No han passat ni 24 hores des de l’última crònica judicial del futbol català i ja en tenim una altra. Aquest dijous, Joan Soteras seia al banc dels acusats amb Miquel Sellarès i Oriol Camacho pel cas Duran. Divendres quedava vist per sentència el judici per les presumptes calúmnies de Soteras contra Camacho. I ara hem conegut que Soteras i Calle es troben a les portes d’un nou judici.

El Tribunal d’Instància de Barcelona, secció penal plaça 12, ha acordat continuar pels tràmits del procediment abreujat una causa contra tots dos per un presumpte delicte d’acusació i denúncia falsa. Fiscalia i acusacions disposen ara de deu dies per presentar els seus escrits i demanar l’obertura de judici oral.

L’ESPIONATGE SOTERAS- IVAN CARRILLO

El procediment neix de les dues querelles que la FCF va presentar el desembre de 2021 contra el seu excap d’administració, José Domingo Valls. Se l’acusava d’administració deslleial i estafa per la contractació d’uns informes de seguretat a l’empresa ORCA i pel pagament de diverses factures. Les dues causes van acabar arxivades.

L’objecte del contracte? Espiar a Ivan Carrillo -curiós: al 2021, espiat per la FCF i al 2023, president de la Fundació de la Federació Catalana de futbol.

La justícia va considerar acreditat que l’encàrrec existia, que els treballs s’havien fet i entregat i que Valls no havia actuat d’esquena a la Federació. Ara, la instructora aprecia indicis que Soteras i Calle coneixien perfectament aquests fets, però els haurien negat durant la investigació interna de Compliance i haurien traslladat a la junta directiva una versió que va portar a aprovar les querelles.

ORIOL CAMACHO TORNA A SER CLAU

L’auto concedeix una rellevància especial a la declaració d’Oriol Camacho, exsecretari general i signant del contracte amb ORCA, juntament amb la de Narciso Ortega.

Camacho va explicar que va ser Soteras qui va impulsar l’encàrrec davant la preocupació per unes suposades filtracions d’informació interna. També va declarar que Soteras i Calle coneixien l’existència i el contingut essencial del contracte.

Quan Calle va sostenir que l’informe no s’havia entregat, Camacho li va respondre que havia estat presentat en un sobre tancat. Segons va declarar davant la jutgessa, el director general li va ordenar destruir l’exemplar físic. No ho va fer.

La magistrada considera que el seu testimoni, juntament amb la resta de declaracions i la documentació aportada, ofereix una base suficient per mantenir l’atribució delictiva contra Soteras i Calle.

MIQUEL SELLARÈS QUEDA FORA

D’altra banda, l’ex directiu Miquel Sellarès ha aconseguit el sobreseïment provisional. El jutjat considera que haver autoritzat el pagament de les factures com a tresorer i haver votat posteriorment a favor de les querelles no demostra que sabés que les acusacions contra Valls eren falses.

La roda judicial no s’atura. Cas Duran, cas Camacho i ara cas Valls. Tres procediments diferents i dos noms que es repeteixen al centre de tots: Soteras i Calle. El futbol català encara no ha acabat de sortir d’un jutjat quan ja està entrant al següent.

The post On n’hi ha dos n’hi ha tres: nou judici contra Soteras  appeared first on FutbolCatalunya.com.

Difícilment s’oblidarà la temporada passada a L’Escala, ja que la novena plaça de la classificació va mostrar un treball molt complicat de repetir. L’equip dirigit pel tècnic més jove de la categoria (30), David Gurillo, va saber mantenir-se diverses jornades com a líder o segon del grup V. increïble!

Aquest curs es planteja un nou examen encara que sense els seus màxims golejadors com van ser Youssef o Adri Expósito. Cert que han fitxat un crack com Joel Arimany encara que la renovació dels gironins obligarà a tots a un esforç suplementari. De tot això parlem amb el seu entrenador, el torrellanenc David Gurillo.

PARLA DAVID GURILLO, TÈCNIC DEL FC L’ESCALA

Com va la calor, entrenador?.

Ara com ara ho portem bé, com es pot, la veritat.

Sempre es deia, ara ja no, que les pretemporades s’havien de preparar en territoris amb ‘fresqueta’ però això ha passat a millor vida, no?.

Ara ens adaptem al que tenim i nosaltres aquí a l’Escala adaptem el nostre horari. Entrenem sobre les 18 hores mentre que durant la Lliga ho fem a les 16,30 h.

A més d’un mes per a l’inici de la Lliga, com viu aquests primers dies el tècnic i director esportiu de l’Escala?.

Amb molta il·lusió i responsabilitat per a complir l’objectiu que ens marca el club que no és un altre que romandre en Tercera i amb ganes de treballar i construir una família en l’equip.

“L’OBJECTIU QUE ENS MARQUEN ÉS LA PERMANÈNCIA”

En la pretemporada del 25 van seguir 5 jugadors i es van quedar només a 9 punts de la cinquena plaça; aquest 2026 només segueixen 8. Aquesta és la millor solució/recepta per a iniciar els nous cursos, la renovació gairebé total?.

Ens hauria agradat que hagués estat menys, però els dos capitans han fet un pas al costat i fins i tot abans se’n va anar Youssef i, ara, Adri Expósito. Ens hauria agradat que haguessin seguit però han preferit anar a altres objectius més ambiciosos i ens toca adaptar-nos amb altres futbolistes de Girona o de l’Alt Empordà. Ens agradaria tenir una base sòlida de 14/15 jugadors.

“HEM HAGUT DE RETALLAR PER A COMPLIR AMB ELS, PAGAMENTS”

Vostè creu que amb el pressupost del seu equip, un dels de meitat de taula o dels baixos (pregunto), pot repetir el gran resultat de la seva primera temporada?.

Tothom ens compararà amb l’equip de l’any passat igual que va passar l’anterior i l’anterior. La veritat és que enguany la categoria és encara més exigent ja que s’han incorporat equips com el Cornellà (Messi) o l’At. Lleida que signa jugadors de categories superiors. Serà una Lliga molt dura i nosaltres sortim amb un pressupost més baix que l’anterior perquè hem hagut de retallar perquè l’equip sempre compleixi en els seus pagaments.

Se’n va anar Youssef a mig curs amb 11 gols encara que Adri Expósito va mantenir la línia amb 14, la meitat dels 51 pràcticament. La pregunta és: Joel Arimany , Touray o Bryan Ramírez podran superar aquesta xifra realitzadora?.

Tant de bo. És cert que Adri enguany ha pogut arribar a 14, amb Youssef treballem bé i, abans d’anar-se’n, va anotar aquests 11 gols en 18 gols. Tant de bo amb Joel, Erik Saavedra, Mousa o Brian, per exemple, puguem també sumar les seves virtuts. Joel (Arimany) ve de dues temporades amb 8 i 13 gols, respectivament, i ha de ser el nostre referent a dalt.

“CREC QUE SOM BONS EN FER MILLORS ALS NOSTRES JUGADORS”

Resum: 12 altes (3 juvenils) per 9 baixes. Per descomptat, que encara queda molt per a fitxar, no, o apostar pel talent de casa és una prioritat?.

Ens hem d’ajustar, cal fer moltes apostes amb jugadors de categories més baixes o joves que surten del juvenil però que tenen potencial. A nivell físic també els veiem un estereotip que es pot treballar i es pot adaptar a la categoria. Cal treballar les seves febleses, millorar-les i que no es notin. Crec que som bons a fer millors als nostres jugadors i seguirem aquesta línia.

Imaginem que per a aconseguir aquesta setena plaça i, especialment, la bona imatge del bon futbol del curs passat fa falta molta feina. Com poden combinar vostès la vida esportiva i la social de la plantilla?.

“CAL SER MOLT EMPÀTICS AMB LA PLANTILLA”

Els jugadors fan molts esforços ja que alguns venen des de lluny, uns altres treballen i li ho combinen amb els 4 dies d’entrenament. Els joves tenen aquesta aspiració, cal ser empàtics i saber on estem, sense exigir l’impossible i valorar-ho.

Ara com ara, llegir noms com Arimany, Eteme, Maynau, Arnau o Iker Bermúdez sona molt bé.

Sona molt bé però cal adaptar-los ja que són molts nous. Per això hem començat abans que altres equips, necessitem aquest procés d’adaptació per a començar bé.

Míster. un repàs als rivals de grup suposa un al·licient especial lluitar per ficar-se en aquest play off d’ascens o continua sent un somni?.

Cal anar pels 40 punts i mirar el dia a dia. La primera volta de la temporada passada vam arribar a estar líders o segons, després se’ns va anar Yousseff i va ser clau per al rendiment de l’equip. Ens va servir per a aprendre i créixer i ens ha de servir com a motivació per a enguany. Serà un any diferent davant un repte més difícil.

“L’ANY PASSAT ENS HA DE SERVIR PER A APRENDRE”

At. Lleida, Badalona, L’Hospitalet, Cornellà, FE Grama, Pobla, Vilanova…. sembla que les places ja estan agafades!.

Inicialment sembla així.. el Vilanova s’ha mogut ràpid i bé i serà una Lliga molt competitiva. No veig moltes sorpreses en les primeres places, sembla una zona bastant ocupada.

Per cert, què li sembla aquesta nova idea de canviar els rivals de promoció d’ascens?

Bé, m’agrada, hauran més possibilitats per als catalans. Aquesta Lliga és molt igualada i tant de bo dos o tres més puguin pujar.

The post “Enguany el repte per al FC L’Escala és més difícil” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest dijous 23 de juliol s’ha celebrat a la Ciutat de la Justícia el judici que enfrontava a Manel Duran (exdirectiu de la FCF) contra Joan Soteras (president), Miquel Sellarès (exvicepresident) i Oriol Camacho (exsecretari). Fiscalia i l’acusació popular demanen dos anys de presó i 1.800 euros de multa pels tres.

L’11 de febrer de 2021, en plena pandèmia, es va celebrar una junta directiva de la FCF a Sabadell. Soteras va proposar el cessament de Duran com a delegat del Penedès i no el va deixar parlar abans de la votació.

Duran va impugnar el cessament i va haver un judici civil el 2023, on Soteras, Sellarès i Camacho van declarar que l’exdirectiu havia pogut parlar quan va voler. El jutge, per tant, va desestimar la seva demanda.

CESSAMENT SENSE RÈPLICA

Malgrat això, Duran havia enregistrat la sessió. “Tu calladet que ja estàs cessat”, replicava Soteras a Duran quan cridava que el deixessin parlar. Soteras i Sellarès van dir que va poder parlar tot el que va voler. Camacho, més prudent, que Soteras i Duran es van cridar i no va escoltar el que deien, per això no va recollir a l’acta les reiterades peticions de Duran perquè el deixessin parlar.

LA FISCALIA NO S’HO EMPASSA

La Fiscalia no ha donat credibilitat al testimoni dels acusats i ha elevat a definitives les conclusions: dos anys de presó i 1800 euros de multa. L’acusació particular, per descomptat, també. Sosté que els acusats van actuar de forma concertada i van mentir deliberadament. Punt.

CALLE TOCA EL VIOLÍ

Han declarat com a testimonis Juanjo Isern, Jordi Solé, Rafa Pinedo (tots ells exdirectius) i José M.Calle (l’encara director). Tots han coincidit, inclús Calle, que es van atropellar els drets de Duran en no deixar-lo parlar. Potser no l’interessa que l’octogenari president segueixi en el càrrec un nou mandat, perquè ganes no li falten. Per la resta, ‘el totpoderós’ s’ha limitat al “no recordo” o jo passava per allà de casualitat, el que li ha costat la reprimenda de l’advocat de l’acusació particular: “vostè recorda perfectament que el senyor Duran va presentar una carta de 7 pàgines, però és incapaç de recordar si el senyor Duran va demanar la paraula abans de votar”.

La resta de testimonis, han confirmat que Duran va intentar parlar i no se’l va deixar i que se li va faltar el respecte.

POSEN LA GRAVACIÓ AL JUDICI

Durant el judici, s’ha reproduït l’àudio de la junta directiva en la que es va cessar Duran. Vergonya aliena. Un Soteras desencadenat dient-li de tot a Manel Duran, mentre només demanava parlar. I menys mal que el jutge no ha escoltat determinats insults que alguns mitjans van reproduir que li haurien adreçat a Duran.

NI UNA SALUTACIÓ DE CORTESIA

L’anècdota l’ha protagonitzat Jordi Bonet, que s’ha negat a donar-li la mà a Soteras, malgrat la insistència de l’acusat president. A qui no ha volgut saludar l’encara president ha estat a Juanjo Isern ni a la resta de testimonis que portava Manel Duran. Ni al mateix Duran, és clar. Per què serà? Potser encara té l’esperança d’una reconciliació amb Bonet i Sellarès?

DOBLE SESSIÓ JUDICIAL

Però ‘la festa’ del futbol català no ha acabat aquí: a la sala de vistes del costat, ha prestat declaració José M. Calle posteriorment. Per quin tema? Per la querella de Camacho contra Soteras, per vàries entrevistes que va concedir l’acusat president l’abril de 2024. L’acusa de calúmnies i, com ja hem informat, se li demana un any i mig de presó.

Semblava el joc de les cadires, però on la d’acusat sempre l’ocupa Soteras. Calle ha definit a Camacho com una bèstia negra que es reunia amb opositors, que mentia en les declaracions del cas Soulé per protegir Andreu Subies, que han descobert no sé quantes irregularitats…

Van obrir expedient disciplinari al senyor Camacho? No. No hi ha més preguntes senyoria.

I el millor de tot: que el tema eleccions està tancat i que la justícia ha dit que tot bé, gràcies. I Sabadell? . Properament, parlarem de la Santa Alianza, un nou xat de Whatsapp amb una participació decissiva d’Alejandro Guerrero i Sergi Garrido, els ‘jabalies’ com els anomenaven Calle i un expatriat a Ceuta, Alberto Prieto, (excap de gabinet de Soteras), on els mossos han trobat enregistrat totes les guarrades (i més) que es van fer en aquell fastigós procés electoral de 2022 i 2023.

UNA LLARGA CRÒNICA JUDICIAL QUE COMENÇA A TANCAR-SE

Soteras encara el final de mandat amb el judici oral a portes contra el seu directiu de futbol sala Miquel Esquerré, amb Sabadell a portes d’obrir judici també i on coneixerem aviat les peticions de pena. Però abans es coneixerà la decisió del jutge del ‘cas Duran’, que avui ha quedat vist per sentència, i del ‘cas Camacho’, per la seva querella per calúmnies contra Soteras, que previsiblement aquest divendres quedarà vist també per sentència (després de tres sessions…).

El que no sabrem, fins que algú faci una due diligence, és què li ha costat aquest ball de judicis al futbol català. Soteras volia ser recordat per una Ciutat Esportiva, però tristament serà recordat com Joan ‘el querelles’ amb diners aliens.

The post Doble ració de jutjats per a Soteras appeared first on FutbolCatalunya.com.

Llàstima que la Federació Catalana de futbol no hagi utilitzat l’streaming’ per a oferir el judici que el seu president Soteras ha hagut d’afrontar per presumpte delicte d’‘injúries i calúmnies’ a l’exsecretari general, Oriol Camacho davant una jutgessa que ha anat per feina.

Hi haurà una segona part (23 juliol), ja que encara han de declarar el querellat Soteras i el director José M. Calle per a, posteriorment, conèixer-se la sentència final.

Al llarg d’aquest dijous 16 van comparèixer el querellant Oriol Camacho, el querellat Soteras i els testimonis de l’actual secretari Garrido i de l’excandidat a la FCF, Alejandro Talavera.

LA JUTGESSA NO ESTÀ PER A XIMPLERIES

L’‘exhibició’ de la jutgessa Calvo Resel va ser majúscula. Desconeixem, per descomptat, la seva decisió final perquè encara no té tota la informació, però la seva practicitat i la seva clarividència marca un camí que tant de bo assumissin altres jutjats.

Poc li va importar que el seu treball es veiés interromput per un altre cas que va haver d’ajornar, inicialment, per incompareixença d’un testimoni. Va reprendre la feina, quan va poder, i va tirar endavant amb les dues causes.

En la vessant referent a Soteras-Camacho, poques ximpleries. Fins a tres ocasions li va haver de demanar al federatiu Sergi Garrido (amb títol d’advocat) que es referís a la seva persona amb el degut respecte que marca el ‘vostè’. Tres.

Que a algú amb la suficient formació, se li hagi de reprendre per semblant ‘suficiència’ hauria d’equivaler a alguna cosa més que una ‘estirada d’orelles’. Tampoc val la pena entrar en algunes respostes on només es destil·la la seva genuflexió i el seu servilisme depriment. Més val passar paraula. Ja que per sobre d’ell només està Soteras, segons diu Garrido, queda clar el grau de respecte a l’organigrama de la ‘Fede’.

BARBANCHO I LES ‘IMPERTINÈNCIES’

Mentre Garrido rebia la seva dosi de ‘pal’, a l’advocada de la FCF, la il·lustre especialista en Drets de sang, drets de Trànsit i firma il·lustre del periodisme, Maria Barbancho, també li va tocar el ‘regal’ de la jutgessa. En diverses ocasions se li va recordar el qualificatiu d’impertinent a les seves preguntes alhora que se li va impedir diversos interrogants del seu interrogatori que només podien portar a confusió.

La jutgessa no va caure en aquest laberint de comptar moltes coses per a no dir res: ‘va tallar’ als dos advocats en sec, va repreguntar davant la dificultat per a expressar alguna qüestió dels lletrats i va tornar a citar a les parts per al pròxim 23.

Tant de bo aquestes idees tan clares i directes de la magistrada es poguessin contagiar també al Jutjat 2 de Sabadell on s’instrueix el cas per presumpta falsificació de signatures i identitat.

SOULE, ROBATORI, CALÚMNIES, INJÚRIES I DECLARACIONS

Recordem que Oriol Camacho, totalment desvinculat ja de la Federació Catalana, va ser acusat per Soteras en diferents mitjans afins on mai se li discuteix. Per descomptat, Camacho es va veure obligat a exercir dret de rèplica, però les presumptes calúmnies i injúries sempre es recordaran.
Una dada més: la pena demandada per la part acusadora demana 1 ANY I SIS MESOS de presó per calúmnies i 15.000€ per mal moral i reputacional.

