Pocs futbolistes trobaran amb una trajectòria fidel des del principi fins als seus 28 anys actuals (va complir el passat dia 2 del present juny), però David Cura, el capità de la UE Sants, baixa del vaixell blanc-i-verd.

A molts ens costarà veure a aquest futbolista exemplar amb una altra samarreta que no sigui la santsenca encara que tot té un principi i un final. Aquest passat diumenge 9 ja el va anunciar i li ho explica a Futbolcatalunya.

PARLA DAVID CURA

Creia que aquest dia podia arribar?

Doncs no. Sí que em feia la idea que em quedava poc ja per a jugar, però la veritat és que no.
Però si només té 28 anys!. Sí, però ara tinc altres prioritats com la meva nena. Per això, el futbol ja no era el principal per a mi.

El seu pare era delegat també de la UE Sants? Segueix o també ho deixa?

No, el meu pare també s’acomiada del Sants. Han estat molts anys delegat i ara portava el femení.

En resum: es va una mica fart de tot?

No, fart, no, són molts anys i en alguns ha anat molt bé i en uns altres, no. Vaig començar des de l’etapa d’iniciació fins avui.

“HAN ESTAT MOLTS ANYS AL SANTS”

I per què no s’ha estat mai?

Perquè no ho sé, potser perquè estava bé aquí, em sentia com a casa meva, per comoditat, ho tinc tot a un minut de casa i perquè estava bé.

En quants camps ha arribat a jugar com a local?

A Magória, la Bàscula, Ibèria i Energia.

El Sants és l’exemple absolut que els polítics passen del futbol de barri, no?

En aquest cas pot ser que sigui així encara que crec que entrem en un tema que jo no… a mi se m’escapa molt aquest tema.

“HE JUGAT FINS A 4 CAMPS COM A LOCAL”

Hi ha qui pot pensar que també es va perquè cauen a Segona catalana?

No, també me’n podria haver anat quan baixem a tercera. Mai he mirat la categoria, sinó més el que em donava ser aquí.

Pot haver estat el principal motiu?

No. Són anys molt durs, cal fer molts canvis i cal treballar molt perquè el Sants torni a estar on es mereix.

Repassar el seu historial amb tota la seva vida lligat a la mateixa entitat és una cosa increïble
Més o menys, encara record de memòria cada any i el que he anat fent.

“HAVIA DE FER UN CANVI”

Se’n va amb nostàlgia o ja ha girat full?

Home, són molts anys, però ho he pensat i parlat amb la meva parella per a veure el que era millor per a nosaltres i tal.

Llavors, la raó per la qual es va David Cura de la UE Sants, quina és?

Doncs que calia fer un canvi. Hi havia moltes opcions fins i tot deixar de jugar, però he decidit per anar-me’n a un altre equip.

Quin record s’endú des de Sants?

Molt bons, bona afició, bons companys, que sempre m’han ajudat, i m’han ensenyat molt. A final, ens hem de quedar amb el bo.

“CONTINUARÉ JUGANT, PER DESCOMPTAT”

Ha rebut moltes trucades?

De molts companys, sí, que m’ho continuï passant bé o d’entrenadors que m’han dit que va ser un plaer entrenar-me.

I el seu pare que ha estat aquí al seu costat sempre?.

No hem parlat molt, però sempre m’ha donat suport.

I David, ara que vol…

Un lloc on estigui còmode, que m’agradi el projecte, no gaire més…. aquest còmode.

Veient el cas de la UE Sants… el futbol català es mor?

No sabria dir-te per què el Sabadell juga el play-off d’ascens com l’Europa, per exemple. Sí que és veritat que molts equips més humils no reben ajuda o que mereixen estar en una altra categoria.

The post David Cura s’acomiada de la seva eterna UE Sants appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nova campana -Extraordinària per l’impuls a la professionalització territorial de clubs de futbol’– de la Federació Catalana a només un mes de l‘Assemblea General del dilluns 29 de juny (18 hores) al Teatre-*Auditori de Sant Cugat del Vallès.

Una altra innovació ‘espectacular’ de l’equip de treball de Joan Soteras que signen el genuflex secretari Garrido i l‘escuder-director, Calle. ‘Jo convido (FCF) i tu pagues (Clubs); ja ho saben: pagarà Soteras amb els diners dels clubs.

Si es compleixen tots els requisits (TOTS) de la circular 51, “la junta ponderarà conjuntament els diferents criteris de valoració”. “No es tracta d’una subvenció de caràcter líneal” sinó d’un ‘regal’ pre-assembleari.

EL ‘REGAL’ DE SOTERAS I LA SEVA JUNTA

Com a curiositat val la pena destacar que es parla d’un ‘obsequi’ de 800 euros als clubs/entitats, que no estiguin inscrits a la Lliga Futbol Professional o rebi ajudes econòmiques de la RFEF”.
És a dir: ni Primera, ni Segona, ni Tercera Federació, ni Primera femenina, ni Primera Federació ni Segona Federació futfem.

Val la pena que repassin, amb atenció, les 4 pàgines elaborades pel canviat de nom Garrido, amb el vistiplau de Calle i d’una junta on seran 26 dels actuals 24 membres ja que així li ho presentaran a modificar als clubs i atès que arribar als 32 sembla un problema per a Soteras.

Aquests 800 euros per als clubs/entitats de futbol es transformen en 750 per als de futbol sala. Raons?. Això ho disposa el totpoderós ‘Ministre econòmic’ amb un superàvit (1.298.752,88 euros) que mereix una altra prima com a premi.

ANAR A L’ASSEMBLEA DEL 29-JUNY, SÍ O…

Entre les 12 raons que s’argumenten per a “ser club beneficiari” destaca “l’assistència a l’Assemblea General de l’FCF de 2026 per algun representant d’aquest club”. O, també, “comprometre’s a posar a disposició federativa els seus terrenys de joc per a tecnificacions” o qualsevol necessitat que pugui sol·licitar l’FCF.

“Aquest “impuls sol·licitat” s’ha de demanar “abans del 15 de juny” -14 dies abans de l’Assemblea de Sant Cugat (casualitat) i, després, “si la documentació requerida arriba dins del termini i en la forma escaient” la cobraran a partir del 10 de juliol. La data màxima per a lliurar tota la documentació serà el 31 d’octubre.

‘ÈXIT’ DE PARTICIPACIÓ A LA CONVENCIÓ DE CLUBS DE FUTBOL SALA

Aquesta iniciativa coincideix amb l’‘èxit’ de participació a la Convenció virtual de clubs de futbol sala (55%), on pot votar qui vol, sigui president o vicepresident o no, i estiguis o no al cens. La pròpia notícia oficial de la FCF reconeix que dels suposats 225 participants, només 214 estan al cens. Ah, venim d’un 2025 amb 28!!! presents. Tant ha estat l’èxit que ahir al vespre encara es trucava als clubs perquè votessin. Molt coherent amb el concepte de democràcia que els del Sr. Naranja i l’Operació Mossad tenen de la democràcia.

Solució de cara a l’Assemblea per garantir quòrum? 800 eurets de propina. Poc per escoltar els mítings maratonians que oferirà la lletrada especialitzada en delictes sexuals de joves alemanys i el director general.

The post FCF-clubs: ‘Jo convido, tu pagues’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

Com viu el dia a dia quan va pel carrer de Lleida, amb els seus amics o la família? Tot això com s’explica?

És complicat. Jo vaig començar com a advocat, de fet, continuo sent advocat del club, i a poc a poc, per les circumstàncies i l’evolució pròpia del club, agafo una mica més protagonisme com a portaveu i una mica la cara visible.

I què li diuen?

Fins al moment em tracten bé, perquè al final la gent sí que veu que s’ha fet un esforç o que s’està intentant reflotar una situació molt complicada del club històric de la ciutat. En general, bé. En l’àmbit personal és un desgast molt gran per la mateixa exposició i per tots els moviments que hi ha a dins de la ciutat en l’àmbit polític i empresarialment i això és el que ha sigut més complicat.

Reconeixem que Lleida és una de les ciutats amb més capacitat de creativitat de Catalunya i quan va dir que n’hi havia un inversor desconegut, tothom deia el mateix. “Això són els Esteve, això són els Esteve, ja que el Marc, també, continua sent advocat dels Esteve.

“LA GENT DE LLEIDA VEU QUE S’HA FET UN ESFORÇ”

No, no, en absolut. A veure, aquí fa 46 anys que manen els mateixos, i no em refereixo només als polítics. Diguem-ne, per utilitzar un terme sicilià, les mateixes famílies són les que sempre estan darrere de tot. I són les que manen i mouen fils i hi ha interessos. I ara interessa dir que jo soc l’advocat dels Esteve. Jo soc l’únic, soc l’únic, amb el senyor Luís Pereira, que m’he querellat contra els Esteve en diversos procediments judicials que encara estan oberts al jutjat. La resta s’ha omplert molt la boca de voler arreglar la situació del futbol a Lleida i no han fet res. Per tant, hi ha un interès a crear aquest ambient dient que els Esteves estan darrere de tot, com han d’estar darrere de tot. Com hi han d’estar si han deixat el club com l’han deixat!

“AQUÍ FA 46 ANYS QUE MANEN ELS MATEIXOS”

I tota aquesta història, té més explicacions?

Doncs que n’hi ha aquests interessos per crear un relat que, en general, la població ja no se’l creu. Si alguna cosa positiva hem tret d’aquests dos últims anys és que han despullat la ciutat i s’ha vist clarament quines són les persones que mouen fils i quins interessos n’hi ha. És una de les coses positives.

En resum: 15 díes o la ‘mort’?

Sí. No n’hi ha una altra sortida. El procediment concursal marca aquests terminis a partir del moment que l’administrador concursal presenta el seu informe. Són quinze dies per arribar a tancar els acords amb la Generalitat Social, ja que el camí el teníem molt clar. L’únic que ens falta és trobar els diners.

“SOC L’ÚNIC, AMB EL SENYOR PEREIRA, QUE M’HE QUERELLAT CONTRA ELS ESTEVE”

Què diu de tot això, en Lluís Pereira?

A veure, ell ha anat seguint una mica segons el que jo l’informava, però sí que aquesta última ‘estocada’ excedeix els límits de qualsevol cosa que et puguis imaginar, o fins i tot del que hem pogut patir aquest tècnic. La veritat és que dijous estava molt emprenyat..

“DARRERE HI SÓN GENT AMB PODER I QUE TENEN INFLUÈNCIES”

I si no actuava sol l’inversor ‘mentider’, amb qui ho feien?

Això no ho sé. I ens hem adonat, encara més, que hi ha gent molt poderosa que té interessos, no sabem quins interessos en tot això, però que aquí darrere hi ha gent amb poder. És una cosa que, a mesura que van passant els dies, ho tinc més clar. Intentarem esbrinar qui són aquestes persones que hi ha darrere, però no sé si seran properes o no, però que són gent amb poder i que tenen influències, ho tinc claríssim.

Són empresaris de Lleida?

No ho sé, això, no m’atreveixo a dir-ho amb rotunditat. Jo puc tenir les meves sospites, però no puc dir-ho ni vull dir-ho en aquest moment, perquè és objecte d’investigació i esperem a veure com evoluciona tot.

“EM SORPRÈN MOLT LES NO-TRUCADES DE MOLTA GENT”

Quines trucades l’han sorprès?

En positiu, la veritat és que… no és que m’hagin sorprès, però sí que… ostres… he rebut missatges de suport i trucades de suport de moltíssima gent, no només aficionats, també empresaris de Lleida i de polítics de tots els colors. Però el que em sorprèn més són els silencis de gent que havia sigut molt propera al club i gent molt propera personalment i que, ara, estan tots molt callats, no? La sorpresa és més pels silencis, per les no-trucades, que per les trucades i alguns silencis fan mal.

Suposem que ‘Mossèn’ Espasa, delegat de la FCF a Lleida, o ‘el capo’ Soteras, president sí que s’han interessat per la situació d’aquest històric com és el Lleida, no?

“SOTERAS JA ENS VA DIR QUE LA PORTA DE LA FCF ESTAVA TANCADA MENTRE FOS PRESIDENT”

No, no, res, res. No hem rebut cap trucada institucional en l’àmbit federatiu, ni tampoc personal. Sí que treballadors de la federació sí que ho han fet amb mi i m’han escrit, hem rebut suport i ànims, però ni el delegat federatiu, ni molt menys el president de la Catalana ens han dit res. L’última conversa amb Soteras va ser que mentre ell estigués al capdavant de la federació, el Lleida tenia les portes tancades de la FCF. No espero res d’aquest senyor ni del delegat creatiu de Lleida que és una bona persona, però hi és dins i ha de jugar el seu joc.

La FCF va abonar tot el deute que tenia amb el Lleida?

La Federació, actualment, el que ens ha de pagar són els ajuts d’aquesta temporada, ja que estem pendents de presentar l’última documentació. Suposo que ho faran; si no, ho hauran de fer per la via judicial, perquè el jutge ens obligarà a pagar-ho, i és l’únic que ara tenim pendent.

“SUPOSO QUE L’FCF PAGARÀ LES SUBVENCIONS O ARRIBARÀ LA VIA JUDICIAL”

Escoltim, si es tanca el Lleida FC, Marc Torres què farà?

Em dedicaré a allò que he fet sempre i a allò que continuo fent, que és fer d’advocat en el meu despatx i amb els meus clients de sempre i ja està. Ja he tingut la dosi de futbol per tota la vida. Si ens arriba una oferta d’un club interessant i que necessita serveis jurídics, jo m’hi dedico a assessorar, i fa molts anys que assessoro clubs esportius.

Estàs davant de la seva afició, què li diu?

Bé, ho vaig dir dijous una mica en roda de premsa. Primer, disculpar-me per aquestes últimes setmanes per no haver pogut acabar de tancar o d’assolir l’objectiu que de trobar algú que pogués posar els diners per salvar el club. Jo he fet tot el possible, no és una justificació, és veritat, jo m’hi he deixat aquí moltes més coses personalment i professional. Que lluitin pel que senten, pel que vulguin fer, si volen iniciar un nou projecte a Cuarta Catalana, que ho facin, i que no es deixin trepitjar per la gent que mou els fils a Lleida.

The post “Tant de bo no es deixin trepitjar per la gent que mou els fils a Lleida” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Rafa Garro no s’atura des que va aconseguir matemàticament l’ascens l’FC Argentona a Olot. En tres anys, el tècnic mataroní ha pujat el seu equip a la Lliga Elit amb un dels pressupostos més baixos de la categoria i amb un equip on no cobra cap futbolista.

L’èxit d’aquest tallador tèxtil i de tot el grup de l’Argentona és evident i mereix un aplaudiment majúscul. Per això, els homenatges es multipliquen: aquest dissabte el gaudiran amb el futbol base, i després ho farà l’Ajuntament després del’assoliment més important en 104 anys d’història.

RAFA GARRO I L’FC ARGENTONA

Aquest final ningú el tenia previst, no?

