’està intentant reflotar una situació molt complicada del club històric de la ciutat. En general, bé. En l’àmbit personal és un desgast molt gran per la mateixa exposició i per tots els moviments que hi ha a dins de la ciutat en l’àmbit polític i empresarialment i això és el que ha sigut més complicat.

Reconeixem que Lleida és una de les ciutats amb més capacitat de creativitat de Catalunya i quan va dir que n’hi havia un inversor desconegut, tothom deia el mateix. “Això són els Esteve, això són els Esteve, ja que el Marc, també, continua sent advocat dels Esteve.

“LA GENT DE LLEIDA VEU QUE S’HA FET UN ESFORÇ”

No, no, en absolut. A veure, aquí fa 46 anys que manen els mateixos, i no em refereixo només als polítics. Diguem-ne, per utilitzar un terme sicilià, les mateixes famílies són les que sempre estan darrere de tot. I són les que manen i mouen fils i hi ha interessos. I ara interessa dir que jo soc l’advocat dels Esteve. Jo soc l’únic, soc l’únic, amb el senyor Luís Pereira, que m’he querellat contra els Esteve en diversos procediments judicials que encara estan oberts al jutjat. La resta s’ha omplert molt la boca de voler arreglar la situació del futbol a Lleida i no han fet res. Per tant, hi ha un interès a crear aquest ambient dient que els Esteves estan darrere de tot, com han d’estar darrere de tot. Com hi han d’estar si han deixat el club com l’han deixat!

“AQUÍ FA 46 ANYS QUE MANEN ELS MATEIXOS”

I tota aquesta història, té més explicacions?

Doncs que n’hi ha aquests interessos per crear un relat que, en general, la població ja no se’l creu. Si alguna cosa positiva hem tret d’aquests dos últims anys és que han despullat la ciutat i s’ha vist clarament quines són les persones que mouen fils i quins interessos n’hi ha. És una de les coses positives.

En resum: 15 díes o la ‘mort’?

Sí. No n’hi ha una altra sortida. El procediment concursal marca aquests terminis a partir del moment que l’administrador concursal presenta el seu informe. Són quinze dies per arribar a tancar els acords amb la Generalitat Social, ja que el camí el teníem molt clar. L’únic que ens falta és trobar els diners.

“SOC L’ÚNIC, AMB EL SENYOR PEREIRA, QUE M’HE QUERELLAT CONTRA ELS ESTEVE”

Què diu de tot això, en Lluís Pereira?

A veure, ell ha anat seguint una mica segons el que jo l’informava, però sí que aquesta última ‘estocada’ excedeix els límits de qualsevol cosa que et puguis imaginar, o fins i tot del que hem pogut patir aquest tècnic. La veritat és que dijous estava molt emprenyat..

“DARRERE HI SÓN GENT AMB PODER I QUE TENEN INFLUÈNCIES”

I si no actuava sol l’inversor ‘mentider’, amb qui ho feien?

Això no ho sé. I ens hem adonat, encara més, que hi ha gent molt poderosa que té interessos, no sabem quins interessos en tot això, però que aquí darrere hi ha gent amb poder. És una cosa que, a mesura que van passant els dies, ho tinc més clar. Intentarem esbrinar qui són aquestes persones que hi ha darrere, però no sé si seran properes o no, però que són gent amb poder i que tenen influències, ho tinc claríssim.

Són empresaris de Lleida?

No ho sé, això, no m’atreveixo a dir-ho amb rotunditat. Jo puc tenir les meves sospites, però no puc dir-ho ni vull dir-ho en aquest moment, perquè és objecte d’investigació i esperem a veure com evoluciona tot.

“EM SORPRÈN MOLT LES NO-TRUCADES DE MOLTA GENT”

Quines trucades l’han sorprès?

En positiu, la veritat és que… no és que m’hagin sorprès, però sí que… ostres… he rebut missatges de suport i trucades de suport de moltíssima gent, no només aficionats, també empresaris de Lleida i de polítics de tots els colors. Però el que em sorprèn més són els silencis de gent que havia sigut molt propera al club i gent molt propera personalment i que, ara, estan tots molt callats, no? La sorpresa és més pels silencis, per les no-trucades, que per les trucades i alguns silencis fan mal.