DIARI L’ESPORTIU DE CATALUNYA

“Quant al robatori, va ser la nit del 31 de desembre. Van remenar diversos despatxos, i el que és raríssim és que no es va remenar el despatx del secretari general. No és estrany? Ni hi van entrar. I d’aquest robatori, els Mossos mai més ens han dit res. A més, aquell dia les càmeres no van funcionar. Qui tenia contacte amb l’empresa de seguretat era el secretari general”. Aunque esa declaración podría parecer ambigua, resulta evidente que el acusado atribuyó a mi representado participación en el robo. Así, cuando el entrevistador cuestionó al Sr. SOTERAS sobre lo que insinuaba, el querellado respondió:  “Aquí ho deixo. Ell era qui tenia el contacte amb l’empresa i el fil directe amb els Mossos. No dic res més”.

“No, no. (Camacho) està de baixa. Ell continua sent el secretari general d’aquesta casa. El futbol català li continua pagant els 167.000 euros anuals que cobra. Es parla molt del meu sou, i aquest senyor cobra igual o més.  Però ja ho dono per ben emprat, perquè com a professional és bo. Una altra cosa és que a partir d’aquest moment sigui recomanable per a qualsevol institució. Queda marcat de per vida. Crec que no pot anar enlloc més”. 

DIARI LA VANGUARDIA

“Tant de bo els Mossos d’Esquadra haguessin tingut la mateixa energia que quan ens van entrar a robar el 31 de desembre per endur-se documents del cas Soule. Els Mossos haurien de mirar per què van fer un forat a la paret i per què van entrar al meu despatx i al del senyor Calle. És curiós que no van entrar en el del senyor Camacho, que és qui més informació té”. 

EL MATÍ DE CATALUNYA RÀDIO

“Jo entenc que l’únic que podien estar buscant era documentació. I prou. Perquè no van… Només van anar a remenar dos o tres despatxos. Per cert, al despatx del secretari general no van ni entrar-hi. Per tant, És raro, eh? Que al despatx del secretari general, que és el despatx on hi ha d’haver més informació, i que no hi posin ni els peus. Però Bueno. Van entrar. Lo que si li asseguro que no vaig tirar la paret a terra. Sembla ser que hi ha una informació que ho diu. Doncs no, no vaig ser jo. I lo que van fer es remenar, buscar, i evidentment, es van emportar documentació. I sempre documentació lligada amb el Cas Soule”.

TALAVERA, UNA ANÈCDOTA

Finalment: va reaparèixer a la citació judicial, via videotrucada, l’excandidat ‘missing’, Alejandro Talavera. Després d’assegurar que fa “5 o 6 anys” que no parla amb Soteras, va fer tot un curs de mala memòria.

Segons l’expresident del Cornellà, actualment a l’‘atur’ esportiu, va mantenir tres reunions (una a casa seva) amb l’exsecretari Camacho durant el procés electoral encara que més per l’interès de l’empleat que pel seu. Encara més, la informació privilegiada que li ‘regalava’ Camacho ni la va mirar encara que li pogués interessar per a la seva campanya. Tampoc va dir (ni se li va preguntar) per les seves reunions amb el director Calle i se’n va sortir, com va poder, quan li van recordar que en els comicis del 2023 va ser ‘inelegible’ ja que li van deixar una desena de companys (futurs directius) per deslleial. Una pura anècdota.

The post Soteras-Camacho i la fermesa de la jutgessa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb gairebé 15 anys com a president del CF Badalona, Miguel Ángel Sánchez segueix sense oblidar el passat curs quan el primer equip es va quedar a la riba d’un ascens. Per tercera vegada consecutiva, els badalonins van perdre la baralla per pujar de categoria i ningú eludeix responsabilitats.

I no ho fa Sánchez ja que no evita respostes incòmodes sinó que admet errors com la destitució del tècnic Pedro Dólera. De res val pensar en una altra solució, ja que el temps ja ha passat i ara el present està en mans de la plantilla de Genís Sampietro.

PARLA EL PRESIDENT DEL CF BADALONA

Han assumit ja la impossibilitat de comprar una plaça per a 2a Federació?

Sí. Des del CF Badalona hem intentat fins a l’últim moment aconseguir una plaça a Segona Federació mitjançant el procediment establert per a la cobertura de vacants, assumint el pagament del deute generat per altres clubs. Érem conscients que era un procés molt complicat, a causa de l’interès i la participació d’entitats com el Reial Madrid Castella, el Castelló, el Lleida i el Cornellà, entre altres clubs que també aspiraven a obtenir la plaça.

Tot i la dificultat i les escasses possibilitats, considerem que era la nostra obligació intentar-ho. Per aquest motiu, el CF Badalona va arribar a dipositar l’import corresponent al compte de la Federació, Finalment, no ha estat possible, però el club ha demostrat una vegada més la seva voluntat d’aprofitar totes les oportunitats disponibles per competir a la categoria que, per història, ciutat i estructura professional, entenem que mereix. Seguirem treballant amb la mateixa determinació per assolir els nostres objectius esportius i tornar al CF Badalona al lloc que li correspon.

No acaba una temporada i ja comença una altra.

Sí, comencem una nova temporada amb l’exigència de sempre i amb la il·lusió renovada. És veritat que encara tenim molt present l’ocorregut el curs passat, perquè vam estar prop de l’objectiu, però també hem de valorar que l’equip va tornar a competir per pujar fins al final.

Encara no s’ha oblidat el KO de la promoció d’ascens?

Ha estat un cop dur, evidentment. Quan arribes a una promoció d’ascens i no aconsegueixes l’objectiu, sempre queda aquesta sensació d’oportunitat perduda. Però també cal analitzar-ho amb perspectiva: el Badalona ha disputat tres play-offs consecutius, i això significa que l’equip és competitiu, que el club és a prop i que s’estan fent moltes coses bé.

“TRES PLAY-OFFS CONSECUTIUS CONFIRMEN QUE EL PROJECTE TÉ UNA BASE SÒLIDA”

Insisttim: tres play-offs consecutius!

Exacte, i això no és casualitat. Tres play-offs consecutius demostren regularitat, ambició i capacitat per a estar a dalt. Evidentment, a Badalona no ens conformem amb participar en la promoció; volem pujar. Però estar tres anys continuats barallant per l’ascens també confirma que el projecte té una base sòlida. El play-off és una competició molt exigent, amb molta pressió i amb eliminatòries molt igualades. L’èxit final només l’aconsegueix un, però per a arribar aquí cal fer moltes coses bé durant tota la temporada.

Quin ha estat el major error comès per aquesta junta directiva?

Possiblement, no reforçar l’equip de la manera que necessitàvem en el mercat d’hivern. Ja teníem alguns símptomes i el cos tècnic ens demanava algun reforç amb més jerarquia, especialment en posicions concretes. No era senzill trobar jugadors diferencials en aquest moment, però potser aquí ens va faltar fer un pas més. En qualsevol cas, quan un equip competeix per l’ascens fins al final, els errors s’analitzen des de la màxima exigència. I això també és positiu, perquè significa que el club s’exigeix estar a dalt.

“DÓLERA ÉS DELS MILLORS TÈCNICS I AMB NIVELL PER A CATEGORIES SUPERIORS”

Destituir un entrenador mancant quatre jornades, havent estat sempre en zona de play-off i moltes setmanes com a líder, no va ser una ‘ficada de pota’ important?

Va ser una decisió molt complicada i presa en un context de molta tensió competitiva. L’equip no estava transmetent les sensacions que necessitàvem en el tram decisiu i es va buscar una reacció.

La pregunta és si no va ser una ‘ficada de pota’?

Pot haver estat una ficada de pota, sí. Vist amb perspectiva, segurament es poden valorar altres alternatives. Pedro Dólera és un gran entrenador, un dels millors de la categoria i fins i tot amb nivell per a categories superiors. Sap perfectament què necessita un equip per a competir per un ascens. Però en aquell moment l’equip arrossegava una dinàmica complicada i vam entendre que calia provocar un canvi. Les decisions esportives sempre es prenen pensant en el millor per al club, encara que després el temps pugui demostrar que potser no van ser les més encertades.

“FER FORA DÓLERA POT HAVER ESTAT UNA ‘FICADA DE POTA’”

No hauria estat més fàcil apartar a tres jugadors que no estaven entrant en la dinàmica?

És una possibilitat. A ‘misses diteS’ sempre apareixen alternatives que potser podrien haver-se valorat. Però en el futbol les decisions es prenen amb la informació, la pressió i el context del moment. L’important és aprendre de tot l’ocorregut. El club ha competit tres anys seguits per pujar i ara hem de convertir aquesta experiència acumulada en fortalesa per a fer el pas definitiu.

Com afronta el club tenir un dels pressupostos més alts de Tercera aquesta nova temporada?

Ho afrontem amb naturalitat i responsabilitat. El Badalona és un club important, representa a una ciutat important i ha de tenir ambició. Es parla molt del nostre pressupost, però hi ha altres clubs com Cornellà, L’Hospitalet, Manresa i algun més que també tenen projectes molt forts.
No ens amaguem. Volem barallar per l’ascens directe. Venim de competir tres play-offs consecutius i això ens obliga a continuar creixent. L’exigència és alta, però també ho és la il·lusió.

“INTENTAREM LLUITAR PER L’ASCENS DIRECTE”

Sap que tornen a començar amb l’obligació pràcticament absoluta de pujar directament?

Sabem que el Badalona sempre genera expectativa. Qualsevol jugador que ve aquí ha d’entendre que aquest escut exigeix competir al màxim. Però no hem de viure aquesta pressió com una angoixa, sinó com una motivació.

Després de tres play-offs consecutius, el missatge ha de ser positiu: som a prop, som competitius i hem de transformar aquesta continuïtat en l’ascens que tots volem.

El Cornellà té darrere a Messi, L’Hospitalet a Jordi Alba… i vostès?

Nosaltres també tenim darrere un grup inversor potent, compromès i amb voluntat de fer créixer el club. S’estan fent les coses amb serietat, professionalitzant àrees i empenyent perquè el projecte tingui recorregut. L’objectiu és que tot el club avanci: primer equip, futbol base, estructura, gestió i relació amb la ciutat.

“DARRERE TENIM UN GRUP INVERSOR POTENT”

Però aquest grup també ha estat responsable de decisions com la destitució de l’entrenador mancant quatre jornades i de no haver aconseguit l’ascens.

Tots tenim responsabilitat. La té el president, la direcció esportiva i també la propietat. En un club professionalitzat, les decisions esportives corresponen a la direcció esportiva, però tots formem part del projecte i tots hem d’assumir la nostra part. L’important és que existeix autocrítica, però també confiança. No hem aconseguit l’objectiu final, que era pujar, però el Badalona porta tres anys competint per fer-ho. Aquesta continuïtat ha de servir-nos per a millorar, no per a destruir el construït.

“GENÍS ÉS UN TÈCNIC TOP”

L’aposta per Genís Sampietro sembla un encert si es mira la seva trajectòria, però ara toca mirar el present i el futur immediat.

Genís ha demostrat que és un entrenador TOP dins de la categoria. Té un model de joc atractiu, una idea clara i una gran capacitat per a treballar amb jugadors joves i amb talent. A més, ve de fer una gran feina i coneix molt bé la Tercera Federació. La seva trajectòria amb equips formatius també parla molt bé d’ell. Va ser capaç de portar a un equip juvenil a una final four per davant de clubs com Barça, Madrid, Atlètic o Sevilla, i això demostra personalitat, mètode i coneixement.

“SAMPIETRO ESTÀ PREPARAT PER A LIDERAR AQUEST PROJECTE”

Això significa que haurà de treballar també amb molts juvenils?

No necessàriament. Genís té sensibilitat per a treballar amb joves, però el Badalona necessita una plantilla equilibrada. Necessitem jugadors amb energia, talent, experiència, lideratge i caràcter competitiu. La Tercera Federació és una categoria molt complicada. Hi ha camps difícils, rivals molt treballats i molta igualtat. Per això necessitem futbolistes amb personalitat, jugadors amb braçalet, que sàpiguen competir en tota mena d’escenaris.

“TERCERA ÉS UNA CATEGORIA COMPLICADA”

Genís pot estar tranquil que aquesta és una aposta seriosa per a la banqueta? És a dir, si arriben els nervis en la quarta jornada, no hi haurà un relleu precipitat?

L’aposta per Genís és seriosa. Creiem en ell i creiem en el projecte. També és cert que en el futbol els resultats manen, però volem donar-li estabilitat, confiança i temps perquè l’equip creixi.
Venim de tres play-offs consecutius i això ens dona una base competitiva important. Ara hem de construir des d’aquí, no començar de zero. Genís arriba per a donar continuïtat a aquesta ambició, però també per a aportar el seu segell, la seva idea i la seva manera d’entendre el joc. Confiem plenament en ell i estem convençuts que ens donarà molt.

“AQUESTA CIUTAT MEREIX ESTAR MÉS AMUNT”

Quinze anys en la presidència no són pocs. Per què segueix?

Perquè existeix un sentiment molt profund cap a la ciutat, cap a l’escut i cap a l’entitat. El Badalona forma part de la meva vida, i segueixo convençut que aquest club té molt recorregut per davant. Quan miro enrere, veig molts anys de treball, etapes difícils i també moments molt positius. Però, per sobre de tot, veig un club viu, competitiu, amb ambició i amb una massa social que mereix tornar a il·lusionar-se. Ara hem de fer aquest pas que ens falta. Haver disputat tres play-offs consecutius demostra que som a prop, que el camí és el correcte, però el nostre objectiu és culminar-lo. Aquesta ciutat i aquest club mereixen estar molt més a dalt.

“TENIM UN ALCALDE QUE CREU EN NOSALTRES”

Badalona mereix molt més, president!

Sens dubte. Badalona és una ciutat de més de 220.000 habitants, una de les ciutats més importants de Catalunya, i té potencial per a tenir al seu club en categories superiors. A més, l’ascens del Juvenil A a la màxima categoria del futbol nacional demostra que hi ha treball, talent i estructura. Tenim una base que ens permet mirar al futur amb optimisme. L’objectiu és que el primer equip també pugui estar on creiem que mereix estar.

No es podrà queixar del suport de l’Ajuntament. No tots els alcaldes tracten així al primer equip de la seva ciutat.

Clar que no. Tenim un alcalde que creu a la ciutat, en l’esport i en el futbol de Badalona. La inversió superior als quatre milions d’euros per a instal·lar gespa natural i modificació estructural en els dos camps és una mostra clara d’aquest compromís. Aquest suport és molt important per al club i per a tot el futbol de la ciutat. Quan les institucions, el club i l’afició caminen en la mateixa direcció, el projecte s’enforteix. Estem molt satisfets que es valori el treball de l’entitat. Ara ens correspon respondre amb serietat, compromís i resultats esportius.

“EL FUTBOL CATALÀ NECESSITA ESTABILITAT I TRANSPARÈNCIA”

Última pregunta: Soteras, encara president de la FCF, hauria de marxar-se ja?.

Crec que cal ser prudents i respectar els temps de la justícia. Si finalment la justícia determina que ha de marxar-se, evidentment haurà de fer-ho. No és positiu que una institució estigui constantment en els mitjans per assumptes judicials o per problemes interns. El futbol català necessita estabilitat, transparència i una imatge forta.

La pregunta era si s’havia d’anar-se ja o no.

Amb tantes causes obertes, si finalment acaben on sembla que poden acabar, haurà de marxar-se. L’important és que la Federació estigui per sobre de les persones i que el futbol català tingui una institució sòlida, respectada i centrada en ajudar als clubs.

The post “Tots som responsables al Badalona” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El modest FC Pirinaica, equip de Primera Catalana que va lluitar amb Federació, TCE i Antifrau ja que la temporada 25-26 va merèixer l’ascens a la Lliga Elit, va ser l’única veu contrària a la FCF a l’Assemblea de Sant Cugat.

A Manuel Artero, president, no li va fer falta obrir la boca sinó que simplement va aixecar la mà per a expressar la seva opinió negativa a tot el que la directiva federativa va plantejar. Bé, a tot, menys a la ratificació d’acords del futbol sala perquè es va abstenir. Els seus arguments mereixen una bona lectura.

“ASSEMBLEA HISTÒRICA? NO VEIG LA RAÓ”

Artero va deixar el seu taxi -mitjà de vida habitual- per a acudir a Sant Cugat. Ho ha fet sempre des que és president -ha estat també jugador, ajudant entrenador, tresorer, vicepresident- per això quan sent això d‘‘Assemblea històrica’ pregunta, ja que “no vaig notar diferències respecte a unes altres. El que hauria de plantejar-se la Federació és per què van triar una sala sense aforament per a l’anterior”.

Els 800 euros que haurà de cobrar per la seva assistència a l’Assemblea no és una cosa que tingui en compte perquè “no ho sabia, la veritat. No recordo aquesta circular, a veure si és veritat i ho cobrem”.

Els números per la presència dels clubs en el Teatre-Auditori Emma Vilarasau de Sant Cugat del Vallès es traduiran en més de 400.000 euros de despesa que, per descomptat, ja han pagat amb les seves multes els propis afectats. “Ells han de recordar que es deuen als clubs perquè sembla que se n’obliden. En la vida tot torna, tot és circular i l’FCF és un exemple per als catalans del que significava una colònia tèxtil. Nosaltres treballem i paguem i així funciona”.

“NO ERA VICEPRESIDENT SOTERAS QUAN EL CAS SOULE?”

El que tampoc va agradar molt a Artero és que “si algú fa un exercici de transparència, com el que van simular dilluns, cal donar també els números del director general, del secretari i del president. Van tenir molt poca ètica quan van nomenar a Oriol Camacho”.

És més, encara que admet que se li escapa el cas ‘Soule’, sí que es pregunta “per què no van dir que el vicepresident primer, quan el cas Soule, era Soteras?. Per què nomenen a tothom menys a Soteras?. És incomprensible”.

PREMI JOC NET: “ARA SÍ, ARA, NO”

El president de la ‘Piri’ “no vull dir que tot ho facin malament, però que la majoria de les coses, sí. Gràcies a les nostres quotes es manté tot això i això no ho volen veure”.

I, per a qualsevol que pensi que és un ‘ressentit’ pel seu contenciós actual amb l’FCF “li diré el mateix que li vaig dir al secretari Garrido. És curiós que sempre s’equivoquin amb nosaltres. Ens van dir que havíem aconseguit el premi de ‘Joc Net’ i, després, van tornar a comptar i s’havien equivocat. Tothom es pot equivocar, això és el que em va dir”.