Bé, a principi de temporada, quan va començar la temporada vam tenir un inici espectacular, aquí vaig començar a creure perquè la categoria no era nova per a nosaltres. Feia dos anys que arribàvem a la promoció sense tenir aquest objectiu, perquè sempre miràvem a la permanència. En l’àmbit econòmic, som un club molt humil, dels més humils de la categoria, segur. Després de dos anys arribant a play-off i amb l’inici d’aquesta tercera temporada, hem tingut una plantilla una miqueta més àmplia i algun fitxatge que ens ha fet un salt de qualitat; aquí és on vaig començar a creure jo. En el primer terç de la temporada vaig pensar que era molt factible enguany.

Però en el 2026 guanyen 6 partits, empaten 1 i després va venir una ratxa de 2,3 i 4, derrotes. Aquí és on pensa que potser es quedarien a Catalana? .

Rafa Garro, entrenador del @fcargentona: "La meva renovació hem de confirmar-la, és molt factible".

El tècnic argentoní ha admès a #tvmataró que la seva voluntat és continuar.

També ha recordat com va viure el partit.

Més informació: https://t.co/ZTSTqrPWCZ pic.twitter.com/o1BEOBH84i

— tvmataró (@tvmataro) May 12, 2026

“SOM DELS MÉS HUMILS DE LA CATEGORIA”

Sí, és evident que hem fet un primer terç molt bo, un segon molt irregular i el tercer, molt bo una altra vegada. Quan estàs en una fase negativa tot es veu d’una altra manera, però sabíem que se’ns escapaven els partits per molt poc. I continuava creient, sabia que li anàvem a donar la volta i a la qual vam fer dos resultats positius, vam tornar a creure tota la plantilla. Vam fer una reunió amb els capitans sobre la jornada 20 i vam dir que havíem de mirar-li a la Lliga als ulls i afrontar-la, anar per ella. Però de veritat que l’objectiu de la salvació estava ja pràcticament matemàticament fet i havíem de proposar-nos un objectiu més alt.

Una mirada a la classificació amb Lloret, Figueres, Premià, Mollet o Banyoles, això és una bogeria.

“EL PRIMER OBJECTIU ERA LA SALVACIÓ”

A principi de temporada, abans de començar, jo vaig mentalitzar als xavals que anava a ser la temporada més complicada, perquè havien baixat tres gegants de Lliga Élit que havien caigut en el nostre grup. Teníem a Granollers, Mollet i companyia i sabíem que anaven a intentar lluitar per l’ascens. Nosaltres no ens vèiem aquí, ni de bon tros, abans que es posés a rodar la pilota. Però ja en la pretemporada vam tenir molt bones sensacions perquè juguem contra el Singuerlin, que ha quedat campió en l’altre grup, i guanyem a un senyor equip. A mi m’havia semblat un equipàs, però el meu equip també ha estat molt bé, un equip molt sòlid. No tenim jugadors que destaquin a un gran nivell, crec que el meu màxim golejador només ha ficat sis o set.

“EL MEU EQUIP TAMBÉ HA ESTAT MOLT BÉ”

Això és una altra cosa que li volíem dir, perquè no tenen un Pitxitxi clar sinó que està Kevin amb set, Pau o Víctor amb sis.

Tinc molta gent capacitada per a ficar gol, migcampistes molt ofensius, laterals ofensius – un dels jugadors que porta 6 és un lateral (Víctor Yustos)-. No tenim dependència de ningú. Aquesta profunditat d’armari està molt compensada i amb un nivell molt parell; és difícil de gestionar per a mi, perquè cada setmana prenc decisions i deixo a la banqueta a xavals que mereixen jugar. La regularitat de l’equip ha estat molt constant i al final una lliga es guanya amb això.

“LA REGULARITAT DE L’EQUIP HA ESTAT MOLT CONSTANT”

Regularitat i un 81% (34/42 punts) de triomfs a casa.

El nostre camp té unes dimensions petites. Som un equip molt intens, estrenyem molt davant i als equips li costen acostumar-se. En el nostre terreny de joc ho passen una miqueta malament i l’únic hàndicap per a nosaltres és que tampoc podem desenvolupar el futbol que ens agradaria, perquè pel que fa a espais ho tenen més complicat. Però en l’àmbit de competir i treure resultats positius, en realitat ens va molt bé. De fet, fa tres anys en Segona Catalana guanyem la lliga i ens vam mantenir invictes en tota la temporada en el nostre camp.

“AQUÍ NO ES PRIORITZEN ELS DINERS”

Hem repassat una mica la plantilla i té un grup amb quatre, cinc o sis temporades amb vostè. Això només s’aconsegueix si aquest grup és una família.

Bàsicament, la nostra major força és que ens emportem molt bé, que som un grup que tenim molt clar que els xavals volen fer esport perquè els agrada i no prioritzen els diners. La junta directiva ens tracta fantàsticament bé, no cobren, però estan molt ben cuidats i no els falta de res. Anem a tots els desplaçaments amb autobús, sempre ens conviden a entrepans després dels partits, es fan molts sopars durant l’any, i no hi ha cap problema. Cada any em quedo un mínim de catorze, quinze, setze jugadors de la plantilla anterior.

“ELS JUGADORS NO COBREN, PERÒ SE’LS CUIDA MOLT BÉ”

I tot això amb només dues sessions d’entrenament setmanals…

Sí. És la meva filosofia des que vaig arribar a Argentona. Vaig agafar amb una plantilla desestructurada, amb un peu en Tercera Catalana, la vaig renovar, vaig canviar coses, passem a entrenar dues i aquest factor condicional per a triar un equip o un altre oferia més temps per a ells. Fem dues sessions una mica més llargues, però entrenaments que ens valguin de veritat.

Té molts xavals de la pedrera?

Necessitem aquest vincle de pertinença al club. Jo tinc dins del meu equip 4 nois que he pujat de Quarta Catalana de l’amateur B. Tinc 7 que havia entrenat quan eren nens en el futbol basi i ara són amateurs en el meu propi equip. Crec que són 9 jugadors del poble d’Argentona, que un poble molt petit. Hi ha hagut anys que han hagut llàgrimes de pena i de desolació com l’any passat, en perdre l’eliminatòria a La Verneda, en el camp del Júpiter, molts plorem per tristesa, per impotència.

“TENIM 9 JUGADORS DEL POBLE D’ARGENTONA”

Hem escoltat que Rafa Garro és una persona que creu en el destí. La realitat és que en el 2023 ascendeix a 1a Catalana; en el 2026, a Lliga Elit. I, ara, què toca?

Primer, intentar compondre una plantilla capaç de competir en Lliga Elit. Estem veiem des de fora que és una de les competicions més igualades de tot el futbol català.

El que hauria de ser és el segon grup de Tercera.

Exactament. Jo ho vaig dir fa un parell d’anys i l’acabarà sent, perquè en tres/quatre anys baixaran, 12 equips de tercera a Lliga Élit i no tots pujaran. L’any vinent, un poble superhumil com nosaltres, ens enfrontarem a tot un Lleida, que tenen un estadi de 15.000 persones i que ha estat un club professional. Això són paraules majors per a nosaltres.

“LA LLIGA ÉLIT ÉS MOLT COMPETIDA”

Objectius?

El nostre primer objectiu és confeccionar una plantilla, segurament a cost zero, perquè les notícies que tinc és que no tenim espònsor ni patrocinadors per a poder pagar un sou als jugadors. Cada vegada se’m fa més difícil compondre plantilles que puguin competir.

En Lliga Élit cobraran una important subvenció de l’FCF encara que aquests diners el paguen vostès sempre…

Un sou no se’ls pot prometre perquè no hi ha diners i no cometrem l’error de prometre alguna cosa que no podem complir.

“ENCARA NO HE RENOVAT”

Ha signat ja la renovació o prefereix tancar l’etapa d’Argentona?

Jo no em tanco porta al no-res, Argentona és casa meva perquè vaig començar a entrenar aquí quan no tenia ni idea, fa 19 anys. El que va començar com un hobby s’ha convertit en alguna cosa més seriosa. Cal esperar que acabi la Lliga i la setmana vinent parlarem amb la directiva, com fem cada any, i segur que arribarem a un acord. I si no, s’obriran moltes portes com ja se m’han obert, però jo no he volgut entrar.

The post “Hem plorat moltes vegades, però ara l’Argentona és de Lliga Elit” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Agraeixo que el mític Eugenio creés aquesta llegendària introducció per als seus milions de meravellosos acudits. Era i és humor del bo (boníssim) i amb aquest tarannà vull expressar, des de la meva modèstia i cada dia més lluny del soroll que envolta a la Federació Catalana de futbol, el present del futbol català.

Mancant uns deu mesos, excepte avançament electoral, l’actualitat ofereix molt silenci, intrigues, traïcions i al·lucinacions. Ningú sap res perquè ningú vol saber res i la por regna a Catalunya encara que tot plegat sigui un acudit molt dolent.

SOTERAS AMENAÇA

L’última bogeria del septuagenari professional de la presidència de la Catalana passa per ser octogenari sota la seva direcció. “A aquest no li treuen d’aquí ni amb aigua bullent”, comenten alguns directius comisionistas. Cap sap que passarà perquè el cap Calle no es fia de ningú (i fa bé) i més val intoxicar o ser mut abans que s’escapi alguna cosa.

Tornar al rodo electoral és una cosa que excita Soteras. Encara que li impugnessin les eleccions en el 2023 o li mantinguin investigat en el jutjat 2 de Sabadell per presumpta falsificació de documents privats i públics, a l’expresident arlequinat li agraden els desafiaments.

S’imaginen al somrient dirigent de la Federació, que tria fer-li la rosca a Rafael Louzán a la festa de la Federació balear o riure-li les gràcies a Joan Laporta per la Lliga a ser present a la final de la Copa Catalunya femenina?.

QUI OBRIRÀ LA BOCA CONTRA L’FCF A L’ASSEMBLEA?

Hi ha qui no té dubte que, si ho decideix així, i acaba presentant-se viurà el Mundial 2030 en directe. Al temps. No obstant això, l’última ‘pel·lícula’ passa per parlar d’hereus; el ridícul és tan gran que fins a algun ‘Tonto’ ultracreient ja es veu com l’hereu. Segur que Calle no ho permet i farà bé.

Pendents d’una nova Assemblea a Sant Cugat on el nombre d’assistents tornarà a ser insignificant, poc o res s’espera d’aquest final de juny. Trauran pit per la seva magistral gestió, el seu superàvit de Ministeri, i aniran contra un cas Soule que els pot endur a tots als tribunals com a efecte ‘boomerang’.

Qui obrirà la boca contra l’FCF? Ningú. Tant de bo convidin al ‘fotogràfic’ secretari Abel García a l’acte i així controli la jornada de les urnes. Ningú millor que ell o, bé, també ‘Poncio’ Gerard Esteva, un altre especialista en miracles des de la UFEC.

I ISERN I BONET, QUÈ FAN?

D’altra banda, cal parlar de la ‘oposició’ encara que aquest terme s’hagi devaluat tant a nivell esportiu com polític. La veritat és que encara que ningú obre la boca. només l’excandidat Juanjo Isern apunta al 2027. Per la seva banda, l’exvicepresident i ‘amo’ del futbol gironí, Jordi Bonet, es reuneix sota la llei del misteri. I, a més, amb exdirigents que han destacat sempre per la seva covardia. Ah!, avui ha intentat ‘enamorar’ l’expresident de l’EE Guineueta, José Centeno. Innocent, innocent!

Potser, en les pròximes hores, es filtra l’import dels quilometratges i dietes que va percebre l’arbucienc durant el seu exercici directiu. O potser surt a escena com un detall més del judici que el 3 de juny se celebrarà a l’Audiència Provincial de Barcelona contra l’exdirectiva Paquita Linares. Però aquest és un altre capítol vergonyós que mereix titulars especials.

Pel costat de Juanjo Isern, la seva activitat oficial passa pel món de X, a través del seu compte ‘Tots Junts fem força’ i de més reunions sota la discreció i comptes pendents. Isern manté més d’un litigi al jutjat amb Soteras sense que encara s’obtinguin resultats.

En resum: ningú vol obrir la boca ni presagiar resultats. Això sí: tots compten amb els ‘vots’ necessaris per a guanyar en el 2027 mentre Soteras riu i Calle continua guanyant-se un generós sou que hauria de duplicar el sabadellenc. Clar que també li ha de pujar al dòcil Garrido, amb nou càrrec encara que no s’hagin assabentat encara al carrer sicilia, perque s’ho mereix tot.

The post Saben aquell que diu que Soteras…! appeared first on FutbolCatalunya.com.

“Aquest llibre no pretén donar lliçons. Pretén obrir ports. A la reflexió, a l’autoconeixement, a entendre que l’esport és més que la part física. Tàctica o tècnica. És vulnerabilitat, superació i també dolor. Però, sobretot, és una escola de vida”.

L’epíleg del llibre “El partit que no veus” de l’àrbitre Xavi Estrada Fernández no els deixarà indiferents ni la lectura de les seves 150 pàgines, per descomptat. La seva trajectòria dins i fora del camp és un model per a imitar i, especialment, per a aprendre.

ESTRADA HO TÉ CLAR

En una presentació entranyable, plena d’anècdotes i sota la moderació de la periodista Danae Boronat, l’ilerdenc (50) ha donat aquesta tarda a ‘La Casa del llibre’ tota una ‘classe magistral’.

“Vull contar el que passa per la ment de l’esportista i la de les seves famílies, vull parlar de la solitud, de la pressió, de l’autoexigència, també del dolor i de la perfecció”, va comentar com a introducció.

Màster en Psicologia de l’Esport, Neuropsicologia i Intel·ligència Emocional i doctor en Educació, Societat i Qualitat de vida, lamenta que “des que vaig començar (1996) fins a aquest 2026 el món de l’arbitratge ha canviat molt poc”.

Clar que aquest historial sensacional sempre quedarà, tristament, en segon pla quan se li recorda la primera expulsió de Cristiano a la Liga. O per la seva crítica duríssima cap a l’estament arbitral: “El VAR es va sentir en els àrbitres com una amenaça agressiva, clar que calia vendre el projecte”.

Estrada ho té clar i ho explica per a qui vulgui escoltar encara que sap que el poder necessita una solidaritat majúscula perquè es mogui alguna cosa.

MISSATGE DIRECTE PER A LA FCF

Durant més d’una hora, va multiplicar les seves vivències i curiositats davant un públic amic amb presència d’excompanys com Sergi Albert, o Joan Fàbregas o com Antonio Lopo o Marc Carmona, del futbol sala, i fins i tot del bàsquet com Josep Pla.

Tres qüestions amb el centre posat a l’FCF van merèixer respostes massa respectuoses. Se li va recordar que Soteras i el seu totpoderós Calle treuen pit del benefici milionari (7) des que van aterrar en el 2018. Per això, Estrada demana que “ho inverteixin en el futbol base, és un assumpte de sensibilitat encara que no ho faran”.

L’exàrbitre internacional no va entrar detalladament quan se li va preguntar si veia paral·lelismes entre el famós cas-Negreira i el presumpte frau electoral de la Catalana –“el problema és el sistema. Per exemple: Gil Manzano és a l’Assemblea de la RFEF perquè és amic del poder i el mateix passa a les Territorials”-.

“ESTAN PREPARANT LA CONTINUÏTAT DEL SISTEMA”

El que sap perfectament és que l’FCF de Soteras no es presentarà com a part ‘perjudicada’ pel cas Negreira perquè “entre ells es tapen. Prepareu-vos perquè ara ens arribaran els fills dels actuals àrbitres o els nets com el cas de Negreira. Estan preparant la continuïtat del sistema perquè parlem d’un ‘caramel que es va als 300.000 euros”.