Suposem que ‘Mossèn’ Espasa, delegat de la FCF a Lleida, o ‘el capo’ Soteras, president sí que s’han interessat per la situació d’aquest històric com és el Lleida, no?

“SOTERAS JA ENS VA DIR QUE LA PORTA DE LA FCF ESTAVA TANCADA MENTRE FOS PRESIDENT”

No, no, res, res. No hem rebut cap trucada institucional en l’àmbit federatiu, ni tampoc personal. Sí que treballadors de la federació sí que ho han fet amb mi i m’han escrit, hem rebut suport i ànims, però ni el delegat federatiu, ni molt menys el president de la Catalana ens han dit res. L’última conversa amb Soteras va ser que mentre ell estigués al capdavant de la federació, el Lleida tenia les portes tancades de la FCF. No espero res d’aquest senyor ni del delegat creatiu de Lleida que és una bona persona, però hi és dins i ha de jugar el seu joc.

La FCF va abonar tot el deute que tenia amb el Lleida?

La Federació, actualment, el que ens ha de pagar són els ajuts d’aquesta temporada, ja que estem pendents de presentar l’última documentació. Suposo que ho faran; si no, ho hauran de fer per la via judicial, perquè el jutge ens obligarà a pagar-ho, i és l’únic que ara tenim pendent.

“SUPOSO QUE L’FCF PAGARÀ LES SUBVENCIONS O ARRIBARÀ LA VIA JUDICIAL”

Escoltim, si es tanca el Lleida FC, Marc Torres què farà?

Em dedicaré a allò que he fet sempre i a allò que continuo fent, que és fer d’advocat en el meu despatx i amb els meus clients de sempre i ja està. Ja he tingut la dosi de futbol per tota la vida. Si ens arriba una oferta d’un club interessant i que necessita serveis jurídics, jo m’hi dedico a assessorar, i fa molts anys que assessoro clubs esportius.

Estàs davant de la seva afició, què li diu?

Bé, ho vaig dir dijous una mica en roda de premsa. Primer, disculpar-me per aquestes últimes setmanes per no haver pogut acabar de tancar o d’assolir l’objectiu que de trobar algú que pogués posar els diners per salvar el club. Jo he fet tot el possible, no és una justificació, és veritat, jo m’hi he deixat aquí moltes més coses personalment i professional. Que lluitin pel que senten, pel que vulguin fer, si volen iniciar un nou projecte a Cuarta Catalana, que ho facin, i que no es deixin trepitjar per la gent que mou els fils a Lleida.

The post “Tant de bo no es deixin trepitjar per la gent que mou els fils a Lleida” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Rafa Garro no s’atura des que va aconseguir matemàticament l’ascens l’FC Argentona a Olot. En tres anys, el tècnic mataroní ha pujat el seu equip a la Lliga Elit amb un dels pressupostos més baixos de la categoria i amb un equip on no cobra cap futbolista.

L’èxit d’aquest tallador tèxtil i de tot el grup de l’Argentona és evident i mereix un aplaudiment majúscul. Per això, els homenatges es multipliquen: aquest dissabte el gaudiran amb el futbol base, i després ho farà l’Ajuntament després del’assoliment més important en 104 anys d’història.

RAFA GARRO I L’FC ARGENTONA

Aquest final ningú el tenia previst, no?

Bé, a principi de temporada, quan va començar la temporada vam tenir un inici espectacular, aquí vaig començar a creure perquè la categoria no era nova per a nosaltres. Feia dos anys que arribàvem a la promoció sense tenir aquest objectiu, perquè sempre miràvem a la permanència. En l’àmbit econòmic, som un club molt humil, dels més humils de la categoria, segur. Després de dos anys arribant a play-off i amb l’inici d’aquesta tercera temporada, hem tingut una plantilla una miqueta més àmplia i algun fitxatge que ens ha fet un salt de qualitat; aquí és on vaig començar a creure jo. En el primer terç de la temporada vaig pensar que era molt factible enguany.

Però en el 2026 guanyen 6 partits, empaten 1 i després va venir una ratxa de 2,3 i 4, derrotes. Aquí és on pensa que potser es quedarien a Catalana? .

Rafa Garro, entrenador del @fcargentona: "La meva renovació hem de confirmar-la, és molt factible".

El tècnic argentoní ha admès a #tvmataró que la seva voluntat és continuar.

També ha recordat com va viure el partit.