The post “Una Assemblea històrica de la FCF? No vaig notar diferències” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Durant els darrers anys, la FCF ha viscut instal·lada en una successió de causes judicials, querelles, denúncies, conciliacions, procediments laborals, contenciosos administratius, investigacions penals, detectius, acomiadaments, indemnitzacions i conflictes derivats de la seva pròpia gestió institucional.

Una Federació que hauria d’estar centrada en els clubs, les competicions, els àrbitres, les llicències i el futbol de base ha acabat convertida en una maquinària jurídica permanent.

FCF: DUES ELECCIONS I DUES CAUSES PENALS

Les eleccions de 2022, celebrades en un clima de màxima tensió, van acabar als jutjats per les irregularitats vinculades al procés electoral. La causa de Tortosa afecta el procés de 2022 i investiga presumptes falsedats relacionades amb documentació electoral i vots vinculats a clubs de les Terres de l’Ebre. El jutjat ha tancat la instrucció i les acusacions demanen pel directiu de Soteras, Miguel Ángel Esquerré, més d’onze anys i mig de presó per fins a quatre delictes diferents de falsificació documental.

La repetició electoral de 2023 tampoc va tancar la crisi. Al contrari: la causa de Sabadell investiga presumptes falsedats documentals i administració deslleial relacionades amb aquell nou procés electoral.

En aquesta causa hi consten investigats Joan Soteras, membres de la seva Junta Directiva com Víctor Güell i professionals de la Federació com José Calle, Alberto Prieto, Álvaro ontoliu, Alejandro Guerrero o Sergi Garrido. En breu es dictarà Auto de transformació i també coneixerem les peticions de pena, que seguiran el mateix camí que les d’Esquerré, a les que caldrà sumar una administració deslleial molt qualificada de més de 250.000 euros, amb penes de quatre a vuit anys de presó només per aquest delicte. Tot presumptament, és clar…

Juanjo Isern actua d’acusació particular (malgrat l’han pretès expulsar des de la FCF) en els dos casos i Miguel Galán com acusació popular a Sabadell.

LA FEDERACIÓ DE LES QUERELLES INSTRUMENTALS

Durant el mandat de Joan Soteras, la FCF s’ha dedicat a litigar contra exdirectius, periodistes, opositors, extreballadors i veus crítiques. La llista és llarga: Manel Duran (exdirectiu), Josep Vives (exdirectiu), José Domingo Valls (exadvocat), Oriol Camacho (exsecretari), Encarna García (periodista), Manuel Ayala (periodista), Javier Latorre (extreballador), Paquita Linares (exdirectiva), Juanjo Isern (exdirectiu i candidat), Miguel Galán (querellator), Òscar Benítez i molts altres noms han aparegut en aquestes querelles instrumentals que només busquen acovardir els qui aixequen la veu contra la presumpta corrupció federativa. Aquest humil periodista tampoc s’ha lliurat…

Quina federació esportiva normal necessita obrir tants fronts judicials contra persones que han format part del futbol català, que han treballat a la casa, que han exercit oposició o que simplement han informat sobre la gestió federativa?. Només aquells que han confós la defensa institucional amb la defensa personal.

DINERS FEDERATIUS PER DEFENSAR INTERESSOS PERSONALS

La qüestió més greu no és només que la FCF hagi impulsat querelles o conciliacions. La qüestió és qui les paga.

El jutjat de Sabadell investiga si determinades despeses processals personals foren assumides per la Federació. Però hi ha moltes accions personals interposades especialment per Joan Soteras o José M. Calle a títol nominal contra Juanjo Isern, Encarna García o Manel Duran. Aquestes, qui les paga? A jutjar per l’advocada que els defensa, la omnipresent Maria Barbancho, la resposta està clara.

L’exvicepresident econòmic, Miquel Sellarés, ja va advertir de la greu desviació en despeses legals de la FCF. Evidentment, es va corregir, invitant-lo a marxar.

L’ADVOCADA EXTERNA I UNA FACTURA ESTRUCTURAL

En aquest mapa judicial hi apareix de manera recurrent l’advocada María Barbancho Saborit, assessora jurídica externa de la Federació i personal de Soteras i Calle en una important quantitat d’assumptes.

La seva relació amb la FCF situa la seva prestació de serveis dins una ‘iguala’ jurídica àmplia que cobria assessorament civil, mercantil, penal, laboral, administratiu, protecció de dades, procediments judicials i compliance penal. La ‘iguala’ fixava 5.000 euros mensuals més impostos per assessorament jurídic i representació judicial, i 2.500 euros mensuals més impostos addicionals per compliance penal.

És a dir, 7.500 euros mensuals més impostos: 90.000 euros anuals abans d’IVA. Amb IVA, 108.900 euros anuals. Aquesta és la informació que consta al sumari de Sabadell, malgrat demana periòdicament que aquesta informació sigui expurgada i no es pugui conèixer (igual que altres correus del director general que la incomoden).

I això sense comptar determinats procediments, despeses de procuradors, actuacions complementàries, informes, recursos o treballs extraordinaris que podien generar costos separats, que ascendeixen a més de 500.000 euros (només el 2025), segons la informació relativa als serveis professionals externs present a la documentació de l’Assemblea d’aquest 2026.

La judicialització de la FCF no és gratuïta pels clubs, té una estructura econòmica que paguen els clubs, per defensar-se quatre.

COMPLIANCE O ARMA DE GUERRA INTERNA?

Durant el mandat Soteras s’han obert investigacions internes sobre contractacions, factures, serveis jurídics, proveïdors i actuacions del passat. El patró és clar: el compliance servia per anar contra els enemics, contra antics responsables o contra persones ja fora de l’estructura, però no per fiscalitzar amb la mateixa intensitat les pràctiques internes del present.

Quan calia assenyalar el passat, hi havia informes, denúncies, conclusions, assemblees i relats de regeneració. Quan calia mirar cap a dins, cap a les decisions de la cúpula actual, el sistema es convertia en silenci, opacitat o protecció corporativa.

EL CAS SOULE: DE VÍCTIMA A PROBLEMA

La FCF va impulsar la seva personació com a actor civil, presentant-se com a perjudicada pels fets investigats entre 2011 i 2018. Es van gastar 30.000 euros en un informe absurd. L’Audiència Nacional els ha recordat que ha estat beneficiada amb més de 22 milions d’euros i la FCF ha acabat com a responsable civil. Una gran gestió. Com sempre, perden els clubs.

LA CARPETA LABORAL: ACOMIADAMENTS, ACORDS I TALONARI

La FCF de Soteras no només ha judicialitzat la política interna i la crítica externa. També ha acumulat una carpeta laboral molt pesada, amb acomiadaments, denúncies, acords transaccionals, reconeixements d’improcedència i indemnitzacions elevades.

Els noms són diversos: Raquel Elola, Albert Fernández, Javier Latorre, Sandra Mora, Antoni Vera, Francesc Forcada, Consuelo Portalés, Glòria Ribas, Marc Romaní, Xavier Pérez, Adrià Solís, Adrià Gabernet, Francisco Duran, Lluís Broto, Robert Farrà, Cristina Olivé i Oriol Camacho, entre d’altres.

Alguns casos han aparegut a la premsa vinculats a denúncies de maltractament laboral, conflictes interns i acomiadaments improcedents mentre que altres consten en acords judicials o actes de conciliació. El resultat és sempre el mateix ja que sempre tenim sortides traumàtiques i diners de la Federació per tancar conflictes.

Només amb algunes de les xifres identificades, el cost és escandalós. L’acomiadament de Lluís Broto (excomptable) es va tancar per 230.000 euros (més uns merescuts pals de golf). El d’Oriol Camacho, per 240.000 euros (sense pals de golf). La suma exacta dels dos és de 470.000 euros. Gairebé mig milió d’euros només en dues sortides.

Dues sortides més van representar uns altres 240.000 euros. En total, sense comptar costos d’advocats, procuradors, detectius privats (sí, s’han fet seguiments amb detectius…), la xifra en indemnitzacions supera de llarg el milió d’euros i això no és una anècdota laboral sinò que ès una política de recursos humans fallida i caríssima.

QUERELLES QUE CAUEN, CONFLICTES QUE QUEDEN

Moltes d’aquestes querelles i denúncies han acabat arxivades, inadmeses, desestimades o encallades. Aquest és un dels efectes més perversos de la política de querelles: encara que no prosperin, fan mal. Fan mal al periodista que ha d’anar al jutjat per haver publicat informacions incòmodes. Fan mal a l’exdirectiu que ha discrepat de la gestió. Fan mal a l’extreballador que reclama drets. Fan mal a l’opositor que fiscalitza. I fan mal a una institució que acaba projectant la imatge d’una Federació que respon a la crítica amb violència judicial.

EL PREU INSTITUCIONAL DEL MANDAT SOTERAS

El resultat és una Federació judicialitzada en tots els fronts: penal, civil, laboral, administratiu, disciplinari i contenciós.

Causes electorals a Tortosa i Sabadell més querelles contra exdirectius i opositors o procediments contra periodistes, i conflictes amb extreballadors amb litigis derivats del Cas Soule i expedients davant el TCE. O conciliacions prèvies a querelles, més factures de procuradors, a mñés d`’honoraris d’advocats, detectius, informes interns, recursos, arxius, inadmissions, apel·lacions i indemnitzacions laborals de sis xifres.

Tot això és normal?… doncs, una Federació esportiva no pot funcionar com si fos una part processal permanent. No pot convertir la discrepància en delicte, la crítica en querella, la informació periodística en objectiu judicial i els conflictes laborals en una successió de xecs per tancar incendis.

I encara menys pot fer-ho amb diners federatius sense una explicació clara, detallada i transparent a uns clubs que aquest dilluns tenen la paraula. Vigilin el que diuen, no els caigui una querella…

The post El que no t’explicaran a l’Assemblea sobre els jutjats de l’FCF (II) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segur que Lluís Fàbregas no pensava que li podria resultar tan complicat pujar al futbol professional d’on mai el Nàstic de Tarragona va haver de caure. Però la realitat és la que és i un altre any no sols no s’ha pujat sinó que s’ha sofert al límit per no perdre la categoria.

Fàbregas i el seu consell d’administració donen la cara, assumeixen un nou repte i s’explica davant els seus més de 9.000 socis i tots els seus aficionats.

Quan se’n va de vacances?

Ni he fet ni a curt termini faré. Quan arrencada tot, una setmana al setembre ens escaparem, però, entre el que suposa tancar una temporada i iniciar una altra, no podem.

FÀBREGAS ASUMEIX LA SEVA CULPA I RESPONSABILITAT

Dos anys com a president executiu convaliden a una persona que ho ha estat tot en aquest club?

Dos anys com a president executiu, sí. Vinc de 16 anys com a director general, vaig ser responsable de marca i fins i tot vaig arribar a jugar com a professional. Soc conscient que tot té un final, però ara continuo amb aquesta responsabilitat i continuo lliurat fent el que més m’agrada.

Després de finalitzar el curs, Fàbregas es reuneix amb si mateix i amb el seu equip i els explica als seus socis els errors que cal solucionar per a tornar a estar en el punt de sortida com l’entitat que és el Nàstic?

Vam fer una roda de premsa i el primer que vam fer va ser assumir la nostra culpa de la nefasta planificació esportiva perquè passem de dues temporades tocant el cel del play-off a jugar en els inferns del possible descens.

“ASSUMIM LA CULPA DE LA NEFASTA PLANIFICACIÓ ESPORTIVA”

Ja han passat 7 anys des que va sortir l’equip del futbol professional i encara se sent que cal redefinir el rumb esportiu del Nàstic. El destí no és sempre el mateix? L’ascens?

Està marcat que sempre sortim a barallar per l’ascens i així hem fet en les últimes temporades amb pressupostos importants per a estar en el futbol professional que és on li correspon al Nàstic. No obstant això, el futbol ens ha dit que no ha pogut ser, així que sempre hem assumit el diferencial dels pressupostos i no hem endeutat més a l’entitat.

Parli’ns de Fredrik Wester. Se’n va, es queda, què passa?

És un accionista més que posseeix una mica més del 40% de la SAE; ja va presentar la seva dimissió com a conseller.

“NO HEM ENDEUTAT MÉS L’ENTITAT”

Esportivament, per què el fracàs enguany?

Vam fer molts canvis forçats a última hora i el principal va ser prescindir del nostre director esportiu (Javi Sanz) que ens va endur a dues finals de play-off. Va ser un error greu. Es van signar jugadors de manera precipitada. La temporada en la qual tenim més socis (9.000), major assistència de públic a l’Estadi i un desfasament econòmic menor, no ens ha sortit a nivell esportiu.

Ara com ara: 10 jugadors continuen (Óscar Sanz i Marc Álvarez), 11 altes i 13 baixes. Destaquen el retorn a Tarragona de jugadors com Valderrama o Manel Royo. Pocs moviments queden, no?

Sí. Primer va ser elegir el director esportiu Tomeu Nadal, l’entrenador Xisco Campos i ara ja decideixen la plantilla. Cal buscar fora jugadors que no ens han donat el plus necessari aquest passat any. Som a les seves mans.

“EL PRINCIPAL ERROR VA SER PRESCINDIR DEL NOSTRE DIRECTOR ESPORTIU”

Ho deia perquè l’ascens de la Pobla de Mafumet també és un bon reforç?

Molt bo. Jugar a la Lliga Elit va ser un cop dur per a nosaltres i la veritat és que la bona feina els ha retornat a Tercera.

Econòmicament: quan s’ha perdut enguany en una categoria ruïnosa com continua sent la Primera Federació?

Havíem aprovar a la Junta general d’accionistes sobre els 600.000€ de resultat negatiu, inferiors als dos últims anys. Aquesta categoria, que té una mitjana superior als 40 milions d’euros per als seus 40 clubs, sense considerar filials, és una ruïna. Hi ha sous de futbolistes que cobren més que els professionals de la Lliga Hypermotion i això no situa en desavantatge respecte a uns altres. Encara hi ha moltes denúncies d’impagaments i es penalitza massa als qui complim amb totes les obligacions.

“L’ASCENS DE LA POBLA MAFUMET ÉS MOLT BO PER A TOTS”

Dies enrere, l’RFEF va fer ‘el paperot’ amb tots els clubs, es va parlar de possibles votacions irregulars, però la realitat és que Louzán és molta paraula i pocs fets…

No estic d’acord ja que Louzán ha canviat moltes coses, és una persona amb bones idees però no sempre es poden executar ràpidament. L’RFEF està al costat dels clubs i li donem tota la nostra confiança al president Louzán. Tenim la sort, al costat de la UE Olot, que des del 2024 som els representants del futbol català a l’Assemblea de Madrid. 34 clubs catalans ens van triar, al novembre més de 400 clubs van demanar una convocatòria extraordinària d’Assemblea… no parem de fer coses. Tots sabem el que passa en el dia a dia de la FCF i que hi ha unes eleccions en el 2027.

“LOUZÁN HA CANVIAT MOLTES COSES”

Anirà aquest dilluns 29 en l’Assemblea del futbol català?

No aniré però hi serà un representant nostre.

Si no va a Sant Cugat, imagini’s que té el micròfon i li pot explicar als clubs la realitat de Soteras i la seva junta?

Primer: cal escoltar els clubs i donar veu a la majoria. No es pot obviar una clara decepció i allunyament dels dirigents de la FCF respecte als clubs. Més del 35% del cens van signar un document per a demanar una Assemblea que ens allunyi dels jutjats, que l’FCF serveixi i no se serveixi dels clubs.

“AQUESTA FCF NO ENS REPRESENTA”

I, què més, Fàbregas?

Segon: quan sigui el moment de les eleccions volem un procés democràtic regulat i els clubs decidiran perquè aquesta Federació ha perdut molt de prestigi i no ens representen els seus actuals dirigents. I, finalment, (perdó), sempre que reivindiquem o, simplement, demanem alguna cosa, ho fem amb respecte i educació encara que, per desgràcia, no siguem corresposts d’igual manera. El to no ha de ser el de menyspreu, altivesa ni supèrbia.

The post “El primer que hem fet és assumir la nostra culpa” appeared first on FutbolCatalunya.com.

L‘FCF arribarà a l’Assemblea General Ordinària del 29 de juny amb el relat preparat: solvència, superàvit, subvencions, ajuts als clubs i una gestió econòmica presumptament exemplar. Ho han anat escalfant els últims mesos des del web federatiu. El problema és que els comptes expliquen una altra cosa.

La Federació no és una empresa privada amb accionistes, és una entitat esportiva privada, d’utilitat pública i interès cívic i social, sense ànim de lucre. Això vol dir que els excedents han de revertir en la finalitat federativa: els clubs.

L’FCF: SENSE ÀNIM DE LUCRE MENYS REPARTIMENT

El 2025, l’FCF tanca amb 7,59 milions d’euros en efectiu i altres actius líquids. El 2024 en tenia 6,01 milions. El 2023, 3,88 milions. En dos exercicis, la caixa pràcticament s’ha duplicat.

Però, si hi ha tanta caixa, per què no es retorna més als clubs? Aquesta és la pregunta que no sortirà al PowerPoint.

La dada més incòmoda és la caiguda del resultat. El 2023, l’FCF va tancar amb un resultat positiu de 2,30 milions d’euros. El 2024 va baixar a 1,98 milions. El 2025 queda en 1,30 milions. En dos anys, el resultat cau més d’un milió d’euros. La caiguda és del 43,6%.

EL SUPERÀVIT CAU ENCARA QUE INGRESSEN MÉS

Això no és una trajectòria brillant. És un deteriorament progressiu del marge de gestió.

I encara és més greu perquè els ingressos no baixen. Al contrari. Els ingressos per activitats passen de 28,02 milions el 2023 a 30,14 milions el 2024 i a 31,01 milions el 2025. És a dir, l’FCF ingressa gairebé 3 milions més que fa dos exercicis, però obté més d’un milió menys de resultat.

La conclusió és clara: el problema no és que entrin pocs diners. El problema és que l’estructura se’ls menja.

MÉS QUOTES, MENYS RESULTAT

El relat oficial deia que no s’havien apujat quotes des de la temporada 2018-2019. Però el pressupost 2027 ja dibuixa una altra realitat.