Per cert, ‘Rambo’ Moreno Delgado, encara al servei de la FCF, no s’ha molestat en cap moment a evidenciar el seu suport a Estrada des que va saltar a la polèmica. “No, no ho ha fet. Els responsables de l’arbitratge han creat el seu búnquer i mantenen que els 20 professionals han d’anar ‘a mort’ amb ells o no arribaran”.

Ja ho saben: “un viatje interior que contínua”, Així acomiada la seva experiència (ara com ara) aquest col·legiat català que va arribar al cim i que tornarà a primer pla esportiu molt aviat perquè és un luxe no aprofitar els seus coneixements.

The post Estrada Fernández t’explica “el partit que no veus” appeared first on FutbolCatalunya.com.

A la Federació Catalana de Futbol hi ha coses que no fallen mai. Quan el problema és esportiu, silenci. Quan el problema és institucional, evasives. Quan el problema és de transparència, expedient incomplet. I quan algú explica el que passa, cap al jutjat.

‘Can Soteras’ torna a tenir la mà molt ràpida per moure papers judicials. L’últim nom que apareix en aquesta nova tongada és el d’Óscar Benítez, exconcejal de l’Ajuntament de Barcelona i criminalista. Contra ell s’ha presentat una conciliació impulsada per una llarga llista de noms federatius que faria gairebé una alineació sencera amb banqueta inclosa.

PAPERETES JUDICIALS DE SOTERAS A CÀRREC DEL FUTBOLCAT

Hi són José M.Calle, director, l”extraordinari’ Sergi Garrido, secretari general, Joan Estuch, cap de presidencia i el seu antecessor, Alberto Prieto. Continuem: Montoliu, assessor ‘transcomunicador’ del president, Juan F. Muñoz, delegat de Tarragona i Beatriz Hurtado, subdelegada de Tarragona.

La llista és molt llarga: Daniel Parra, delegat de Barcelona, Carlos Lopa, delegat del Vallès Oriental; Alejandro Guerrero, la ‘Bomba’ del vicesecretari; Jesús Manchado Villena, cap de compres; Jesús Manchado Lozano, cap de recursos humans; Miguel A. Esquerré, directiu; Susana Puell, directiva; Josep Maria ‘Mossèn’ Espasa, vicepresident; Gemma Deumal, competicions; Xavier Alís, alcalde de Linyola; Agustín Velasco, delegació de Girona, i Joan Soteras Vigo.

Por una Democracia saludable.

Como ya he comentado alguna que otra vez, la corrupción es poliédrica, tiene muchas caras algunas de ellas muy sibilinas como el hecho de presentar querellas para acallar a los disidentes, eso si, con dinero de otros, y con la única pretensión de…

— Òscar Benitez (@oscar_benitez_b) May 6, 2026

TOT L’APARELL FEDERATIU. O GAIREBÉ TOT

La imatge és potent: una Federació sencera, o una part molt significativa de la seva estructura directiva i professional, activant la via judicial contra una persona vinculada a l’entorn d’Isern. Cadascú que tregui les seves conclusions.

Però Benítez no és l’únic. Soteras, Calle, Garrido i la mateixa Federació també han anat contra Miguel Ángel Galán, president de l’Associació Democràcia i Transparència en l’Esport. I. com a corol·lari, contra Oriol Camacho, exsecretari general de l’FCF.

En aquest cas, per unes manifestacions fetes el passat 20 de gener a la Comissió d’Esports del Parlament de Catalunya. Sí, al Parlament!. No en una sobretaula, no en una piulada escalfada, no en una tertúlia de bar sinó davant diputats, en una compareixença institucional sobre el funcionament de la Federació. Sembla que a l’FCF tampoc li agrada gaire que les explicacions arribin a la cambra catalana.

La jugada, en el fons, és coneguda: qui parla, rep; qui incomoda, rep; qui posa llum sobre determinats episodis federatius, rep. I qui no comparteix el relat oficial, també rep.

QUI PAGA TOTA AQUESTA FESTA JUDICIAL?

Tot això ho signa María Barbancho, lletrada de la Catalana i persona amb vincles familiars molt propers amb Soteras -desconeixem si actualment encara manté aquest vincles, ni ens interessa). Tant propers com per compartir pollastres a l’ast els diumenges (s’entén la metàfora…).

Oficialment no se sap qui paga tota aquesta festa judicial. Extraoficialment, la intuïció fa temps que juga de titular. Potser algun club, si encara en queda algun amb ganes de preguntar, ho podria plantejar a la pròxima Assemblea General.

UN PUNT DE DÉJÀ-VU

La cosa té un punt de déjà-vu. Soteras havia dit en diversos mitjans que ja no posaria més accions legals. Una altra frase per emmarcar. O per arxivar directament al calaix de les promeses federatives que duren menys que “las pochas con todos sus sacramentos” que demana habitualment el quasi octogenari president.

A més, la Federació sembla oblidar un precedent molt recent i molt incòmode que vam informar aquí a futbolcatalunya.com, el cas de Juanjo Isern. El Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona ja va arxivar una querella de Soteras per injúries i calúmnies i va recordar que hi havia una investigació penal oberta a Sabadell per la possible falsedat d’actes notarials utilitzades per emetre vots en les eleccions a la presidència de la FCF.

El jutjat va venir a dir una cosa força elemental: si hi ha fets investigats judicialment, parlar-ne no és automàticament delicte. I expressions similars a les que ara tornen a molestar la cúpula federativa van quedar emparades per la llibertat d’expressió.

Però a la FCF això sembla que no li importa gens. Es prova una vegada, es prova una altra, i així fins que algú calli, es cansi o es quedi sense recursos per defensar-se.

El TCE, A LA CUA ESPERANT PAPERS

I mentre l’aparell federatiu es mou amb diligència quan es tracta de portar gent als jutjats, el Tribunal Català de l’Esport ha hagut de tornar a picar a la porta per reclamar documents.

El cas és el de l’àrbitre Antonio Lopo Castillo. El TCE ha emès un segon ofici, de data 6 de maig, en què deixa clar que la FCF no ha aportat la documentació requerida i que l’expedient administratiu continua incomplet.

Traducció: quan toca acusar, molta pressa; quan toca entregar l’expedient complet, calma federativa i que l’àrbitre sancionat es foti.

I el Tribunal Català no ho diu amb una carícia. Adverteix que, si la Federació no completa la documentació, podrien derivar-se responsabilitats qualificades com a infraccions molt greus segons la legislació esportiva catalana.

‘PASSEN’ TOTALMENT DEL TRIBUNAL CATALÀ

Això ja no és una anècdota. És un patró. La FCF exerceix funcions públiques delegades. No és el menjador de casa de ningú, encara que s’ho pensin. Decideix sobre competicions, sancions, llicències, recursos i carreres esportives. Quan tramita un expedient disciplinari, ha de fer-ho amb garanties.

I quan el TCE demana papers, els papers s’envien. Complets. Ordenats. I sense fer perdre el temps a ningú.

I BERNI ÁLVAREZ? UNA FOTO, SI US PLAU?

Però la realitat és tossuda: expedients incomplets, conciliacions, amenaces judicials i un clima permanent de conflicte.

Mentrestant, el Departament d’Esports de Berni Alvarez continua mirant-s’ho des de la barrera. Molta institucionalitat, moltes fotografies, moltes paraules sobre bon govern, però davant la FCF de Soteras la intervenció pública continua sent la mínima imprescindible. O ni això.

El futbol català fa temps que arrossega massa problemes fora del camp. Els clubs tenen prou feina per sobreviure, formar jugadors, pagar quotes, quadrar pressupostos i competir cada cap de setmana. I, mentrestant, la Federació que hauria d’estar al seu servei dedica energies a querelles, conciliacions i batalles institucionals.

Un model que prefereix el jutjat a l’explicació. La pressió a la transparència. L’expedient incomplet a la rendició de comptes. I el silenci dels clubs a una assemblea incòmoda. Sinó, com és que Calle fa la Convenció de clubs de fútbol sala online? Miau…

The post Soteras continua repartint paperetes judicials appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segon ascens en la quarta temporada per al tècnic del Singuerlín, Àngel Gálvez. Encara que és molt jove ja pot treure pit pel seu excel·lent historial al futbol base de la UE Sants -(“amb 15 ascensos en 13 temporades”)– i ara ja com a nou equip de la Lliga Elit 26-27.

Aquesta nit hi haurà sopar de l’equip i merescuda festa com avantsala de la presentació del futbol base aquest divendres festiu.

EL SINGUERLÍN A LA LLIGA ELIT

“Aquest és un lloc on des del primer dia m’han donat totes les eines que he demanat per a dur a terme el meu projecte des de zero. Som un club molt humil, amb un pressupost molt baix i que ens fixem en futbolistes que no són molt seguits per altres clubs”, comenta Gálvez. És més, “sabem que no ens podem equivocar a l’hora de fitxar”.

Aquest pla s’ha traduït en un nou ascens on “el treball ha estat constant. Des del primer dia (20 d’agost) vam mostrar la nostra ambició perquè volíem pujar. Era un repte molt difícil, però amb il·lusió, treball i sacrifici de tots hem aconseguit aquest somni”.

“EL TALENT DEL GRUP”

A tot això que enumera l’entrenador dels colomencs cal afegir més. “El talent de la plantilla i de tot el grup realitzant coses diferents a la resta, hem estat molt protagonistes amb pilota i amb un joc diferent”, diu.

Mancant tres jornades per al final, el Singuerlín suma 64 punts gràcies als 34 sobre 29 de casa i als 30 sobre 42 a domicili. I gràcies, també, a ser el tercer equip més golejador del Grup II (48) i el menys golejat (19). “Jugar com a locals ens va molt bé i fora ens ha sortit bé. L’afició em tracta molt bé, crec que m’ho he guanyat i ens superem cada dia”.

UN RECORD PER A LA UE SANTS

Per cert; no podíem parlar amb Ángel sense recordar el seu passat a la UE Sants i la seva actual realitat. El tècnic sabadellenc porta el seu passat molt interioritzat. “Tant de bo l’Ajuntament compleixi amb totes les promeses que sempre ha dit sobre Magòria i puguin tornar al barri i estar amb la seva gent. Sense entitat pròpia és impossible ser més ambiciós, que es posin les piles l’Ajuntament i el Districte de Sants. Tant de bo igual que han fet ara amb el Narcís Sala i el Nou Sardenya donessin un repàs al districte de Sants-Montjuïc. Ojalà puguin donar-los el que els correspon des de més de 15 anys”.

The post El festival de Can Zam és l’ascens del Singuerlín appeared first on FutbolCatalunya.com.

Després de set temporades a la Primera Catalana, el CF Martorell ha aconseguit aquest passat dimecres el seu ascens desitjat a la Lliga Elit. Un nou triomf en el partit ajornat enfront del Sant Cugat, col·loca l’equip blanc-i-vermell com a líder intractable del Grup III mancant 4 partits per al final de la Fase regular.

La festa del conjunt dirigit per Edu Berrocal en el seu primer curs com a ‘mestre’ a la banqueta ha donat els seus fruits. Equip màxim golejador (52), menys golejat (21, al costat de Viladecans), amb els mateixos punts sumats al Torrent de Llops que a domicili (30/39), l’èxit s’ha aconseguit i només amb dues derrotes en tot el campionat.

Invictes des d’un llunyà 18 de gener, aquest grup del Baix Llobregat (2202) està fent història.

EDU BERROCAL I LA SEVA “BONA GENT”

Al capdavant del projecte, un mestre de Primària que estén els seus coneixements al món del futbol. Amb només tres hores de somni després d’aconseguir el desitjat ascens, ja que “ho celebrem, vam anar al nostre camp i sopem junts”. Ara toca assaborir l’èxit”.

“Clar que ha costat molt, més de tres anys picant a la porta. Sembla que la diferència (12 punts), amb 4 partits per disputar-se, sobre el segon, ha estat un camí fàcil, però hem hagut de ser molt constants i regulars”, comenta Edu.

Parlar de claus poden ser múltiples, però la fonamental “ha estat tenir un vestuari fantàstic de bona gent, de qualitat, amb grans jugadors, una identitat clara i hem demostrat que es pot ser campió en aquestes categories jugant bé al futbol”.

I ARA, SINGUERLÍN I ARGENTONA?

Berrocal, que va iniciar amb una plantilla “molt renovada, amb només 4/5 futbolistes”, va haver de recompondre el grup “i anar a més. Després d’aquesta reconstrucció, hem tret i tenim nombres de campions”.

I ara queden per resoldre’s els grups 1 i 2. Els favorits, per a Edu Berrocal, són “al Grup 2, el Singuerlín, té tots els números; si guanyen el partit pendent, el tenen fet. A l’I, crec que serà l’Argentona sobre el Lloret perquè fa molts anys que fan les coses bé”. Ara com ara, qui ho ha fet immillorable és el CF Martorell.

The post “Tenim un vestuari fantàstic amb bona gent” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va arribar a Manresa per treure del pou l’equip del Congost i ho va fer per confirmar l’aposta del director esportiu, Àlex Redondo. La sort va sortir cara i aquest rodamon del futbol ha sabut trobar el seu forat al futbol català després d’una primera etapa formativa per Júpiter, Sabadell i Badalona. La seva formació humana i esportiva arreu del món és un regal per a l’entitat del Bages.

Sergi Trullàs es va quedar només amb 4 futbolistes del curs passat i va saber fitxar amb Redondo un grup que frega el campionat. Ara queda el millor, és clar, i Badalona i Cornellà encara han de dir la seva última paraula.

SERGI: “NO HEM FET RES ENCARA”

Ens van sobtar molt les seves primeres paraules l’altre dia després de la victòria davant del Cerdanyola dient, “ara a gaudir, demà a treballar”

Doncs, això. Tranquil·litat total, que no hem fet res encara. Queden 12 punts, només hi ha 3 de diferència, hem de jugar un partit, bé, dos partits, tant amb la Montañesa com a Cornellà, que són rivals directes i tot pot passar. Encara en queda molt, cert, que estem a un passet molt curt, però en qualsevol moment això pot canviar. 

Vau treballar ja dimarts? 

No. Vam treballar dilluns, ahir vam descansar dimarts, i dimecres i dijous tornarem a entrenar, i dissabte també.

“ESTEM A UN PASSET MOLT CURT”

Les primeres paraules postpartit van destinades al partit de diumenge o ja parlen del futur?

No, ja ho vam fer dilluns, això, la primera sessió va ser dilluns. Dimecres és la segona sessió de la setmana. 

Ara sí que està a les seves mans, ara depèn absolutament de vostès.

Bé de la ‘Monta’ també, ya que al final també depenen d’ells mateixos i nosaltres també de no, saltres mateixos. 

Clar, perquè tenen aquest partit clau al Congost (26 abril) on és decidirà tot?

Exacte, exacte, en principi sí, aquests punts contra la ‘Monta`’:47) i del CE Europa B amb el Badalona, lògicament també ajudaran, però al final l’enfrontament directe decidirà molt. Si arriba l’empat, llavors haurem d’anar mirant el Cornellá també que ve per darrere i en cas de victòria, doncs també la victòria i el gol-average.