Més informació: https://t.co/ZTSTqrPWCZ pic.twitter.com/o1BEOBH84i

— tvmataró (@tvmataro) May 12, 2026

“SOM DELS MÉS HUMILS DE LA CATEGORIA”

Sí, és evident que hem fet un primer terç molt bo, un segon molt irregular i el tercer, molt bo una altra vegada. Quan estàs en una fase negativa tot es veu d’una altra manera, però sabíem que se’ns escapaven els partits per molt poc. I continuava creient, sabia que li anàvem a donar la volta i a la qual vam fer dos resultats positius, vam tornar a creure tota la plantilla. Vam fer una reunió amb els capitans sobre la jornada 20 i vam dir que havíem de mirar-li a la Lliga als ulls i afrontar-la, anar per ella. Però de veritat que l’objectiu de la salvació estava ja pràcticament matemàticament fet i havíem de proposar-nos un objectiu més alt.

Una mirada a la classificació amb Lloret, Figueres, Premià, Mollet o Banyoles, això és una bogeria.

“EL PRIMER OBJECTIU ERA LA SALVACIÓ”

A principi de temporada, abans de començar, jo vaig mentalitzar als xavals que anava a ser la temporada més complicada, perquè havien baixat tres gegants de Lliga Élit que havien caigut en el nostre grup. Teníem a Granollers, Mollet i companyia i sabíem que anaven a intentar lluitar per l’ascens. Nosaltres no ens vèiem aquí, ni de bon tros, abans que es posés a rodar la pilota. Però ja en la pretemporada vam tenir molt bones sensacions perquè juguem contra el Singuerlin, que ha quedat campió en l’altre grup, i guanyem a un senyor equip. A mi m’havia semblat un equipàs, però el meu equip també ha estat molt bé, un equip molt sòlid. No tenim jugadors que destaquin a un gran nivell, crec que el meu màxim golejador només ha ficat sis o set.

“EL MEU EQUIP TAMBÉ HA ESTAT MOLT BÉ”

Això és una altra cosa que li volíem dir, perquè no tenen un Pitxitxi clar sinó que està Kevin amb set, Pau o Víctor amb sis.

Tinc molta gent capacitada per a ficar gol, migcampistes molt ofensius, laterals ofensius – un dels jugadors que porta 6 és un lateral (Víctor Yustos)-. No tenim dependència de ningú. Aquesta profunditat d’armari està molt compensada i amb un nivell molt parell; és difícil de gestionar per a mi, perquè cada setmana prenc decisions i deixo a la banqueta a xavals que mereixen jugar. La regularitat de l’equip ha estat molt constant i al final una lliga es guanya amb això.

“LA REGULARITAT DE L’EQUIP HA ESTAT MOLT CONSTANT”

Regularitat i un 81% (34/42 punts) de triomfs a casa.

El nostre camp té unes dimensions petites. Som un equip molt intens, estrenyem molt davant i als equips li costen acostumar-se. En el nostre terreny de joc ho passen una miqueta malament i l’únic hàndicap per a nosaltres és que tampoc podem desenvolupar el futbol que ens agradaria, perquè pel que fa a espais ho tenen més complicat. Però en l’àmbit de competir i treure resultats positius, en realitat ens va molt bé. De fet, fa tres anys en Segona Catalana guanyem la lliga i ens vam mantenir invictes en tota la temporada en el nostre camp.

“AQUÍ NO ES PRIORITZEN ELS DINERS”

Hem repassat una mica la plantilla i té un grup amb quatre, cinc o sis temporades amb vostè. Això només s’aconsegueix si aquest grup és una família.

Bàsicament, la nostra major força és que ens emportem molt bé, que som un grup que tenim molt clar que els xavals volen fer esport perquè els agrada i no prioritzen els diners. La junta directiva ens tracta fantàsticament bé, no cobren, però estan molt ben cuidats i no els falta de res. Anem a tots els desplaçaments amb autobús, sempre ens conviden a entrepans després dels partits, es fan molts sopars durant l’any, i no hi ha cap problema. Cada any em quedo un mínim de catorze, quinze, setze jugadors de la plantilla anterior.