El 2025, l’FCF liquida 7,74 milions d’euros en quotes de clubs i entitats. Per al 2027 ja en pressuposta 7,98 milions. És a dir, la pròpia documentació assembleària ja preveu més ingressos per quotes.

Durant anys, el fort creixement de llicències havia permès sostenir el relat. Més federats volia dir més ingressos sense necessitat formal d’apujar determinades quotes. El volum tapava la pressió econòmica real.

Però això s’ha acabat. La temporada 2024-2025 l’FCF presentava 233.532 llicències. La temporada 2025-2026 en presenta 230.102. Són 3.430 menys. Una caiguda de l’1,47%.

No és una catàstrofe, però sí un canvi de cicle. Fins ara, l’FCF podia créixer en ingressos perquè creixia en llicències. Si ara comença a perdre federats i, malgrat això, ja preveu més quotes el 2027, tot apunta que el 2028 pot ser encara pitjor: menys base sobre la qual recaptar i més necessitat de pressionar els clubs per sostenir la mateixa estructura.

LES SUBVENCIONS: EL TRUC DEL TITULAR GRAN

L’FCF diu que subvenciona molt, però cal separar titulars de realitat.

La campanya “Tots som un equip” s’ha presentat com un paquet de més d’1,5 milions d’euros per a clubs i federats. Però la pròpia informació federativa diu que, en futbol amateur masculí, els ajuts directes de l’FCF són 578.956,27 euros, mentre que 599.375 euros corresponen a bonificacions de la Mutualitat. En futbol amateur femení, els ajuts directes de l’FCF són 128.443,89 euros i les bonificacions de Mutualitat, 193.380 euros.

Per tant, dels més d’1,5 milions anunciats, els ajuts directes FCF als clubs, són aproximadament 707.400 euros. La resta són bonificacions de la Mutualitat.

Entre la temporada 2022/23 i la 2025/26, les quotes de la Mutualitat han pujat de manera generalitzada (més d’un 8,7% de mitjana): la territorial masculina passa de 92,74 € a 100,80 €, el juvenil i cadet de 85,69 € a 93,14 €, l’infantil de 62,42 € a 67,85 € i la resta del futbol base de 50,77 € a 55,18 €. És a dir, la Federació ven com a gran ajuda unes bonificacions de Mutualitat que realment paguen clubs i federats.

LES SANCIONS JA FINANCEN MÉS QUE ALGUNS AJUTS

El mateix passa amb les pilotes oficials. L’FCF presenta 1,27 milions d’euros en subvencions de pilotes. Però no és diner lliure perquè el club decideixi si necessita pagar arbitratges, desplaçaments, material, lloguer de camp o quotes. Són pilotes oficials vinculades a una obligació imposada per la pròpia Federació: disputar els partits amb la pilota oficial. Primer imposes l’obligació.

Després presentes el compliment de l’obligació com una ajuda. Això no és redistribució real, és un negoci molt lucratiu que caldria preguntar a qui beneficia. Als clubs segur que no.

INCREMENT D’UN 52% PER SANCIONS!

Hi ha una altra dada que retrata perfectament el model: les sancions econòmiques.

El 2025, l’FCF liquida 1.021.054,69 euros en sancions. Més d’un milió d’euros. I per al pressupost 2027 ja preveu 1.036.549,92 euros. Quan Soteras va accedir a la presidència (2018/2019), les sancions suposaven poc més de 680.000€. Ha incrementat aquesta partida més d’un 52%.

La comparació és demolidora: la campanya “Tots som un equip” anuncia més d’1,5 milions, però els ajuts directes FCF als clubs són uns 707.400 euros. En canvi, les sancions liquidades el 2025 superen el milió.

Dit d’una altra manera: la Federació cobra més per sancions del que retorna directament als clubs en una de les seves grans campanyes estrella.

LES DESPESES CORREN MÉS QUE ELS CLUBS

La despesa tampoc acompanya el relat. Les altres despeses d’explotació passen de 18,12 milions el 2023 a 20,22 milions el 2024 i a 22,06 milions el 2025. Són gairebé 4 milions més en dos exercicis.

Els serveis exteriors també creixen: 6,91 milions el 2023, 7,88 milions el 2024 i 8,61 milions el 2025. Per tant, quan l’FCF presumeix d’estalvis en proveïdors externs, els comptes recents diuen el contrari: la partida de serveis exteriors no baixa, puja.

I aquí apareix una altra dada que mereix explicació: els fons propis i les provisions.

Els fons propis de l’FCF ja pugen fins als 8,13 milions d’euros. Les provisions a llarg termini, que el 2023 eren zero, van passar a 431.358 euros el 2024 i el 2025 s’enfilen fins a 1.076.902 euros.

SOTERAS OBLIDA EL SEU PASSAT SERVIL

A l’assemblea diran que això és culpa d’un president que ja no hi és fa més de 8 anys (cas Soulé). El que no diran és com s’ha arribat fins aquí.

No diran que la FCF porta anys obsessionada a personar-se al Soule com si fos la gran perjudicada del cas, quan l’Audiència Nacional ja havia apuntat que els fets investigats podien haver suposat un afavoriment econòmic de la Federació Catalana de més de 22 milions d’euros. Sí, ho estan escoltant bé.

ELS CLUBS PODEN PAGAR 22 M.D’EUROS PER INSISTÈNCIA MALALTISSA

Recorden quan van dir en una Assemblea que la FCF havia resultat perjudicada i que volien comparèixer a l’Audiència Nacional com actors civils? Els van dir que NO i la seva insistència malaltissa ha provocat tot just el contrari: han aconseguit que la FCF sigui qualificada com a responsable civil i potser hagi de retornar aquests 22 milions d’euros.

han aconseguit que la FCF sigui qualificada com a responsable civil i potser hagi de retornar aquests 22 milions d’euros.

Les accions temeràries d’una junta directiva que majoritàriament prov

Les accions temeràries d’una junta directiva que majoritàriament prové de la època Soule. El mateix servil Soteras era el primer que anava a supervisar les obres de la seu de Sabadell, ha provocat que una entitat que estava al marge de la Soule (la FCF), ara estigui implicada com a responsable civil. Felicitats.

Per això no és acceptable vendre l’acumulació de fons propis i provisions com una simple mostra de bona gestió. Si és pel Soule, que ho diguin sencer: retenen recursos perquè la seva obsessió processal ha acabat generant una possible contingència per a la pròpia Federació.

S’estan posant la vena abans de la ferida, però la ferida, en bona part, l’han ajudat a obrir ells mateixos.

MENYS SUBVENCIÓ PREVISTA I MÉS PRESSIÓ PREVISTA

El pressupost 2027 també anticipa una dada rellevant: les subvencions administratives previstes baixen fins a 4,35 milions, quan el 2025 se n’han liquidat 5,47 milions. És una reducció prevista de més d’1,1 milions.

Si l’FCF preveu menys subvencions administratives, menys llicències i més quotes, la tendència és evident: el sistema haurà de suportar més pressió econòmica. I qui és el sistema? Els clubs. Sempre els clubs.

UN 65% MÉS DE DESPESA DE RETRIBUCIÓ A DIRECTIUS

En aquest context, sorprèn que Soteras presentés en la seva primera Assemblea a Tàrrega (2019) un pressupost de retribució de directius de 308.000€ i el pressupost d’enguany per 2027 presenti una despesa de 509.000€. Un 65,26% d’increment amb una reducció de 32 a 24 directius. Serà l’IPC…

I SOTERAS, A LA MUTUALITAT

La cirereta arriba amb el nomenament de Joan Soteras com a membre de la Junta Directiva de la Mutualitat de Futbolistes. L’FCF ho ha venut com una manera de reforçar la representació del futbol català en un organisme clau.

El que encara no ha explicat Soteras és si aquest nou càrrec comportarà retribució per a ell. Recordin, Soteras cobra 120.000€ nets (impostos a part) de la FCF per la seva dedicació completa a la FCF. Si ara té una dedicació remunerada a la Mutualitat, perquè no redueix la compensació que rep de la FCF si la seva dedicació serà inferior?

El corralet, com sempre, se’l reparteixen entre quatre. I la factura, com sempre, la paguen els clubs.

The post El que no t’explicaran a l’Assemblea sobre l’economia de l’FCF (I) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dos anys i mig després, la UD Viladecans torna a la Lliga Elit sota la direcció d’un dels tècnics més experimentats del futbol català. Amb un passat totalment lligat al Santfeliuenc (16 cursos- 600 partits), a qui va pujar fins a Tercera divisió, el barceloní va assaborir un descans merescut, va tornar al Castelldefels i, ara, torna a pujar de categoria amb el ‘Vila’.

Andrés va arribar a Viladecans aquest 2025 per a fer-se càrrec d’un equip amb limitades forces. No obstant això, a poc a poc, ha posat el seu segell per a tancar en la segona eliminatòria un ascens a Lliga Elit meravellós. Així li ho va agrair la seva afició aquest passat diumenge.

Sumar 36 punts sobre 45 a casa seva i ser el segon menys golejat de la categoria (un més que el Singuerlín) ha obtingut premi. I amb González segur que buscaran més.

UN VILADECANS, DE CAMPIONAT

Quin diumenge 14 de juny!

Sí, va estar molt fanfarró aquest passat diumenge. No sé quanta gent hi havia, però no es podia entrar al camp; com a mínim hi havia unes 2.000 persones. No va ser el nostre millor partit, però passem encara que ells van marcar primer, empatem, van tornar a marcar, remuntem, i decidim en la pròrroga.

I enfront d’un Igualada, l’equip més golejador (69) de primera catalana.

El màxim golejador, sí, mentre que nosaltres hem estat el segon menys golejat de primera catalana.

“DIUMENGE PODIEN ESTAR 2.000 PERSONES AL CAMP!”

No dirà que un tècnic com vostè, amb la seva experiència, es va posar nerviós!

Bé, vaig veure la satisfacció del deure compliment. Enguany, quan em van cridar del ‘Vila’ no em van demanar l’ascens, ni de bon tros. Ningú m’ho va plantejar encara que, evidentment, tothom té ganes de pujar. Ni era una obligació ni era una exigència des del principi.

El seu últim ascens va ser amb el Santfeliuenc, no?

Si, amb el ‘Santfe’ (2013).

El cas estrany és que estigués un any i mig de ‘vacances’.

Fonamentalment, perquè em vaig voler apartar, ja que van ser 16 temporades allí (seguides), una darrere de l’altra i això cansa una mica. Després, després d’apartar-me una mica, descansar i desconnectar, ningú es recordava de mi. No em va cridar ningú fins que va arribar el Castelldefels.

“VAIG ESTAR 16 ANYS AL SANTFELIUENC”

És una cosa incomprensible: amb el seu historial s’haurien de multiplicar aquestes ofertes.

Jo no sé exactament explicar els motius o les raons encara que cadascun és com és. Jo crec que hi ha una cosa que és bastant important; no tinc aquesta capacitat de tenir molts contactes. Jo vaig a un camp de futbol a veure un partit, perquè vull estudiar el rival, a un jugador o al que sigui, em poso en el meu lloc i a veure el partit, Tom els meus apunts i ja està.

La veritat és que una mica ‘dessaborit’, home!…

És veritat, soc una mica, però a la meva edat és difícil canviar. és… encara que també tinc el meu punt de ‘gràcia’, eh.

Encara no es podrà enfrontar al seu amic Toni Carrillo ja que el Martinenc ha pujat a Tercera.

“M’ENFRONTARÉ ALS MEUS AMICS CAMILO I JUANJO”

Ho faré contra el meu amic Camilo, però no ho faré contra els meus amics Carrillo o Juanjo, és veritat.

Una curiositat: Andrés González no creu que la Primera catalana és un cementiri?

Jo crec que una mica… però la Lliga Elit és una categoria atractiva perquè tots els equips estan en un mocador. I els tres o quatre anys que té de vida cada any pràcticament ha passat el mateix.

“JA HE RENOVAT PER UN ANY”

Sí, però l’ideal no serien dos grups de Tercera?

La Lliga Elit fa que la Primera Catalana sigui una mica més feble i que no hi hagi major nivell de competitivitat. Potser, caldria buscar que la categoria més alta de Catalunya (Lliga Elit, Primera Catalana o com s’anomeni) tingui dos grups o la mateixa Tercera.

Imaginem que ja li hauran ofert la renovació per a diversos anys més?

Doncs no, bàsicament, per a diversos anys més, no, però bàsicament perquè ja fa un mes que es va ampliar

Bé, doncs, la temporada 2026-2027 haurà de lluitar per l’ascens a Tercera

L’any que ve lluitarem per a pujar a Tercera, per descomptat.

The post “Ha estat molt ‘xulo’ pujar amb el Viladecans” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pocs futbolistes trobaran amb una trajectòria fidel des del principi fins als seus 28 anys actuals (va complir el passat dia 2 del present juny), però David Cura, el capità de la UE Sants, baixa del vaixell blanc-i-verd.

A molts ens costarà veure a aquest futbolista exemplar amb una altra samarreta que no sigui la santsenca encara que tot té un principi i un final. Aquest passat diumenge 9 ja el va anunciar i li ho explica a Futbolcatalunya.

PARLA DAVID CURA

Creia que aquest dia podia arribar?

Doncs no. Sí que em feia la idea que em quedava poc ja per a jugar, però la veritat és que no.
Però si només té 28 anys!. Sí, però ara tinc altres prioritats com la meva nena. Per això, el futbol ja no era el principal per a mi.

El seu pare era delegat també de la UE Sants? Segueix o també ho deixa?

No, el meu pare també s’acomiada del Sants. Han estat molts anys delegat i ara portava el femení.

En resum: es va una mica fart de tot?

No, fart, no, són molts anys i en alguns ha anat molt bé i en uns altres, no. Vaig començar des de l’etapa d’iniciació fins avui.

“HAN ESTAT MOLTS ANYS AL SANTS”

I per què no s’ha estat mai?

Perquè no ho sé, potser perquè estava bé aquí, em sentia com a casa meva, per comoditat, ho tinc tot a un minut de casa i perquè estava bé.

En quants camps ha arribat a jugar com a local?

A Magória, la Bàscula, Ibèria i Energia.

El Sants és l’exemple absolut que els polítics passen del futbol de barri, no?

En aquest cas pot ser que sigui així encara que crec que entrem en un tema que jo no… a mi se m’escapa molt aquest tema.

“HE JUGAT FINS A 4 CAMPS COM A LOCAL”

Hi ha qui pot pensar que també es va perquè cauen a Segona catalana?

No, també me’n podria haver anat quan baixem a tercera. Mai he mirat la categoria, sinó més el que em donava ser aquí.

Pot haver estat el principal motiu?

No. Són anys molt durs, cal fer molts canvis i cal treballar molt perquè el Sants torni a estar on es mereix.

Repassar el seu historial amb tota la seva vida lligat a la mateixa entitat és una cosa increïble
Més o menys, encara record de memòria cada any i el que he anat fent.

“HAVIA DE FER UN CANVI”

Se’n va amb nostàlgia o ja ha girat full?

Home, són molts anys, però ho he pensat i parlat amb la meva parella per a veure el que era millor per a nosaltres i tal.

Llavors, la raó per la qual es va David Cura de la UE Sants, quina és?

Doncs que calia fer un canvi. Hi havia moltes opcions fins i tot deixar de jugar, però he decidit per anar-me’n a un altre equip.

Quin record s’endú des de Sants?

Molt bons, bona afició, bons companys, que sempre m’han ajudat, i m’han ensenyat molt. A final, ens hem de quedar amb el bo.

“CONTINUARÉ JUGANT, PER DESCOMPTAT”

Ha rebut moltes trucades?

De molts companys, sí, que m’ho continuï passant bé o d’entrenadors que m’han dit que va ser un plaer entrenar-me.

I el seu pare que ha estat aquí al seu costat sempre?.

No hem parlat molt, però sempre m’ha donat suport.

I David, ara que vol…

Un lloc on estigui còmode, que m’agradi el projecte, no gaire més…. aquest còmode.

Veient el cas de la UE Sants… el futbol català es mor?

No sabria dir-te per què el Sabadell juga el play-off d’ascens com l’Europa, per exemple. Sí que és veritat que molts equips més humils no reben ajuda o que mereixen estar en una altra categoria.

The post David Cura s’acomiada de la seva eterna UE Sants appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nova campana -Extraordinària per l’impuls a la professionalització territorial de clubs de futbol’– de la Federació Catalana a només un mes de l‘Assemblea General del dilluns 29 de juny (18 hores) al Teatre-*Auditori de Sant Cugat del Vallès.

Una altra innovació ‘espectacular’ de l’equip de treball de Joan Soteras que signen el genuflex secretari Garrido i l‘escuder-director, Calle. ‘Jo convido (FCF) i tu pagues (Clubs); ja ho saben: pagarà Soteras amb els diners dels clubs.

Si es compleixen tots els requisits (TOTS) de la circular 51, “la junta ponderarà conjuntament els diferents criteris de valoració”. “No es tracta d’una subvenció de caràcter líneal” sinó d’un ‘regal’ pre-assembleari.

EL ‘REGAL’ DE SOTERAS I LA SEVA JUNTA

Com a curiositat val la pena destacar que es parla d’un ‘obsequi’ de 800 euros als clubs/entitats, que no estiguin inscrits a la Lliga Futbol Professional o rebi ajudes econòmiques de la RFEF”.
És a dir: ni Primera, ni Segona, ni Tercera Federació, ni Primera femenina, ni Primera Federació ni Segona Federació futfem.

Val la pena que repassin, amb atenció, les 4 pàgines elaborades pel canviat de nom Garrido, amb el vistiplau de Calle i d’una junta on seran 26 dels actuals 24 membres ja que així li ho presentaran a modificar als clubs i atès que arribar als 32 sembla un problema per a Soteras.

Aquests 800 euros per als clubs/entitats de futbol es transformen en 750 per als de futbol sala. Raons?. Això ho disposa el totpoderós ‘Ministre econòmic’ amb un superàvit (1.298.752,88 euros) que mereix una altra prima com a premi.

ANAR A L’ASSEMBLEA DEL 29-JUNY, SÍ O…

Entre les 12 raons que s’argumenten per a “ser club beneficiari” destaca “l’assistència a l’Assemblea General de l’FCF de 2026 per algun representant d’aquest club”. O, també, “comprometre’s a posar a disposició federativa els seus terrenys de joc per a tecnificacions” o qualsevol necessitat que pugui sol·licitar l’FCF.