“A LA GENT LI POT SEMBLAR UNA SORPRESA”

L’actual posición és una sorpresa per a Sergi Trullàs?

Anar primers? Bé, la temporada, no, la temporada en total. Sorpresa li pot semblar a la gent des de fora perquè és un grup que només van continuar tres jugadors, hem firmat molts jugadors nous, de molts jocs diferents i al principi potser sí, pot impactar des de fora, però des de dintre, des de la pretemporada, vam veure que allà hi havia un caliu molt bo. El grup es va ajuntar, es van conèixer els jugadors, tant a nivell personal com professional, jugadors molt joves, amb molta qualitat, molta qualitat humana també i una vegada va passar la pretemporada vam tenir bons resultats contra equips de categoria superior i l’equip s’ho va creure. Vam començar la Lliga bastant bé i fins al dia d’avui penso que hem sigut molt regulars i que ens mereixem poder disputar la Lliga contra rivals tan importants com aquests.

Evidentment no són el pressupost més alt de la categoria, però sí que tenen una de les històries més importants de la categoria. Volem dir que estan històricament més obligats, o estan obligats pràcticament a tot per la història.

22 JORNADAS DE PROMOCIÓ I 16 AMB LA PORTERIA A ZERO

La realitat es que presenten una temporada magnífica, amb 22 jornades a la promoció d’ascens, 3 vegades com el número 1 de la categoria, -una compartida amb el Badalona. Sou màxim golejador de la categoria amb l’Hospi, però 4 més o menys golejat, això és feina, no? (48), 16 porteries a zero. (4:21… una barbaritat! . Són moltes, si, tota aquesta segona volta hem encaixat poquíssims gols, i crec que dels últims 15 partits només hem perdut un. Són números que, si et poses a pensar, mareien una mica, però el secret nostre és que no esperem a mirar el que hem fet, sinó el que queda per venir, i en aquest cas això ens ha anat bé i volem continuar així. 

“LA GENT ESTÀ MOLT ENGRESCADA”

La gent, què diu?. De cara al futur què diu? El seu vestidor què diu? 

La gent està molt engrescada, hem aconseguit l’objectiu del play-off, això ens relaxa en el sentit que tenim premi a l’esforç que hem fet, però ara que estem en aquesta situació l’equip està convençut i vol tirar fins al final per intentar quedar primers i ser els millors de la teoria, encara que sabem que serà molt complicat. Tenim al costat a Badalona, que és un equipàs, i al Cornellà també, així que amb molt de respecte, però amb moltes ganes d’aconseguir-ho.

Home, són dos equipassos, evidentment, però repassant també el teu planter, començant per l’Òscar Pulido, que és un dels millors porters, amb el Carlos Azón del Badalona. Després té els seus habituals Iglesias, Nico Olmedo o Matius Texeira. Tot i això, el que ens ha sobtat molt és que ha reafirmat molt la categoria de gent com a Ayoub, Aleix Díaz o Moha.

“AQUEST MANRESA TÉ MOLTS JUGADORS DE NIVELL”

Sí, són jugadors de molt nivell. Moha és un jugador molt consagrat aquí a Catalunya amb molta experiència, i que ha jugat en categories superiors. I clar jugadors como l’Òscar Pulido, amb experiència en categories superiors amb el mateix Manresa, l’Àlex Iglesias o Mateus… no em voldria deixar ningú, Tenim jugadors joves amb molt de futur, i alguns jugadors que ja han tocat categories superiors i que li donen aquesta experiència a l’equip. 

Hem recordat un parell de vegades el partit (16 abril) al Congost. A l’anada, va ser un empat a 1. Al Bages es decidirà el campionat?

“ELS 3 PUNTS DAVANT LA ‘MONTA’ SON IMPORTANTÍSSIMS”

Nosaltres ara mateix pensem que els punts contra la Montañesa són vitals, són molt importants. Sí que és cert que ens jugarem el tema del gol average i ,al final, si tu sumes 3 punts no els sumen ells, Això és el que et dona aquest enfrontament directe, però els 3 punts de la ’Monta’ que tenim aquest diumenge per nosaltres ara mateix són els més importants. Es cert queel partit contra Badalona serà decisiu, això està clar.

Han guanyat a casa 29 sobre 45 i 31 sobre 45, a domicili. És a dir: juguen igual a casa que fora? 

Si bé, a principi de temporada a casa ens costava una mica més, sí que és cert que jo penso que va ser una mica de casualitat, tampoc veia el per què, i al final s’ha anat ajustant amb el pas de les jornades, s’ha igualat tot. Fora de som els millors visitants, i a casa estarem amb el top 4, top 5 segur. 

“SOM ELS MILLORS VISITANTS, I DE LA LLIGA”

Estarem fins a la darrera jornada per saber qui és el campió? 

Sí. Nosaltres volem ser campions, si és abans millor, i si hem d’esperar fins a l’última, esperarem fins a l’última. I ja et dic, nosaltres ho lluitarem amb totes les nostres forces, si al final no ens dona, doncs també cal donar-li molt de valor a allò que està fent l’equip. Tenim el premi del playoff, i si no ho lluitaríem al playoff, però bé, intentarem amb totes les nostres forces quedar primers i acabar abans.

Insistim: què diu la gent a Manresa? 

La gent de Manresa està molt il·lusionada, ens està acompanyant un grup d’animació allà (8:55) on anem, tant a casa com a fora, la directiva, la gent del club… tothom té moltes ganes de continuar i poder aconseguir aquest somni, i dins del vestidor, doncs ja et dic,  allò és una pinya, és una família, i cada dia que anem a entrenar, la veritat que ho gaudim molt l’estar junts, el competir junts, i això es transmet després a cada jornada de Lliga. 

“LA GENT DE MANRESA ESTÀ MOLT IL·LUSIONADA”

Fem pronòstic del final de temporada o no?

Si el Manresa serà campió? Sí, sí. Bé, clar, què t’he de dir jo, no? No ho sé, no ho sé… La veritat és que veig els jugadors cada dia, la seva il·lusió l’esforç que fan… 

Heu fet aposta entre vosaltres? 

No, home, no, tothom aposta pel Manresa, al vestidor, clar. És evident que confiem en nosaltres mateixos, però sempre, ja et dic, respectant els clubs tan importants com Badalona, com Cornellà, i els altres. 

Veient el seu historial, la veritat és que l’Àlex Redondo, director esportiu, ja que va ser qui el va portar cap aquí, no? 

Sí, l’Àlex Redondo és qui va confiar en mi, sí. S’ha d’estar una miqueta boig per portar-te un nano de 36 anys amb un historial com el meu. He estat a Àfrica, als Estats Units, Xina, Cuba, sí, molt bé, però i el futbol català, què? Jo vaig començar al futboll base del Júpiter, allà al meu barri, Sant Andreu, Sabadell i Badalona,. Al final, vaig donar un pas a la meva carrera, vaig marxar a l’estranger, vaig estar donant multes pel món,  i últimament hi era als Emirats Àrabs, allà a Dubai, d’assistent amb el millor equip d’allà. Compartíem Champions League asiàtica, amb el Hilal, amb en Neymar, amb tots aquests. Vaig tenir un fill amb la meva dona, vam venir Barcelona, i aquí

“L’ÀLEX REDONDO ÉS QUI VA CONFIAR EN MI”

Evidentment el futbol és futbol a qualsevol lloc del món.

Exacte. El que m’ha donat a mi el futbol és poder conèixer molts països, molta gent diferent, moltes cultures diferents, i al final això és un aprenentatge brutal. Quan tornes a casa ho veus tot des d’una altra dimensió, pots veure les coses des d’una altra perspectiva. Sempre és  bo conèixer molt a nivell tàctic, però també és molt important contactar, conèixer, dirigir-te a les persones. És una ajuda molt important que he tingut a la meva carrera, poder veure amunt i poder gaudir també del futbol. 

Viu a Barcelona i cada dia viatja a Manresa? 

Exacte, sí. És molt divertit. Vaig molt content, no hi ha cap dia que digui “ostres, no tinc ganes d’anar cap allà,” amb una hora de camí gairebé, i una hora de tornada, la veritat és que vaig molt motivat. Quan arribo allà amb jugadors super disposats a escoltar, em torno superfeliç perquè ho donen tot durant cada entrenament i la veritat és que ho deixo tot a la meva feina. 

“VAIG MOLT CONTENT CADA DÍA A MANRESA”

Tornant a la realitat, Diu que el partit a Nou Barris és com si fos la primera part del Manresa-Badalona. 

Bé, al final, no sé si és la primera part del Manresa-Badalona però és el partit que ve ara i són tres punts que són diferents als següents, són tres punts que si no els guanyem no els recuperarem, i si els guanyem, continuarem com a mínim amb l’avantatge de 3 punts amb el Badalona o 5 del Cornellà 

El Badalona té Manresa i L’Hospi després de l’Europa B (13:55) i el Cornellà té la FEGrama per començar, Cornellà i L’Hospi, o sigui que és un final de calendari espectacular, eh? 

Sí, ho tenim complicat, la veritat, tots els equips tenim un calendari que és difícil. Al final tots els equips  sempre volen guanyar i ho posaran complicat, per això només guanya un normalment I sempre serà el més regular, el que ha sigut millor durant tot l’any . Penso que el que sigui capaç d’afrontar els partits de la millor manera serà el digne campió.

The post “Si el Manresa serà campió? Sí, sí, clar…, què t’he de dir jo, no!” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mentre els possibles candidats a les eleccions presidencials de la FCF segueixen en silenci i amagats, diferents empleats, amb el seu director Calle al capdavant, continuen immersos en la seva carrera personal d’autobombo. Aquest diumenge va tocar Vilanova.

Absent el septuagenari i el seu xofer, el comandament era per a Calle al costat del genuflex Garrido i al polivalent periodista-delegat, Joan Estruch. El 75 aniversari del CF Vilanova era l’excusa per a una presència estel·lar, i més quan s’anaven a creuar (sí o sí) amb l’expresident Andreu Subies.

LA CAMPANYA ELECTORAL I EL JUTJAT

Per descomptat que no van coincidir a la llotja, encara que sí que va haver-hi encreuament de mirades mentre els jutjats decidiran l’últim somriure Ara com ara, la qual cosa sí que se sap és que el ‘futur ministre d’Economia’ Calle treu pit per la seva fantàstica gestió com a director. Més de 7 milions de benefici implica que el geni de les finances mereixi sortir a coll a la pròxima Assemblea de clubs, si hi ha espai, clar.

El que està clar ès que la Federació Catalana de Futbol ha tornat a treure pit. Ara diu que la seva “eficiència econòmica” s’ha traduït en més recursos per als clubs catalans, que les ajudes directes s’han disparat, que la despesa externa s’ha reduït un 59%, que la de personal gairebé no ha crescut entre 2018 i 2025, que ja no necessita finançament extern, que el deute hipotecari ha caigut un 92% i que els fons propis superen els 8 milions. Tot plegat, sota el lideratge de Joan Soteras i la seva junta.

Fins aquí, el relat oficial. El de la casa ordenada, els números sanejats i la gestió exemplar. El problema és que la realitat judicial que va apareixent per una altra banda explica una història bastant menys lluïda. I, sobretot, bastant menys innocent.

MÉS CONTES, QUE COMPTES

Perquè fa mesos que FutbolCatalunya ja advertia que darrere del “miracle econòmic” venut per el director Calle hi havia molta propaganda i molts silencis. En aquell article de gener, titulat “Contes i Comptes del director”, recordava que, entre 2019 i 2026, els ingressos per llicències i quotes de clubs passaven de 4,08 a 7,63 milions, i les subvencions públiques de 2 a 4,82 milions, però que el repartiment als clubs no creixia al mateix ritme: de 2,36 a 3,79 milions.

També subratllava que la partida de publicitat, propaganda i relacions públiques pujava de 231.200 a 796.900 euros, i que les retribucions a directius passaven de 409.700 a 544.000 euros. És a dir: menys miracle i més maquillatge interessat.

EL CONTE DEL JUTJAT DE SABADELL

Ara, a aquest relat crític, se li afegeix una dada molt més seriosa que qualsevol article d’opinió: un auto judicial. I aquí el decorat canvia del tot.

Segons l’auto del Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Sabadell, de l’1 d’octubre de 2025, la investigació policial ha ofert “seriosos indicis” no només d’un delicte de falsedat en document privat i públic, sinó també d’un delicte d’administració deslleial. Tots ells, connectats entre si i vinculats a la seu de la FCF de Barcelona i a l’elevació a escriptura pública a una notaria de Sabadell.

I el més delicat no és només la qualificació penal. És el relat dels fets que fa el mateix auto. Segons aquesta resolució, els certificats o actes de 13 de febrer de 2023, relatius a clubs que no estaven degudament inscrits al Registre d’Entitats Esportives, haurien incorporat signatures falsificades de presidents i secretaris.

I tot aixó per facultar la candidatura de Joan Soteras i permetre-li acreditar notarialment la representació per exercir el dret de vot a les eleccions federatives. Sempre, és clar, en termes d’indicis i dins d’una causa encara viva.

ACREDITACIONS FALSES DES DE LA PRÒPIA FCF

I aquí apareix de ple el nom de José M.Calle. Perquè l’auto no el situa en un marge anecdòtic. El situa en el centre. Diu que aquests actes o certificats presumptament falsos haurien estat encarregats pels principals investigats, Joan Soteras i Víctor Güell Serra, “presumptament” amb el consentiment i coneixement de José Miguel Calle Echevarría.

I va més enllà: afegeix que, de l’anàlisi de la documentació i la informació obtinguda dels dispositius i correus corporatius intervinguts, s’ha constatat que l’elaboració de les acreditacions falses es va fer des de les bases de dades oficials de la pròpia FCF, “sota la supervisió directa” de Calle, que “presumptament” seria qui donava les ordres i instruccions oportunes.

LES COMPTES QUE CONTA EL JUTJAT

Encara més greu és el que l’auto acota sobre la presumpta administració deslleial.

La resolució parla d’un ús inadequat de recursos federatius en favor de la candidatura de Joan Soteras. Anotin: targetes de dèbit il·limitades per a determinats membres o treballadors, despeses de disseny i elaboració de la campanya electoral. A més, pagament d’actes notarials i compensacions econòmiques a través de “bonus” d’entre 3.000 i 15.000 euros. Per a qui? per a membres de l’equip del candidat, entre ells el mateix José Miguel Calle, Alberto Prieto, Sergio Garrido, Jesús Manchado i Alejandro Guerrero, a més d’altres formes indirectes de sufragar la campanya amb recursos de la Federació. Sempre, insistim, en fase d’instrucció i sota presumpció d’innocència.

Per això la notícia de l’FCF sona tan malament. No perquè una federació no pugui explicar els seus números. Pot i ha de fer-ho. El problema és fer-ho com si no existís el context. Com si el director que va al Parlament a vendre el “miracle” no aparegués després, en una resolució judicial, associat -presumptamen- a falsedats documentals i a l’ús de recursos federatius per apuntalar una candidatura.

Com si no hi hagués una ombra judicial creixent sobre la manera com s’ha administrat aquesta casa.