“ELS JUGADORS NO COBREN, PERÒ SE’LS CUIDA MOLT BÉ”

I tot això amb només dues sessions d’entrenament setmanals…

Sí. És la meva filosofia des que vaig arribar a Argentona. Vaig agafar amb una plantilla desestructurada, amb un peu en Tercera Catalana, la vaig renovar, vaig canviar coses, passem a entrenar dues i aquest factor condicional per a triar un equip o un altre oferia més temps per a ells. Fem dues sessions una mica més llargues, però entrenaments que ens valguin de veritat.

Té molts xavals de la pedrera?

Necessitem aquest vincle de pertinença al club. Jo tinc dins del meu equip 4 nois que he pujat de Quarta Catalana de l’amateur B. Tinc 7 que havia entrenat quan eren nens en el futbol basi i ara són amateurs en el meu propi equip. Crec que són 9 jugadors del poble d’Argentona, que un poble molt petit. Hi ha hagut anys que han hagut llàgrimes de pena i de desolació com l’any passat, en perdre l’eliminatòria a La Verneda, en el camp del Júpiter, molts plorem per tristesa, per impotència.

“TENIM 9 JUGADORS DEL POBLE D’ARGENTONA”

Hem escoltat que Rafa Garro és una persona que creu en el destí. La realitat és que en el 2023 ascendeix a 1a Catalana; en el 2026, a Lliga Elit. I, ara, què toca?

Primer, intentar compondre una plantilla capaç de competir en Lliga Elit. Estem veiem des de fora que és una de les competicions més igualades de tot el futbol català.

El que hauria de ser és el segon grup de Tercera.

Exactament. Jo ho vaig dir fa un parell d’anys i l’acabarà sent, perquè en tres/quatre anys baixaran, 12 equips de tercera a Lliga Élit i no tots pujaran. L’any vinent, un poble superhumil com nosaltres, ens enfrontarem a tot un Lleida, que tenen un estadi de 15.000 persones i que ha estat un club professional. Això són paraules majors per a nosaltres.

“LA LLIGA ÉLIT ÉS MOLT COMPETIDA”

Objectius?

El nostre primer objectiu és confeccionar una plantilla, segurament a cost zero, perquè les notícies que tinc és que no tenim espònsor ni patrocinadors per a poder pagar un sou als jugadors. Cada vegada se’m fa més difícil compondre plantilles que puguin competir.

En Lliga Élit cobraran una important subvenció de l’FCF encara que aquests diners el paguen vostès sempre…

Un sou no se’ls pot prometre perquè no hi ha diners i no cometrem l’error de prometre alguna cosa que no podem complir.

“ENCARA NO HE RENOVAT”

Ha signat ja la renovació o prefereix tancar l’etapa d’Argentona?

Jo no em tanco porta al no-res, Argentona és casa meva perquè vaig començar a entrenar aquí quan no tenia ni idea, fa 19 anys. El que va començar com un hobby s’ha convertit en alguna cosa més seriosa. Cal esperar que acabi la Lliga i la setmana vinent parlarem amb la directiva, com fem cada any, i segur que arribarem a un acord. I si no, s’obriran moltes portes com ja se m’han obert, però jo no he volgut entrar.

The post “Hem plorat moltes vegades, però ara l’Argentona és de Lliga Elit” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Agraeixo que el mític Eugenio creés aquesta llegendària introducció per als seus milions de meravellosos acudits. Era i és humor del bo (boníssim) i amb aquest tarannà vull expressar, des de la meva modèstia i cada dia més lluny del soroll que envolta a la Federació Catalana de futbol, el present del futbol català.

Mancant uns deu mesos, excepte avançament electoral, l’actualitat ofereix molt silenci, intrigues, traïcions i al·lucinacions. Ningú sap res perquè ningú vol saber res i la por regna a Catalunya encara que tot plegat sigui un acudit molt dolent.

SOTERAS AMENAÇA

L’última bogeria del septuagenari professional de la presidència de la Catalana passa per ser octogenari sota la seva direcció. “A aquest no li treuen d’aquí ni amb aigua bullent”, comenten alguns directius comisionistas. Cap sap que passarà perquè el cap Calle no es fia de ningú (i fa bé) i més val intoxicar o ser mut abans que s’escapi alguna cosa.

Tornar al rodo electoral és una cosa que excita Soteras. Encara que li impugnessin les eleccions en el 2023 o li mantinguin investigat en el jutjat 2 de Sabadell per presumpta falsificació de documents privats i públics, a l’expresident arlequinat li agraden els desafiaments.