“Aquest “impuls sol·licitat” s’ha de demanar “abans del 15 de juny” -14 dies abans de l’Assemblea de Sant Cugat (casualitat) i, després, “si la documentació requerida arriba dins del termini i en la forma escaient” la cobraran a partir del 10 de juliol. La data màxima per a lliurar tota la documentació serà el 31 d’octubre.

‘ÈXIT’ DE PARTICIPACIÓ A LA CONVENCIÓ DE CLUBS DE FUTBOL SALA

Aquesta iniciativa coincideix amb l’‘èxit’ de participació a la Convenció virtual de clubs de futbol sala (55%), on pot votar qui vol, sigui president o vicepresident o no, i estiguis o no al cens. La pròpia notícia oficial de la FCF reconeix que dels suposats 225 participants, només 214 estan al cens. Ah, venim d’un 2025 amb 28!!! presents. Tant ha estat l’èxit que ahir al vespre encara es trucava als clubs perquè votessin. Molt coherent amb el concepte de democràcia que els del Sr. Naranja i l’Operació Mossad tenen de la democràcia.

Solució de cara a l’Assemblea per garantir quòrum? 800 eurets de propina. Poc per escoltar els mítings maratonians que oferirà la lletrada especialitzada en delictes sexuals de joves alemanys i el director general.

The post FCF-clubs: ‘Jo convido, tu pagues’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

Com viu el dia a dia quan va pel carrer de Lleida, amb els seus amics o la família? Tot això com s’explica?

És complicat. Jo vaig començar com a advocat, de fet, continuo sent advocat del club, i a poc a poc, per les circumstàncies i l’evolució pròpia del club, agafo una mica més protagonisme com a portaveu i una mica la cara visible.

I què li diuen?

Fins al moment em tracten bé, perquè al final la gent sí que veu que s’ha fet un esforç o que s’està intentant reflotar una situació molt complicada del club històric de la ciutat. En general, bé. En l’àmbit personal és un desgast molt gran per la mateixa exposició i per tots els moviments que hi ha a dins de la ciutat en l’àmbit polític i empresarialment i això és el que ha sigut més complicat.

Reconeixem que Lleida és una de les ciutats amb més capacitat de creativitat de Catalunya i quan va dir que n’hi havia un inversor desconegut, tothom deia el mateix. “Això són els Esteve, això són els Esteve, ja que el Marc, també, continua sent advocat dels Esteve.

“LA GENT DE LLEIDA VEU QUE S’HA FET UN ESFORÇ”

No, no, en absolut. A veure, aquí fa 46 anys que manen els mateixos, i no em refereixo només als polítics. Diguem-ne, per utilitzar un terme sicilià, les mateixes famílies són les que sempre estan darrere de tot. I són les que manen i mouen fils i hi ha interessos. I ara interessa dir que jo soc l’advocat dels Esteve. Jo soc l’únic, soc l’únic, amb el senyor Luís Pereira, que m’he querellat contra els Esteve en diversos procediments judicials que encara estan oberts al jutjat. La resta s’ha omplert molt la boca de voler arreglar la situació del futbol a Lleida i no han fet res. Per tant, hi ha un interès a crear aquest ambient dient que els Esteves estan darrere de tot, com han d’estar darrere de tot. Com hi han d’estar si han deixat el club com l’han deixat!

“AQUÍ FA 46 ANYS QUE MANEN ELS MATEIXOS”

I tota aquesta història, té més explicacions?

Doncs que n’hi ha aquests interessos per crear un relat que, en general, la població ja no se’l creu. Si alguna cosa positiva hem tret d’aquests dos últims anys és que han despullat la ciutat i s’ha vist clarament quines són les persones que mouen fils i quins interessos n’hi ha. És una de les coses positives.

En resum: 15 díes o la ‘mort’?

Sí. No n’hi ha una altra sortida. El procediment concursal marca aquests terminis a partir del moment que l’administrador concursal presenta el seu informe. Són quinze dies per arribar a tancar els acords amb la Generalitat Social, ja que el camí el teníem molt clar. L’únic que ens falta és trobar els diners.

“SOC L’ÚNIC, AMB EL SENYOR PEREIRA, QUE M’HE QUERELLAT CONTRA ELS ESTEVE”

Què diu de tot això, en Lluís Pereira?

A veure, ell ha anat seguint una mica segons el que jo l’informava, però sí que aquesta última ‘estocada’ excedeix els límits de qualsevol cosa que et puguis imaginar, o fins i tot del que hem pogut patir aquest tècnic. La veritat és que dijous estava molt emprenyat..

“DARRERE HI SÓN GENT AMB PODER I QUE TENEN INFLUÈNCIES”

I si no actuava sol l’inversor ‘mentider’, amb qui ho feien?

Això no ho sé. I ens hem adonat, encara més, que hi ha gent molt poderosa que té interessos, no sabem quins interessos en tot això, però que aquí darrere hi ha gent amb poder. És una cosa que, a mesura que van passant els dies, ho tinc més clar. Intentarem esbrinar qui són aquestes persones que hi ha darrere, però no sé si seran properes o no, però que són gent amb poder i que tenen influències, ho tinc claríssim.

Són empresaris de Lleida?

No ho sé, això, no m’atreveixo a dir-ho amb rotunditat. Jo puc tenir les meves sospites, però no puc dir-ho ni vull dir-ho en aquest moment, perquè és objecte d’investigació i esperem a veure com evoluciona tot.

“EM SORPRÈN MOLT LES NO-TRUCADES DE MOLTA GENT”

Quines trucades l’han sorprès?

En positiu, la veritat és que… no és que m’hagin sorprès, però sí que… ostres… he rebut missatges de suport i trucades de suport de moltíssima gent, no només aficionats, també empresaris de Lleida i de polítics de tots els colors. Però el que em sorprèn més són els silencis de gent que havia sigut molt propera al club i gent molt propera personalment i que, ara, estan tots molt callats, no? La sorpresa és més pels silencis, per les no-trucades, que per les trucades i alguns silencis fan mal.

Suposem que ‘Mossèn’ Espasa, delegat de la FCF a Lleida, o ‘el capo’ Soteras, president sí que s’han interessat per la situació d’aquest històric com és el Lleida, no?

“SOTERAS JA ENS VA DIR QUE LA PORTA DE LA FCF ESTAVA TANCADA MENTRE FOS PRESIDENT”

No, no, res, res. No hem rebut cap trucada institucional en l’àmbit federatiu, ni tampoc personal. Sí que treballadors de la federació sí que ho han fet amb mi i m’han escrit, hem rebut suport i ànims, però ni el delegat federatiu, ni molt menys el president de la Catalana ens han dit res. L’última conversa amb Soteras va ser que mentre ell estigués al capdavant de la federació, el Lleida tenia les portes tancades de la FCF. No espero res d’aquest senyor ni del delegat creatiu de Lleida que és una bona persona, però hi és dins i ha de jugar el seu joc.

La FCF va abonar tot el deute que tenia amb el Lleida?

La Federació, actualment, el que ens ha de pagar són els ajuts d’aquesta temporada, ja que estem pendents de presentar l’última documentació. Suposo que ho faran; si no, ho hauran de fer per la via judicial, perquè el jutge ens obligarà a pagar-ho, i és l’únic que ara tenim pendent.

“SUPOSO QUE L’FCF PAGARÀ LES SUBVENCIONS O ARRIBARÀ LA VIA JUDICIAL”

Escoltim, si es tanca el Lleida FC, Marc Torres què farà?

Em dedicaré a allò que he fet sempre i a allò que continuo fent, que és fer d’advocat en el meu despatx i amb els meus clients de sempre i ja està. Ja he tingut la dosi de futbol per tota la vida. Si ens arriba una oferta d’un club interessant i que necessita serveis jurídics, jo m’hi dedico a assessorar, i fa molts anys que assessoro clubs esportius.

Estàs davant de la seva afició, què li diu?

Bé, ho vaig dir dijous una mica en roda de premsa. Primer, disculpar-me per aquestes últimes setmanes per no haver pogut acabar de tancar o d’assolir l’objectiu que de trobar algú que pogués posar els diners per salvar el club. Jo he fet tot el possible, no és una justificació, és veritat, jo m’hi he deixat aquí moltes més coses personalment i professional. Que lluitin pel que senten, pel que vulguin fer, si volen iniciar un nou projecte a Cuarta Catalana, que ho facin, i que no es deixin trepitjar per la gent que mou els fils a Lleida.

The post “Tant de bo no es deixin trepitjar per la gent que mou els fils a Lleida” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Rafa Garro no s’atura des que va aconseguir matemàticament l’ascens l’FC Argentona a Olot. En tres anys, el tècnic mataroní ha pujat el seu equip a la Lliga Elit amb un dels pressupostos més baixos de la categoria i amb un equip on no cobra cap futbolista.

L’èxit d’aquest tallador tèxtil i de tot el grup de l’Argentona és evident i mereix un aplaudiment majúscul. Per això, els homenatges es multipliquen: aquest dissabte el gaudiran amb el futbol base, i després ho farà l’Ajuntament després del’assoliment més important en 104 anys d’història.

RAFA GARRO I L’FC ARGENTONA

Aquest final ningú el tenia previst, no?

Bé, a principi de temporada, quan va començar la temporada vam tenir un inici espectacular, aquí vaig començar a creure perquè la categoria no era nova per a nosaltres. Feia dos anys que arribàvem a la promoció sense tenir aquest objectiu, perquè sempre miràvem a la permanència. En l’àmbit econòmic, som un club molt humil, dels més humils de la categoria, segur. Després de dos anys arribant a play-off i amb l’inici d’aquesta tercera temporada, hem tingut una plantilla una miqueta més àmplia i algun fitxatge que ens ha fet un salt de qualitat; aquí és on vaig començar a creure jo. En el primer terç de la temporada vaig pensar que era molt factible enguany.

Però en el 2026 guanyen 6 partits, empaten 1 i després va venir una ratxa de 2,3 i 4, derrotes. Aquí és on pensa que potser es quedarien a Catalana? .

Rafa Garro, entrenador del @fcargentona: "La meva renovació hem de confirmar-la, és molt factible".

El tècnic argentoní ha admès a #tvmataró que la seva voluntat és continuar.

També ha recordat com va viure el partit.

Més informació: https://t.co/ZTSTqrPWCZ pic.twitter.com/o1BEOBH84i

— tvmataró (@tvmataro) May 12, 2026

“SOM DELS MÉS HUMILS DE LA CATEGORIA”

Sí, és evident que hem fet un primer terç molt bo, un segon molt irregular i el tercer, molt bo una altra vegada. Quan estàs en una fase negativa tot es veu d’una altra manera, però sabíem que se’ns escapaven els partits per molt poc. I continuava creient, sabia que li anàvem a donar la volta i a la qual vam fer dos resultats positius, vam tornar a creure tota la plantilla. Vam fer una reunió amb els capitans sobre la jornada 20 i vam dir que havíem de mirar-li a la Lliga als ulls i afrontar-la, anar per ella. Però de veritat que l’objectiu de la salvació estava ja pràcticament matemàticament fet i havíem de proposar-nos un objectiu més alt.

Una mirada a la classificació amb Lloret, Figueres, Premià, Mollet o Banyoles, això és una bogeria.

“EL PRIMER OBJECTIU ERA LA SALVACIÓ”

A principi de temporada, abans de començar, jo vaig mentalitzar als xavals que anava a ser la temporada més complicada, perquè havien baixat tres gegants de Lliga Élit que havien caigut en el nostre grup. Teníem a Granollers, Mollet i companyia i sabíem que anaven a intentar lluitar per l’ascens. Nosaltres no ens vèiem aquí, ni de bon tros, abans que es posés a rodar la pilota. Però ja en la pretemporada vam tenir molt bones sensacions perquè juguem contra el Singuerlin, que ha quedat campió en l’altre grup, i guanyem a un senyor equip. A mi m’havia semblat un equipàs, però el meu equip també ha estat molt bé, un equip molt sòlid. No tenim jugadors que destaquin a un gran nivell, crec que el meu màxim golejador només ha ficat sis o set.

“EL MEU EQUIP TAMBÉ HA ESTAT MOLT BÉ”

Això és una altra cosa que li volíem dir, perquè no tenen un Pitxitxi clar sinó que està Kevin amb set, Pau o Víctor amb sis.

Tinc molta gent capacitada per a ficar gol, migcampistes molt ofensius, laterals ofensius – un dels jugadors que porta 6 és un lateral (Víctor Yustos)-. No tenim dependència de ningú. Aquesta profunditat d’armari està molt compensada i amb un nivell molt parell; és difícil de gestionar per a mi, perquè cada setmana prenc decisions i deixo a la banqueta a xavals que mereixen jugar. La regularitat de l’equip ha estat molt constant i al final una lliga es guanya amb això.

“LA REGULARITAT DE L’EQUIP HA ESTAT MOLT CONSTANT”

Regularitat i un 81% (34/42 punts) de triomfs a casa.

El nostre camp té unes dimensions petites. Som un equip molt intens, estrenyem molt davant i als equips li costen acostumar-se. En el nostre terreny de joc ho passen una miqueta malament i l’únic hàndicap per a nosaltres és que tampoc podem desenvolupar el futbol que ens agradaria, perquè pel que fa a espais ho tenen més complicat. Però en l’àmbit de competir i treure resultats positius, en realitat ens va molt bé. De fet, fa tres anys en Segona Catalana guanyem la lliga i ens vam mantenir invictes en tota la temporada en el nostre camp.

“AQUÍ NO ES PRIORITZEN ELS DINERS”

Hem repassat una mica la plantilla i té un grup amb quatre, cinc o sis temporades amb vostè. Això només s’aconsegueix si aquest grup és una família.

Bàsicament, la nostra major força és que ens emportem molt bé, que som un grup que tenim molt clar que els xavals volen fer esport perquè els agrada i no prioritzen els diners. La junta directiva ens tracta fantàsticament bé, no cobren, però estan molt ben cuidats i no els falta de res. Anem a tots els desplaçaments amb autobús, sempre ens conviden a entrepans després dels partits, es fan molts sopars durant l’any, i no hi ha cap problema. Cada any em quedo un mínim de catorze, quinze, setze jugadors de la plantilla anterior.

“ELS JUGADORS NO COBREN, PERÒ SE’LS CUIDA MOLT BÉ”

I tot això amb només dues sessions d’entrenament setmanals…

Sí. És la meva filosofia des que vaig arribar a Argentona. Vaig agafar amb una plantilla desestructurada, amb un peu en Tercera Catalana, la vaig renovar, vaig canviar coses, passem a entrenar dues i aquest factor condicional per a triar un equip o un altre oferia més temps per a ells. Fem dues sessions una mica més llargues, però entrenaments que ens valguin de veritat.

Té molts xavals de la pedrera?

Necessitem aquest vincle de pertinença al club. Jo tinc dins del meu equip 4 nois que he pujat de Quarta Catalana de l’amateur B. Tinc 7 que havia entrenat quan eren nens en el futbol basi i ara són amateurs en el meu propi equip. Crec que són 9 jugadors del poble d’Argentona, que un poble molt petit. Hi ha hagut anys que han hagut llàgrimes de pena i de desolació com l’any passat, en perdre l’eliminatòria a La Verneda, en el camp del Júpiter, molts plorem per tristesa, per impotència.

“TENIM 9 JUGADORS DEL POBLE D’ARGENTONA”

Hem escoltat que Rafa Garro és una persona que creu en el destí. La realitat és que en el 2023 ascendeix a 1a Catalana; en el 2026, a Lliga Elit. I, ara, què toca?

Primer, intentar compondre una plantilla capaç de competir en Lliga Elit. Estem veiem des de fora que és una de les competicions més igualades de tot el futbol català.

El que hauria de ser és el segon grup de Tercera.

Exactament. Jo ho vaig dir fa un parell d’anys i l’acabarà sent, perquè en tres/quatre anys baixaran, 12 equips de tercera a Lliga Élit i no tots pujaran. L’any vinent, un poble superhumil com nosaltres, ens enfrontarem a tot un Lleida, que tenen un estadi de 15.000 persones i que ha estat un club professional. Això són paraules majors per a nosaltres.

“LA LLIGA ÉLIT ÉS MOLT COMPETIDA”

Objectius?

El nostre primer objectiu és confeccionar una plantilla, segurament a cost zero, perquè les notícies que tinc és que no tenim espònsor ni patrocinadors per a poder pagar un sou als jugadors. Cada vegada se’m fa més difícil compondre plantilles que puguin competir.

En Lliga Élit cobraran una important subvenció de l’FCF encara que aquests diners el paguen vostès sempre…

Un sou no se’ls pot prometre perquè no hi ha diners i no cometrem l’error de prometre alguna cosa que no podem complir.

“ENCARA NO HE RENOVAT”

Ha signat ja la renovació o prefereix tancar l’etapa d’Argentona?

Jo no em tanco porta al no-res, Argentona és casa meva perquè vaig començar a entrenar aquí quan no tenia ni idea, fa 19 anys. El que va començar com un hobby s’ha convertit en alguna cosa més seriosa. Cal esperar que acabi la Lliga i la setmana vinent parlarem amb la directiva, com fem cada any, i segur que arribarem a un acord. I si no, s’obriran moltes portes com ja se m’han obert, però jo no he volgut entrar.

The post “Hem plorat moltes vegades, però ara l’Argentona és de Lliga Elit” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Agraeixo que el mític Eugenio creés aquesta llegendària introducció per als seus milions de meravellosos acudits. Era i és humor del bo (boníssim) i amb aquest tarannà vull expressar, des de la meva modèstia i cada dia més lluny del soroll que envolta a la Federació Catalana de futbol, el present del futbol català.

Mancant uns deu mesos, excepte avançament electoral, l’actualitat ofereix molt silenci, intrigues, traïcions i al·lucinacions. Ningú sap res perquè ningú vol saber res i la por regna a Catalunya encara que tot plegat sigui un acudit molt dolent.

SOTERAS AMENAÇA

L’última bogeria del septuagenari professional de la presidència de la Catalana passa per ser octogenari sota la seva direcció. “A aquest no li treuen d’aquí ni amb aigua bullent”, comenten alguns directius comisionistas. Cap sap que passarà perquè el cap Calle no es fia de ningú (i fa bé) i més val intoxicar o ser mut abans que s’escapi alguna cosa.