COM ACABARÀ EL CONTE DELS COMPTES AL JUTJAT?

La qüestió, al final, és molt simple. Si l’eficiència econòmica consisteix a congelar quotes, reduir serveis externs i millorar ratis, perfecte. Però si al mateix temps hi ha indicis que recursos federatius s’haurien utilitzat per interessos electorals particulars, llavors ja no parlem d’eficiència. Parlem d’una altra cosa. I aquesta altra cosa no es resol amb infografies, ni amb notes de premsa, ni amb exercicis d’autobombo.

Futbolcatalunya ja ho va explicar fa mesos: els comptes no quadraven tant com deien. Ara el jutjat hi afegeix una capa encara més incòmoda. Potser alguns “contes” no eren només contes. Potser també eren comptes, però d’una naturalesa molt diferent.

I aquests, a diferència dels que es pengen al web federatiu, els acabarà revisant un jutge. Poster per això el director va acumulant fons propis, ell segur que no acabarà pagant, ho faran els clubs.

The post Quan l’’eficiència econòmica’ acaba al jutjat appeared first on FutbolCatalunya.com.

Cal recordar d’on venia tot plegat. La Pirinaica, la temporada passada, va ser el millor tercer de Primera Catalana, amb millor puntuació i coeficient que el Santfeliuenc, i a més el va eliminar directament en la promoció d’ascens.

Amb aquests arguments, el club manresà va defensar que el millor dret esportiu li corresponia. La FCF va decidir el contrari. I després van validar aquesta decisió els òrgans federatius i, finalment, el TCE. Fins aquí, una controvèrsia esportiva.

NOMÉS FINS AQUÍ LA DENUNCIA?

No. El Tribunal, quan ha hagut de confrontar els precedents i la doctrina aportats per la Pirinaica, no ha fet una gran construcció jurídica. Ha triat la via més còmoda: dir que són “casuístiques diferents” i passar pàgina. Massa poc per a un òrgan que se suposa que ha de donar l’última resposta amb rigor, profunditat i autoritat.

I després hi ha el temps. El maleït temps. El TCE va prorrogar el temps màxim que té per resoldre perquè se suposa que tenia molta feina, però poc després que futbolcatalunya.com publiqués l’endarreriment “selectiu” d’alguns expedients que molestaven a la FCF, van fallar als pocs dies. Casualitat? Segur. Però la imatge és pèssima igualment.

APAREIX EL NOM DEL PONENT: POL BUSQUETS MAS

Aquí és on la cosa canvia de pantalla. Perquè el debat no és si avui continua o no continua vinculat a la FCF. El debat és que, almenys fins al maig de 2025, figurava al Portal de Transparència federatiu com a membre del Comitè Jurisdiccional de Competició de la mateixa Federació, juntament amb una membre actual del TCE, Mar Ropero.

És a dir, de la part afectada pel recurs (la FCF). I això, com a mínim, obria un problema seriós d’aparença d’imparcialitat. Els dos vocals, probablemente, s’haurien d’haver abstingut.

Però n’hi ha més, Pol Busquets és a més advocat de FILS Legal, que segons el seu perfil oficial de LinkedIn, assessora la UFEC de ‘Poncio’ Gerard Esteva i almenys 20 federacions esportives. Per tant, la Pirinaica denuncia l’existència d’una causa d’incompatibilitat, és a dir, Busquets no hauria d’haver estat mai nomenat membre del Tribunal en aquestes circumstàncies.

QUI VA FER EL NOMENAMENT?

Doncs, Abel García, secretari general del Departament d’Esports. Malgrat va lliurar el segell d’entitat ètica (jajaja…) a la FCF en un acte a la UFEC ple de plafons publicitaris de FILS Legal, sembla que quan es va entrevistar amb Busquets no se’n va enrecordar. Casualitat? També.

El que poster ja no és tan casual és que alguns membres ja li hagin dimitit, descontents amb el funcionament molt discutible del Tribunal.

I ARA… QUÈ?

La Pirinaica assegura que va saber qui era el ‘ponent’ només quan va rebre la resolució. I arran d’això ha activat una doble ofensiva: revisió d’actes nuls i denúncia davant Antifrau. I aquí hi ha el detall que més incomoda: el club no es limita a protestar. Demana l’acta de la deliberació i la votació. Demana saber qui hi era, qui va intervenir i com es va formar la voluntat de l’òrgan. Dit clar: vol saber si el TCE va funcionar com hauria d’haver funcionat. I fa bé.

Perquè el problema ja no és només si la plaça era per a la Pirinaica o per al Santfeliuenc. El problema és si el màxim òrgan de justícia esportiva catalana pot permetre’s aquest nivell d’opacitat, aquest nivell de retard i aquesta ombra sobre la seva independència.

EL PERFIL PROFESSIONAL DELS MEMBRES DEL TCE

I aquí encara hi ha un altre forat negre: la transparència. O, millor dit, la falta de transparència. Perquè no es tracta només de perfils professionals poc clars. Es tracta de no saber bé la situació real dels mandats, de no tenir una traçabilitat pública prou nítida dels nomenaments i de no poder comprovar amb naturalitat quins controls s’han fet sobre incompatibilitats i abstencions.

Massa zones fosques per a un tribunal públic. La Pirinaica ha perdut el recurs. Sí. Però potser ha obert una altra batalla molt més rellevant. La de posar damunt la taula una pregunta incòmoda que fa temps que plana sobre el futbol català: qui controla el controlador?

ANTIFRAU TÉ ARA LA PARAULA

Perquè quan un tribunal tarda, resol malament, esquiva el fons i ho fa sota sospita, el problema ja no és una plaça. El problema és el tribunal que controla Abel García. Per cert, farien bé d’esborrar els membres que han dimitit. Informació de servei.

The post La Pirinaica denuncia el TCE a l’Oficina Antifrau appeared first on FutbolCatalunya.com.

Lucas Viña va aterrar l’estiu del 2024 al Narcís Sala amb molts interrogants a resoldre i això que arribava amb un historial recent i impecable de Terrassa. Però la incertesa estava a l’ambient menys per al seu tècnic Xavi Molist. Lucas, natural de L’Hospitalet on no ‘va ser ‘profeta’ a la seva terra -sí que ho va ser el seu pare en el riberenc Guimerense- ha superat tots els exàmens.

Amo absolut de qualsevol banda andreuenca, amb especial excel·lència a l’esquerra, és el lateral que qualsevol equip desitjaria. I, a més, marca gols. En l’actualitat suma 5 encara que ve d’11 del curs anterior. És un tipus que contagia vida, que transmet alegria i això la UESA ho aprecia. El seu últim gol al Johan Cruyff va portar a l’èxtasi als seus seguidors.

A LES 14 H, FINAL SANT ANDREU-POBLENSE, ULLS OBERTS!…

Ja sap el que faràs diumenge a les 14 h.?

Primer, esperem que sigui una victòria i després, si aquesta victòria amb la d’Eivissa, millor que millor, la veritat.

Han començat a jugar ja amb el Poblense aquest dimecres o ja ho van fer dissabte passat quan van guanyar al Johan Cruyff?

Sí, al final del partit, ja comencem a pensar però va ser el dilluns quan ja vam posar el focus en el pròxim, que és el Poblense, un gran equip que ha estat aquí líder fins fa poc i sabem que es va un partit molt difícil.

“TANT DE BO SUPEREM AL POBLENSE”

Hem vist festejar molts gols, però pocs com el seu de dissabte!

Sí, va ser especial. Vulguis o no, sabíem que el Barça At. tindria les seves ocasions i havíem de ser molt eficaces. Amb les quals vam estar vam fer molt de perill i a la qual vaig poder veure porteria, va arribar el meu gol. Sabíem que era una victòria molt important perquè deixàvem un rival també que anava a estar barallant per estar a dalt.

Una curiositat: Com li permet Natxo González, un dels millors entrenadors per a nosaltres de la categoria i del futbol espanyol que el seu esperit ofensiu es pugui reflectir tant al camp?

Bé. Jo soc lateral i el primordial és defensar, però si li puc donar aquest plus com a ofensiu -des que canviem el sistema a jugar amb carrilers- em dona una miqueta més de llibertat.

“EL MÍSTER NATXO EM DONA UNA MICA DE LLIBERTAT”

LU, LU, LU…CAS VIÑA, el crit del dissabte va explotar el dissabte en el Johan! Ets tot un ídol.

Sí, sí. I la veritat, vulguis o no, es va poder veure tant en directe com en les fotos, és una bogeria això d’aquesta afició. Semblava que jugàvem de local una altra vegada.

Si mirem una mica enrere, la veritat és que va costar ficar-se a la zona de promoció. De fet, fins a la jornada 24 que van agafar el lideratge i ja no el deixaran.

Sí, sí, al final en qualsevol categoria, però sobretot la Segona Federació, una de les categories més complicades que hi ha, i més en el grup que estem. És cert que al principi va costar una mica arrencar, era un projecte nou, jugadors nous, entrenador nou, tots havíem de saber com volíem jugar i què potenciar, i al principi costa, però sabíem que confiant en el projecte anàvem a estar on estem.

“SABÍEM QUE ANÀVEM A SER AQUÍ”

Lucas Viña és un jugador més que rendible, perquè mirant els teus números, vostè ho juga tot, està en tots els llocs, fica gols… el que s’ha dit, més que rendible.

Bé, al final, el que intent és estar disponible tots els diumenges perquè l’entrenador pugui posar-me o no, que decideixi ell i quan toca jugar, donar el 120% i tota la resta vindrà només.

Sempre s’havia relacionat a Emilio Lucas Viña amb el Terrassa, però vostè és de L’Hospitalet i ara Sant Andreu.

“SEMPRE VULL DONAR EL 120%”

Quan vaig sortir del filial del Depor, Terrasa em va obrir els braços, vaig anar sense pensar-ho i vaig estar cinc anys molt bé aquí, vaig ser un dels capitans, vaig conèixer a la meva parella i em vaig mudar aquí a Terrassa.

Insistim, Lucas és de L’Hospitalet, no?

Sí, clar, les meves arrels són de L’Hospitalet. Quan me’n vaig anar de Terrassa em va fotre perquè estava molt còmode amb la gent, però ving de L’Hospitalet tot i que Sant Andreu és una cosa especial. Vaig caure dempeus i la gent em té una estima brutal i jo a ells encara més.

“VAIG ESTAR 5 ANYS MOLT BONS AL TERRASSA”

També va passar pel Prat i allí es va reconvertir.

Sí, Vaig estar els dos anys de juvenil amb Pepe Delgado, pugem al primer equip, em vaig saltar l’etapa del Nacional i vaig anar directe amb Agustín Vacas, que és el que em va dir de ser lateral.

Bé, és la clara demostració que a vegades cal fer un gir en la vida per a tornar una altra vegada al camí de l’èxit.

Sí, sí, totalment. Al final, l’últim any a Terrassa va ser complicat perquè Chus, que era entrenador en aquest moment, confiava en altres jugadors o en un altre estil de joc i jo no encaixava.

“AGUSTÍN VACAS EM VA POSAR COM A LATERAL”

El que són les coses: vostè és de L’Hospitalet, a punt de tocar la 1a Federació amb el Sant Andreu mentre L’Hospi segueix a tercera.

Sí, però és que al final totes les categories són molt complicades. El problema que va tenir l’Hosi, al principi, va anar que tothom el posava com molt favorit i la Tercera Divisió és molt complicada. Ara s’està fent una gran feina, són a zona de playoff, han tret bastant marge a aquesta zona de playoff i hi ha jugadors amb un potencial increïble. Crec, i desitjo, perquè tinc molts amics allí, que puguin pujar, que al final la ciutat mereix estar el més amunt possible.

“L’HOSPI ESTÀ FENT UNA BONA FEINA”

Ens han parlat meravelles del seu pare, que no és el típic pare del futbolista que dona la pallissa amb el fill.

No, no, la veritat que el meu pare és home de futbol i va jugar a L’Hospitalet, Santa Eulalia -allí és un emblema-. Tothom parla molt bé d’ell, viu el futbol més que jo encara, el pobre es posa molt nerviós que l’altre dia no sabia ni on ficar-se amb el gol. Tenia el cor a mil per hora, el viu amb una passió que al final també part de l’ascens ha de ser per a ell.

En fi, i així ha aconseguit disputar la seva segona temporada com a quadribarrat i com a estrella.

Bé, és el que t’he dit, des que vaig arribar, la gent em va rebre molt bé, em sento molt volgut i al final quan surto, si ja tinc donar aquest 120% que jo m’exigeixo, quan veig la graderia plena, em surt donar encara aquest plus més.

“EL MEU PARE VIU EL FUTBOL MÁS QUE JO”

Ja estan preparats mentalment per a Primera Federació o anem a poc a poc?.

Jo soc dels quals prefereix anar a poc a poc. Sí que és cert que l’equip que tenim podria competir perfectament en Primera, però com encara no estem… a centrar-nos en diumenge i ja veurem.

Digui’ns alguna cosa sobre el seu entrenador Natxo González perquè estem davant un dels grans. No sé si estàs d’acord o en desacord o prefereix ‘rajar’ una mica, si ho desitja.

No, no, és la veritat, No es pot ‘rajar’ perquè està fent un treball brutal i venia també de fer molt bons treballs. Al final si té tota la trajectòria que té i experiència és perquè li ho ha treballat des del primer dia i mes que merescut, la veritat.

“EL MÍSTER NATXO ES UN DELS GRANS”

Què destacaria de la plantilla aquest curs?.

Et diria que dels 24 que som, que els 24 podem ser titulars i donar un 10 de nota en el partit. És a dir, posis al que posis saps que et competirà. Si un juga 10 minuts, saps que et donarà el màxim i et pot donar el partit, com ha passat diverses vegades. Al final amb aquest equip me n’aniria a l’altra part del món,

I amb aquesta afició més!.

Sí, sí, al final és la nostra base, vulguis o no. Quan juguem de visitant no ho sembla sinó que ens sentim locals. La veritat que és que no hi ha paraules per a l’afició.

Aquest ‘punt de bogeria’, amb respecte, que té aquesta afició, Per què?.

Perquè té un sentiment de pertànyer al barri, és l’equip del barri, i això, vulguis o no, a la gent li motiva. I quan veus que està omplint estadis, que tothom parla de tu, que damunt l’equip és aquí a dalt lluitant per a ascendir, va tot de la mà.

“AQUESTA PLANTILLA TÉ 24 TITULARS”

Vostè només tens 29 anys, és a dir que encara li queda molt futbol.

Queden molts anys encara. Exacte.

Fins i tot per a recordar moments durs com aquella seriosa lesió en el Fabril o aquest debut impossible a Primera Divisió amb el Depor.

No, això no s’oblida mai i més quan vaig estar molt a prop, però al final al futbol també has d’estar en el moment decisiu. En aquest moment vaig tenir la mala sort que em vaig lesionar i vaig haver d’esperar altres oportunitats.

“NO HI HA PARAULES PER A L’AFICIÓ DEL SANT ANDREU”

Lucas Viña, Pitxitxi?.

Sincerament, prefereixo no marcar més gols i pujar que continuar marcant

Home, ja ha fet cinc gols i ve de marcar 11 l’any passat. Té sis jornades per a igualar-ho.