S’imaginen al somrient dirigent de la Federació, que tria fer-li la rosca a Rafael Louzán a la festa de la Federació balear o riure-li les gràcies a Joan Laporta per la Lliga a ser present a la final de la Copa Catalunya femenina?.

QUI OBRIRÀ LA BOCA CONTRA L’FCF A L’ASSEMBLEA?

Hi ha qui no té dubte que, si ho decideix així, i acaba presentant-se viurà el Mundial 2030 en directe. Al temps. No obstant això, l’última ‘pel·lícula’ passa per parlar d’hereus; el ridícul és tan gran que fins a algun ‘Tonto’ ultracreient ja es veu com l’hereu. Segur que Calle no ho permet i farà bé.

Pendents d’una nova Assemblea a Sant Cugat on el nombre d’assistents tornarà a ser insignificant, poc o res s’espera d’aquest final de juny. Trauran pit per la seva magistral gestió, el seu superàvit de Ministeri, i aniran contra un cas Soule que els pot endur a tots als tribunals com a efecte ‘boomerang’.

Qui obrirà la boca contra l’FCF? Ningú. Tant de bo convidin al ‘fotogràfic’ secretari Abel García a l’acte i així controli la jornada de les urnes. Ningú millor que ell o, bé, també ‘Poncio’ Gerard Esteva, un altre especialista en miracles des de la UFEC.

I ISERN I BONET, QUÈ FAN?

D’altra banda, cal parlar de la ‘oposició’ encara que aquest terme s’hagi devaluat tant a nivell esportiu com polític. La veritat és que encara que ningú obre la boca. només l’excandidat Juanjo Isern apunta al 2027. Per la seva banda, l’exvicepresident i ‘amo’ del futbol gironí, Jordi Bonet, es reuneix sota la llei del misteri. I, a més, amb exdirigents que han destacat sempre per la seva covardia. Ah!, avui ha intentat ‘enamorar’ l’expresident de l’EE Guineueta, José Centeno. Innocent, innocent!

Potser, en les pròximes hores, es filtra l’import dels quilometratges i dietes que va percebre l’arbucienc durant el seu exercici directiu. O potser surt a escena com un detall més del judici que el 3 de juny se celebrarà a l’Audiència Provincial de Barcelona contra l’exdirectiva Paquita Linares. Però aquest és un altre capítol vergonyós que mereix titulars especials.

Pel costat de Juanjo Isern, la seva activitat oficial passa pel món de X, a través del seu compte ‘Tots Junts fem força’ i de més reunions sota la discreció i comptes pendents. Isern manté més d’un litigi al jutjat amb Soteras sense que encara s’obtinguin resultats.

En resum: ningú vol obrir la boca ni presagiar resultats. Això sí: tots compten amb els ‘vots’ necessaris per a guanyar en el 2027 mentre Soteras riu i Calle continua guanyant-se un generós sou que hauria de duplicar el sabadellenc. Clar que també li ha de pujar al dòcil Garrido, amb nou càrrec encara que no s’hagin assabentat encara al carrer sicilia, perque s’ho mereix tot.

The post Saben aquell que diu que Soteras…! appeared first on FutbolCatalunya.com.

“Aquest llibre no pretén donar lliçons. Pretén obrir ports. A la reflexió, a l’autoconeixement, a entendre que l’esport és més que la part física. Tàctica o tècnica. És vulnerabilitat, superació i també dolor. Però, sobretot, és una escola de vida”.

L’epíleg del llibre “El partit que no veus” de l’àrbitre Xavi Estrada Fernández no els deixarà indiferents ni la lectura de les seves 150 pàgines, per descomptat. La seva trajectòria dins i fora del camp és un model per a imitar i, especialment, per a aprendre.

ESTRADA HO TÉ CLAR

En una presentació entranyable, plena d’anècdotes i sota la moderació de la periodista Danae Boronat, l’ilerdenc (50) ha donat aquesta tarda a ‘La Casa del llibre’ tota una ‘classe magistral’.

“Vull contar el que passa per la ment de l’esportista i la de les seves famílies, vull parlar de la solitud, de la pressió, de l’autoexigència, també del dolor i de la perfecció”, va comentar com a introducció.