Tornar al rodo electoral és una cosa que excita Soteras. Encara que li impugnessin les eleccions en el 2023 o li mantinguin investigat en el jutjat 2 de Sabadell per presumpta falsificació de documents privats i públics, a l’expresident arlequinat li agraden els desafiaments.

S’imaginen al somrient dirigent de la Federació, que tria fer-li la rosca a Rafael Louzán a la festa de la Federació balear o riure-li les gràcies a Joan Laporta per la Lliga a ser present a la final de la Copa Catalunya femenina?.

QUI OBRIRÀ LA BOCA CONTRA L’FCF A L’ASSEMBLEA?

Hi ha qui no té dubte que, si ho decideix així, i acaba presentant-se viurà el Mundial 2030 en directe. Al temps. No obstant això, l’última ‘pel·lícula’ passa per parlar d’hereus; el ridícul és tan gran que fins a algun ‘Tonto’ ultracreient ja es veu com l’hereu. Segur que Calle no ho permet i farà bé.

Pendents d’una nova Assemblea a Sant Cugat on el nombre d’assistents tornarà a ser insignificant, poc o res s’espera d’aquest final de juny. Trauran pit per la seva magistral gestió, el seu superàvit de Ministeri, i aniran contra un cas Soule que els pot endur a tots als tribunals com a efecte ‘boomerang’.

Qui obrirà la boca contra l’FCF? Ningú. Tant de bo convidin al ‘fotogràfic’ secretari Abel García a l’acte i així controli la jornada de les urnes. Ningú millor que ell o, bé, també ‘Poncio’ Gerard Esteva, un altre especialista en miracles des de la UFEC.

I ISERN I BONET, QUÈ FAN?

D’altra banda, cal parlar de la ‘oposició’ encara que aquest terme s’hagi devaluat tant a nivell esportiu com polític. La veritat és que encara que ningú obre la boca. només l’excandidat Juanjo Isern apunta al 2027. Per la seva banda, l’exvicepresident i ‘amo’ del futbol gironí, Jordi Bonet, es reuneix sota la llei del misteri. I, a més, amb exdirigents que han destacat sempre per la seva covardia. Ah!, avui ha intentat ‘enamorar’ l’expresident de l’EE Guineueta, José Centeno. Innocent, innocent!

Potser, en les pròximes hores, es filtra l’import dels quilometratges i dietes que va percebre l’arbucienc durant el seu exercici directiu. O potser surt a escena com un detall més del judici que el 3 de juny se celebrarà a l’Audiència Provincial de Barcelona contra l’exdirectiva Paquita Linares. Però aquest és un altre capítol vergonyós que mereix titulars especials.

Pel costat de Juanjo Isern, la seva activitat oficial passa pel món de X, a través del seu compte ‘Tots Junts fem força’ i de més reunions sota la discreció i comptes pendents. Isern manté més d’un litigi al jutjat amb Soteras sense que encara s’obtinguin resultats.

En resum: ningú vol obrir la boca ni presagiar resultats. Això sí: tots compten amb els ‘vots’ necessaris per a guanyar en el 2027 mentre Soteras riu i Calle continua guanyant-se un generós sou que hauria de duplicar el sabadellenc. Clar que també li ha de pujar al dòcil Garrido, amb nou càrrec encara que no s’hagin assabentat encara al carrer sicilia, perque s’ho mereix tot.

The post Saben aquell que diu que Soteras…! appeared first on FutbolCatalunya.com.

“Aquest llibre no pretén donar lliçons. Pretén obrir ports. A la reflexió, a l’autoconeixement, a entendre que l’esport és més que la part física. Tàctica o tècnica. És vulnerabilitat, superació i també dolor. Però, sobretot, és una escola de vida”.

L’epíleg del llibre “El partit que no veus” de l’àrbitre Xavi Estrada Fernández no els deixarà indiferents ni la lectura de les seves 150 pàgines, per descomptat. La seva trajectòria dins i fora del camp és un model per a imitar i, especialment, per a aprendre.

ESTRADA HO TÉ CLAR

En una presentació entranyable, plena d’anècdotes i sota la moderació de la periodista Danae Boronat, l’ilerdenc (50) ha donat aquesta tarda a ‘La Casa del llibre’ tota una ‘classe magistral’.

“Vull contar el que passa per la ment de l’esportista i la de les seves famílies, vull parlar de la solitud, de la pressió, de l’autoexigència, també del dolor i de la perfecció”, va comentar com a introducció.

Màster en Psicologia de l’Esport, Neuropsicologia i Intel·ligència Emocional i doctor en Educació, Societat i Qualitat de vida, lamenta que “des que vaig començar (1996) fins a aquest 2026 el món de l’arbitratge ha canviat molt poc”.

Clar que aquest historial sensacional sempre quedarà, tristament, en segon pla quan se li recorda la primera expulsió de Cristiano a la Liga. O per la seva crítica duríssima cap a l’estament arbitral: “El VAR es va sentir en els àrbitres com una amenaça agressiva, clar que calia vendre el projecte”.

Estrada ho té clar i ho explica per a qui vulgui escoltar encara que sap que el poder necessita una solidaritat majúscula perquè es mogui alguna cosa.

MISSATGE DIRECTE PER A LA FCF

Durant més d’una hora, va multiplicar les seves vivències i curiositats davant un públic amic amb presència d’excompanys com Sergi Albert, o Joan Fàbregas o com Antonio Lopo o Marc Carmona, del futbol sala, i fins i tot del bàsquet com Josep Pla.

Tres qüestions amb el centre posat a l’FCF van merèixer respostes massa respectuoses. Se li va recordar que Soteras i el seu totpoderós Calle treuen pit del benefici milionari (7) des que van aterrar en el 2018. Per això, Estrada demana que “ho inverteixin en el futbol base, és un assumpte de sensibilitat encara que no ho faran”.

L’exàrbitre internacional no va entrar detalladament quan se li va preguntar si veia paral·lelismes entre el famós cas-Negreira i el presumpte frau electoral de la Catalana –“el problema és el sistema. Per exemple: Gil Manzano és a l’Assemblea de la RFEF perquè és amic del poder i el mateix passa a les Territorials”-.

“ESTAN PREPARANT LA CONTINUÏTAT DEL SISTEMA”

El que sap perfectament és que l’FCF de Soteras no es presentarà com a part ‘perjudicada’ pel cas Negreira perquè “entre ells es tapen. Prepareu-vos perquè ara ens arribaran els fills dels actuals àrbitres o els nets com el cas de Negreira. Estan preparant la continuïtat del sistema perquè parlem d’un ‘caramel que es va als 300.000 euros”.

Per cert, ‘Rambo’ Moreno Delgado, encara al servei de la FCF, no s’ha molestat en cap moment a evidenciar el seu suport a Estrada des que va saltar a la polèmica. “No, no ho ha fet. Els responsables de l’arbitratge han creat el seu búnquer i mantenen que els 20 professionals han d’anar ‘a mort’ amb ells o no arribaran”.

Ja ho saben: “un viatje interior que contínua”, Així acomiada la seva experiència (ara com ara) aquest col·legiat català que va arribar al cim i que tornarà a primer pla esportiu molt aviat perquè és un luxe no aprofitar els seus coneixements.

The post Estrada Fernández t’explica “el partit que no veus” appeared first on FutbolCatalunya.com.

A la Federació Catalana de Futbol hi ha coses que no fallen mai. Quan el problema és esportiu, silenci. Quan el problema és institucional, evasives. Quan el problema és de transparència, expedient incomplet. I quan algú explica el que passa, cap al jutjat.

‘Can Soteras’ torna a tenir la mà molt ràpida per moure papers judicials. L’últim nom que apareix en aquesta nova tongada és el d’Óscar Benítez, exconcejal de l’Ajuntament de Barcelona i criminalista. Contra ell s’ha presentat una conciliació impulsada per una llarga llista de noms federatius que faria gairebé una alineació sencera amb banqueta inclosa.

PAPERETES JUDICIALS DE SOTERAS A CÀRREC DEL FUTBOLCAT

Hi són José M.Calle, director, l”extraordinari’ Sergi Garrido, secretari general, Joan Estuch, cap de presidencia i el seu antecessor, Alberto Prieto. Continuem: Montoliu, assessor ‘transcomunicador’ del president, Juan F. Muñoz, delegat de Tarragona i Beatriz Hurtado, subdelegada de Tarragona.

La llista és molt llarga: Daniel Parra, delegat de Barcelona, Carlos Lopa, delegat del Vallès Oriental; Alejandro Guerrero, la ‘Bomba’ del vicesecretari; Jesús Manchado Villena, cap de compres; Jesús Manchado Lozano, cap de recursos humans; Miguel A. Esquerré, directiu; Susana Puell, directiva; Josep Maria ‘Mossèn’ Espasa, vicepresident; Gemma Deumal, competicions; Xavier Alís, alcalde de Linyola; Agustín Velasco, delegació de Girona, i Joan Soteras Vigo.

Por una Democracia saludable.

Como ya he comentado alguna que otra vez, la corrupción es poliédrica, tiene muchas caras algunas de ellas muy sibilinas como el hecho de presentar querellas para acallar a los disidentes, eso si, con dinero de otros, y con la única pretensión de…

— Òscar Benitez (@oscar_benitez_b) May 6, 2026

TOT L’APARELL FEDERATIU. O GAIREBÉ TOT

La imatge és potent: una Federació sencera, o una part molt significativa de la seva estructura directiva i professional, activant la via judicial contra una persona vinculada a l’entorn d’Isern. Cadascú que tregui les seves conclusions.

Però Benítez no és l’únic. Soteras, Calle, Garrido i la mateixa Federació també han anat contra Miguel Ángel Galán, president de l’Associació Democràcia i Transparència en l’Esport. I. com a corol·lari, contra Oriol Camacho, exsecretari general de l’FCF.

En aquest cas, per unes manifestacions fetes el passat 20 de gener a la Comissió d’Esports del Parlament de Catalunya. Sí, al Parlament!. No en una sobretaula, no en una piulada escalfada, no en una tertúlia de bar sinó davant diputats, en una compareixença institucional sobre el funcionament de la Federació. Sembla que a l’FCF tampoc li agrada gaire que les explicacions arribin a la cambra catalana.

La jugada, en el fons, és coneguda: qui parla, rep; qui incomoda, rep; qui posa llum sobre determinats episodis federatius, rep. I qui no comparteix el relat oficial, també rep.

QUI PAGA TOTA AQUESTA FESTA JUDICIAL?

Tot això ho signa María Barbancho, lletrada de la Catalana i persona amb vincles familiars molt propers amb Soteras -desconeixem si actualment encara manté aquest vincles, ni ens interessa). Tant propers com per compartir pollastres a l’ast els diumenges (s’entén la metàfora…).

Oficialment no se sap qui paga tota aquesta festa judicial. Extraoficialment, la intuïció fa temps que juga de titular. Potser algun club, si encara en queda algun amb ganes de preguntar, ho podria plantejar a la pròxima Assemblea General.

UN PUNT DE DÉJÀ-VU

La cosa té un punt de déjà-vu. Soteras havia dit en diversos mitjans que ja no posaria més accions legals. Una altra frase per emmarcar. O per arxivar directament al calaix de les promeses federatives que duren menys que “las pochas con todos sus sacramentos” que demana habitualment el quasi octogenari president.

A més, la Federació sembla oblidar un precedent molt recent i molt incòmode que vam informar aquí a futbolcatalunya.com, el cas de Juanjo Isern. El Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona ja va arxivar una querella de Soteras per injúries i calúmnies i va recordar que hi havia una investigació penal oberta a Sabadell per la possible falsedat d’actes notarials utilitzades per emetre vots en les eleccions a la presidència de la FCF.

El jutjat va venir a dir una cosa força elemental: si hi ha fets investigats judicialment, parlar-ne no és automàticament delicte. I expressions similars a les que ara tornen a molestar la cúpula federativa van quedar emparades per la llibertat d’expressió.

Però a la FCF això sembla que no li importa gens. Es prova una vegada, es prova una altra, i així fins que algú calli, es cansi o es quedi sense recursos per defensar-se.

El TCE, A LA CUA ESPERANT PAPERS

I mentre l’aparell federatiu es mou amb diligència quan es tracta de portar gent als jutjats, el Tribunal Català de l’Esport ha hagut de tornar a picar a la porta per reclamar documents.

El cas és el de l’àrbitre Antonio Lopo Castillo. El TCE ha emès un segon ofici, de data 6 de maig, en què deixa clar que la FCF no ha aportat la documentació requerida i que l’expedient administratiu continua incomplet.

Traducció: quan toca acusar, molta pressa; quan toca entregar l’expedient complet, calma federativa i que l’àrbitre sancionat es foti.

I el Tribunal Català no ho diu amb una carícia. Adverteix que, si la Federació no completa la documentació, podrien derivar-se responsabilitats qualificades com a infraccions molt greus segons la legislació esportiva catalana.

‘PASSEN’ TOTALMENT DEL TRIBUNAL CATALÀ

Això ja no és una anècdota. És un patró. La FCF exerceix funcions públiques delegades. No és el menjador de casa de ningú, encara que s’ho pensin. Decideix sobre competicions, sancions, llicències, recursos i carreres esportives. Quan tramita un expedient disciplinari, ha de fer-ho amb garanties.

I quan el TCE demana papers, els papers s’envien. Complets. Ordenats. I sense fer perdre el temps a ningú.

I BERNI ÁLVAREZ? UNA FOTO, SI US PLAU?

Però la realitat és tossuda: expedients incomplets, conciliacions, amenaces judicials i un clima permanent de conflicte.

Mentrestant, el Departament d’Esports de Berni Alvarez continua mirant-s’ho des de la barrera. Molta institucionalitat, moltes fotografies, moltes paraules sobre bon govern, però davant la FCF de Soteras la intervenció pública continua sent la mínima imprescindible. O ni això.

El futbol català fa temps que arrossega massa problemes fora del camp. Els clubs tenen prou feina per sobreviure, formar jugadors, pagar quotes, quadrar pressupostos i competir cada cap de setmana. I, mentrestant, la Federació que hauria d’estar al seu servei dedica energies a querelles, conciliacions i batalles institucionals.

Un model que prefereix el jutjat a l’explicació. La pressió a la transparència. L’expedient incomplet a la rendició de comptes. I el silenci dels clubs a una assemblea incòmoda. Sinó, com és que Calle fa la Convenció de clubs de fútbol sala online? Miau…

The post Soteras continua repartint paperetes judicials appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segon ascens en la quarta temporada per al tècnic del Singuerlín, Àngel Gálvez. Encara que és molt jove ja pot treure pit pel seu excel·lent historial al futbol base de la UE Sants -(“amb 15 ascensos en 13 temporades”)– i ara ja com a nou equip de la Lliga Elit 26-27.

Aquesta nit hi haurà sopar de l’equip i merescuda festa com avantsala de la presentació del futbol base aquest divendres festiu.

EL SINGUERLÍN A LA LLIGA ELIT

“Aquest és un lloc on des del primer dia m’han donat totes les eines que he demanat per a dur a terme el meu projecte des de zero. Som un club molt humil, amb un pressupost molt baix i que ens fixem en futbolistes que no són molt seguits per altres clubs”, comenta Gálvez. És més, “sabem que no ens podem equivocar a l’hora de fitxar”.

Aquest pla s’ha traduït en un nou ascens on “el treball ha estat constant. Des del primer dia (20 d’agost) vam mostrar la nostra ambició perquè volíem pujar. Era un repte molt difícil, però amb il·lusió, treball i sacrifici de tots hem aconseguit aquest somni”.

“EL TALENT DEL GRUP”

A tot això que enumera l’entrenador dels colomencs cal afegir més. “El talent de la plantilla i de tot el grup realitzant coses diferents a la resta, hem estat molt protagonistes amb pilota i amb un joc diferent”, diu.

Mancant tres jornades per al final, el Singuerlín suma 64 punts gràcies als 34 sobre 29 de casa i als 30 sobre 42 a domicili. I gràcies, també, a ser el tercer equip més golejador del Grup II (48) i el menys golejat (19). “Jugar com a locals ens va molt bé i fora ens ha sortit bé. L’afició em tracta molt bé, crec que m’ho he guanyat i ens superem cada dia”.

UN RECORD PER A LA UE SANTS

Per cert; no podíem parlar amb Ángel sense recordar el seu passat a la UE Sants i la seva actual realitat. El tècnic sabadellenc porta el seu passat molt interioritzat. “Tant de bo l’Ajuntament compleixi amb totes les promeses que sempre ha dit sobre Magòria i puguin tornar al barri i estar amb la seva gent. Sense entitat pròpia és impossible ser més ambiciós, que es posin les piles l’Ajuntament i el Districte de Sants. Tant de bo igual que han fet ara amb el Narcís Sala i el Nou Sardenya donessin un repàs al districte de Sants-Montjuïc. Ojalà puguin donar-los el que els correspon des de més de 15 anys”.

The post El festival de Can Zam és l’ascens del Singuerlín appeared first on FutbolCatalunya.com.

Després de set temporades a la Primera Catalana, el CF Martorell ha aconseguit aquest passat dimecres el seu ascens desitjat a la Lliga Elit. Un nou triomf en el partit ajornat enfront del Sant Cugat, col·loca l’equip blanc-i-vermell com a líder intractable del Grup III mancant 4 partits per al final de la Fase regular.

La festa del conjunt dirigit per Edu Berrocal en el seu primer curs com a ‘mestre’ a la banqueta ha donat els seus fruits. Equip màxim golejador (52), menys golejat (21, al costat de Viladecans), amb els mateixos punts sumats al Torrent de Llops que a domicili (30/39), l’èxit s’ha aconseguit i només amb dues derrotes en tot el campionat.

Invictes des d’un llunyà 18 de gener, aquest grup del Baix Llobregat (2202) està fent història.

EDU BERROCAL I LA SEVA “BONA GENT”

Al capdavant del projecte, un mestre de Primària que estén els seus coneixements al món del futbol. Amb només tres hores de somni després d’aconseguir el desitjat ascens, ja que “ho celebrem, vam anar al nostre camp i sopem junts”. Ara toca assaborir l’èxit”.