Però el que et dic, prefereixo guanyar, no marcar jo i que ho facin altres companys i tots feliços.

En resum: quan tanqui els ulls a les dues de la tarda aquest diumenge després de guanyar al Poblense, què pensarà

Pensaré en el que m’acabes de dir.

The post “Diumenge, a les 14 h., tancaré els ulls i…” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Jordi Alba, Thiago Alcántara, Òscar Pierre i Gonzalo Alvarez són els 4 socis del CE L’Hospitalet que assumeixen l’històric deute de l’entitat i que l’abonaran abans del 30 de juny. Aquesta decisió permetrà al club presentar el pla de viabilitat requerit per la RFEF.

D’altra banda, el soci, que actualment sobrepassa els 300, perdrà la seva condició de ‘votant’ perquè s’iniciarà el procés de transformació en societat anònima esportiva. Segons el mateix president Antoni García “tots continuarem amb el nostre número de soci, podrem accedir al camp, per descomptat, però ja no podrem votar”.

EXPEDIENT “CONTRADICTORI” PER AL SOCI

Els esdeveniments s’han succeït amb rapidesa des que el CSD i l’RFEF no admetés la primera quantitat facilitada pel club com a deute i la seva futura esmena. Des del llunyà 2015, aquesta quantitat milionària (2.328.428,44 euros) impedia el seu sanejament i l’Hospi es va veure obligat a informar els seus socis.

Diferents Assemblees van marcar el camí. Encara més, en la celebrada el passat 23 Febrer al voltant de 60 assistents van donar pas al necessari procés jurídic. I aquest assenyalament s’ha traduït a l’enviament d’una carta –‘Notificació d’obertura d’expedient contradictori’- en la qual s’informa de la pèrdua de condició social com a pas previ al seu desenvolupament final.

El club, segons el seu president, ja ha començat a abonar als seus anteriors rectors –Màgic Díaz i l’expresident Santi Ballesté– la quantitat pendent de pagament que supera l’1.200.000 euros.

PARLA ANTONI GARCIA

En resum: aquí tenen el resum redactat pel mateix Antoni Garcia i enviat a Futbolcatalunya

“La greu situació heretada de deutes acumulats d’exercicis anteriors i de fa anys, amb un patrimoni net negatiu de més de 2,3 milions d’euros, va motivar la convocatòria d’una assemblea per eixugar el deute i complir els requeriments dels organismes competents”.

“L’assemblea va acordar el sanejament del deute. Quatre socis del club han assumit el compromís de pagar-lo. El mes de juny el club estarà sanejat, amb deute zero”.

“Els socis actuals mantindran tots els beneficis (número de carnet, accessos, descomptes, assistència a assemblees, etc.), excepte el dret de vot”.

“En aquests mesos, la nova junta directiva ha impulsat una sortida de viabilitat econòmica, amb el pagament dels deutes acumulats que posaven en perill l’existència del club, i que permetrà afrontar el creixement esportiu i social de l’Hospi”.

The post El soci de l’Hospi es queda sense deute ni vot appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’FC Barcelona està immers en un procés clau d’eleccions a la seva presidència encara que tothom pot coincidir que la seva influència en el futbol català és majúscula. Però, què pensen els precandidats sobre el futbol català i sobre una FCF immersa al món judicial per la seva qüestionada gestió?. Com serien les seves relacions amb els clubs catalans i amb la mateixa FCF si fossin presidents del Barça?.

Aquestes preguntes els hem traslladat als 4 precandidats encara que només un (Xavi Vilajoana), vicepresident de l’AE Prat, ha considerat respondre personalment. Potser perquè es tracta de l’únic que coneix millor que ningú el nostre futbol català.

EL FUTBOL CATALÀ, PROTAGONISTA

Victor Font ha delegat en un crack com és Albert Puig i Joan Laporta l’ha fet amb el seu responsable de premsa. L’expresident barcelonista ja ha mostrat molts anys que el futbol català li interessa més aviat poc encara que tenia un vicepresident federatiu (Antonio Escudero) a la seva antiga junta i, actualment, com a futurible a la butaca de la Federació Catalana.

En casos com Laporta o Marc Ciria el temps juga en contra seva encara que se’ls va demanar el passat 24 de març. En fi, tots han tingut possibilitat d’exposar en tres respostes la seva idea sobre el futbol català i sobre l’FCF.

QUATRE OPCIONS A LA PRESIDÈNCIA DEL BARÇA

VICTOR FONT

a) Com veu l’actual moment del futbol català professional, amateur i formatiu.

Catalunya està a un nivell top mundial. Tenim una de les millors pedreres del món i, gràcies a això, La Masia es nodreix constantment de grans promeses. I no només de jugadors, també a nivell de tècnics . Tenim una gran salut esportiva, i som reconeguts arreu del món. El Barça és el club referència, i per això volem que col·labori i ajudi als clubs catalans formatius, fent que l’excel·lència catalana continuï i sigui beneficiosa per a tot el país.

b) Si vostè fos president blaugrana, com serien les relacions des de la presidència del FC Barcelona cap a la resta de clubs catalans

Volem tenir una actitud de total col·laboració i servei amb els clubs catalans. El Barça és el que és també gràcies a ells. Si els altres clubs no poden replicar La Masia és perquè no tenen al voltant la xarxa que tenim a Catalunya de clubs i de futbol formatiu. Per això, tenim el projecte Masia 50: volem augmentar la inversió per tornar a tenir una àmplia xarxa de clubs col·laboradors, ajudant-los de forma directa, tant en metodologia com amb ajudes directes Per exemple, amb beques per a esportistes.

c) Com serien les relacions del FC Barcelona amb una Federació Catalana de futbol que sempre està sota la lupa dels jutjats per la mala gestió del seu president Soteras i la seva junta directiva?

El Barça és el referent del futbol català. Per tant, hem de tenir pes i influència a la Federació.

Albert Puig, responsable de futbol base a Nosaltres, candidatura de Víctor Font

XAVI VILAJOANA

1.  “El futbol català té molt a millorar. El futbol formatiu s’ha d’enfocar molt més en la formació , no sols esportiva sinó personal, i un esforç conjunt. L’esport amateur sempre ha estat igual, és difícil, molts equips amb una estructura poc professionalitzada i sous molt baixos..per això, crec que la Federació hauria d’ajudar, implicar-se més amb els clubs. El servei que dona l’FCF podria ser molt millor”
   
2.  “Si soc president del Barça, les relacions amb la resta de clubs catalans han de ser de complementarietat. El Barça té molta responsabilitat social, de territori i ha de ser exemple de club integrador. No pot ser que s’ho ‘mengi’ tot, encara més, no és necessari sinó que cal tenir una mentalitat molt oberta i no absorbent. De fet, quan vaig estar com a responsable del futbol formatiu, vaig incentivar molts acords de col·laboració amb equips de Catalunya. La formació de molts equips de Catalunya s’ha d’aplaudir i, com més podem, més prop de casa nostra i després ja arribarà la mobilitat que fa falta”

•  “No soc qui per a jutjar els càrrecs directius de la FCF, però tinc molt clar que l’FCF ha de millorar molts aspectes perquè es deu als seus clubs. Ha de gestionar per als clubs als quals es deu i jo tinc experiència perquè sóc a l’AE Prat. L’FCF hauria d’arribar a un nivell de professionalització millor i la seva eficiència a la gestió també té molt a millorar. En definitiva: com a institució té molts reptes al davant, molt camí a recórrer i s’hauria de posar de veritat”

Candidatura ‘Preparats per recuperar el nostre Barça’

JOAN LAPORTA

“El FCB sempre ha mantingut i continuarà mantenint bones relacions amb els clubs de futbol professionals i amateurs de Catalunya i amb la mateixa FCF. Ara mateix no farem cap altra valoració més”

Gabriel Martínez, responsable premsa candidatura DEFENSEM EL BARÇA

MARC CIRIA

“No arribem, anem a tope”

Toni Vázquez, responsable premsa candidatura #Moviment42

The post Els preocupa el futbol català als precandidats del Barça? appeared first on FutbolCatalunya.com.

El partit de la Lliga Preferent juvenil de futbol sala entre Canet i Sta Coloma, disputat el passat 21 de febrer al Municipal de Canet, passarà a la història del futbol català, ja que la vaga arbitral s’ha fet realitat. El que el futbol-11 no té valentia per a realitzar, sí que han pogut els col·legiats del futbol sala.

Una agressió al col·legiat Clever Júnior Coelho ha estat l’espurna final. Amb 5-2 al marcador i mancant 1’44’’, un aficionat impresentable, que va fugir del Pavelló quan van arribar els Mossos, va insultar i va agredir l’àrbitre.

L’FCF ES POSA LA MEDALLA

La suspensió del partit ha originat la consegüent reprovació per part de tots els actors. Pendents de la resolució final per part del Comitè de competició, que ara com ara només ha obert expedient, l’anunci d’una vaga arbitral va encendre les alarmes a la Federació Catalana.

Amb l’objectiu d’anul·lar aquest objectiu, els responsables (?) federatius es van reunir aquest dimecres amb representants de Segona B. Curiosament van entrar molt decidits a paralitzar la competició i a reivindicar altres peticions, però els hàbils gestors de la c/Sicília se’ls ’van fumar’.

Després d’un míting inicial del totpoderós director Calle de mitja hora, se’n va anar i va donar pas al director, secretari, cap i secretari del CTAFS. És a dir: Rubén González, Guerrero ‘Bomba’, Marce Blázquez i David Sagrera, respectivament.

Tres hores de reunió van servir per a coincidir a detenir el futbol sala català aquest cap de setmana. En principi, Calle i els seus es van mantenir ferms en la seva negativa, però el gir d’intencions i la publicitat subvencionada els van regalar la medalla del mèrit per fer seva la campanya ‘tolerància zero davant la violència’.

AMENACES? NO! ENQUESTA, SÍ

Durant la llarga reunió a l’FCF va pesar el desig de visibilitzar l’enorme preocupació que envolta al nostre esport, com era d’esperar, i van deixar que els àrbitres opinessin a través d’una enquesta.
Una simple pregunta per la Intranet- “CONFIRMO ESTAR D’ACORD AMB LA Proposta D’FCF (SÍ/NO)”-, va portar, immediatament, l’afirmació de la vaga sense esperar respostes. Això sí, amenaces “no n’hi haurà”. Només faltaria encara que el col·lectiu arbitral sempre destaca pel seu detestable silenci.

I així cal interpretar la seva nul·la publicitat a altres peticions com una Assemblea extraordinària o la creació d’un sindicat arbitral. Doble NO per a totes dues inquietuds, ja que, segons l’FCF, “el sindicat són els nostres delegats” i l’Assemblea cal motivar-la molt bé perquè sigui admesa.

“PERÍODE DE REFLEXIÓ”

En resum: vaga arbitral per al futbol sala i oportunitat perduda perquè es detingués tot el futbol (voten junts a l’Assemblea), ja que no es pot tolerar la violència ni als camps ni a les pistes. I, que no hi hagi dubtes, perquè la vaga arriba pel cansament dels àrbitres i no dels federatius.
Els col·legiats demanen “un periode de temps on regni la reflexió”. Ja ho tenen.

The post L’FCF rectifica i se suma a la vaga arbitral appeared first on FutbolCatalunya.com.

Al final no va haver-hi judici entre la FCF i el ja exsecretari general, Oriol Camacho. Després d’una hora de despatxos, les dues parts citades al jutjat social número 8 van pactar l’adeu després d’onze anys en el càrrec.

La Federació, representada pel somrient director Calle, el genuflex sotsecretari Garrido i el despatx SB Advocats, va arribar amb la lliçó apresa a la Ciutat de la Justícia.

ADEU D’ORIOL CAMACHO A SOTERAS-CALLE

Per part de Camacho van acudir com a testimonis l’empleada Cristina Olivé i l’exvicepresident, Josep Vives. Mentre la primera continua amb el seu acomiadament pendent de resolució, la dona del segon (secretària de Tarragona) ja va finalitzar la seva relació també a seu judicial.

Durant una hora la seqüència final d’aquesta història, que encara tindrà més capítols, va oferir diferents seqüències que no van més enllà de qualsevol judici laboral. Al final, després d’una hora de negociacions entre les defenses, el jutge va saber arribar a l’acord final per a evitar el judici. “Més val un mal acord que un bon judici”… doncs això.

Oriol Camacho se’n va del carrer Sicília després de dos anys absent per haver denunciat tota la presumpta corrupció que envolta al futbol català. D’altra banda, Soteras i el seu director podran continuar preparant les eleccions del 2027.

ES TORNARAN A TROBAR

El comiat de Camacho no significarà el final de la seva relació amb els dirigents federatius. De fet, continuen pendents de data diverses causes: la demanda per injúries i calúmnies d‘Oriol a Soteras, el seu testimoni en el cas Manel Duran i l’especificació de malaltia professional o comuna de l’exsecretari.

Camacho va ser directiu (2009), assessor jurídic (2015) i ha acabat com a secretari general aquest 2026. Previsiblement, tornarà també a escena quan la jutgessa del 2 de Sabadell decideixi data de judici per falsificació de signatures i actes i administració deslleial.

The post Nou ‘èxit’ econòmic de Soteras-Calle appeared first on FutbolCatalunya.com.

La FCF tenia 179.187 llicències la temporada 2018/2019 i 233.532 la 2024/2025, última dada publicada, el que suposa un increment de 54.345 llicències (un 30,33%) des que Joan Soteras rebés el ‘regal’ de la presidència d’Andreu Subies.

Només cal comparar les dades amb la Federació Andalusa de Futbol (RFAF), per veure que és… un engany! La RFAF, la segona federació amb més llicències després de la FCF, tenia 159.104 llicències la temporada 2018/2019 i 222.700 l’última registrada (2024/2025).

MIRACLE O ENGANY DEL DIRECTOR?

Resum: un creixement de 63.596 llicències (el 39,97%). O, si volen, la Catalana creix 10 punts menys que la seva immediata competidora.

Amb l’increment de llicències, creixen els ingressos pel Portal del Federat, quotes als clubs, etc. Entrant al portal de transparència de la FCF i repassant la documentació de les assemblees generals, de lliure consulta al web oficial, veiem dades interessants.

I EL MIRACLE ECONÒMIC?

La FCF ingressava l’exercici 2019 (primer any sencer de Joan Soteras al capdavant de l’entitat) 4,08 milions d’euros per llicències i quotes de clubs mentre que el 2026 espera recaptar 7,63 milions d’euros, el que implica un increment de 3,55 milions d’euros (un 87%).

Aquest increment de llicències, també ha fet crèixer les subvencions públiques, que han passat dels 2 milions d’euros (2019) als 4,82 que s’espera rebre el 2026. Creixement de 2,82 milions d’euros (un 141%).

L’altra partida que també creix son les sancions: de 685.000 € (2019) a 826.000 (2026), del 20,6% i 141.000 euros.

És a dir, la FCF ingressa 4 milions d’euros més actualment que el 2019, pel creixement dels practicants. El 2019, la FCF va repartir als clubs 2,36 milions d’euros als clubs, segons el meravellós llibret propagandístic “La Casa del Futbol” i la 2024/2025, se n’han repartit 3,79, el que suposa un increment de 1,43 milions d’euros.