Màster en Psicologia de l’Esport, Neuropsicologia i Intel·ligència Emocional i doctor en Educació, Societat i Qualitat de vida, lamenta que “des que vaig començar (1996) fins a aquest 2026 el món de l’arbitratge ha canviat molt poc”.

Clar que aquest historial sensacional sempre quedarà, tristament, en segon pla quan se li recorda la primera expulsió de Cristiano a la Liga. O per la seva crítica duríssima cap a l’estament arbitral: “El VAR es va sentir en els àrbitres com una amenaça agressiva, clar que calia vendre el projecte”.

Estrada ho té clar i ho explica per a qui vulgui escoltar encara que sap que el poder necessita una solidaritat majúscula perquè es mogui alguna cosa.

MISSATGE DIRECTE PER A LA FCF

Durant més d’una hora, va multiplicar les seves vivències i curiositats davant un públic amic amb presència d’excompanys com Sergi Albert, o Joan Fàbregas o com Antonio Lopo o Marc Carmona, del futbol sala, i fins i tot del bàsquet com Josep Pla.

Tres qüestions amb el centre posat a l’FCF van merèixer respostes massa respectuoses. Se li va recordar que Soteras i el seu totpoderós Calle treuen pit del benefici milionari (7) des que van aterrar en el 2018. Per això, Estrada demana que “ho inverteixin en el futbol base, és un assumpte de sensibilitat encara que no ho faran”.

L’exàrbitre internacional no va entrar detalladament quan se li va preguntar si veia paral·lelismes entre el famós cas-Negreira i el presumpte frau electoral de la Catalana –“el problema és el sistema. Per exemple: Gil Manzano és a l’Assemblea de la RFEF perquè és amic del poder i el mateix passa a les Territorials”-.

“ESTAN PREPARANT LA CONTINUÏTAT DEL SISTEMA”

El que sap perfectament és que l’FCF de Soteras no es presentarà com a part ‘perjudicada’ pel cas Negreira perquè “entre ells es tapen. Prepareu-vos perquè ara ens arribaran els fills dels actuals àrbitres o els nets com el cas de Negreira. Estan preparant la continuïtat del sistema perquè parlem d’un ‘caramel que es va als 300.000 euros”.

Per cert, ‘Rambo’ Moreno Delgado, encara al servei de la FCF, no s’ha molestat en cap moment a evidenciar el seu suport a Estrada des que va saltar a la polèmica. “No, no ho ha fet. Els responsables de l’arbitratge han creat el seu búnquer i mantenen que els 20 professionals han d’anar ‘a mort’ amb ells o no arribaran”.

Ja ho saben: “un viatje interior que contínua”, Així acomiada la seva experiència (ara com ara) aquest col·legiat català que va arribar al cim i que tornarà a primer pla esportiu molt aviat perquè és un luxe no aprofitar els seus coneixements.

The post Estrada Fernández t’explica “el partit que no veus” appeared first on FutbolCatalunya.com.

A la Federació Catalana de Futbol hi ha coses que no fallen mai. Quan el problema és esportiu, silenci. Quan el problema és institucional, evasives. Quan el problema és de transparència, expedient incomplet. I quan algú explica el que passa, cap al jutjat.

‘Can Soteras’ torna a tenir la mà molt ràpida per moure papers judicials. L’últim nom que apareix en aquesta nova tongada és el d’Óscar Benítez, exconcejal de l’Ajuntament de Barcelona i criminalista. Contra ell s’ha presentat una conciliació impulsada per una llarga llista de noms federatius que faria gairebé una alineació sencera amb banqueta inclosa.

PAPERETES JUDICIALS DE SOTERAS A CÀRREC DEL FUTBOLCAT

Hi són José M.Calle, director, l”extraordinari’ Sergi Garrido, secretari general, Joan Estuch, cap de presidencia i el seu antecessor, Alberto Prieto. Continuem: Montoliu, assessor ‘transcomunicador’ del president, Juan F. Muñoz, delegat de Tarragona i Beatriz Hurtado, subdelegada de Tarragona.

La llista és molt llarga: Daniel Parra, delegat de Barcelona, Carlos Lopa, delegat del Vallès Oriental; Alejandro Guerrero, la ‘Bomba’ del vicesecretari; Jesús Manchado Villena, cap de compres; Jesús Manchado Lozano, cap de recursos humans; Miguel A. Esquerré, directiu; Susana Puell, directiva; Josep Maria ‘Mossèn’ Espasa, vicepresident; Gemma Deumal, competicions; Xavier Alís, alcalde de Linyola; Agustín Velasco, delegació de Girona, i Joan Soteras Vigo.