“Clar que ha costat molt, més de tres anys picant a la porta. Sembla que la diferència (12 punts), amb 4 partits per disputar-se, sobre el segon, ha estat un camí fàcil, però hem hagut de ser molt constants i regulars”, comenta Edu.

Parlar de claus poden ser múltiples, però la fonamental “ha estat tenir un vestuari fantàstic de bona gent, de qualitat, amb grans jugadors, una identitat clara i hem demostrat que es pot ser campió en aquestes categories jugant bé al futbol”.

I ARA, SINGUERLÍN I ARGENTONA?

Berrocal, que va iniciar amb una plantilla “molt renovada, amb només 4/5 futbolistes”, va haver de recompondre el grup “i anar a més. Després d’aquesta reconstrucció, hem tret i tenim nombres de campions”.

I ara queden per resoldre’s els grups 1 i 2. Els favorits, per a Edu Berrocal, són “al Grup 2, el Singuerlín, té tots els números; si guanyen el partit pendent, el tenen fet. A l’I, crec que serà l’Argentona sobre el Lloret perquè fa molts anys que fan les coses bé”. Ara com ara, qui ho ha fet immillorable és el CF Martorell.

The post “Tenim un vestuari fantàstic amb bona gent” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va arribar a Manresa per treure del pou l’equip del Congost i ho va fer per confirmar l’aposta del director esportiu, Àlex Redondo. La sort va sortir cara i aquest rodamon del futbol ha sabut trobar el seu forat al futbol català després d’una primera etapa formativa per Júpiter, Sabadell i Badalona. La seva formació humana i esportiva arreu del món és un regal per a l’entitat del Bages.

Sergi Trullàs es va quedar només amb 4 futbolistes del curs passat i va saber fitxar amb Redondo un grup que frega el campionat. Ara queda el millor, és clar, i Badalona i Cornellà encara han de dir la seva última paraula.

SERGI: “NO HEM FET RES ENCARA”

Ens van sobtar molt les seves primeres paraules l’altre dia després de la victòria davant del Cerdanyola dient, “ara a gaudir, demà a treballar”

Doncs, això. Tranquil·litat total, que no hem fet res encara. Queden 12 punts, només hi ha 3 de diferència, hem de jugar un partit, bé, dos partits, tant amb la Montañesa com a Cornellà, que són rivals directes i tot pot passar. Encara en queda molt, cert, que estem a un passet molt curt, però en qualsevol moment això pot canviar. 

Vau treballar ja dimarts? 

No. Vam treballar dilluns, ahir vam descansar dimarts, i dimecres i dijous tornarem a entrenar, i dissabte també.

“ESTEM A UN PASSET MOLT CURT”

Les primeres paraules postpartit van destinades al partit de diumenge o ja parlen del futur?

No, ja ho vam fer dilluns, això, la primera sessió va ser dilluns. Dimecres és la segona sessió de la setmana. 

Ara sí que està a les seves mans, ara depèn absolutament de vostès.

Bé de la ‘Monta’ també, ya que al final també depenen d’ells mateixos i nosaltres també de no, saltres mateixos. 

Clar, perquè tenen aquest partit clau al Congost (26 abril) on és decidirà tot?

Exacte, exacte, en principi sí, aquests punts contra la ‘Monta`’:47) i del CE Europa B amb el Badalona, lògicament també ajudaran, però al final l’enfrontament directe decidirà molt. Si arriba l’empat, llavors haurem d’anar mirant el Cornellá també que ve per darrere i en cas de victòria, doncs també la victòria i el gol-average.

“A LA GENT LI POT SEMBLAR UNA SORPRESA”

L’actual posición és una sorpresa per a Sergi Trullàs?

Anar primers? Bé, la temporada, no, la temporada en total. Sorpresa li pot semblar a la gent des de fora perquè és un grup que només van continuar tres jugadors, hem firmat molts jugadors nous, de molts jocs diferents i al principi potser sí, pot impactar des de fora, però des de dintre, des de la pretemporada, vam veure que allà hi havia un caliu molt bo. El grup es va ajuntar, es van conèixer els jugadors, tant a nivell personal com professional, jugadors molt joves, amb molta qualitat, molta qualitat humana també i una vegada va passar la pretemporada vam tenir bons resultats contra equips de categoria superior i l’equip s’ho va creure. Vam començar la Lliga bastant bé i fins al dia d’avui penso que hem sigut molt regulars i que ens mereixem poder disputar la Lliga contra rivals tan importants com aquests.

Evidentment no són el pressupost més alt de la categoria, però sí que tenen una de les històries més importants de la categoria. Volem dir que estan històricament més obligats, o estan obligats pràcticament a tot per la història.

22 JORNADAS DE PROMOCIÓ I 16 AMB LA PORTERIA A ZERO

La realitat es que presenten una temporada magnífica, amb 22 jornades a la promoció d’ascens, 3 vegades com el número 1 de la categoria, -una compartida amb el Badalona. Sou màxim golejador de la categoria amb l’Hospi, però 4 més o menys golejat, això és feina, no? (48), 16 porteries a zero. (4:21… una barbaritat! . Són moltes, si, tota aquesta segona volta hem encaixat poquíssims gols, i crec que dels últims 15 partits només hem perdut un. Són números que, si et poses a pensar, mareien una mica, però el secret nostre és que no esperem a mirar el que hem fet, sinó el que queda per venir, i en aquest cas això ens ha anat bé i volem continuar així. 

“LA GENT ESTÀ MOLT ENGRESCADA”

La gent, què diu?. De cara al futur què diu? El seu vestidor què diu? 

La gent està molt engrescada, hem aconseguit l’objectiu del play-off, això ens relaxa en el sentit que tenim premi a l’esforç que hem fet, però ara que estem en aquesta situació l’equip està convençut i vol tirar fins al final per intentar quedar primers i ser els millors de la teoria, encara que sabem que serà molt complicat. Tenim al costat a Badalona, que és un equipàs, i al Cornellà també, així que amb molt de respecte, però amb moltes ganes d’aconseguir-ho.

Home, són dos equipassos, evidentment, però repassant també el teu planter, començant per l’Òscar Pulido, que és un dels millors porters, amb el Carlos Azón del Badalona. Després té els seus habituals Iglesias, Nico Olmedo o Matius Texeira. Tot i això, el que ens ha sobtat molt és que ha reafirmat molt la categoria de gent com a Ayoub, Aleix Díaz o Moha.

“AQUEST MANRESA TÉ MOLTS JUGADORS DE NIVELL”

Sí, són jugadors de molt nivell. Moha és un jugador molt consagrat aquí a Catalunya amb molta experiència, i que ha jugat en categories superiors. I clar jugadors como l’Òscar Pulido, amb experiència en categories superiors amb el mateix Manresa, l’Àlex Iglesias o Mateus… no em voldria deixar ningú, Tenim jugadors joves amb molt de futur, i alguns jugadors que ja han tocat categories superiors i que li donen aquesta experiència a l’equip. 

Hem recordat un parell de vegades el partit (16 abril) al Congost. A l’anada, va ser un empat a 1. Al Bages es decidirà el campionat?

“ELS 3 PUNTS DAVANT LA ‘MONTA’ SON IMPORTANTÍSSIMS”

Nosaltres ara mateix pensem que els punts contra la Montañesa són vitals, són molt importants. Sí que és cert que ens jugarem el tema del gol average i ,al final, si tu sumes 3 punts no els sumen ells, Això és el que et dona aquest enfrontament directe, però els 3 punts de la ’Monta’ que tenim aquest diumenge per nosaltres ara mateix són els més importants. Es cert queel partit contra Badalona serà decisiu, això està clar.

Han guanyat a casa 29 sobre 45 i 31 sobre 45, a domicili. És a dir: juguen igual a casa que fora? 

Si bé, a principi de temporada a casa ens costava una mica més, sí que és cert que jo penso que va ser una mica de casualitat, tampoc veia el per què, i al final s’ha anat ajustant amb el pas de les jornades, s’ha igualat tot. Fora de som els millors visitants, i a casa estarem amb el top 4, top 5 segur. 

“SOM ELS MILLORS VISITANTS, I DE LA LLIGA”

Estarem fins a la darrera jornada per saber qui és el campió? 

Sí. Nosaltres volem ser campions, si és abans millor, i si hem d’esperar fins a l’última, esperarem fins a l’última. I ja et dic, nosaltres ho lluitarem amb totes les nostres forces, si al final no ens dona, doncs també cal donar-li molt de valor a allò que està fent l’equip. Tenim el premi del playoff, i si no ho lluitaríem al playoff, però bé, intentarem amb totes les nostres forces quedar primers i acabar abans.

Insistim: què diu la gent a Manresa? 

La gent de Manresa està molt il·lusionada, ens està acompanyant un grup d’animació allà (8:55) on anem, tant a casa com a fora, la directiva, la gent del club… tothom té moltes ganes de continuar i poder aconseguir aquest somni, i dins del vestidor, doncs ja et dic,  allò és una pinya, és una família, i cada dia que anem a entrenar, la veritat que ho gaudim molt l’estar junts, el competir junts, i això es transmet després a cada jornada de Lliga. 

“LA GENT DE MANRESA ESTÀ MOLT IL·LUSIONADA”

Fem pronòstic del final de temporada o no?

Si el Manresa serà campió? Sí, sí. Bé, clar, què t’he de dir jo, no? No ho sé, no ho sé… La veritat és que veig els jugadors cada dia, la seva il·lusió l’esforç que fan… 

Heu fet aposta entre vosaltres? 

No, home, no, tothom aposta pel Manresa, al vestidor, clar. És evident que confiem en nosaltres mateixos, però sempre, ja et dic, respectant els clubs tan importants com Badalona, com Cornellà, i els altres. 

Veient el seu historial, la veritat és que l’Àlex Redondo, director esportiu, ja que va ser qui el va portar cap aquí, no? 

Sí, l’Àlex Redondo és qui va confiar en mi, sí. S’ha d’estar una miqueta boig per portar-te un nano de 36 anys amb un historial com el meu. He estat a Àfrica, als Estats Units, Xina, Cuba, sí, molt bé, però i el futbol català, què? Jo vaig començar al futboll base del Júpiter, allà al meu barri, Sant Andreu, Sabadell i Badalona,. Al final, vaig donar un pas a la meva carrera, vaig marxar a l’estranger, vaig estar donant multes pel món,  i últimament hi era als Emirats Àrabs, allà a Dubai, d’assistent amb el millor equip d’allà. Compartíem Champions League asiàtica, amb el Hilal, amb en Neymar, amb tots aquests. Vaig tenir un fill amb la meva dona, vam venir Barcelona, i aquí

“L’ÀLEX REDONDO ÉS QUI VA CONFIAR EN MI”

Evidentment el futbol és futbol a qualsevol lloc del món.

Exacte. El que m’ha donat a mi el futbol és poder conèixer molts països, molta gent diferent, moltes cultures diferents, i al final això és un aprenentatge brutal. Quan tornes a casa ho veus tot des d’una altra dimensió, pots veure les coses des d’una altra perspectiva. Sempre és  bo conèixer molt a nivell tàctic, però també és molt important contactar, conèixer, dirigir-te a les persones. És una ajuda molt important que he tingut a la meva carrera, poder veure amunt i poder gaudir també del futbol. 

Viu a Barcelona i cada dia viatja a Manresa? 

Exacte, sí. És molt divertit. Vaig molt content, no hi ha cap dia que digui “ostres, no tinc ganes d’anar cap allà,” amb una hora de camí gairebé, i una hora de tornada, la veritat és que vaig molt motivat. Quan arribo allà amb jugadors super disposats a escoltar, em torno superfeliç perquè ho donen tot durant cada entrenament i la veritat és que ho deixo tot a la meva feina. 

“VAIG MOLT CONTENT CADA DÍA A MANRESA”

Tornant a la realitat, Diu que el partit a Nou Barris és com si fos la primera part del Manresa-Badalona. 

Bé, al final, no sé si és la primera part del Manresa-Badalona però és el partit que ve ara i són tres punts que són diferents als següents, són tres punts que si no els guanyem no els recuperarem, i si els guanyem, continuarem com a mínim amb l’avantatge de 3 punts amb el Badalona o 5 del Cornellà 

El Badalona té Manresa i L’Hospi després de l’Europa B (13:55) i el Cornellà té la FEGrama per començar, Cornellà i L’Hospi, o sigui que és un final de calendari espectacular, eh? 

Sí, ho tenim complicat, la veritat, tots els equips tenim un calendari que és difícil. Al final tots els equips  sempre volen guanyar i ho posaran complicat, per això només guanya un normalment I sempre serà el més regular, el que ha sigut millor durant tot l’any . Penso que el que sigui capaç d’afrontar els partits de la millor manera serà el digne campió.

The post “Si el Manresa serà campió? Sí, sí, clar…, què t’he de dir jo, no!” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mentre els possibles candidats a les eleccions presidencials de la FCF segueixen en silenci i amagats, diferents empleats, amb el seu director Calle al capdavant, continuen immersos en la seva carrera personal d’autobombo. Aquest diumenge va tocar Vilanova.

Absent el septuagenari i el seu xofer, el comandament era per a Calle al costat del genuflex Garrido i al polivalent periodista-delegat, Joan Estruch. El 75 aniversari del CF Vilanova era l’excusa per a una presència estel·lar, i més quan s’anaven a creuar (sí o sí) amb l’expresident Andreu Subies.

LA CAMPANYA ELECTORAL I EL JUTJAT

Per descomptat que no van coincidir a la llotja, encara que sí que va haver-hi encreuament de mirades mentre els jutjats decidiran l’últim somriure Ara com ara, la qual cosa sí que se sap és que el ‘futur ministre d’Economia’ Calle treu pit per la seva fantàstica gestió com a director. Més de 7 milions de benefici implica que el geni de les finances mereixi sortir a coll a la pròxima Assemblea de clubs, si hi ha espai, clar.

El que està clar ès que la Federació Catalana de Futbol ha tornat a treure pit. Ara diu que la seva “eficiència econòmica” s’ha traduït en més recursos per als clubs catalans, que les ajudes directes s’han disparat, que la despesa externa s’ha reduït un 59%, que la de personal gairebé no ha crescut entre 2018 i 2025, que ja no necessita finançament extern, que el deute hipotecari ha caigut un 92% i que els fons propis superen els 8 milions. Tot plegat, sota el lideratge de Joan Soteras i la seva junta.

Fins aquí, el relat oficial. El de la casa ordenada, els números sanejats i la gestió exemplar. El problema és que la realitat judicial que va apareixent per una altra banda explica una història bastant menys lluïda. I, sobretot, bastant menys innocent.

MÉS CONTES, QUE COMPTES

Perquè fa mesos que FutbolCatalunya ja advertia que darrere del “miracle econòmic” venut per el director Calle hi havia molta propaganda i molts silencis. En aquell article de gener, titulat “Contes i Comptes del director”, recordava que, entre 2019 i 2026, els ingressos per llicències i quotes de clubs passaven de 4,08 a 7,63 milions, i les subvencions públiques de 2 a 4,82 milions, però que el repartiment als clubs no creixia al mateix ritme: de 2,36 a 3,79 milions.

També subratllava que la partida de publicitat, propaganda i relacions públiques pujava de 231.200 a 796.900 euros, i que les retribucions a directius passaven de 409.700 a 544.000 euros. És a dir: menys miracle i més maquillatge interessat.

EL CONTE DEL JUTJAT DE SABADELL

Ara, a aquest relat crític, se li afegeix una dada molt més seriosa que qualsevol article d’opinió: un auto judicial. I aquí el decorat canvia del tot.

Segons l’auto del Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Sabadell, de l’1 d’octubre de 2025, la investigació policial ha ofert “seriosos indicis” no només d’un delicte de falsedat en document privat i públic, sinó també d’un delicte d’administració deslleial. Tots ells, connectats entre si i vinculats a la seu de la FCF de Barcelona i a l’elevació a escriptura pública a una notaria de Sabadell.

I el més delicat no és només la qualificació penal. És el relat dels fets que fa el mateix auto. Segons aquesta resolució, els certificats o actes de 13 de febrer de 2023, relatius a clubs que no estaven degudament inscrits al Registre d’Entitats Esportives, haurien incorporat signatures falsificades de presidents i secretaris.

I tot aixó per facultar la candidatura de Joan Soteras i permetre-li acreditar notarialment la representació per exercir el dret de vot a les eleccions federatives. Sempre, és clar, en termes d’indicis i dins d’una causa encara viva.

ACREDITACIONS FALSES DES DE LA PRÒPIA FCF

I aquí apareix de ple el nom de José M.Calle. Perquè l’auto no el situa en un marge anecdòtic. El situa en el centre. Diu que aquests actes o certificats presumptament falsos haurien estat encarregats pels principals investigats, Joan Soteras i Víctor Güell Serra, “presumptament” amb el consentiment i coneixement de José Miguel Calle Echevarría.

I va més enllà: afegeix que, de l’anàlisi de la documentació i la informació obtinguda dels dispositius i correus corporatius intervinguts, s’ha constatat que l’elaboració de les acreditacions falses es va fer des de les bases de dades oficials de la pròpia FCF, “sota la supervisió directa” de Calle, que “presumptament” seria qui donava les ordres i instruccions oportunes.

LES COMPTES QUE CONTA EL JUTJAT

Encara més greu és el que l’auto acota sobre la presumpta administració deslleial.

La resolució parla d’un ús inadequat de recursos federatius en favor de la candidatura de Joan Soteras. Anotin: targetes de dèbit il·limitades per a determinats membres o treballadors, despeses de disseny i elaboració de la campanya electoral. A més, pagament d’actes notarials i compensacions econòmiques a través de “bonus” d’entre 3.000 i 15.000 euros. Per a qui? per a membres de l’equip del candidat, entre ells el mateix José Miguel Calle, Alberto Prieto, Sergio Garrido, Jesús Manchado i Alejandro Guerrero, a més d’altres formes indirectes de sufragar la campanya amb recursos de la Federació. Sempre, insistim, en fase d’instrucció i sota presumpció d’innocència.

Per això la notícia de l’FCF sona tan malament. No perquè una federació no pugui explicar els seus números. Pot i ha de fer-ho. El problema és fer-ho com si no existís el context. Com si el director que va al Parlament a vendre el “miracle” no aparegués després, en una resolució judicial, associat -presumptamen- a falsedats documentals i a l’ús de recursos federatius per apuntalar una candidatura.