ACTES NOTARIALS, TARGETES BLACK, ADVOCATS…?

I els 2,57 milions d’euros restants?! No es reparteixen entre els clubs? En què s’han gastat doncs? En actes notarials, targetes black, advocats, etc.?

El que està clar és que la temporada 2018/2019 es repartien 2,36 milions d’euros entre 10.533 equips, el que sortia a una mitjana de 224€ per equip. La 2024/2025, se n’han repartit 3,79 a 13.331 clubs, el que surt una mitjana de 284€ per equip. 60 euros de més en 6 anys, 10 euros per any.

Tal i com recordava el director al Parlament, l’IPC ha pujat un 21% durant el període Soteras i l’increment de les subvencions per equip ha estat del 26%, és a dir, poc més de l’IPC.

En canvi, si repartís aquests 2,57 milions que després veurem a què es destinen, cada equip rebria 498 euros, més del doble que la temporada 2018/2019.

LA DESPESA ES REDUEIX… EN EL QUE INTERESSA

El director també va dir que havia reduït dràsticament la despesa. En sous i salaris, es manté pràcticament la mateixa despesa perquè tots els acomiadaments realitzats han estat reemplaçats amb amics i saludats, com ara Gemma Deumal per indicació d’Alejandro Talavera, com diuen els Mossos als seus atestats, que mentre defensava una renovació de la junta -Talavera- estava pactant amb Calle.

Recorden com els diputats li van refrescar allò de “encima de todo está el PSC”? Talavera era el noi PSC, ara estan tots ben juntets gaudint del pressupost federatiu.

Tampoc s’ha reduït la partida de publicitat, propaganda i relacions públiques, que passsa de 231.200 (2019) a 796.900 (2026), ni en retribucions a directius, que passa de 409.700 a 544.000 (2026), incloses les “despeses socials”; el que suposa un increment de 565.700 € (un 244,7%, felicitats nois!) i 134.300 € (un 32,78%), respectivament.

LA DEIXADESA FA PERDRE DINERS ALS CLUBS CATALANS

Ja els va dir Calle als delegats, que havien de recular i no reculaven. Ell tampoc ha reculat, ha fet viatges personals a càrrec federatiu, va facturar serveis inexistents a través de la seva dona, té un Mercedes d’empresa… Així consta als atestats del Mossos d’Esquadra i en informacions publicades al diari El Món el 2016.

Fent el mateix comparatiu, l’Escola d’Entrenadors d’Israel López facturava l’any 2019 1,38 milions d’euros en cursets, xifra que s’estima reduir l’exercici 2026 a 1,05 milions, el que suposa una pèrdua de 330.000 € (un 24% menys).

Sagnant és també la pèrdua d’ingressos en màrqueting i publicitat de la FCF. El 2019 era de 1,02 milions. Actualment, uns lamentables 536.000€. Sembla que els dirigents actuals no animen massa a les empreses a invertir en patrocinis a la FCF amb tants assumptes judicials. Per què serà…?

Això i que, segons va publicar Crónica Global, alguns patrocinadors com Iniciatives Events no haurien abonat el seu patrocini quan els tocava, a canvi de… el Jutjat de Sabadell dirà.

The post Contes i comptes del director appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb més de 20 anys als camps de futbol, en equips des de l’Alzamora i la Damm passant per Barcelona com Mallorca B, Sant Andreu i, especialment, Cerdanyola i Martinenc, Pitu Plazuelo se’n va. Després de tota la seva vida entre Nou Barris i Sant Andreu, ara li espera el Pais Valencià amb la seva dona i el gol més important de la seva vida, el seu fill.

Es jubila diumenge? Digui’ns que no.

Sí, ho deixo. La decisió no és perquè no vulgui acabar el projecte. De fet, després de la lesió tan greu que vaig tenir a Cerdanyola, -alguns van dir que no tornaria a jugar- va aparèixer l’ego que tenim tots una miqueta i em va dir que no mereixia sortir així sinó dins del terreny de joc.

APLAUDIMENT MAJÚSCUL PER A PITU

I va arribar la trucada de Toni Carrillo?

Sí. Amb Toni sempre hem tingut una relació d’amor i el contrari, perquè en moments ens hem separat. Me’n vaig anar a Vilassar, vaig tornar… després Cerdanyola i, quan apareix el projecte del Martinenc, em va dir que si volia formar part d’aquest projecte. La veritat és que al Martinenc li tinc molta estima perquè ja havia estat en una altra etapa i era com tancar el cercle, un club prop del meu barri.

‘Només’ té 38 anys, a on va?

No me’n vaig per un tema d’edat ni perquè no em vegi amb força per a continuar jugant, és per un tema familiar. En el 2024 vaig ser pare, la meva dona és de València, ens hem comprat un pis a Ontinyent i creiem que per a la nostra unitat familiar el millor és anar-nos-en I, bo, jo he sol·licitat una excedència en el meu treball (director dels centres VivaGym) perquè m’estic perdent el creixement del meu fill, vaig a un ritme que la meva empresa actual no m’ho permet.

Però gens de futbol?

No, de futbol, a un 100% a nivell competitiu, res. Si torno a jugar algun dia és potser amb amics o en una categoria molt diferent del que som ara. Ara tanco ja aquesta etapa i, si algun dia em poso les botes, serà un mode amistós.

“NO ME’N VAIG PER UN TEMA D’EDAT”

I què farà el diumenge 1 de febrer ja retirat?

Doncs, el trasllat i gaudir del meu petit, perquè al final el nen ha començat a caminar. Soc un pare molt involucrat, ja que vaig tots els caps de setmana cap a Ontinyent i faig moltes bogeries. Potser m’aixeco a les 5 del matí per a arribar al camp del Martinenc a les 10 i després competir a les 12. He arribat a sortir divendres després de l’entrenament a les 10 de la nit per carretera per a arribar potser a les 2 de la matinada i poder gaudir del meu fill. Si es desperta durant la nit li faig un petó i em torno.

I ara que farà Toni Carrillo? I el Martinenc que farà ara? No hi ha ascens o què?

Sí, clar que viurà el play-off, segur. I després ja saps que els equips de Toni sempre competeixen, a casa són molt forts i en les eliminatòries tot pot passar. Aquesta Lliga Elit està molt igualada i hi ha equips històrics, equips de Tercera Divisió amb un nivell molt bo, és a dir que pot passar de tot.

Segur que molts ens recordem d’aquell cadet del FC Barcelona amb Piqué, Messi, Víctor Vázquez i, per descomptat, Pitu Plazuelo..

Correcte, sí, sí. De fet, l’altre dia em va dir VV ara que ‘em retiro jo i també te’n vas tu’!. Home, jo no seré president-entrenador, com és Víctor a Santa Coloma.

“SEGUR QUE EL MARTINENC VIURÀ EL PLAY-OFF”

Sembla una moda… Víctor Vázquez, Gerard Piqué…

Sí. La meva relació amb Víctor, part des de la Damm amb aquell camp de terra, el del cementiri de Sant Andreu, a la Bombonera. Petitó, petitó, abans d’anar-se’n fins i tot al camp de l’Horta.

Doncs, això, la generació dels presidents!

No crec. Si em toqués alguna cosa, igual invertiríem en futbol, però ara mateix jo no em veig en aquesta faceta. Aquell cadet sí que era bo, va ser el millor cadet de la meva vida. Teníem molt bon equip, la veritat que sí.

La màxima categoria per la qual ha passat ha estat Segona B, no?

Segona B. sí.

Ja no hi ha jugadors com a Pitu Plazuelo. Ja no hi ha jugadors com tu, hi ha un altre tipus de jugadors amb l’excusa del futbol modern. O es neix així o no hi ha res a fer. No continuarà lligat d’alguna manera com a tècnic o director tècnic?

VÍCTOR VÁZQUEZ, PIQUÉ, MESSI…

Suposo. Al final, quan has ‘mamat’ futbol ho portes aquí dins és una cosa innata i ens hem convertit en les persones que som. Aquesta convivència , aquesta disciplina o aquesta educació es troben a faltar. Jo em recordo d’arribar al camp de la Damm i saludar a tothom donant-li la mà, mirant-li a la cara… era diferent. Però bé, ara també n’hi ha menys vergonya. Nosaltres teníem més futbol de carrer, no hi havia cap cartell que posés prohibit jugar la pilota i avui dia el veus. És un futbol diferent amb joves de molt de talent.

No el molestem més: quin missatge li transmetrà aquest diumenge a l’afició?

Sobretot agraïment, perquè segur diumenge tindré aquí a la meva gent, a la família que ha passat moments en els quals un igual ha estat fins i tot fins a injust per ells. Segur que he pagat amb ells les meves frustracions i han estat en les bones i en les dolentes. També gràcies a l’afició, a les institucions que he defensat i que continuïn fent costat a clubs centenaris perquè no s’ha de perdre aquest futbol.

Pitu Plazuelo se’n va, però ha deixat el seu segell al futbol català i això no tothom ho pot dir. Li desitgem el millor.

Gràcies.

The post Pitu Plazuelo, un gran del futbol català penja les botes appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tres hores de discursos al Parlament de Catalunya, preguntes amb conegudes respostes i amb lectures de manual per una autorentada general resumeixen l’apassionant assumpte de la presumpta corrupció de la FCF. De fet, tot va arribar condicionat hores abans amb la decisió del conseller Berni Alvarez després de no convocar una Assemblea extraordinària que li van sol·licitar més de 400 clubs.

La presència de Soteras, crescut per la sentència-Berni., amb l’ofès Calle i amb l’obedient sotssecretari Garrido no van donar per a molt. Encara sort que el secretari general Oriol Camacho va refrescar memòries i el president de Democràcia i Transparència a l’Esport, Miguel Galán, va agitar la tarda.

CAMACHO REFRESCA MEMÒRIES

Les primeres paraules de Camacho van obrir foc per a tornar a insistir en les seves greus acusacions als participants a la candidatura de Joan Soteras. “Va haver-hi participació activa de personal laboral de la FCF al procés electoral i a la confecció d’actes així com “manipulació de la junta electoral”.

La creació d’una estructura “paral·lela” a la federativa amb la finalitat d’ajudar “a la candidatura de Soteras” va quedar evident. Encara més, va recordar “la utilització de targetes federatives” amb finalitats electorals així com “el càrrec federatiu” de les actes electorals (234).

En resum: “una política de terra cremada. Encara hi ha moltes coses per a conèixer, s’han donat represàlies amb treballadors i mitjans de comunicació. Hi ha una deshumanització en el tracte per part de dues persones (Soteras i Calle) i una victimització permanent”.

ANUNCI DE QUERELLA AL PARLAMENT

Miguel Galán, per part seva, va anar per totes des del principi. “Anuncio una querella contra el conseller Berni Alvarez, el secretari Abel García i la presidenta del Consell Català, Carmen Bastida, per un presumpte delicte de prevaricació administrativa”.

El president de Transparència i Democràcia a l’Esport va parlar dels “imputats Soteras i Calle “, va qualificar de “còmplice” al conseller i de la “trama Abel-Calle en clara connivència política”. A més, va recordar que l’encara president de la Catalana també està “imputat a l’Operació Brody (Supercopa)”.

El discurs de ‘Querellator’ va ser molt dur. “El conseller ha trepitjat la democràcia de la FCF, ha estat un cop institucional i arribarem fins al final”.

El posterior encreuament de paraules amb el diputat socialista Mario García mereix capítol especial perquè “hauria de moderar el seu to i les seves paraules, aporti proves i menys discursos polítics o vagi al jutjat, però sense amenaces ni lluïment personal”. Així li va recriminar el representant del PSC a un Galán que es va limitar a respondre-li que estava “molt mal informat”. Poc després, García va recordar als federatius que “si 400 clubs els demanen una Assemblea, no poden mirar cap a una altra banda”,

Galán va avançar que “la trama Abel García-Calle” ja ha triat “Antonio Escudero, actual viepresident, com a futur president”.

EL TRIO FEDERATIU TREU PIT

Després de la informativa participació de la representant de l’Oficina Antifrau, Olinda Ania, va aparèixer el trio Soteras-Calle-Garrido.

Nou minuts de discurs inicial d’un crescut president, per a qui sempre són “falses” les informacions periodístiques, no va parlar en cap moment sobre la raó de la seva presència al Parlament. I va acabar la seva participació amb un avís: “Que es preparin perquè hauran de guanyar les eleccions (?). Tot el que diuen són mentides i contes xinesos”. Només li va faltar aplaudir-se.

És clar que per a això va portar als seus escuders. El jurista Garrido va insistir. “A la FCF no hi ha imputats sinó investigats”, la qual cosa va provocar la puntualització de Dani Cornellà (CUP) encara que es va quedar amb les ganes de saber si el sotssecretari havia estat “neutral” a les eleccions o sobre el present del responsable de Recursos Humans, Manchado, autor de la cèlebre frase dirigida a la seva esposa –“Som a la FCF falsificat signatures”.

Per cert: una pregunta curiosa (PP): -“S’ha dit que el PSC està damunt de tot”- va obtenir una resposta encara més del PSC ja que “ja ens agradaria a nosaltres”.

GARRIDO GUANYA NÚMEROS

Després de titular com a “incòlume” el procés electoral 2023, va treure el ‘Cas Soule’ i va insistir que “només hi ha 2 acusacions particulars” al jutjat de Sabadell.

Per cert: dels 442 clubs que van sol·licitar Assemblea “només eren vàlides 186, va haver-hi un 60% invàlides i es volia fer un ús fraudulent de la normativa”.

VICTIMISME I MEDALLES PER A CALLE

Les paraules més victimistes les va regalar el director José M. Calle. “No s’ha respectat mai la meva presumpció d’innocència” va iniciar el seu resum final. Fins i tot va sofrir “una denúncia anònima que finalment sempre són falses”.

A poc a poc es va anar creixent amb Oriol Camacho com a objectiu. “Va endur-se documentació sensible a un candidat a casa seva, es va negar set vegades a lliurar informació a l’Audiència sobre la Mutualitat i ens va dir que ens anava a fotre”, va verbalitzar. La quarantena d’acomiadaments no són res, ja que “hi ha molt bon ambient a la FCF i totes les circulars són públiques. Camacho només parla, però no acredita res”.

The post El Parlament no s’assabenta de la pel·lícula de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

La sessió al Parlament de Catalunya arriba enmig d’una invesitgació judicial i d’un reguitzell d’articles periodístics. Objectiu? una operació organitzada per l’encara president, Joan Soteras, i el director Calle, per condicionar el vot i controlar els òrgans federatius.

Amb declaracions de presidents de club que admeten que els van falsificar la signatura, testimonis (des)protegits i atestats contundents dels Mossos d’Esquadra, que impliquen un llarg llistat de treballadors, directius, notaris, empreses patrocinadores i trans-comunicadors.

SOTERAS PASSA DEL PARLAMENT

Estan citats a comparèixer (per aquest ordre): Miguel Galán (president de l’associació Democracia y Transparencia en el Deporte), Oriol Camacho (l’encara secretari general) i representants de l’Oficina Antifrau. D’altra banda, Joan Soteras (sembla que no anirà), Calle i Sergi Garrido (secretari en funcions).