Por una Democracia saludable.

Como ya he comentado alguna que otra vez, la corrupción es poliédrica, tiene muchas caras algunas de ellas muy sibilinas como el hecho de presentar querellas para acallar a los disidentes, eso si, con dinero de otros, y con la única pretensión de…

— Òscar Benitez (@oscar_benitez_b) May 6, 2026

TOT L’APARELL FEDERATIU. O GAIREBÉ TOT

La imatge és potent: una Federació sencera, o una part molt significativa de la seva estructura directiva i professional, activant la via judicial contra una persona vinculada a l’entorn d’Isern. Cadascú que tregui les seves conclusions.

Però Benítez no és l’únic. Soteras, Calle, Garrido i la mateixa Federació també han anat contra Miguel Ángel Galán, president de l’Associació Democràcia i Transparència en l’Esport. I. com a corol·lari, contra Oriol Camacho, exsecretari general de l’FCF.

En aquest cas, per unes manifestacions fetes el passat 20 de gener a la Comissió d’Esports del Parlament de Catalunya. Sí, al Parlament!. No en una sobretaula, no en una piulada escalfada, no en una tertúlia de bar sinó davant diputats, en una compareixença institucional sobre el funcionament de la Federació. Sembla que a l’FCF tampoc li agrada gaire que les explicacions arribin a la cambra catalana.

La jugada, en el fons, és coneguda: qui parla, rep; qui incomoda, rep; qui posa llum sobre determinats episodis federatius, rep. I qui no comparteix el relat oficial, també rep.

QUI PAGA TOTA AQUESTA FESTA JUDICIAL?

Tot això ho signa María Barbancho, lletrada de la Catalana i persona amb vincles familiars molt propers amb Soteras -desconeixem si actualment encara manté aquest vincles, ni ens interessa). Tant propers com per compartir pollastres a l’ast els diumenges (s’entén la metàfora…).

Oficialment no se sap qui paga tota aquesta festa judicial. Extraoficialment, la intuïció fa temps que juga de titular. Potser algun club, si encara en queda algun amb ganes de preguntar, ho podria plantejar a la pròxima Assemblea General.

UN PUNT DE DÉJÀ-VU

La cosa té un punt de déjà-vu. Soteras havia dit en diversos mitjans que ja no posaria més accions legals. Una altra frase per emmarcar. O per arxivar directament al calaix de les promeses federatives que duren menys que “las pochas con todos sus sacramentos” que demana habitualment el quasi octogenari president.

A més, la Federació sembla oblidar un precedent molt recent i molt incòmode que vam informar aquí a futbolcatalunya.com, el cas de Juanjo Isern. El Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona ja va arxivar una querella de Soteras per injúries i calúmnies i va recordar que hi havia una investigació penal oberta a Sabadell per la possible falsedat d’actes notarials utilitzades per emetre vots en les eleccions a la presidència de la FCF.

El jutjat va venir a dir una cosa força elemental: si hi ha fets investigats judicialment, parlar-ne no és automàticament delicte. I expressions similars a les que ara tornen a molestar la cúpula federativa van quedar emparades per la llibertat d’expressió.

Però a la FCF això sembla que no li importa gens. Es prova una vegada, es prova una altra, i així fins que algú calli, es cansi o es quedi sense recursos per defensar-se.

El TCE, A LA CUA ESPERANT PAPERS

I mentre l’aparell federatiu es mou amb diligència quan es tracta de portar gent als jutjats, el Tribunal Català de l’Esport ha hagut de tornar a picar a la porta per reclamar documents.

El cas és el de l’àrbitre Antonio Lopo Castillo. El TCE ha emès un segon ofici, de data 6 de maig, en què deixa clar que la FCF no ha aportat la documentació requerida i que l’expedient administratiu continua incomplet.

Traducció: quan toca acusar, molta pressa; quan toca entregar l’expedient complet, calma federativa i que l’àrbitre sancionat es foti.

I el Tribunal Català no ho diu amb una carícia. Adverteix que, si la Federació no completa la documentació, podrien derivar-se responsabilitats qualificades com a infraccions molt greus segons la legislació esportiva catalana.