Com si no hi hagués una ombra judicial creixent sobre la manera com s’ha administrat aquesta casa.

COM ACABARÀ EL CONTE DELS COMPTES AL JUTJAT?

La qüestió, al final, és molt simple. Si l’eficiència econòmica consisteix a congelar quotes, reduir serveis externs i millorar ratis, perfecte. Però si al mateix temps hi ha indicis que recursos federatius s’haurien utilitzat per interessos electorals particulars, llavors ja no parlem d’eficiència. Parlem d’una altra cosa. I aquesta altra cosa no es resol amb infografies, ni amb notes de premsa, ni amb exercicis d’autobombo.

Futbolcatalunya ja ho va explicar fa mesos: els comptes no quadraven tant com deien. Ara el jutjat hi afegeix una capa encara més incòmoda. Potser alguns “contes” no eren només contes. Potser també eren comptes, però d’una naturalesa molt diferent.

I aquests, a diferència dels que es pengen al web federatiu, els acabarà revisant un jutge. Poster per això el director va acumulant fons propis, ell segur que no acabarà pagant, ho faran els clubs.

The post Quan l’’eficiència econòmica’ acaba al jutjat appeared first on FutbolCatalunya.com.

Cal recordar d’on venia tot plegat. La Pirinaica, la temporada passada, va ser el millor tercer de Primera Catalana, amb millor puntuació i coeficient que el Santfeliuenc, i a més el va eliminar directament en la promoció d’ascens.

Amb aquests arguments, el club manresà va defensar que el millor dret esportiu li corresponia. La FCF va decidir el contrari. I després van validar aquesta decisió els òrgans federatius i, finalment, el TCE. Fins aquí, una controvèrsia esportiva.

NOMÉS FINS AQUÍ LA DENUNCIA?

No. El Tribunal, quan ha hagut de confrontar els precedents i la doctrina aportats per la Pirinaica, no ha fet una gran construcció jurídica. Ha triat la via més còmoda: dir que són “casuístiques diferents” i passar pàgina. Massa poc per a un òrgan que se suposa que ha de donar l’última resposta amb rigor, profunditat i autoritat.

I després hi ha el temps. El maleït temps. El TCE va prorrogar el temps màxim que té per resoldre perquè se suposa que tenia molta feina, però poc després que futbolcatalunya.com publiqués l’endarreriment “selectiu” d’alguns expedients que molestaven a la FCF, van fallar als pocs dies. Casualitat? Segur. Però la imatge és pèssima igualment.

APAREIX EL NOM DEL PONENT: POL BUSQUETS MAS

Aquí és on la cosa canvia de pantalla. Perquè el debat no és si avui continua o no continua vinculat a la FCF. El debat és que, almenys fins al maig de 2025, figurava al Portal de Transparència federatiu com a membre del Comitè Jurisdiccional de Competició de la mateixa Federació, juntament amb una membre actual del TCE, Mar Ropero.

És a dir, de la part afectada pel recurs (la FCF). I això, com a mínim, obria un problema seriós d’aparença d’imparcialitat. Els dos vocals, probablemente, s’haurien d’haver abstingut.

Però n’hi ha més, Pol Busquets és a més advocat de FILS Legal, que segons el seu perfil oficial de LinkedIn, assessora la UFEC de ‘Poncio’ Gerard Esteva i almenys 20 federacions esportives. Per tant, la Pirinaica denuncia l’existència d’una causa d’incompatibilitat, és a dir, Busquets no hauria d’haver estat mai nomenat membre del Tribunal en aquestes circumstàncies.

QUI VA FER EL NOMENAMENT?

Doncs, Abel García, secretari general del Departament d’Esports. Malgrat va lliurar el segell d’entitat ètica (jajaja…) a la FCF en un acte a la UFEC ple de plafons publicitaris de FILS Legal, sembla que quan es va entrevistar amb Busquets no se’n va enrecordar. Casualitat? També.

El que poster ja no és tan casual és que alguns membres ja li hagin dimitit, descontents amb el funcionament molt discutible del Tribunal.

I ARA… QUÈ?

La Pirinaica assegura que va saber qui era el ‘ponent’ només quan va rebre la resolució. I arran d’això ha activat una doble ofensiva: revisió d’actes nuls i denúncia davant Antifrau. I aquí hi ha el detall que més incomoda: el club no es limita a protestar. Demana l’acta de la deliberació i la votació. Demana saber qui hi era, qui va intervenir i com es va formar la voluntat de l’òrgan. Dit clar: vol saber si el TCE va funcionar com hauria d’haver funcionat. I fa bé.

Perquè el problema ja no és només si la plaça era per a la Pirinaica o per al Santfeliuenc. El problema és si el màxim òrgan de justícia esportiva catalana pot permetre’s aquest nivell d’opacitat, aquest nivell de retard i aquesta ombra sobre la seva independència.

EL PERFIL PROFESSIONAL DELS MEMBRES DEL TCE

I aquí encara hi ha un altre forat negre: la transparència. O, millor dit, la falta de transparència. Perquè no es tracta només de perfils professionals poc clars. Es tracta de no saber bé la situació real dels mandats, de no tenir una traçabilitat pública prou nítida dels nomenaments i de no poder comprovar amb naturalitat quins controls s’han fet sobre incompatibilitats i abstencions.

Massa zones fosques per a un tribunal públic. La Pirinaica ha perdut el recurs. Sí. Però potser ha obert una altra batalla molt més rellevant. La de posar damunt la taula una pregunta incòmoda que fa temps que plana sobre el futbol català: qui controla el controlador?

ANTIFRAU TÉ ARA LA PARAULA

Perquè quan un tribunal tarda, resol malament, esquiva el fons i ho fa sota sospita, el problema ja no és una plaça. El problema és el tribunal que controla Abel García. Per cert, farien bé d’esborrar els membres que han dimitit. Informació de servei.

The post La Pirinaica denuncia el TCE a l’Oficina Antifrau appeared first on FutbolCatalunya.com.

Lucas Viña va aterrar l’estiu del 2024 al Narcís Sala amb molts interrogants a resoldre i això que arribava amb un historial recent i impecable de Terrassa. Però la incertesa estava a l’ambient menys per al seu tècnic Xavi Molist. Lucas, natural de L’Hospitalet on no ‘va ser ‘profeta’ a la seva terra -sí que ho va ser el seu pare en el riberenc Guimerense- ha superat tots els exàmens.

Amo absolut de qualsevol banda andreuenca, amb especial excel·lència a l’esquerra, és el lateral que qualsevol equip desitjaria. I, a més, marca gols. En l’actualitat suma 5 encara que ve d’11 del curs anterior. És un tipus que contagia vida, que transmet alegria i això la UESA ho aprecia. El seu últim gol al Johan Cruyff va portar a l’èxtasi als seus seguidors.

A LES 14 H, FINAL SANT ANDREU-POBLENSE, ULLS OBERTS!…

Ja sap el que faràs diumenge a les 14 h.?

Primer, esperem que sigui una victòria i després, si aquesta victòria amb la d’Eivissa, millor que millor, la veritat.

Han començat a jugar ja amb el Poblense aquest dimecres o ja ho van fer dissabte passat quan van guanyar al Johan Cruyff?

Sí, al final del partit, ja comencem a pensar però va ser el dilluns quan ja vam posar el focus en el pròxim, que és el Poblense, un gran equip que ha estat aquí líder fins fa poc i sabem que es va un partit molt difícil.

“TANT DE BO SUPEREM AL POBLENSE”

Hem vist festejar molts gols, però pocs com el seu de dissabte!

Sí, va ser especial. Vulguis o no, sabíem que el Barça At. tindria les seves ocasions i havíem de ser molt eficaces. Amb les quals vam estar vam fer molt de perill i a la qual vaig poder veure porteria, va arribar el meu gol. Sabíem que era una victòria molt important perquè deixàvem un rival també que anava a estar barallant per estar a dalt.

Una curiositat: Com li permet Natxo González, un dels millors entrenadors per a nosaltres de la categoria i del futbol espanyol que el seu esperit ofensiu es pugui reflectir tant al camp?

Bé. Jo soc lateral i el primordial és defensar, però si li puc donar aquest plus com a ofensiu -des que canviem el sistema a jugar amb carrilers- em dona una miqueta més de llibertat.

“EL MÍSTER NATXO EM DONA UNA MICA DE LLIBERTAT”

LU, LU, LU…CAS VIÑA, el crit del dissabte va explotar el dissabte en el Johan! Ets tot un ídol.

Sí, sí. I la veritat, vulguis o no, es va poder veure tant en directe com en les fotos, és una bogeria això d’aquesta afició. Semblava que jugàvem de local una altra vegada.

Si mirem una mica enrere, la veritat és que va costar ficar-se a la zona de promoció. De fet, fins a la jornada 24 que van agafar el lideratge i ja no el deixaran.

Sí, sí, al final en qualsevol categoria, però sobretot la Segona Federació, una de les categories més complicades que hi ha, i més en el grup que estem. És cert que al principi va costar una mica arrencar, era un projecte nou, jugadors nous, entrenador nou, tots havíem de saber com volíem jugar i què potenciar, i al principi costa, però sabíem que confiant en el projecte anàvem a estar on estem.

“SABÍEM QUE ANÀVEM A SER AQUÍ”

Lucas Viña és un jugador més que rendible, perquè mirant els teus números, vostè ho juga tot, està en tots els llocs, fica gols… el que s’ha dit, més que rendible.

Bé, al final, el que intent és estar disponible tots els diumenges perquè l’entrenador pugui posar-me o no, que decideixi ell i quan toca jugar, donar el 120% i tota la resta vindrà només.

Sempre s’havia relacionat a Emilio Lucas Viña amb el Terrassa, però vostè és de L’Hospitalet i ara Sant Andreu.

“SEMPRE VULL DONAR EL 120%”

Quan vaig sortir del filial del Depor, Terrasa em va obrir els braços, vaig anar sense pensar-ho i vaig estar cinc anys molt bé aquí, vaig ser un dels capitans, vaig conèixer a la meva parella i em vaig mudar aquí a Terrassa.

Insistim, Lucas és de L’Hospitalet, no?

Sí, clar, les meves arrels són de L’Hospitalet. Quan me’n vaig anar de Terrassa em va fotre perquè estava molt còmode amb la gent, però ving de L’Hospitalet tot i que Sant Andreu és una cosa especial. Vaig caure dempeus i la gent em té una estima brutal i jo a ells encara més.

“VAIG ESTAR 5 ANYS MOLT BONS AL TERRASSA”

També va passar pel Prat i allí es va reconvertir.

Sí, Vaig estar els dos anys de juvenil amb Pepe Delgado, pugem al primer equip, em vaig saltar l’etapa del Nacional i vaig anar directe amb Agustín Vacas, que és el que em va dir de ser lateral.

Bé, és la clara demostració que a vegades cal fer un gir en la vida per a tornar una altra vegada al camí de l’èxit.

Sí, sí, totalment. Al final, l’últim any a Terrassa va ser complicat perquè Chus, que era entrenador en aquest moment, confiava en altres jugadors o en un altre estil de joc i jo no encaixava.

“AGUSTÍN VACAS EM VA POSAR COM A LATERAL”

El que són les coses: vostè és de L’Hospitalet, a punt de tocar la 1a Federació amb el Sant Andreu mentre L’Hospi segueix a tercera.

Sí, però és que al final totes les categories són molt complicades. El problema que va tenir l’Hosi, al principi, va anar que tothom el posava com molt favorit i la Tercera Divisió és molt complicada. Ara s’està fent una gran feina, són a zona de playoff, han tret bastant marge a aquesta zona de playoff i hi ha jugadors amb un potencial increïble. Crec, i desitjo, perquè tinc molts amics allí, que puguin pujar, que al final la ciutat mereix estar el més amunt possible.

“L’HOSPI ESTÀ FENT UNA BONA FEINA”

Ens han parlat meravelles del seu pare, que no és el típic pare del futbolista que dona la pallissa amb el fill.

No, no, la veritat que el meu pare és home de futbol i va jugar a L’Hospitalet, Santa Eulalia -allí és un emblema-. Tothom parla molt bé d’ell, viu el futbol més que jo encara, el pobre es posa molt nerviós que l’altre dia no sabia ni on ficar-se amb el gol. Tenia el cor a mil per hora, el viu amb una passió que al final també part de l’ascens ha de ser per a ell.

En fi, i així ha aconseguit disputar la seva segona temporada com a quadribarrat i com a estrella.

Bé, és el que t’he dit, des que vaig arribar, la gent em va rebre molt bé, em sento molt volgut i al final quan surto, si ja tinc donar aquest 120% que jo m’exigeixo, quan veig la graderia plena, em surt donar encara aquest plus més.

“EL MEU PARE VIU EL FUTBOL MÁS QUE JO”

Ja estan preparats mentalment per a Primera Federació o anem a poc a poc?.

Jo soc dels quals prefereix anar a poc a poc. Sí que és cert que l’equip que tenim podria competir perfectament en Primera, però com encara no estem… a centrar-nos en diumenge i ja veurem.

Digui’ns alguna cosa sobre el seu entrenador Natxo González perquè estem davant un dels grans. No sé si estàs d’acord o en desacord o prefereix ‘rajar’ una mica, si ho desitja.

No, no, és la veritat, No es pot ‘rajar’ perquè està fent un treball brutal i venia també de fer molt bons treballs. Al final si té tota la trajectòria que té i experiència és perquè li ho ha treballat des del primer dia i mes que merescut, la veritat.

“EL MÍSTER NATXO ES UN DELS GRANS”

Què destacaria de la plantilla aquest curs?.

Et diria que dels 24 que som, que els 24 podem ser titulars i donar un 10 de nota en el partit. És a dir, posis al que posis saps que et competirà. Si un juga 10 minuts, saps que et donarà el màxim i et pot donar el partit, com ha passat diverses vegades. Al final amb aquest equip me n’aniria a l’altra part del món,

I amb aquesta afició més!.

Sí, sí, al final és la nostra base, vulguis o no. Quan juguem de visitant no ho sembla sinó que ens sentim locals. La veritat que és que no hi ha paraules per a l’afició.

Aquest ‘punt de bogeria’, amb respecte, que té aquesta afició, Per què?.

Perquè té un sentiment de pertànyer al barri, és l’equip del barri, i això, vulguis o no, a la gent li motiva. I quan veus que està omplint estadis, que tothom parla de tu, que damunt l’equip és aquí a dalt lluitant per a ascendir, va tot de la mà.

“AQUESTA PLANTILLA TÉ 24 TITULARS”

Vostè només tens 29 anys, és a dir que encara li queda molt futbol.

Queden molts anys encara. Exacte.

Fins i tot per a recordar moments durs com aquella seriosa lesió en el Fabril o aquest debut impossible a Primera Divisió amb el Depor.

No, això no s’oblida mai i més quan vaig estar molt a prop, però al final al futbol també has d’estar en el moment decisiu. En aquest moment vaig tenir la mala sort que em vaig lesionar i vaig haver d’esperar altres oportunitats.

“NO HI HA PARAULES PER A L’AFICIÓ DEL SANT ANDREU”

Lucas Viña, Pitxitxi?.

Sincerament, prefereixo no marcar més gols i pujar que continuar marcant

Home, ja ha fet cinc gols i ve de marcar 11 l’any passat. Té sis jornades per a igualar-ho.

Però el que et dic, prefereixo guanyar, no marcar jo i que ho facin altres companys i tots feliços.

En resum: quan tanqui els ulls a les dues de la tarda aquest diumenge després de guanyar al Poblense, què pensarà

Pensaré en el que m’acabes de dir.

The post “Diumenge, a les 14 h., tancaré els ulls i…” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Jordi Alba, Thiago Alcántara, Òscar Pierre i Gonzalo Alvarez són els 4 socis del CE L’Hospitalet que assumeixen l’històric deute de l’entitat i que l’abonaran abans del 30 de juny. Aquesta decisió permetrà al club presentar el pla de viabilitat requerit per la RFEF.

D’altra banda, el soci, que actualment sobrepassa els 300, perdrà la seva condició de ‘votant’ perquè s’iniciarà el procés de transformació en societat anònima esportiva. Segons el mateix president Antoni García “tots continuarem amb el nostre número de soci, podrem accedir al camp, per descomptat, però ja no podrem votar”.

EXPEDIENT “CONTRADICTORI” PER AL SOCI

Els esdeveniments s’han succeït amb rapidesa des que el CSD i l’RFEF no admetés la primera quantitat facilitada pel club com a deute i la seva futura esmena. Des del llunyà 2015, aquesta quantitat milionària (2.328.428,44 euros) impedia el seu sanejament i l’Hospi es va veure obligat a informar els seus socis.

Diferents Assemblees van marcar el camí. Encara més, en la celebrada el passat 23 Febrer al voltant de 60 assistents van donar pas al necessari procés jurídic. I aquest assenyalament s’ha traduït a l’enviament d’una carta –‘Notificació d’obertura d’expedient contradictori’- en la qual s’informa de la pèrdua de condició social com a pas previ al seu desenvolupament final.

El club, segons el seu president, ja ha començat a abonar als seus anteriors rectors –Màgic Díaz i l’expresident Santi Ballesté– la quantitat pendent de pagament que supera l’1.200.000 euros.

PARLA ANTONI GARCIA

En resum: aquí tenen el resum redactat pel mateix Antoni Garcia i enviat a Futbolcatalunya

“La greu situació heretada de deutes acumulats d’exercicis anteriors i de fa anys, amb un patrimoni net negatiu de més de 2,3 milions d’euros, va motivar la convocatòria d’una assemblea per eixugar el deute i complir els requeriments dels organismes competents”.

“L’assemblea va acordar el sanejament del deute. Quatre socis del club han assumit el compromís de pagar-lo. El mes de juny el club estarà sanejat, amb deute zero”.

“Els socis actuals mantindran tots els beneficis (número de carnet, accessos, descomptes, assistència a assemblees, etc.), excepte el dret de vot”.

“En aquests mesos, la nova junta directiva ha impulsat una sortida de viabilitat econòmica, amb el pagament dels deutes acumulats que posaven en perill l’existència del club, i que permetrà afrontar el creixement esportiu i social de l’Hospi”.

The post El soci de l’Hospi es queda sense deute ni vot appeared first on FutbolCatalunya.com.