Les investigacions assenyalen l’elaboració de documents “a mida” i la presumpta falsificació massiva de signatures per fer votar clubs sense consentiment dels seus responsables. Els atestats dels Mossos d’Esquadra parlen de centenars i d’una operativa presumptament capitanejada per Calle i executada pels seus treballadors més fidels, posteriorment premiats amb augments de sou.

Els Mossos també han documentat pràctiques de represàlia als clubs que van negar el vot a Soteras: retards i suspensió d’ajuts, pitjors horaris i obstacles administratius per obtenir pilotes, per exemple.

RIDÍCUL DEL TCE I DEL CCE

També han constatat una operativa digital destinada a desacreditar Juanjo Isern, candidat opositor, mitjançant usuaris fake creats suposadament des del propi Gabinet de Presidència de Soteras.

Els Mossos també apunten a què tant la campanya electoral de Soteras, les actes notarials que va encarregar, el cost dels advocats i procuradors i altres conceptes, haurien estat presumptament repercutits a la FCF. També documenten com Soteras va demanar suport a la RFEF i com haurien rebut 800.000 per un programari que la pròpia RFEF podria haver desenvolupat amb recursos propis, segons afirmen els investigadors.

Les compareixences del Parlament serviran també per posar de relleu que, malgrat la gravetat dels fets, ni el Tribunal Català de l’Esport, ni la inspecció del Consell Català de l’Esport han fet absolutament res per investigar ni documentar aquest escàndol. Al contrari, han intentat que les denúncies morissin en l’oblit, fins que el Síndic de Greuges els ha tocat el crostó.

LA INACCIÓ DEL CONSELLER BERNI

Les eleccions a la FCF de 2005, entre Jaume Roura i Jordi Roche, van ser anul•lades per un frau generalitzat i se’n va modificar la normativa per acabar amb les trampes. Hi va haver una actuació ràpida i contundent. L’actual administració esportiva, liderada per Berni Álvarez, no ha fet cap actuació; el que perpetua el problema indefinidament i trasllada un insoportable missatge d’impunitat als presumptes tramposos. La trampa, té premi.

La història de la humanitat està plena d’exemples d’indecència, com el genocidi de Ruanda. I només hem après a no cometre els mateixos errors quan els fets s’investiguen, es depuren responsabilitats i es fan les oportunes reformes legislatives per evitar que fets similars tinguin lloc en el futur.

ESLÒGANS OFICIALS BUITS

Els conceptes d’esport 360° i situar l’esportista al centre, son eslògans buits si no es garanteix la bona governança a les entitats que fan possible la pràctica esportiva. Vulgui o no el conseller Álvarez, la veritat se sabrà i aquest dimarts dia 20 al Parlament, li ensenyaran el camí. Aprengui del 2005 i, encara que ja sigui tard, prengui mesures per garantir unes eleccions veritablement democràtiques al futbol català. Per si no s’ha enterat encara, els clubs li estan demanant…

The post El Parlament ensenya a Berni i Soteras s’amaga appeared first on FutbolCatalunya.com.

El comunicat oficial del CF Vilanova del Camí no deixa lloc per a dubtes. El calendari va marcar el passat 21 de desembre del 2025 i se’n va ajornar per circumstàncies meteorològiques; la nova data que es va decidir va ser aquest dimecres el 14 de gener però… la Federació Catalana ni se’n ‘va assabentar’.

Així ho admeten els protagonistes del partit que estaven ‘escalfant’ al camp amb l’esperança que aparegués el col·legiat de torn. Ni tan sols la presència del delegat federatiu i vilanoví Paco Borrega, va fer res. És un dels molts casos que l’estructura federativa se’n ‘oblida’ perquè estan per a altres tasques.

COMUNICAT OFICIAL DEL CLUB

EL VILANOVA CAMÍ DÓNA EXPLICACIONS

“Jo crec que ni ells saben el que ha passat”, declara a Futbocatalunya el president local Carlos Fernández. Van establir contacte telefònic “amb David, de la delegació de Barcelona i ens va comentar que s’havia produït un encreuament de dades, un problema informàtic. En resum: els àrbitres donen la culpa a Competició i Competició als àrbitres. És un ròssec”, afegeix.

La veritat és que el partit corresponent a la jornada 13a de Segona Catalana (Grup IV) tindrà un triple desplaçament per als vallesans del Sant Quirze Vallès. Multipliquin els 40 Km per 3 i tenen els 120 Km que hauran de recórrer, dos en dies laborables, per a jugar el partit. “I ara l’FCF pretén que juguem abans que acabi gener passi el que passi, amb totes les exigències del món”, finalitza Fernández.

Segons informa la mateixa pàgina web de la FCF el quart partit entre Vilanova del Camí i Sant Quirze s’haurà de jugar el 21 de gener (20.30) al Camp de Futbol ZEM Can Tito de Vilanova. A la quarta la vençuda?.

The post Vilanova Camí-Sant Quirze: sense ‘registre’ de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Comença 2026 i ho farà amb sabor agredolç al Nou Sardenya; només directius com el president de la RFEF, Rafael Louzán, i l’encara de la FCF, Soteras són tan maldestres que anteposen una norma a la voluntat de l’aficionat. I, davant aquesta situació el president del CE Europa, Hèctor Ibar, es rebel·la.

Si no hi ha miracle, que no n’hi haurà, el dissabte 10 de gener Can Dragó obrirà les portes als d’Aday Benítez. Mai hauria pensat Ibar que sota el seu mandat el primer equip hauria d’emigrar per capritx federatiu. Dos anys després d’arribar a la presidència, assenyala molt clar als culpables de semblant cacicada.

“NI LOUZÁN NI SOTERAS HAN FET RES PER NOSALTRES”

Li hem llegit i escoltat moltes vegades queixar-se per les decisions i comentaris de la RFEF sobre la injusta mesura de la gespa natural/artificial del Nou Sardenya, però mai ha posat el dit en el màxim responsable d’aquesta ‘cacicada’ que es diu Joan Soteras. Per què aquesta ’generositat’?

No, no, generositat, no ja que sempre ho he dit: ni la FCF ni en Soteras ens han ajudat res en aquest procés. Primer ens dirigim a la RFEF i ens van enganyar perquè van dir que ens ajudarien -m’ho va dir personalment el Sr Louzán davant testimonis en el 125 Aniversari de la FCF-. Ens va enganyar deliberadament.

“EL PRESIDENT DE LA RFEF ENS VA PROMETRE UN ANY DE MARGE”

Reiterem el nom del Sr Louzán.

Sí, jo soc molt clar. El Sr Louzán em va dir en diverses ocasions que empatitzava amb la nostra situació i que no podíem sortir del barri de Gràcia. A més, canviar la norma no podia, però que sí que ens donaria una temporada sencera de marge per a jugar al Nou Sardenya.

Quant al seu president de la Catalana?

Quant al president de la Catalana només puc dir que no ens ha ajudat tampoc i, encara que va dir que ho faria, no ho ha fet perquè no ha aconseguit res. Ells diuen que si que han fet coses, que és impossible canviar la norma. No ens hem sentit recolçats per aquesta FCF en aquesta història. Qui va inventar aquesta norma en el 2022 amb la Primera RFEF? Encara és l’hora que algú expliqui per què es va posar aquesta norma.

QUI VA INVENTAR AQUESTA NORMA EN EL 2022 AMB LA PRIMERA RFEF? SOTERAS, NO?

El Sr Soteras va ser el ‘pare’ de la criatura, la persona que va dir que a partir d’aquest moment seria una categoria seriosa…

Aquí volia anar a parar jo. Perquè això, amb el sr. Soteras com a responsable van crear aquesta norma que ens ha perjudicat molt a Arenas de Guetxo i a l’Europa, per exemple. Hem buscat empatia i van dir que la comissió dels clubs van votar que no ho admetien. Ens vam anar al CSD i tampoc ens van fer cas i ara estem al Contenciós amb una acció que encara no han dirimit els jutges. Nosaltres demanem la cautelar i ens l’han negat, però sobre anul·lar la norma encara no ha resolt.

Una pregunta que algun aficionat ha plantejat i no sabem contestar: per què no es retiren de la competició?

Això seria posar-li-ho molt fàcil. Vivim un moment únic i creiem, convençuts, que aquesta norma canviarà aviat o tarda. Aconseguirem el nostre propòsit, no seria molt coherent retirar-nos.

“ENS FAN FORA DE CASA NOSTRA”

Perquè quan vegem aquesta estrena davant l’At. Madrileño viurem un gran pas enrere.

Hem d’intentar que no sigui així. Ara com ara no ens respecten ni els horaris dels partits. A més que ens fan fora de casa nostra, ens fan anar a un camp que està lluny i amb horaris complicats (21 hores o 14 hores). Beneficiar-nos no ho farà, però haurem de fer un gran esforç.

Per què no conviden al Sr Louzán, que vingui de la mà amb Soteras a la llotja, i segueixi l’últim partit contra l’Alcorcón. Així veurà, en directe, l’ambientàs del Nou Sardenya i la ‘mala jugada’ que els faran?.

“CONVIDAR LOUZÁN CONTRA L’ ALCORCÓN? SÍ, PERÒ NO VINDRÀ”

Podríem convidar-li encara que Louzán ja és conscient del nostre ambient i molts equips han admès no estar acostumats a jugar amb aquests ambients. Fa més d’un any que no perdem a casa i, més enllà de la gespa, està l’ambient que es viu.

Per totes aquestes raons han de convidar Louzán perquè vegi les cares de la gent a la qual vol fotre, home!

No vindrà, crec, encara que no és mala idea convidar-ho contra l’Alcorcón, dissabte 10 de gener a les 14 hores. A veure què fem.

Gràcies, president, i clar desitjar-los millor any 2026 és impossible!

Tant de bo ens aproximem. Gràcies i Salut a tothom.

The post Ibar assenyala Louzán i Soteras per l’adeu al Nou Sardenya appeared first on FutbolCatalunya.com.

Quan parlem amb Xavi Bartolo encara no era oficial el seu nomenament como a president de l’At. Lleida. Havien decidit mantenir la notícia en secret fins passat el partit a Eivissa i ja és una realitat. Nou repte per a millorrar per a aquest històric futbolista de Bellvís que ha sabut destacar sempre on ha estat.

Admet errors en la gestió d’una entitat jove i d’un equip confeccionat contrarellotge, però ara es poden buscar encara solucions. I ho farà ja no com a director esportiu sinó com a president, com a màxim responsable. Per descomptat que ha viscut episodis ‘pitjors’ a la seva vida.

“CLAR QUE CAL MILLORAR MOLT”

“En aquest club s’està molt tranquil, et deixen treballar, és petit, tenim pocs anys d’existència, vam néixer del no-res i el portem entre poca gent. Hem vist moltes alegries i no ens podem queixar de res encara que aquesta temporada no hem fet res encara i hem de millorar. Volem la permanència i cal millorar perquè hem estat molt vulnerables en defensa, molt tebis, i, si ho som, és difícil de guanyar, cal ser més estables i millorar molt”.

Els últims partits poden tenir l’excusa de la mala sort encara que això no serveix.

Podríem dir això, però vam voler jugar la Copa RFEF per a agafar experiència i anar a la Copa del Rei. Van ser dos mesos intents, vam tenir moltíssimes lesions, vivim un calvari, anàvem amb 15 convocats. Ara necessitem atgurar-nos, reforçar-nos i tinc esperances; em dona coratge admetre-ho, ja que aquest grup no té un nivell extraordinari. Cert que hi ha 4 equips per davant molt forts, però la resta tots som iguals. Si millorem una mica en defensa, hi ha possibilitats per a cobrir l’objectiu.

“HEM VISCUT UN CALVARI DE LESIONS”

Fins avui han fitxat a Vargas i Cobos.

Cobos ja va ser inscrit i Vargas ho serà el 4 de gener. Necessitem algun reforç més enrere, i amb la lesió de croats de Carlos Mas i algun migcampista, ens obliga a reforçar-nos aquí. Aquest mercat d’hivern, no ens enganyem, és complicat, ja que la nostra marca tampoc és bona, estem en la cua del Grup 3, som conscients.

Parlar de 6/7 reforços és parlar d’una tercera part d’una plantilla. Això és molt!

No sé si arribarem a 7, però calculo que 5 o 6 sí que som capaços de fer-ho. A l’estiu vam tenir problemes perquè el projecte va arrencar tard i la gestió de la plantilla va ser complicada i ara toca corregir on hem estat més febles. Volem ser un equip més fiable.

“NECESSITEM 5/6 FITXATGES”

O sigui: dos defenses més, un migcampista i un davanter més… en principi.

Un central, sí, un pivot i un punta ja estaríem bé encara que, segons com es mogui el mercat, podem fer una cosa més interessant.

I, per descomptat, caldrà donar baixes.

Clar. Al principi vam fer una plantilla llarga encara que hem sofert moltes lesions que ens han limitat. És futbol, hi ha fitxatges i hi ha sortides perquè també els interessarà sortir. És el futbol, res nou.

“CAL DONAR-LI CONFIANÇA A GABRI”

No sabem quant temps es mantindrà Gabri a la banqueta, però mantenir-lo ara parla molt bé del director esportiu (ara president) per mantenir-li aquesta confiança i cal felicitar-lo a vostè.

Al final ja se sap que el més fàcil és canviar l’entrenador. Això és fruit dels mals resultats, evidentment, però cal veure el treball diari i la seva vinculació amb la plantilla. La meva experiència em diu que la majoria de vegades que es fa un canvi d’entrenador, no serveix. Tot es posa a la balança i es mira. Si arriba un moment que no s’aguanta, es canvia, però cal donar-li la confiança a Gabri.

“AMB NOMÉS UNA PORTERIA A ZERO ANEM AL DESCENS”

Rebre 27 gols és inacceptable. Per què?

Perquè hem estat molt febles en la nostra àrea en tots els sentits. Molts gols ens han superat per situacions de superioritat numèrica i això significa ser feble en conceptes. Amb 27 gols en contra no es pot guanyar, és inassumible; amb només una porteria a zero marxen cap al descens i això ho entén qualsevol.

L’estat de la gespa del Camp d’Esports pot millorar i, també, empitjorar!

Sí que pot empitjorar, sí, però és el que hi ha. Trigaria molt per a explicar les raons i no vull tampoc excuses perquè també està malament per als rivals. El més normal és que empitjori pel mal temps que patim, no és el problema principal.

“L’ESTAT DE LA GESPA NO ÉS EXCUSA”

Una curiositat: en el contracte de Xavi Bartolo figura alguna clàusula que segueixi que pot substituir al tècnic si li ho demana la directiva?

Normalment, no, ni tampoc és el meu objectiu encara que fa dos anys vaig agafar a l’equip des del principi. No obstant això, ni està ni ho desitjo.

Abans de començar aquesta entrevista ens ha comentat que ‘el futbol és més que la vida’. I doncs?

Mira: no és que sigui més que la vida, però estem en una situació delicada, a vegades sembla que tot gira al voltant del futbol i només és una part sense la qual jo no podria viure. Tinc clar que la vida té moltes més coses i, encara que hem de preocupar-nos pel futbol, hi ha coses més importants per a sentir-nos felices. Som afortunats de viure aquí, del nostre dia a dia i tota la resta serà benvingut.

The post “Volem la permanència i hi ha molt a millorar” appeared first on FutbolCatalunya.com.