‘PASSEN’ TOTALMENT DEL TRIBUNAL CATALÀ

Això ja no és una anècdota. És un patró. La FCF exerceix funcions públiques delegades. No és el menjador de casa de ningú, encara que s’ho pensin. Decideix sobre competicions, sancions, llicències, recursos i carreres esportives. Quan tramita un expedient disciplinari, ha de fer-ho amb garanties.

I quan el TCE demana papers, els papers s’envien. Complets. Ordenats. I sense fer perdre el temps a ningú.

I BERNI ÁLVAREZ? UNA FOTO, SI US PLAU?

Però la realitat és tossuda: expedients incomplets, conciliacions, amenaces judicials i un clima permanent de conflicte.

Mentrestant, el Departament d’Esports de Berni Alvarez continua mirant-s’ho des de la barrera. Molta institucionalitat, moltes fotografies, moltes paraules sobre bon govern, però davant la FCF de Soteras la intervenció pública continua sent la mínima imprescindible. O ni això.

El futbol català fa temps que arrossega massa problemes fora del camp. Els clubs tenen prou feina per sobreviure, formar jugadors, pagar quotes, quadrar pressupostos i competir cada cap de setmana. I, mentrestant, la Federació que hauria d’estar al seu servei dedica energies a querelles, conciliacions i batalles institucionals.

Un model que prefereix el jutjat a l’explicació. La pressió a la transparència. L’expedient incomplet a la rendició de comptes. I el silenci dels clubs a una assemblea incòmoda. Sinó, com és que Calle fa la Convenció de clubs de fútbol sala online? Miau…

The post Soteras continua repartint paperetes judicials appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segon ascens en la quarta temporada per al tècnic del Singuerlín, Àngel Gálvez. Encara que és molt jove ja pot treure pit pel seu excel·lent historial al futbol base de la UE Sants -(“amb 15 ascensos en 13 temporades”)– i ara ja com a nou equip de la Lliga Elit 26-27.

Aquesta nit hi haurà sopar de l’equip i merescuda festa com avantsala de la presentació del futbol base aquest divendres festiu.

EL SINGUERLÍN A LA LLIGA ELIT

“Aquest és un lloc on des del primer dia m’han donat totes les eines que he demanat per a dur a terme el meu projecte des de zero. Som un club molt humil, amb un pressupost molt baix i que ens fixem en futbolistes que no són molt seguits per altres clubs”, comenta Gálvez. És més, “sabem que no ens podem equivocar a l’hora de fitxar”.

Aquest pla s’ha traduït en un nou ascens on “el treball ha estat constant. Des del primer dia (20 d’agost) vam mostrar la nostra ambició perquè volíem pujar. Era un repte molt difícil, però amb il·lusió, treball i sacrifici de tots hem aconseguit aquest somni”.

“EL TALENT DEL GRUP”

A tot això que enumera l’entrenador dels colomencs cal afegir més. “El talent de la plantilla i de tot el grup realitzant coses diferents a la resta, hem estat molt protagonistes amb pilota i amb un joc diferent”, diu.

Mancant tres jornades per al final, el Singuerlín suma 64 punts gràcies als 34 sobre 29 de casa i als 30 sobre 42 a domicili. I gràcies, també, a ser el tercer equip més golejador del Grup II (48) i el menys golejat (19). “Jugar com a locals ens va molt bé i fora ens ha sortit bé. L’afició em tracta molt bé, crec que m’ho he guanyat i ens superem cada dia”.

UN RECORD PER A LA UE SANTS

Per cert; no podíem parlar amb Ángel sense recordar el seu passat a la UE Sants i la seva actual realitat. El tècnic sabadellenc porta el seu passat molt interioritzat. “Tant de bo l’Ajuntament compleixi amb totes les promeses que sempre ha dit sobre Magòria i puguin tornar al barri i estar amb la seva gent. Sense entitat pròpia és impossible ser més ambiciós, que es posin les piles l’Ajuntament i el Districte de Sants. Tant de bo igual que han fet ara amb el Narcís Sala i el Nou Sardenya donessin un repàs al districte de Sants-Montjuïc. Ojalà puguin donar-los el que els correspon des de més de 15 anys”.

The post El festival de Can Zam és l’ascens del Singuerlín appeared first on FutbolCatalunya.com.